L’Ajuntament ha adquirit 4.826 m2 de terrenys de propietat privada adjacents al Monestir per tal de dotar el complex monàstic d’una zona verda al seu entorn. Entre els elements que es recuperen per a ús públic hi ha una muralla del segle XVIII, una torre de guaita, antics horts, una extensa zona verda i la casa modernista propera al Monestir.

Amb la nova adquisició es permet una continuïtat que permet connectar el Monestir amb altres zones verdes actualment de titularitat pública, que fins ara quedaven inconnexes amb aquesta propietat privada al bell mig. Ara, amb l’adquisició, es dóna continuïtat i conjunt a tot el sector, amb noves possibilitats.

És la segona adquisició patrimonial en aquest entorn, després que al 15 de juny l’Ajuntament comprés la finca annexa al Monestir, un espai de 444 m2 afectat pel POUM, i que permetrà que la plaça de l’Abadia torni a tenir una figura quadrada tal i com l’havien concebut els monjos benedictins per fer-hi un claustre i on l’equip de govern té en ment ampliar-hi l’Espai Thyssen.

L’alcalde de la ciutat ha explicat que des de l’Ajuntament es vol encarregar el projecte executiu per ordenar aquesta zona, la majoria de la qual quedarà com a zona verda.

L’acord de compra, per 700.000 euros,  està pendent de l’autorització de la Generalitat, que arribarà properament, en ser l’agost un mes inhàbil.

Per l’Ajuntament es tracta d’una zona verda carregada d’història: amb muralla, torre de guaita, antics horts, casa modernista,… per a nous usos.

(En vermell, la primera compra, feta el 15 de juny. En groc, l’adquisició acordada recentment)

L’equip de govern ha anunciat l’adquisició de 5.000 m2 dels jardins de Can Blasco, darrere el monestir.
Segons la nota de premsa enviada per l’Ajuntament, el jardí ocupa la part dibuixada en groc a la foto adjunta, però en realitat, la finca que compra la ciutat és la marcada en blanc, que com es pot veure és una llengua de terra d’uns 2.000 m2 que s’endinsa en uns jardins annexos, propietat d’un privat. La finca, per la qual l’Ajuntament pagarà 700.000.-€, inclou la meitat de la casa de Can Blasco.
Per altra part, l’Ajuntament ha signat amb els mateixos propietaris un conveni per traslladar l’ edificabilitat prevista a la zona verd +blau, agrupant-la a la part est de la finca (verd) . El conveni beneficia als propietaris que fins ara estaven obligats a construir un carrer per accedir als 4 habitatges previstos i al mateix temps beneficia la ciutat obtenint a canvi la cessió gratuïta d’uns jardins d’uns 2000 m2 just darrere el monestir (zona en color blau).
Aquest tram de jardí cedit inclou una torre de vigilància i un tram de l’antiga muralla del monestir amb accés als terrenys de Monticalvari, per la qual cosa pensem que és un molt bon tracte per la ciutat, i una oportunitat per recuperar aquests jardins que a partir d’ara seran públics.
Obtenint doncs gratuïtament la titularitat d’aquests 2.000 m2 de jardí darrere al monestir (en blau), que són justament els de major valor paisatgístic, el nostre grup municipal no veu la necessitat de comprar per 700.000.-€ la zona en blanc i considera que la ciutat té altres prioritats. Per aquest motiu no vàrem votar a favor de la proposta presentada al Ple del mes d’agost.

Segons informa l’Ajuntament a través del seu web corporatiu, fa pocs dies s’ha adequat i i ha  entrat en funcionament un aparcament nou a la zona de Sant Pol, a l’avinguda Vall d’Aro, amb capacitat d’unes 150 places. Aquest aparcament és gratuït i facilita l’estacionament als usuaris de la platja i entorn de la zona de Sant Pol, i està relativament proper al mar.

Millores de senyalització de l’antiga Ileco

El passat dissabte va tenir lloc a l’Espai Cendrós,  situat a la Rambla Vidal, la inauguració de la segona de les exposicions dedicades a Josep Amat que acollirà durant l’ estiu aquest centre d’exposicions.

La mostra, anomenada «Amat Íntim» i que es podrà visitar fins el 10 de setembre de 6 a 9 del vespre, està emmarcada en els actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de l’artista, que va passar la seva vida a cavall entre Barcelona, París i Sant Feliu.

Aquesta exposició inclou obres, la major part inèdites, que va pintar Amat com a testimoni de temps difícils i de records del seu entorn més proper. Entre la mostra es pot veure fins i tot un  quadre en què Amat i els seus familiars estan prenent el cafè a la terrassa de la seva casa del Putxet barceloní mentre la ciutat està sent bombardejada durant la Guerra Civil.

I com aquest, diferents quadres de moments íntims d’Amat i la seva família, des de la dona, germans i fills fins a cosins i amics, destacant el quadre que Amat va pintar del seu amic pintor Joaquim Mir descansant eternament al seu llit un cop mort (vegeu foto).

La Festa Major sempre és motiu de queixes, ja siguin raonables o no. Aquest any ja es van sentir abans d’iniciar-se i ara, un cop encetada la Festa Major, es segueixen escoltant. Veïns del Passeig del Mar es van queixar preventivament de les molèsties que hauran d’aguantar amb les barraques i els concerts que tenen lloc davant de l´Ajuntament, ja que aquest any s’han concentrat tots i han augmentat a fins a 8 concerts ja que la Festa Major, que generalment sol ser  del 31 de juliol al 4 d´agost, aquest any durarà uns dies més perquè coincideix amb dos caps de setmana.

I és que la Regidoria d’Esdeveniments encapçalada per Georgina Linares va decidir, juntament amb el Consell Local de Joves, el trasllat de les barraques al passeig, apel·lant a un nou model de Festa Major. Aquest nou model també ha fet que els paradistes de venda d’artesania i bijuteria, que ens darrers anys estaven instal·lats al Passeig dels Guíxols, s’hagin traslladat al Passeig del Mar, just on hi ha l’aparcament de la zona blava. Un fet que també ha aixecat malestar entre els comerciants de la zona, que han vist disminuït el nombre de clients en no haver-hi aparcament suficient al Passeig. El mes d’agost és el mes en què Sant Feliu està sempre ple i en el qual els comerciants es guanyen les garrofes i en això, l’ajuntament pot haver pecat de manca de planificació. Menys zona blava implica menys ingressos per aquest mateix concepte, menys aparcament per als ganxons i visitants i menys activitat econòmica als establiments del Passeig i la Plaça del Mercat. El fet que hi hagin noves places de pàrquing gratuïtes prop del centre no ha estat captat pel visitant, ja sigui per desinformació o per manca de senyalització.

A més, la primera nit de focs, malgrat que l’alcalde va anunciar que la vaga d’escombriaires havia estat desconvocada, es podia veure i flairar el cúmul de deixalles a tota la banda marítima del passeig, ja que el dia 30 i el 31 no va haver-hi recollida per part de l’empresa concessionària Cespa.

Emili Vilert, regidor de CiU a l’Ajuntament, va renunciar, en l’últim ple municipal de dimecres passat,  a l’acta de regidor. Vilert era el número cinc de la llista de CiU i primer representant d’Unió en les darreres eleccions municipals, essent escollit com a regidor a l’oposició. Vilert ho deixa per motius personals.
Durant el ple tots els grups municipals van lamentar que Vilert ho deixés, i fins i tot es van permetre fer broma amb el seu passat a l’Ateneu Deportiu Guíxols i amb la seva feina a la funerària.
El seu substitut serà Joaquim Clarà, número 8 de la llista de CiU a les passades eleccions i tot un veterà de la política ganxona i que ja ha estat regidor en nombroses ocasions, tant en l’oposició com com a membre de govern. Vilert és el segon regidor de CiU que ho deixa, després que fa uns mesos l’exalcalde Joan Alfons Albó va deixar el seu lloc a la número 7 de la llista Carme Quero.
A Clarà se l’espera hipermotivat després que l’any passat Tots per Sant Feliu difamés que formava part de la trama corrupta del Cas Manga, un fet totalment fals.

No hi dubte que la neteja viària i la recollida d’escombraries són dos dels temes que més preocupen en general a la ciutadania. Més encara, quan s’esta treballant la redacció d’un nou plec de condicions que haurà de regir la nova adjudicació de la concessió pública del servei pels propers anys. De fet, prop d’una cinquena part del pressupost municipal es destina a la neteja i la recollida d’escombraries.

Els grups a l’oposició  (CDC, GdC, MES i CUP) entenen que aquest és un dels debats importants que sorgeix cada determinat nombre d’anys a la ciutat i, en aquest sentit, reivindiquen que els seus partits també representen la ciutat i que amb les seves aportacions poden col·laborar a millorar el treball que s’està fent. El que, per l’oposició, no hauria de tornar a passar és el que va succeir en l’últim debat dels pressupostos, en el qual se’ls va lliurar tota la documentació tres dies abans del debat definitiu en sessió plenària.

No obstant això, els grups a l’oposició lamenten el “secretisme total” de l’equip de govern malgrat les reiterades preguntes dels regidors i, al·legant raons de “interferències”, els està apartant de qualsevol procés de participació. És per això que l’oposició declara ara que també vol participar en aquest nou contracte d’escombraries i neteja de a ciutat i. d’acord amb la normativa vigent, ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari.

La senyalització vial a Sant Feliu de Guíxols és suficient, però justa. Aquesta és una de les conclusions de la nova auditoria presentada pel RACC, que ha analitzat la senyalització de set de les poblacions del litoral que atrauen turistes –Roses, l’Escala, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Blanes–. Blanes i Palafrugell són els únics municipis que assoleixen el 60% de la puntuació màxima, “malgrat que és inferior al conjunt de la puntuació catalana”, mentre que Roses i Sant Feliu obtenen un aprovat just. Per contra, Lloret de Mar, Palamós i l’Escala són els municipis de la Costa Brava que senyalitzen pitjor.

L’estudi conclou que, en general, la millora de la senyalització és una assignatura pendent arreu, una millora que segons afirma és “senzilla i econòmica d’arreglar”. Entre els principals problemes que han detectat hi ha que en molts casos els itineraris no s’especifiquen bé, i els turistes es poden perdre o què costa entendre els senyals (alguns tenen massa informació i són del tot heterogenis). “A nivell genèric, la senyalització urbana de les principals localitats turístiques de la Costa Brava ha de millorar substancialment”, diuen.

L’estudi que s’ha fet inclou quatre aspectes: la comprensió dels senyals, la visibilitat, el manteniment i la continuïtat de l’itinerari, que segons l’estudi és un dels punts més importants. A l’hora d’avaluar la senyalització dels principals municipis turístics de la Costa Brava, el RACC ha partit de cent itineraris diferents. Des d’un punt d’origen, s’escollia un destí característic, sempre pensant en alguna necessitat que pugui tenir el visitant. Entre aquests itineraris que s’han estudiat hi ha per exemple, des de la C-65 al port de Sant Feliu o al centre de la ciutat o des de la C-31(Girona-Barcelona) al port de Palamós.

Al costat d’aquest factor, però, també n’hi ha un altre que indueix a confusió: que molts dels senyals no són prou clars. Alguns, perquè indiquen massa destins (hi ha llocs on un sol panell en posa fins a 20). I d’altres, perquè no incorporen cap pictograma o dibuix del lloc que senyalitzen (com hospitals o ports) cosa que fa que els estrangers no els entenguin. Uns casos de manca de senyalització són, l’hospital de Palamós, que segons l’estudi diu que la senyalització és “deficient” o les platges Sant Feliu.

L’anàlisi també posa de relleu que el manteniment dels senyals ha anat de baixa, per part dels ajuntaments. Si bé en general la puntuació és bona (64 sobre 100), el fet és que en els darrers anys aquest aspecte s’ha descuidat (en altres estudis superava el 80).

Ara l’auditoria es farà arribar als ajuntaments als quals el RACC els recomanarà que elaborin un pla per millorar la seva senyalització. Entre els punts a millorar, l’estudi recomana també senyalitzar millor els aparcaments (introduint-se més de dissuasius, si és pot) i diferenciar destins privats “posant senyals específics per distingir-los dels públics”.

La nota final de Sant Feliu de Guíxols és un 53,7 sobre 100 punts. En el cas del factor “comprensió de les senyals” el cas de Sant Feliu és molt greu ja que no arriba ni al 40% de la nota.

Font: El Punt-Avui 

Segons una notícia publicada al Diari de Girona en què aquest rotatiu repassa les ofertes dels principals portals immobiliaris i de les agències dedicades a la venda de cases exclusives en la qual ha localitzat les 30 cases més cares de la Costa Brava, la casa més cara es pot trobar a Sant Feliu de Guíxols i cosa 16 milions d’euros.  Però és la costa de Begur la que té la concentració més gran d’immobles de luxe en venda de la Costa Brava.

La casa de Sant Feliu és un espectacular xalet de superluxe a la urbanització Punta Brava que té prop de 1.000 metres quadrats amb una espectacular balconada sobre el Mediterrani. Segons hem pogut veure al web de la immobiliària, es tracta d’una mansió amb diversos salons, 8 dormitoris amb els seus respectius banys i vestidors i una cuina amb dissenys de Gagneau feta amb materials i tecnologia d’última generació. També té un SPA amb climatitzador, una piscina d’aigua calenta, cascades, hidromassatge, múltiples càmeres de vigilància, una discoteca i un gimnàs. A l’exterior hi ha una altra piscina i diverses terrasses. Per als treballadors de la mansió, hi ha un apartament amb cuina americana, dues habitacions i un bany. A part del pàrking per múltiples cotxes.

Segons el Diari de Girona, a Sant Feliu encara s’hi pot trobar una altra casa per sobre dels 10 milions d’euros.

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va desestimar la setmana passada el recurs que un agent de la Policia Local va interposar contra la retirada dels 401,50 euros mensuals que fins aquest mes de febrer cobrava la plantilla en concepte de prolongació de jornada, segons anuncia el Diari de Girona. L’equip de govern va justifica la retirada d’aquests diners perquè els agents en realitat no feien aquestes hores. Ara, el jutjat contenciós administratiu ha desestimat la demanda que va interposar aquest agent perquè «el complement que ens ocupa no pot ser considerat consolidable, depenent la seva percepció de la realització efectiva de la prolongació de jornada». EL sindicat CSIF ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència.

Aquest no és l’únic procediment judicial obert per aquest motiu. De fet, sncara queda pendent la vista pel recurs presentat per 25 companys més, un judici que no es podrà fer fins que aquest primer sigui considerat com a ferm.  La demanda desestimada es fonamentava en el fet que l’annex de la Policia Local al conveni col·lectiu estableix que el concepte de prolongació de jornada es convertirà en complement específic funcional del seu sou; a canvi, els agents rebutjaven participar en l’actualització de la valoració dels seus llocs de treball.

La sentència exposa que els agents sostenen que tenen «dret a cobrar el complement a pesar que només es realitzi la jornada ordinària de treball». La magistrada, però, argumenta la desestimació amb l’article 26.3 de l’Estatut dels Treballadors, que «estableix com a principi el caràcter no consolidable dels complements salarials vinculats a un lloc de treball, si no hi ha un acord contrari». En aquest sentit, la sentència posa de manifest que en el cas de Sant Feliu «no consta que existeixi un acord (…) en el sentit de seguir abonant el complement de prolongació de jornada, encara que no es realitzés aquesta prolongació».

El sector del turisme nàutic de la demarcació de Girona factura més de 190 milions d’euros, un 65% del total de la facturació que aquest sector genera a Catalunya. A les comarques gironines hi ha tres estacions nàutiques: la de Sant Feliu de Guíxols, la de Roses-Cap de Creus i la de l’Estartit-Illes Medes que agrupen un total de 359 empreses que duen a terme activitats del sector de la restauració, el sector hoteler i el dels serveis i tenen de quatre a sis treballadors.

Les estacions nàutiques de Roses, l’Estartit, Sant Feliu de Guíxols, Sant Carles de la Ràpita, Costa Daurada, Santa Susanna i Vilanova i la Geltrú afronten la temporada d’estiu amb dos grans objectius: situar Catalunya com la destinació de turisme nàutic per excel·lència, no només de juny a setembre, sinó també durant els mesos de març, abril, maig, octubre i novembre, i situar la nàutica a l’abast de tothom. “La idea és aprofitar al màxim el gran potencial que tenen les platges catalanes i els recursos naturals marítims per practicar activitats nàutiques i activitats vinculades al territori com ara el cicloturisme, el senderisme o l’observació d’aus”, expliquen.

Les estacions nàutiques catalanes ofereixen en conjunt més de 750 productes relacionats amb el turisme nàutic i amb el territori, que es comercialitzen a través de les oficines de les estacions, però també als punts que tenen distribuïts les estacions pel territori, a través dels portals web o directament des de les empreses que els ofereixen. Entre les activitats amb més demanda hi ha el surf de rem, el surf d’estel i el flyboard, i el perfil del turista nàutic és el client europeu, majoritàriament francès, belga, holandès i espanyol, tot i que darrerament s’ha detectat un augment del britànic.

Font: El Punt-Avui

Les obres del futur hotel Elke, a la rambla del Portalet, estan indignant comerciants, restauradors i veïns de la zona, que han iniciat una recollida de signatures i la propietària de l’Hostal Chic, Carme Darder, ha presentat ja tres denúncies i demana danys i perjudicis pels efectes negatius que tenen les obres sobre el seu establiment. Darder no ha estalviat paraules per les xarxes socials en mostrar la seva indignació.

Segons Darder, el municipi no disposa d’una prohibició específica d’aturar les grans obres a l’estiu, com sí que tenen altres pobles turístics. Això, sumat al fet, sempre segons Darder, que la majoria dels dies no s’han respectat els horaris que marca la normativa municipal –de 9 a 13 h i de 14 a 19 h–, els està comportant molèsties i pèrdues. “Hi ha dies que han treballat de les set del matí a les deu del vespre”, es queixa Carme Darder a la premsa gironina. Tribuna Ganxona hi va ser present la setmana passada i les màquines estaven funcionant cap a les 9 del vespre un dia feiner.

“Vaig agafar aquest hostal ara fa un any, i en comparació de l’any passat, he passat de 2.500 euros de facturació en un dia fort de juliol a 70. Pensin que els clients em marxen i l’Ajuntament no em dóna cap solució.” De tota manera, la directora de l’Hostal Chic destaca que el regidor d’Urbanisme es va comprometre a buscar una solució, especialment pel que fa al compliment de l’horari, però de moment tot segueix igual.

El proper dilluns hi haurà una reunió entre l’Ajuntament i els promotors de l’obra “però el que és clar és que després de mesos i mesos parats, ara volen recuperar el temps perdut”, destaca Darder, que hi afegeix que “les obres s’aturaran de l’1 al 5 d’agost, però, per contra, el dia 6, quan es reprenguin, es preveu un desembarcament de maquinària que convertirà això en una zona zero”.

Sembla que l’Ajuntament ara vulgui recuperar el temps perdut amb l’aturada de 4 mesos que va tenir l’obra.

‘Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys’: aquest és el nom de l’exposició que aquest dissabte ha obert els actes d’estiu del 25è aniversari de la mort del pintor Josep Amat. Les accions en record seu van arrencar el passat mes de gener i aquest estiu arriben a Sant Feliu, on Amat va establir-hi la seva segona residència que compaginava amb Barcelona, ja que la seva dona era ganxona. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat fa ver llargues estades a Sant Feliu on va pintar els paisatges que veia des de casa seva, situada al Passeig del Mar. D’aquí la mostra inaugurada ahir en què s’hi poden veure dotze obres i impressions mai abans exposades del Passeig del Mar i que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l’any. La mostra es podrà veure fins el 5 d’agost a l’Espai Cendrós de la Rambla Vidal, cantonada amb el passeig, als baixos de l’edifici on Amat visqué durant molts anys i des d’on va crear alguns dels quadres que es poden veure a la mostra.

La inauguració de la mostra va tenir lloc ahir a la tarda i va tenir l’assistència de l’alcalde Carles Motas, la directora de l’Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el propietari de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.  L’alcalde va declarar que l’Ajuntament té l’obligació de recuperar els “personatges històrics” de la ciutat tal i com va fer amb Rafael Patxot i que ha de fer una “defensa de la cultura catalana” i que això “l’enorgulleix”.
A part, el proper 6 d’agost s’estrenarà la mostra ‘Amat Íntim’ al mateix Espai Cendrós, una exposició única on es podran veure una gran quantitat d’obres inèdites, testimonis de temps difícils i de records del seu entorn més proper. “Són peces que no estaven pensades per exposar ni per vendre, úniques i que mai havien sortit a la llum”, segons el seu fill. La mostra s’allargarà fins el proper 10 de setembre.

Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.

Omara Portuondo i Diego “El Cigala” actuen plegats aquesta nit al Festival Porta Ferrada. Ahir a la tarda, davant la premsa, ens van  avançar part del repertori que executaran aquesta nit. En una roda de premsa al hall del Curhotel Hipócrates plena de bon humor i amb moltes bromes entre artistes – fins i tot “tirada de trastos” entre el cantant de flamenc i la diva cubana -, en la qual “El Cigala” va parlar i cantar molt i Omara feia de corista tant dels temes com de les paraules, els dos artistes van avançar que el repertori d’aquesta nit tindrà temes clàssics de l’àlbum “Lágrimas negras”, tant a duet com en solitari.

El cantant flamenc va declarar que treballar amb Portuondo és “una experiència increïble” i “un somni acomplert” i va explicar com es van conèixer ells dos: a Los Angeles, l’any passat, durant un concert d’homenatge a la Buena Vista Social Club en què el cantaor acabava de perdre la seva dona i, malgrat tot, va pujar a l’escenari. Allà es van conèixer i van decidir fer una gira junts.

Una gira que, en declaracions del cantant, està sent “increïble” ja que “sembla que porti cantant amb aquests músics tota la vida” malgrat que només porten 6 actuacions conjuntes. “El públic s’està identificant molt amb l’espectacle durant tota la gira”, diu. Part de l’èxit, segons El Cigala, podria venir de què “els gitanos i els afrocubans tenim moltes semblances amb la manera de viure la música”.

“Revisar la creació pictòrica catalana i espanyola a partir de la segona meitat del segle XX, recuperar artistes històrics que han quedat en l’oblit, i posar èmfasi en artistes que han triomfat fora de l’àmbit català i espanyol sense haver rebut el mateix reconeixement al seu propi país, sense oblidar-se d’artistes més consagrats però amb poca visibilitat al territori gironí.” Aquests són els propòsits fundacionals de la nova galeria d’art Jecsalis , fundada recentment i dirigida pel gestor cultural i fotògraf holandès Richard van der AA.

La galeria Jecsalis va obrir les seves portes en el número 3 del carrer de l’Hospital el 24 de juny amb la inauguració de l’exposició col·lectiva Més enllà del Dau al Set, amb una selecció de divuit obres, bàsicament pintures i dibuixos, que marquen perfectament la línia que vol seguir la nova galeria. A l’exposició, hi està present l’informalisme de Lluís Bosch, Josep Hurtuna, Romà Vallès i Manel Bea; la “molt desconeguda geometria catalana”, ben representada per Joan Puig Manera i Joan Claret; l’art cinètic de d’Alberto Fabra, Josep Navarro i també Puig Manera; el pop-art de Jordi Galí i Evru/Zush; el conceptualisme del grup Catalans de París, amb una obra de a sèrie Irreversibles de Jaume Xifra i un dibuix dels inicis d’Antoni Miralda, així com també obres d’artistes “tan singulars” com ara Pic Adrian, Manuel Salamanca i Luis Claramunt. L’exposició es completa amb una litografia de Joan Brossa i un dibuix original de Joan Miró. Més enllà del Dau al Set es pot visitar fins al 20 d’agost, de dijous a dissabte (18 h a 21 h) i en hores convingudes.

Abans de final d’any, Jecsalis dedicarà una exposició retrospectiva a Manel Bea, en el 20è aniversari de la seva mort, a Castell d’Aro, que inclourà “obres importants”.

Font: El Punt-Avui

La policia espanyola i els Mossos d’Esquadra van detenir ahir onze persones en una operació contra el blanqueig de capitals a Barcelona i la Costa Brava.

Segons fonts de la Fiscalia, l’operació està dirigida contra un grup de ciutadans russos i ucraïnesos que haurien blanquejat almenys 10 milions d’euros mitjançant la constitució o compra de societats, a les quals posteriorment s’incorporaven els diners procedents d’activitats il·lícites que destinaven a la compra d’habitatges.

Ahir es van fer una quinzena d’entrades i escorcolls a domicilis de Barcelona i la Costa Brava. A la capital, van registrar el restaurant japonès ‘Yubari’, situat a l’Avinguda Diagonal, a més d’altres al barri de Pedralbes. A la Costa Brava es van centrar a s’Agaró i un a Sant Pol. En un xalet de la urbanització de Platja d’Aro van detenir un dels suposats líders del grup criminal, Stepan Chernovetsky, fill de l’exalcalde de Kíev.

L’operació, anomenada ‘Variola’, es troba sota secret de sumari i s’està duent a terme en coordinació amb la Fiscalia Anticorrupció. En total, el jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha autoritzat 16 entrades i escorcolls i ha acordat el bloqueig de nombrosos comptes corrents, a més de l’embargament de mobles i immobles.

Concretament, l’operació investiga els presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat en documents socials i mercantils i contra la Hisenda Pública. Segons la Fiscalia, els detinguts haurien creat un entramat empresarial, utilitzant testaferros, en què s’haurien incorporat capitals d’origen il·lícit, procedents d’altres societats constituïdes a Xipre i a les Illes Verges.

Per fer aflorar els diners, el grup creava societats o en comprava de ja constituïdes a les quals, just immediatament després, injectava els diners, obtinguts presumptament de manera il·lícita, procedents de societats estrangeres i destinaven aquestes quantitats a comprar immobles a l’Estat. Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció ha detectat la inversió de més de 10 milions d’euros mitjançant aquest procediment.

Nombrosos agents de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de la policia espanyola, així com efectius de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra can fer els escorcolls de forma simultània.  En el cas del restaurant ‘Yubari’ de Barcelona, aquest establiment situat a l’avinguda Diagonal, entre els carrers Bailén i Girona, tindria com a principal objectiu fer aflorar els diners de procedència il·lícita.

El suposat líder, fill de l’exalcalde de Kíev

Dels escorcolls fets a les nostres contrades han detingut Stepan Chernovetsky, fill de l’exalcalde de Kíev entre els anys 2006 i 2012. Els investigadors sospiten que el xalet escorcollat aquest dimarts, situat al número 50 de l’avinguda Platges de s’Agaró, és un bé il·lícit obtingut gràcies a la trama de blanqueig de capitals.

Els agents van arribar al xalet a les sis de la matinada d’ahir i el van registrar, en presència del detingut, fins a un quart de quatre de la tarda, quan se’l van emportar emmanillat cap a Barcelona.

Anticorrupció considera que els detinguts haurien comès el delicte de blanqueig de capitals en no disposar d’ingressos lícits que justifiquin l’increment patrimonial, a més de l’existència dels entramats societaris que perseguien l’ocultació dels diners i de la seva titularitat. Els investigadors també haurien detectat operacions mercantils per simular l’origen legal dels fons, com els préstecs irreals per justificar les injeccions de diners a les empreses per comprar els immobles.

Font: Ara Girona