El passat 27 d’agost, just després de l’acte institucional d’hissada de l’estelada davant l’Ajuntament, va tenir lloc a la plaça del Mercat l’assaig del punter que es crearà a la Via LLiure a l’Avinguda Meridiana de Barcelona el proper 11 de setembre.

Aquest assaig estava emmarcat dins les concentracions que l’ANC realitza cada dia 27 abans del 27 de setembre, data de les properes eleccions catalanes. Abans de l’assaig es va llegir un manifest i Percussió Ganxona va amenitzar musicalment l’acte.

Valentia és el que van necessitar el passat diumenge els participants a la 10a Volta del Serrà, una travessia organitzada pel Club Aquàtic Xaloc que consisteix en completar un recorregut de 7 km fins a la Punta d’en Bosch i tornar, per parelles, un nedant i l’altre amb caiac, podent-se fer tants relleus com es vulgui.

El fet és que diumenge es van trobar amb un mar molt més mogut del que estan acostumats, a més, segons la nedadora Mireia Borrego, en arribar al Pas del Freu es van trobar un munt de meduses no urticants que han hagut de fer fora per poder passar, a més, les onades els venien per davant i per darrere del pas, movent els nedadors d’un costat a l’altre. Per si això era poc, també es va aixecar una densa boira que dificultava la visibilitat. Amb tot plegat es pot dir que va ser una gran proesa completar aquesta travessia.

També cal destacar que una de les participants, Mònica Campanya, celebrava el seu aniversari i va guadir d’una emotiva arribada, ja que tant els organitzadors i voluntaris com els amics li van fer entrega d’un pastís en el moment de travessar l’arribada.

En la classificació general el primer equip en arribar dou el CN Vic-ETB, compost per Oriol Moreno i Eduard Aguilar, amb un temps de 1:40:06. El segon equip, l’anomenat Culs Blancs, compost per Anna Ros  i David Pujol  amb un temps de 1:42:47 i el tercer equip classificat fou Els Congres Nocturns, compost per Andreu Esteva  i Dani Ribas

Les triomfadores femenines

Els guanyadors de la categoria +50

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

Un gran nombre de persones es van acostar ahir a la tarda a la plaça del Mercat  per assistir a l’acte institucional d’hissada de la bandera estelada. L’acte va iniciar-lo la regidora de Transició Nacional, Georgina Linares, fent esment de la la bona afluència de públic. Seguidament Pep Oliverva fer la lectura del manifest. L’Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de Música va interpretar la sardana “Sant Martí del Canigó” mentre, ben a prop, Montse Prats i Josep Maria Vicens es van encarregar de la hissada de l’estelada davant l’edifici consistorial.
Els regidors de les formacions que van votar a favor de la moció de la llibertat nacional de Catalunya el passat juliol – CDC, UDC, ERC, TSF, CUP i GDC – van ser presents a la celebració. L’alcalde, Carles Motas, va clouret l’acte amb un discurs cap a la llibertat nacional, l’entesa entre persones, el vot i el respecte.  No va faltar, al  final de la vetllada, el cant dels Segadors, himne nacional de Catalunya i els crits d’independència.

El passat dilluns va tenir lloc al Teatre Auditori Municipal un acte sobiranista de cara al 27 de setembre. Els protagonistes foren Jordi Navarro (CUP) i Carme Forcadell (Junts pel Sí), que explicaren  les raons per voler un nou estat alhora que mostraven el seu rebuig a l’actual política anticatalana del govern espanyol.  També es van llegir passatges del conte “Viatge a la Via Catalana” de Toni Strubell per part de dues circumstancials actrius ganxones, es va aixecar un pilar de 4 a càrrec dels Minyons de Santa Cristina i es van interpretar El Cant de la Senyera i Els Segadors per part de cantaires de la ciutat dirigits per Albert Mallol.

Cinc minuts abans de l’acte vam tenir l’oportunitat, per gentilesa dels organitzadors, de parlar amb Carme Forcadell,  a qui vam fer un petit qüestionari que va respondre molt amablement.

Diumenge, més de 500 persones van anar a veure en Lluís Llach a Vilartagues. Avui, ompliu el Teatre ja abans de començar… i encara hi ha gent que no es creu que el 27S el sobiranisme pugui guanyar…

Guanyarem! No cal dir res més. N’estic convençuda. Realment hi ha una majoria en aquest país que vol millorar la vida de les persones que hi viuen, que vol més llibertats i justícia social. De fet, el procés va d’això, i és molt difícil anar contra aquesta força. Per tant, diguin el que diguin, guanyarem, i ho farem per la força de les urnes, que això és el més important.

I, a més,  amb molts vots de persones castellano-parlants, un fet que anys enrere no s’hagués pogut ni imaginar…

Evidentment, crec que la grandesa del nostre projecte és aquesta, precisament. Guanyarem perquè hi ha moltes persones que parlen castellà i que es senten espanyoles, però que han entès que això és un projecte de justícia social i que volen una vida millor per als seus fills i néts. El nostre projecte no és ètnic ni identitari, sinó que és un projecte social i de país.

Creu que de cares a les eleccions s’hagués anat millor amb tot l’independentisme junt, és a dir, incloent-hi la CUP?

Nosaltres, a l’Assemblea, proposàvem això: anar tots junts. Crèiem que així s’entendria millor que eren unes eleccions plebiscitàries, però, d’altra banda, també és bo que hi hagi una opció radical, perquè així ningú es queda sense votar per raons de representació ideològica.

I com és que Carme Forcadell no encapçala aquesta llista unitària i ho fa Raül Romeva?

Perquè en aquesta  candidatura no és important qui va primer o segon , sinó l’objectiu final i com ho farem. Allò important és la força de tots.

El camí de les Comes, de gairebé dos quilòmetres de llarg i que dóna accés a nombroses propietats situades a peu de muntanya, és un dels camins de terra que fins ara presentava nombroses problemàtiques quan plovia.

Durant anys i degut a un sistema incorrecte de circulació de les aigües de pluja, el terreny s’havia erosionat, provocant nombrosos desperfectes, danyant la superfície i fent impracticable l’accés a les cases.

Aquest fet es va agreujar a finals d’estiu de 2014, quan les pluges van provocar desperfectes de gran consideració com ara el despreniment de part del talús del Camí de Les Comes cap a la finca privada del Molí de Vent.

La modificació del camí ha canviat la pavimentació i la xarxa de drenatge per tal que s’evitin aquests problemes. La solució ha estat un paviment amb tractament d’estabilització del sòl (mescla de sauló, ciment i additius), un material resistent a l’erosió i integrat dins l’entorn natural on està situat, i que evita l’ús de paviments com el formigó o l’asfalt, menys respectuosos amb el medi natural.

Al Camí de les Comes, des de la ronda de Ponent fins a la carretera de la urbanització Casa Nova, s’ha actuat amb formació de cunetes, conduccions enterrades i formació de pendents del propi camí, pavimentant amb tractament d’estabilització del sòl.

Al carrer Pécher s’hi preveu executar una canal de recollida d’aigües procedents del talús existent entre el propi carrer i el Camí de Les Comes.

Un cop realitzada l’actuació, que té una subvenció de la Diputació de Girona, les tasques de manteniment correspondran als veïns que hi habiten.

El Festival de Porta Ferrada d’enguany ha venut un 50% més d’entrades que en l’última edició, segons els seus responsables.

Des de la direcció es destaca que s’han esgotat els tiquets en cinc dels espectacles programats, concretament el de Ludovico Einaudi, el de Sopa de Cabra, el de Sara Baras, el de Ferran Cullell i Sergio Sandi i el d’Spandau Ballet, tot i que aquest últim finalment no es va poder celebrar per motius mèdics.

També es destaca la creació del Singlot Festival, una proposta amb una visió de 360 graus sobre l’humor i la comèdia que va incloure jornades professionals, classes magistrals, propostes audiovisuals i espectacles “de primer nivell”.

En total han passat pel festival més de 25.000 persones -22.864 entrades venudes i prop de 3.000 assistents a les activitats paral·leles (Xiringuito Singlot, Portaferrada Kids, Acústics al Village i el cicle de música a l’Espai Carmen Thyssen). La direcció del festival ha atribuït els bons resultats a una programació “variada i per a tots el públics” i al fet d’haver pogut sortir a la venda amb molta antelació.

“Encara que pugui semblar un rampell”, diu l’afable Manel Mayor, president de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) fins el mes de juny, “les tres decisions que he pres aquests darrers mesos han estat molt meditades, molt rumiades… No ha estat pas gens fàcil, però és el que havia de fer”.
Així de contundent es mostra el fins la setmana passada militant d’ERC en unes declaracions a aquest diari: “Estic cansat de passar vergonya per les actuacions de la secció local del fins ara meu partit”. “Les discrepàncies són profundes i jo no deixaré de tenir criteri i opinió propis”, ha declarat.  La primera de les decisions a què es refereix Mayor en el primer paràgraf va ser la de no voler formar part la llista municipal que es va presentar a les eleccions, en les qual ERC va treure els millors resultats de la història a Sant Feliu. “Vaig considerar que era un profund menyspreu el lloc on em volien col•locar (sisè)”. La segona decisió va ser seva dimissió com a president de la secció local quan va recuperar-se d’una greu malaltia: “en un principi volia plegar tot just em va donar l’alta hospitalària, però vaig pensar que podria perjudicar el partit i vaig esperar fins després de les eleccions”.
La darrera decisió, la de donar-se de baixa d’ERC, tot just l’ha pres aquests darrers dies, malgrat que en principi volia esperar fins passades les eleccions del 27S. “Veient la dinàmica de la política local, ho he fet abans del que jo volia”. La gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió de votar en contra de penjar l’estelada a la façana de l’Ajuntament. “El que és encara pitjor és l’excusa donada, la de les legalitats…”, puntualitza Mayor.
El comunicat acaba dient que “no vull passar més vergonya i vull ser lliure per opinar”. D’aquesta manera, no participarà en política a l’àmbit nacional, però sí que lliurement farà política nacional dins l’àmbit local.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.

Aquest divendres, 31 de juliol s’ha començat a fer l’asfaltat dels carrers de Santa Magdalena i Miquel Boera, obres que patien diferents retards. El govern va mantenir una reunió d’urgència fa dues setmanes amb els veïns afectats per mirar de desencallar la situació, i especialment de donar una data d’asfaltat, que ara es materialitza.
En el cas del carrer de Santa Magdalena les obres es van iniciar el divendres a partir de les 13h i encara s’hi està treballant
En el cas de Boera i un tram de Llibertat, es van iniciar el divendres 31 de juliol i el dilluns 3 d’agost és probable que finalitzin.
El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, junt amb l’alcalde, Carles Motas, van anar a veure l’inici de l’asfaltat i l’estat de les obres i van conversar amb els operaris i veïns.

L’Ajuntament ha premiat aquest dijous la fidelitat d’un matrimoni franco-català, la Nora Segú i en Pierre Lefevre, que fa 55 anys que passa les vacances a la nostra ciutat. Aquest matrimoni, acompanyat d’un dels fills i néts, ha rebut de mans de l’alcalde un llibre de la Costa Brava en 3D, una il·lustració i altres obsequis.
L’exalcalde de la ciutat, Antoni Juanals, i la seva esposa Àngels Figueras han estat presents també en l’acte de reconeixement.
La Nora és filla d’uns emigrants catalans que, abans de la Guerra Civil es van desplaçar a França degut a la situació política a Catalunya en què l’àmbit laboral era molt precari i la seva passió per la música els va fer decidir anar-se’n al país veí.
A Catalunya hi resta la major part de la família paterna i materna amb la que seguien mantenint contacte al llarg dels anys.
Arribat l’any 1960, demanen a en Cosme, un germà del seu pare, si els podia trobar un habitatge per llogar a la Costa Brava. Troben inicialment de lloguer unes habitacions, per a ells i els seus fills. Posteriorment, durant uns anys, el pares de la Nora passarien les vacances al pis superior. Més endavant, junt amb uns altres amics que s’hostatjaven a l’Hostal Rovira del carrer Guifré, en Paul i la Geneviève, i Jean i Pîerrette, lloguen un habitatge de dos plantes al mateix carrer Guifré, i finalment des de ja fa uns anys passen les vacances als apartaments Gasela.

El proper dijous és dia de Ple Municipal i Jordi Lloveras, regidor representant de Guíxols des del Carrer-Entesa, té preparades algunes preguntes per a l’Equip de Govern. Per exemple, Lloveras vol saber quantes persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat i quines mesures s’han pres en aquests dies de calor per tal de tenir-ne cura, i així ho ha fet arribar a l’equip de govern per tal que li contestin en el Ple Municipal de dijous. Lloveras també s’ha preocupat pel vessament d’aigües brutes, possiblement contaminants, a la cala de Port Salvi, presumptament per negligència d’un establiment hoteler. També ha deixat constància del mal estat en que es troba el camí de ronda en el seu tram entre la plaça Pau Casals i l’ermita de Sant Elm. Igualment Lloveras ha demanat que l’equip de govern aclareixi quins són els regidors delegats d’alguns projectes o serveis no contemplats en el nou cartipàs municipal, com ara política i gestió mediambiental, igualtat de gènere, mobilitat sostenible i pau, cooperació i solidaritat.
Guíxols des del Carrer-Entesa recorda que, al marge dels grups municipals, qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes o suggeriments a l’alcalde. En aquest sentit, el grup municipal es compromet a fer de transmissor de qualsevol qüestió relacionada amb l’activitat municipal utilitzant la bústia del seu web per portar-la al Ple.

Els veïns dels carrers Miquel Boera i un tram del carrer Santa Magdalena, principals afectats per les obres que arrosseguen un considerable retard de mesos, van rebre explicacions el passat divendres per part de l’alcalde, Carles Motas, els tècnics municipals d’Urbanisme i el regidor Josep Saballs, i van anunciar una decisió que presumiblement solucionarà els endarreriments.
Tot i que durant en principi el Govern local volia liquidar el contracte amb l’empresa pels “reiterats incompliments” i per la “manca de confiança” del consistori cap a ells, finalment la decisió presa va ser fer cas a un document escrit sol.licitat a l’empresa adjudicatària, Seitec, i també a les subcontractades per aquesta, que l’Ajuntament ha considerat “molt creïble” per la professionalitat d’aquests subcontractistes amb altres obres públiques executades.
L’alcalde es va mostrar receptiu i comprensiu amb les queixes exposades pels veïns i va indicar que la solució adoptada “és la millor per a tothom, perquè al 7 d’agost s’acaba una part important d’un malson que ha durat mesos”. L’altra opció, liquidar el contracte amb l’empresa, “ens portaria a un retard considerable que ens pot situar el final de les obres ben avançada la tardor”, en una obra que havia d’estar acabada el mes de març.

La direcció del 53è Festival de la Porta Ferrada anuncia la cancel·lació per causes mèdiques del concert d’Spandau Ballet, previst per aquesta nit a l’Espai Port, juntament amb els altres dos concerts que la banda anglesa tenia durant aquesta setmana a Espanya

Us adjuntem comunicat enviat per la banda:

Lamentem comunicar que Spandau Ballet han hagut de cancel·lar les seves tres actuacions que tenien aquesta setmana a l’Estat. Segons indicacions del metge, John Keeble, bateria de la banda, no es troba en condicions d’actuar. En paraules de la banda: “Suspendre concerts és sempre una cosa difícil d’afrontar. Lamentem decebre als nostres fans però la nostra prioritat és la salut del nostre amic i la seva recuperació”.

“It is with great regret that Spandau Ballet have had to cancel their three shows in Spain this week. On the advice of doctors drummer John Keeble is sadly unable to perform at these shows.The band have commented ‘Cancelling shows is something that is always hard to do and we are so sorry to let our fans down but our priority is the health of our friend and getting him better’ – Spandau Ballet.”

La devolució de l’import de les entrades es farà a partir de dilluns, 24 d’agost a través del punt de venda on van ser adquirides.

El proper divendres, Ludovico Einaudi donarà el tret de sortida al Festival Porta Ferrada d’enguany. Serà l’endemà, però, quan es podrà presenciar el primer esdeveniment massiu. El 18 de juliol, al Guíxols Arena, tindrà lloc un concert que ja ha venut més de 4000 entrades. Una mini-gira de preparació pel retorn en format àlbum dels gironins Sopa de Cabra que començarà a la nostra ciutat i que commemora els 30 anys dalt dels escenaris de la banda liderada per Gerard Quintana i Josep Thió. És per això que, aprofitant que el passat dimarts els teníem a la nostra ciutat escalfant motors, vam aprofitar per xerrar amb ells d’aquest concert i tot allò que l’envolta, fins i tot de músics ganxons que han treballat pel grup.

Què pot trobar l’espectador en aquests tres concerts que fareu aquest any, el primer dels quals és a Sant Feliu dins el Festival Porta Ferrada?
(Josep Thió (J.T.)) Menys elefants i tigres, qualsevol cosa (rialles). És Sopa de Cobra, però amb una aposta renovada i molt engrescadora, un espectacle on l’audiovisual hi té molta importància, amb continguts de vídeo i fins i tot tocarem alguna cançó nova de les que estem gravant actualment.
(Gerard Quintana (G.Q.)) Tot això ens motiva per fer un pas endavant. Aquesta posada en escena l’havíem somiat, però en el nostre panorama és difícil fer un muntatge d’aquest tipus. Molts dels nostres concerts són gratuïts, no hi ha una gran quantitat de gent, els fem en festes majors o festivals on compartim escenari amb d’altres artistes… Normalment, per veure una posada en escena d’aquest tipus has d’esperar una gira d’algun artista internacional o algun gran esdeveniment. I per nosaltres, aquesta aposta per fer un salt, és satisfer un desig que normalment no hauríem pogut fer. I el fet que el concert convisqui amb la gravació de les noves cançons ens permet evitar estar tres mesos tancats fent una cosa, és a dir, l’endemà del concert podem seguir gravant. Ho viurem tot amb molta intensitat i frescor i aquest primer concert ens fa molta il•lusió.
Aquest concert a Sant Feliu pot ser una prova per saber fins on podeu arribar en els altres dos?
(G.Q) Sí, però vindrem aquí amb molta feina feta, que és la diferència amb altres tipus de concert que podíem haver fet, que demanen un treball previ important. Aquí venim amb totes les peces ajustades per tal que la maquinària funcioni.
El so que podem trobar, tant al nou àlbum com al concert, és el so característic de sempre dels Sopa o té elements nous?
(G.Q)Partint de la base que som els mateixos membres de sempre, sonarà a Sopa de Cabra. La gent reconeixerà de seguida la nostra manera de fer. En el nou disc no ens hem reinventat ni hem buscat una sonoritat diferent, sinó que hem buscat anar una mica més enllà del darrer disc “Plou i fa sol” on hi havia cançons com “Camins”. Sí que estem intentant, en la producció, no perdre comba respecte els sons que es porten aquests darrers anys.
(J.T.) Aquesta vegada no hem estat pensant en reinventar-nos posant el nostre so nous elements com orquestres simfòniques o una big band. La proposta que fem és un gran projecte escènic, i a nivell de so està clar que no volem sonar antics i per això apostem per un tècnic freelance que ens fa un picot al dits quan tornem al so dels 80 i 90 i ens rectifica. La intenció és no renunciar a l’essència pop-rock de la banda, però amb el so d’ara, sense pretendre sonar com una banda adolescent o com el que no som.
Els temes del nou àlbum són tots en català o n’hi ha en d’altres llengües?
(G.Q.) De fet, n’hi ha sis en urdú i quatre en català (Esclatem a riure tots tres). No, ara seriosament, els temes són tots en català. És el que havíem fet els últims anys.
En el concert que vau fer al Festival Strenes, vau comptar amb en Víctor Garcia a la bateria, que és un ganxó de tota la vida. Com el definiríeu o com el recordeu?
(G.Q.)En Víctor és un dels millors bateries, no només de Catalunya sinó de l’Estat, i ja havia treballat amb ell en uns quants concerts d’estiu. Ell ens havia seguit de petit i com a anècdota, el dia del concert del Pont de Pedra ens va dir que no li féssim fer el “Si et quedes amb mi” en versió reggae perquè és una cançó que li agrada molt i la volia tocar en versió original. De veritat, em trec el barret amb ell perquè és un grandíssim músic. De fet, si en Pep Bosch no hagués pogut fer aquests tres concerts, està clar que el bateria hagués estat ell.
(J.T.) Va ser una sorpresa per mi que em digués que als 14 anys érem un dels seus grups preferits. A part, que és una persona que sempre té un somriure a la cara i una bonhomia. I, a part, vam gaudir amb ell en aquell concert.
Abans d’acomiadar-vos, voleu dir alguna cosa al públic de Sant Feliu?
(G.Q.)Bé, a diferència de fa 4 anys, quan vam celebrar l’aniversari a Barcelona perquè només volíem fer un sol concert amb molta gent i en un lloc gran com el Sant Jordi, ara la intenció és no fer grans ciutats sinó fer-ho com quan vam començar, amb la proximitat. Tal com fèiem abans, picant pedra i venint a Sant Feliu a tocar amb Quercus, si feia falta. No érem ningú i ara volem començar com abans. Això té encant i més si ho fas en el Festival degà de Catalunya.
I fent un apunt, abans que parlàvem d’en Víctor Garcia de Sant Feliu, recordem que en Xavi Lloses també és d’aquí i col•labora amb nosaltres al disc. En Lloses també és de la família i treballa amb qui faci falta i jo el defineixo com un mite local. I també he treballat algun cop amb en Marc Clos, amb les cançons de la bressola, i també amb en Xavi Monfort.

El resultat de tot el que ens expliquen en aquesta entrevista el podreu saber el proper dissabte 18 de juliol a partir de les 10 del vespre al Guíxols Arena.

Més de 500 persones es varen acostar el passat dimecres a l’Espai Port, on s’hi celebrava la cantada central de la XXI Mostra de Cançó de Taverna de Sant Feliu de Guíxols, amb l’escenari convertit en una gran taverna informal que acollia els integrants d’aquesta mostra que, en solitari o bé plegats, varen fer les delícies del públic durant més de dues hores.

El cantautor Sé va trencar el gel amb un tastet de peces pròpies que permetien viatjar De Sant Feliu a l’Havana a través dels sentiments, el costumisme i l’humor, tot plegat rematat amb l’obligat i emotiu Pare Joan.

Tot seguit fou el torn d’uns Llops de Mar inèdits, que afrontaven un repte gens senzill com era el de superar l’etapa que va comptar amb la presència de Llibori, Cristina Pujol i Marc Clos amb les incorporacions de Eduard Xandrich i Xavier Monfort. Els Llops varen estar a l’alçada, basant el pes de l’actuació amb les presentacions de Montfort i la veu central del tenor begurenc Víctor Hernández.

Després del cremat popular de la mitja part, era el torn de la renovada formació La Taverna, liderada pel seu fundador Miquel Pedrol, que va oferir una actuació rodona i sofisticada amb la seductora veu femenina de la recentment incorporada Georgina Espolet i l’exquisit acordionista ganxó Albert Roncero. Al final, el cantautor Sé va interpretar La Pauleta amb la formació, per incorporar a continuació els Llops de Mar, qui va aportar un altre clàssic taverner com és El marxant.

Plegats varen interpretar amb la complicitat del públic les habituals La Bella Lola i El meu avi per tancar una nit rodona, entretinguda, entranyable i divertida, que va deixar oberta la seva continuïtat en aquest espai que gaudeix de comoditat i la possibilitat de comptar amb un equip de so i llum que multiplica l’encant d’un espectacle de cançó de taverna únic a Catalunya i amb sabor 100% ganxó.

El passat 9 d’agost, dins el marc del Festival Musical de la Porta Ferrada, vam tenir l’ocasió de veure i escoltar en directe a l’Espai Port a una petita formació de l’Electric Light Orchestra anomenada per a l’ocasió The Orchestra.
Sense el lideratge de Jeff Lynne, tornàvem a escoltar aquell so dels anys 70 i 80 que ha venut fins ara més de 100 milions d’àlbums a nivell global. Els que no van faltar del grup, en aquesta ocasió, van ser Mik Kaminski al violí i Louis Clark als teclats. Aquesta banda fundada a Birmingham (Anglaterra) va tenir una trajectòria que anava de l’any 1971 al 1986, tot i que van tenir un retorn entre el 2000 i el 2001. El seu estil es caracteritzava pel rock simfònic, i el diumenge passat ens van mostrar que aquest estil encara perdura i que segueixen conservant aquest to que va fer que milions de persones s’enamoressin de les seves cançons. A Sant Feliu vam poder escoltar temes clàssics com ara “Evil Woman”, “Rock’n’Roll is King”, “Hold on Tigh”, “Last Train to London”, …
Quan es portava mitja hora de concert es va posar a ploure, però el públic va aguantar el xàfec per tal d’escoltar-los ja que era una oportunitat única. Gairebé tots els seients estaven ocupats i la gent, majoritàriament de més de 40 anys, va recordar, potser amb nostàlgia, les cançons que un dia van ser conegudes a nivell mundial. El concert va ser un èxit.

El passat dimecres 5 d’agost va tenir lloc a l’Espai Port el concert de folk-rock català del Festival Porta Ferrada d’enguany. Els protagonistes, la Companyia Elèctrica Dharma, que celebrava els 40 anys de la seva primera creació i Els Catarres, que presentaven el seu darrer disc Big Bang.
Van obrir el foc els veterans de la Dharma amb la seva minigira Tramuntana, el ja tradicional Força Dharma a l’inici i un concert festiu vibrant en el qual no va faltar cap dels himnes de la banda, que va recordar constantment els dos malaguanyats germans Fortuny: Esteve, mort l’any 1986 i Pep, de traspàs encara força recent. Es van llegir molts poemes musicats dels dos desapareguts fundadors de la banda, ara liderada per Lluís, un altre dels germans Fortuny, que va demostrar estar en plena forma –es va treure la camisa i va caminar fent la vertical per l’ample de l’escenari cap a la part final del concert- malgrat que la veu ja no l’acompanyi com abans.
Els barcelonins van tocar tots els seus clàssics del folk català, la majoria entremesclats entre els llargues mescles de temes, com per exemple La Presó del Rei de França, que va sonar poc més de 2 minuts entremig d’un mix de clàssics. No van faltar l’Oucomballa, Inanaihé (La cosa està negra), els clàssics de la Patum de Berga, La Gent vol viure en pau –cançó més reivindicativa i actual que mai-, Ball llunàtic, Catalluna, Contra el fusell un somriure, Muntanyes russes i per acabar, Correfoc.
La Dharma, al llarg de tots aquests 40 anys ha demostrat ser un conjunt únic, superb i amb una música “tossuda i obstinada” que difícilment es podrà tornar a trobar al nostre país, amb la mescla de rock psicodèlic, folk, música de cobla i fins i tot funk. Molt ètnic i molt de la terra. Genial.

El segon concert, molt més juvenil, va tenir com a protagonistes Els Catarres, un conjunt que enguany ha tret el seu tercer disc i que està en la línia dels nous grups catalans com La Pegatina o Txarango, que fan una música festiva a cavall entre el pop-rock, el folk, la rumba i l’ska. Els d’Aiguafreda van repassar els principals temes del seu darrer treball Big Bang, i va repassar els èxits dels dos anteriors, entre els quals el hit que els va donar a conèixer, Jennifer, aquell tema que parla de l’amor prohibit entre un “catalanista votant de Convergència” i una “xoni de Castefa” que va al Pont Aeri i es tuneja el cotxe.
Amb les seves lletres agosarades, originals i divertides, els d’Aiguafreda ens van oferir el seu millor repertori, ara amb un so molt més madur i ric instrumentalment que fa dos anys i amb una explosió de confetti de benvinguda. Els del Montseny ens van deixar totes les perles dels seus anteriors àlbums, com Tòquio, Vull estar amb tu, Invencibles, Caramelles, La Festa Major d’Aiguafreda, Tintin, … Del nou àlbum van sonar  En Peu de Guerra, Estels al vent, El setge, El teu cor és un tambor,… El concert va culminar amb el seu tema estrella: Rock’n roll. Estic segur que aviat els tornarem a sentir per Sant Feliu, tenen llarga vida i molt bones idees.

I, sí, és clar, com era d’esperar van aparèixer les estelades i els crits d’independència.

Èric Vergés i Els Catarres, en acció (Foto: XAVIER CASALS)