La senyora Maria Parellada, veïna de Barcelona de 96 anys, pocs dies després de la consulta del 9-N, va enviar una carta escrita a mà al fiscal general de l’Estat en què s’autoinculpava per haver anat a introduir la papereta a l’urna. Va ser una de les moltes autoinculpacions que es van fer als jutjats catalans per aquest fet democràtic que no va agradar al govern espanyol. Com que des de fa anys que aquesta senyora estiueja a la nostra ciutat -té avantpassats ganxons-, Tribuna Ganxona ha aprofitat per fer-li una entrevista a través de l’exdiputat Toni Strubell, que s’ha ofert molt amablement a ajudar-nos. Na Maria ens explica com veu el futur del nostre país i algunes de les seves memorables vivències.

Vostè estiueja a Sant Feliu de fa molts anys…

De tota la vida. El meu besavi era ganxó. Va sortir en veler a Puerto Rico deixant la meva besàvia aquí. Encara conservo les cartes que escrivia i que dirigia a “Carrer de Girona, Sant Feliu de Guíxols, Catalunya”. I les cartes arribaven!

Vostè es va fer famosa per autoinculpar-se el 9N. Perquè ho va fer?

Vaig trobar intolerable que volguessin criminalitzar el nostre President i els catalans per voler votar. Van matar el president Companys per defensar la llibertat i mai se’n disculparen. Ara, querellant-se contra Mas, mostren el seu tarannà antidemocràtic. Procuro ser fidel als meus principis, com el meu germà Caius, que era brillant en els estudis però no va ser notari per no jurar els “principios del Movimiento”.

Perquè la gent s’ha fet independentista en aquest país?

Perquè la història ha demostrat que alguns no són capaços de respectar la personalitat catalana. No ens traguen ni en “democràcia”. Jo ho he vist això tota la vida. El meu avi, que era notari, ja de jove anava a posar banderes catalanes quan era prohibit. Pel que fa a l’economia, tota la vida han sucat d’aquí i ara amb la crisi s’ha notat encara més. Ens volen arruïnar.

Com veu les eleccions del 27S?

Ens en sortirem, malgrat tots els impediments i pressions. M’agrada molt la candidatura de Junts pel Sí perquè és totalment transversal. Hi ha gent de tota mena. També respecto la CUP. Són llistes que mostren la fermesa dels catalans, que és allò que ens caracteritza. Els catalans tenim paraula.

No té por de què pot passar amb la independència?

De cap de les maneres. Serà la manera d’assegurar les pensions, no pas posar-les en entredit com fa Rajoy. Si amb la pressió que hem tingut tants segles ens n’hem pogut sortir, com no ens en sortirem essent independents amb un estat nostre? Necessitem viure en un clima de respecte, com a Suïssa, perquè dins Espanya no podem ser com som. L’Estat ens va en contra.

A vostè com li va arribar ser catalanista?

De família, de tota la vida ho hem estat. Vaig anar a una escola mútua, la Blanquerna, durant la Mancomunitat, on l’ensenyament era en català i amb continguts catalans. L’escola, després, va ser incautada per Franco. Era una escola molt avançada i, amb la Dictadura, tot se’n va anar en orris.

Com veu la situació de la llengua catalana?

Bé, però no podem abaixar la guàrdia. Em fa patir que els catalanoparlants de seguida renunciem a la nostra llengua. Així perdem una manera vital de fer conèixer el català a la gent. A més, tenim una literatura importantíssima que ja la voldrien per a si molts països.

Vostè va traduir l’Esperit de Catalunya, el famós llibre de Josep Trueta.

Sí. Vaig llegir el llibre en anglès i em va emocionar tant que vaig pensar que a França havien de conèixer el llibre i la història de Catalunya. És una espina que tinc clavada, perquè cap editorial me l’ha volgut publicar, encara.

Vostè a la Guerra va ser infermera adscrita als franquistes.

Sí. Al final de la guerra buscaven infermeres que anessin a Barcelona. Van fer un autocar per anar-hi i vam fer el viatge de Sant Sebastià d’una tirada. A la nit vam entrar a terra catalana i totes les noies, que eren catalanes, ens vam posar a cantar l’Emigrant de Verdaguer amb llàgrimes als ulls. El xofer de l’autocar no entenia res… de poc ens expedienten.

Comenti el fet que hi hagués catalans que s’havien passat a Franco el 1936-37, però que després van ser antifranquistes.

N’hi havia molts. Van haver de fugir per la guerra. Reunits a Sant Sebastià, molts acudien al cafè del Rin on s’hi feia una tertúlia en català. Estava molt mal vist. Solien esbroncar-los dient “hablen en cristiano”. Hi havia molta antipatia contra els catalans i molts van començar a veure que el franquisme era el pitjor.

Vostè, de cara al 2S, què els diria als residents de Sant Feliu que no són d’origen català?

Que facin el favor d’entendre la manera de ser de la gent d’aquí. Que tinguin en compte la nostra història i que ens ajudin amb el seu vot a tornar a ser un país normal, com abans de 1714. Serem molt bons veïns amb Espanya i això serà molt millor que avui, que no ens avenim.

És optimista de cara al futur?
Sí, molt, perquè crec molt en el poble català. Som un poble treballador i alhora artista. Tant tenim grans professionals com artistes com en Juli Garreta, un gran músic les sardanes del qual m’encantava de ballar al Passeig quan era més jove. Ara encara les vaig a escoltar.

Fito Cabrales, durant el concert de diumenge (Foto:JORDI SERRA)

El diumenge 2 d’agost, en plena Festa Major de Sant Feliu, vam tenir l’ocasió de poder escoltar un dels millors grups rockers de l’Estat: Fito y Fitipaldis. A les nou de la nit van entrar en acció els teloners Los Zigarros, que estan en gira juntament amb Fito y Fitipaldis. El rock’n’roll dels Zigarros va calentar els motors abans de l’esperada aparició de Fito i la seva banda cap a un quart d’onze de la nit. Els Zigarros són una banda de València que el mateix Carlos Raya, guitarra i productor de Fito, els va ullar molt bé perquè tenien molt de talent i, per això, estan actualment de gira amb ells. Van tocar un dels seus temes preferits “Hablar, hablar, hablar” i també “Cayendo por el agujero”. Entre mig de l’actuació ens van delectar amb un passatge d’una cançó dels AC/DC i la gent que anava arribant al Guíxols Arena va quedar satisfeta amb la seva marxa.
Un cop acabada l’actuació dels teloners es va acabar d’omplir el recinte i es van encendre les pantalles gegants que incorporaven gravacions en directe del concert i filmacions originals del projecte Fito y Fitipaldis. En sortir a l’escenari en Fito, la gent es va tornar boja i va començar el repertori de cançons. Unes cançons senzilles, poètiques, personals i intimistes que arriben al cor de qui els escolta, d’un públic entregat al seu estil. Aquests temes han fet que el 2014 ja tingués el grup més d’un milió i mig de discos venuts, inclòs el merescut Disc de Diamant rebut l’octubre del 2007. Fito Cabrales, cantant i guitarra de la banda de Bilbao, venia d’una antiga formació anomenada Platero y Tú que també recopilava èxits arreu de l’Estat. Per això, en un moment del concert, també va tocar una cançó del seu anterior grup, en solitari, amb una guitarra acústica. En Fito va fer conya degut a què a la part davantera de l’escenari  hi ha uns pisos en què els seus propietaris veien el concert de franc. Els dos guitarristes, en Fito i en Carlos Raya, van ser genials i, a cada cançó, anaven canviant de guitarres que els tècnics els anaven preparant, suposo també per qüestions d’afinació ja que l’ambient era molt calorós i es podien desafinar. Ambdós eren les ànimes de la banda i es marcaven uns solos espectaculars. També els altres músics, baix, piano, saxo i bateria, van posar el seu gra de sorra. Sobretot, van tocar temes del seu últim àlbum “Huyendo conmigo de mí” ,del 2014, però també ens van delectar amb vells temes com “Soldadito marinero” o “Por la boca vive el pez”. La durada del concert de Fito y Fitipaldis va ser de dues hores i mitja. El concert va  acabar cap a tres quarts d’una de la matinada i vam tenir l’oportunitat de saludar el poble de Linares (Jaén) –ens van gravar, com és tradició- on properament faran el següent concert de la seva gira.

El passat diumenge i malgrat el concert de Fito y Fitipaldis, el partit del Barça i els actes de Festa Major, el doctor Eduard Estivill i la seva banda –rebatejats per l’ocasió com a Falsterbo Violí- varen contraprogramar una actuació a la terrassa del Bar Rambla i varen fer el ple de comensals, congregant molta gent –convidats, fans i passejants – a la confluència amb la Placeta de Sant Joan, asseguts i dempeus.
Amb la seva simpatia, el doctor Estivill, fundador, cantant i guitarrista de Falsterbo- va presentar els membres de la seva banda – la seva esposa i vocalista Montse Domènech, d’origen ganxó, David Ponsa, guitarra i tècnic de so i el violinista, mandolinista i guitarrista Jordi Marquillas –, va excusar la no assistència del fundador del grup Isidor Marí i també va explicar els orígens de la formació des del 1967, en els darrers anys de la dictadura franquista, que van començar a tocar els clàssics del folk americà de Bob Dylan i d’altres compositors de l’època, formant també el Grup de Folk.
Amb la seva simpatia i rodejats de la seva gent, Falsterbo 3, Falsterbo Marí o Falsterbo Violí –depèn de les circumstàncies canvien el nom de la banda- van tocar clàssics folk de tots els temps i van fer emocionar els fans de la formació barcelonina. Des de peces de Bob Dylan o John Lennon fins a d’altres de Neil Young o Cat Stevens, algunes en versió original i d’altres d’adaptades al català, van fer recuperar als més veterans congregats a la Rambla la joventut viscuda en els temps de les acampades, el flower-power, l’amor lliure d’amagatotis i, qui sap, les primeres calades a un porro.
Evidentment, el concert va acabar amb la infantil, però no menys bonica ni efectiva, “Puff, el dràc màgic” i el repic de mans d’un públic entregat abans del xou final previ als bisos.
Falsterbö i el doctor Estivill, un habitual resident els estius a Sant Feliu, actuaran altra vegada al mateix lloc el proper 29 d’agost. Repetirem.

Divendres al vespre, el Festival Porta Ferrada va gaudir de la segona de les quatre jornades del Singlot Festival, el festival de l’humor enclavat dins el degà dels certàmens musicals catalans. La van obrir Edu Galán, de la revista Mongolia i Andreu Buenafuente, que van conversar talment com qui fa una cervesa a la terrassa d’un bar, parlant de la professió de fer riure i portant l’anecdotari i les batalletes a l’escenari. Converses humorístiques. Diàlegs per a besucs, potser. Però humor, al cap i a la fi, i el fet de passar una bona estona rient ja val el preu de l’entrada. Buenafuente portava una samarreta reivindicativa en contra del 21% d’IVA als espectacles i la cultura.
A continuació, Berto Romero va presentar el seu espectacle “Berto sigue con nosotros“, vestit de negre i encadenant diversos i hilarants monòlegs entremig d’algunes cançons divertides que ell mateix interpretava. Tot un showman. Romero feia humor amb temes fins i tot espinosos, com ara criar els fills (“si et surt com l’exministre Wert, què has de fer, matar el nen?”, es preguntava), fer sexe, tenir animals, la pràctica obsessiva de l’esport,…a vegades amb humor negre i d’altres amb un humor més absurd.
Per si no n’hi havia prou, Toni Albà va continuar, amb un show gratuït a la platja, Xiringuito del Singlot, la nit humorística de divendres. El de Vilanova i la Geltrú, genial com sempre, va fer de Rei o, millor dit d’ex-Rei, imitant Juan Carlos just el dia després que l’alcaldessa Colau decidís retirar-li el bust (a l’exmonarca, no a Albà) de l’Ajuntament de Barcelona.  En les actuacions a la platja, també hi va cabre el producte de proximitat. Monologuistes ganxons ens van delectar amb les seves històries.

Berto Romero, en plena actuació a l’Espai Port

“El Rei Albà”, fent riure a la platja

Les obres de reurbanització dels carrers de Miquel Boera i un tram de Santa Magdalena acumulen ja quatre mesos de retard. L’empresa adjudicatària, Seitec, les va iniciar al desembre amb un termini, segons el contracte d’adjudicació, de tres mesos. La paciència dels veïns i del nou executiu s’esgota. El regidor de Disciplina Urbanística, Josep Saballs, després de visitar ahir els dos vials, no descartava la possibilitat de rescindir el contracte d’obres i cercar una nova empresa que completi els treballs.

L’endarreriment de la reurbanització ja havia passat factura a l’anterior executiu (CiU-PSC), que havia imposat diverses sancions econòmiques a l’empresa però no va aconseguir que les obres es completessin. Tots per Sant Feliu va denunciar l’endarreriment en campanya, i un cop al govern, ha constatat la insuficiència de mà d’obra. Saballs va exigir ahir als responsables de l’empresa un calendari planificat per enllestir els treballs i dimarts la junta de govern dictaminarà la solució del cas.

El regidor admetia la preocupació perquè la mateixa empresa, molesta amb el seguiment que li fan els tècnics de l’àrea d’obres del consistori, s’encarrega de les obres en curs de dos carrers més –Adén i Iris– i també ha presentat oferta per a la reurbanització del carrer de Sant Martirià. L’antecessora de Saballs, Dolors Ligero, defensava fa pocs dies que Seitec havia presentat la millor oferta, però no s’esperaven el reguitzell d’incompliments durant la fase d’execució.

Des d’ahir dimarts 21 i fins el 24 de juliol, a les 9 del vespre es projecten, al Village del campionat del Món de Vela Splash, vídeo-resums de la jornada.

Les regates de la Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’estan celebrant aquests dies a Sant Feliu de Guíxols i acabaran el proper divendres 24, es poden seguir cada dia a partir de les 21:00 hores a través de les pantalles instal·lades al Village dels jardins Juli Garreta, així com també al canal de YouTube de SPLASHWORLDS i de Força3.

Els vídeos són els resums de les 9 regates que es celebren diàriament, menys avui, jornada de descans. En les gravacions s’hi combinen imatges preses per una càmera mòbil situada en un vaixell de motor de l’escola de vela Força3, que segueix els regatistes en les diferents proves, i per tres càmeres GoPro instal·lades a la proa de tres splash que fan que els espectadors puguin posar-se en la pell dels regatistes i puguin viure gairebé de primera mà l’experiència.

El camp de regates està situat a una milla del port de Sant Feliu de Guíxols, per la qual cosa l’espectador pot presenciar en viu i en directe (encara que des de la llunyania) les regates tant des de l’espigó del port com des de la punta de Garbí.

La Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’està celebrant a la nostra ciutat fins el dia 24 de juliol, es va inaugurar dissabte amb una desfilada dels regatistes pels carrers de la ciutat t i una posterior cerimònia. Al compàs dels tambors de Percusió Ganxona, els 130 regatistes de diferents països d’Europa i un de Panamà que competiran durant els propers cinc dies per fer-se amb la Copa del Món de la Classe Splash van desfilar des del Village situat als jardins de Juli Garreta fins a la sala Las Vegas, on es va celebrar la cerimònia d’obertura.
L’alcalde, Carles Motas, el representant territorial de l’esport a Girona, Josep Pujols, els organitzadors del munidal, Martí Ferrer per part de Força3 i Frank Doevedans per part de la SCIA i el jutge internacional Rut Subniran van ser els encarregats de presidir la cerimònia d’obertura. Després del discurs, en què es va guardar un minut de silenci en honor a un jutge mort aquest any, dos regatistes panamenys en risc d’exclusió social que pertanyen al programa solidari Vela Per a Tots van ser els encarregats d’hissar la bandera del mundial.
Així va donar inici la Copa del Món de vela lleugera Categoria Splash en la qual se celebraran 3 regates diàries fins el dia 24.

Tal i com ja havia fet fa quatre anys amb la gira de presentació del seu àlbum Nightbook, Ludovico Einaudi va visitar el Festival Porta Ferrada i va triomfar. Aquell dia, expectant per saber què em podia deparar aquell concert, vaig sortir exultant de joia. Un concert magnífic i la promesa que si mai tenia l’oportunitat de tornar a veure aquest senyor, ho faria. L’oportunitat va ser ahir i el concert inaugural de l’edició 2015 del festival degà de Catalunya no va defraudar. Va ser un espectacle instrumental, sonor i ambiental que duia l’oient a un viatge cap al seu interior en cadascuna de les seves notes.
Des dels primers sons de corda que van precedir el piano del compositor italià es podia entreveure que seria un concert en el qual no tot el protagonisme el tindria el talent innat del torinès. Els primers temes suaus van servir per donar entrada a vives pujades i baixades de to i de ritme en les melodies. Les esgarrifances recorrien més d’un cos, i no era la fred, que no va aparèixer durant el concert, sinó l’emoció dels vaivens de la nova música que tant bé encarna Einaudi, el sintetitzador per sota i els instruments clàssics i les percussions per sobre i, a dalt de tot, el pianoforte del mestre. Les imatges del cervell passaven al ritme dels cops de dits al teclat del geni italià, amb uns ritmes que semblaven no tenir fi, o és que potser aquest era el meu desig?
Einaudi, amb les seves composicions, aconsegueix un so tan magnífic que fins i tot costa de definir, i en el qual no es pot desmerèixer cap dels instruments que l’acompanyen ni les bases rítmiques prefabricades que acaben absorbint l’espectador cap a un estat de benestar, amb temes com Nightbook, Eros, Time Lapse o Divenire.
La part final del concert la va executar Einaudi pràcticament en solitari, fins que les darreres cançons, espectaculars, van fer treure el millor de la banda. Tots plegats van haver de sortir de nou per tocar tres temes més, els tradicionals bisos, que en aquest cas van valer, i molt, la pena. El darrer de tots, una mescla eclèctica de funky, electro i música clàssica per llepar-s’hi els dits.
La música i els jocs de llums quan el to musical pujava van fer del concert inaugural una magnífica vetllada, amb les grades de l’Espai Port absolutament plenes de gom a gom.

El nou govern municipal de Sant Feliu és obert a totes les possibilitats per tal que el Museu Carmen Thyssen sigui una realitat. La voluntat de l’Ajuntament i del Patronat de la Fundació d’Art Pintura Catalana, la implicació de les institucions i la complicitat de la iniciativa privada ho podrien fer possible, almenys així ho va manifestar l’alcalde, Carles Motas, que no descarta el Monestir com a possible seu del nou museu. L’objectiu del govern és “sembrar la llavor” perquè el Thyssen sigui una realitat i es pugui equiparar als seus homòlegs de Madrid i Màlaga. “Anirem a buscar suport a Europa perquè no ens volem tancar a cap opció”, va dir l’alcalde. També va deixar entreveure una futura exposició, a la primavera, a l’Espai Carmen Thyssen en coproducció amb el museu Carmen Thyssen de Màlaga, subjecte als pressupostos municipals.

“Una nova mirada a la col·lecció Carmen Thyssen, cosmopolita i no pas de paisatge”. Així va definir la comissària de l’exposició, Pilar Giró, la nova mostra Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe que es va presentar ahir al migdia al Monestir. Giró va justificar aquesta nova mirada perquè la mostra “explica una història a través de la pintura i no la història de la pintura”. Segons la comissària, l’ Espai Carmen Thyssen es defineix com “un lloc on l’art llueix per ell mateix, i no en funció d’una cronologia”.

Aquesta exposició, la quarta temporada de l’Espai Carmen Thyssen, aposta per la pintura catalana equiparant-la als grans mestres internacionals. Des d’avui i fins el 18 d’octubre es podran veure obres de Modest Urgell, Gaspar Miró, Ramon Barnadas, Joaquim Pellicer, Ramon Sanvicens i Pere Pruna que no han estat mai exposades. En total, cinquanta-tres quadres i una escultura procedents del museu Thyssen de Madrid i del museu Carmen Thyssen de Màlaga.

L’Espai Carmen Thyssen ha presentat, també, una nova activitat gratuïta dedicada al públic més jove. El quadern de viatge proposa, a partir d’una selecció de quadres de l’exposició, un joc didàctic en què les ciutats i els canvis a través de la història en són les protagonistes. La visió de l’artista i el món del segle XXI units en una proposta lúdica que es completa amb la original cronologia a la sortida de l’exposició.

L’ Espai Carmen Thyssen també augmenta l’oferta de visites guiades pel públic familiar, un dels èxits de l’estiu passat.

A la roda de premsa de presentació de Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe, que va tenir lloc ahir al migdia al Monestir sota una sufocant calor i amb menys presència mediàtica del que era habitual, hi van participar l’alcalde Carles Motas, la baronessa Carmen Thyssen, el diputat de la diputació de Girona Albert Gómez, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura Antoni Baulida, Sílvia Romero, regidora encarregada de l’Espai Carmen Thyssen i la comissària de l’exposició, Pilar Giró.
Com a declaracions interessants, Baulida va dir que la Generalitat vol aproximar les relacions amb l’Ajuntament ganxó per tal que el Museu Thyssen sigui realitat i es pugui assentar la Col·lecció Thyssen a la nostra ciutat.

El portaveu del grup municipal de CiU , l’exalcalde Joan Alfons Albó, ha retret durant aquests dies a Carles Motas i el seu partit, Tots per Sant Feliu (TSF), la “demagògia” d’haver-se dedicat a escarnir durant el passat mandat les dues dedicacions remunerades de l’anterior govern –CiU i PSC– i que ara, en el nou executiu de TSF, ERC i el PSC, n’hi hagi tres.

“Perquè l’Ajuntament funcioni cal dedicació, de manera que en principi seria correcte que hi hagués regidors que cobrin un sou”, defensava l’exalcalde al seu mur de facebook, tot recordant a Motas que, si fa tres anys criticava que hi hagués una mena de bicefàlia amb alcaldia doble, “seguint aquest plantejament absurd, ara en paguem tres”.
Aquesta no ha estat la única aparició crítica d’Albó a les xarxes socials contra l’equip de govern. Aquest matí l’exalcalde ha insinuat que el regidor d’Urbanisme Josep Saballs podria estar cometent una incompatibilitat amb el seu càrrec públic.”Passejant per la Rambla, a l’alçada de Placeta St. Joan 23, hi ha un establiment on comparteixen despatx, aparador i rètols, dues empreses: Finques Molins Reixach i Saballs Gestió. La primera vinculada a Josep Morató, que va ser regidor de TPSF a la passada legislatura, i l’altra té com a responsable Josep Saballs, actual regidor de TPSF i amb responsabilitats a urbanisme en l’ajuntament actual. La primera empresa es dedica a la compra i venda de finques, i també realitzen promocions urbanístiques. El segon entre altres coses es dedica a l’administració de finques. Comparteixen sigles, comparteixen aparador, comparteixen despatx, què més comparteixen? Desitjo que no comparteixin urbanisme“, ha escrit al seu perfil el regidor convergent, per acabar sentenciant que “potser és incompatible la seva tasca professional i el fet de ser regidor d’urbanisme”.

Lloveras i Guíxols des del Carrer,  contra els sous

Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer) sosté que la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, percebrà una retribució inferior a la de Motas, tot i governar una població molt més gran, i argumentava que la dedicació de l’alcaldessa barcelonina serà del 100%, fet que li impedirà cobrar per altres activitats. La de l’alcalde guixolenc és del 90%.
Per això, Guíxols des del Carrer va votar en contra de donar retribucions salarials als tres regidors que tindran dedicació parcial, així com també als imports per assistència a Plens i Comissions amb base al Codi Ètic de la plataforma, segons el qual cap regidor sense dedicació hauria de rebre una quantia superior a 600 € mensuals per assistència a reunions. Lloveras creu que tots aquests regidors ja reben, conseqüència de la seva professió i del seu àmbit laboral, uns ingressos mensuals.
Lloveras també va proposar a l’equip de govern que sigui coherent amb les promeses de transparència i participació i que obri les reunions del Consell de Ciutat als regidors de l’oposició, amb veu però sense vot.
Finalment, i en relació a l’apartat concret de les delegacions de la Junta de Govern Local, GdC-E pot acceptar aquestes delegacions si es corresponen a l’agilització de tràmits; però mai acceptarà aquelles que tenen a veure amb temes urbanístics i de contractacions.

El diumenge 28 de juny es va celebrar, com cada any, la Festa Gironina d’Escacs. El lloc de la celebració va ser el restaurant “La Temporada” de Vilablareix, a qui els ganxons volen donar l’enhorabona per la gran acollida i pel gran dinar que van fer.
Al matí es va organitzar un torneig de ràpides amb un ritme de joc de 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada a 12 rondes. Amb un total de 45 jugadors, hi van participar tres guixolencs: Jordi Bigas amb 8 punts, guanyador del tram d’ELO 2000-2099, Manel Romera, amb 6 punts, guanyador del tram d’ELO 1700-1799 i la valenta jugadora Laia Conchillo  amb 3 punts. Un cop acabat el torneig, cap a les 14h, es va celebrar el dinar, “molt bo i complet” segons els ganxons, en el qual es van incorporar alguns jugadors més del Guixolenc, preparats per l’entrega de premis dels campionats gironins de la temporada 2014-2015. Els premis individuals van ser per Francesc Estévez, sots-veterà, David Pagès, campió de tram de 1700-1800 d’ELO, Francesc Pasto, campió de tram 1801-1900 d’ELO, tots del Campionat Provincial Absolut de Girona. Va tornar a pujar el podi en Francesc Estévez pel segon lloc del Campionat de Veterans de Girona. Pel que fa els premis col·lectius, el Guixolenc va recollir el premi de campió de Preferent de la Lliga Catalana i va tornar a pujar el podi per ser campió de Preferent de la Copa Catalana de la fase Territorial.
Va ser una gran diada pel club Guixolenc,  després de tot l’esforç posat per tots els nostres jugadors, aquests van  recollir els fruits de tota la bona temporada. Felicitar a tots els jugadors per l’esforç i les ganes que hi han posat, i esperem que l’any que ve ho puguin tornar a repetir.

Primer de tot, s’ha de donar l’enhorabona a Atzavara Club per l’esforç que fa en organitzar concerts setmana rere setmana, alguns dels quals boníssims. Per la seva continuïtat i constància, haurien de tenir algun premi meritós per part de la Casa de la Vila. Fins i tot, m’atreviria a dir que ja fan ombra al Festival de la Porta Ferrada, doncs aquest només es fa a l’estiu, mentre que Atzavara està lluitant tot l’any. Que tot sigui per la música i en reconeixement als músics.

Aquest mes de juliol, doncs, Atzavara Club s’hi ha dedicat de ple. Fins i tot, ha fet un prospecte en blanc i negre. El 10 de juliol, per exemple, com es pot veure a la fotografia, vam tenir a la Plaça del Mercat Miles Oliver fent el seu dark-folk de París. A continuació, al mateix lloc, van actuar els Absolut Never, també de París, amb la seva música alternativa. L´11 de juliol, també a la Plaça del Mercat de Sant Feliu, Cody Dillon, de Sydney (Austràlia), ens va mostrar el seu country-folk. Després, a la Sala de l’Atzavara Club, es van commemorar els vint anys de No More Lies, tots ells ganxons, amb un concert en què es van acompanyar, seguidament, dels Nueva Vulcano, també molt coneguts per les nostres contrades. I el diumenge 12 de juliol van venir  Paz Gitana a la Plaça del Mercat (gipsy-pop mexicà i xilè).

Aquesta propera setmana, Atzavara es torna rockabilly i hillbilly. Per exemple, el divendres 17 de juliol, a partir de les 9 de la nit a la Plaça del Mercat, tindrem als Atomic Leopards fent versions molt conegudes de rockabilly. I el diumenge 19 de juliol, havent passat la ressaca del dissabte amb Sopa de Cabra dins el Festival Porta Ferrada, també a la Plaça del Mercat, actuarà el grup de hillbilly Flat Pack, fent moltes versions conegudes a plaer de qui conegui aquest món musical. El dilluns 20 de juliol, a partir de les 21:30 a la Sala Atzavara, han organitzat una actuació psicodèlica amb els Goizilla (en què hi col·labora Arocinema). I, entrant als últims dies de juliol, concretament el dia 27, a la Sala Escorxador actuarà un grup molt bo de Punk-Rock celta, els australians The Rumjacks i, com a teloners, Las Malas Influencias de Sant Feliu –un concert que us recomanem pels qui tingueu “ganes de marxa”.

El passat divendres 3 de juliol, a les nou del vespre, vam tenir el plaer d’escoltar la cantant de country americana Stephanie Urbina Jones, en una altre dels concerts organitzats per l’Agus Segura de l’Atzavara Club en col·laboració amb els bars Àncora i Madame Fil.
Stephanie Urbina Jones anava acompanyada d’un excel·lentíssim guitarrista que també feia veus, en Patterson Barrett, i cap al final vam tenir la grata sorpresa de la incorporació de Kevin Abbott, qui regenta el Bar Àncora, a l’acordió.
La passió per la música d’Stephanie Urbina Jones ha fet que arribés als primers llocs a Texas aquest 2015 i, ara, com veiem, està de gira per Europa. Ella té una gran influència dels seus avis que eren mexicans i, per això, en aquesta nit, ens va cantar cançons de mariachi en americà i una molt especial com és “Bésame mucho” en castellà. Com és lògic, no van faltar cançons de country originals com “Gracias” i, fins i tot, va fer una versió d’en Johnny Cash “Ring of fire”. També va interpretar un clàssic d’en Roy Orbison “Blue Bayou” i el conegudíssim tema de Bobby Troup “Route 66”.
Per poder escoltar i veure per internet la Stephanie Urbina Jones podeu mirar, per exemple, aquest vídeo amb la cançó “Spirit of Christmas” One Little Boy.
Com sempre i és tradicional, aquests concerts que organitza Atzavara Club a la Plaça del Mercat són gratuïts però es passa el barret per donar la voluntat als músics. També es posen a la venda CDs dels grups que van venint. El dissabte també es va fer una altra actuació de la mà del grup Sotrac de Llagostera, pop-rock català.

Recull de fotos de la IV Timbalada Ganxona.

Per ordre de sortida, aquests van ser els grups que hi van participar.

01. Batucada Samama  – Martorelles
02. Beirao Percussió – Barcelona
03. Sombarri – Sta. Eugenia de Ter
04. Diabòlics Músics – Sant Boi del Llobregat
05. Drums d’Esplugues – Espluges de Llobregat
06. Dumdumdum – Sant Joan les Fonts
07. Lotokoto – La Llagosta
08. MarrintxosBand – Olot
09. Martukada – Martorell
10. No M’atabalis – St. Feliu de Codines
11. Quilombo Percussió – Premià de Mar
12. Percussió Ganxona  – Sant Feliu de Guíxols
13. Soundbarri Percussió – Cornellà de Llobregat
14. Ssstrèpits Vilassar de Mar – Vilassar de  Mar
15. Taxeks – Celrà
16. Timbalers de Can Ramis – Sant Celoni
17. Timbalers la Garsa – Sant Feliu de Llobregat
18. Tokem x Tu – Barcelona
19. Tramuntakada – Figueres
20. Trencaones – Premià
21. Tutubatum – Dosrius

El passat dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Galeria d’Art Kroma (Rambla Vidal, 1) la inauguració de l’exposició sobre el cinquantè aniversari del rellançament d’Edicions Proa.
Laura Cendrós va obrir l’acte parlant sobre la recuperació d’aquestes edicions per part del mecenes i patriota Joan B.Cendrós. Seguidament van parlar l’escriptor Miquel de Palol, com autor d’Edicions Proa, Genís Sinca com a biògraf de Joan B.Cendrós i finalment Julià Guillamon com a comissari de l’exposició.
Hi van assistir una seixantena de persones, entre elles l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas. L’acte va acabar amb un col·loqui molt agradable en què es va oferir una copa de cava als assistents.
L’exposició es podrà veure cada tarda de 18,30 a 20,30 i dissabtes al matí d’11 a 13h.

Ahir al vespre es va celebrar el ple extraordinari amb motiu de la presentació del nou cartipàs municipal definitiu i d’altres aspectes que regiran l’organització municipal durant el nou mandat.
El cartipàs va ser aprovat pels tres grups de govern, mentre l’oposició es va abstenir, excepte el vot en contra de Guíxols des del Carrer (GdC) -el més bel·ligerant-, MES i CiU pel que fa als salaris. L’alcalde, Carles Motas. tindrà set tinents d’alcalde (Josep Melcior Muñoz, Jordi Vilà, Josep Saballs, Sílvia Romero, Laura Aiguaviva, Josep Ramon Llobet i Salvador Calabuig), i fa desaparèixer la controvertida figura del vicealcalde, creada per l’antic govern i que Tots per Sant Feliu va discutir fins la sacietat.
El nou govern local tindrà tres membres amb dedicació municipal: l’alcalde, amb una jornada del 90%, tindrà amb un salari brut de 44.800 euros anuals (14 pagues de 2.300 euros), el mateix sou i dedicació que el seu predecessor Joan Alfons Albó. El primer tinent d’alcalde, Muñoz, a mitja jornada, cobrarà 25.000 euros bruts, i Josep Ramon Llobet, que amb un 95% de dedicació percebrà 24.500 euros bruts. Per tant, l’assignació d’aquests 3 membres supera de llarg les dedicacions municipals de l’anterior equip de govern, ja que els actuals obtindran 94.360 euros bruts, per 87.808 l’anterior.

En aquest punt, la portaveu de la CUP, Elena Delgado, es va abstenir i els altres van votar en contra, ressaltant especialment la crítica de Jordi Lloveras (GdC): sobre l’increment de dedicacions respecte al mandat anterior. I és que el codi ètic de la formació limita el sou a tres cops el salari mínim interprofessional (uns 1.850 euros). Motas va defensar que la despesa conjunta de tota la corporació serà de 37.000 euros anuals menys.
Aquestes rebaixes surten dels sous per assistència al ple, que ara seran de 400 euros en lloc dels 500 del mandat anterior, i l’assistència al Consell de Govern serà més alt. Per tant, les diferències entre les assignacions de regidors de govern i de l’oposició seran encara més àmplies.

El proper diumenge 5 de juliol, a les 20:30h, a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell, tindrà lloc l’espectacle  Amars,  dins els actes de la 49ena edició de la popular Cantada d’Havaneres.  Es tracta d’un muntatge multidisciplinar basat en l’obra  Llegendes de mar de la Costa Brava (Edicions Sidillà, 2012), de l’escriptor begurenc Miquel Martín. El text recopila llegendes de la zona, a l’entorn de les històries de pescadors, sirenes, dofins, pirates i altres personatges. Amars fusiona música, dansa i teatre en un espectacle que transita per diverses llegendes de la Costa Brava, amb l’amor com a protagonista. Com apunta el títol, són molts amors els que es mesclen en aquestes històries: l’impossible, el clandestí, l’etern, l’apassionat, l’idealitzat… Amb dramatúrgia de Dani Rebollo i Oriol Oller, l’espectacle compta amb la participació de Gemma Carreras (veu solista i amb família ganxona), Pol Oñate (pianista i compositor), Ester Bou (ballarina) i Toni Sellas (actor).

Tal com sosté la sinopsi del llibre, “fa només un parell de generacions, als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d’aixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar, l’estimaven i el temien. Del mar arribava la vida i també la mort, per això no ens ha d’estranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals, entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la gent, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes, d’altres inèdites. Són l’altre tresor de la Costa Brava“.

El preu de les entrades és de 8€ i inclou un donatiu de 2€ per al Centre de distribució d’Aliments de Palafrugell (si es compra conjuntament amb una entrada de la Cantada, el preu és de 5€). Amars tindrà lloc diumenge 5 de juliol, a les 20:30h, a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell, mateixa ubicació que la cantada d’havaneres del dia anterior. L’espectacle és fruit de la beca L’Hermós de cultura popular. La proposta aposta pels joves valors, per la creació interdisciplinar i els autors locals, en les diferents disciplines artístiques.

La ciutat de Sant Feliu de Guíxols ha estat seleccionada entre 25 poblacions per participar al projecte “Top Ciudades 2015“, que organitza el portal de reserves HotelInfo i en què es vota la millor ciutat visitable de l’Estat.

L’objectiu d’aquest projecte és la promoció del turisme a ciutats menors, és a dir, promoure la ciutat més encantadora d’entre municipis turístics amb múltiples atractius de menys de 60 mil habitants.

Això pot permetre que Sant Feliu de Guíxols tingui una gran repercussió tant a nivell nacional com internacional, ja que l’empresa organitzadora és el portal de reserves online líder a Europa, i per tant pot tenir un excel·lent impuls promocionals i turístics.

Por tot això, des de Tribuna Ganxona, diari digital amant de la cultura i que promociona la ciutat, demanem que es difongui i voti Sant Feliu de Guíxols com a candidata a guanyadora en la votació “Top Ciudades 2015″.

VOTA PER SANT FELIU DE GUÍXOLS AQUÍ . El període de votació està obert fins el 14 de juliol de 2015 i els participants en aquesta votació entraran en el sorteig d’uns xecs regal per valor de 200 euros.

Per tal que la nostra ciutat guanyi, suggerim que aquesta publicació es faci viral a les xarxes.

El Campionat Mundial de Vela de la categoria de vela lleugera Splash, SPLASHWORLDS EUROREDCUP, trindrà lloc entre el 18 i el 24 del proper mes de juliol en aigües ganxones, en ple cor de la Costa Brava. La competició s’estendrà entre el 18 i el 24 de juliol al port de la nostra ciutat.

Els Splash són vaixells de vela lleugera amb una eslora de 3,58 metres. Aquesta serà la 15a edició d’aquesta competició i des de la primera edició, l’any 2000, s’ha celebrat a diferents països de tot el món com Polònia, França o Alemanya. Tot i això, aquesta és la primera edició que es desenvoluparà en aigües del mar Mediterrani, pel que suposa un nou repte tant per als seus participants -fins al moment hi ha 100 inscrits- com per als seus organitzadors.

Aquest any el Campionat Mundial està organitzat per la Escola de Vela Força 3 en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineus, Esports de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Catalana d’Estacions Nàutiques, tot sota la representació de la Splash Class International Association, SCIA.

Totes les regates tindran lloc a mar obert darrere del port de Sant Feliu de Guíxols i seran retransmeses en directe mitjançant pantalles situades al Village situat al Pàrquing Municipal.

La competició
La competició s’iniciarà el 18 de juliol amb la Cerimònia d’Obertura i entre els dies 13 i el 17 d’aquest mes tindran lloc els entrenaments oficials. Durant els 7 dies de competició es celebraran 3 regates diàries a excepció de l’últim dia que se’n faran dues.

Els participants – fins al moment 103 inscrits- es divideixen en dues categories: BLUE, fins a 21 anys i RED, per a majors de 21. La categoria BLUE es dividirà en tres grups: Golden, Silver i Bronze, que es determinaran els dos primers dies de competició mitjançant sortides aleatòries.

Cada grup estarà integrat equitativament pel total dels participants i cada dia els 3 primers classificats del dia de categoria Bronze pujaran a Silver i els tres primers de Silver pujaran a Gold. Els últims tres de Gold baixaran a Silver i els tres últims d’aquesta baixaran a Bronze. El dia 24 de juliol, que serà l’últim dia de competició i tindrà lloc la Cerimònia de Clausura i el lliurament de premis, se celebraran dues regates en les que es coneixeran els guanyadors de cada categoria.

A més dels tres primers classificats de les dues categories i els tres grups també es premiarà a les tres primeres dones de cada categoria, tot i que no hi haurà una categoria femenina com a tal ja que les dones també entraran dins la classificació general.

Les embarcacions
Els Splash són vaixells de vela lleugera que s’utilitzen per a competicions individuals amb tripulants de més de 40kg.
Tenen una eslora de 3,58 metres, una mica menor a la del Laser, una mànega de 1,34 metres i una vela de 5,5 metres quadrats. Aquestes embarcacions són velers de fabricació alemanya i es caracteritzen per ser ràpids i lleugers, ja que el seu casc pesa 52 kg, i respondre instantàniament a les ordres que es donen des del timó i l’escota.

Els organitzadors
Força3 és una escola de vela situada a la platja de Sant Feliu de Guíxols que compta amb més de 10 anys d’experiència i en la qual s’imparteixen classes d’Open Bic , Splash , Laser Badia i Windsurf . A més desenvolupen diferents activitats com campaments d’estiu, regates, competicions de vòleiplatja, i aquest any el Campionat Mundial de Splash .

A part de l’escola a Sant Feliu, l’any passat van obrir una nova seu, Sailing Club Panamà, a l’arxipèlag de les Perles a Panamà. La SCIA, Splash Class International Association, és l’encarregada d’organitzar la SPLASHWORLDS EUROREDCUP des de l’any 2000. Aquesta associació està presidida per Frank Doevedans i està constituïda per 9 països europeus entre els quals es troben Polònia, Portugal o Bèlgica.