MES- Moviment d’Esquerres no veu bé la contractació de l’esposa d’un regidor de l’equip de govern per un dels plans d’ocupació del SOC destinats a persones amb atur de llarga durada i sense recursos. Es tracta de la dona del regidor socialista Salvador Calabuig, que ha estat destinada a la Casa Albertí com a auxiliar administrativa del Síndic de Greuges.

La dona de Calabuig es va contractar a principi d’any i gràcies a un conveni amb el Servei d’Ocupació de Catalunya segons el qual l’Ajuntament va agafar per treballar durant sis mesos 17 persones aturades de llarga durada – excepte 2 per un any en tenir més de 55 anys-.  En total, l’Ajuntament va rebre gairebé 180.000 euros a tal efecte.

Per ser contractat, calia estar inclòs en algun dels dos supòsits següents: que la persona tingués més de 45 anys  i no rebés cap prestació (la dona de Calabuig estaria en aquest grup); o bé persones en atur beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (PÎRMI).

Tot i que, des de Moviment d’Esquerres, en principi no dubten de la legalitat del fet, la formació encapçalada per Pere Albó demanarà tota la informació relacionada amb el procés de selecció pels esmentats contractes.

El passat dissabte va tenir lloc, al local social dels Safareigs del Puig, una reunió entre veïns afectats i els membres de la Junta de l’Associació de Veïns del Barri del Puig, per tal que s’iniciïn converses amb l’Ajuntament per trobar una solució satisfactòria pels veïns de la zona, que s’han vist afectats pels recents canvis en el trànsit imposats per l’Ajuntament des del passat estiu i que després van canviar provisionalment durant els treballs de reurbanització del carrer de Sant Martirià.

Aquesta obra va fer que el trànsit quedés tallat al carrer dels Garrofers i que els voltants de la plaça del Puig, en paraules d’un veí molest per la situació, s’estigui convertint en un “barri aïllat” i en un imant pels esquàters, que ja han ocupat dos habitatges, i petits delinqüents que obren cotxes o cases, defequen a les portes dels veïns o fan pintades.

Els veïns ja es queixaven de la poca intensitat lumínica dels fanals de la Plaça molt abans, però ara, aquest element urbà del barri, amb un parc infantil a l’interior, ja no és freqüentat pels infants degut a la inseguretat que es respira a la zona des que la Policia no hi pot accedir, en estar tancada al trànsit.

No és la primera vegada que els veïns es queixen dels fanals: quan es va inaugurar la plaça ho van fer pel motiu contrari. Els focus semblaven els d’un estadi de futbol, i des dels carrers més encimbellats del barri es podien veure la contaminació lumínica que desprenien. Des de l’Ajuntament es va abaixar la lluminositat, però per les queixes veïnals, sembla que es van excedir.

En aquesta reunió de dissabte, amb molta presència veïnal, totes aquestes preocupacions van sortir a la llum. Al final de la mateixa es va celebrar una votació a mà alçada per tal que els membres de la junta de l’Associació de Veïns puguin exposar el resultat de la votació als representants municipals, ja que cap d’ells era present en aquesta trobada.

Els veïns van votar per la reobertura restringida del carrer dels Garrofers, amb la senyalització d’uns aparcaments de càrrega i descàrrega per fer encàrrecs, amb un rellotge per controlar el temps, i la possible col·locació d’unes berlines (ressalts de cautxú) per tal que els cotxes moderin la velocitat.  Amb la reobertura ja no es podran veure imatges com les que ens asseguren haver vist alguns veïns: ambulàncies havent de sortir marxa enrere després de recollir un pacient o aparcaments al mig del carrer per descarregar la compra.

El resultat d’una altra votació va ser la no acceptació, per part dels veïns, de la proposta de l’Ajuntament de posar pilones i jardineres a tots els voltants de la Plaça per evitar mals estacionaments.

La tercera votació va decidir deixar la circulació per la part alta del carrer del Sol tal i com està ara, no pas amb tancament a la cantonada amb el carrer Sant Domènec com proposaven alguns veïns, fomentat per les queixes que alguns vehicles, en arribar a la plaça provinents del citat carrer, es passen de frenada i algun dia pot passar algun accident.

El passat dijous, el Ple Municipal va aprovar l’estudi de viabilitat per a la construcció de l’aparcament subterrani a La Corxera. Aquest és l’últim tràmit que faltava, després del període d’al·legacions en què el document, segons el govern tripartit, no ha rebut cap objecció. El debat va tornar a estar marcat per la defensa, del govern i Guíxols des del Carrer (GdC), d’un emplaçament que no hipotequi el passeig amb el trànsit i els avisos de MES i CiU en el sentit que la llunyania de la rambla i la platja li restarà demanda i provocarà l’eliminació de places gratuïtes o de zona blava més econòmica. CiU va mantenir l’abstenció, ja que creu que el document és correcte i a la ciutat li cal aparcament subterrani, encara que discrepi del lloc on construir-lo. La CUP, en canvi, no es mostra partidària de fer l’obra i hi va votar també en contra, igual que MES.

L’alcalde, Carles Motas, va avançar que un cop aprovat l’estudi econòmic, els tècnics començaran a preparar el plec de clàusules per a la concessió, amb un pressupost d’uns 9 milions d’euros per a les obres i un contracte d’explotació per 25 anys que inclouria també la zona blava. L’alcalde creu que “el repte ara serà trobar una empresa que hi vulgui posar aquests diners”.

Pere Albó (MES) va plantejar al ple que igualment caldria emprendre la renovació d’espais que hauria afavorit el pàrquing, per tal de donar un nou impuls al teixit comercial i de restauració. Motas va defensar que aquest procés ja s’ha iniciat amb les obres previstes als dos extrems del passeig, Rius i Calvet i Nàutic Vell, que tindran continuïtat cap al tram central.

No tots els escriptors poden dir que la seva primera novel·la és un bestseller amb més de sis milions de lectors. Un d’aquests pocs és Ildefonso Falcones (Barcelona, 1958) que no té problemes per reivindicar l’èxit de L’Església del Mar (Grijalbo, 2011), la seva opera prima, i el seu desig de repetir-lo. La va escriure amb 53 anys i ara, amb dues novel·les i lustres més a l’esquena, reprèn el fil de la Barcelona Medieval per escriure Els Hereus de la Terra (Grijalbo, 2016). Del món mariner de L’Església del Mar als camps, les vinyes i el vi. Breu sense gaires pretensions intel·lectuals, respon les preguntes vestit amb la mateixa camisa rosa, descordada fins al tercer botó, que llueix a la contraportada del llibre.

Què és el que li permet explicar la Barcelona Medieval que l’ha escollit dues vegades escenari de les seves històries?
El que m’ho permet és justament Barcelona. Una ciutat rica, tremendament dinàmica, una ciutat que és una de les més importants en aquella època al Mediterrani, que té una població canviant, una situació canviant. Barcelona és el que permet fer dos, tres, quatre llibres i fins i tot deu sobre aquesta època. L’Edat Medieval és una època meravellosa per Barcelona.

I doncs?
Per la riquesa, la cultura, el comerç. Per la tensió entre la ciutat i els feudataris, la ciutat i el rei, la ciutat i els nobles. Tot això proporciona a qualsevol autor una sèrie de trames que són meravelloses. En una ciutat no tan rica com Barcelona probablement no hi podríem trobar tota aquesta varietat de situacions que, a part de la trama, fan rica la novel·la.

Què trobarà de nou i què de conegut a Els Hereus de la Terra qui hagi llegit L’Església del Mar?
De conegut poc, Santa Maria. Estem parlant d’una continuació de Barcelona. Els personatges principals són nous, els secundaris si que realment tenen orígens a L’Església del Mar. Trobaran Barcelona, una altra Barcelona, el barri del Raval, ja no el de la Ribera. És un barri que s’està emmurallant i que es pretenia que fos part de la ciutat, tot i que s’atura la pesta. Per tant, el Raval va seguir sent un barri. Tot amb un fil conductor que és el món del vi.

Què té d’especial el món del vi?
El vi en aquell moment era un producte de primera necessitat. Als malalts se’ls tractava amb vi, no se’ls donava aigua. Els nens bevien vi, els soldats, els marins, tothom en bevia. Tot el que anava de muralles fins aquí on estem asseguts, per sobre la Diagonal, eren vinyes. Estem al final de la reconquesta, portem 800 anys de dominació musulmana a Espanya. Els musulmans no beuen alcohol, per això tota aquella tècnica que existia s’havia anat perdent. Totes les històries, tota la documentació que tenim del vi de llavors, ens parlen d’un vi agre, d’un vi que no aguantava tres mesos, que s’avinagrava, que s’havia d’especiar per treure-li aquesta olor a vinagre. Ens trobem amb un protagonista que es proposa recuperar aquesta elaboració del bon vi que ja es feia en època romana.

Què va suposar per la Barcelona real el procés de successió de Martí l’Humà?
La seva mort sense descendència legítima va suposar un gir importantíssim en la història de Catalunya. El compromís de Casp, que realment no va ser un compromís, sinó gairebé una acció de guerra per part de Ferran d’Antequera, va suposar la fi de la casa comtal i l’entrada d’uns reis que ignoraven la cultura catalana i que tenien unes altres pretensions que els reis de la casa comtal.

Quines reflexions hi ha al llibre al voltant dels valors que esmenta a la contraportada com la lleialtat i la venjança?
Reflexionar, intento reflexionar molt poc. Les meves novel·les són d’entreteniment, vull que la gent s’entretingui. A les reflexions si a partir de la lectura algun lector hi arriba, em sembla molt bé. Però jo l’únic que busco és que el lector s’ho passi bé. No estic capacitat per donar lliçons a ningú, prou en tinc amb intentar entretenir.

Està previst que s’estreni la sèrie sobre L’Església del Mar. Què n’espera d’ella?
N’espero un gran èxit. Em consta que hi ha hagut una gran producció, un gran elenc d’actors, recursos suficients per fer una sèrie magnífica i sobretot il·lusió de fer alguna cosa.

No hi ha participat?
No. M’ho han proposat, he llegit el guió, he vist que s’adapta a la sèrie, però no és la meva funció ser guionista. Prou dificultats tinc ja per escriure. El món audiovisual és completament diferent, els recursos són diferents, les eines són diferents, les trames… per fer això ja hi ha bons directors i productors.

El preocupa que no s’assembli al llibre?
Per mi seria un gran error de la productora. Aquest llibre l’han llegit sis milions de persones, si no s’assembla al llibre, serà un fracàs per a ells.

Ha criticat molt a la pròpia crítica i al “mundillo literari“. Quina relació hi manté?
Una relació normal. No critico al món literari, critico a segons quins personatges del món, a segons quins mecanismes dins d’aquesta endogàmia tan tremenda com és el món literari. Després hi ha grans personatges dins el món que són francament agradables. Però sí que hi ha una endogàmia que a vegades és preocupant. I respecte a la crítica, quan un es troba amb un crític que alhora és competència seva, és difícil creure que la crítica sigui tan objectiva com hauria de ser. No es pot ser jutge i part a la vegada. Els crítics realment professionals em semblen fantàstics. Segons quines crítiques de persones que comparteixen estanteria amb tu a les llibreries…

Textos: Xavier Puig / Clack
Fotos: Pol Alfageme / Clack

Podeu veure el vídeo de l’entrevista aquí

Les obres de millora dels carrers de Sant Feliu i la construcció dels nous hotels del centre estan en plena operació. Des del carrer Sant Ramon, ja finalitzat, passant per la remodelació de l’Hotel Regina al carrer Joan Maragall amb Girona, la construcció de l’Hotel Elke al Portalet, els carrers transversals entre el Passeig i la zona centre i el canvi de la il·luminació a la Rambla Vidal són les obres més visibles aquests dies a la zona centre. D’una mica més d’envergadura, les obres del carrer Colom, del qual ja han començat a emporlanar les voreres.

De més magnitud són les obres al carrer de Santa Magdalena, entre la carretera de Girona i la riera de Sant Amanç (foto principal) . L’empresa adjudicatària ja ha començat aquesta setmana els treballs, que s’allargaran durant sis mesos ja que han d’enllaçar amb les del canvi de col·lector de la carretera de Girona que s’iniciaran aviat.

Fotos: Joan Serra/ J.C. / L.M. / Tribuna Ganxona / Ràdio Sant Feliu (c/Colom)

L’Equip de Govern ha arribat a un acord amb la plantilla de la Policia Local que desencalla la problemàtica del càlcul dels complements salarials de la plantilla, una qüestió que portava de corcoll els governants des que van començar l’actual mandat, ja que els tècnics encarregats de l’afer varen trobar elements que eren considerats com a qüestionables en el càlcul del complement que percebien els policies mensualment, uns 400 euros per allargar la jornada de 35 a 40 hores setmanals, que resultava massa elevat donat que els funcionaris públics treballen 37,5 hores a la setmana per decret estatal. El govern va plantejar que els agents fessin 42,5 hores setmanals per cobrar el plus.

Aleshores, el govern local va decidir treure aquest complement atenent els informes tècnics, fet que va provocar que els representants sindicals dels agents portessin el cas als tribunals i que, en primera instància, el jutge donés la raó al Govern local.

Amb la finalitat de superar aquesta situació, ara s’ha arribat a un acord satisfactori per ambdues parts i que permet avançar en la millora de la situació laboral del cos de la Policia local. L’acord actual (que es ratificarà al ple d’aquesta nit), ha estat subscrit la majoria de la plantilla i s’articula en dues aportacions fonamentals: una adequació singular dels llocs de treball que afecta el complement específic per cada agent i un complement específic funcional de 143,6 euros mensuals per prolongar la jornada de 2.5 hores addicionals a les 37.5 hores setmanals de treball efectiu. Aquest complement té caràcter voluntari, no consolidable, condicional i previsible.

Millores per a la seguretat dels ciutadans

La idea de l’Equip de Govern és modernitzar i millorar els serveis de policia local per satisfer les demandes i necessitats ciutadanes en matèria de seguretat. Així, s’han anat fent petits passos com l’increment de plantilla i noves armilles que ja s’han comprat i estan pendents de ser servides, nous vehicles, armes reglamentàries i la ja anunciada instal.lació de càmeres de seguretat a la ciutat. La inversió ja està aprovada al pressupost municipal.

Guíxols des del Carrer-Entesa ha fet arribar al govern de la ciutat una proposta concreta perquè es faciliti una complerta informació a les persones que s’adrecin al consistori i als serveis funeraris de la ciutat ja que consideren que “actualment els serveis funeraris tenen la condició de servei d’interès general per a la ciutadania i, en aquest sentit, ha de quedar garantit el dret de les persones usuàries a obtenir informació puntual, veraç i actualitzada sobre els serveis funeraris als quals tenen accés i sobre les seves condicions econòmiques dels mateixos”. Amb aquesta finalitat, la formació vol que la web municipal incorpori tota la informació, fàcil i entenedora, sobre preus i prestacions dels serveis funeraris que s’ofereixen a la ciutat. Tanmateix, entén que l’empresa prestadora dels mateixos també hauria de fer el mateix en el seu propi espai web.

Les obres dels nous col·lectors d’aigües pluvials al carrer Santa Magdalena i la carretera de Girona imposen des d’aquesta setmana fins el mes de juny, data prevista per la finalització de les obres, un seguit d’afectacions viàries i canvis en el sentit d’alguns carrers i la disposició de contenidors d’escombraries.

L’Ajuntament ha enviat 1.800 cartes a veïns i comerciants de la zona, amb les previsions i terminis. En el cas de Santa Magdalena, el tall serà total en el tram que va des de la riera de Sant Amanç fins a la carretera de Girona, mentre que entre el carrer Bruc i la riera de Sant Amanç només es permetrà el pas dels vehicles de veïns amb guals o garatges. En aquest vial, a més del col·lector, les obres preveuen la reurbanització, amb noves xarxes de serveis, i la construcció d’un gran dipòsit d’aigües pluvials per prevenir inundacions a la desembocadura i la zona del monestir. L’Ajuntament ha acordat amb la constructora mantenir la cruïlla amb Miquel Boera oberta al trànsit tant temps com es pugui.

L’Ajuntament va iniciar el dilluns 16 de gener les obres de reparació d’un tram de cinc metres del camí de ronda que havia quedat malmès per causes meteorològiques fa un parell d’anys.
Aquests danys al camí feien impracticable el seu recorregut en un tram aproximat de 5 metres linials, a l’alçada del carrer Ricard Boadella i Sanabria, a la urbanització Les Penyes, i s’aprofita l’actuació urbanística per arranjar un petit tram d’escales que havien quedat també malmeses.
És previst que aquestes obres durin aproximadament tres setmanes i tenen un cost de 15.382,94 euros (IVA inclòs).

El govern ganxó va tancar a finals d’any l’adquisició de la finca de gairebé 2800 m² corresponent als jardins de la Casa Blasco, situats entre el carrer de l’Abadia i el pati del Monestir.

Ho va fer, però no del tot, ja que els antics amos reivindiquen que encara tenen la servitud de dret de pas d’una de les porcions de la finca adquirida pel consistori, segons ha avançat avui el diari El Punt-Avui.

L’Ajuntament havia tancat una opció de compra el passat mes de juliol per valor d’uns 700.000 euros, però en va reservar uns 16.000 cautelarment per compensar l’afectació de la servitud del dret de pas i les despeses notarials, judicials i registrals derivades de la compra.

L’acord de la Junta de Govern declarava aleshores que “no es considera vigent el dret dels veïns de l’altra part de casa per tal que hi accedeixin”, ja que el contracte on ho estipula és de 1922.  Això obria la possibilitat de portar el cas als tribunals.

Tot i això, el regidor Josep Saballs ha declarat a El Punt-Avui que “la via del litigi la volem descartar” i reitera que la servitud de pas “és obsoleta ja que l’altra propietat té un accés independent pel carrer Jacint de Pau”. Amb tot, al Registre de la Propietat no varen eliminar aquesta servitud de dret de pas mentre no hi hagi un acord entre les dues parts o una resolució judicial.

Segons Saballs, mantenen les converses obertes i han donat les claus dels jardins als propietaris veïns tot i que la intenció del govern és acabar obrint la propietat al públic.

La celebració de la festivitat de Sant Antoni Abat va atraure ahir força públic als carrers del nucli històric i el passeig. Les activitats van començar amb la tradicional passada dels Tres Tombs, amb cavalls i carruatges per diversos carrers. Posteriorment, el rector va fer la benedicció dels animals als jardins de Juli Garreta. La comitiva, encapçalada per les fundacions Vimar i Tramuntana, va viure la participació de genets, colles i carruatges d’altres poblacions de les comarques gironines, segons informa El Punt-Avui.

Segons el diari El Punt-Avui, les feines per renovar el paviment dels carrers Lleida i València, dos dels més transitats del barri de Vilartagues, van concloure divendres amb l’asfaltatge del tram de València entre les avingudes Saragossa i Catalunya. Les obres han durat tota la setmana, amb talls puntuals per poder fressar prèviament el ferm vell. Només quedaran, amb vista a la setmana vinent, el repintat de les marques vials i l’acabat de les tapes de registre de les conduccions de servei. La llargada conjunta dels dos vials arranjats voreja els 900 metres lineals.

El govern municipal (TSF, ERC i PSC) ha reaccionat a la recollida de signatures engegada pels comerciants del centre ciutat i a la moció presentada pel PDECat, que té el seu origen en una decisió de l’executiu, que un cop iniciada la tardor va ordenar el tall total al trànsit rodat per la rambla Antoni Vidal, que fins aleshores era transitable per als vehicles de càrrega i descàrrega. La justificació del govern a aquest tall era “els incompliments reiterats d’horaris i els desperfectes que els vehicles pesants causaven en el paviment de llambordins”, segons el diari El Punt-Avui. Això va contrariar els comerciants i el gremi de repartidor, que van iniciar una recollida de signatures.

Ara, i malgrat que encara hi ha jardineres a la confluència amb el passeig del Mar, l’Ajuntament ha lliurat uns passis que autoritzen l’accés per descarregar, com a resposta a les múltiples signatures presentades.

Segons el diari El Punt-Avui, els permisos només s’adrecen a propietaris de negocis i residents, de nit i fins a primera hora del matí, i segons declaracions de l’alcalde a aquest mitjà, “aviat ja no seran necessaris perquè les noves càmeres de vigilància hi controlaran l’accés i multaran els vehicles amb matrícula no autoritzada”.

L’Ajuntament iniciarà les obres per fer un col·lector de recollida d’aigües plujanes dels carrers adjacents a la carretera de Girona, per evitar els problemes que l’aigua provoca a la zona centre quan plou. El col·lector. que arribarà al carrer Antoni Ferrer, costarà 369.588 euros i s’ha de fer en un termini de set mesos per tal d’enllaçar-la amb l’obra a fer al carrer Santa Magdalena.

Segons declaracions de l’alcalde a El Punt-Avui,  el col·lector ha de recollir totes les aigües pluvials que baixen pel fort pendent de la carretera de Girona fins al centre de la ciutat i així solucionar un problema que ell considera “endèmic”. El projecte pretén que s’absorbeixin les aigües plujanes que passen per sobre els carrers travessers de la carretera, que no tenen punts de recollida d’aigua de pluja malgrat tenir els embornals. Amb el nou col·lector es podran connectar els tubs i recollir les aigües.

Coincidència amb les obres del carrer Santa Magdalena

L’alcalde remarca la importància del projecte,  lligat amb la reurbanització de la segona fase de Santa Magdalena. Aquest projecte costarà 520.630 euros i sis mesos d’obres, i comprèn les actuacions en aquest carrer, al tram que va des de la carretera de Girona fins a la riera de Sant Amanç, en què s’hi faran enderrocs de paviments de calçada i voreres, renovació de la xarxa de clavegueres i aigua potable, modificació del cablejat elèctric i pavimentació nova.

Altres obres al centre

L’equip tripartit de govern també ha previst obres als carrers Sant Antoni i Sant Llorenç per tal que aquests vials tinguin una plataforma a un únic nivell amb una calçada de 2,80 metres i unes voreres simètriques, però d’amplada variable degut a les petites irregularitats de les edificacions. També es construirà una xarxa de sanejament separativa, que connectarà totes les conduccions existents d’aigües pluvials residuals i tots els baixants d’aigües pluvials que actualment aboquen al carrer, amb embornals a la part central dels carrers per a la recollida d’aigües superficials, així com una modificació de la xarxa elèctrica de baixa tensió.