El ple, reunit ahir al vespre en sessió extraordinària, va aprovar tres punts urbanístics.

Per un costat, es va aprovar inicialment l’operació de trasllat de l’edificabilitat de 3.200 metres quadrats del Turó del Port al sector de millora urbana (SMU) del Puig de la Rúpia, al barri de la Pineda de Can Tell, un cop solucionades unes signatures que mancaven.

La gran novetat és la solució trobada per desencallar les antigues naus de l’empresa surera Trachsler, a la carretera de Girona i el carrer Huguet. Han quedat aplegats al polígon d’actuació PA-34, on s’hi encabirien habitatges protegits. Hi està prevista la construcció de 61 habitatges. 38 de preu lliure i 23 de protecció oficial. En aquesta borsa d’habitatges protegits, la construcció aniria lligada a la promoció de la resta d’habitatges. Els terrenys encara pertanyen a una immobiliària del Banc Popular, i estan situats entre el carrer Huguet, carretera de Girona, Antoni Ferrer i Jaume Gras, on també hi anirien 620 m² destinats a equipaments.

Per últim, la urbanització del carrer s’Adolitx, a tocar de l’ermita de Sant Elm i que encara està pendent d’asfaltar i dotar de serveis bàsics, és una de les obres que s’arrosseguen des de fa més de 20 anys i que l’actual govern vol mirar de resoldre amb fins un 30% dels costos de les contribucions especials. Per tirar-lo endavant, però, ahir van actualitzar el darrer projecte del 2013, amb pocs canvis, bàsicament una canalització amb més cabal per evitar inundacions a la zona baixa i la supressió d’arbrat, i un pressupost que s’eleva un 1,9%, fins als 783.086 euros, segons El Punt-Avui.

El dissabte 5 de maig l’Ajuntament de la ciutat i l’Agrupació Teatral Benet Escriba van lliurar els Premis del XIII Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols. 

La votació popular va posicionar en primer lloc “Mentiders” (9,551), el segon premi va ser per “La gàbia buida” (9,504) i el tercer per “Toc-Toc” (9,312). Van quedar com a finalistes “L’auca del senyor Esteve” (9,125) i “Sóc una nena” (9,054). 

A la categoria de millor escenografia, il·luminació i vestuari, el primer premi el va aconseguir Impuls Teatre per “La Gàbia buida”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Impuls Teatre per “La gàbia buida” i Inestable Ceretana per “Toc-Toc”.

Pel que fa a millor vestuari, es va guardonar amb el primer premi Quatre per quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”, Sala Cabanyes per “Demà coneixeràs en Klein” i Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. 

El primer guardó a millor actriu en paper de repartiment va ser per Teresa Pérez de Rozas en el paper de “Maria” a “Toc-Toc”. El segon premi per Carmina Pla en el paper de “Gronya“ a “Mentiders” i el tercer per Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández, les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”. Nominades: Carmina Pla en el paper de “Gronya” a “Mentiders”, Teresa Pérez de Rozas en el paper de Maria a “Toc-Toc”, Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández a les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”, Mar Mitjans en el paper de la “Senyora Martin” a “La cantant calba” i Maria Font en el paper de “Sra. Trunsbull” a “Sóc una nena”. 

Com a millor actor en paper de repartiment, el primer premi va ser per a Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”. El segon premi per Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc” i el tercer per Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders”. Nominats: Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc”, Guillem Vinyes en el paper de “Sr. Martin” a “La Cantant Calba”, Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”, Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders” i Salvador Pardo en el paper de “Sr. Pau” a “L’auca del senyor Esteve”. 

La primera premiada a millor actriu principal va ser Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida”. El segon premi va ser per Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein” i el tercer per Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”. Nominades: Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein”, Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”, Eva Moreno en el paper de “Victòria” a “La Gàbia Buida”, Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida” i Maria Conillera en el paper de “Sra. Smith” a “La Calcant Calba”. 

El primer guardó a millor actor principal va ser per Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders” i el primer premi Ex Aequo per Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”. El segon premi el va aconseguir Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada” i el segon guardó Ex Aequo per Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada”. El tercer premiat va ser Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”. Nominats: Toni Lucas en el paper de “Ramon” a “La Gàbia Buida”, Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”, Miquel Noguera en el paper de “L’avi Esteve” a “L’auca del senyor Esteve”, Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada”, Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”, Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada” i Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders”. 

El premi especial del Jurat a la millor dicció i vocalització el va obtenir el Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada”. Nominats: Impuls Teatre per “La gàbia buida”, Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada” i Inestable Ceretana per “Toc –Toc”.

Quant a millor direcció, les guardonades amb el primer premi van ser Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una nena”. En segona posició, Xavi Piguillem per “Toc-Toc” i , a la tercera, Albert González per “Mentiders”. Nominats: Jordi Riera per “La Gàbia Buida”; Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una Nena”; Xavi Piguillem per “Toc-Toc”, Albert González per “Mentiders” i Maria Miralda per “Cansalada Cancel•lada”. 

Gatud’Ullastrell va ser la millor companyia premiada per “Sóc una nena”. En segon lloc com a millor companyia s’hi va situar Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. El tercer guardó va lliurar-se a Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Gatud’Ullastrell per “Sóc una Nena”, Quatre per Quatre per “L’Auca del Sr. Esteve”, Inestable Ceretana per “Toc-Toc” i Impuls Teatre per “La Gàbia Buida”. 

Segons informa en un comunicat Guíxols des del Carrer, els integrants d’aquesta formació política han pogut tenir accés als informes facultatius i de la coordinadora de seguretat de l’obra de Rius i Calvet on es justifica la tala dels 15 oms que es va fer el mes passat.

Ha calgut la intervenció de l’Oficina del Síndic de Greuges que, a partir de la queixa que va tramitar aquest grup, va instar l’Ajuntament a la remissió de tota la documentació. Segons es desprèn d’aquests informes, i tal i com deia l’equip de govern, es desaconsella el transplantament en les condicions previstes inicialment pel risc d’accidents laborals. Però l’informe també dóna a entendre que hi havien altres processos possibles atesa l’estabilitat del mur, i afirma que el trasplantament dels arbres s’hauria d’haver dut a terme a partir de novembre, tot i que d’aquesta manera hagués calgut variar la planificació contractual entre constructora i Ajuntament.

Per Guíxols des del Carrer “està clar que al govern no li interessava variar els terminis d’execució de l’obra per fer el transplantament dels arbres”. Finalment, GdC assegura que de l’informe de seguretat i prevenció de riscos es desprèn que l’Ajuntament mai no va plantejar noves mesures preventives abans de procedir a la tala dels arbres. El grup d’esquerres es ratifica en què aquests oms “han estat víctimes de la modernitat mal entesa d’un projecte urbanístic, de les presses en la seva execució i de la vanitat del govern municipal”.

I ara, la font de la plaça de Sant Pere

Ara fa uns dies, també dins les obres de reforma del Passeig Rius i Calvet, es va pavimentar tota la plaça de Sant Pere, incloent la base de la font catalogada com a bé patrimonial a protegir, datada de 1859. El govern municipal va fer allisar tota la plaça amb una capa homogènia de formigó, obviant les llosses originals de la base de la font que daten del segle XIX.   Només les queixes dels veïns i de l’associació d’Amics del Museu van impedir que el mal fos irremeiable.

Aquestes obres de remodelació del Passeig Rius i Calvet estan al punt de mira de la ciutadania: problemes de trànsit, tala indiscriminada de quinze oms i la incerta recol·locació de l’escultura de Joan Rebull “Costa Brava” amb el seu corresponent estany al seu lloc original fan que, per exemple,  Guíxols des del Carrer ja hagi anunciat que denunciarà qualsevol irregularitat que es produeixi durant les obres. 

Agents de la comissaria guixolenca dels Mossos d’Esquadra  van detenir el 7 de maig un home de 29 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Castell – Platja d’Aro com a presumpte autor de vuit robatoris amb força a interior de domicili, un d’ells en grau de temptativa. El mateix dia els mossos van detenir una dona de 28 anys, de nacionalitat espanyola i veïna de de la mateixa població veïna com a presumpta autora d’un delicte de receptació.

A finals del mes d’abril vuit veïns de la urbanització de El Mirador van denunciar que havien estat víctimes d’un robatori amb força a les seves segones residències. Tots els propietaris van manifestar que aquests robatoris s’havien efectuat entre el 23 i  el 24 d’abril.  

Tots els immobles presentaven forçament al bombí de la porta principal o de les portes corredisses i tenien les estances regirades. De l’interior van sostreure un total de set televisors, un ordinador, dues càmeres fotogràfiques, eines de bricolatge i abrics. En un dels domicilis es va forçar el bombí però no van aconseguir entrar a l’interior.

El 7 de maig, i després de les indagacions fetes per la Unitat d’Investigació d’aquesta comissaria, els mossos van detenir el presumpte autor d’aquests vuit robatoris.

En el marc de la investigació, el mateix dia els mossos van detenir una dona com a presumpta autora d’un delicte de receptació. Els agents van saber que la detinguda havia ofert a un ciutadà un  televisor de 40 polzades robat en aquests domicilis a canvi de 200 euros, sabent que tenia procedència il·lícita.

Els detinguts, a qui els consten antecedents, van passar el dia 8 de maig a disposició del Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, qui en va decretar la llibertat amb càrrecs.

L’Ajuntament insisteix en aconseguir la concessió de l’edifici de l’antiga discoteca Palm Beach, també coneguda per Can Rius o, oficialment, Banys Sant Elm. Aquest any caduquen diverses concessions de la franja marítimo-terrestre i el govern municipal s’ha fixat l’objectiu d’aconseguir la cessió d’aquest edifici.

L’Ajuntament vol aprofitar la reforma del Passeig de Rius i Calvet per convèncer l’Estat que la millor opció és cedir al municipi l’edifici de Can Rius, actualment en concessió al Grup Eldorado, perquè podria integrar-lo en la renovació integral del sector.

De fet, l’estiu de 2016 la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per avançar la caducitat de la concessió, a causa de l’estat d’abandonament de l’edifici i una ampliació il·legal. Aquesta opció va quedar paralitzada perquè, en una maniobra de dilatació, l’empresa concessionària va presentar un pla director dins dels terminis legals. Ara, però, segons fonts municipals, el govern ganxó està decidit a aprofitar la fi de la concessió per tornar-hi a insistir. El consistori confia en una decisió favorable i sosté que si obté l’edifici, hi farà una inversió important per tal de recuperar-lo per a la població.

El metge de l’ABS de Sant Feliu, Toni Beltran, presentarà el proper divendres 18 de maig a les 7 de la tarda, a la Sala Abat Panyelles del Monestir, el seu recent llibre “Ensenya’m la llengua”, una creació referent al llenguatge i vocabulari mèdic popular. L’acte està emmarcat dins la celebració del Dia Internacional dels Museu. 

El volum, bastant gruixut, intenta recuperar aquelles expressions “de tota la vida” referides a l’àmbit mèdic, amb especial focus a les dels nostres contorns, tot i que n’hi ha d’arreu dels territoris de parla catalana. 

Beltran ja havia fet xerrades en aquest sentit des de fa anys, sobretot durant l’època en què a la nostra ciutat s’impartien ponències referents a l’Espai del Metge Rural del Museu d’Història, ara menystingut. 

El conegut metge ganxó, nascut a Canet, va decidir posar fil a l’agulla amb la preservació d’aquest llenguatge en notar que els seus pacients d’edat més avançada l’empraven. Amb la senzillesa d’apuntar l’expressió o paraula en una llibreta i comprovar-la al diccionari o enciclopèdia n’ha tingut prou per començar a perfilar la idea. Aleshores, trobades amb més gent per adquirir noves idees i recuperar paraules que la tendència a la diglòssia havien anat arraconant.

Expressions com “fer setze” quan es tenen mocs, “ennuegar-se” quan es queda un aliment clavat a la gola, el “rogall” quan es perd la veu per una laringitis o els molestos “nyanyos” després d’un cop o el marejador “cap-rodo”, són recuperades per Beltran. 

L’objectiu de l’autor és rememorar aquestes paraules i lluitar perquè es tornin a utilitzar. I és que els tecnicismes estan tendint a omplir les consultes enlloc de paraules o expressions més nostrades. 

Els guixolencs van assolir la primera victòria en un derbi contra l’Aro, en el sisè partit que s’hi enfrontaven des que tots dos s’han trobat a Segona Catalana. Els ganxons només havien aconseguit 2 dels 15 punts jugats aquests últims anys, convertint-se l’Aro en un autèntic maldecap pel Guíxols.

Aquest triomf no va ser, en un principi, gens fàcil d’assolir tot i que la  golejada final pugui fer pensar el contrari. Després d’una primera part bastant igualada, van ser els castellarencs els qui es van avançar al marcador. Però a partir del gol de l’empat de Bahamonde, els de Sant Feliu es van mostrar més superiors, sobretot a partir del moment que els locals es van quedar amb inferioritat numèrica (65’). Llavors, i principalment arran d’encaixar l’1 a 2, el rival va anar quedant totalment trencat.

Toni Sánchez va recuperar 5 de les 6 baixes del partit a Caldes per jugar el derbi. La única baixa va ser Tena, que es preveu que pugui retornar aquesta mateixa setmana. Tot i que els de la nostra ciutat encaraven el partit amb la tranquil·litat de la feina enllestida, el matx era de vital importància per l’Aro, immers en la lluita per mantenir la categoria, objectiu ja molt complicat amb la derrota d’aquest cap de setmana.

Els forasters van començar bé el partit, i als 9 minuts Brice va estar a punt de marcar; no obstant això, la ocasió més clara la va tenir Marçal a la mitja hora de joc. Amb l’empat inicial es va arribar a la mitja part, en un primer temps igualat, però amb les principals ocasions de gol per part dels jugadors de Toni Sánchez.

A la represa, Sergio Ruiz va aprofitar la seva alçada per rematar de cap un córner  i fer pujar l’1 a 0 al marcador, en la primera arribada clara a la porteria defensada per Marc Solé. Deu minuts més tard, Guillem li va rebutjar una falta llançada a Monde.  Ja al minut 60, l’àrbitre va xiular penal per unes mans molt clares d’un jugador local. El mateix Monde va ser qui va efectuar el llançament, marcant l’empat a 1. Amb aquest gol el partit va canviar totalment. L’equip local va quedar molt tocat i el Guíxols va monopolitzar el control de la pilota i les ocasions de gol. Riki va tenir a les seves botes l’1 a 2, amb un xut dels que ja ens té acostumats amb molta rosca i buscant el pal llarg del porter, però va sortir fregant un pal. El col·legiat va passar per alt una clamorosa pena màxima a Brice quan es disposava a xutar a porteria, i als 65, va deixar l´adversari amb deu per una doble amonestació d’Oriol. Bahamonde va fer el segon, en recollir un refús a dintre l´àrea i superant Guillem amb un tret creuat. Als 80, Solé va evitar, amb una gran aturada, que l’Aro tornés a entrar al partit, després d’una errada en la passada de Musa. L’1 a 3 va ser obra de Brice, que va clavar un xut potent que va entrar per l’escaire de la porteria local. El definitiu 1 a 4 el va aconseguir Marc Feixas, que porta 4 encontres consecutius marcant.

Per aquest matx el tècnic blaugrana va disposar cinc canvis respecte de l’alineació precedent, donant entrada a Solé, Riki, Lanzas, Zayas i Toumani en lloc de Yasin, Cals, Julià, Buba i Musa.

 CE Aro: Guillem, Alberto Ruiz (Badre, 75’), Sergio Ruiz, Ribas, Torrent (Guerrero, 58’), Guillem Basch, Cristian (Khouri, 75’), Guinó, Gómez, Ramírez (Muñoz, 46’) i Juwara (Sanz, 58’).
A.D. Guíxols: Solé, Riki, Tomé, Lanzas, Bilal, Juanola (Robin, 46’), Zayas, Toumani (Musa, 75’), Pato (Bahamonde, 46’), Feixas i Brice.
Gols: 1-0 (47’) Sergio Ruiz.1-1 (60’) Bahamonde (P.). 1-2 (77’) Bahamonde.1-3 (86’) Brice,1-4 (89’) Feixas.

Aquest diumenge, a les 5 de la tarda, darrer matx de la temporada del Guíxols al Josep Suñer, on l’afició podrà acomiadar l’equip amb el reconeixement que mereix per la temporada que ha fet, contra el ja descendit Roses.

Brice i Riki han renovat

El tècnic del Guíxols, Toni Sánchez, ja comença a preparar la configuració de la plantilla de la pròxima temporada. El primer jugador que ha renovat per una temporada més ha estat Brice, que ha esdevingut una peça clau aquesta temporada, amb un total de 2324 minuts jugats i 12 gols marcats. Ahir dilluns, també Riki va segellar la seva continuïtat. Durant les pròximes setmanes anirem coneixent altres noms de jugadors que seguiran defensant la samarreta del Guíxols.

La Policia Local ganxona està a l’espera de poder implantar les quatres escopetes que l’alcalde va prometre durant la celebració del Dia de les Esquadres el passat mes d’abril, les primeres armes llargues del cos de Policia Local de la ciutat en tota la història. 

El reglament actual de la Generalitat de Catalunya diu que els agents locals no poden tenir armes de foc llargues, un fet que també reiteren altres caps de diverses policies locals i sindicats, segons publica el Diari de Girona. 

Perquè el ciutadà de Sant Feliu pogués veure els policies locals armats amb escopetes, primer caldria canviar el Reglament d’armament de les policies locals de Catalunya, que data de 1996.

Malgrat això, el regidor de Seguretat Ciutadana Jordi Vilà ha declarat al mateix diari que la Policia Local pot utilitzar armes llargues, malgrat que la normativa catalana dicta que els agents locals només poden portar-ne de curtes.

Segons el mateix diari, l’inspector local de la Policia Local Josep Mirraño ha dit que la compra d’aquestes armes era iniciativa del consistori.

Tot i això, pel que diu el rotatiu gironí,  fa temps que des de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local es demana el canvi de la normativa per tal que es permeti als agents municipals tenir armes que permetin combatre atacs terroristes.  

Ara les opcions de l’Ajuntament passen per retornar les armes o dipositar-les a la Guàrdia Civil fins que es canviï el reglament.

El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal. Sabem, per la correspondència confiscada pels anglesos en els vaixells presos, que el governador de Lamu (Tanzània), un dels esclavistes més actius de l’Àfrica Oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Frères i que, fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

Nerín també va assegurar que en un sol any, Vidal-Frères podia arribar a carregar fins a 6.000 esclaus, és a dir, que en deu anys els vaixells d’Antoni Vidal van esclavitzar més de 70.000 persones.

També va explicar els negocis d’un altre negrer ganxó, Bonaventura Mas.  Vidal mai no es va embrutar directament les mans, mai no va viatjar a l’Àfrica. El seu gerent al territori africà era un altre ganxó: Bonaventura Mas i Calzada, cosí i home de confiança d’Antoni Vidal, que era qui s’encarregava in situ d’organitzar les expedicions africanes que compraven o segrestaven persones de raça negra en el continent africà per després portar-les cap a la factoria de l’illa La Reunió, a la costa amb Madagascar, en espera de ser embarcades.

Finalment Nerín va parlar d’un altre negrer ganxó: Josep Carbó Martinell, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1806. Josep Carbó va arribar a ser un prestigiós capità negrer que va arribar a fer prou fortuna com per tenir la seva pròpia plantació de sucre a Matanzas (Cuba).

Els treballs de reforma del front marítim del passeig Rius i Calvet han agafat embranzida en els darrers dies i han fet un tomb a la fesomia de l’àmbit, amb l’inici de la instal·lació dels grans calaixos de formigó prefabricat per endegar el tram de la desembocadura de la riera del Monestir.

Segons El Punt-Avui, la setmana passada es va col·locar la primera peça i divendres van arribar vuit seccions més que aniran encaixant a continuació, un cop demolida la canalització vella. Cada peça és transportada per un camió, fet que requereix canvis en la circulació de vehicles pel passeig.

Des de l’Ajuntament preveuen que l’endegament quedarà enllestit abans de l’estiu, cap al juny. La nova conducció doblarà la capacitat hidràulica de la que hi havia fins ara, i dificultarà que s’inundi la part baixa del nucli antic en cas de pluges intenses. A l’estiu, la canalització quedarà colgada provisionalment amb talussos de terra compactada. A la tardor es reprendran les obres amb el revestiment de grades. La reurbanització culminarà el primer semestre del 2019.

El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat. Un cop arranjada la zona, es col·locarien panells informatius vinculats al recorregut que explicarien als visitants l’existència de les restes d’un poblat iber del segle I a.C., que al segle XVII es va convertir en un llatzeret per recloure els habitants que patien la pesta. 

Tot i això, el govern de Carles Motas va votar en contra de la segona proposta, que plantejava reforçar la Comissió Local de Patrimoni amb representants d’entitats culturals de la ciutat per tal que no torni a passar el que ha succeït amb el Port medieval i el Fortim.

Altres mocions presentades

El Ple d’abril també va debatre i aprovar dues mocions d’àmbit supramunicipal: una de denúncia a la criminalització del CDR per part de l’estat espanyol i l’altra a favor de l’alliberament dels presos polítics i de denúncia de la deriva autoritària de l’estat. 

Tambés es van aprovar, amb els vots a favor del govern però l’abstenció de tota l’oposició, suplements de crèdits extraordinaris per valors d’uns 600.000 euros a compte del romanent de tresoreria de 2017. D’entre les noves partides aprovades destaquen 115.000 € en despeses de celebracions assenyalades, 65.000 € pel Thyssen (que incrementen els 200.000 ja pressupostats), 50.000 € en comunicació, 40.000 € en exposicions de cultura,  20.000 € en el Teatre Municipal, 20.000 € en subvencions a escoles esportives o 20.000 € en lloguer de naus per a cicles formatius.

Una altra de les mocions aprovades, aquesta per unanimitat i a proposta del grup socialista, era per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment es troba aturada en espera d’iniciar el desplegament del decret que la reguli.

Per acabar, el Ple, també per unanimitat, va aprovar el Reglament Regulador de la Comissió del Nomenclàtor, que a partir d’ara ja pot començar a treballar. 

Poc que es podia imaginar, el govern local, que una iniciativa de reclam com és la col·locació del logotip de la ciutat al mig del Passeig, enfront del mar, per poder-se fer una foto, li causaria tantes penúries. 

Al cap de pocs dies de posar-lo, pels volts de Carnaval, la lletra “S” final va ser sostreta, quedant el nom de la ciutat com a “Guíxol”, en singular. Un fet que fins i tot va fer que un agosarat ganxó es disfressés de lladre amb la lletra S al seu poder durant la nit del ball del Tongo.  El surrealisme encara no havia acabat, donat que l’Ajuntament va fer una crida al suposat lladre perquè la retornés, un fet que va ser molt criticat pel grup opositor MES. 

Al cap d’un mes, a mitjan març, la marca ja presentava el seu aspecte normal, amb totes les lletres. 

Avui diumenge, però, ha aparegut el logotip sense la “l” de Guíxols, deixant-lo com “Guíxo s”. Ens preguntem si el suposat lladre vol anar robant les lletres d’una en una, escrupolosament i ordenada començant per la dreta, fins aconseguir el logotip sencer per instal·lar-lo a casa seva.

Però no, resulta que no és cosa de robatoris, aquest cop: la lletra es movia molt ja que estava una mica trencada i l’han hagut de portar a arreglar al taller, segons fonts municipals. 

Aquest matí de diumenge era comú veure la gent comentant la jugada, tal i com hem fet nosaltres. Es feien preguntes i hipòtesis, fins i tot befa. “Aquesta nova desaparició pot voler dir moltes coses”. “A veure com la interpretaran els que ho van fer instal·lar”. “Faran una nova ridícula crida perquè aparegui?” “Trauran el logotip sencer per evitar que segueixin desapareixent lletres?” “Repondran la “L” i resaran perquè sigui la última que s’emporta el vent?”, eren algunes de les preguntes que es feien.

Entre quinze i vint cases aparellades de la urbanització El Mirador han estat objecte de robatoris en les dues darreres setmanes, la última el passat dimecres, quan els Mossos van rebre l’alerta d’un jardiner de la comunitat que es va adonar que diversos habitatges de segona residència presentaven senyals d’haver estat forçats pels lladres, un fet que els mateixos agents van poder comprovar. 

Els Mossos han obert una investigació i estan recopilant proves agafant mostres de possibles empremtes i analitzant càmeres de videovigilància per mirar d’identificar els assaltants.