La venedora de loteria de la nostra ciutat que es va apropiar de 97.250 euros va evitar ahir el judici amb jurat popular acceptant dos anys de presó i retornar els diners. La excomerciant va reconèixer els fets, que es van produir entre el 2009 i el 2010. El desfalc es va descobrir arran d’una inspecció que li van fer, després que Loterías y Apuestas del Estado no va poder cobrar els diners dels sortejos de Nadal i del Nen. Al compte d’operacions de l’administració no hi havia prou saldo i els retornaven tots el rebuts. L’Audiència de Girona l’ha condemnat per malversació de diners públics, amb dos atenuants: un d’alteració psíquica i un altre de dilacions indegudes, perquè el procediment va estar quasi dos anys aturat al jutjat d’instrucció.

Font: El Punt-Avui

L’exprofessor Josep Rius Graners és, des de divendres, el nou síndic municipal de greuges de Sant Feliu. Després de rebre el vot unànime de tots els grups municipals, en un ple extraordinari celebrat a la tarda, Rius va agafar el testimoni de mans del seu ja antecessor, José Luis Mayo, que ha exercit el càrrec durant onze anys, des de la seva creació, el 30 de juny del 2005.

Abans, Mayo s’havia acomiadat dels regidors, després de presentar la seva darrera memòria anual d’activitat el 2015, en què va emprendre 248 actuacions i va rebre 167 consultes, totes respostes. Va ironitzar que havia hagut de refer el comiat que ja havia protagonitzat l’any passat, quan expirava el segon i darrer mandat quinquennal però ajornat, com en el cas de Palamós, per la coincidència amb les eleccions municipals de l’any passat. Mayo va fer balanç i va recordar que després de les queixes burocràtiques i administratives del primer mandat, en el segon, moltes actuacions han tingut a veure amb la crisi i problemes com ara la pèrdua de l’habitatge i les retallades de prestacions i serveis.

L’alcalde, Carles Motas, el va obsequiar amb una col·lecció de llibres de Gaziel i després dels discursos de comiat, Rius també es va adreçar a la sala, en què hi havia altres síndics i el president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Ramon Llorente. El nou síndic, nascut a Moià, va explicar que les seves condicions per acceptar l’oferta d’agafar el relleu de Mayo van ser “no tenir un no de cap edil i la continuïtat de la secretària de la sindicatura”. Totes dues s’han complert.
Font: El Punt-Avui

Sant Feliu amplia aquest estiu els llocs d’aparcament disponibles amb l’obertura de l’espai de Can Rosselló (fàbrica Ileco), amb unes 300 places.  L’aparcament, a tocar del final de la Ronda de Ponent, permet als usuaris estacionar de forma gratuïta els vehicles, i a més, la porta d’accés a peu dóna directament al carrer Mascanada, molt aprop del centre i la platja.
La superfície d’aquest aparcament se situa vora els 9.400 metres quadrats. Es tracta d’un lloguer -de moment per sis mesos- que permetrà ampliar de forma significativa l’oferta d’aparcament a l’estiu.
Aquesta superfície és la més gran de què disposa Sant Feliu en una sola unitat i ha entrat en funcionament avui, un cop acabats tots els detalls de condicionament del recinte.

A aquest pàrquing s’hi afegeix el que s’acaba d’obrir recentment a l’antiga pista de Tennis de l’Hotel Caleta Park. En aquest cas, a Sant Pol, on s’ha adequat un nou aparcament al carrer de Pere Màrtir Estrada, de 27 places i que quedarà a disposició dels usuaris durant tot l’any. Aquesta pista de tennis estava en desús des de fa força anys, i ara amb un acord amb la propietat, es fomenta l’ús d’aparcament.

El futur de l’antiga discoteca Palm Beach, tancada el 2007 i a primera línia de la platja, continua sent una incògnita. Touring Comercial, del Grup Eldorado, encara n’és la concessionària, fins al 2018, segons la llei de costes, però els projectes per rehabilitar l’edifici no fructifiquen i el febrer del 2015 la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per declarar la caducitat anticipada de la concessió. Els motius: l’“augment de volum superior en un 10% respecte a les obres autoritzades”, l’“abandó o falta d’utilització durant un any” de les instal·lacions.

Segons ha avançat Ràdio Sant Feliu, l’empresa ha aconseguit ajornar l’expedient a través de la presentació d’un pla director urbanístic per a l’edifici, que originàriament havia acollit els antics Banys de Sant Elm o d’en Baldomero. La intenció dels concessionaris era rehabilitar l’edifici amb una estètica aproximada a la que tenia en origen, a inicis del segle XX, traient elements posteriors, però els plans fins ara no han passat de l’avantprojecte inicial. El fet que la concessió vigent estigui amenaçada i expiri el 2018 no contribueix a l’aparició d’inversors.

Des del govern guixolenc, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, avança que la prioritat és “treure els baixos de l’edifici que donen a la platja de la deixadesa”, i els tapiaran perquè de vegades hi pernocten sense sostre i s’acumulen deixalles arran de platja. En els darrers anys, ja s’hi van tapiar els finestrals apedregats de l’antiga discoteca, i en la pel·lícula Murieron por encima de sus posibilidades, del gironí Isaki Lacuesta, la decadència de l’edifici va servir al realitzador per il·lustrar icònicament l’afany de l’especulació sobre la primera línia del litoral.

“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l’acte de recepció de la senyera a l’exili del mecenes Rafael Patxot.

Ahir, la plaça del mercat es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca i de municipis del voltant,  que volien ser partícip de l’homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l’acte tant l’Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L’humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896. Fugint de les persecucions –primer dels anarquistes i després dels franquistes, que en tots dos casos van requisar el seu habitatge– es va exiliar a Suïssa, des d’on va intentar, amb una emotiva carta al president Irla, recuperar la seva senyera. Només la va recuperar 15 anys més tard, en el seu exili a Ginebra, on va morir el 1964. La senyera ara ha tornat de l’exili, ha estat restaurada i s’exhibirà a la sala de plens de l’Ajuntament.

“No és una senyera qualsevol, és molt més, és la nostra història, la nostra llengua esquinçada, malmesa però que no desapareix” va dir la presidenta del Parlament. Amb el símbol de la senyera, Forcadell va lligar passat i present: lluites contra el feixisme d’ahir i d’avui i homenatges als refugiats d’ahir i d’avui. Prèviament, l’alcalde Carles Motas també havia deixat clar que ahir es reparava un greuge i es tancaven ferides que no s’haurien d’haver obert mai.

Carregat de simbolismes, l’acte de recuperació d’aquesta senyera també va ser un homenatge a tres ganxons il·lustres als quals es van referir i que van reivindicar tots els edils que van prendre la paraula: Rafael Patxot, Gaziel i Josep Irla. Cinquanta anys després d’aquella carta de Patxot al president Irla, ahir el president Puigdemont també va voler fer un reconeixement a tres homes “d’aquella generació que ens va salvar la nació, esfilagarsada i esquinçada, però salvada”. I Puigdemont ho va fer des de la seva generació, “la generació nostra que està a punt d’aconseguir un país lliure, independent i decent”, va concloure.

Font: El Punt-Avui

Els promotors de l’hotel Elke, que substituirà els antics Rex I i Noies dels germans Anlló a la rambla del Portalet, han actualitzat el projecte constructiu per a l’equipament hoteler, un cop decidida la demolició de la paret amb esgrafiats protegits patrimonialment.

Els dibuixos a la paret, com s’havia convingut amb la comissió de Patrimoni de la Generalitat, ja han estat arrencats per una empresa especialitzada, segons explica Ràdio Sant Feliu, i un cop avanci l’obra s’incorporaran a la futura façana. La feblesa estructural de la paret feia inviable la conservació, amb risc que caigués en el decurs de la construcció.

Pel que fa als treballs, s’ha continuat treballant al solar en les últimes setmanes per avançar en l’excavació dels fonaments. L’establiment, dissenyat per a una categoria de 4 estrelles, tindrà 65 habitacions i les darreres previsions són que es pugui inaugurar amb vista a la Setmana Santa del 2018.
Font: RSF i El Punt

L’eminent escriptor, psicòleg i Inspector d’Ensenyament a la Generalitat, especialista en alumnes d’altes capacitats i talents, Àngel Guirado, ha publicat un article d’opinió al diari El Punt-Avui en què critica diversos aspectes de la ciutat. Un article que ha anomenat “El carrer Major”.

La primera cosa que estranya a Guirado és que “normalment el carrer més important condueix a la plaça Major, on s’acullen institucions com l’ajuntament, la biblioteca, el casal de la gent gran, alguna entitat bancària i algun mercat setmanal”. Però això no passa a Sant Feliu de Guíxols i Guirado ho explica i ho barreja amb la seva opinió (gens esbiaixada) de la realitat ganxona.

“Ves per on, aquest municipi va a l’inrevés de la tradició i i el sentit històric. Com podríem pensar, el carrer Major de Sant Feliu és per passejar (zona de pas) i facilitar el consum com a zona comercial. Doncs no. Qui fa de carrer Major, distribuïdor i zona d’entrada i sortida de la ciutat, és la rambla Vidal. La miopia política d’alguns dirigents i un doble afany, el recaptatori i el d’acontentar els principals sectors econòmics, fa que el carrer Major i els adjacents no facin honor al seu nom. Dic això amb un to col·loquial, per la incapacitat de governar que tenen determinats dirigents pensant en les persones sobretot a l’estiu. L’anomenat carrer Major és impracticable perquè el 80 per cent del seu espai està ocupat per taules i cadires dels bars i restaurants, jardineres i objectes de tot tipus que no suportarien una emergència dels bombers o del SEM. És inadmissible que no hi passin dues persones de costat o que les cadires de rodes de la gent gran o els cotxets de les famílies amb menuts no tinguin pas. És una autèntica vergonya la complaença amb què s’ho miren des del consistori. I més encara quan les queixes veïnals em consta que són ignorades. El menyspreu al ciutadà arriba a tal extrem que els bars es justifiquen per l’autorització que tenen de l’Ajuntament. O sigui, saben que molesten però estan autoritzats. Perfecte! Per la festa del Nomad de fa una setmana, l’alcalde em va reconèixer personalment que no havien posat suficients contenidors per a les deixalles que s’amuntegaven ordenadament i amb civisme escrupolós a l’entorn dels contenidors. L’endemà tot continuava igual. Senyores i senyors, això és Sant Feliu de Guíxols
si és que Déu, la Verge del Carme i Sant Elm no hi posen remei”, diu Guirado en l’article.

“Sant Feliu és un municipi car, un dels més alts en impostos que no es tradueixen en millors serveis. Neteja insuficient, platja bruta, desordre urbanístic i descontrol circulatori. Un carrer Major que no fa honor al seu nom i no sabem per què, però que ha millorat moltíssim amb l’ambient que hi ha. Ha canviat i això és positiu. Però cal pagar aquest preu quan la ciutat és de tots? De passar-hi cotxes no fa gaire a no passar-hi ni els cotxets dels nens hi ha molta diferència. Calladets i sense molestar passarà l’estiu sense pena ni glòria, però divertit entre festivals i activitats de cap de setmana”.

Ja fa 4 anys que el Jutjat 18 del Contenciós de Barcelona va desestimar el recurs de l’empresa Turispania, propietària del  Club de Mar, i l’obligava a complir la sentència recorreguda que, entre altres qüestions, instava a l’enderroc de la porta que segella
l’entrada nord de la platja de Can Rius, a la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i a l’eliminació de la porta metàl·lica que impedeix el pas per la zona sud.

Aquesta sentència va ser el fruit d’un llarg procés de reivindicació ciutadana impulsat pel grup municipal d’ICV-EUiA, aleshores a l’ajuntament. El proper 24 d’octubre la resolució judicial complirà 4 anys i que la resolució mai s’ha complert. El grup de Guíxols des del Carrer (GdC) denuncia que no només la porta sud continua impedint el pas entre el passeig del president Irla i el camí de ronda vora el mar, sinó que recentment s’han posat rètols sense cap base legal que restringeixen l’ús públic de l’espai, .

El grup d’esquerres, a l’oposició a l’Ajuntament, entén que la sentència és prou clara i s’ha de complir i que els rètols prohibitius la desautoritzen i s’han d’eliminar. El solàrium està en zona marítim-terrestre igual que el camí de ronda. A més, cal recordar que hi ha una ordre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de data 26 de març de 2013, que diu que l’embarcador que hi ha tot seguit de la platja de Can Rius haurà de disposar d’amarradors lliures per posar-los a disposició d’ús públic, en entendre que aquesta és una zona privada.

Guíxols des del Carrer-Entesa portarà aquesta denúncia al Ple de juny que es farà dijous.

El govern municipal (TSF-ERC-PSC) va decidir, arran d’un article d’opinió escrit per un servidor en què em mostrava contrari a la manera de fer de l’Ajuntament en diversos aspectes, deixar d’enviar-nos newsletters amb les seves notícies i deixar de convocar-nos a actes i rodes de premsa. Un acte de ràbia i prepotència per part dels governants que no fa cap favor a la ciutat, donat la rellevància que tenen les publicacions del nostre diari al Facebook (més de mil seguidors) o a la pròpia web (unes 300 visites úniques diàries de mitjana).

Així, l’Ajuntament ha obviat deliberadament Tribuna Ganxona en les presentacions del Festival Porta Ferrada, Festival Nomad, Fira del Conte i a la presentació de la nova col·lecció de l’Espai Thyssen, malgrat haver contactat prèviament amb l’empresa de comunicació Mahala, encarregada de la convocatòria. Aquesta empresa va enviar un mail a l’ajuntament, i aquest li va denegar el permís perquè poguéssim fer la nostra feina. Això va fer que, a través de les xarxes socials, denunciéssim aquest fet, que va arribar fins i tot al Ple de dijous passat, en què els regidors de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras  i MES Pere Albó van preguntar per aquesta situació de menyspreu. L’alcalde va treure’s les puces de sobre i va passar el tema cap a la regidora encarregada de l’Espai Thyssen, Sílvia Romero, que va desviar la responsabilitat cap a Mahala. Lloveras, però, sabia de l’existència dels mails que vam enviar a l’agència de comunicació. La resposta de Motas va ser que “es van avisar tots els mitjans de comunicació”, afirmació que va repetir més tard. Aquesta insinuació va fer que Pere Albó li preguntés si és que no ens considera un mitjà de comunicació. La resposta de l’alcalde no fou entenedora, però sí que va deixar clar que considera Tribuna Ganxona un “blog o web”. Un problema que per aquest govern no és nou: ja van tenir problemes amb els companys d’Àncora, als quals el regidor Saballs, ofès per un article del veterà Alfons Hereu, també els va dir de tot i també es va fer un embolic entre “mitjà d’informació” i de “comunicació”. Sempre amb l’ànim de degradar tot vent que no els bufa a favor.

El cert és que ens estranya aquesta resposta ja que el propi alcalde, quan era el líder de l’oposició, va acudir a la presentació del nou web del nostre diari digital el dia 20 de març de 2015 a la Biblioteca Octavi Viader, en què el vam saludar i semblava estar interessat per la nostra empresa. Donada la seva resposta en el darrer ple, una de dues: o el dia de la presentació no va entendre res o ha estat fent el paper  En aquesta presentació ja vam deixar clars els nostres principis, els objectius, el funcionament i el feedback que esperàvem.

I és que sembla ser que aquest govern li molesta que el ciutadà tingui una opinió pròpia (que generalment sol ser diferent a la seva). Tenim opinió, sí, i informem de totes les institucions i associacions que ens envien els seus comunicats. Busquem notícies i fem entrevistes, sempre sense ànim de lucre (això sembla que és un altre concepte que el govern no entén). El que és curiós és que a les rodes de premsa hi convidin El Punt-Avui, el Diari de Girona, La Vanguardia,…tots ells també tenen articles d’opinió, però com que no opinen de Sant Feliu… És allò de donar primer menjar al de fora en en lloc de la gent del poble.

Com han canviat les coses amb aquest govern. Abans, l’Ajuntament ens convocava a tot. I Tots per Sant Feliu, amb l’actual alcalde al capdavant, també ens enviava notes de premsa i fins i tot ens convocava a rodes de premsa en les quals ens presentaven les seves  conspiracions contra l’anterior alcalde, Joan Alfons Albó o el mateix Pere Albó en els casos del Club Nàutic i del sou del vicealcalde.

La pregunta és, perquè abans ens anaven darrere perquè ho publiquessim tot i ens tenien per un dels seus mitjans favorits i ara és totalment al revés? Ja no els interessem perquè publiquem coses que el govern no vol que el  ciutadà sàpiga? Bé faria l’alcalde de prendre nota de la frase de la Molt Honorable Carme Forcadell el passat dissabte a Sant Feliu sobre la importància d’estar alerta amb els comportaments totalitaris que darrerament estan tornant a aflorar en la nostra societat.  La tenia ben bé davant, el senyor Motas, a la Presidenta del Parlament. Va entendre el que deia o, com passa amb el nostre diari, va fer el sord?

Senyors del govern ganxó: vostès tenen el poder, però estan al servei de la ciutat, no pas de vostès mateixos. Facin servei a la ciutat. Vostès poden tenir el poder, però no la raó absoluta.

El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs (TSF), ha respost al regidor a l’oposició Pere Albó (MES), que el butlletí municipal que vol publicar l’equip de govern es basa en un reglament de comunicació de l’any 2005. Amb base a aquest reglament, tots els grups municipals hi tindran un espai per fer les seves aportacions. D’aquesta manera Saballs desmenteix les acusacions de MES, segons les quals la publicació serà un “pamflet de propaganda” de l’equip de govern.

Saballs ha afegit que si MES va tenir accés a la documentació sobre aquest contracte és perquè “l’actual equip de govern promou la transparència en les seves actuacions”. Pel que fa a l’import -el preu de la licitació és de 44.575,10 euros anuals més IVA-, aquest va ser criticat pel partit de Pere Albó, que el considera excessiu perquè serien diners que es podrien destinar a altres partides. Respecte a això, Saballs ha manifestat que el cost d’aquest butlletí és el que l’anterior mandat es va destinar al sou de vicealcalde que percebia Pere Albó.

La Presidenta Carme Forcadell, durant l’acte de retorn de la senyera de Rafael Patxot a la ciutat. La Molt Honorable va incidir, sota l’atenta mirada de l’alcalde de la ciutat Carles Motas, en què cal estar alerta amb els comportaments feixistes a les nostres vides, no tan sols en els grans líders polítics, sinó a petita escala.

Damian Blaum i Esther Núñez van ser els més ràpids a completar els 6.000 metres de la cinquena Marnaton de Sant Feliu, que va tenir la participació de 700 nedadors entre totes les distàncies. En la llarga, que sortia des de Canyet i comptava amb més de 350 participants, l’argentí va completar el recorregut, amb pas per Punta d’en Bosch, Cala Vigatà i el Freu, en 1h05:38. La vallesana va ser segona amb 1h08:11 i Aida Bertran, la tercera absoluta amb 1h10:14. Mario Guillen va entrar a 14 segons de Bertran i va ser segon en homes mentre Miquel Sunyer i Eduard Mirapeix van compartir el tercer lloc. Elisenda Llorens va ser tercera en dones amb 1h15:04.

Fabian Ferrari i Cira Navarro van ser els vencedors masculí i femení del recorregut de 1.500 metres (22:26 i 25:20), amb inici a Port Salvi i 260 participants. 70 nens i nenes van prendre part de la versió infantil de la prova, la Marnaton Kids.

Font: L’Esportiu de Catalunya

L’Ajuntament ha comprat uns terrenys contigus al pati del Monestir per tal de completar el claustre inacabat de l’equipament. En total, els terrenys consten de 444 metres quadrats de jardí privat de la plaça de l’Abadia, anteriorment propietat de la família Blasco. Amb aquesta compra es recupera la supefície original del Monestir, que ha de permetre desenvolupar el nou projecte del Museu Thyssen ideat per l’executiu de Carles Motas.

L’adquisició d’aquesta parcel·la costarà prop de 40.000 euros i, segons l’alcalde, aquesta “s’havia de comprar igualment ja que es tracta d’una zona verda segons el planejament urbanístic municipal”. En l’acord de compra, l’Ajuntament s’ha compromès a conservar quatre dels til·lers de grans dimensions que hi ha plantats en aquest jardí.

L’avantprojecte del futur museu preveu que en aquest espai de nova adquisició s’hi podria ubicar una gran sala a la planta baixa de fàcil connexió amb la resta de l’edifici.

El pla de construcció passaria per excavar el pati i situar la nova edificació a la planta baixa, alhora que la coberta quedaria a la primera planta. L’avantprojecte suggereix que aquesta nova sala del pati aculli el gruix de la col·lecció.

Cal recordar que el projecte complet d’adequació del Monestir per encabir-hi el futur Museu Thyssen té un pressupost de cinc milions d’euros.

El candidat gironí del PSC per les eleccions estatals, Marc Lamuà, va anunciar divendres, en un acte de visita a la nostra ciutat, la voluntat del seu partit, si finalment Pedro Sánchez accedeix al govern espanyol, de treballar pel finançament que ha de materialitzar l’acabament del projecte de construcció del Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en aquest municipi. “Aquest és un projecte que il·lusiona la gent de Sant Feliu i a nosaltres perquè estem al davant de la possibilitat d’establir una marca global que pot suposar el llançament de Sant Feliu i de la Costa Brava. La presència d’un museu d’aquesta rellevància, amb la vinculació que tindrà amb l’existent ja a Madrid, podria significar un pas endavant decisiu per trencar l’estacionalitat del turisme a la zona”, va valorar Lamuà. Ell mateix va insistir que Sant Feliu és un dels pols de l’activitat cultural a les comarques gironines i va dir que li cal un estímul decidit que permeti desplegar i materialitzar en fets concrets tot el potencial que té.

Font: El Punt-Avui

El transport d’uns 700 m³ de sorra de la platja begurenca de sa Riera cap a la de Sant Feliu s’ha completat aquesta setmana, al límit de l’inici de la temporada de bany. L’operació s’ha hagut de completar en tres nits –entre dimarts i divendres–, ja que s’ha treballat només de matinada –entre les vuit del vespre i les vuit del matí– per minimitzar les molèsties als banyistes que aquest mes ja fan servir les platges en les dues poblacions.

El transvasament d’àrid, però, només ha permès estendre una capa de sorra nova en alguns sectors de la platja, a diferència del de l’any 2013, quan van agafar el triple de quantitat. Sobretot, han refet la zona del racó de Ponent i el perímetre més allunyat de les onades.

Font: El Punt-Avui