Carles Motas,de Tots per Sant Feliu, només saber els resultats va declarar que “la gent ha votat el canvi”. Les formacions a l’oposició durant el darrer mandat, TSF i ERC, “han recollit resultats exitosos”, va destacar Motas “mentre que CiU i PSC han resultat castigats a resultes del pacte de mandat”. Tots per Sant Feliu van guanyar en 8 de les 22 meses electorals del municipi.
Els socialistes, per la seva banda, felicitaven a tothom que ha participat a aquestes eleccions i agraïen especialment als qui els van fer confiança. També felicitaven a CiU i TSF, i especialment a ERC pels seus bons resultats. Pel que fa a l’obtenció dels seus 3 regidors “els resultats no han sigut els idonis però són satisfactoris donada la situació i les escissions que ens han fragmentat el vot i ens han fet perdre representació”. Muñoz engrescava a “treballar fermament per defensar el nostre compromís en l’educació, en la igualat d’oportunitats, en aconseguir que cap persona de Sant Feliu es quedi sense cobrir les seves necessitats bàsiques i en fer de Sant Feliu un ciutat més pròspera”.
Pel que fa als grans triomfadors de la nit, ERC, el cap de llista Jordi Vilà manifestava que “estem molt feliços per haver obtingut els millors resultats per a ERC Guíxols en unes municipals i vull agrair a les 1196 persones que ens han votat i als 30 companys de la llista el seu suport”. L’empat a 6 entre CiU i TSF dóna la clau de la governabilitat als republicans, que sobre possibles pactes comenten que “aviat començarem a reunir-nos amb tots els partits locals per valorar quines opcions de govern hi ha i quina és la fórmula més coherent amb el nostre programa i els nostres principis.” Vilà es mostrava insatisfet amb la participació de només un 55% i exultant pel fet que “el sobiranisme ha arrasat en aquestes eleccions locals i perquè el PP ha quedat fora de l’ajuntament”.
Pel que fa a la CUP, que es va quedar a només un vot d’entrar a l’Ajuntament, manifestaven la seva gran alegria per la resposta positiva rebuda per part dels ganxons, amb més de 400 vots obtinguts. “Això ens genera força per continuar endavant”, declaraven. També felicitaven a totes les candidatures que han aconseguit representació, i es congratulaven del fet que hi hagi una majoria independentista “que referma el projecte rupturista amb l’Estat”. La CUP està pendent d’uns vots impugnats i un recompte erroni que li podria donar un representant. Amb un programa basat en la transparència, la corrupció, la precarietat social i la independència de Catalunya la CUP ha obtingut més de 400 vots.

Sens dubte, una de les sorpreses electorals ha estat l’aparició de Tots Units Ganxons (TUG), una formació independent nascuda al barri de Vilartagues, del qual se’n sap ben poca cosa, ja que en ser un grup que comença, no disposen de gaires diners i no han pogut, amb prou feines, fer propaganda electoral, més enllà de cartells i algun díptic. Els principals temes que tracten són la crítica als equips de govern que han passat els darrers anys per Sant Feliu i la mala política cap a infants i gent gran. En José Antonio Rodríguez, el seu cap de llista, ens descobreix alguna coseta més d’aquest partit.

El vostre és un partit nou, com es va fundar?
Doncs es va crear amb base al fet que estem cansats del govern actual, que no fa res per Sant Feliu. Un grup de veïns vam decidir posar remei a tot el que no ens agradava, més que res per ajudar al poble. TUG va néixer parlant amb la gent del barri, ja que veiem mancances en l’oci infantil i de la gent gran, creiem que a Sant Feliu no hi ha res. Som gent jove i tenim inquietuds, però veiem que la gent gran i els infants estan molt oblidats i cal fer alguna cosa. El meu equip són bàsicament amics i gent del barri. I així vam començar aquest projecte.

Perquè creieu que heu de guanyar la eleccions?

És evident: fan falta nous aires, innovació, idees noves,… si la gent vol un canvi ens ha de votar. Qui hagi vist la poca publicitat que hem fet ja ho posa, més que canvi, és regeneració, però regeneració en el concepte ampli i transversal. Si no la fem tot continuarà igual.

Quines son les potencialitats del vostre equip?

Som gent del carrer, ciutadans que pateixen els problemes de cada dia, no Som gent que s’ha dedicat a la política. Aquest és el nostre punt fort.

Quin model de cuitat proposeu?

Està clar que s’ha de treballar, no tant pel model, sinó per tenir un Sant Feliu millor, que la gent torni a viure del sector turístic, ja que per desgràcia no tenim sector industrial i només ens queda el turisme.  Tenim un entorn privilegiat i un paisatge únic i diferent, i per tant hem de tornar a viure amb el turisme. Ara mateix no es potencia la zona del port ni moltes altres coses atractives.

Quina valoració feu de l’equip de govern actual?

Negativa.  No han mirat per ningú, no han fet res, i per això hem format aquest partit. No estem gens contents i volem canviar les coses, perquè aquest govern no ha treballat pel poble.

Sou un partit sobiranista?

Si Catalunya ha de ser independent, ja arribarà, però el que està clar és que s’ha de treballar per Sant Feliu, s’ha de treballar pel poble. Estem parlant d’unes eleccions municipals, no ens presentem a res més.

És a dir, no us pronuncieu.

No, això es una cosa que cadascú ha de decidir de manera individual. Ja tindrem unes eleccions nacionals i generals.

Quins són els punts forts del programa electoral?

No fem falses promeses, no diem mentides com fan els altres partits que no han complert res. Nosaltres volem que la gent del poble ens vegi treballant i amb fets, per això el nostre programa. El dia a dia és important.

Us veieu pactant amb algú, si entreu?

Estarem oberts a escoltar sempre i quan hi hagi una millora pel poble i que no ens afecti als ciutadans. Si és així es podrà parlar i fer un acord;  sinó,  doncs no.

Aquí podeu consultar la taula de resultats de les eleccions celebrades ahir diumenge dia 24 de maig.

L’Ajuntament planteja, després de diferents actuacions de caire urbanístic, la posada en funcionament de 1144 places d’aparcament públic. Aquest volum s’afegirà, de forma bastant ràpida per l’avançat estat de les contractacions, negociacions o operacions realitzades en la via pública, a l’oferta actual de 653 places que ara mateix hi ha als llocs següents: Estació d’Autobusos (118), la Corxera (185), Camí del Molí d’en Blanch (66), Antic Tennis (210) i Horta d’en Palet (74).

Des de l’Ajuntament s’han realitzat obres de condicionament de carrers que han permès fer sortir aparcament en alguns indrets, com ara les 31 places que afloren a a l’avinguda Catalunya, a l’alçada de la Plaça Drets Humans, 25 places al carrer del Sol, 25 més al carrer Ginebra a través d’una reurbanització, 167 a la carretera de Tossa/Ronda Narcís Massanes com a aparcament d’autocaravanes, 27 llocs al carrer Ixart i Adén, 21 en l’ampliació de l’aparcament del camí Molí d’en Blanch o 18 amb el contracte signat per l’Ajuntament a la pujada del carrer del Sol.

Pel que fa als solars previstos de ser condicionats o arreglats, surten 47 places al carrer Antoni Ferrer a través d’un contracte, 44 a l’Hort de Cal Negre de la ronda Narcís Massanes i 7 al carrer de Cadis per contracte. La recent cessió urbanística de la fàbrica surera Agglotap permetrà una previsió inicial de 120 pàrquings, al carrer de Pere Màrtir Estrada, pendent de ser condicionat, hi emergeixen 44 places d’estacionament i a la zona on s’ubica el Guíxols Arena, a tocar de l’Institut Sant Feliu, 209 places de vehicles i 5 d’autocars.

Un tercer grup de places d’aparcament, que estan a punt de tenir tancats i signats els contractes d’arrendament o de cessió, se situen al carrer Enamorats, amb 110 places, Horta d’en Palahí amb 183 i la carretera de Palamós/cantonada Carrer Comerç, amb 58.

La gestió urbanística, la reforma de carrers, la cessió d’espais o els contractes entre l’Ajuntament i propietaris tenen, en els principals objectius, crear -i en alguns casos- recuperar aparcaments per a la ciutat, ja sigui per als ciutadans residents, o per als visitants ocasionals.

En vermell, les zones previstes per aparcament, i en blau, el parc estable.

Ahir dimecres es va celebrar el debat electoral al Teatre-Auditori Municipal, en el qual hi van prendre part els 9 alcaldables i el moderador Pau Lanao.

Com era d’esperar, el tema de l’aparcament va ocupar una bona part del debat. I això que fa 4 anys Tribuna Ganxona i InfoGuíxols ja n’havien organitzat un de monotemàtic referit a aquest tema perpetu. “Fa 20 anys que parlem del mateix”, va etzibar J.M. Muñoz, del PSC, “i espero que sigui la darrera vegada que surti”. Esperem que sí, perquè això ja sembla el dia de la marmota, que sempre és el mateix. Uns soterrat, d’altres encaixonat. Uns al Passeig, d’altres a la Corxera. I qui dia passa, any empeny. Però amb tanta empenta potser ja s’han passat de llarg, tots plegats. L’alcalde Joan Alfons Albó, de CiU, va assegurar que el passeig és el la joia de la corona de la població, però que la gent ve a Sant Feliu en cotxes i aquests s’han d’endreçar. Mentrestant, Jordi Lloveras, de Guanyem Guíxols des del Carrer, es va mostrar contrari a l’aparcament i va dir que ells tenien un projecte alternatiu per solucionar el trànsit. Elena Delgado, de la CUP, va denunciar que l’Ajuntament prevegi gastar 1,8 milions dels fons públics en un projecte gestionat per una empresa privada.
En el tema d’infraestructures també es va parlar del futur nou IES Sant Elm o el Thyssen, que ja fou arma electoral fa 4 anys.

El debat es va iniciar amb els efectes i les possibles solucions a la crisi, en la qual els partits d’esquerres es van trobar com peix a l’aigua parlant de la manca d’ajuts socials als desfavorits. Especial ènfasi hi van posar la CUP, Guíxols des del Carrer i TUG, tot i que Muñoz, va dir que la crisi havia estat l’excusa perfecta per desmantellar els serveis públics. I aquí va entrar de ple Jordi Vilà deixant en ridícul l’actual consistori en l’elaboració del pla d’ocupació local. “No es pot elaborar un pla d’ocupació local copiant exactament el de Terrassa. Com a mínim podien haver polit les faltes d’ortografia”, va assegurar amb ironia, mostrant els fulls al públic, amb la tinta groga del subratllador amb el qual remarcava els punts copiats ocupant bona part dels fulls. “Se’m va acabar la tinta”, bromejà. Mentresant, Pere Albó va recordar que amb ell al consistori s’ha aconseguit no haver de deixar de donar cap servei bàsic tot i que els deuen 6 milions entre l’Estat i la Generalitat. Mentre que la CUP va dir que vol enfortir la regidoria de Serveis Socials, el senyor Lloveras es va preguntar si es pot confiar en la gent dels partits que han dut a terme les retallades i J. Rodríguez va insistir que als infants i la gent gran se’ls ha deixat de banda.
Respecte al procés sobiranista, poques sorpreses. Vilà va retreure a la resta de candidats la poca passió que els despertava el tema, ja que Joan Alfons Albó va dir que sí a la independència però “amb seny”, Motas no es va mullar, Muñoz va apostar pel federalisme, Pere Albó va dir que volia ser un Estat, però va evitar la paraula “independència”, la CUP va mostrar-se independentista però amb matisos socials, la TUG va dir que eren un partit local i no els interessava el tema, Lloveras va dir que sí, però que els interessava més el tema social i lògicament, el PP s’oposa a qualsevol cosa diferent a l’estatus actual.
El guanyador moral del debat va ser Jordi Vilà, que amb un toc d’ironia i bon humor va anar repartint mastegots als altres candidats, amb Abraham Rodríguez (PP) i Joan Alfons Albó (CIU) de víctimes preferides. Carles Motas, de TSF va mantenir el seu to acusador amb CiU, però no va estar amb el to agressiu d’altres vegades.

Jordi Lloveras, carter lligat al sindicalisme, és el candidat escollit en assemblea per Guíxols des del Carrer. Aquesta plataforma surt de la mescla de la vella guàrdia comunista del PSUC i IU, l’ecologisme d’ICV i les noves idees d’esquerres d’Arcadi Oliveras i Teresa Forcades, Procés Constituent, mesclades amb gent sense militància política activa. Lloveras valora la feina feta per l’equip de govern en matèria promocional, però no en el tema social.

– Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?
Home, clar! Si no, ja no m’hi hauria presentat. De fet, nosaltres sempre hem dit que la nostra és una llista amb vocació guanyadora. Si hem plantejat la possibilitat de donar aquests canvis i aquesta manera de fer i d’entendre la política és per intentar governar. Si m’hi veig? Sí, es clar que m’hi veig!

– Com va ser escollit com a candidat a l’alcaldia?
Nosaltres som una plataforma, som els únics que som una plataforma. Incorporem gent que milita a partits com Iniciativa, Esquerra Unida Alternativa, gent que ve de moviments socials i del Procés Constituent, i persones com jo, que continuem sense militar enlloc. La plataforma va començar a funcionar fa 10-11 mesos i actualment som 72 persones adherides. Vam fer una assemblea, on tots els adherits estàvem en una llista, i jo vaig sortir el més votat. A partir d’aquí, vaig acceptar el compromís.

– No és cap fusió amb ICV?
No, no és cap fusió. Això és una plataforma que, insisteixo, engloba gent d’Iniciativa, i també d’altres plataformes. Engloba gent de totes les ideologies, però ens uneix una questió en comú, que entenem que aquest ajuntament necessita una sèrie de canvis socials, una altra visió.

– Què destacaria del seu equip?
Precisament, això de ser gent que venim d’origens tan diferents, ens dóna un valor molt important. Tenim gent que històricament s’ha presentat a les eleccions, per tant té un bagatge. També tenim gent que no ens hem presentat mai. Tenim gent que militava històricament al PSUC, com gent que a la època del PSUC no havia nascut. Per tant, tenim un equip capaç i preparat. A més ens hem dotat de col·laboracions molt importants. Per exemple, nosaltres defensem els pressupostos participatius, però no ho diem a l’atzar. Tenim un document preparat per a implantar els pressupostos participatius en inversions en els ajuntaments, que ens l’ha fet un Doctor en econòmiques, expert en temes de participació ciutadana, com és en Joan Bou, que és Catedràtic a la Universitat de Vic. Per tant, tenim un bon equip, jo el definiria com a excel·lent.

– Quin model de ciutat hauria de tenir Sant Feliu?
Parlar del model de ciutat és una mica agosarat, ja que es construeix en molts anys. Nosaltres diem que ha de ser una ciutat pensada per a les persones. En aquest sentit, nosaltres articulem, a partir d’un pla estratègic de ciutat per desenvolupar els propers 4 anys, 3 eixos: el primer, que fa referència a un projecte urbanístic cohesionat socialment, amb equipaments públics i zones lliures. Un altre eix, que és com dignifiquem la vida a la ciutat: educació, sanitat, cultura, esports, etc. I el tercer, que és com la ciutadania s’ha d’implicar, el que nosaltres diem de la participació i sobretot la transparència en la gestió.

– Serien els eixos principals del programa?
Sí. Després cada eix té propostes concretes. Per exemple, nosaltres tenim molt clar que no es pot fer un pàrking soterrani al passeig, i que hi ha moltes solucions. En questió d’urbanisme, tenim moltes idees, però no tenim un gran projecte faraònic. Hi ha una altra candidatura que es presenta que ha tret un gran projecte sobre l’asil Surís. Si tirem d’hemeroteca, resulta que aquest projecte neix fa dos anys plantejat per el regidor d’Iniciativa Joan Prat.
En tema cultura, tenim un projecte molt engrescador, en què hi han col·laborat artistes consagrats com Manel Marzo-Mart, per a convertir l’antic hospital en un centre d’exposicions d’artistes locals i en un centre d’arts.

– Quin paper creu que poden tenir de cara a formar governs?
Doncs la veritat és que ni ens ho hem plantejat encara. Som molt poc professionals políticament parlant. Dependrà dels continguts socials dels programes que es plantegin. Per això no vam arribar a un acord amb l’ANC, dels 4 acords que plantejaven, nosaltres estàvem d’acord amb els 3 primers. L’últim punt deia, que en cas d’haver de decantar-nos per un alcalde o altre, ho havíem de fer per aquell alcalde que  també ho hagués signat. Precisament nosaltres que donem tant contingut al tema social…

– Així el focus del vostre projecte és el tema social.
Sí. Com deia abans, al nostre partit hi ha gent d’ideologies diferents. I ens entenem perquè tenim molt clar que el dia 24 el que fem és elegir persones per a governar la ciutat, no solucionar els problemes d’estat. Tenim molt clar que la plataforma no farà campanya del 27S, individualment, cadascú es situarà on vulgui.

– Com valora els últims 4 anys de govern actual?
Nosaltres creiem que l’Ajuntament ha sabut situar Sant Feliu al mapa, ha fet una bona política d’aparador. Però en canvi, en mirar tant a fora, s’han oblidat una mica de mirar cap a dins. Posem un exemple, Sant Feliu té una mitjana d’atur superior a la de les comarques gironines, té zones amb exclusió social, amb pobresa; però en canvi, té els fanals més moderns i macos de la comarca. Nosaltres, potser no hauríem posat els millors fanals, però hauríem intentat pal·liar altres temes com plans d’ocupació. Destinaríem més recursos a temes socials.

Ismail, un nen que hauria complert 10 anys aquest 2015, ha mort aquest matí de dijous a la nostra ciutat atropellat per un tot terreny conduït per una senyora d’edat avançada en una rotonda prop del CEIP Baldiri Reixach. Els fets s’han produït prop de tres quarts d’una del migdia quan els alumnes sortien del col·legi, quan la víctima hauria creuat el carrer prop d’un pas de vianants en l’encreuament entre l’Avinguda Balears i la Plaça Ceuta, on hauria estat atropellada per la conductora del tot terreny. Aquesta zona està limitada amb una velocitat de 20 quilòmetres per hora i amb una senyalització que adverteix que hi ha una escola a la vora. Els serveis d’emergències -Policia Local de Sant Feliu, Mossos d’Esquadra, SEM, Bombers- hi han acudit amb celeritat però no han pogut fer res per salvar la vida de l’infant.

El nen era força conegut al barri, on els seus pares regenten un locutori i una fruiteria. A la zona, habitualment hi ha un agent policial que regula el trànsit a la zona propera al col·legi Baldiri Reixac, però avui es trobava en una altre dels accessos del centre. Tot i això, l’agent ha estat el primer en arribar al lloc de l’accident i de donar l’avís als equips d’emergència.

El nen jugava als benjamins de l’Escola de Futbol Sant Feliu, que aquest any han caigut en severa desgràcia, després que fa uns mesos un altre nen de 9 anys morís de malaltia. Els entrenaments de tots els equips escolars s’han suspès per aquest tràgic motiu, igual que diversos partits polítics han anul·lat els seus actes de campanya previstos per avui.

José Antonio Donaire i Salvador Calabuig, tots dos ex-regidors de turisme en governs socialistes ganxons, varen presentar a la Cambra de Comerç unes propostes sobre “Nous turismes, noves oportunitats per Sant Feliu”. Aquests professors de la UdG experts en turisme varen insistir en què la nostra ciutat ha de diferenciar la seva oferta turística oferint productes originals que siguin la seva imatge de marca i que identifiquin la ciutat.
Les propostes es basen en un turisme responsable, no només amb el medi i el paisatge, sinó també amb la cultura -per posar en valor les tradicions, patrimoni i la forma de ser dels ganxons- i amb les persones per aportar ocupació i riquesa a la ciutat.
Els socialistes creuen que Sant Feliu “ha d’esdevenir la Menéndez Pelayo d’una universitat catalana”. És a dir, tenir un campus de qualitat com ho és Santander fora de la temporada turística. “Ja no tornarem a tenir l’oportunitat de tenir tota una facultat com la de turisme a Sant Feliu, tal com vàrem aconseguir els governs socialistes i que es va perdre amb la nefasta gestió de CiU”, però encara creuen en “un lloc agradable, de mida mitjana, amb esdeveniments culturals com la Porta Ferrada, equipaments adients, com el Monestir i tradició universitària”.
Els dos exregidors apunten que “el turista actual valora el tracte personal i vol ser tractat com un hoste” i que per això proposen “que els turistes es puguin posar en contacte amb un grup de ciutadans voluntaris per oferir una experiència turística personalitzada”, citant com a exemples la recomanació de restaurants, rutes amb bicicleta, fer esport, acompanyar-lo a caminar, a descobrir les cales,..
Calabuig i Donaire van citar Sant Feliu com a pionera amb les campanyes gastronòmiques amb la creació del Peix Blau Ganxó. Proposen “posar en valor totes les activitats relacionades amb la gastronomia ja que els estudis ens diuen que de Sant Feliu es valoren els bars i restaurants però també les pastisseries, les fleques, les carnisseries, les peixateries i les botigues d’aliments frescos” i per tant “hem d’oferir als turistes informació personalitzada sobre on comprar peix, com triar la carn, com cuinar un arròs negre, viure l’experiència de la pesca tradicional, visitar un hort i comprar allà mateix els productes”, oferint un producte turístic personalitzat i de qualitat.
Per últim van parlar d’esports. “L’estació nàutica no ha funcionat malgrat haver-hi abocat un quart de milió d’euros perquè és un producte obsolet que no diferencia la nostra oferta de l’altra cinquantena d’estacions nàutiques existents”. Ells aposten per “una estació esportiva per sortir a caminar, fer rutes amb bicicleta, nedar, pescar,…”. “És el turisme 3.0 que contacta en el que hi intervenen els mateixos turistes com a actor de l’experiència, no com observadors”, aclareixen.

En un altre dels seus comunicats referents al programa electoral, la CUP Guíxols aposta perquè el Museu d’Història de la Ciutat, amb el conjunt monumental del monestir i la resta de les seves seus, es converteixi en el gran projecte museístic local i la seva principal infraestructura cultural, que hauria d’esdevenir un espai d’interpretació del territori i de la Costa Brava “que promocioni el patrimoni cultural i natural de la ciutat i la seva memòria històrica organitzant visites guiades, exposicions, seminaris, congressos i cursos especialitzats i que promogui beques d’investigació”.

Pel que fa al Museu Thyssen, la CUP creu que s’hauria de descartar, ja que per ells és “no assumible per l’alt cost de construcció i manteniment, la temporalitat del flux de visitants i la precarització dels seus treballadors, a part del dubtós impacte econòmic previst”. La CUP assegura que “el projecte inicial d’aquest museu, tot i que no es vulgui dir, ha quedat descartat” i es pregunten si “s’han tingut en compte tots els projectes que es podrien engegar si finalment aquests diners es destinessin a altres àmbits de la cultura local”.

La CUP cita el ‘Vinseum’ de Vilafranca del Penedès, que aquest passat cap de setmana ha estat finalista a Glasgow com un dels millors museus europeus de l’any, com l’exemple a seguir.

La nostra ciutat i en especial el Mercat i el Club Nàutic van ocupar bona part del programa Cocina2, de Televisió Espanyola, que van gravar el febrer del 2015 i s’ha emès fa pocs dies per la petita pantalla.

Al programa s’hi pot veure com es cuinen els oriços de mar, malgrat que a casa nostra es mengen tal com surten de mar, amb pa, és a dir, sense cuinar. De tota manera està bé observar com es pot elaborar una forma diferent per menjar els oriços.

Per veure el programa, cliqueu aquí.

El cap de setmana de l’1 al 3 de maig els més petits, i els no tant petits, s’ho van passar d’allò més bé a la Festa del Mar, organitzada per l’Estació Nàutica Sant Feliu de Guíxols Costa Brava.
La Festa del Mar va ser una jornada de portes obertes de l’Estació Nàutica Sant Feliu de Guíxols Costa Brava, on es van donar a conèixer totes les activitats que ofereixen les empreses associades.
Tant les activitats nàutiques com l’animació infantil van tenir una molt bona acceptació malgrat el vent de garbí que es va presentar durant tot el cap de setmana. Tot i això, el balanç és molt positiu ja que més de 300 persones van participar en les activitats de la Festa.

La campanya electoral va registrant una sèrie d’incidències amb els repartiments d’espais publicitaris i estira-i-arronses entre formacions polítiques per incompliments de la Llei Electoral.
Per exemple, la Junta Electoral de la Bisbal va ordenar dijous l’anul·lació d’un acte de l’alcalde Joan Alfons Albó (CiU) en què pretenia explicar als veïns la reforma del carrer Maragall. El PSC va denunciar l’acte al·legant que aquest incomplia la Llei Electoral i la Junta de la Bisbal li ha donat la raó i ha prohibit l’acte basant-se en el fet que es tracta d’un acte sobre projecte d’obres o serveis públics, realitzat en ple període de campanya electoral.
L’Ajuntament va penjar un comunicat al web en què lamentava informar que es suspenia un acte informatiu de caràcter públic que s’havia previst pel 14 de maig en el qual es volia exposar el projecte de canvi de xarxa d’aigua potable dels carrers Cúbias, Ortiz de la Vega, Barraquer, Goya, Plaça Gaziel, Santa Teresa, Bourg de Péage, Fortuny i Albertí, ja que la Junta Electoral de Zona l’havia prohibit. igual que ho feia amb la presentació del projecte per remodelar íntegrament el carrer Maragall, amb la xarxa d’aigua potable, enllumenat, clavegueram i voreres.
En l’escrit de l’equip de govern, acatava la decisió però lamentava que això fos contraproduent per al veïnat atès que el projecte està tot a punt,

Excés de cartells

També la formació Guíxols des del Carrer-Entesa va denunciar, des del començament de la campanya electoral, que no s’estaven complint els acords signats per la gran majoria de les candidatures el dia 5 de maig. Concretament, la coalició progressista posava de manifest que MES (Moviment d’Esquerres) tenia molts més cartells dels permesos i que n’havia penjat en llocs totalment prohibits del passeig del Mar i dels Guíxols, on només s’autoritzen als fanals de la banda de mar. Igualment el PP (Partit Popular) havia col·locat propaganda en les proximitats del Monestir, zona no pactada.
La resposta de la Junta Electoral de Zona va ser ordenar la brigada municipal que retirés tota la propaganda posada en llocs no acordats. Això va provocar dijous un decret d’alcaldia recordant a totes les candidatures els llocs i el nombre de punts de propaganda pactats i informant que la brigada d’obres no disposa dels mitjans per fer aquesta feina, advertint que si l’endemà al matí no havien estat retirades ho faria l’ajuntament de forma subsidiària a càrrec de les candidatures incomplidores. El decret també instava les candidatures que no havien pogut col·locar la seva propaganda a retirar la d’aquells partits que havien col·locat la seva on no tocava.

Propaganda en altres municipis

La candidatura local de MES també havia col·locat cartells fora dels límits de Sant Feliu de Guíxols. Concretament, la formació encapçalada per Pere Albó havia penjat cartells a Santa Cristina, en espais cedits per la llista cristinenca de MES, que ha optat per estalviar recursos en banderoles. També n’havia posat a s’Agaró, però tot i que el manteniment dels fanals i les voreres depèn de la brigada municipal de Castell-Platja d’Aro, estan efectivament dins del terme municipal guixolenc.
Això va provocar protestes de les llistes cristinenques i que MES de Sant Feliu retirés la propaganda de Santa Cristina.

Molta polèmica

El repartiment d’espais a Sant Feliu ha estat polèmic. La junta electoral va atorgar pocs fanals i al final, davant la petició de MES, es va ampliar el nombre a totes les formacions. Fins i tot el PSC va cedir a MES alguns fanals que li pertocaven. Formacions petites, com ara Guíxols des del Carrer o la CUP, s’han anat queixant que els han ocupat espais. Menció a part les pancartes sabotejades i cartells arrancats, de tots els colors.

La prioritat del Partit Popular a Sant Feliu de Guíxols és “escoltar i estar al servei del ciutadà”. Així de clars es mostren els populars en la seva darrera nota de premsa, que repassa les inquietuds i queixes que els han fet arribar els ciutadans.
“Aquests dies hem escoltat les queixes veïnals del veïns dels carrer Santa Magdalena i del Bruc, carrers actualment tallats per obres, i les molèsties que ocasionen petits grups minoritaris de joves al voltant de l’escola Sant Josep i plaça del Puig”.
Els populars també destaquen que han estat amb associacions esportives i han instal·lat una carpa informativa davant un supermercat, al col•legi L’Estació i a la Rambla Vidal atenent les peticions cíviques dels ciutadans.

Una de les bases del programa electoral de la CUP és el projecte de creació d’un parc natural mancomunat Gavarres-Ardenya-Cadiretes. Aquest projecte, beneficiós més enllà de l’àmbit estrictament local, implicaria associar-se amb altres entitats de la zona (municipis, Patronat de les Gavarres, Generalitat, Consell Comarcal, propietaris, grups del sector turístic) per tal d’estudiar la fórmula per apropar el turisme d’oci i d’investigació a l’entorn natural amb la creació d’aquest parc mancomunat en què el món del suro, la fauna local (sobretot el senglar, rapinyaires diürns i nocturns, i l’orquídia Xàrria) puguin ser conegudes i potenciades. D’aquesta manera, els visitants que vénen a Sant Feliu durant tot l’any podrien gaudir de la naturalesa real de l’entorn tal i com es fa en les visites turístiques a d’altres entorns naturals com els Pirineus, el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà. Aquest parc, però, no significa, segons la CUP, “la banalització comercial de la natura ni la seva reclusió en illes discriminades en quant al seu tracte, sinó que ha de potenciar un model per a la interconnexió del medi i l’exemplificació dels hàbits humans i els usos de la natura”.

Amb la creació del parc es pretén la visualització del nostre entorn natural com un espai compartit on investigació, educació mediambiental i promoció turística vagin de la mà amb l’objectiu d’aconseguir models de progrés econòmic sostenibles.

Elena Delgado és la cap de llista escollida per l’assemblea local de les CUP i la única dona alcaldable a la nostra ciutat. Arrenca la campanya amb ganes de canviar el model polític i social català a través del municipalisme, on el poble és protagonista directe de la presa de decisions. Aquesta formació, nova a Sant Feliu, desplega un ventall ampli d’opcions polítiques de cara al 24 de maig.

Creu que té possibilitats d’entrar de regidora a l’Ajuntament?

Bé, de possibilitats en tenim tots. És una mica complicat ara, perquè hi ha moltes llistes, però nosaltres lluitem per a això.

Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta a les eleccions?

El més important de les CUP és el nivell d’humanitat social. Som persones del carrer, no som polítics de professió. Som persones treballadores molt implicades en les lluites socials.

Quin model creu que hauria de tenir Sant Feliu?

Crec que Sant Feliu necessita un canvi de model perquè és un poble una mica apalancat. Es treballa bé dos mesos a l’any i fa falta motivació perquè sigui un poble actiu tot l’any per a tothom.

Caldria enfocar diferent les polítiques econòmiques?

Sí, el turisme és una base important de la nostra economia però es pot fomentar més mesos a l’any i formar cooperatives de treball, municipalitzar els serveis públics… Hi ha moltes coses que es poden fer, és molt extens però hi ha moltes formes d’activar el poble.

Els eixos del seu programa electoral van en aquesta línia?

Sobretot defensem les persones. Defensem el benestar comú, sobretot de totes les persones que vivim aquí. La base és crear una dinàmica perquè no haguem de necessitar assistència social però enfocant tots els problemes de totes les persones que no tenen feina o problemes per viure una vida digna.

En el suposat cas que entressin té pensat algun pacte?

Quan arribi el moment decidirem tot això en assemblea. Jo sóc cap de llista perquè m’han escollit a l’assemblea, ens presentem tots i m’ha tocat. Però tot es decideix en comú, és una base important. No podem estar al mateix càrrec més de quatre anys, després hem de marxar. Ni amiguismes, ni acomodar-se, ni res.

Referent a la llista, la junta electoral ha desestimat l’entrada d’un membre de la seva llista per no tenir la nacionalitat espanyola. Quins arguments han donat?

Precisament per això, per no tenir la nacionalitat. Creiem que al poble tenim molta immigració i persones que tenen dret a participar de la seva vida política, ja que condiciona el seu present i futur. Crec que la base de que pugui votar tothom que està empadronat és fonamental. Però la llei és així, i s’hauria de canviar.

És compatible voler un Ajuntament o una política neta i embrutar les parets amb consignes?

Des de la junta electoral hi ha el procés participatiu del repartiment dels fanals i no és equitatiu des del principi. Els partits grans tenen més visibilitat i més fanals. Jo crec que en unes eleccions el repartiment dels fanals hauria de ser equitatiu i com no ho és… A veure, nosaltres no som persones que destrossem coses, ni molt menys, sinó que creiem que hi ha molt pocs llocs i els altres partits han posat pancartes a llocs on tampoc haurien de posar-les. No som els únics que fem coses que no estan directament lligades al que ha indicat la junta electoral sinó que els altres jo crec que han sobrepassat aquest tema. Nosaltres no fem pintades al mobiliari urbà.

Veurem Elena Delgado amb una xancleta a la mà titllant algú de gàngster en un ple com va fer David Fernández amb Rodrigo Rato?

No sé si amb una xancleta però dient les coses com són, sí, segur.

Pel que fa al logotip de la campanya, hem vist que hi ha l’Ajuntament de cap per avall. No creuen que això pot arribar a ferir la sensibilitat d’algun ciutadà? Perquè és la casa de tots, no només dels que hi manen.

Creiem que els que manen han oblidat que és la casa de tots i és una manera de reflectir que fa falta que els que hi ha dins de l’Ajuntament se n’adonin de que és la casa de tots. I per això som aquí, perquè volem ser dins l’Ajuntament.

Elena Delgado es considera independentista. Per convicció o perquè no hi ha més remei?
L’autodeterminació de tots els pobles els he defensat sempre, tant aquí com a l’Amazones. Crec que el poble ha de tenir la capacitat de poder decidir el seu futur en tots els casos. I amb la independència de Catalunya el mateix.

Què prefereix, Catalunya dins d’una Espanya comunista o una Catalunya independent manada per la dreta?

Uf, prefereixo una Catalunya independent comunista. La dreta ha fet molt mal a la societat, ens ha fulminat la classe mitjana amb les retallades, ens han enviat a la misèria absoluta. És difícil la pregunta, des de la CUP precisament defensem la independència des del municipalisme perquè de mica en mica i en els llocs petits és on el poble va decidint.

Què opines dels altres candidats a l’alcaldia?

Jo sóc una persona molt escèptica, políticament. No és qüestió de desqualificar ningú, jo crec que tots tenim la suficient intel•ligència per veure què ha fet cadascú. Nosaltres som nous però sabem qui ha fet què. La resposta és que els ciutadans saben qui és qui. Nosaltres som treballadors i prou, venim amb tota la humilitat per lluitat pel bé comú.

Com valora el fet de ser la única dona que és candidata a l’alcaldia?

Em sembla molt malament. A mi m’agrada molt la consigna “Les dones al poder” i penso que sense dones no hi ha revolució. És una llàstima que no n’hi hagin més malgrat la llei de paritat.

Transcripció: Ariadna Sala

EL DAVANTER GANXÓ MANU , ENTRE ELS 5 MÀXIMS GOLEJADORS DE LA CATEGORIA.

El davanter del Guíxols Manu, després del doblet aconseguit davant el Llagostera B, suma ja 13 gols a aquesta lliga i es situa a només 2 del màxim golejador del grup, Jesus Quintos, del Base Roses. Manu està passant un moment dolç cara a porteria aquesta temporada i s’ha convertit en una de les armes del Guíxols. Una dada juga al seu favor respecte la resta de golejadors: tots els seus gols han estat de jugada, mentre que la resta han marcat de penal.

El passat cap de setmana el Club Esportiu Twirling de Sant Feliu es va desplaçar fins a la localitat gaditana de Chiclana per participar al Campionat Estatal de Majorettes i Semifinal de Parelles i Conjunts de Twirling, per la classificació a la fase final. Totes les participants es van classificar en quedar en segones en les seves categories.

Duo Junior: Marta Cullell i Nora Rodriguez, Segones Classificades i medalla plata

Equips Infantils
Circus: Sandra Felip, Abril Rodriguez, Martina Fuentes, Alexia Vivo, Alba Calabuig i Elsa Martin, Segones classificades

Equips Cadets

Romantic: Nora Rodriguez, Lidia Santiago, Karla Moreno, Marta Cullell, Alba Martinez, Seegones Classificades

El club vol agrair a les gimnastes el seu esforç per aconseguir aquests resultats tan espectaculars i també a les entrenadores per la seva dedicació i constància i sobretot a les mares per l’esforç d’acompanyar a les nenes amb aquest viatge tan llarg i feixuc.

El passat divendres 7 de maig, el Vilartagues CF, l’AD Guíxols i l’Escola de Futbol Sant Feliu van arribar a un gran acord per compartir esforços i objectius, signant un acord a tres bandes per les properes tres temporades, per tal de fer possible que mantenint la seva independència com a club, es treballi de forma conjunta tant esportiva com socialment.
Tal com expressava l’alcalde, Joan Alfons Albó, s’ha d’agrair “la seva capacitat de saber triar entre allò prescindible i allò que és irrenunciable, ja que el seu acord beneficia a més de 500 esportistes, entre petits i grans”.
L’objectiu és confeccionar un primer i un segon equip de futbol sènior que treballin conjuntament en assolir els màxims nivells esportius per a cadascun d’ells i un futbol base sòlid que treballi per a que els jugadors de Sant Feliu tinguin les portes obertes d’aquestes entitats en acabar la seva etapa de juvenil.

Concretament, en el conveni resta escrit que l’Escola de Futbol Sant Feliu esdevindrà filial de l’Ateneu Deportiu Guíxols per les temporades 2015-2016, 2016-2017 i 2017-2018 i que no podrà afiliar-se a cap més equip. L’Ateneu, per la seva banda, no disposarà de cap equip de futbol base però podrà disposar sempre que sigui necessari de jugadors del juvenil de l’Escola per cobrir les places necessàries per completar la convocatòria del primer equip.
L’Ateneu, l’Escola i el Vilartagues CF formaran un consell esportiu entre els tècnics dels equips, per tal de consensuar els jugadors que han de formar part de cada club quan aquests acabin la seva etapa de juvenils.
L’Escola també es compromet a realitzar com a mínim dos partits setmanals al Camp Josep Suñer i el Guíxols, a fer la presentació del seu primer equip conjuntament amb la de tots els equips de l’Escola, un any a cada camp, iniciant-se aquestes presentacions amb motiu del 25è Aniversari de l’Escola al Camp de Vilartagues.
L’Ateneu establirà una quota de Soci del Club de 60 € per temporada per a tots els socis, pares i mares de l’EF Sant Feliu.
Tot els jugadors i tècnics de l’EF Sant Feliu tindran entrada gratuïta a totes les activitats que promogui l’Ateneu.

Aquest acord serà renovable per tres anys un cop finalitzi.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través de l’Arxiu Municipal, ha penjat a la xarxa el catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta i Arboix (1875-1925). El catàleg comprèn més de 200 obres i és fruit d’una recerca exhaustiva realitzada pels musicòlegs Joaquim Rabaseda, Joan Gay i Marisa Ruiz per encàrrec de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu.
El treball disponible en xarxa permet la consulta d’una fitxa amb dades tècniques i històriques de cadascuna de les composicions del músic guixolenc. L’objectiu és divulgar el màxim possible l’obra de Garreta, tant entre els músics i intèrprets com pel que fa al públic en general. És per aquesta raó que l’Ajuntament ha editat el catàleg en línia i l’ha dotat de continguts multimèdia.
La catalogació ha permès revisar en profunditat l’obra musical de Juli Garreta i trencar amb l’estereotip d’home de poble autodidacta sense formació ni coneixements musicals que amb prou feines havia sortit de Sant Feliu de Guíxols. Els autors del treball han pogut escorcollar en nombrosos arxius, tant públics com privats, la qual cosa ha permès identificar i datar algunes obres amb precisió i fins i tot, descobrir material inèdit, entre el qual hi ha sis sardanes fins ara desconegudes que Garreta presentà al concurs musical de la Casa Sobrequés de Girona el 1907, sense ser premiades.

La presentació del catàleg en línia de l’obra musical completa de Juli Garreta es va fer ahir al matí a la Sala de Congressos del Monestir i tot seguit la Cobla Sant Jordi va estrenar, a l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, les sis sardanes inèdites presentades per Garreta el 1907, que porten per títol Visió, Enyorança, Flor de Ginesta, Oratges d’estiu, Viola i La pubilla del mas Gran. L’acte es va acabar amb la interpretació de Juny, himne oficial de Sant Feliu de Guíxols.
El catàleg de l’obra musical completa de Juli Garreta és un primer pas de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per difondre el patrimoni documental musical dels compositors de renom que ha donat la ciutat. Després de Garreta, es preveu la continuació del catàleg en línia amb la divulgació de l’obra de Josep M. Vilà Gandol, Josep Gravalosa Geronès o Lluís Lloansí Marill, dels quals l’Arxiu Municipal conserva els fons documentals.

Pere Albó fa una colla d’anys que volta per això de la política. Fins i tot va arribar a ser alcalde, però una moció de censura de Tots per Sant Feliu, el grup Amics i CiU el va deixar fora l’any 2010, un any abans d’acabar el mandat. Tot i això, va ser prou hàbil per deixar-se seduir per CiU, amb qui s’havia llançat els plats pel cap en moltes ocasions, i aconseguir que el PSC entrés al govern de Joan Alfons Albó (NO són cosins!!), li donés un càrrec de vicealcalde i un bon sou. La tempesta interna dels socialistes,però, l’ha obligat a unir-se al partit MES i a l’onada sobiranista.

Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?

Indubtablement, sí. Crec que convé un canvi, però a la vegada crec que Sant Feliu té molts temes entre mans i el fet d’haver estat al govern i conèixer-los amb detall és fonamental. A part, es necessita un canvi generacional i el nostre equip és bastant més jove que el que hi ha ara. El que està clar és que la generació actual, que porta uns vint anys a l’Ajuntament, està esgotada. Quan jo vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament, Joan Alfons Albó ja era alcalde i Carles Motas ja era regidor. És l’hora de deixar pas a idees noves.

I si només pot ser regidor?

Ja m’he conformat moltes vegades amb ser regidor i prou…però la nostra proposta és tan ambiciosa com les altres i el nostre projecte de ciutat és el millor. Si hem de tenir un paper secundari o d’acompanyament, ja es veurà, però no anem amb aquesta mentalitat.

Aquesta resposta sobta, perquè vostès són un partit amb menys d’un any de vida…

Doncs justament és el que la gent demana: partits nous, partits que hagin renunciat a la seva endogàmia, propostes polítiques de reforma i de superació a partits que han provocat la crisi. La societat demana eines noves i projectes nous i el que no convé són eines antigues que han portat mals resultats. Primer ho vam intentar fer des de dins del PSC però la dinàmica no era l’adequada i nosaltres tenim propostes pròpies i hem fet el pas de tirar endavant aquest projecte, que no només és local sinó d’abast nacional i imprescindible pel país.

Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta?

Crec que és la millor llista que es presenta, tant per edats com per perfils, així com pertinença i coneixement de la ciutat, amb capacitat, forces i ganes de tirar-la endavant. Per exemple, la Júlia, que abans de ser regidora d’educació estava molt vinculada a les AMPAs; en Tote Albertí, activista social i de l’ANC; també tenim persones vinculades al món del turisme, el comerç, l’Associació de Festes Ganxones, un arquitecte, mestres, economistes, voluntaris, ecologistes, un ex alcalde,… és una llista molt complementària i inquieta. Els meus companys tenen una excel•lent qualitat humana, aquí no hi ha mariscals.

Quin model de ciutat proposen?

MES proposa un model de ciutat amb qualitat de vida. Les nostres prioritats són l’educació, ja que el futur passa per aquí, el compromís social, les polítiques d’habitatge, que han de ser una garantia i s’han de multiplicar, …

I aquests serien els eixos del seu programa?

Aquests i molts més. En matèria educativa, una prioritat per nosaltres és construir un institut nou i on hi ha l’actual tindríem una finca de propietat municipal per a futurs equipaments. I seguint en matèria urbanística, el sector Agglotap és una oportunitat magnífica per canviar la fesomia d’aquella zona de la ciutat, des de l’Asil fins la Rambla Generalitat. Tampoc renunciem, en absolut, al projecte d’un Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra-Vicens, que ha de ser d’abast nacional i subvencionat per la Generalitat, ni a la capitalitat cultural amb l’eix Thyssen-Porta Ferrada i el gran nombre d’activitats culturals que ja tenim a la ciutat, que són un gran actiu. I hem de continuar sent un mur de contenció contra les retallades en l’atenció a les persones.

Quina política de pactes podria seguir el seu partit? Acceptaria governar sense haver guanyat les eleccions?

La política de pactes passa per les coincidències en el programa electoral. Quantes més coincidències programàtiques tinguem en comú, doncs més fàcil serà poder arribar a un acord. Això i que sigui un partit que tingui apostes democràtiques i de progrés.

Creu que les mogudes que ha tingut com a vicealcalde li poden passar factura?

Mogudes? Quines mogudes?

Doncs per exemple la demanda de Tots per Sant Feliu en què la resolució d’un jutge diu que va cobrar diners irregularment. Com és que encara no ha tornat els diners cobrats durant el temps que la seva plaça de vicealcalde no estava creada?

Al tanto, això és el que Tots per Sant Feliu ens ha venut! Que jo era un lladre! I això no és cert. El que va passar és que no es va publicar al BOP la creació de la plaça de vicealcalde, per tant es tractava d’un error tècnic, no pas polític. I en les dues sentències que diu Tots per Sant Feliu, l’únic que hi diu és que aquesta plaça no existia, que hi havia un error i que, per tant, vaig estar tenint un càrrec que oficialment no existia. És un error tècnic que en cap cas he de pagar jo, i cap sentència diu que jo he de tornar els diners. Perquè, repeteixo, fou un error de forma. O en quant a si pot passar factura, la veritat és que no ho crec, perquè la gent mira el programa.

Vostè va dir, el dia de la seva presentació com a candidat, i ho acaba de repetir ara, que havia estat, dins el govern, el mur de contenció a les retallades de CIU. No creu que és una mica agosarat dir això, quan ha estat rebent un sou de més de 3000 euros al mes?

I encara vaig tenir una oferta millor per part de Tots per Sant Feliu, però la vaig desestimar. És a dir, que he estat al govern perdent diners, perquè si hagués pactat amb els altres hagués estat millor per mi. I no només això, a mitjan mandat em vaig abaixar el sou i em vaig treure la dedicació exclusiva, un dels pocs polítics, sinó l’únic de Catalunya, que ho ha fet. I encara em segueixen linxant…

L’any del 50è aniversari del Festival Porta Ferrada va haver-hi unes errades que no es poden tornar a repetir…anuncis de concerts falsos, concerts anul•lats a última hora, concert fracàs que van haver de regalar les entrades, … Va mancar seriositat en la seva àrea?

De cap manera. Cal elogiar la tasca feta, no només aquell any, sinó els 4 de la legislatura, per l’àrea de Cultura. No era fàcil perquè veníem d’un deute d’uns 800.000 euros del Festival de l’anterior equip de govern, comandat per Laura Aiguaviva, ara a Tots per Sant Feliu. No sé què va passar, perquè la Laura és una noia molt vàlida, però la realitat és aquesta. Vam haver de fer molts equilibris en la gestió i en la programació del festival, i ara amb la contractació de la gestora que tenim, sembla que ho hem solucionat d’una vegada. Per tant, seriositat màxima per l’àrea de Cultura.

Quina és la seva relació amb el PSC i, sobretot, amb Josep Melcior Muñoz?

Excel•lent! No podria parlar pas malament d’ell, però tant a nivell local com a nivell nacional va passar el que va passar i es va arribar on es va arribar… però a nivell personal, relació boníssima. I a l’hora d’arribar a pactes, per programa, com he dit abans, podria ser una opció, sempre que el PSC ho vulgui, és clar.

Perquè van trencar amb el PSC?

No va ser una cosa que vingués d’un dia per l’altre,… ja feia temps que s’anava veient. És dolorós perquè tenia grans amistats en el PSC i ara ja no es podran fer coses junts. Però es va arribar a una cruïlla on la divergència no podia continuar sent una qüestió interna, perquè era d’una magnitud molt gran. Nosaltres ens vam definir nacionalment com a sobiranistes, a favor del dret a decidir…

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra