L’Associació Galgos 112 (Associació Protectora de Llebrers Galgos 112) ha organitzat un any més una desfilada de gossos als Jardins Juli Garreta. En la seva novena edició, aquesta trobada ja ha vingut per quedar-se. Enguany la participació ha seguit pujant i fins a 300 gossos s’han passejat i mostrat als ulls de centenars de visitants. L’objectiu d’aquest acte és, a banda de presumir de gos, fer difusió de la situació penosa de molts llebrers i podencs a l’estat espanyol. És per això que, amb seu a Sant Feliu, aquesta organització té delegacions repartides per tot el territori preparades per rescatar animals que han sigut víctimes de mentalitats que ja no haurien d’existir.
La proliferació d’entitats com Galgos 112 s’explica si coneixem la realitat d’aquestes espècies que tradicionalment han ocupat canòdroms i han sigut races de cacera. Aquesta tradició s’ha perpetrat durant segles a moltes civilitzacions. I la part més fosca d’aquestes activitats és omesa per aquells qui les practiquen, per vergonya o per veure-ho com un fet habitual. Els milers de gossos llebrers, galgos i podencs, que cada any són abandonats, formen una petita part del fenomen global de propietaris que no volen fer-se càrrec dels seus animals de companyia. Tot i així, aquestes races són tractades amb especial crueltat.
La desfilada canina té diverses modalitats, obertes a què qui ho desitgi porti el seu animal i s’afegeixi a una festa dedicada a reconèixer víctimes d’abusos de tot tipus. L’última desfilada, la dels llebrers, va mostrar una extensa mostra de gossos feliços, però molts d’ells amb seqüeles físiques i psicològiques difícils d’oblidar. Algunes cues arronsades, ulls cecs, potes embenades o amputades eren algunes de les afectacions d’aquests animals.
No només es tracta de fomentar les adopcions. Núria Murlà, cofundadora de Galgos 112, Llicenciada en Dret i Màster en Dret Animal i Societat, coneix de primera mà la situació de vulnerabilitat de milers de llebrers a l’Estat. Cal, remarca, millorar les lleis en matèria de protecció animal, una competència que recullen les comunitats autònomes. “Hi ha lleis de protecció molt desfasades, com la de Múrcia, que és dels principis dels 90, o la de Madrid, del 94”.
Catalunya sembla tenir els deures una mica més avançats. La llei catalana és homologable a l’europea, però aquest també seria el cas d’Andalusia, amb una tradició galguista més arrelada, però per falta de mitjans, costa d’aplicar. La llista és llarga: Múrcia, Castella la Manxa, València, La Rioja, Extremadura… Són comunitats on no és estrany veure llebrers abandonats a gosseres, al carrer o sota un pou. Fins i tot penjats d’arbres amb una soga al coll.
Catalunya també té aquesta problemàtica, però en un percentatge molt reduït i concentrat a les províncies de Tarragona i Lleida, degut a la cacera amb podencs i llebrers.
Així doncs, la difusió és també molt necessària, perquè el primer pas cap a la conscienciació és rebre informació. I aquesta tasca la realitzen cada dia totes les associacions que vetllen per la futura eradicació d’aquestes pràctiques inhumanes. Un bon lloc on començar són les escoles: Galgos 112 fa xerrades a nens i joves, fomentant el civisme i transmetent el respecte cap als animals.
L’acció clama reacció, i això és competència política. Una tasca clau és teixir una xarxa de contactes amb d’altres associacions, també europees, per fer arribar la veu més lluny i amb més potència. Cal parlar amb les institucions i pressionar si és necessari per canviar lleis antigues. L’any 2013 Galgos 211 i la FEPAEX (Federación de Protectoras de Animales de Extremadura) van anar al Parlament Europeu d’Estrasburg.
El pes de les organitzacions sense ànim de lucre ha augmentat progressivament al llarg dels anys. Pot corroborar-se que molts canvis que ha fet la humanitat a millor no haurien estat possibles sense l’empenta i l’esforç de gent conscienciada, cadascú en una lluita no menys important que la del costat. Aquest teixit social aconseguit a base de rascar i rascar és un actiu que no hem de deixar perdre, ans al contrari. Cal seguir alimentant-lo. I la ciutadania ha d’estar preparada per obrir els ulls a una realitat potser trista però combativa i amb ganes de millorar.
Una imatge del calendari de sobretaula 2016 que Galgos112 ven a la seva botiga virtual per tal de finançar les despeses que ocasionen els desplaçaments i la manutenció dels llebrers abandonats. www.galgos112.es
