La represa dels treballs de renovació del carrer Sant Martirià, al barri del Puig, es produirà a l’octubre. La reurbanització va quedar aturada el desembre de l’any passat, en el tram que va de Nou de Garrofers fins a la carretera de Girona, perquè el projecte no incloïa una connexió de clavegueram que l’encaria. La mesa municipal de contractació va dictaminar ahir, entre les cinc empreses que han participat en la subhasta, l’adjudicatària de l’obra per un import que supera de poc els 100.000 euros –uns 122.000 euros amb IVA.

El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explicava que el termini d’execució exigit és de 90 dies, tot i que confien que l’empresa l’escurçarà i que les obres podrien enllestir-se cap a finals d’any. Mentrestant, la junta de govern també va aprovar ahir el plec del concurs per contractar l’ampliació del col·lector de la carretera de Girona, una actuació “complementària”, destacava Saballs, per al desguàs de les noves conduccions de Sant Martirià.

Durant l’últim Ple municipal, el nostre regidor va instar al govern a fer una aposta ferma per la tarifació social en els preus públics dels serveis municipals i va deixar clar que el govern de la ciutat no creu en la tarifació social i que vol continuar aplicant l’actual sistema de bonificacions. Un sistema  que només depèn de l’assistencialisme i de la “bona voluntat” dels governants.

El sentit de la tarifació social en els preus dels serveis públics és que tothom contribueix al sosteniment de les despeses públiques, però ho fa d’acord amb la seva capacitat econòmica. El requisit bàsic de la tarifació social és que, una vegada marcat el preu públic que cobreix el cost del servei, la resta de preus a pagar s’adapten a la renda disponible de la unitat familiar o de convivència en funció d’uns trams preestablerts. D’aquesta manera el preu no és mai una barrera a l’hora d’accedir a un equipament o a un servei municipal. Per altra banda el fet assistencial, el que coneixem com a “bonificacions”, queda garantit igualment per a aquelles persones amb  escassos recursos o sense.

Guíxols des del Carrer-Entesa és conscient que engegar la tarifació social no és fàcil. El primer que cal fer és conèixer bé en quins àmbits és millor per  a les necessitats del municipi, saber quins usuaris utilitzen els  equipaments i serveis i per què ho fan. A partir d’aquí haurem de preguntar-nos sobre els usuaris i usuàries absents i identificar les possibles barreres d’accés que hagin trobat: informatives, físiques, culturals, econòmiques… Si les causes són econòmiques, vol dir que el preu públic establert és una barrera per accedir-hi, i per tant, no compleix amb la funció social que hauria de tenir. Després, caldrà calcular amb exactitud el preu de cost a partir de la elaboració d’un estudi sobre la rendibilitat del servei. Tot plegat no és senzill i necessita, d’entrada, d’una bona dosi d’ideologia d’esquerres i també de compromís i valentia. Unes qualitats que, com va quedar demostrat en l’últim Ple, avui no té el govern de la ciutat format per TSF, ERC i PSC.

La Junta de Govern Local va aprovar el passat 23 d’agost el Pla de Millora Urbana de Sector SMU-37 Rius i Calvet, que ha de regularitzar i concretar la normativa de construcció per a les futures edificacions que s’hi vulguin alçar. Després de passar per un període d’exposició pública perquè es puguin presentar al·legacions o suggeriments, el pla haurà de ser aprovat per ple i si prospera, també per Urbanisme de Girona.
El regidor Josep Saballs va recordar que en aquest sector algunes edificacions -les ubicades darrere l’antiga discoteca Palm Beach- es troben dins la zona de protecció de 20 metres que la Llei de Costes estableix que ha d’existir entre un edifici i la costa. Per aquest motiu, el 2007 es va decretar la suspensió de noves llicències d’obres fins que tramités i regularitzés un nou pla de millora urbana.

Segons declaracions de Saballs al Diari de Girona “el pla que estem treballant ha de permetre desencallar aquesta zona -que va de l’Avinguda President Josep Irla fins a la pujada de Sant Elm- aportant una normativa del que s’hi podrà o no fer de cara al futur” i va remarcar que aquest sector no estava regulat i “ara estem arreglant el desastre”.
Saballs va lamentar l’aspecte actual que presenta la zona. “Durant anys, els diferents propietaris no hi han pogut actuar ni tan sols per fer millores, i s’ha anat abandonant i això és el primer que veu la gent quan entra al centre del poble”. Cal recordar que en aquest espai s’hi troben locals icònics de la localitat com el Restaurant L’Amura, El Canari o l’antiga discoteca Palm Beach. “La concessió d’aquest local que té el privat amb Costes acaba el 2018” va dir l’edil de Sant Feliu qui va afegir que, per tant, “és un cas a part”.
Respecte a les cases de darrere d’aquest edifici, afectades per la Llei de Costes, Saballs va voler puntualitzar que no s’obligarà ningú a tirar-les a terra i va avançar que està previst que el 2017 es desenvolupi una “gran obra” a la zona del Garbí (a la sortida de la riera), que serà una iniciativa pública i que canviarà l’aspecte d’aquella la zona marítima.

Immobles vells i en mal estat, adquirits en el seu moment per l’especulació o solars abandonats que mai van arribar a edificar-se, són efectes directes de la bombolla immobiliària que es va formar durant els anys previs a la crisi econòmica. Aquestes finques solen acumular tota mena de porqueria per l’acumulació d’enderrocs i deixalles, i sovint són utilitzades per gent incívica com a abocadors incontrolats. També són punts de concentració de vegetació agresta i fauna nociva, principalment rates i mosquits, i comporten, en el cas dels immobles vells i descuidats, riscos de despreniments.

La nostra ciutat no és una excepció davant aquest problema. Avui ho trobem en una sèrie de finques i solars abandonats de la nostra ciutat. A destacar, entre d’altres, els casos situats als carrers Bourg de Péage, de la Creu, de l’Alba, de la Mercè i tots els solars al voltant de l’IES Sant Feliu.

En aquests casos, l’Ajuntament sol actuar a través d’un mecanisme que es coneix com a multa coercitiva, és a dir, la imposició de multes reiterades en el temps fins a doblegar la voluntat de l’obligat per complir l’acte administratiu, que en aquests casos és l’arranjament de la finca o la neteja del solar. No obstant això, aquest sistema es demostra molt lent en el temps i sovint ineficaç.

Per això, Guíxols des del Carrer-Entesa proposa que l’Ajuntament faci l’actuació de manera subsidiària transcorregut un any des del primer avís i a continuació, de manera executiva, reclami al propietari de la finca o solar la devolució de l’import més, lògicament, les quantitats degudes en concepte de multes o sancions per la negligència mostrada.

El recinte del Guíxols Arena, al barri de Vilartagues, va acollir ahir a la tarda més de 500 persones en la jornada d’inauguració formal del recinte, el primer assaig com a escenari de grans esdeveniments i al municipi, amb una Festa Holi en què els assistents, com mana el ritual, van acabar empolsats de farina tintada de diferents tonalitats mentre gaudien de l’animació musical. La pluja va fer que se suspenguessin les actuacions programades dissabte al vespre, amb l’Orquestra Plateria, que s’havia d’acomiadar en l’últim concert a les comarques gironines, i el grup Quercus, un piromusical i discjòqueis per tancar la vetllada.

Font: El Punt-Avui

Font: El Punt-Avui

El grup municipal de Convergència i Unió, a l’oposició a l’Ajuntament, ha iniciat un procés de participació ciutadana mitjançant recollida de signatures, per fer una consulta sobre l’emplaçament del pàrking, una promesa que es fa a cada campanya electoral des de ja en fa unes quantes, i en què els diversos partits ofereixen “el seu” pàrking.

Però, aquesta legistura, el govern de la ciutat ha descartat la construcció d’aquest equipament al Passeig i el grup municipal de CiU va demanar al Ple l’obertura d’un procés participatiu per definir-ne la ubicació. Davant la negativa del govern, i malgrat que, segons CiU “Tots per Sant Feliu, PSC i ERC prometien al seu programa electoral la participació ciutadana per decidir temes importants”, el grup municipal de la federació nacionalista ha pres la iniciativa d’obrir aquesta consulta per conèixer l’opinió dels ciutadana referent a aquest tema.

A tal efecte, CiU ha repartit un full per a signatures a diversos establiments municipals, en el qual es sol·licita nom, cognoms. DNI, signatura i si la persona participant està empadronada a la ciutat. Hi han dues opcions per al pàrquing: a la Corxera en alçada o soterrat al Passeig.

Fent un símil amb la consulta independentista, podríem dir  que no hi ha  la possibilitat d’una “tercera via” per al pàrquing.

Segons informa el Diari de Girona, una criatura ha hagut de ser rescatada de dins d’un cotxe on havia quedat tancada aquest matí.

Pels volts de quarts d’onze del matí, els Bombers han hagut de procedir a l’obertura del vehicle on el nen havia quedat atrapat i que estava aparcat a la zona de la plaça de Pau Casals. Amb 20 minuts ja han pogut alliberar la criatura.

En el moment dels fets hi havia el pare que ha intentat obrir el vehicle però no ha pogut. Sembla ser que el menor hauria accionat el sistema automàtic de bloqueig de les portes i això li impedia accedir a dins.

El pare, espantat, de fet ha estat qui ha alertat els serveis d’emergències pel que acabava de passar.

L’obertura del cotxe s’ha fet també amb presència de la Policia Local de Sant Feliu i els Mossos d’Esquadra.

El cap de setmana del 17 i 18 de setembre l’Ajuntament ha programat una festa final d’estiu que servirà per inaugurar l’equipament anomenat “Guíxols Arena”, un espai polivalent de 8000 espectadors per acollir events musicals, esportius o fins i tot pot servir de pàrquing.

Per a la inauguració es fa un homenatge a la música rock feta a la nostra ciutat, es fa també una celebració amb foc i un ball amb l’Orquestra Plateria  en una celebració popular que comprèn tot un cap de setmana.

El dissabte, 17 de setembre, és el torn de la música i el diumenge, 18 de setembre, d’una festa”holi”.

• DISSABTE 17 DE SETEMBRE

Rock de casa amb Quercus i actuació-homenatge de l’Orquestra Plateria.

A partir de les 19 h, acte d’inauguració obert a tothom, amb un espectacle amb castellers, actuacions de rock, un espectacle amb foc i música en directe.
Entre els músics, hi haurà la banda Quercus, referent indiscutible del rock ganxó, amb la seva “música de roca”. Els Quercus tornaran a pujar a l’escenari i plegats rememoraran els èxits de la formació ganxona dels anys 90.
La nit es completarà amb un extraordinari concert-homenatge que farà l’Orquestra Plateria. Els amants de la música de ball i de la salsa coneixen aquest referent indiscutible dels escenaris de Catalunya. Un grup format a Barcelona el 1974 i que té grans èxits com Pedro Navaja o Amparito Roca.

Un cop finalitzada la Plateria, a partir de les 2 de la matinada, la DJ Blanca Ros farà una sessió de ball amb música actual.

• DIUMENGE 18 DE SETEMBRE

El diumenge, 18 de setembre, es celebrarà una Holi Party, des de les 18 fins les 20 h. Hi haurà servei de Bar, a càrrec de CE Montclar i el Consell Local de Joves i entrada lliure, Una holi party, també coneguda com a Festival dels Colors, és una festivitat originària dels hindús, que s’ha popularitzat darrerement a casa nostra. Amb una gran vistositat i color, els participants fan servir pols de colors, amb música i vivor colorista.

L’Ajuntament, mitjançant un decret d’alcaldia signat el 22 de juliol, va decidir tancar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i revocar el nomenament de la treballadora municipal que hi treballava des de 2014 (mandat de Joan Alfons Albó).

L’ajuntament es basa en un informe tècnic de l’àrea per clausurar l’oficina i cita “canvis organitzatius” com a motiu de la clausura.  Cal tenir en compte que, actualment, i per Llei estatal, les competències de consum ja no són pròpies dels Ajuntaments, sinó que vénen delegades d’Ens superiors jeràrquicament.

La oposició titlla de “molt greu” aquest tancament, ja que, segons sembla, el ciutadà que s’adreçava a aquesta oficina era informat que la tècnica estava de vacances fins el 25 de juliol, però passada aquesta data, un cartell informa que per “reestructuracions del servei”,  l’oficina roman tancada i adreça els usuaris a l’Oficina de Consum del Consell Comarcal, al web de Consum de la Generalitat o al telèfon 012.

Segons ha pogut descobrir el partit de l’oposició MES, la ciutat es queda sense aquesta oficina a l’espera d’un conveni amb el Consell Comarcal perquè algú de les oficines situades a la Bisbal d’Empordà vingui unes hores a la setmana a l’oficina de la ciutat. Un fet, per MES, “indecent” ja que “una ciutat de prop de 22000 habitants ha de tenir un servei d’informació al consumidor igual que el de poblacions molt més petites”.

MES repassa el segon número del butlletí municipal

Aprofitant la nota de premsa sobre l’OMIC, el partit sòcio-sobiranista també aprofita per tornar a carregar contra el butlletí municipal, ja que segons ells el consistori s’està gastant “una quantitat indecent de diners per fer una publicació que acaba a les escombraries  i que paguem entre tots”. I afegeix que és “un pamflet en el qual tenen la barra de dir que insten la Generalitat a fer el nou IES, un cop la ciutat cedeixi algun terreny, quan els terrenys ja hi eren  i estaven a punt per comprar-los a un preu mínim i cedir-los a la Generalitat, però és clar, com que era iniciativa de l’anterior equip es va desestimar tota la feina feta”.

Unes declaracions que, en la mateixa línia, també ha fet la regidora Dolors Ligero (CiU) en el seu compte de Facebook.

Aquest curs escolar 2016-2017 s’iniciarà, a Sant Feliu, amb 174 alumnes de primer cicle d’educació infantil (P0, P1 i P2), 675 de segon cicle infantil (P3, P4 i P5), 1.392 l’educació primària (de 1r a 6è) i 901 d’educació secundària obligatòria (de 1r a 4t d’ESO) i per tal que  puguin començar el curs en les millors condicions possibles, l’Ajuntament  està fent obres de millora als centres escolars.
Des de l’Ajuntament, però, es mostren preocupats per l’Institut Sant Elm, que es troba amb limitacions -sobretot d’espai- que dificulten el desenvolupament del seu projecte educatiu. Com ja se sap, l’Ajuntament fa anys que busca un emplaçament per al nou institut que ha de substituïr el deteriorat IES Sant Elm.
La voluntat del govern local és construir un equipament adaptat als temps moderns, i per això, l’Ajuntament de Sant Feliu negocia amb el Departament d’Ensenyament la construcció d’un nou institut, un cop la ciutat sàpiga on vol construir-lo.

Aquest cap de setmana s’inaugura el Guíxols Arena. D’entrada, per a la nostra formació, tot el que es refereixi a equipaments públics posats al servei de la ciutadania mereix, davant del dubte, una aprovació inicial. Som conscients que una de les qüestions que ha aixecat més polseguera ha estat el cost final de l’obra. Sense voler entrar en prejudicis, pensem que serà el temps el que l’acabarà qualificant com desmesurat o adequat. Si al final el recinte es converteix en un pàrquing estable per a uns 150 vehicles que acull esporàdicament, una o dues vegades l’any, un concert musical, els gairebé 450.000 euros que ha costat l’obra representaran un cost excessiu; ara bé, si com apunta la propaganda governamental el recinte es converteix en un espai públic polivalent obert a l’aire lliure amb moltes possibilitats d’ús (esportives, d’esbarjo, esdeveniments socials, culturals, etc…) l’inversió haurà estat un encert.

Hi ha una dita, prou coneguda, que diu que les presses mai són bones conselleres, desconeixem si el govern de la ciutat se l’ha aplicat; en tot cas, i després d’un primer cop d’ull al recinte, la impressió que tenim és que aviat s’hauran d’ajustar alguns elements, més encara, si realment es vol potenciar el seu ús de manera habitual. Per exemple, no entenem com no hi ha una tanca perimetral que separa la zona esportiva de joc i esbarjo amb la circulació de vehicles rodats. És, simplement, una qüestió de seguretat per evitar que una criatura surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre.  La pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, això no es dóna.

Per altra banda l’espai de joc, avui representat per dues pistes del bàsquet, no addueix a aquesta polivalència de la que el govern presumeix. En aquest sentit, per exemple, hauria estat més polivalent pintar  una pista central de futbol sala (40 x 20 m.) i de manera transversal quatre cistelles de bàsquet (dos a cada lateral) en la modalitat de 3 x 3 (14 x 8 m.) O també, una altra opció en favor d’aquesta suposada polivalència, hauria estat habilitar les dues pistes com estan ara, però una de bàsquet i una altra per a futbol sala o handbol (tot i que aquesta no hagués sortit amb les mesures reglamentàries). Tampoc s’han tingut en compte altres elements d’esbarjo a l’aire lliure com hauria estat, per exemple, la ubicació d’un parell de taules fixes per a la pràctica del tennis de taula.

Hi ha una altra qüestió que ens presenta dubtes. En el cas que s’aprofiti tot l’espai esportiu i d’oci que té el Guíxols Arena, avui representat en bona mesura per les dues pistes… no hauria estat més lògic col·locar les pistes a prop de la graderia i l’aparcament a l’altra banda? Just al revés de com està ara. Imaginem-nos per un moment que, per posar un exemple, s’organitza un campionat de streetball, una exhibició de hip hop, o qualsevol altre esdeveniment… on s’asseurà el públic assistent? En la grada actual que estarà separada de les pistes de joc per les bateries dels cotxes aparcats? No hauria estat més adient situar les pistes a prop de les graderia?

Finalment trobem a faltar algun element de jardineria, i també, que el punt de sortida dels vehicles estigui millor senyalitzat, entre altres coses, per evitar que algú es deixi els baixos del cotxe amb la vorera del recinte en el moment de la sortida.

L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

L’Ajuntament vol premiar la fidelitat dels seus treballadors i per això tots aquells que hi hagin desenvolupat la seva tasca professional durant 25 anys seran premiats amb 600 euros, segons es va aprovar la setmana passada en ple ordinari. La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero, va explicar que l’Ajuntament ganxó ja tenia instaurat aquest pagament des de fa molts anys, però el 2014 va deixar d’abonar-se, sense que es conegui el motiu pel qual es va deixar de pagar.  Romero va concretar que fins el 2014 era una gratificació extraordinària que es concedia a tots els treballadors que complien el quart de segle a l’Ajuntament, mentre que ara es tracta d’un premi amb condicionants, entre d’altres, que els 25 anys de treball a l’Ajuntament hagin estat ininterromputs i que la persona no hagi estat sancionada ni apartada de la feina.
Aquest premi a una dedicació de 25 anys a l’Ajuntament no és únic de Sant Feliu, sinó que d’altres administracions com els ajuntaments de Girona, Palamós o la Diputació també els concedeixen. La regidora ha afegit que aquesta remuneració està recollida en el conveni.
El ple també va aprovar que l’Ajuntament ganxó s’adhereixi al Fons Català de Cooperació, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, segons Diari de Girona. L’Ajuntament ja havia format part anteriorment d’aquests Ens, però el mandat passat en va sortir.
També es va aprovar la segona part de les inversions financerament sostenibles per aquest any, que sumen 514.507 euros, 169.000 dels quals seran per a la urbanització del carrer Colom. Les altres dues actuacions que es finançaran són la segona fase de la coberta de l’Hospital i el reforç, ampliació o substitució d’enllumenat públic.
D’altra banda, el grup municipal de Convergència i Unió reclama a l’equip de govern que obri una comissió d’estudi perquè tots els grups municipals puguin fer les seves aportacions al projecte del futur Museu Thyssen. CiU vol conèixer en profunditat què es vol fer exactament abans de permetre la construcció d’un edifici annexat, en referència a la construcció adjacent que s’ha dibuixat a la plaça de l’Abadia.

“Los pobres nos quieren robar la playa”. Aquest va ser el comentari d’un dels inquilins del Club de Mar quan un centenar de persones es van manifestar dissabte al migdia per reivindicar l’ús públic d’una zona que l’empresa Turispania utilitza de forma privada des dels anys 70.

La plataforma Recuperem Can Rius va modificar els cartells que hi prohibeixen l’accés posant una engaxina amb la frase “Obert a tothom” sobre el rètol de “Concessió privada”. Representants de Turispania que han parlat amb membres de la Plataforma han assegurat que el rètol actual amb aquesta redacció els havia estat dictada per l’anterior alcalde Joan Alfons Albó, de Convergència i Unió, que va escriure el text amb la seva pròpia lletra, un document que encara conserven.

L’acció i la concentració, impulsades també per Guíxols des del Carrer, ERC i CUP, va tenir en l’exregidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, Jesús Fernández, com a portaveu i es va adreçar al públic per recordar l’origen de la reivindicació i el dret que els acollia per fer-la. Ara fa tres anys es va aconseguir l’enderroc de la paret que impedia el pas a la zona, però encara no s’ha aconseguit que el solàrium sigui d’ús públic, malgrat ocupar l’espai marítim terrestre.

Després d’un llarg procés,  impulsat en el seu moment pel grup municipal d’ICV-EUiA, el 24 d’octubre de 2012 el Jutjat Contenciós Administratiu 18 de Barcelona va desestimar el recurs presentat per la companyia Turispania i va obligar al compliment de la sentència  que, entre d’altres qüestions, fixava l’enderroc de la porta tapiada a l’entrada nord de la platja de Can Rius, la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i l’eliminació de la porta metàl·lica tancada  que impedeix el pas per la zona sud. Avui, quatre anys després, la companyia Turispania ha complert només una part de la sentència.

Els representants de Turispania, que van parlar amb els manifestants,  asseguren que ells no s’oposen a la utilització del solàrium per a tothom, afirmació que contradiu els testimonis de diversos banyistes i inquilins del Club de Mar que han dit tot el contrari, que empleats de Turispania i alguns dels llogaters dels apartaments fan fora de la zona a les persones que no hi tenen habitage llogat o en propietat.

A part de les sentències judicials les peticions dels manifestants estan avalades per una votació unànime del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de la ciutat.

Convergència proposarà al Ple d’aquest mes d’agost crear un registre municipal d’empreses locals per tal de disposar d’una relació de totes aquelles empreses i professionals independents que estiguin interessats en participar en les diferents contractacions que realitzi l’Ajuntament.
Al mateix temps, demanarà modificar el procediment de contractació per a obres i serveis menors, de manera que totes les empreses incloses en el registre siguin convidades a les diferents contractacions del sector que l’empresa s’hagi inscrit, atorgant més garanties als principis de publicitat, d’igualtat d’oportunitats entre empreses i de transparència en els procediments de contractació del municipi.
L’objectiu de la proposta és “donar més oportunitats a les empreses ganxones per treballar amb l’Administració, dinamitzant així l’economia local tan malmesa per la crisi”.
CiU lamenta que el govern ja hagi anunciat que votarà en contra d’aquesta proposta.

Després d’haver aconseguir, l’any 2013, enderrocar el mur que feia més de 40 anys que impedia el pas a Can Rius, la zona continua sense estar lliure per a ús públic i la privatització de l’espai és evident, ara amb una falsa concessió privada  de solàrium.

La Plataforma Recuperem Can Rius i també la ciutadania ganxona han reivindicat des de fa molt temps que el litoral és públic  i no es pot limitar l’accés a les persones.

Així doncs, per continuar demanant el lliure accés total de la zona marítima, aquesta Plataforma convoca els ganxons a realitzar un acte d’ocupació simbòlica de l’espai, ara destinat a ús de solàrium, un acte que porta el nom “Bronzeja’t a Can Rius”.

L’acte, que té el suport polític d’ERC, ICV-EUiA i Guíxols des del Carrer, es farà el proper dissabte 27  d’agost a les 12 del migdia a la platja de Can Rius, a la zona del Club de Mar. La manifestació s’iniciarà des del passeig, a l’alçada del Club Nàutic vell.

CAN RIUS: UNA HISTÒRIA QUE VE DE LLUNY

La concessió atorgada per fer els banys de Sant Elm (més coneguts con Can Rius) es va fer en una zona marítimo-terrestre a les darreries del segle XIX.  La necessitat d’instal·lacions per a banyar-se es va esllanguir amb el canvi de costums i el pas del temps i el 1955 la concessió es va transferir a Turispania per fer-hi un hotel que mai es va arribar a construir. Des del primer moment, aquesta empresa es va saltar les normes, fent unes obres no autoritzades tolerades 4 anys més tard en precari. El 1964 es va fer transferència en part de la concessió a Touring SA i es fixa la concessió fins a final de juliol de 2018, segons consta en l’expedient de caducitat dictat el juny del 2016.

El 2002 es va comprovra l’incompliment de les condicions de la concessió per obres no autoritzades i ús exclusiu com a restaurant, discoteca i bar i abandonament del servei de banys. D’aquí es deriva el procediment per declarar la caducitat de la concessió de 1964.

El 2013, l’Ajuntament va declarar l’edifici com a bé d’interès local i el 2016 se n’aprova el Pla Director que fixa les limitacions de reforma arquitectònica i els usos que ha de tenir: culturals, docents, esportius, balneari o qualsevol activitat de restauració, sempre lligada a aquestes activitats i mai com a objectiu principal.

Donat l’estat d’abandonament de l’edifici, el 2015 s’incoa l’expedient d’extinció de la concessió.

Dictamen judicial contra Turispania

Entre les condicions essencials de la concessió hi figura el respecte a la zona marítimo-terrestre que voreja absolutament totes les costes de Catalunya i la resta de l’estat. Per la vulneració d’aquest punt, el Servei de Costes de Catalunya va imposar a Turispania una multa i va instar l’empresa a treure tots els impedients que obstrueixen el pas. Turispania va respondre en part i el 2013 va enderrocra una paret que impedia el pas des de la platja al camí de ronda. Però encara queden altres ordres a complir, reiterades pel dictamen del Jutjat Contenciós Administratiu núm.11 de Barcelona emès el març passat: la retirada de cadenes i tots els elements que obstrueixen el pas a totes les entrades a la zona, des de el Passeig President Irla fins al passeig de ronda (dues portes a dalt i a baix),  la retirada dels cartells que diuen que la zona prop del mar és d’ús privat i fer viable l’ús públic de l’embarcador.

Aquests són el motius bàsics de l’acció que la Plataforma Recuperem Can Rius farà el dia 27: el suport i la reivindicació del compliment d’una resolució judicial en favor de l’ús públic d’allò que sempre ha estat públic.

La proliferació de gandules i para-sols de les concessions privades a la platja de Sant Pol dóna lloc a picabaralles estivals recurrents amb els banyistes i el govern municipal, sobretot en els períodes de més pressió i els caps de setmana. Els empleats de les empreses les situen a tocar del mar a primera hora del matí, i no són infreqüents les corredisses dels banyistes per conquerir el seu espai amb tovalloles abans que el mosso no l’ocupi amb gandules buides per al lloguer.

Els grups polítics de Guíxols des del Carrer i la CUP, a més de diversos veïns, se n’han fet ressò un cop més a les xarxes socials, recordant que en els plecs de condicions figuren requisits com ara l’obligació de deixar sis metres lliures de platja fins al límit de l’aigua o que només el 10% de les gandules esteses estiguin vacants.

Font: El Punt-Avui