• Categories
  • Dos anys de presó per una venedora de loteria

    15/07/2016

    La venedora de loteria de la nostra ciutat que es va apropiar de 97.250 euros va evitar ahir el judici amb jurat popular acceptant dos anys de presó i retornar els diners. La excomerciant va reconèixer els fets, que es van produir entre el 2009 i el 2010. El desfalc es va descobrir arran d’una inspecció que li van fer, després que Loterías y Apuestas del Estado no va poder cobrar els diners dels sortejos de Nadal i del Nen. Al compte d’operacions de l’administració no hi havia prou saldo i els retornaven tots el rebuts. L’Audiència de Girona l’ha condemnat per malversació de diners públics, amb dos atenuants: un d’alteració psíquica i un altre de dilacions indegudes, perquè el procediment va estar quasi dos anys aturat al jutjat d’instrucció.

    Font: El Punt-Avui

     


    Josep Rius, nou síndic municipal de greuges

    10/07/2016

    L’exprofessor Josep Rius Graners és, des de divendres, el nou síndic municipal de greuges de Sant Feliu. Després de rebre el vot unànime de tots els grups municipals, en un ple extraordinari celebrat a la tarda, Rius va agafar el testimoni de mans del seu ja antecessor, José Luis Mayo, que ha exercit el càrrec durant onze anys, des de la seva creació, el 30 de juny del 2005.

    Abans, Mayo s’havia acomiadat dels regidors, després de presentar la seva darrera memòria anual d’activitat el 2015, en què va emprendre 248 actuacions i va rebre 167 consultes, totes respostes. Va ironitzar que havia hagut de refer el comiat que ja havia protagonitzat l’any passat, quan expirava el segon i darrer mandat quinquennal però ajornat, com en el cas de Palamós, per la coincidència amb les eleccions municipals de l’any passat. Mayo va fer balanç i va recordar que després de les queixes burocràtiques i administratives del primer mandat, en el segon, moltes actuacions han tingut a veure amb la crisi i problemes com ara la pèrdua de l’habitatge i les retallades de prestacions i serveis.

    L’alcalde, Carles Motas, el va obsequiar amb una col·lecció de llibres de Gaziel i després dels discursos de comiat, Rius també es va adreçar a la sala, en què hi havia altres síndics i el president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Ramon Llorente. El nou síndic, nascut a Moià, va explicar que les seves condicions per acceptar l’oferta d’agafar el relleu de Mayo van ser “no tenir un no de cap edil i la continuïtat de la secretària de la sindicatura”. Totes dues s’han complert.
    Font: El Punt-Avui


    Oberts dos nous pàrquings gratuïts a Sant Feliu

    08/07/2016

    Sant Feliu amplia aquest estiu els llocs d’aparcament disponibles amb l’obertura de l’espai de Can Rosselló (fàbrica Ileco), amb unes 300 places.  L’aparcament, a tocar del final de la Ronda de Ponent, permet als usuaris estacionar de forma gratuïta els vehicles, i a més, la porta d’accés a peu dóna directament al carrer Mascanada, molt aprop del centre i la platja.
    La superfície d’aquest aparcament se situa vora els 9.400 metres quadrats. Es tracta d’un lloguer -de moment per sis mesos- que permetrà ampliar de forma significativa l’oferta d’aparcament a l’estiu.
    Aquesta superfície és la més gran de què disposa Sant Feliu en una sola unitat i ha entrat en funcionament avui, un cop acabats tots els detalls de condicionament del recinte.

    A aquest pàrquing s’hi afegeix el que s’acaba d’obrir recentment a l’antiga pista de Tennis de l’Hotel Caleta Park. En aquest cas, a Sant Pol, on s’ha adequat un nou aparcament al carrer de Pere Màrtir Estrada, de 27 places i que quedarà a disposició dels usuaris durant tot l’any. Aquesta pista de tennis estava en desús des de fa força anys, i ara amb un acord amb la propietat, es fomenta l’ús d’aparcament.


    Deu medalles pels ganxons en el Campionat Estatal de natació amb aletes

    22/07/2016
    El passat cap de setmana va tenir lloc a Alacant el campionat estatal de natació amb aletes de les categories júnior i sènior, en què el Club Aquàtic Xaloc va obtenir un total de 10 medalles: sis ors i quatre bronzes amb un total de tres rècords estatals en les proves de 50, 100 i 200 bifin.
    El club ganxó va obtenir la vuitena posició per punts d’un total de disset equips d’arreu de l’estat, essent els nedadors més destacats Max Martínez (tres ors i dos bronzes) i Àxel Lekuona (tres ors, dos bronzes i autor de tres rècords estatals).
    Amb aquest campionat es posa fi a una llarga temporada plena de d’èxits esportius pels nedadors ganxons.

    L’Ajuntament vol obtenir la concessió de l’antic Palm Beach

    05/07/2016

    El futur de l’antiga discoteca Palm Beach, tancada el 2007 i a primera línia de la platja, continua sent una incògnita. Touring Comercial, del Grup Eldorado, encara n’és la concessionària, fins al 2018, segons la llei de costes, però els projectes per rehabilitar l’edifici no fructifiquen i el febrer del 2015 la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per declarar la caducitat anticipada de la concessió. Els motius: l’“augment de volum superior en un 10% respecte a les obres autoritzades”, l’“abandó o falta d’utilització durant un any” de les instal·lacions.

    Segons ha avançat Ràdio Sant Feliu, l’empresa ha aconseguit ajornar l’expedient a través de la presentació d’un pla director urbanístic per a l’edifici, que originàriament havia acollit els antics Banys de Sant Elm o d’en Baldomero. La intenció dels concessionaris era rehabilitar l’edifici amb una estètica aproximada a la que tenia en origen, a inicis del segle XX, traient elements posteriors, però els plans fins ara no han passat de l’avantprojecte inicial. El fet que la concessió vigent estigui amenaçada i expiri el 2018 no contribueix a l’aparició d’inversors.

    Des del govern guixolenc, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, avança que la prioritat és “treure els baixos de l’edifici que donen a la platja de la deixadesa”, i els tapiaran perquè de vegades hi pernocten sense sostre i s’acumulen deixalles arran de platja. En els darrers anys, ja s’hi van tapiar els finestrals apedregats de l’antiga discoteca, i en la pel·lícula Murieron por encima de sus posibilidades, del gironí Isaki Lacuesta, la decadència de l’edifici va servir al realitzador per il·lustrar icònicament l’afany de l’especulació sobre la primera línia del litoral.

    El municipi vol la concessió

    L’edifici, com la Taverna del Mar, va ser preservat per l’anterior govern local de CiU i el PSC com a bé cultural d’interès local (BCIL). Va ser una estratègia per salvar-lo de la demolició, amb l’objectiu que el consistori aspiri a obtenir-ne la concessió directament a partir del 2018. Saballs diu que el pla es manté amb la idea de treure’l a concurs públic “obert a projectes amb cara i ulls” i sota control per evitar-hi, per exemple, una altra discoteca. Saballs, a més, avança que l’immoble encaixa dins dels plans per revitalitzar la façana litoral, a l’inici del passeig marítim de Josep Irla.

    Font: El Punt-Avui


    “Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”

    03/07/2016

    “Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l’acte de recepció de la senyera a l’exili del mecenes Rafael Patxot.

    Ahir, la plaça del mercat es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca i de municipis del voltant,  que volien ser partícip de l’homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l’acte tant l’Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L’humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896. Fugint de les persecucions –primer dels anarquistes i després dels franquistes, que en tots dos casos van requisar el seu habitatge– es va exiliar a Suïssa, des d’on va intentar, amb una emotiva carta al president Irla, recuperar la seva senyera. Només la va recuperar 15 anys més tard, en el seu exili a Ginebra, on va morir el 1964. La senyera ara ha tornat de l’exili, ha estat restaurada i s’exhibirà a la sala de plens de l’Ajuntament.

    “No és una senyera qualsevol, és molt més, és la nostra història, la nostra llengua esquinçada, malmesa però que no desapareix” va dir la presidenta del Parlament. Amb el símbol de la senyera, Forcadell va lligar passat i present: lluites contra el feixisme d’ahir i d’avui i homenatges als refugiats d’ahir i d’avui. Prèviament, l’alcalde Carles Motas també havia deixat clar que ahir es reparava un greuge i es tancaven ferides que no s’haurien d’haver obert mai.

    Carregat de simbolismes, l’acte de recuperació d’aquesta senyera també va ser un homenatge a tres ganxons il·lustres als quals es van referir i que van reivindicar tots els edils que van prendre la paraula: Rafael Patxot, Gaziel i Josep Irla. Cinquanta anys després d’aquella carta de Patxot al president Irla, ahir el president Puigdemont també va voler fer un reconeixement a tres homes “d’aquella generació que ens va salvar la nació, esfilagarsada i esquinçada, però salvada”. I Puigdemont ho va fer des de la seva generació, “la generació nostra que està a punt d’aconseguir un país lliure, independent i decent”, va concloure.

    Font: El Punt-Avui


    Definida la façana de l’Hotel Elke

    Els promotors de l’hotel Elke, que substituirà els antics Rex I i Noies dels germans Anlló a la rambla del Portalet, han actualitzat el projecte constructiu per a l’equipament hoteler, un cop decidida la demolició de la paret amb esgrafiats protegits patrimonialment.

    Els dibuixos a la paret, com s’havia convingut amb la comissió de Patrimoni de la Generalitat, ja han estat arrencats per una empresa especialitzada, segons explica Ràdio Sant Feliu, i un cop avanci l’obra s’incorporaran a la futura façana. La feblesa estructural de la paret feia inviable la conservació, amb risc que caigués en el decurs de la construcció.

    Pel que fa als treballs, s’ha continuat treballant al solar en les últimes setmanes per avançar en l’excavació dels fonaments. L’establiment, dissenyat per a una categoria de 4 estrelles, tindrà 65 habitacions i les darreres previsions són que es pugui inaugurar amb vista a la Setmana Santa del 2018.
    Font: RSF i El Punt


    El conseller Rull visita el reforç del dic de recer del port

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va visitar divendres el reforç del dic de recer al port de Sant Feliu, acompanyat de l’alcalde, Carles Motas, entre d’altres autoritats. En aquesta visita, el conseller va destacar el paper rellevant dels ports catalans com a motors socioeconòmics del país i la importància que té la inversió pública per potenciar, modernitzar, integrar i fer més sostenibles les instal·lacions portuàries. El projecte s’ha executat per un import d’1,2 milions d’euros que s’emmarquen en el Pla d’inversions 2014-2017 de Ports de la Generalitat i s’ha realitzat en quatre mesos, respectant el termini previst. Aquesta actuació finalitza les obres destinades a millorar la funcionalitat del dic d’abric.
    Rull va valorar la “capacitat d’haver treballat plegats amb l’ajuntament” i la“vocació” del club nàutic, que gestiona la instal·lació, per “obrir el port al conjunt del municipi”. En aquest sentit, el titular de Territori i Sostenibilitat ha descrit el port de Sant Feliu com “un pulmó d’activitat econòmica i turística i una peça molt ben encaixada en el funcionament d’aquest municipi”. “És una línia que impulsem a tots els ports: que siguin una continuació del municipi, un espai que la gent se’l senti molt directament com a seu”, ha afegit.
    Dispersar les fortes onades
    L’actuació reforça una part del dic de recer amb la construcció d’una franja o berma amb blocs de formigó, que s’ha situat entre l’inici del dic i el primer calaix del dic exterior. La funció d’aquests blocs és dissipar l’energia dels onatges produïts pels temporals, per evitar que sobrepassin el dic i afectin les instal·lacions nàutiques més properes i el vial del port. La sèrie de blocs de formigó té 60 metres de longitud i 10 metres d’amplada. En total s’han col·locat 430 blocs amb un pes de 26 tones cada bloc. Segons els càlculs d’onatges dels últims 100 anys, aquests blocs han de resistir onades de fins a 6 metres d’alçada. Així mateix, s’ha construït un botaones a l’espatller per reforçar la protecció de la zona dels temporals.
    El projecte s’ha fet després d’analitzar el comportament del dic exterior davant dels temporals i la seva connexió amb la sortida de la riera Tueda al començament del dic de recer. Els experts han valorat diferents solucions per evitar les afectacions dels temporals de llevant en les instal·lacions portuàries. Un cop  s’ha trobat la solució més adient i s’ha disposat dels informes favorables mediambientals dels organismes implicats, s’ha decidit reforçar la primera alineació del dic de recer per incrementar la funcionalitat i la seguretat del port.
     
    Urbanitzar els accessos
    La urbanització dels accessos, l’esplanada, el passeig de l’espatller, el vial i l’entorn de la llotja ha permès integrar millor el port a la vila. L’actuació es va iniciar amb l’enderroc de l’antic edifici de Protecció Civil i el local de la Nàutica Sant Feliu. En el lloc que ocupaven els dos edificis s’ha creat una nova esplanada, que va de les instal·lacions del Club Nàutic al camí de Ca la Jonca. Després, la nova esplanada, el vial del port, la zona d’entrada a la llotja de peix i el passeig elevat per sobre de l’espatller s’han pavimentat. També s’han millorat dues voreres. Finalment, la superfície que ho ha requerit s’ha senyalitzat horitzontalment.
    L’enllumenat del passeig elevat sobre l’espatller s’ha canviat per làmpades LED per millorar l’eficiència energètica. Així mateix, s’han instal·lat nous punts de llum a la nova esplanada.

    El professor de l’UNED Àngel Guirado, molt crític amb la realitat de Sant Feliu en un article a El Punt-Avui

    12/07/2016

    L’eminent escriptor, psicòleg i Inspector d’Ensenyament a la Generalitat, especialista en alumnes d’altes capacitats i talents, Àngel Guirado, ha publicat un article d’opinió al diari El Punt-Avui en què critica diversos aspectes de la ciutat. Un article que ha anomenat “El carrer Major”.

    La primera cosa que estranya a Guirado és que “normalment el carrer més important condueix a la plaça Major, on s’acullen institucions com l’ajuntament, la biblioteca, el casal de la gent gran, alguna entitat bancària i algun mercat setmanal”. Però això no passa a Sant Feliu de Guíxols i Guirado ho explica i ho barreja amb la seva opinió (gens esbiaixada) de la realitat ganxona.

    “Ves per on, aquest municipi va a l’inrevés de la tradició i i el sentit històric. Com podríem pensar, el carrer Major de Sant Feliu és per passejar (zona de pas) i facilitar el consum com a zona comercial. Doncs no. Qui fa de carrer Major, distribuïdor i zona d’entrada i sortida de la ciutat, és la rambla Vidal. La miopia política d’alguns dirigents i un doble afany, el recaptatori i el d’acontentar els principals sectors econòmics, fa que el carrer Major i els adjacents no facin honor al seu nom. Dic això amb un to col·loquial, per la incapacitat de governar que tenen determinats dirigents pensant en les persones sobretot a l’estiu. L’anomenat carrer Major és impracticable perquè el 80 per cent del seu espai està ocupat per taules i cadires dels bars i restaurants, jardineres i objectes de tot tipus que no suportarien una emergència dels bombers o del SEM. És inadmissible que no hi passin dues persones de costat o que les cadires de rodes de la gent gran o els cotxets de les famílies amb menuts no tinguin pas. És una autèntica vergonya la complaença amb què s’ho miren des del consistori. I més encara quan les queixes veïnals em consta que són ignorades. El menyspreu al ciutadà arriba a tal extrem que els bars es justifiquen per l’autorització que tenen de l’Ajuntament. O sigui, saben que molesten però estan autoritzats. Perfecte! Per la festa del Nomad de fa una setmana, l’alcalde em va reconèixer personalment que no havien posat suficients contenidors per a les deixalles que s’amuntegaven ordenadament i amb civisme escrupolós a l’entorn dels contenidors. L’endemà tot continuava igual. Senyores i senyors, això és Sant Feliu de Guíxols
    si és que Déu, la Verge del Carme i Sant Elm no hi posen remei”, diu Guirado en l’article.

    “Sant Feliu és un municipi car, un dels més alts en impostos que no es tradueixen en millors serveis. Neteja insuficient, platja bruta, desordre urbanístic i descontrol circulatori. Un carrer Major que no fa honor al seu nom i no sabem per què, però que ha millorat moltíssim amb l’ambient que hi ha. Ha canviat i això és positiu. Però cal pagar aquest preu quan la ciutat és de tots? De passar-hi cotxes no fa gaire a no passar-hi ni els cotxets dels nens hi ha molta diferència. Calladets i sense molestar passarà l’estiu sense pena ni glòria, però divertit entre festivals i activitats de cap de setmana”.


    GdC recorda que el Club de Mar fa 4 anys que incompleix una sentència

    27/06/2016

    Ja fa 4 anys que el Jutjat 18 del Contenciós de Barcelona va desestimar el recurs de l’empresa Turispania, propietària del  Club de Mar, i l’obligava a complir la sentència recorreguda que, entre altres qüestions, instava a l’enderroc de la porta que segella
    l’entrada nord de la platja de Can Rius, a la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i a l’eliminació de la porta metàl·lica que impedeix el pas per la zona sud.

    Aquesta sentència va ser el fruit d’un llarg procés de reivindicació ciutadana impulsat pel grup municipal d’ICV-EUiA, aleshores a l’ajuntament. El proper 24 d’octubre la resolució judicial complirà 4 anys i que la resolució mai s’ha complert. El grup de Guíxols des del Carrer (GdC) denuncia que no només la porta sud continua impedint el pas entre el passeig del president Irla i el camí de ronda vora el mar, sinó que recentment s’han posat rètols sense cap base legal que restringeixen l’ús públic de l’espai, .

    El grup d’esquerres, a l’oposició a l’Ajuntament, entén que la sentència és prou clara i s’ha de complir i que els rètols prohibitius la desautoritzen i s’han d’eliminar. El solàrium està en zona marítim-terrestre igual que el camí de ronda. A més, cal recordar que hi ha una ordre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de data 26 de març de 2013, que diu que l’embarcador que hi ha tot seguit de la platja de Can Rius haurà de disposar d’amarradors lliures per posar-los a disposició d’ús públic, en entendre que aquesta és una zona privada.

    Guíxols des del Carrer-Entesa portarà aquesta denúncia al Ple de juny que es farà dijous.


    El govern veta Tribuna Ganxona i no el considera un mitjà de comunicació

    07/07/2016

    El govern municipal (TSF-ERC-PSC) va decidir, arran d’un article d’opinió escrit per un servidor en què em mostrava contrari a la manera de fer de l’Ajuntament en diversos aspectes, deixar d’enviar-nos newsletters amb les seves notícies i deixar de convocar-nos a actes i rodes de premsa. Un acte de ràbia i prepotència per part dels governants que no fa cap favor a la ciutat, donat la rellevància que tenen les publicacions del nostre diari al Facebook (més de mil seguidors) o a la pròpia web (unes 300 visites úniques diàries de mitjana).

    Així, l’Ajuntament ha obviat deliberadament Tribuna Ganxona en les presentacions del Festival Porta Ferrada, Festival Nomad, Fira del Conte i a la presentació de la nova col·lecció de l’Espai Thyssen, malgrat haver contactat prèviament amb l’empresa de comunicació Mahala, encarregada de la convocatòria. Aquesta empresa va enviar un mail a l’ajuntament, i aquest li va denegar el permís perquè poguéssim fer la nostra feina. Això va fer que, a través de les xarxes socials, denunciéssim aquest fet, que va arribar fins i tot al Ple de dijous passat, en què els regidors de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras  i MES Pere Albó van preguntar per aquesta situació de menyspreu. L’alcalde va treure’s les puces de sobre i va passar el tema cap a la regidora encarregada de l’Espai Thyssen, Sílvia Romero, que va desviar la responsabilitat cap a Mahala. Lloveras, però, sabia de l’existència dels mails que vam enviar a l’agència de comunicació. La resposta de Motas va ser que “es van avisar tots els mitjans de comunicació”, afirmació que va repetir més tard. Aquesta insinuació va fer que Pere Albó li preguntés si és que no ens considera un mitjà de comunicació. La resposta de l’alcalde no fou entenedora, però sí que va deixar clar que considera Tribuna Ganxona un “blog o web”. Un problema que per aquest govern no és nou: ja van tenir problemes amb els companys d’Àncora, als quals el regidor Saballs, ofès per un article del veterà Alfons Hereu, també els va dir de tot i també es va fer un embolic entre “mitjà d’informació” i de “comunicació”. Sempre amb l’ànim de degradar tot vent que no els bufa a favor.

    El cert és que ens estranya aquesta resposta ja que el propi alcalde, quan era el líder de l’oposició, va acudir a la presentació del nou web del nostre diari digital el dia 20 de març de 2015 a la Biblioteca Octavi Viader, en què el vam saludar i semblava estar interessat per la nostra empresa. Donada la seva resposta en el darrer ple, una de dues: o el dia de la presentació no va entendre res o ha estat fent el paper  En aquesta presentació ja vam deixar clars els nostres principis, els objectius, el funcionament i el feedback que esperàvem.

    I és que sembla ser que aquest govern li molesta que el ciutadà tingui una opinió pròpia (que generalment sol ser diferent a la seva). Tenim opinió, sí, i informem de totes les institucions i associacions que ens envien els seus comunicats. Busquem notícies i fem entrevistes, sempre sense ànim de lucre (això sembla que és un altre concepte que el govern no entén). El que és curiós és que a les rodes de premsa hi convidin El Punt-Avui, el Diari de Girona, La Vanguardia,…tots ells també tenen articles d’opinió, però com que no opinen de Sant Feliu… És allò de donar primer menjar al de fora en en lloc de la gent del poble.

    Com han canviat les coses amb aquest govern. Abans, l’Ajuntament ens convocava a tot. I Tots per Sant Feliu, amb l’actual alcalde al capdavant, també ens enviava notes de premsa i fins i tot ens convocava a rodes de premsa en les quals ens presentaven les seves  conspiracions contra l’anterior alcalde, Joan Alfons Albó o el mateix Pere Albó en els casos del Club Nàutic i del sou del vicealcalde.

    La pregunta és, perquè abans ens anaven darrere perquè ho publiquessim tot i ens tenien per un dels seus mitjans favorits i ara és totalment al revés? Ja no els interessem perquè publiquem coses que el govern no vol que el  ciutadà sàpiga? Bé faria l’alcalde de prendre nota de la frase de la Molt Honorable Carme Forcadell el passat dissabte a Sant Feliu sobre la importància d’estar alerta amb els comportaments totalitaris que darrerament estan tornant a aflorar en la nostra societat.  La tenia ben bé davant, el senyor Motas, a la Presidenta del Parlament. Va entendre el que deia o, com passa amb el nostre diari, va fer el sord?

    Senyors del govern ganxó: vostès tenen el poder, però estan al servei de la ciutat, no pas de vostès mateixos. Facin servei a la ciutat. Vostès poden tenir el poder, però no la raó absoluta.


    Restauren els camps de possidònia de la costa guixolenca

    25/06/2016
    El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha dut a terme aquesta setmana la restauració de les praderies de posidònia a l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols,  Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar. Els treballs consisteixen en la retirada de morts de fondeig dels camps de boies de temporada que afecten aquestes plantes marines. Els blocs es reubicaran o s’extrauran per conservar aquest hàbitat protegit i s’instal·laran fondejos de baix impacte. Un cop enllestida tota l’actuació, es farà un seguiment de la recuperació de la posidònia.
    Paral·lelament a aquest projecte, s’està treballant perquè que les autoritzacions administratives dels camps de boies incloguin criteris més restrictius per evitar o minimitzar els impactes dels camps de fondeig sobre aquests hàbitats.
    La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que es troba preferentment sobre substrat tou. Forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Aquesta espècie juga un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients –en reduir l’hidrodinamisme-, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.


    El butlletí de l’ajuntament permetrà escriure-hi a tots els grups municipals

    23/06/2016

    El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs (TSF), ha respost al regidor a l’oposició Pere Albó (MES), que el butlletí municipal que vol publicar l’equip de govern es basa en un reglament de comunicació de l’any 2005. Amb base a aquest reglament, tots els grups municipals hi tindran un espai per fer les seves aportacions. D’aquesta manera Saballs desmenteix les acusacions de MES, segons les quals la publicació serà un “pamflet de propaganda” de l’equip de govern.

    Saballs ha afegit que si MES va tenir accés a la documentació sobre aquest contracte és perquè “l’actual equip de govern promou la transparència en les seves actuacions”. Pel que fa a l’import -el preu de la licitació és de 44.575,10 euros anuals més IVA-, aquest va ser criticat pel partit de Pere Albó, que el considera excessiu perquè serien diners que es podrien destinar a altres partides. Respecte a això, Saballs ha manifestat que el cost d’aquest butlletí és el que l’anterior mandat es va destinar al sou de vicealcalde que percebia Pere Albó.


    La Molt Honorable Presidenta del Parlament, durant el seu discurs

    04/07/2016

    La Presidenta Carme Forcadell, durant l’acte de retorn de la senyera de Rafael Patxot a la ciutat. La Molt Honorable va incidir, sota l’atenta mirada de l’alcalde de la ciutat Carles Motas, en què cal estar alerta amb els comportaments feixistes a les nostres vides, no tan sols en els grans líders polítics, sinó a petita escala.


    Blaum i Núñez guanyen la Marnaton

    05/07/2016

    Damian Blaum i Esther Núñez van ser els més ràpids a completar els 6.000 metres de la cinquena Marnaton de Sant Feliu, que va tenir la participació de 700 nedadors entre totes les distàncies. En la llarga, que sortia des de Canyet i comptava amb més de 350 participants, l’argentí va completar el recorregut, amb pas per Punta d’en Bosch, Cala Vigatà i el Freu, en 1h05:38. La vallesana va ser segona amb 1h08:11 i Aida Bertran, la tercera absoluta amb 1h10:14. Mario Guillen va entrar a 14 segons de Bertran i va ser segon en homes mentre Miquel Sunyer i Eduard Mirapeix van compartir el tercer lloc. Elisenda Llorens va ser tercera en dones amb 1h15:04.

    Fabian Ferrari i Cira Navarro van ser els vencedors masculí i femení del recorregut de 1.500 metres (22:26 i 25:20), amb inici a Port Salvi i 260 participants. 70 nens i nenes van prendre part de la versió infantil de la prova, la Marnaton Kids.

    Font: L’Esportiu de Catalunya

     

     

     

     

     

     


    Festival d’escacs a Platja d’Aro apadrinat per l’excampió mundial Anatoly Karpov

    04/07/2016
    Del 25 de juny al 3 de juliol,  el Club d’Escacs Platja d’Aro, amb la col·laboració del seu Ajuntament i l’Hotel Aromar (seu del certamen), van ser els protagonistes del Festival d’Escacs Vila de Platja d’Aro, que va tenir una acollida d’uns 100 participants, cinc d’ells del Guixolenc (David Pagès, Carlos Casabona, Jordi Carramiñana, Jordi Parayre i Jordi Serra),   amb un total de 5.000 € en premis en diferents categories segons ELO. Per una banda es va fer un Torneig Obert per menors de 14 anys amb ELO menor de 1800, en què s’hi van apuntar 24 nens i el campió va ser Igor Prokudin del Club d’Escacs Platja d’Aro amb 6’5 punts de 7 possibles. Per altra banda, en el Torneig Internacional per a tots els jugadors amb llicència espanyola (FEDA) o internacional (FIDE) hi va haver una participació de 37 jugadors, en què destaquem l’actuació del Gran Mestre rus Mikhail Mozharov de 2560 ELO FIDE, amb 7’5 punts de 9 possibles, i el nostre compatriota català Jordi Fluvià del Sant Josep de Badalona, Mestre Internacional de 2448 ELO FIDE, amb 6’5 punts de 9 possibles.
    També es va fer un altre grup de competidors Obert vàlid només per ELO Català (FCDE) de màxim 2199 d’ELO Català o bé màxim 2099 ELO FIDE amb 29 jugadors, en el qual el primer classificat va ser el jugador del Santa Eugènia Arnau Clot, amb 7 punts de 9 possibles, perseguit de ben a prop pel rus del Club d’Escacs Platja d’Aro Sergei Rendakov.
    Paral·lelament, es va organitzar també a l’Hotel Aromar unes ràpides Grand Prix 2016 en què no calia estar federat i que va tenir una llista de 31 jugadors, en les quals va quedar primer també el GM Mozharov, seguit del Mestre Internacional Sergei Matsenko de 2537 ELO FIDE.
    Amb tot això, no ens vam deixar perdre el dia 1 de juliol el matx amistós entre Catalunya i Rússia. Els catalans estaven representats per en Jordi Fluvià i la Patrícia Llaneza i els russos per Gennady Kozlov i Karina Ambartsumova. El resultat final va ser de 5 a 3 a favor de Rússia.
    El dia 2 de juliol tothom esperava l’arribada del mític excampió mundial Anatoly Karpov, campió del món entre el 1975 i 1985 i de 1993 a 1999, que ha estat escollit membre honorífic del Festival d’Escacs de la vila de Platja d’Aro, i que va inaugurar els tres taulers metàl·lics que s’han construït a la Plaça Major de Platja d’Aro, agafant la idea dels famosos taulers a l’aire lliure de Nova York. I el dia 3 de juliol el mític excampió es va plantar davant  22 taulers en unes simultànies en les qual va acabar derrotant 18 taulers i 4 van aconseguir esgarrapar unes taules.
    L’organització ha estat impecable i s’agraeix que el flux de participants hagi augmentat respecte l’any passat. Cal dir que el Club d’Escacs Platja d’Aro està pujant com l’escuma a nivell de Catalunya i que ja és un referent important a tenir en compte com a club gironí.

    L’Ajuntament compra un terreny contigu al Monestir per encabir el futur Thyssen

    21/06/2016

    L’Ajuntament ha comprat uns terrenys contigus al pati del Monestir per tal de completar el claustre inacabat de l’equipament. En total, els terrenys consten de 444 metres quadrats de jardí privat de la plaça de l’Abadia, anteriorment propietat de la família Blasco. Amb aquesta compra es recupera la supefície original del Monestir, que ha de permetre desenvolupar el nou projecte del Museu Thyssen ideat per l’executiu de Carles Motas.

    L’adquisició d’aquesta parcel·la costarà prop de 40.000 euros i, segons l’alcalde, aquesta “s’havia de comprar igualment ja que es tracta d’una zona verda segons el planejament urbanístic municipal”. En l’acord de compra, l’Ajuntament s’ha compromès a conservar quatre dels til·lers de grans dimensions que hi ha plantats en aquest jardí.

    L’avantprojecte del futur museu preveu que en aquest espai de nova adquisició s’hi podria ubicar una gran sala a la planta baixa de fàcil connexió amb la resta de l’edifici.

    El pla de construcció passaria per excavar el pati i situar la nova edificació a la planta baixa, alhora que la coberta quedaria a la primera planta. L’avantprojecte suggereix que aquesta nova sala del pati aculli el gruix de la col·lecció.

    Cal recordar que el projecte complet d’adequació del Monestir per encabir-hi el futur Museu Thyssen té un pressupost de cinc milions d’euros.


    El PSC vol que el Museu Thyssen es faci a Sant Feliu

    19/06/2016

    El candidat gironí del PSC per les eleccions estatals, Marc Lamuà, va anunciar divendres, en un acte de visita a la nostra ciutat, la voluntat del seu partit, si finalment Pedro Sánchez accedeix al govern espanyol, de treballar pel finançament que ha de materialitzar l’acabament del projecte de construcció del Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en aquest municipi. “Aquest és un projecte que il·lusiona la gent de Sant Feliu i a nosaltres perquè estem al davant de la possibilitat d’establir una marca global que pot suposar el llançament de Sant Feliu i de la Costa Brava. La presència d’un museu d’aquesta rellevància, amb la vinculació que tindrà amb l’existent ja a Madrid, podria significar un pas endavant decisiu per trencar l’estacionalitat del turisme a la zona”, va valorar Lamuà. Ell mateix va insistir que Sant Feliu és un dels pols de l’activitat cultural a les comarques gironines i va dir que li cal un estímul decidit que permeti desplegar i materialitzar en fets concrets tot el potencial que té.

     

    Font: El Punt-Avui


    La platja de Sant Feliu ja ha rebut la sorra de Sa Riera

    El transport d’uns 700 m³ de sorra de la platja begurenca de sa Riera cap a la de Sant Feliu s’ha completat aquesta setmana, al límit de l’inici de la temporada de bany. L’operació s’ha hagut de completar en tres nits –entre dimarts i divendres–, ja que s’ha treballat només de matinada –entre les vuit del vespre i les vuit del matí– per minimitzar les molèsties als banyistes que aquest mes ja fan servir les platges en les dues poblacions.

    El transvasament d’àrid, però, només ha permès estendre una capa de sorra nova en alguns sectors de la platja, a diferència del de l’any 2013, quan van agafar el triple de quantitat. Sobretot, han refet la zona del racó de Ponent i el perímetre més allunyat de les onades.

    Queixes de CiU

    El grup municipal de CiU ha criticat que s’hagi esperat fins a darrera hora per portar una quantitat inferior de sorra que fa tres anys, i amb el sobrecost d’haver de fer les feines de matinada. Els regidors de l’antiga federació van plantejar al març repetir la portada de sorra del 2013, però el tripartit local (TSF-ERC-PSC) va tombar la moció perquè preferia la solució d’un dragatge per aprofitar la sorra arrossegada cap al fons de la badia.

    Finalment, però, la promesa de Costes que el dragatge s’assumiria des del Ministeri es va esvair al maig, i l’alternativa de fer-lo amb recursos municipals va topar amb l’escàs marge de temps per contractar els treballs i aconseguir els permisos. El municipi, però, intentarà recuperar la idea amb vista a la primavera de l’any vinent.

    Font: El Punt-Avui


    MES denuncia que el govern es gasta 50.000 euros en un “pamflet” de propaganda

    16/06/2016
    En el debat del pressupost, Moviment d’Esquerres (MES) va alertar d’alguns “increments sobtats” en algunes partides. A mesura que s’ha anat desenvolupant l’exercici 2016, la formació avisa que “es van confirmant les pitjors perspectives”.
    Segons MES, el primer augment van ser 92.333€ a la partida de retribucions dels càrrecs electes. Un cop vigent el pressupost 2016, el govern es va adjudicar tres dedicacions exclusives (una per a cada grup que l’integra) i va pujar la despesa municipal
    fins a 146.993€/any quan abans eren 54.660 euros.

    Després, “amb els diners de tots”, com diu la nota de MES, el govern decideix pagar la llum , l’aigua i el gas (8.814 €/any) de la Casa Irla, un centre gestionat per una fundació vinculada a ERC.

    Ara ha sortit publicat al BOP l’anunci d’una licitació d’un contracte de serveis per una “publicació de difusió de la informació d’interès públic per la ciutadania” per valor de  44.575’10€ anuals + IVA. La publicació constarà de 12 butlletins de 20 pàgines i 10.000 exemplars més un butlletí extra anual. També preveu que el nombre de pàgines es podrà incrementar com a màxim 2

    cops l’any en 4 per número una ampliació que suposaria, de fer-se efectiva, un preu de 666’30€+IVA. El contracte tindrà una durada de quatres anys – dos anys inicials prorrogables per 2 més -.
    El partit sorgit de l’escissió del PSC considera que aquesta “publicació de difusió de la informació d’interès públic per la ciutadania” és un “pamflet de propaganda a major glòria del govern” i rebutja aquesta iniciativa, desaprovant totalment aquesta despesa  ja que el pressupost preveu una partida pel funcionament dels grups municipals, que a opinió de MES  “són els que haurien de sufragar aquestes despeses de propaganda política partidista”.

    MES alerta que “la comparació amb el que es destina a altres despeses no pot ser més cruenta” i cita un seguit de despeses inferiors a les que el govern ha decidit gastar-se en el “pamflet”, i que el partit de Pere Albó creu que s’aprofitaren millor els diners.

    Cita, per exemple, les aportacions a les associacions locals (42.448€), les emergències socials (42.000 €), el servei d’aliments (36.000 €), l’acció solidària (34.200 €), les escoles esportives (32.000 €), les despeses de teleassistència de gent gran (31.711 €), les activitats educatives (30.000 €), les subvencions a les colles de carnaval (27.353€), les activitats juvenils (24.000 €), les beques a les famílies per escola bressol (19.000 €), els ajuts a les famílies per a l’escolarització (15.000 €), el foment de l’Ocupació (9.999 €), la subvenció a les biblioteques escolars (3.000 €), els ajuts individuals de caràcter social (2.000 €) o les activitats del SIAD (600 €).
    MES també compta que els  151.000 €  de més  que costa a la ciutat aquest govern respecte a qualsevol altre d’anterior és superior a partides importants com ara les millores a la xarxa de clavegueram (120.000 €), Ràdio Sant Feliu (116.449 €), despeses de programes de benestar social (111.697 €), aportació al Thyssen per exposició anual (100.000 €), millores a les escoles de la ciutat (90.000 €), reparacions en edificis i instal·lacions municipals (98.000 €), activitats educatives (73.000 €) o
    Ajuts famílies per pagar l’IBI (60.000 €).
    “El pitjor de tot és la vocació de continuïtat durant tot el mandat que tenen aquest seguit de despeses”, segons MES.
    En els següents enllaços podeu accedir al decret d’alcaldia i l’anunci del BOP:

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies