El PSC de Sant Feliu de Guíxols apostarà per una educació sense retallades, segons una nota de premsa referent al programa electoral dels socialistes ganxons.
Segons els socialistes, aviat es veurà si els ciutadans de Sant Feliu estan d’acord o no “amb les retallades que ha fet CiU a l’educació, la sanitat i als serveis públics en general”. El PSC local afirma que les decisions del govern d’Artur Mas i dels partits que li donen suport “no només han afectat els centres educatius de primària i secundària,sinó que també han suposat un cop dur per a les llars d’infants i per l’Escola Municipal de Música, que han perdut ajuts de la Generalitat”.
Els socialistes, tal com va anunciar Josep Melcior Muñoz en l’entrevista que li vam fer, aposten molt per l’educació, i recorden que volen fer de l’educació un dels pilars importants de la seva acció de govern. “Hem d’assegurar l’accés de totes les criatures de 2 anys a les llars d’infants, perquè aquesta edat és bàsica per garantir la igualtat de d’oportunitats en educació” alhora que prometen “treballar conjuntament amb els centres educatius per atendre les seves necessitats tant educatives com de serveis socials”.
“Les escoles i instituts necessiten tenir l’ajuntament al seu costat sempre, no només en època electoral”, critiquen.

Els socialistes asseguren que les retallades faran que els ciutadans de Sant Feliu hagin de pagar part de les despeses que li pertoquen a la Generalitat per a la construcció del nou edifici de l’Institut Sant Elm, que l’Ajuntament té projectat fer a la Ronda. “En lloc de defensar els interessos de la ciutat, celebren que la Generalitat no pagui el que li toca i ens ho presenten com un èxit”,diuen.
Els socialistes estan d’acord en què l’Ajuntament aporti diners a la nova construcció per millorar el projecte, però no per estalviar diners a la Generalitat.
Els socialistes guixolencs prometen crear, amb l’aportació del Municipi, un Centre d’Arts Escèniques i Música que respondrà a les necessitats del Batxillerat d’Arts de l’institut, les instal•lacions i produccions del qual es compartiran amb la ciutat i amb les entitats de Sant Feliu. Aquest centre de creació artística ha d’estar al servei de l’escola de música, les corals, grups de música, els grups teatrals i els esdeveniments culturals destacats de la ciutat.
Els socialistes també creuen que l’aportació municipal ha de servir, si cal, “per afavorir la implantació de nous cicles formatius relacionats amb les telecomunicacions, els dispositius mòbils, i donar oportunitat d’ocupacions de qualitat als futurs treballadors, tal com demana l’AMPA i el professorat”.

L’Ajuntament va aprovar al ple d’abril la modificació del POUM necessària per donar la qualificació urbanística adequada a un terrenys on construir l’Institut que substitueixi l’actual IES Sant Elm. Es tracta d’uns terrenys de 16252m2 a tocar de la ronda de Ponent que en aquests moments són zona verda i que s’han considerat els més aptes per aquesta finalitat tant per la seva dimensió, com per l’accessibilitat, com per la qualitat de l’entorn (assolellat, amb bones vistes, envoltat de bosc,…).

Aquesta substitució ha estat una llarga reivindicació, ja que l’IES Sant Elm, que enguany celebra el seu cinquantè aniversari, presenta problemes de capacitat i d’adequació de les instal·lacions que limiten enormement les seves possibilitat de renovació de l’oferta educativa. Amb els nous terrenys, que són propietat d’INCASOL, l’equip de govern considera que s’obre el camí no tan sols d’aconseguir un equipament modern i de qualitat, sinó també de fer un nou impuls a la formació de la ciutat.

La modificació també contempla la transformació d’una zona actualment qualificada d’equipaments, entre el camp de futbol i la carretera de Tossa, en zona verda. Es tracta d’una condició legal necessària però que a la vegada destina aquests terrenys –que són forestal, amb un fort pendent i de valor paisatgístic- a una finalitat molt més adequada.

Aquest és un pas més cap a la construcció del nou institut. L’equip de govern municipal -d’acord amb INCASOL i el Departament d’Ensenyament- també està fent els passos necessaris per a la cessió dels terrenys així com per a la redacció del projecte, que es va comprometre a assumir-ne el cost per tal d’accelerar el procés.

Abraham Rodríguez es presenta per primera vegada com a alcaldable a Sant Feliu de Guíxols i ho fa amb la il·lusió del principiant, del qui creu que en la política fa falta un tarannà diferent i que pot aportar coses interessants a la ciutat,  amb el suport unànime de tots els companys de partit.

Com es va decidir, dins el Partit Popular, que vostè fos alcaldable?
La idea va ser de la gent del PP de Sant Feliu, que van pensar que podia ser jo qui encapçalés aquesta llista.

Creu que té opcions de ser el pròxim alcalde de Sant Feliu de Guíxols?
M’agradaria ser-ho, però sent realista, és molt difícil. Podem aspirar a ser un tinent d’alcalde, però el PP aquí no està tan consolidat. Crec, realment, que no tenim opcions de guanyar. Ja m’agradaria, però passar de 1 a 9 regidors és molt difícil.

El sostre del PP a Sant Feliu ha estat d’un regidor. Creu que pot superar aquesta marca?
Sí, la veritat és que sí. En aquests moments estem molt animats, creiem que tenim molts factors al nostre costat i, sincerament, crec que sí que podem millorar aquesta marca.

Tot i que les estadístiques generals marquen una baixada del PP, a Sant Feliu són optimistes?
Sí, entre altres coses perquè jo sóc nascut i criat a Sant Feliu, sóc el primer alcaldable pel PP nascut i criat aquí, i la nostra llista està formada íntegrament per persones de Sant Feliu i això ens dóna més facilitats per a poder créixer. A les municipals, la gent vota més  la persona que no pas les sigles.

En quin model de ciutat creu Abraham Rodríguez per Sant Feliu?
Una ciutat on hi cabem tots, una ciutat pròspera, que els nostres fills tinguin un futur, en una ciutat turística, perquè és la base. Bàsicament una ciutat per a tots.

Quines són les línies bàsiques del seu programa electoral?
Les línies bàsiques del nostre programa estan basades en crear atractius turístics per a generar l’efecte trucada a inversors, amb la finalitat de desencallar i dinamitzar el turisme, el comerç i la construcció. La nostra campanya política incideix, especialment, en el turisme a Sant Feliu.

Què ens podria dir del seu equip?
És un grup de gent que vol allòque la gent de peu vol, amb ganes d’aportar, treballar, fer i créixer. Tenim un projecte i creiem en la força conjunta. Aquest país requereix un altre estil de polítics, gent del poble i compromesa amb Sant Feliu. Una part de la llista ja hi era a la llista anterior, però també hi ha molta gent nova.

Quina política de pacte podria seguir el seu partit?
Nosaltres no tenim cap problema en pactar amb ningú. Podem pactar amb qualsevol i sobre qualsevol tema local. Això sí, hi han coses que creiem innegociables, com la unitat d’Espanya, el respecte a les institucions i tolerància zero a la corrupció.

Però el vostre partit, a nivell estatal, està esquitxat per la corrupció.
Sí, com tots. La veritat és que en el nostre partit n’hi han molts, de corruptes, com a tots els llocs. Els corruptes no hi entenen, de sigles, tan sols són corruptes. Jo estic orgullós del meu partit perquè estan posant les eines per atrapar-los i posar-los davant  la justícia.

Acaba de dir que una de les peces clau per la política de pactes és la unitat d’Espanya, per tant, ja entenem què en pensa de l’independentisme. Però, estaria d’acord en el dret a decidir?
Sí. En aquest moment no es contempla perquè la constitució no ho permet, però es podrien fer moltes esmenes i, en un moment donat, sí. Tampoc vull dir que etigui a favor de la independència. El que vull dir és que dins el dret a decidir, ara en aquest moment no es pot perquè hi ha una llei que s’ha de respectar. Per tant ara sí que es pot treballar per mirar, d’alguna forma, de fer un referèndum. Però repeteixo, en aquest moment el dret a decidir és impossible.

Li molesta més que no hi hagi la bandera espanyola a la façana de l’ajuntament o que hi hagi l’estelada a la vora del mar?
En ser una habitant més de Sant Feliu estic habituat a viure rodejat d’estelades, i en principi aquesta estelada que ara s’ha agafat com un símbol reivindicatiu, jo crec que en aquest moment actua de manera provocativa. Però amb mi ha arribat el punt que m’és indiferent, no m’importa, però també sé que a molta gent del meu partit li agradaria que no hi fos. El que vulgui estelades que se la posi a casa seva. No comparteixo que en un lloc públic hi hagi d’haver una estelada. La bandera d’Espanya a l’Ajuntament? Hi hauria de ser. en aquest moment això és Espanya i Catalunya, hi haurien de ser les dues.

Com valora els últims 4 anys del govern actual?
Seguint la línia de la independència, Sant Feliu ha estat força respectuós amb els ciutadans que no la volem. Vist el que es veu a altres pobles, on l’han disfressat d’estelades, aquí han sigut força considerats i només n’han posat una . Joan Alfons Albó ho ha fet força bé, però també ha comès algun error, com entrar dins de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) , que costa a la ciutat gairebé 3.000€.

Entrevista realitzada per Laia Bodro i Joan Serra. 

El PSC, després de la marxa de Pere Albó al recent format partit MES, presenta Josep Melcior Muñoz com a cap de llista. Muñoz, de la vella guàrdia del PSC (fou regidor a la ciutat entre 1987 i 2001) torna, malgrat tot, amb una llista amb gent nova. El veterà polític es mostra bastant optimista de cares als resultats de les eleccions, tot i que els sondejos no li són favorables.

Creu que té opcions reals de ser alcalde a partir del 25 de maig?

Evidentment, des del moment que accepto encapçalar la candidatura i sóc escollit en primàries pels electors socialistes, crec fermament que puc guanyar les eleccions del 24 de maig.

Quines expectatives té, amb el trencament del partit i la escissió a d’altres formacions per part d’una part de la militància socialista?

Va marxar una part minoritària de militants i és legítim que tothom agafi el camí que vulgui, però el ressò mediàtic fou massa gran. Crec que aquesta pèrdua de militants no afecta el PSC perquè els que han marxat han apostat pel sobiranisme. Per tant nosaltres estem allà on érem i esperem que no ens afectarà.

Les enquestes de caràcter general són poc optimistes de cares al PSC. Això, a nivell local, pot afectar?

A les eleccions locals la gent valora moltes més coses, més enllà de les sigles. Som conscients que el PSC, a nivell nacional, no té una bona situació, però també som conscients que a nivell local convé que tinguem un bon projecte i un bon equip, i nosaltres ho oferim en aquestes eleccions.

Es trobaria més còmode governant o a l’oposició?

Qualsevol persona que es presenti en una llista, el que vol és governar. L’objectiu nostre és governar i el meu, ser el proper alcalde de Sant Feliu.

Vostè ja va ser regidor en alguns mandats durant els anys 80 i 90. Quina experiència pot aportar?

Vaig ser regidor per primer cop el 1987 i vaig estar a l’equip de govern fins el 1999. L’experiència és àmplia i diversa, he estat en diversos àmbits com educació, joventut, cultura, esports, recursos humans i fins i tot policia local. Evidentment, això em va omplir molt i em permet encarar aquest projecte amb aquest coneixement, tot i que amb els mètodes actuals i no pas els dels 80 i 90, perquè si d’una cosa estic convençut és que la situació ha canviat dràsticament. El món ha canviat, però tinc molt clar que la ciutat es va construir els anys 80 i 90 sota govern socialista i nosaltres, després de la crisi, volem recosir-la des del punt de vista social i econòmic.

Es pot dir realment, amb aquests precedents, que vostè és la renovació del PSC? Què destacaria de la seva candidatura?

Ara mateix, sóc és la renovació perquè he estat allunyat de les responsabilitats de govern des de 1999. I durant 16 anys han passat moltes coses. El meu bagatge em serveix a mi personalment i també de cares al nostre projecte, que inclou persones totalment noves en política. Això és un punt a favor de la meva candidatura. Dels 10 primers, en Salvador Calabuig i jo som els únics que aportem l’experiència de govern. Si la ciutat mira enrere, sabrà valorar la nostra aportació en aquell moment, però ara hem tornat perquè creiem que cal fer un salt endavant amb aquesta ciutat i, per fer-lo, cal experiència, joventut i renovació a fons de l’opció socialista. En alguns casos, tornem a les arrels, però amb d’altres som agosarats posant de número 4 a un noi de 18 anys, que serà regidor. Aquest és el canvi que hem fet els socialistes. Anem a jugar fort amb un projecte renovat, perquè els últims 16 anys vitals hem fet moltes coses de formació i personals relacionades amb gestió municipal.

Què l’ha fet envalentir per tornar-se a presentar?

Prenc aquesta decisió perquè crec que la nostra ciutat ha de fer un salt important endavant per situar-la d’una vegada entre les capdavanteres de les nostres comarques i el nostre país. El que convé és una renovació de la manera de fer les coses, des dels punts de vista polític i de gestió. A mi m’engresca el fet de poder-la oferir amb la meva voluntat de servei demostrable durant molts anys. Porto Sant Feliu a dins, crec en aquesta ciutat i crec que puc fer-li una transformació important, per això m’hi poso.

Quin model de ciutat creu que hauria de tenir Sant Feliu?

El nostre model té uns punts bàsics, com ara la garantia d’uns serveis iguals per a tothom, sense exclusions ni discriminacions. El govern ha de tractar a tothom de la mateixa manera, administrativament i en tots els àmbits municipals(cultura, educació, esport,…) És difícil però ha de ser així, i tinc dubtes que realment ara ho sigui. També volem que l’economia sigui estable, sense viure de bombolles. Hem de tenir un model turístic i reivindicar que som la capital de la Costa Brava, encara que d’altres s’autoanomenin així. Hem de crear un nou marc econòmic social i de turisme amb coresponsabilitat d’empresaris, treballadors i ajuntament, en un Ens de gestió. Insistirem molt en la seva creació, perquè és bàsic tenir un horitzó, saber què ens convé com a ciutat i cap on hem d’anar, oferir un producte turístic únic i original, estudiar com transformar i potenciar la ciutat, la seva façana de mar. Hem de ser capaços, entre tots, de creure que Sant Feliu ha de ser un puntal de l’economia gironina en matèria turística.

Per tant, aquests són els eixos del seu programa electoral?

Ens preocupa l’economia, l’ocupació, l’estructura urbana i el manteniment de la ciutat. Estem contents que s’hagin desencallat alguns temes urbanístics com la finca d’Agglotap, però ara caldrà repensar tots aquests espais del voltant i també l’aparcament del Passeig, ja que sobre el Passeig no hi ha d’haver cotxes. Tot això s’ha de debatre amb la intervenció del màxim de gent possible, no ha de ser una decisió política ni de la societat per lliure. Tothom ha de ser coresponsable i si es fa un referèndum, ha de cobrir el màxim d’opcions, no només un “sí” o un “no”. Un altre eix del programa és l’educació, tant la reglada com la no reglada, suport, espais per fer deures, espais amb wifi, garantir l’accés a un dret com són les escoles bressol als 2 anys,… També cal garantir els drets mínims dels més desafavorits, que ningú es quedi sense menjar o desatès, ni gent amb pobresa energètica i el dret a l’habitatge digne, amb voluntat política de l’Ajuntament malgrat que el govern de la Generalitat de Catalunya sigui incapaç de portar-ho a terme. La prioritat a Sant Feliu han de ser les persones.

Com definiria els caps de llista adversaris en aquestes eleccions?

Hi ha algun cap de llista que tot just l’acabo de conèixer, però la relació amb tots ells és bona, he parlat amb tots. Tothom que encapçala una llista està oferint el màxim de les seves possibilitats i mereix respecte. M’agradaria que tots treballéssim des del diàleg i el consens , perquè si els polítics es dediquen a discutir entre ells, el ciutadà no hi vol saber res.

Com valora l’equip de govern d’aquest darrers 4 anys?

El PSC ha estat en la coalició de govern i cal valorar la feina feta com a notable. Jo destaco fermament la feina feta per la Verònica Lahoya i en Joan Vicente en servei socials i urbanisme, respectivament. La Verònica ha impedit que l’atenció a les persones anés a la baixa per la crisi i en Joan ha anat recuperat espais difícils de recuperar per la ciutat.

Repetirien el pacte PSC-CiU?

Ara mateix, no és el moment de parlar d’això. Es pot repetir o es pot pactar amb d’altres grups. Som conscients que es necessitaran voluntats d’entesa, però ara mateix no ens podem decantar. Les nostres línies vermelles són els partits xenòfobs i a Sant Feliu no se’n presenta cap. Si no hi ha majories suficients, caldrà diàleg. Però ara mateix, ningú sap si serà primer o tercer, per tant seria parlar per parlar.

Josep Melcior Muñoz, de quina branca del PSC és? De la independentista,de la federalista o de la unionista?

Catalanista quan parlo de Catalunya i federalista amb la meva visió d’Espanya. Sent federalista i ganxó, no faig res més que respectar els nostres avantpassats.

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra

El passat 30 de març va ser publicat un anunci a través del DOGC sobre la convocatòria per a la sol·licitud de plans de barri a nivell municipal, una convocatòria que està dotada amb un import d’uns 22.000.000 d’euros amb la participació de l’Administració local, Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el cofinançament del Fons Social Europeu.

A tal efecte, els membres de la CUP Guíxols pensen que seria una bona oportunitat perquè l’Ajuntament inicii una sèrie de mesures per dinamitzar el barri del Sot dels Canyers des d’un punt de vista integral, de cares a resoldre la problemàtica de l’atur, l’habitatge i els problemes de convivència que s’estan generant. “Actualment, tot i el silenci oficial, ningú dubta que el Sot del Canyers s’ha convertit en un autèntic ghetto de pobresa i exclusió social, amb moltes famílies d’origen immigrant que viuen sense aigua ni llum a les seves cases després de ser desnonades pels bancs”, afirmen.

A la CUP ganxona els preocupa la segregació urbana de la ciutat i consideren fonamental que es prioritzi una millora de la qualitat de vida del veïnat del barri del Sot dels Canyers, realitzant-se actuacions específiques que s’incloguin en els objectius d’un pla de barris (generació d’activitat econòmica, foment de l’ocupació, millora urbanística) per tal d’afrontar tots els problemes que la CUP Guíxols ha anat denunciant al llarg dels dels darrers mesos i que queden detallats en les mesures del seu programa sobre habitatge.

Després del tret de sortida de la campanya, la CUP Guíxols ha donat a conèixer el seu programa electoral a través d’una assemblea oberta realitzada aquest diumenge 10 de maig a la Plaça de l’Estació. La campanya, iniciada de forma austera i sota el lema “CUPgirem Guíxols. Ara decideix el poble“, vol donar visibilitat, a través del contacte amb el carrer, a les propostes de la nova força de l’escenari polític ganxó.

Les línies programàtiques es basen en la concreció pràctica del manifest “Crítica al model Guíxols“, que exposa una candidatura emmarcada dins del municipalisme constituent i planteja un canvi de model social i econòmic. Sota els principis de l’auto-organització de les classes populars i la seva acció col·lectiva arrelada al territori, s’aposta per fer de Sant Feliu de Guíxols un municipi per a viure-hi.

Les propostes del programa prioritzen les següents àrees d’acció: Cohesió i Justícia Social, Cultura, Treball, Sanitat, Dona, Habitatge, Immigració i nova ciutadania, Joventut, Mobilitat, Model Turístic, Participació i transparència.
La CUP Guíxols donarà a conèixer públicament les mesures concretes en les properes assemblees programades pels 15, 17 i 22 de maig.

Jordi Vilà, cap de llista d’ERC, passarà a ser, després de les eleccions, un dels regidors amb més longevitat dins el consistori. Sempre fent oposició –excepte 3 anys que va estar al Govern- amb una dialèctica plena de cultismes i desestimant la jugular de l’adversari. Havia amenaçat de plegar, però ha tornat i aquestes poden ser les eleccions que el catapultin, fins i tot, a la tercera plaça, si les previsions no van desencaminades i tenint en compte que ERC va ser la força més votada a les darreres eleccions europees a Sant Feliu.

Vostè va dir a l’Assemblea de militants que no es presentaria de nou com a alcaldable, però aquí el tenim. Què li ha fet reconsiderar la decisió?

El procés nacional d’alliberament de Catalunya va fer repensar-m’ho. El 2011 sortim del tripartit, però aleshores va venir tot el rebombori popular amb la sentència sobre l’Estatut. I aquí és on crec que puc aportar com a cap de llista.

Fins a dia d’avui, el sostre d’ERC a Sant Feliu ha estat 2 regidors, tot i que actualment hi és vostè sol. Creu que pot batre aquesta marca?

És clar, ens presentem amb el propòsit motivat de superar-lo. Les circumstàncies són totalment propícies perquè això passi tant a nivell nacional com local.

Es trobaria més còmode governant o a l’oposició?

Governant, de tota la vida! El propòsit de qualsevol partit que es presenti a les eleccions ha de ser aquest. Governant es poden fer moltes coses amb criteri republicà i jo vaig fer-ho durant tres anys en la legislatura anterior, amb accions com ara gestionar el Festival Porta Ferrada amb el pressupost més alt de la història amb menys dèficit de la història. Ara, no s’ha d’estar a dins de qualsevol govern a qualsevol preu. A l’oposició també es pot fer feina i ERC n’ha fet molta al llarg d’aquests 20 anys que fa que tenim grup municipal. Per exemple, per tenir oficialment l’estelada penjada ran de mar nosaltres vam estar al peu del canó presentant mocions durant una pila d’anys. Sempre ens deien que això era impossible, que érem uns il•lusos pescallunes i, al final, el Ple de l’Ajuntament ho va aprovar. Tinc una gran satisfacció per això.

En quin model de ciutat creu ERC, amb Jordi Vilà al capdavant?

Nosaltres creiem en un model republicà en què el ciutadà és la primera categoria política, i això passa per tenir un criteri en què l’educació és el referent personal. Quan una persona té bona formació, té criteri personal suficient per contrastar totes les opinions que rebi. I això acaba marcant el desenvolupament de la ciutat per la suma d’individualitats. Nosaltres podem garantir que tot allò públic es gestioni amb honestedat, eficiència i amb criteris de democràcia perquè arribi justament a tothom.

En què es basa el seu programa electoral?

Té tres eixos principals: atenció a les persones, promoció econòmica i independència de Catalunya. La política social, per atendre amb rigor les necessitats bàsiques de la població, és el primer punt en època de crisi, amb l’Asil, el CAP, els col•legis, les beques menjador, els desnonaments, les plusvàlues, l’atur,…; en segon lloc, cal una política de promoció econòmica basada en aprofitar la cultura i la natura per crear un model turístic genuí difícil de copiar, amb accions com la recuperació de la Font de Monticalvari, la restauració d’ espais degradats, la recuperació de l’herència Anlló, la construcció d’un càmping i, en àmbit cultural, promoure la candidatura a la capitalitat catalana de la cultura o de la sardana, fer el Museu Thyssen i l’equipament del monestir, recuperar premis en l’àmbit musical i literari,… . El que no pot ser és anar trampejant com ha fet el govern amb el gestor turístic o el Museu Thyssen, que l’alcalde mateix diu que té por de fer-lo… Un govern amb por no serveix! I en quant a l’alliberament nacional de Catalunya, volem crear una regidoria per a la transició nacional i per això els 31 components de llista d’ERC ens hem compromès amb el text de l’ANC.

Quina política de pactes podria seguir el seu partit?

N’hem parlat, perquè aquest tema sempre surt, però ara això només serveix per fer bullir l’olla. El que està clar és que les exigències post-electorals per a possibles pactes seran l’eix social, l’eix econòmic i l’eix de l’alliberament nacional. I això ho defensarem per terra, mar i aire.

De què està més i menys orgullós dels darrers 4 anys com a regidor?

Del que estic més orgullós és d’haver fet una oposició constructiva, votant, quan ha calgut, punts que hem cregut que tenien solvència ètica i recorregut polític, com ara la nova contractació del subministrament de llum i la concessió administrativa de la Porta Ferrada. I del que n’estic menys orgullós és no haver pogut estar, alguna vegada, a l’alçada de les circumstàncies per defensar amb criteri el punt de vista republicà.

Els darrers 4 anys, excepte en els temes nacionals, se l’ha vist poc bel•ligerant fent oposició, al contrari que TxSF. S’està guanyant una fama de tou, de massa bona persona?

Bona persona intento ser-ho tant com puc. De ximple, intento no ser-ho mai. He actuat tenint en compte el fet nacional i la crisi econòmica. Les meves intervencions anaven amb un punt de veu reposat, filosòfic i motivador, per tal que el govern tingués una visió estratègica per quan acabés la crisi, amb posicionaments radicals per a despertar Sant Feliu. Però no ho han fet. El tipus d’oposició que ha fet Tots per Sant Feliu, sincerament, no el comparteixo. L’oposició ha de ser crítica, però constructiva. Ells han fet barrila de forma constant i com a estratègia continuada. I aquí, la política dimiteix. ERC només es va despentinar amb el cas de les gravacions il•legals de persones que feia el regidor Càrdenas amb les càmeres del Casal d’Avis, perquè era intolerable i immoral i al final l’alcalde i el regidor van acabar demanant perdó.

Què destacaria del seu equip?

El candidat ha estat escollit en assemblea i això m’enorgulleix. Jo destaco que és gent que té una militància ciutadana molt compromesa en diferents àmbits, amb molts independents amb molt rigor i molta honestedat, que dóna valor com a grup.

Com definiria els caps de llista adversaris en aquestes eleccions?

No els conec a tots, lògicament, però sobreentenc que tots posen les seves virtuts per a la causa pública… Relació política en tinc amb tots ells, més enllà de la discrepància política que hi ha, a vegades molt severa.

Què li sembla l’aparició de MES i l’auge de la CUP, com a contrincants en l’independentisme d’esquerres?

En principi, si fan causa per la reivindicació nacional catalana, em semblen bé. El catalanisme polític sempre ha estat plural, tant el de dretes com el d’esquerres i a mi això m’agrada. La CUP ve de l’esquerra dogmàtica, que nosaltres no compartim perquè som socialdemòcrates, i MES surt de l’escissió del PSC, però tenen tota la legitimitat. La independència l’hem de fer entre tots i no cal anar amb llistes úniques.

Què en pensa que a la façana de l’Ajuntament no hi onegi la bandera espanyola?

Em sembla una cosa natural, vista l’opinió social de la gent de Sant Feliu de Guíxols. No es poden imposar normes i pautes contra criteri de la majoria. Em sembla que la voluntat popular s’expressa perfectament a la cruïlla entre la Rambla Vidal i el Passeig de Mar, on hi oneja l’estelada, per decisió oficial, des de fa més de 4 anys.

Carles Motas es presenta per segona vegada com a cap de llista de Tots per Sant Feliu (TSF). Malgrat que va ser alcalde durant un any entre 2010 i  2011 després de fer una moció de censura al guanyador de les eleccions, Pere Albó, Carles Motas era el segon de la llista en aquells comicis i accedí a la cima després de la dimissió del cap de llista Joaquim Valls. Aquest empresari de l’hostaleria s’ha fet famós per repetir fins la sacietat tot allò que pensa de l’equip de govern.

Per què TxSF ha de guanyar les eleccions?

Primer, perquè crec que presentem el millor equip per governar la ciutat. Tenim l’experiència d’altres legislatures i també perquè cal un canvi i nosaltres som un canvi amb garanties de bona gestió i de gent preparada per governar.

En cas de que no fos així, TxSF seguirà des de l’oposició amb el mateix esperit punyent?

Explicant la veritat! El que hem fet aquesta legislatura ha estat explicar la veritat des del primer moment. Jo crec que aquesta és la feina que ha de fer la oposició.

En cas de que s’hagi de pactar, tenen alguns candidats pensats?

Nosaltres en principi estem oberts des del primer moment a parlar amb tothom que vulgui parlar amb nosaltres. Aquest ja va ser el meu discurs d’investidura del 2011, on vaig oferir diàleg a tots els partits que vulguin parlar amb nosaltres. És la feina del polític. Les bones idees no venen només de la gent del meu partit, segur que altres partits tenen bones idees i gent preparada, suposo. Però com és lògic, jo crec que les millors són al meu equip.

Parlant dels altres grups, com valora la irrupció de nous partits polítics a Sant Feliu?

Suposo que això vol dir que la gent té inquietuds i ganes d’un canvi.

Quin model de ciutat proposa TxSF?

Nosaltres en principi, veient què ha fet CiU, el primer que volem és ser una ciutat normal. Amb el govern que hem tingut, no hem sigut una ciutat normal en molts aspectes. Llavors la meta és ser una ciutat “d’excel•lència”, i tenim tots els recursos per poder-ho ser. Tenim l’entorn, i no se n’està traient la potencialitat que es mereix.

El govern municipal aposta pel turisme familiar. Comparteixen aquest model de ciutat?

Aquest model de turisme no l’hem vist enlloc. Si apostar pel turisme familiar vol dir contractar un gestor turístic a 5500€ al mes, doncs aquest no és el nostre model. (El candidat ens assegura que té tots els documents per justificar les acusacions al consistori)
El sector turístic ha estat molt abandonat en molts aspectes, com en posar persones competents en les àrees crítiques de la ciutat. Amb el pacte entre CiU i el PSC de llavors el que s’ha fet ha estat repartir cadires en comptes de mirar d’adequar capacitats de les persones. En els partits tradicionals el que s’està fent és cobrir expedients i amistats. Hi ha cops de colze per anar a les llistes.

Això vol dir que no contractareu càrrecs de confiança?

No, jo estic a favor dels càrrecs de confiança. Són persones vàlides que han de tenir la confiança de tot l’equip de govern, no ha de ser un amic de l’alcalde.

Quina valoració feu de l’oposició que heu fet durant aquests quatre anys?

Nosaltres hem estat treballant des del primer dia. El primer ple es va convocar el juny del 2011, i des d’aquell moment vam començar a fer oposició. Si la gent de Sant Feliu ha pogut veure la mala gestió que ha fet aquest equip de govern i el desastre de pacte que ha significat per la ciutat; això ha estat gràcies a l’oposició que ha fet Tots per Sant Feliu. Nosaltres hem explicat des del primer moment què estava fent el govern, fiscalitzant. Això ha implicat moltes hores de feina, em sembla que feia molts anys que no es veia un grup que entrés tantes instàncies demanant informació a l’equip de govern. Nosaltres llegim… te’n faries creus de la quantitat de vegades que els regidors han anat en un ple sense saber el que voten. Si ho sabessin no sé si votarien a favor d’eliminar les pensions de jubilació dels treballadors. Aquest equip de govern, sobretot CiU, ha anat més enllà del que estava marcant la llei que estava fent el Partit Popular a Madrid. Això no ha passat a cap altre municipi de l’entorn.

Ha arribat la campanya electoral i el senyor Pere Albó encara no ha tornat els diners cobrats de forma irregular. Tornarà a sortir aquest tema en campanya?

Hi ha dues sentències que diuen que aquests sous s’han cobrat de manera irregular. Hauria de posar una mica de seny i deixar de suplicar als jutges que li deixin no tornar els diners. Això de que Albó digués que el PSC havia fet de mur de contenció a les retallades de CiU és més propi d’un concurs d’humoristes que d’un polític. Aquesta qüestió dels diners irregulars es podria haver resolt durant el primer ple, admetent l’error i donant la raó a TxSF. En aquell ple ens vam sentir a dir que fèiem “polítiques de claveguera”.

La remodelació de l’Asil Surís és la vostra proposta estrella o teniu més projectes per mostrar?
La nostra proposta estrella són les persones i procurar que no hi hagi ciutadans de primera i de segona. Això ara està passant a l’Asil. No té les mateixes instal•lacions que a l’Hospital Gent Gran. L’edifici s’ha d’adequar a unes condicions presentables. I nosaltres no proposarem res que no sigui viable.

El pàrquing soterrat del passeig podria ser un exemple,doncs, de projecte no viable?

No, això es pot fer, el que passa és que no ho hem vist. Això ja va ser campanya electoral el 2011. No han fet res i ara ens volen vendre una moto. L’alcalde ven fum. Si han tingut una majoria amplíssima, per què no ha fet el pàrquing? A TxSF no ens han consultat res sobre aquest tema.

Albó assegura que el contracte de la neteja es va fer quan TxSF estava a l’equip de govern.
Sí, estàvem a l’equip de govern, i CiU estava a la taula de contractació. Va ser un contracte transparent. A la taula hi havia representants del govern i representants de l’oposició. Quants representants de l’ oposició hi ha hagut aquesta legislatura en algun contracte que hagi fet CiU? Zero.

TxSF és un partit sobiranista?

TxSF és un partit que creu en el dret a decidir. Nosaltres defensem que la gent s’expressi a través d’eleccions. Som un partit transversal. En el nostre grup tenim gent de tots els pensaments, però tots som radicalment democràtics.

Creu en la limitació de mandats?

Amb dues legislatures amb el càrrec d’alcalde ja n’hi hauria prou. No seria el mateix, però, vuit anys de regidor, perquè si estàs a l’oposició són anys de formació. Aprens molt més estant a l’oposició que a al govern. Jo crec que tothom hauria de passar per aquesta responsabilitat.

A l’entrevista que li vam fer a Joan Alfons Albó ens va dir que va ser vostè el primer que va tallar el micròfon a algú. És veritat?

Jo recordo haver-li apagat el micro una vegada a en Pere Albó perquè en comptes d’anomenar als grups pel nom del partit va fer un mixt entre el nostre partit, CiU i en Luque. Li vaig apagar una vegada per això. Però ell ens ha tancat el micro a nosaltres perquè no li agradava el que dèiem. En Joan Alfons ha eliminat el debat en els precs i preguntes. Ara hem de fer totes les preguntes alhora i si vol, contesta, i si no, ens ho han d’enviar per escrit. Encara no hem rebut res.

Entrevista feta per Ariadna Sala i Vanessa Luque

Tots per Sant Feliu (TSF) va presentar divendres a la Sala Las Vegas la llista que conforma la candidatura. Als tres noms ja coneguts de l’alcaldable Carles Motas, el segon Josep Saballs i la tercera Sílvia Romero, s’hi van presentar Josefina Cosp, Laura Aiguaviva, i David Oliveras, números 4, 5 i 6 respectivament.
La candidatura independent per encarar les eleccions del proper dia 24 es basen en la combinació d’experiència de govern, rigor a l’hora de fer oposició i un potent programa que la formació va exposar en l’acte, en el qual s’hi van aplegar unes 200 persones.
Motas va exposar els eixos del projecte de Tots per Sant Feliu, que són les persones, l’economia i l’entorn, amb la ferma voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Al projecte ja conegut de la reforma de l’Asil Surís, que convertiria l’antic geriàtric en una moderna residència amb un parc per oxigenar el barri, s’hi van sumar noves exposicions d’idees com ara l’empenta que volen donar a la zona esportiva de Vilartagues, ampliant el Pavelló Carles Nadal amb una nau polivalent per a entrenaments i organització d’actes ciutadans, així com noves pistes esportives a l’aire lliure.
Aquest desenvolupament a Vilartagues aniria acompanyat, segons Motas, de la creació d’una zona d’aparcament per alleugerir de cotxes els carrers del barri. Pel que fa al projecte de pàrquing soterrat que l’equip de govern pretén construir al passeig dels Guíxols, Motas considera que “és un projecte que compromet la ciutat durant anys i els ciutadans hi han de poder dir la seva”.
A part de tot això, la resta de l’equip de TSF va incidir en què Sant Feliu s’ha d’especialitzar pel que fa a model turístic. “La gent va a Platja d’Aro a comprar i a Palamós a sopar. Hem de fer que hi hagi un motiu per venir a Sant Feliu”, va instar Romero.
Les crítiques a l’equip de govern actual van aparèixer, tot i que Motas dóna per superat un període en què “l’alcalde, en comptes d’anar aprovant pressupostos que entraran en vigor després de les eleccions, hauria d’anar recollint el despatx”. Els independents estan esperançats en obtenir un bon resultat basat en el vot útil malgrat que es presenten moltes llistes.

Amb el títol “Avancem per l’esquerra!”, lema electoral de la formació, els ganxons republicans han optat per un vídeo animat com a principal reclam de la campanya electoral.
El vídeo es presentarà aquest divendres 8 de maig a les 20’00h al Casino Guixolenc i poc després ja es podrà veure al canal Youtube d’ERC Guíxols. El vídeo representarà una cursa automobilística i, alhora, electoral entre els diferents partits ganxons.
En l’acte es presentarà la campanya que desplegarà ERC en aquestes eleccions, amb les intervencions de Neus Patón, Martí Viñals i Jordi Vilà, integrants de la llista republicana i presentació de Maria Conchillo. Viñals, membre de l’Equip de Campanya comenta que “hem volgut ser un xic agosarats amb el vídeo per no fer el clàssic espot electoral que molta gent ja s’espera. La possibilitat de fer-lo animat ens va agradar i pensem que responia a aquesta idea”. Sobre el vídeo, Vilà afegeix “enguany hem volgut apostar pel vídeo i aquest no és el primer que fem. Hem editat 3 vídeos més amb els títols Som d’Esquerres, Som Republicans i Som Catalans on hem volgut expressar els valors que representem”.

Joan Alfons Albó encapçala per cinquena vegada la llista de CiU a la ciutat. L’actual alcalde espera revalidar el gust dolç de la victòria, un gust que ja ha tastat tres vegades (1999, 2003 i 2011), amb un 75% d’eleccions guanyades fins al moment (el 1995 va ser superat per Antoni Juanals).  Albó ens fa cinc cèntims de com pensa fer-ho i repassa alguns dels temes més espinosos de la legislatura que acaba.

Perquè creu que hauria de revalidar l’alcaldia?

Perquè tenim projectes a mig fer i molt bones idees per millorar Sant Feliu, amb gent capacitada per portar-les a terme . Són idees, sobretot, perquè la gent pugui viure millor, trobar feina,… Fa uns anys es parlava de fer una piscina i un nou geriàtric, i nosaltres ho vam fer, així com refer l’Escola de Música. També, malgrat la crisi econòmica, tenim l’Espai Thyssen. El que ens diferencia amb les altres formacions és que, a part de tenir idees, les duem a terme.

Què destacaria de l’equip que ha escollit per acompanyar-lo en la candidatura?

Destaco que la gent és molt diversa, però capaç de treballar en comú en un projecte i millorar-lo malgrat tenir opinions diferents. A vegades, agafar gent del teu cercle d’amistats implica que tothom té un pensament homogeni i aquí, això no passa, ja que hi ha gent que fa 3 mesos ni tan sols coneixia. I un altre fet a destacar és que som molt permeables a les idees que vénen de fora.

Ens ha cridat l’atenció que hi ha una gran diferència entre generacions al vostre equip. Com s’ho fa per cohesionar gent gran i gent molt jove?

Sí que és veritat que tenim joves de 25 anys i jubilats de 70 i escaig, però com deia abans, al meu equip som capaços de, tot i tenir punts de vista diferents, a l’hora de la veritat arribar a la millor solució junts. Però no t’oblidis dels de 40 anys a 50 i tants! El que va davant (riu perquè es refereix a ell mateix) en té 51 i la número 2 també està en aquesta franja.

Per quin model de ciutat aposta Joan Alfons Albó?

Que algú digui que farà un model de ciutat em sembla una expressió de supèrbia, ja que el model ve donat i, en tot cas, cal millorar-lo amb l’Urbanisme, que ha de permetre construir hotels, protegir els elements i singularitats de Sant Feliu i fer créixer la petita indústria respectant l’entorn. Respecte fa uns anys, el model de ciutat s’ha anat transformant, però realment un equip de govern no pot decidir un model de ciutat, perquè hi ha moltes circumstàncies que hi influeixen. Per exemple, tenim un terme municipal molt petit i això fa impossible encabir-hi una gran zona industrial, per tant, les grans empreses no tenen lloc a la nostra ciutat. Som de litoral i tenim una orografia peculiar, i això també condiciona. Sense anar més lluny, segons uns càlculs que fa la Generalitat, a Sant Feliu li tocaria tenir una pista d’atletisme, però aquí, això no es pot fer perquè caldrien uns moviments de terres enormes, no tenim un espai pla de tants metres… Una altra circumstància va ser el boom de la construcció: va trencar la diversificació econòmica de la ciutat i les empreses feien pisos enlloc d’hotels com abans. Per sort, això s’ha acabat i es tornaran a fer hotels. Resumint, el nostre model de ciutat és turístic, basat en l’entorn, la història i la cultura mediterrània, amb petites empreses industrials. El turista té la sensació que això és un lloc autèntic i nosaltres potenciem la singularitat de Sant Feliu per atraure visitants.

Quins són els punts forts del seu programa electoral?

Hi ha un element dissuasiu que fa que els visitants passin de llarg: l’aparcament. I això ho hem de solucionar. Per altra banda, cal embellir més la ciutat per ser encara més singulars. També volem trencar l’estacionalitat del turisme per fer que Sant Feliu tingui visitants tot l’any i així crear llocs de treball. Les grans eines que ja teníem les hem millorat: la història i el Monestir, amb les torres visitables; la via ferrada, que aviat ampliarem perquè per Setmana Santa vam tenir 400 visitants diaris; el Thyssen, que ha venut més de 100.000 entrades en 3 anys; el nou model de gestió del Festival Porta Ferrada, que ha fet augmentar el nombre d’entrades venudes i rebaixar el pressupost… Pel que fa a l’atenció a les persones, a les Escoles Bressol i el geriàtric hi hem augmentat l’aportació…Les dues coses més importants són crear llocs de treball i l’atenció a les persones més necessitades.

Canviant de tema, es veu pactant amb algú per governar?

De moment no ens ho plantegem. Ara no cal fer especulacions, està fora de lloc.

Quina opinió té dels altres candidats?

Alguns són gent ferma, que conec i sé que, malgrat tenir idees diferents, actuen amb noblesa i dels altres, doncs, prefereixo no opinar.

Durant tot el mandat, la població s’ha anat queixant que la ciutat no està prou neta i que tenim molts carrers empantanegats amb obres. Creu que això pot fer que el votant el castigui?

El contracte de la neteja viària el va preparar, l’any 2008, la gent de Tots per Sant Feliu, amb Carles Xargay al capdavant, i és un contracte heretat, que està molt mal fet, molt rígid. A més, de les diferents ofertes presentades, només van obrir l’oferta de l’empresa que ja hi havia. Administrativament, el contracte pot estar ben fet, però es va anul•lar la competència i la màxima concurrència. Per tant, hem caigut en mans de l’empresa que en aquell moment va decidir Tots per Sant Feliu. Pel que fa a les obres dels carrers, ja hem sancionat l’empresa amb la qual hem tingut problemes i és possible que aviat la tornem a sancionar. Això no havia passat mai, les empreses sempre compleixen els terminis. A part del retard, tenen recursos humans insuficients, els plans de seguretat són incorrectes, no hi ha suficient maquinària i nosaltres fem 2 visites al dia a l’obra per saber com evoluciona .

Si surt guanyador de les eleccions, es canviaran els mètodes d’adjudicació de contractes?

No cal. Simplement, el 2016 finalitza l’actual contracte de la neteja. En la propera licitació, no sé qui guanyarà, però no tinc cap dubte de qui no guanyarà. I amb el contracte de la concessió de la zona blava, que s’acaba aviat, passarà el mateix.

En el programa electoral, fan referència a l’”esperit de voler millorar”. A què es refereix?

Es refereix a la permeabilitat de les bones idees i a tenir clar quin és l’objectiu d’estar a l’Ajuntament. Aquí no s’hi ve a complementar la pensió, ni a trobar la feina que no tens, es ve a millorar la ciutat amb vocació. És l’esperit de servei durant un temps. La clau és no ser un professional de la política, perquè aquests solen perdre de vista la realitat.

Expliqui’ns la viabilitat del projecte de pàrquing soterrat

Hem fet un estudi econòmic per al projecte i ens diu que és perfectament viable. De l’aparcament se’n beneficiaran molts comerços, molts bars i molts restaurants perquè hi passarà molta gent. El retorn per a la ciutat serà molt gran, molt més que una plaça o un carrer. Un aparcament cèntric repercutirà a molta gent; fins i tot el propietari del futur Hotel Elke de la Rambla del Portalet em va preguntar com estava el tema del pàrking, perquè lògicament li interessa que n’hi hagi. A més, farem un paquet per gestionar l’aparcament i tota la zona blava i això encara el fa més viable. I cal subratllar que l’aparcament tindrà arbres al cim del Passeig dels Guíxols.

Què creu que el pot fer guanyar o perdre les eleccions?

Molt fàcil. Disposar o no de la confiança del ciutadà.

La última pregunta és més de caire anecdòtic. Perquè havia apagat el micròfon durant alguna intervenció del cap de l’oposició als Plens?

Primer cal aclarir que ell fou, quan manava, el primer que va tallar el micro a algú, i ho feia amb escreix. En el meu cas, el tallava perquè parlava quan no li tocava. Ho havia fet al principi, però després vaig descobrir que era millor deixar-lo parlar, perquè així quedava retratat. Era millor que s’esplaiés, que cridés, que donés cops de puny sobre la taula,…però en tot cas qui en va fer un ús absolut va ser ell.

Entrevista a càrrec de Vanessa Luque i Joan Serra

Encetem aquesta secció d’entrevistes electorals amb una candidata a les eleccions municipals de 2011, que va ser l’alcaldable per la única formació que en aquells comicis es va quedar a les portes d’entrar a l’Ajuntament. És la Teresa Massegosa, en aquell moment cap de llista per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), anteriorment coordinadora de les consultes per la independència del 25 d’abril de 2010 i que actualment segueix la política de forma relaxada, mirant-s’ho des de la distància mentre es recupera d’un accident que va patir fa uns mesos, quan va ser atropellada per un vehicle en un pas de vianants de la ciutat.
– Com valora l’experiència d’haver estat cap de llista d’un partit?
Va estar molt bé. Era un projecte nou, un partit nou i molta gent que no havia estat mai en cap partit polític. Es va fer molta pinya, érem realment un equip amb molta il•lusió i moltes ganes de treballar per la ciutat. Va ser una experiència molt enriquidora, tant personalment com política, perquè vam treballar al costat d’altres partits i gaudir de la companyonia, i de la no companyonia, amb gent d’altres formacions.
– El fet de no sortir escollida li va fer perdre la il•lusió?
Sí, perquè anàvem amb la il•lusió de poder entrar, sinó ja no ens hi haguéssim presentat. Et quedes una mica decebuda, però és el que la ciutat va triar… De tota manera estàvem molt contents del suport que ens va donar la gent amb aquests gairebé 300 vots. Decebuts, sí, però vam continuar fent política d’una altra manera.
– En no sortir escollida continuava en actiu anant als Plens municipals i inclús algun cop havia intervingut en contra d’algun comentari de la cap de llista del PP. De cop i volta, però, ja no se li va veure més el pèl. Què va passar?
Quan vam començar el projecte a Solidaritat, tot va començar de zero, amb molta il•lusió des dels diputats fins a nivell local, fent pinya. Després es van començar a fer grupets d’amics a dins del partit i això ja no em va agradar, començava a ser un partit dels de sempre, en què s’ha de fer la pilota als de dalt. Jo no sóc així, no em sentia a gust allà dins i vaig decidir sortir-ne. Vaig deixar el partit i la política la continuo fent des de fora. Ja no vaig als plens però els segueixo en directe per la ràdio, igualment, i també a través de la premsa tant a nivell de ciutat com a nivell nacional.
– Ha tingut alguna oferta en aquestes eleccions per anar a alguna llista?
Com que estic de baixa des de fa 4 mesos i no podia anar a cap llista… doncs no et contestaré la pregunta (i comença a riure).
– En aquestes eleccions només hi ha una dona cap de llista, la Elena Delgado de la CUP, que, com SI, és un partit independentista i petit. Es mostra amb més simpaties cap a ells per aquests fets?
Que només hi hagi una sola de dona de cap de llista és un fet que sap greu, i més havent-hi tantes llistes com hi ha aquest 2015. No em posiciono, però, més cap a la CUP per aquest fet. No la votaré perquè sigui una dona. Jo em miraré totes les llistes a nivell local, en què hi ha gent que val molt i gent que no val per la política a totes les llistes i, aquesta vegada, haurem de sospesar molt a qui votem a nivell municipal.
– Per tant, no té encara el vot decidit…
No. A nivell nacional el president Artur Mas té tot el meu suport, però a nivell local no tinc decidit el meu vot.
– Com a ex alcaldable, quines propostes troba a faltar per part dels partits que es presenten aquest any?
Ui! Moltes! Hi ha massa coses que es diuen i no es fan. En aquest moment, s’haurien de fer propostes per la independència del país, ja que l’alliberament comença des dels pobles. Aquí Sant Feliu, no sé com ho encararan els partits, si això ho tocaran o quedarà al marge. I a nivell local, crec que calen propostes en matèria de neteja de la ciutat i seguretat viària, i això últim ho he patit. Els cotxes corren massa, en aquesta ciutat, i no veig que des de l’Ajuntament hi posin gaire remei. Caldrà repassar els programes electorals i veure les propostes.
– Fa 4 anys es parlava del pàrking, es va fer un debat en què cada partit va presentar la seva proposta. Quatre anys després, el pàrking continua sense estar fet. Vostè en aquell moment apostava per una consulta. Continua pensant igual?
Sí, i tant. Les coses que requereixin grans despeses i les que impliquin mobilitat o obres, crec que ha de ser el ciutadà qui les decideixi. A més, les consultes no creen gaire despesa ni gaires maldecaps. És la ciutat de tots i on vivim tots, i ho hem de decidir tots. És molt simple fer una consulta, i dónes veu a tothom. I en quant a que han passat 4 anys… no és el pàrking sol, són tantes coses que passen els anys i no es fan…
– Amb el panorama polític actual, com animaria al ciutadà a què vagi a votar?
Primer de tot, estem en una democràcia i tenim aquesta gran sort de poder-la utilitzar. Per tota la gent que ha lluitat durant anys per poder-la tenir, només per això, ja val la pena anar a votar. Votin a qui votin, però que la participació sigui alta.
– El nou alcalde o alcaldessa de Sant Feliu de Guíxols hauria de…
De governar amb seny, sobretot. En aquest moment no es poden llançar els diners com es fa actualment amb projectes inútils i coses que avui es fan i demà es treuen perquè estan mal fetes o canvien d’opinió. Es llencen massa diners i les coses s’haurien de rumiar dues vegades. Les coses s’han de fer per bé, que no s’hagin de gastar diners desfent-les o retocant-les. Necessitem molts projectes per tirar endavant i s’han de fer governant amb seny i estant oberts a opinions d’altres partits. Cal mirar per la ciutat i no pas portar la contrària als altres perquè no són del mateix partit. Prou baralles absurdes! Amb les baralles, la ciutat en queda al marge, perquè els ciutadans tenim molts maldecaps per tirar endavant, avui en dia.

La Junta Electoral ha decidit que el número 8 de la candidatura de la CUP a Sant Feliu, Abdenabi Hamoudan, no pot ser candidat perquè no té la nacionalitat espanyola, malgrat fa 9 anys que viu a Catalunya.

Abdul, com l’anomenen a la CUP, sent “ràbia i pena” perquè fa 9 anys que treballa al nostre país però no pot votar ni ser escollit. “A Catalunya som unes 200.000 persones que venim del Marroc i si no tenim la nacionalitat no podem votar, tot i que els nostres fills hagin nascut aquí”, afegeix.

Hamoudan afegeix que té sospites que “els governs no volen que la població treballadora pugui votar” i que el PP “està posant molt difícil obtenir la nacionalitat” i denuncia que “el jutjat de Sant Feliu de Guíxols ens dóna torn a un any i mig vista i ens fa preguntes molt difícils, com ara el nom de l’alcalde de Sevilla o noms de rius que ningú no sap”.

Malgrat tot, Abdenabi diu que continuarà “lluitant pel drets de les persones emigrades” ja que “els meus drets no han de dependre de cap conveni entre l’Estat espanyol i Marroc”.

La campanya electoral per a les eleccions municipals del dia 24 de maig ha començat aquesta passada mitjanit amb la tradicional enganxada de cartells.

Avui, la majoria de partits inicia els seus mítings electorals. Obre el foc ERC amb la presentació del seu vídeo de dibuixos animats al Casino Guixolenc, a partir de les 20h. Mitja hora més tard, Tots per Sant Feliu presentarà la seva llista a la sala Las Vegas, amb ball inclòs. CIU presentarà, a les 21 h al Centre Cívic Vilartagues, el programa electoral amb l’actuació d’un cor rociero.

Els actes d’avui també inclouen la presentació del programa de MES a la Casa Irla, també a les 20,30 h.

L’Ajuntament de San t Feliu de Guíxols signa un conveni per transformar una de les illes de l’antiga fàbrica Agglotap en zona verda i d’equipaments

L’Ajuntament ha signat un conveni amb els propietaris del sòl de l’antiga indústria tapera Agglotap, el qual fa possible que una de les dues illes que ocupava fins fa pocs mesos la fàbrica passi a ser zona verda, aparcament i equipaments. Aquest conveni comporta també una modificació urbanística que passa pel Ple municipal del mes d’abril.

La fàbrica estava en funcionament en aquest indret des dels anys seixanta, però en els darrers dos anys va anar tancant instal·lacions fins al tancament definitiu a finals de 2014. El POUM vigent preveia que en aquests terrenys només s’hi podia desenvolupar activitat industrial o de serveis, usos que, enmig d’un de residencial, han semblat poc adequats de mantenir.

Per això, el conveni i la modificació de POUM fa possible l’ús residencial a canvi de la cessió d’unes de les illes per ser destinada a zona verda, aparcaments i equipaments, molt necessaris en una zona densament poblada i amb problemes importants de congestió i d’organització del trànsit.

Concretament, l’illa a cedir és la delimitada pels carrers Rufo, Dos de Maig, Durban i Camís. Cal remarcar que aquest sector urbanístic es troba situat al bell mig de la trama urbana, a la confluència entre els barris de l’Eixample, Tueda i Vilartagues i a tocar de la plaça d’Alabric i de l’Asil Surís.

El conveni i la modificació suposen passar dels 1.769 m² de sòl públic previstos al POUM a 4.192m2 en la nova proposta. El sostre edificable es manté exactament el mateix, ordenats en una illa tancada amb planta baixa comercial i tres o quatre (a la façana de l’Avinguda Canàries) plantes residencials.

El conveni preveu que amb un termini màxim de 30 d’octubre de 2015 es materialitzi la cessió del sòl públic. Des de l’equip de govern municipal es considera que es tracta d’una actuació d’”alt valor estratègic”, ja que permet obrir les portes a actuacions importants al centre del casc urbà on fins ara les opcions eren ben poques. Entre altres oportunitats, aquest acord urbanístic ha de permetre la recuperació de la plaça d’Alabric, que en aquests moments està ocupada plenament per cotxes, per a la seva funció d’espai lliure associat a noves possibilitats també per a l’Asil Surís i el seu entorn verd.

Finalment, en aquest mateix ple també s’aprova un altre conveni amb els propietaris del sòl d’Agglotap per tal de permetre durant cinc anys un ús públic –com a aparcament, magatzems,…- de l’illa que es manté com a propietat privada.

El certamen Guíxols Escena 2015 presentà un Terra Baixa (1896) en què Lluís Homar descarrega tota la seva vitalitat artística en forma de monòleg. L’adaptació ha estat feta pel mateix Homar i pel director de l’obra, Pau Miró. Aquesta nova versió va estrenar-se per primera vegada l’11 de novembre de l’any passat al TNC i segueix voltant pels teatres de tot Catalunya, condemnat a reviure aquest clàssic tan estimat.

Lluís Homar és Manelic, és Sebastià, és Marta i és Nuri. És la barreja de quatre passions humanes: ira, supremacia, amor i pietat. Terra Baixa es transforma en una obra més intimista que mai, una obra on un sol actor aconsegueix entreteixir tot sol diverses històries –perquè no només n’hi ha una- i on l’espectador les reconeix com una de sola. És una història d’amor, una de tantes de l’ enyorada vida rural d’antany. Però també és una història de desamors, la del senyor Sebastià, que viu engripat d’amor per la Marta.
I Lluís Homar comença calmat de temperament, obre la porta d’un decorat que recorda la d’una casa de pagès tapada al fons amb una llarga cortina. És la Marta, que juga amb el vestit de núvia que l’ha de lligar per sempre més a les mans d’un pastor d’ovelles de la Terra Alta. El foll Sebastià, el qui tot ho veu tot ho té, ha de casar-se amb una pubilla de casa bona si vol pagar els seus deutes amb Hisenda. Tot el poble sap que ells dos són una cosa sola, una ànima i no dues, però des de fora tot semblarà veritat. Un engany dins l’engany típic de l’orquestra teatral. L’únic aliè a aquesta corrupció de passions és el pobre Manelic, qui causa pena a tothom, l’innocent i pur Manelic. L’espectador es pregunta: fins quan durarà aquesta puresa? Quan començarà a rovellar-se aquest ser immaculat de la Terra Alta?
La Marta plora, però de sobte troba un posat amable i sincer i l’espectador ja sap que ja no és la Marta, sinó que ara parlarà la Nuri. No calen senyals o paraules. L’obra avança i el monòleg cada vegada guanya més tensió, tothom sap per on aniran les coses, però estranyament ningú acaba de tenir res clar. Sorgeixen més preguntes: com es prendrà en Manelic l’engany del casament? En quin moment la Marta es deslliurarà de les cadenes del senyor tot ho veu tot ho té i caurà als braços del pastor innocent? Com serà “l’he mort el llop” final?
L’escenografia és un punt clau, la disposició tan calculada de la taula, el mirall i les cadires és l’avís que alguna cosa ha de canviar per força. En el moment que la Marta obre la gran cortina que tapa el fons de l’escenari, la puresa apareix sobtada. És la natura encarnada de les passions revestida de fulles seques. Tot el fons escènic és paret amb fulles, marró també per terra, natura salvatge, senyal inequívoca de violència animal.
Àngel Guimerà decidí que la millor manera de fer entendre les passions humanes era, clarament, humanitzant-les. Havia de dotar-les d’ànima pròpia. I encertà. Lluís Homar absorbeix aquesta ànima i la fa vibrar. Terra Baixa és un clàssic per la seva energia dramàtica – que s’intensifica i explota a l’últim segon de l’obra- i també per la seva temàtica: l’etern setge entre la vida i la mort i l’amor que ho enreda tot.

L’Agrupació d’Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols celebrarà aquest dissabte 2 de maig a les 6 de la tarda, al Passeig del Mar davant l’Ajuntament, l’audició de sardanes número 600. Un número rodó per aquesta veterana associació de la ciutat.
Aquesta ballada s’havia d’haver efectuat fa quinze dies, però el mal temps ho va impedir. Ara, s’ha reprogramat i la Cobla Jovenívola de Sabadell en serà, com ho havia d’haver estat en el seu dia, la protagonista.
Aquesta serà la darrera audició abans de l’Aplec de la Sardana, que tindrà lloc d’aquí dues setmanes.

El passat dissabte 2 de maig ERC Guíxols va organitzar el col•loqui “El procés d’independència des de l’ajuntament” amb una notable assistència de públic i una destacable participació dels assistents.
Georgina Linares, número 3 dels republicans i exsecretària de Guíxols per la Independència, assemblea local de l’ANC, es va comprometre a crear la regidoria de la transició nacional si ERC és al govern. “Cal una regidoria específica per abordar la qüestió ja que venen temps decisius”, afirma Linares.
Seguidament va intervenir Josep Ramon Llobet, excoordinador de Guíxols per la Independència que va destacar “la importància de que l’independentisme arribi amb molta força als ajuntaments com a senyal inequívoc de que el procés segueix vigent i amb més força que mai”.
L’alcaldable dels republicans, Jordi Vilà va sentenciar durant el col•loqui a petició d’una de les assistents que “no pactarem amb cap força que pretengui aturar el procés o no estigui disposada a fer el que calgui per sumar esforços cap a la llibertat del país.”

Dia del Treballador

El dia abans, ERC Guíxols va celebrar l’efemèride de l’1 de maig a la Plaça Salvador Espriu. L’acte havia de comptar amb la presència de la diputada Gemma Calvet, però no va poder assistir-hi per una indisposició i la va substituir el periodista Miquel Sellarès, número 6 a la llista dels republicans, que va fer una ferma defensa de la justícia social com a part intrínseca del procés nacional i va alertar d’aquells que “interessadament volen vincular el procés a la dreta i a les elits”.
L’acte va començar amb la intervenció d’Albert Polo, número 4 d’ERC a les municipals, i després de la intervenció de Sellarès va tancar l’alcaldable Jordi Vilà que va recordar que “les reivindicacions de l’1 de maig segueixen plenament vigents, 126 anys després dels incidents de Chicago, on es reclamava treballar 8 hores al dia, veiem que molts encara en treballen moltes més per guanyar molt poc.”

Des del 27 i fins al 30 d’abril s’està realitzant el III Seminari de ceràmica negra, en el qual hi han participat 18 alumnes i 3 professors de l’Escola Massana (Escola d’Art i Disseny, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona). A través de la procedència dels alumnes, es pot dir que es tracta d’un seminari d’àmbit internacional, ja que en aquesta tercera edició hi ha inscrits estudiants catalans i francesos, però també sud-americans i també de Xina, alguns dels quals estan realitzant un curs anual a Barcelona.

Al llarg d’aquest curt i intens període, s’ha aprofundit tant en la tècnica a partir de sessions sobre ceràmica antiga impartides al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com en el procés de treball explicat i experimentat al taller Kypsela de la mateixa localitat.

La part més creativa de les pràctiques les han realitzades a la fàbrica Ceràmiques Marcó de Quart. Allà els alumnes han experimentat a partir dels motlles que conserva la fàbrica Marcó, alguns d’ells dissenyats per l’arquitecte noucentista Rafael Masó. El repte per als alumnes era de crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, en objectes vinculats al territori. Reutilitzar l’imaginari clàssic per donar-li un llenguatge contemporani amb fang cuit amb la tècnica tradicional de la ceràmica negra.

A part dels professionals d’aquests 2 tallers implicats amb gran dedicació, Ricard Campos i Jaume Marcó, els alumnes han comptat amb el mestratge de l’especialista en objectes de disseny Blai Puig, i dels tècnics del Museu d’Història, entitat coorganitzadora junt amb Escola Massana.

En el marc d’aquesta III edició del Seminari, se celebrarà una Jornada sobre la petjada de l’arquitecte Rafael Masó a Sant Feliu de Guíxols i S’Agaró. Tindrà lloc en una de les construccions emblemàtiques de l’arquitecte noucentista, la Casa Casas, situada dins la urbanització Urcatusa, propietat de la Comunitat de Propietaris, que ha donat les màximes facilitats per a fer-la allà.

La Jornada comptarà amb la visita prèvia a partir de les 10 h. del matí al xalet Masó a S’Agaró (se sortirà a les 9.45 h. de l’entrada del Museu d’Història de Sant Feliu en cotxes particulars), per després ja desplaçar-se cap a la Casa Casas. Allà Francesc Aicart donarà una pinzellada sobre l’industrial catalanista Joan Casas, que féu l’encàrrec de la casa; seguidament Jordi Falgàs parlarà sobre l’arquitecte i la seva obra unint tradició i modernitat; en darrer lloc, Joaquim Nadal farà una aportació sobre la revalorització del llegat de Masó. La Jornada està organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història, l’Escola Massana, la Fundació Rafael Masó i l’Institut de Recerca de Patrimoni Cultural. Hi col.laboren també la Comunitat de Propietaris de la Urbanització Urcatusa i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

El programa complet és el següent:

10.00 h. Visita a la Casa Masó de S’Agaró
11.00 h. Visita a la Casa Casas i inici de la Jornada
11.45 h. Benvinguda de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, i del director general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig.
12.00 h. Jordi Falgàs, director de la Casa Rafael Masó: “Rafael Masó, tradició i modernitat en l’arquitectura noucentista”.
12.45 h. Francesc Aicart, Arqueòleg: ”La casa Casas, símbol d’una nissaga”
13.30 h. Joaquim Nadal, director de l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya: “El Llegat de Masó i la seva revalorització”.

Més informació sobre el seminari de ceràmica negra.

Les dues microreserves marines per preservar els fons i la biodiversitat al litoral ganxó estan pendents del vistiplau de les direccions generals de Medi Natural i Pesca de la Generalitat, adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El projecte local d’una reserva a la punta de Garbí va néixer el 2007, fins i tot vinculada a la de les illes Formigues, però la crisi va frustrar una iniciativa que hauria depès del pressupost del Ministeri de Medi Ambient.
El 2012, el govern local va donar un nou enfocament a la idea i va plantejar a Costes assumir la gestió de dues zones marines per al bioconeixement. Les dimensions són molt més reduïdes: 14,71 hectàrees de mirall d’aigua a llevant (cala Ametller) i 23,74 més a ponent (cala Vigatà i Port Salvi). I Costes no hi veu problemes perquè, a més, són part del litoral protegit en la Xarxa Natura 2000.
Tot i així, el consistori ha negociat aquesta setmana el vistiplau de Medi Natural i estan pendents del parer de Pesca, malgrat el consens de la confraria local. Els dos informes favorables són necessaris perquè Costes tramiti una primera autorització d’ús per a quatre anys prorrogable. En el cas que calgués abalisar, hi hauria l’opció d’ estendre el permís a la modalitat de concessió.
L’alcalde, Joan Alfons Albó, explica que les Zones Marítimes per al Bioconeixement estaran regides per un pla de gestió i una comissió amb pescadors, submarinistes i el sector nàutic. La vigilància s’assumiria des del municipi.

Font: El Punt-Avui