La conselleria d’Interior ha entregat un total de 1.013 armilles antibales a les comissaries de Mossos de les comarques gironines, segons la resposta parlamentària que va donar, divendres passat, el conseller Jordi Jané, d’acord amb les dades aportades pel director general de la Policia, Albert Batlle. Segons les dades aportades al Parlament, d’aquestes 1.013 armilles el 10 de març se’n van lliurar  87 a la comissaria de Sant Feliu.

En total, són 1013 armilles antibales per a agents de la regió policial de Girona, però encara en faltarien 154 per acabar de proveir els 1.164 agents de seguretat ciutadana i de les unitats d’investigació que Interior considera que necessiten les armilles antibales per a la seva protecció. Interior exclou de l’entrega de les armilles els agents que estan destinats a les oficines o a segones activitats, que es pressuposa que no estan subjectes a un risc directe que sí que tenen els agents que surten al carrer. No només per l’amenaça del terrorisme gihadista que ha fet disparar les alarmes dels policies. El 29 de març passat a Santa Coloma de Gramenet, una mossa va salvar la vida gràcies a l’armilla que duia posada, quan un sospitós que els Mossos intentaven reduir va prendre l’arma a un agent i va disparar contra la seva companya.

Les agressions a mossos són més freqüents dels que es podria pensar, segons es dedueix de les dades aportades en una altra resposta parlamentària d’Albert Batlle. Segons el director general de la policia, 1.513 agents dels Mossos van resultar ferits en acte de servei el 2015 a tot Catalunya. D’aquestes agressions, 735 es van produir durant una detenció o reducció d’un ciutadà; 507 van ser per atemptats a l’autoritat; 228, col·lisions amb altres vehicles; 28, atropellaments i, finalment, 6 agents van ser ferits per animals. Batlle també va dir que un total de 4.283 mossos van patir un accident laboral l’any passat, de què 2.039 van haver d’agafar la baixa.

Font: El Punt-Avui

El passeig del Mar ganxó és l’escenari, aquest dissabte a la tarda (15 h) de la 26a edició del triatló de Sant Feliu de Guíxols, el més antic en l’àmbit estatal i que proclamarà els campions de Catalunya per categories, i en l’elit serà la primera prova puntuable per a la lliga.

Font: L’Esportiu

Les flors també són protagonistes del primer cap de setmana de maig a la nostra ciutat, i enguany s’ha celebrat la 63a edició de Guíxols Flors. Centenars de persones van visitar  durant el cap de setmana els diferents espais que hi competeixen. La comissió de flors enguany ha rebut la col·laboració del pla de barris i de diferents veïns i comerços, que han cedit espais privats per a les instal·lacions efímeres.

L’espai de més centralitat ha estat l’exposició de l’ajuntament, amb una composició que ha transformat el vestíbul en un camp florit, una papallona i fanals flotants. Altres espais ambientatsvan ser l’entrada del carrer Sant Joan 28, la Casa Albertí, l’entrada al carrer Penitència 15 i 30, els safarejos del Puig, la Casa Blava, la placeta de Sant Joan i les escales del carrer Penitència. Aprofitant la presència de públic, es va obrir també el refugi antiaeri recuperat al barri del Puig, que habitualment roman tancat i es van fer diverses altres activitats paral·leles.

La ganxona Núria Murlà, cofundadora de l’associació Galgos 112, va ser protagonista aquesta setmana del programa de Barcelona TV (BTV) Terrícoles, un programa d’entrevistes “a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir”, segons l’eslògan del mateix espai, en el qual va ser escollida per fer-li una entrevista.

Llicenciada en Dret, advocada amb l’especialitat de Dret Animal, coordinadora del Màster en Dret Animal de la UAB, defensora dels animals i de moltes altres causes justes, Murlà, durant l’emissió del programa, respon les preguntes del presentador Lluís Reales referents, sobretot, a llebrers i podencs, però també a animals en general, a la legislació vigent en aquesta matèria i a algunes curiositats sobre aquests “amics de quatre potes”.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya -organisme dependent de la Generalitat de Catalunya- ha determinat que la façana del futur Hotel Elke de la rambla del Portalet de Sant Feliu de Guíxols pot anar a terra. El regidor d’Urbanisme ganxó, Josep Saballs, va comentar que l’Ajuntament va rebre ahir l’informe d’aquest organisme que determina que els gravats es poden extreure de la façana que segueix dempeus. Aquests elements, les baranes i la cornisa de la façana estan catalogats, de manera que els promotors de l’hotel els han de conservar. La paret està actualment aïllada després de l’enderroc dels edificis preexistents -entre ells els antics hotels Rex I i Les Noies de l’herència dels germans Anlló- i presenta el risc que, durant els treballs de fonamentació del futur immoble, no aguantés les tensions pròpies de l’actuació i s’esfondre’s.

Ara, amb l’autorització del Centre de Restauració, aquest perill desapareix ja que la paret podrà anar a terra i se’n podrà edificar una de nova amb seguretat.

L’informe de l’organisme de restauració de béns mobles exposa que és possible retirar els gravats, l’element més complicat per treure de la paret dels que s’han de conservar -les baranes i la cornisa no han de representar excessives complicacions-. En tot cas, la façana que s’aixecarà en el futur tindrà la mateixa aparença que l’actual ja que els elements originals que es treguin hauran de ser recol·locats ja que estan catalogats.

Un cop va acabar la demolició de les finques que ocupaven el futur establiment hoteler -a excepció de la citada façana de la rambla del Portalet i la de l’antic Chic Bar, amb la qual no hi ha cap problema per a la seva conservació-, els treballs es van aturar, cosa que aixecar certs rumors sobre si el promotor s’havia fet enrere. Saballs va informar la setmana passada que les obres es reiniciaven després de l’acta de replanteig i que el promotor estudiés diferents pressupostos.

Font: Diari de Girona

El Grup Municipal de CiU, a l’oposició a l’Ajuntament, denuncia públicament les amenaces verbals d’agressió que l’Alcalde de la ciutat, Carles Motas, va fer contra els regidors opositors.

CiU denuncia que el passat 28 d’abril, durant la celebració del Ple Ordinari, l’alcalde Carles Motas va tallar un agre debat amb aquesta formació amb una amenaça verbal d’agressió, dient-los que “els donaria xarop de bastó perquè els agradava i  perquè se’l mereixien”, desprès d’avisar que ell com a alcalde tenia l’última paraula, conscient que així evitaria les respostes i intervencions de rebuig que la seva amenaça provocaria.

El Grup Municipal de CiU rebutja l’actitud  “agressiva” de Carles Motas, “més pròpia de sistemes dictatorials que d’un estat de llibertats i més quan aquesta amenaça es produeix en un Ple”.

CiU considera “d’una profunda gravetat” qualsevol actitud que denoti violència i agressivitat verbal, però “molt més condemnable si aquesta amenaça la fa la màxima autoritat municipal i a la seu de la sobirania popular com és l’Ajuntament i específicament, la Sala de Plens”.

Per tot això, el Grup Municipal de CiU exigeix a l’Alcalde de la ciutat, Carles Motas, que de manera immediata rectifiqui i demani disculpes públiques per les seves paraules a tots els ciutadans de Sant Feliu de Guíxols,” doncs és la ciutadania, per representació democràtica, el destinatari final d’aquesta actitud”.

Les obres del que ha de ser el futur hotel Elke, un establiment de luxe que es preveu edificar a la rambla del Portalet, començaran formalment avui amb l’acta de replanteig. Les obres, que es plantegen a l’illa on hi havia els antics Rex I i Les Noies, ambdós dels germans Anlló, havien estat aturades per qüestions administratives, a part que la promotora volia avaluar aspectes del projecte, al marge de mantenir o no la façana de l’antic hotel.

L’Ajuntament, al seu moment, ja va demanar a la promotora si podia deixar dempeus una de les façanes perquè s’havien trobat uns esgrafiats, uns motlles i les baranes dels balcons. Aquesta petició va ser atesa, si bé sense garanties que es pogués acomplir, atesa la complexitat de l’enderrocament, l’estructura i els dèbils fonaments. Finalment, però, la façana es va poder mantenir. En tot aquest procés, experts del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat van analitzar la façana i en un informe van recomanar conservar els esgrafiats i els elements d’interès patrimonial.

Hotel de quatre estrelles

La promoció veia bé de mantenir-la –de fet, es manté dempeus i està reforçada–, i pel que fa als esgrafiats hi ha moltes maneres de conservar-los, a banda de mantenir la façana, com ara fer motlles. El propietari del nou hotel que ocuparà l’antic espai dels hotels Les Noies i Rex I és un inversor rus. El projecte preveu fer un hotel de quatre estrelles i 65 habitacions gràcies a una inversió de sis milions d’euros.

Un cop es va completar l’enderroc dels dos vells hotels, Rex I i Les Noies, es va comprovar que la façana de la rambla presenta un elevat risc d’esfondrar-se –tot i haver-se consolidat– un cop s’hagi d’abordar l’excavació prevista per als fonaments sobre els quals s’ha d’aixecar el nou edifici.

El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, ha indicat que les obres de construcció de l’hotel Elke es reprendran a partir de l’acta de replanteig de l’obra. Segons Saballs, feia uns dies que no hi havia moviment al solar on hi havia hagut dos dels hotels de l’herència Anlló, enderrocats recentment. Segons el regidor, s’havia arribat a especular sobre el fet de si els esgrafiats que es volen conservar de la façana de l’immoble original feien endarrerir l’obra de construcció del futur hotel. L’operació d’extreure els esgrafiats, tot i que és delicada, s’ha fet molts cops, com en el cas de frescos i pintures murals.

Font: El Punt-Avui

El passat divendres es va inaugurar a Girona l’exposició Masó: interiors, que es podrà visitar fins el 25 de setembre al Museu d’Història i a la Casa Masó de la capital gironina. Es tracta d’una mostra única, que reuneix més de 260 obres que permeten descobrir els interiors més representatius de l’arquitectura del noucentisme i la faceta artística menys estudiada de l’obra arquitectònica de Masó, el seu concepte de disseny i decoració de la llar. En total 260 obres que inclouen diferents conjunts de mobiliari, escultures, croquis i dibuixos, vitralls, brodats i fotografies històriques.

Després de Girona, l’exposició, comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, es presentarà al Museu d’Història de la nostra ciutat, en un període encara inconcret entre finals d’aquest any i principis de 2017.

Font: El Punt-Avui

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta al Ple una proposta perquè l’Ajuntament es replantegi el nou espai obtingut al port i la traslladi a Ports de la Generalitat.

Durant l’anterior legislatura l’Ajuntament va sol•licitar a la Generalitat la construcció d’una franja de blocs de formigó al port amb la finalitat de protegir el dic de recer de les llevantades. L’actuació també ha inclòs l’enderrocament de l’antic edifici de serveis portuaris utilitzat darrerament per Creu Roja i Protecció Civil i de l’antiga nau de la Nàutica Sant Feliu. Una vegada deslliurat l’espai del Port d’aquests edificis que estaven situats al centre de l’esplanada , CiU creu que ara es pot replantejar tot aquest nou espai d’una manera diferent.

L’objectiu del pla que presenta CiU inclou la millora de l’accés de vianants a l’escullera, especialment pel que fa al voltant de la rotonda entre el Club Nàutic i el “Tinglado”, on hi ha un important desnivell entre el ferm dels cotxes i la vorera que, segons CiU,  fa que molta gent ensopegui amb la vorada i caigui. La proposta és de col•locar-hi unes jardineres que delimitin l’espai i cercar una solució per salvar el desnivell.

Una altra millora presentada és la del tram final de la via verda, que acaba amb un topall de tren per escenificar que la via verda té el mateix traçat que l’antic tren i que els nacionalistes proposen eixamplar per tal que les bicicletes girin amb facilitat, així com recuperar l’espai per aparcar bicicletes.

Una altra proposta és la reordenació de la circulació de tal manera que els cotxes passin just sota el mur de l’accés a la Cala Jonca. En fer l’enderroc dels edificis, la circulació es pot desplaçar de lloc amb la finalitat de deixar un sol espai central (sense que estigui tallat per un carrer) on es pugui fer un gran pàrquing o celebrar-hi el Festival de la Porta Ferrada, en el qual es podria incloure el “Tinglado” com a equipament per aquests tipus d’esdeveniments.

El pla inclou també una millora de la rampa d’accés a l’esplanada sobre la Cala Jonca, que es podria asfaltar o col•locar-hi una capa de sauló compactat, fer un petit aparcament que faciliti descarregar els estris pels usuaris de la Via Ferrada o simplement per poder anar al mirador.

La darrera actuació proposada per CiU és l’adequació de l’esplanada sobre la cala Jonca com a mirador obert al mar. Actualment existeixen dos contraforts (murs de pedra) sobre els quals es podria muntar una petita plataforma per poder contemplar el mar i fer fotografies. Al mateix temps podria ser un punt de trobada per a usuaris del Camí de Ronda i de la Via Ferrada.

Per CiU, el Port de Sant Feliu “és un actiu important que hem de fer valer i aprofitar en benefici de la ciutat com un gran espai obert davant el mar, que ben endreçat es pot consolidar com un atractiu turístic de primer ordre”.

Els grups municipals Guíxols des del Carrer-Entesa, MES i CUP-Poble Actiu, tots tres a l’oposició, han elaborat conjuntament un document que, sota el nom de “Protocol per a la inclusió de clàusules socials a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols”, vol incentivar la introducció d’aspectes socials, ètics i mediambientals en els contractes que faci l’Ajuntament.

GdC, MES i CUP entenen, en conseqüència, que mitjançant la contractació pública el consistori pot vetllar també per dur a terme diversos objectius polítics, com ara la inserció de persones en situació d’exclusió social, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions econòmiques que es puguin licitar. El document contempla la reserva de certs contractes a favor de centres especials d’inserció o d’entitats de treball protegit que desenvolupen una funció social proporcionant ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

La proposta inclou el seguiment, la comprovació i el control del compliment efectiu de les clàusules que es decideixin aplicar en cada contractació i, que en funció de l’evolució i els resultats obtinguts, es puguin articular mecanismes per efectuar les addicions o modificacions que es considerin convenients.

D’una altra banda, es planteja la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector. La Taula es reuniria com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol.

El passat dijous 21 d’abril es va celebrar a la Cambra de Comerç l’assemblea ordinària de socis de l’Associació de Comerciants de Sant Feliu, que va servir per ratificar la nova junta sortint de l’anterior assemblea, amb David Novi com a president, i per aprovar definitivament el canvi de nom i imatge de l’associació per “Guíxols Comerç i Turisme”.
Des de la incorporació de la renovada junta, l’associació ha recuperat una dotzena de socis i n’ha incorporat una dotzena de nous, assolint gairebé els vuitanta associats.
A l’espera de tancar un protocol de col·laboració per aquest 2016 amb l’Ajuntament de Sant Feliu, l’associació es troba aplicant un pla d’acció i objectius i el pla de treball que també es va aprovar en la passada assemblea.
En aquests sis mesos des de la formació de la nova junta, s’ha tancat un acord de col·laboració amb els organitzadors del Festival Porta Ferrada per integrar-lo en el comerç i restauració de la ciutat i s’ha fet mans i mànigues per posar-se al dia en els pagaments a proveïdors i personal, tal i com es va demostrar en l’estat de comptes actual i s’està omplint de continguts una aplicació per a mòbils i tauletes que es presentarà abans de l’estiu.
Sanejant poc a poc els comptes, l’associació espera arribar a la xifra de noranta associats abans de finalitzar l’any per poder complir amb tots els objectius proposats.
En la passada assemblea es va aprovar també un protocol d’opinió, el qual servirà per donar veu als col·laboradors enfront algunes decisions de l’equip de govern de la ciutat, les quals han despertat la preocupació dels comerciants, com per exemple la situació de la Rambla del Portalet, la neteja viària i recollida selectiva, i sobretot el projecte de nou aparcament que afecta tota la zona baixa de Sant Feliu. L’associació vol presentar propostes concretes i alternatives consensuades entre tots els comerciants i també un pla que té com a objectiu dinamitzar els establiments tancats de la zona centre.

Les obres del futur hotel Elke –a l’illa on hi havia els antics Rex I i Les Noies dels germans Anlló– han quedat aturades en les darreres setmanes pels problemes detectats en una de les dues façanes amb elements patrimonials que els promotors de l’establiment han de conservar. El projecte preveia integrar-les en el nou edifici. Però un cop completat l’enderroc dels dos vells hotels, es va comprovar que la façana de la rambla presenta un elevat risc d’esfondrar-se quan s’abordi l’excavació prevista per aixecar la nova estructura.

Experts del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat han analitzat el cas i recomanen, en un informe, arrencar els esgrafiats i els elements d’interès patrimonial. El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explica que és una operació delicada però que s’ha fet molts cops, per exemple per extreure frescos i pintures murals, però tot plegat està pendent d’una prova pericial a la façana.

En cas que els resultats determinin que l’arrencada és inviable, Saballs diu que l’alternativa seria reforçar els fonaments de la paret –originalment molt precaris– perquè resisteixin les vibracions de l’obra. Els promotors ja han presentat el projecte executiu de les obres i un cop s’hagi solucionat la conservació de la façana signaran l’acta de replanteig per poder reprendre els treballs.

Font: El Punt-Avui

El twirling, conegut també com a dansa esportiva, és un esport amb una federació catalana pròpia reconeguda per la federació europea contra la voluntat del govern espanyol i d’una federació espanyola (la de baile deportivo) que lluita per ser l’única amb competències a tot el territori estatal i que, per acabar-ho d’adobar, té la seu a Barcelona. Dins d’aquest marc, el cap de setmana, a la nostra ciutat, es va viure un conflicte gairebé diplomàtic entre les dues federacions, en què hi va haver d’intervenir la Secretaria General de l’Esport (SGE).

Els dirigents de la federació espanyola van tenir la pensada d’organitzar un campionat de Catalunya –“final autonòmica”, en van dir– precisament de twirling amb el permís del Consell Superior d’Esports (CSD) intentant esquivar una prohibició bàsica en el règim legal esportiu de Catalunya. La SGE és qui ostenta la competència exclusiva en matèria d’esports, i no permet que organitzin campionats de Catalunya les entitats que no estiguin inscrites en el registre esportiu de la Generalitat. Cap associació de veïns, per exemple, pot organitzar el campionat de Catalunya de futbol o de qualsevol altre esport. Si no, això seria xauxa.

El president de la federació catalana, Rubén Pueyo, assenyala que altres vegades han intentat fer el mateix que a Sant Feliu, però que finalment esquiven la prohibició batejant Catalunya com a zona nord-est i altres canvis de nom que no amaguen la seva intenció real, que és anar desgastant la federació catalana, una entitat amb 17 clubs i 453 llicències. El 2012 la federació espanyola va enviar una carta a la internacional exigint l’expulsió de Catalunya i se’n va sortir. El conflicte, doncs, ve de lluny, té caire polític i reflecteix la dificultat que tenen les federacions catalanes reconegudes internacionalment per sobreviure contra federacions espanyoles que tenen el suport del CSD. Per defensar els interessos del twirling català la SGE va enviar els Mossos al campionat per poder aplicar la sanció corresponent. “Ells diuen que han tornat a canviar el nom, però no ho hem vist en cap paper. Amb això juguen també, és clar, amb el desconeixement de molts ajuntaments”, afegeix Pueyo.

La Plataforma Pro Seleccions també ha denunciat el cas: “Que una federació espanyola, amb el suport del CSD, infringeixi la Llei Catalana de l’Esport per organitzar un campionat de Catalunya és gravíssim, una demostració d’autoritarisme esportiu.”

Font: L’Esportiu

“Justícia per l’accident mortal d’en Bruno Plana”. És l’esperançador i contundent missatge que apareixia sobreimprès en una pancarta que els membres de l’Scooter Club Manresa van desplegar dijous davant dels jutjats de la capital del Bages. Més d’una vintena de components de l’entitat van dur a terme un acte en senyal de protesta en contra d’una resolució emesa el 17 d’abril pel jutjat d’instrucció 5 de la ciutat. El jutge hi estableix l’arxivament provisional de la investigació sobre les circumstàncies d’un accident en què va morir un motorista de Sant Feliu de Guíxols, Bruno Plana Gautier, que va ser atropellat pel conductor d’un vehicle que va donar positiu en la primera prova de detecció d’estupefaents que li van practicar els Mossos. El fatídic accident es va desencadenar el 7 de juny del 2014, al quilòmetre 40 de la carretera B-431, a Calders.

Els companys i amics de Plana qualifiquen d’“injust” el dictamen dels jutjats. Consideren que les causes del sinistre “són clares” i no entenen per què s’ha ordenat el sobreseïment provisional de les actuacions, que comporta l’arxivament de les diligències contra el conductor del cotxe que va envestir la víctima. El dia dels fets, Plana participava en la 8a edició de l’ScooterRun de Vespas i Lambrettas de Manresa. Un jove de divuit anys que anava al volant d’un Golf 3 GTI va avançar un ciclista abans d’un canvi de rasant i va envair el carril contrari, per on circulava la comitiva de motoristes que feien una ruta per diversos pobles. El xòfer del turisme –que feia 13 dies que tenia el carnet– va perdre el control i va col·lidir de manera lateral contra la víctima, que anava amb una vespa. Plana va ser traslladat en helicòpter a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on va morir l’endemà.

L’Scooter Club Manresa ha presentat un recurs, ja que estan disconformes amb la suposada “falta de proves” contra el conductor del Golf. Apunten que va tenir un comportament incívic i des de l’associació “s’emprendran totes les accions legals que es tinguin a l’abast per evitar que s’arxivi el cas i el fet quedi impune”. Critiquen, a més, que no s’ha identificat el ciclista i hi ha divergències sobre el tema de la velocitat. Alguns testimonis calculen que el noi anava a uns 120 km/h quan va efectuar l’avançament del ciclista, si bé en l’informe policial els paràmetres queden oberts entre els 70 i els 90 km/h, que és el límit màxim d’aquell tram de la via. Aquest és un dels arguments en què s’ha basat el jutge, així com en el fet que en la segona prova de detecció de consum de drogues, el conductor del Golf va donar negatiu.

Plana, de 36 anys, havia treballat a l’antiga empresa Sacme de Sant Feliu, dedicada, entre d’altres, al sector de l’electricitat; i estava vinculat a l’organització sense ànim de lucre L’Atzavara. Estava passant uns dies de vacances a Sant Feliu, d’on era originari, si bé en aquella època vivia a Londres. Era amant de la música i per això, a part d’afegir-se a la sortida de l’ScooterRun, aquell dia també tenia previst fer de discjòquei en la festa anual de l’entitat.

Font: El Punt-Avui

El govern de Castell-Platja d’Aro (CiU i PSC) insistirà davant la direcció general d’Administració Local de la Generalitat en la necessitat d’alterar els termes municipals entre dues fites al límit entre s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols.

Aquesta setmana, en el ple, tots els grups van acordar aprovar l’acta de l’última reunió de la comissió de delimitació, que va acabar sense acord per modificar els límits. Castell-Platja d’Aro reivindica la franja pendent d’urbanitzar per Sant Feliu d’una vorera on els habitatges pertanyen a s’Agaró. Però el regidor d’Urbanisme, Pep Solé, va anunciar al·legacions “per posar solució als problemes dels veïns”. Solé entén la postura de Sant Feliu, contrària a cedir territori. En cas que les al·legacions no prosperin, però, l’edil explica que el govern guixolenc facilitaria l’execució d’obres per part de Castell-Platja d’Aro.

Font: El Punt-Avui

“L’horror… l’horror.” Amb la repetició d’aquesta paraula tan sintètica, però alhora tan evocadora de tot allò terrible viscut, un moribund Marlon Brando clou Apocalypse now, una de les pel·lícules bèl·liques més colpidores de la història del cinema. Un final que també podria subscriure Temps d’herois, la novel·la històrica que acaba de publicar l’editorial Efadós, que, seguint la línia dels historiadors actuals, aposta per desmitificar un dels capítols més glorificats per la historiografia espanyola: el setge de Girona de 1809.

Lluny d’evocar, doncs, aquella Girona immortal, el seu autor, Gerard Bussot (Sant Feliu de Guíxols, 1957), ha escrit un ferm al·legat contra la guerra que descriu l’horror i la barbàrie que els uns i els altres van viure. “A les guerres no hi ha bons i dolents, també als francesos els va tocar patir”, explica Bussot, que ha volgut descriure els fets des dels màxims punts de vista i per això ha acabat concebent una novel·la coral. Una història en què tant hi té cabuda la visió dels soldats dels dos bàndols com dels pagesos de la vall de Sant Daniel que patien el foc creuat i el grup d’infermeres de Santa Bàrbara, el primer batalló mèdic a incorporar-se a un exèrcit. I entre els protagonistes, el capità Narcís Massanas, personatge històric que l’autor ja va tractar en una biografia prèvia.

Èpic, el setge? Gerard Bussot té clara la resposta: “Èpic va ser el poble, que va aguantar com va poder les ordres d’un il·luminat, un mal militar, com descriuen alguns coetanis en les seves memòries, que és el que va ser el general Álvarez de Castro.” Per això el títol de la novel·la, dirigit a tots aquells herois anònims, “la gent corrent que va patir aquell autèntic desastre que va suposar per a Girona i que li va fer trigar anys a recuperar-se”, tal com remarca l’escriptor.

Temps d’herois arrenca de manera contundent, en plena Girona humiliada i devastada, amb els ocupants intentant reorganitzar-la i reconstruint-la de nou. En la segona part, un flashback porta els lectors al mes d’agost, als dies de la defensa fèrria i al drama de la batalla. Per acabar en una tercera centrada en la capitulació i els anys de patiment que anys després es va viure amb el “dèspota” Ferran VII.

Bussot, que per escriure el llibre s’ha imbuït d’una gran documentació original –detallada al final del llibre–, no el molesta gens que comparin la seva novel·la amb Victus –que relata el setge de Barcelona de 1714–, perquè confessa que no l’ha llegit i, en tot cas, és “un honor”.

Font: El Punt-Avui