Presentat el llibre de “60 històries dels anys 60” a la Sala de Plens

22/04/2017

La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe. L’edil va destacar que l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.

Aleph es manifesta pels carrers de la ciutat

24/04/2017

El matí de Sant Jordi es va veure sacsejat per la proposta d’un grup d’actors i actrius que arrossegaven un taüt i bosses d’escombraries negres de gran embalum que van recórrer tot el centre de la ciutat, enmig de les parades de flors i llibres, mentre es desenvolupava la jornada cultural. La manifestació , alenada per l’Associació Aleph , simbolitzava l’estat de malaltia greu que pateix la cultura, amenaçada per la manca d’interès de les institucions i per la pressió fiscal.

El grup de 8 alumnes de Geòrgia Bonell van sensibilitzar els presents de forma silenciosa i les octavetes distribuïdes per Aleph van informar a la població de l’acte que es feia tot seguit per presentar el manifest fundacional d’aquest grup, format per artistes i persones amants de la cultura que va néixer la tardor de l’any passat.

En el manifest, llegit per Geòrgia Bonell a les escales de l’Espai K de l’antic hospital, s’expressa que “els nous temps reclamen la reinterpretació del fet cultural, fent-lo més pròxim i és crític. Hem d’apropar-lo al nostre entorn, allunyant-lo del consumisme i de les maniobres interessades. D’aquesta forma, la cultura esdevé un compromís al servei de tota la societat en la que neix”.

Aleph vol impulsar tota mena d’iniciatives relacionades amb la cultura i demana la col·laboració de tothom, especialment dels joves, per gaudir del fet cultural.

Enjardinen els voltants del Guíxols Arena

11/04/2017

L’Ajuntament, a través de l’empresa adjudicatària, ha enllestit l’enjardinament dels entorns del Guíxols Arena, una actuació que estava pendent des de la tardor, quan es va estrenar la graderia i la urbanització de l’esplanada polivalent que es fa servir com a aparcament, amb dues pistes de bàsquet, i que permetrà la celebració de concerts i activitats de gran format, segons El Punt-Avui.

El projecte inicial incloïa la plantada de vegetació en tot el perímetre rectangular de l’esplanada, però finalment el consistori i l’empresa han pactat ajornar la franja adjacent al camp municipal de futbol de Vilartagues, en espera dels treballs d’ampliació i millora de les graderies i la coberta de l’estadi, que el regidor d’Urbanisme i Obres, Josep Saballs, avança que voldrien tirar endavant entre aquest any i el vinent.

De moment, les obres han consistit en la construcció d’un gran parterre amb reg automàtic al darrere de la graderia i el condicionament dels altres dos laterals, amb nou arbrat pel costat de l’avinguda Catalunya.

Saballs explica a El Punt-Avui que, al marge de l’encaix de les obres al camp de futbol, l’altra actuació prevista per aquest 2017 és l’ordenació del tram de l’avinguda Catalunya que discorre davant de l’espai.

La intenció és eixamplar la calçada i urbanitzar la vorera inexistent, davant l’aparcament municipal d’autocaravanes. Les obres s’inclouran en el pròxim paquet municipal de millores d’asfaltat i voreres, que trauran a subhasta a mitjà termini.

La nova “Àncora” comença diumenge

21/04/2017

Demà dissabte i diumenge, diada de Sant Jordi, l'”Àncora” estarà present en una parada a la Rambla Vidal, on es podrà adquirir, a més dels punts de venda habituals. D’aquesta manera, la històrica publicació s’ha volgut afegir a la gran festa del Llibre i la Rosa per Sant Jordi, per tal d’encetar la nova etapa de mans de la Cambra de Comerç de Sant Feliu.

De moment, la revista sortirà en paper un cop al mes i en pocs dies ja es podrà començar a consultar en digital, que en aquests moments està en procés de proves. El preu de la publicació en paper és de 2 euros i per aquesta edició especial s’ha fet un tiratge de 1.500 exemplars.

Burruezo treu nou disc al mercat: “Dervishes and Troubadours”

20/04/2017

Burruezo és el nom artístic de Pedro A. Burruezo, un dels artistes catalans més humils i, al mateix temps, més singulars, sòlids i transversals que ha donat la música a l’estat
espanyol en les últimes dècades. Fundador de Claustrofobia en els 80, pioner de mil tendències, a partir dels 2000 li dóna un gir de 180 graus a la seva carrera i a la seva
vida.
Ara, torna a sorprendre amb “Dervishes & Troubadours”, un disc preciós i embriagador que conjuga dos discos en un: per una banda, música contemporània inspirada en el sufisme, amb aromes morisques, amb peces cantades per Burruezo en àrab i castellà, amb instruments àrabs, d’un profund missatge espiritual; per l’altra, música inspirada en les peces de trobadors, la música sefardita, les aromes medievals, amb un aire innovador en lletres i harmonies, cantat en català i en ladí, principalment, per Maia Kanaan (braç dret de Burruezo en els últims anys), també una gran violista.
El disc queda sentenciat amb una peça inspirada i enigmàtica en italià, “Hesiquia (Cantata dell’eremita)”, que Burruezo ha interpretat juntament amb la Orquestra VOZES, formada per nois en risc d’exclusió de barris desfavorits de Barcelona; els arranjaments d’I. Lorenzana i la direcció, de Pablo González. En resum, un disc profund, misteriós, d’una poesia insondable i d’una bellesa estranya per als temps que corren.
El nou disc té un parell de picades d’ullet a peces “claustrofòbiques” enfocades avui des d’una perspectiva sufí. Burruezo sentencia: “no haver gaudit mai d’una popularitat com
sí els ha ocorregut a altres artistes de la meva generació m’ha permès seguir experimentant i buscant fins a donar amb la meva pròpia veu d’una forma completament aliena al mercat. És més, perdre antics fans, de tant en tant, és molt sa. A ningú hauria d’estranyar-li que jo digui que fer música espiritual i contemporània és completament compatible i necessari”.
Per encàrrec del Taller de Músics, així mateix, amb el cantaor Pere Martínez, el sudanès Wafir S. Gibril i un grup d’excel·lents músics i ballarins girant al voltant de la Nur Camerata… ultima en aquests dies “Auto Sufí Ciència”, que s’estrenarà en el festival Barcelona Ciutat Flamenc el 27 de maig, i que inclou algunes de les peces més emblemàtiques de “Dervishes & Troubadors”.

Poemari dedicat a Sant Feliu de Guíxols del professor Antonio Moreno Herrera

19/04/2017

Antonio Moreno Herrera, de nom de ploma Antonio M. Herrera, va ser professor de llengua i literatura espanyola de l’Institut Sant Elm entre els anys 1981-1986. Ara, 31 anys després, presenta un llibre de poemes escrit en aquell moment, que recull l’experiència personal i col·lectiva, les vivències emocionades i líriques d’aquells anys, en què va coincidir, entre d’altres, amb el professors Josep Maria Terricabras, Mercè Enrich, Jordi Sistach, María José Royo, Àngela Ribas i José Luis Mayo, director del centre durant 18 anys, a qui dedica l’obra, a ell i a Josep Vicente. Recordem que Antonio Moreno Herrera va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu un parell d’anys durant la primera legislatura de Vicente.

El poemari, amb el mateix pròleg que Antoni Puigverd va escriure en el seu moment, es titula La maravilla ensimismada (Kuiksàlia), i es presenta dijous 20 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’acte anirà a càrrec de José Luis Mayo i Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició, a més del mateix autor, i Christian T. Arjona, l’editor del llibre, publicat per la jove editorial gironina Libros de Aldarán. D’altra banda, l’autor signarà llibres els dies 22 i 23 d’abril a la Fira de Sant Jordi, a la Rambla.

Antonio M. Herrera va néixer a Cantàbria i va passar l’adolescència a Àvila. Ha publicat Esa luz que el aire tensa (Valle de Corneja); Perfecta arquitectura, premi Flor de Jara 2015 de la Diputació de Càceres; Godayla al amanecer i Mirada a una mirada, dedicat al pintor Bronchú (tots dos escrits al poble valencià de Godella, on vivia), i a Rocafort, on viu actualment, A ras de suelo (Vicent Andres Estellés) i Estas rachas de marzo, premi internacional Fundació Antonio Machado 2010, de Cotlliure.

La seva experiència com a professor a diferents instituts de Catalunya i València li ha permès conjuminar en ell l’aire vulnerat de la poesia mística amb
la lúcida serenitat mediterrània.

La policia local lliura distincions i ret comptes al ciutadà

09/04/2017

La policia local guixolenca va presentar ahir, en un acte públic, la memòria d’actuacions del 2016 i va lliurar les tradicionals distincions als mèrits dels agents del cos policial i altres cossos de seguretat que han col·laborat amb ells. En total, el 2016, la policia local va realitzar 18.142 serveis durant 26.000 hores laborals

L’acte va tenir un vessant lúdic, amb l’exhibició dels tres nous vehicles tot terreny acabats d’adquirir, les motocicletes i les armilles antibales entre els més menuts, que es van poder fer fotografies emulant la feina policial. L’alcalde, Carles Motas, va destacar la “modernització” material del cos, i el regidor de Seguretat, Jordi Vilà, va subratllar que el cos s’està preparant per a un relleu generacional en previsió de futures prejubilacions.

Els guardons van reconèixer els agents que han arribat als 25, 30 i 35 anys de dedicació així com les col·laboracions d’efectius dels altres cossos, especialment de sis mossos d’esquadra que van auxiliar un policia local ferit en acte de servei. Les creus de bronze van premiar la col·laboració amb la Guàrdia Civil en la recent operació Jabal contra el narcotràfic, i també un agent local que va socórrer, fora de servei, una menor inconscient fins que va arribar l’assistència sanitària.

Finalment, les dues creus de plata al mèrit policial van ser per a una agent de la Policía Nacional i el sotsinspector local Ernest Nàtera, en reconeixement a la col·laboració prestada en diversps dispositius de seguretat conjunts contra bandes del crim organitzat presents al municipi.

Menció a l’excap del CNP Ángel Camafreita

Entre els homenatjats, també van lliurar una placa de dedicació al comissari Ángel Camafreita, del Cuerpo Nacional de Policía, que durant tres dècades va prestar servei a la comissaria de Sant Feliu i a finals d’estiu de l’any passat va marxar a Cantàbria, com a cap superior regional en funcions. Camafreita, emocionat, va confessar que troba a faltar la ciutat, on manté la família i espera tornar quan assoleixi la jubilació, d’aquí a un parell d’anys, segons informa el diari El Punt-Avui.

La CUP reivindica habitatge social pel llegat Anlló

La CUP de Sant Feliu de Guíxols va organitzar aquest dissabte 8 d’Abril, a la Plaça Salvador Espriu, una jornada per l’habitatge social en la qual hi va participar finalment el diputat Benet Salellas juntament amb el militant local Jaume Fernàndez.

En la mateixa hi va haver declaracions en clau crítica sobre la problemàtica existent per l’accés a habitatges socials, la manca de resposta ràpida i efectiva des de les institucions

públiques pel que fa sobretot a famílies en exclusió social i residencial.

La CUP Guíxols va tornar a dona suport a l’alliberació del bloc ocupat al carrer Verdaguer, propietat de la Generalitat, per destinar-lo a habitatges socials, ja que, segons ells, les famílies del Col·lectiu Dignitat, amb aquesta reivindicació, han creat un precedent, demostrant que “hi ha habitatges de titularitat pública en el nostre municipi i l’administració ha fet una pèssima gestió d’aquesta herència, optant per l’especulació amb els immobles, subhastant-los diverses vegades i tenint-los tancats i barrats, en lloc de destinar-los a ús social i omitint el codi civil català”. Aquesta denúncia s’ha ampliat a la resta del territori i també es denuncià la manca de subministrament d’aigua des de l’hivern passat per les famílies del bloc ocupat.

Des de la CUP demanen que s’incloguin de l’herència Anlló tots els immobles necessaris per minimitzar el màxim possible la “problemàtica greu d’habitatge” de la nostra ciutat, i els diners necessaris per reforçar l’àrea de serveis socials, així com que, fins que no arribi aquesta cessió, es posin tots els mitjans a l’abast per garantir el suport a totes aquelles famílies amb informes d’exclusió social i residencial que es troben en situació d’ocupació d’algunes d’elles.

A l’assemblea feta posteriorment hi van assistir més d’una trentena de persones. En ella es va denunciar que des de les mateixes famílies afectades hi ha un alt grau d’ocupació provocat per la manca d’alternatives d’habitatges de lloguers socials, “amb el patiment que això comporta, problemes de salut, manca de subministraments i que afecta directament als seus drets i a la seva dignitat”. També es van reivindicar aquest tipus d’habitatges per poder optar a l’emancipació de la gent jove i van especular que “l’ajuntament jugui una doble cara en el full de ruta de l’herència Anlló, que potser el que tenen és pressa per invertir gran part dels diners en el Museu Thyssen, que és un dels objectius principals

d’aquest govern”.

Per altra banda també es va esmentar el fet que el govern de la ciutat ha aprofitat la reivindicació feta des del Col·lectiu Dignitat i la CUP Guíxols per destacar-se políticament en matèria d’habitatge, quan en els pressupostos municipals d’aquest any “havien minimitzat a la meitat la partida destinada a l’adquisició d’habitatges per a ús social”.

Detinguts 3 ganxons que cultivaven marihuana a Llagostera

06/04/2017

Agents de Mossos d’Esquadra de la comissaria de Girona, juntament amb agents de la Policia Local de Llagostera, van detenir ahir tres homes, d’entre 32 i 39 anys, dos d’ells de nacionalitat espanyola i l’altre portuguesa, veïns de Sant Feliu de Guíxols, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública i un delicte de defraudació de fluid elèctric.

Les detencions són fruit d’una investigació que van iniciar els Mossos després de tenir coneixement que en un domicili de Llagostera hi hauria un cultiu de marihuana. Els agents també van saber que el domicili investigat estaria defraudant fluid elèctric, ja que tenia una connexió fraudulenta a la xarxa general. Segons estimacions, la defraudació d’electricitat seria de més de 5.000 euros.

El 5 d’abril, mossos d’investigació juntament amb efectius de la Policia Local de Llagostera van fer una entrada i perquisició, amb el consentiment de l’inquilí, al domicili en el qual s’estarien produint els il·lícits penals.

Quan els agents es disposaven a realitzar l’entrada, al lloc hi va arribar un turisme. Inicialment el conductor semblava tenir intenció d’aturar-se però en veure el dispositiu policial va accelerar bruscament i va intentar marxar. Els mossos el van interceptar i aturar. A l’interior hi anaven dos homes que també estaven sent investigats pel presumpte delicte contra la salut pública i van quedar detinguts.

Quan els policies van entrar dins el domicili hi van trobar una plantació de marihuana amb més de 500 plantes en diferents estadis de creixement. També hi havia tots els estris necessaris per tenir-ne cura de les plantes en condicions òptimes. Davant les evidències també es va detenir la persona que vivia en el domicili.

Els detinguts, tots ells amb antecedents, van quedar en llibertat després de declarar en dependències policials, a l’espera de ser citats pel jutjat encarregat d’instruir el cas.

Passejant per Sant Feliu

16/04/2017

Sé que sóc torracollons de mena i aquest fet, sabut per tothom, no té major importància, el que sí en té és l’enorme desgavell en el qual està sumit Sant Feliu. Hi ha tants disbarats que no sé per on començar.

Ahir em van parlar d’un augment desmesurat d’aparcaments de motocicletes. Evidentment, ho comprovo i veig que al primer tram de la carretera de Girona n’hi han pintat un bon grapat i penso: renoi, sí que ha augmentat el parc de les dues rodes! I, en passar pel davant de l’ajuntament, per la banda del passeig…hòstia! (Amb perdó per l’expressió). Que hem acollit totes les associacions de motoristes de les comarques de Girona?

Passo pels voltants del monestir i au! Altre cop, com l’any passat, la fira amb més poca gràcia de la comarca, enclavada en un dels pocs indrets històrics que ens queden a la ciutat i que, a més a més, té fama arreu de les comarques de Girona i Barcelona. Amb la quantitat de fires medievals que es fan arreu i que s’hi adirien d’allò més, doncs no, a Sant Feliu hem de ser diferents. I, per si no n’hi hagués prou, el turista un xic despistat que es passegi per aquests vorals, com que totes aquestes parades que no tenen ni un xic de gràcia tapen la part del conjunt que és més emblemàtica, és a dir a la Porta Ferrada, se’n va creient que l’han enganyat.

Ho deixaré aquí, però podria continuar amb la plantada de columnes d’aquestes revestides de plàstic, que sembla que hi neixin, perquè hi passes avui i l’endemà sense previ avis te les trobes al mig del pas i dius: alça Manela, ja hi tornem a ser!

Comencen a excavar el nou dipòsit a la riera de Sant Amanç

05/04/2017

Segons informa El Punt Diari, les obres per construir un gran dipòsit de laminació d’aigües torrencials subterrani a tocar de la riera de Sant Amanç han començat aquesta setmana a Sant Feliu de Guíxols. La infraestructura, dissenyada amb una capacitat d’uns 120 metres cúbics, permetrà engolir l’aigua dels nous col·lectors d’aigües pluvials del carrer Santa Magdalena i la carretera de Girona en cas d’un xàfec intens, quan també es pot donar el cas que el nivell de la riera pugi puntualment en excés.

A més d’ampliar la capacitat hidràulica del sistema, que posteriorment bombarà l’aigua emmagatzemada cap al desguàs, el regidor d’Obres, Josep Saballs, explica que el recipient permetrà retirar residus sòlids arrossegats per l’aigua, com ara troncs i canyes, que, juntament amb els sediments, es podran extreure de manera periòdica i reduiran el risc de taponament al curs de la riera.

El dipòsit s’encabirà sota la calçada del carrer Santa Magdalena, entre Mall i la riera. D’entrada, ja han començat a excavar dues trinxeres per al pilotatge de formigó que aguantarà l’estructura. Inicialment havien previst un sistema constructiu més simple, però per garantir l’estabilitat de les finques adjacents han decidit reforçar-la. Les obres implicaran limitar durant uns dies l’entrada i la sortida d’alumnes a l’escola Gaziel pel carrer del Mall, que s’havia mantingut des de l’inici dels treballs –al gener–, però ara han decidit restringir-la des de Setmana Santa i, com a mínim, fins que acabi la feina de la maquinària pesant.

Pel que fa a la resta dels treballs del nou col·lector i la reurbanització del carrer, Saballs diu que avancen al ritme previst i manté la previsió que acabin a principi d’estiu. Bona part de la canonada ja s’ha soterrat i la renovació de la xarxa de serveis està gairebé a punt, per afrontar la construcció de les voreres després de Setmana Santa. En el cas de l’obra del col·lector de la carretera de Girona, el regidor explica que han topat amb un subsol més rocós del previst, fet que farà necessari substituir tubs antics de fibrociment. A partir del dia 18, tallaran el tram de carretera entre Joan Bordàs i Sant Adolf, circumstància que implicarà concentrar el trànsit descendent pel carrer Hernán Cortés cap a l’escola Gaziel.

El govern vol cobrir les rieres de Sant Amanç i Sant Pol

04/04/2017

Segons avança El Punt-Avui, el govern de la ciutat treballa per cobrir dues de les quatre rieres que discorren a cel obert pel nucli urbà: les rieres de Sant Amanç i Sant Pol. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, ha explicat al rotatiu gironí que fa un any que mantenen converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i aviat encarregaran la redacció dels projectes tècnics previs a l’execució de les obres.

Un cop redactats els projectes, la intenció és anar fent els treballs de cobertura per trams, en funció de la disponibilitat pressupostària. Saballs concreta que la prioritat és la cobertura de la riera de Sant Pol, que volen començar aquest mateix any. Però abans d’acabar el mandat també volen deixar resolt el tram baix de la riera de Sant Amanç, des de la plaça del Monestir fins a l’encreuament amb el carrer Antoni de Capmany.

L’abast d’aquesta darrera actuació, més a llarg termini, comprèn la cobertura fins al camí del Molí d’en Blanch i el pati de l’escola Gaziel, que quedarà configurat com un nou carrer d’ús reservat per als vianants, que en l’inici, al carrer Hospital, ja du el nom del Doctor Martí Casals. El traçat des de davant del monestir és cobert des de fa un segle sota el carrer de Juli Garreta, i ara també està previst millorar-ne la capacitat hidràulica a la desembocadura a la platja, dins del projecte de reforma del passeig marítim de Rius i Calvet.

Les altres rieres

Fora dels dos trams en estudi, restaran pendents el curs urbà de la riera de les Comes, des de la ronda de Ponent fins a l’aparcament de l’Horta d’en Palahí i el tram baix de la riera de Tueda, entre la carretera de Palamós i la desembocadura al port. En aquest darrer cas, Saballs explica que l’obra dependrà de la renovació de les concessions de Costes, més enllà del 2018, i dels avenços en el desenvolupament urbanístic del sector de Cala Sants, sense notícies des que es va refer el planejament, el 2014.

Pont estratègic a Sant Pol

En el cas del tram final de la riera de Sant Pol, ara només coberta en 20 metres sota el carrer Demazel, la idea és obrir un nou vial des del giratori del límit de terme entre Sant Feliu i s’Agaró, però la prioritat viària és connectar amb un nou pont la benzinera de la carretera de Palamós amb el cul-de-sac de l’avinguda Jaume I, un enllaç que escurçaria l’accés a la platja i permetria limitar a un sentit de circulació el passeig de Sant Pol, amb més espai per als vianants.

La CUP Guíxols vol que els diners de l’herència Anlló es destinin a habitatge social

02/04/2017

Davant les darreres informacions sobre l’herència Anlló que han sortit publicades als mitjans, en què es cita que l’Ajuntament ha acordat un full de ruta “àgil i que permet posar el punt i final a un llarg camí de tràmits i gestions per liquidar l’herència i revertir-la a la ciutat” i que l’acord amb la Generalitat inclou la venda de diferents propietats i que un dels hotels es destini a habitatge social, la CUP Guíxols ha manifestat que volen que l’Ajuntament els doni “més informació sobre com s’habilitarà aquest hotel, o el que sigui, per a habitatge social: quants habitatges hi haurà, quan poden estar habilitats aproximadament i quan hi podrà entrar gent a viure-hi, quin pressupost es destinarà a habilitar l’edifici i per als subministraments bàsics”. També els agradaria obtenir més informació de la gestió que es vol fer de la finca ocupada del carrer Verdaguer.

A tal efecte, la CUP Guíxols proposa que la totalitat dels beneficis de la venda dels hotels i propietats de l’herència vagi destinada a incrementar els serveis socials de la ciutat i l’habitatge social, i citen una frase de l’alcalde ganxó Carles Motas: “revertir l’herència a la ciutat”, i afegeixen que el bloc ocupat del carrer Verdaguer s’habiliti per a habitatge social.

La CUP proposa convocar la Taula d’Habitatge “per consensuar el camí a seguir d’una vegada per totes de crear habitatge social a la nostra ciutat”. “Pensem que és una molt bona oportunitat per l’Ajuntament per crear un parc d’habitatge social de propietat i gestió pública per a la ciutat ja que, més que mai, es disposarà d’espais i diners per a fer-ho”, acaben dient.

El ple aprova demanar al govern espanyol l’anul·lació del judici a Companys

31/03/2017

En el ple d’aquest dijous es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal de MES per demanar l’anul·lació del judici a Lluís Companys. Cal recordar que aquesta moció també es va presentar l’any 2010 al Congrés dels Diputats i no es va aprovar pels vots en contra del PP i del PSOE. Això va provocar que molts Ajuntaments catalans presentessin mocions en aquest sentit.

Aquestes reivindicacions no són noves, després de la transició i de successius governs democràtics, apareix a partir de l’any 2000 un moviment ciutadà, tant espanyol com català, que reclama la condemna al franquisme i també l’anul·lació de tots els judicis polítics que es van donar en aquest període així com l’exhumació dels familiars desapareguts que es trobaven molts d’ells en fosses comunes repartides per tota la geografia peninsular.

A tal efecte, la Generalitat creà al 2007 el Memorial Democràtic, que en l’article 2 de la llei de la seva creació explica els seus objectius que són “desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica i, en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat de Catalunya republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió dels temps presents”. L’acció més rellevant del Memorial Democràtic fou la reclamació de l’anul·lació del judici de Lluís Companys i la rehabilitació de la seva figura. Al 2008 es presenta la resolució aprovada pel Parlament al Congrés dels Diputats, i al 2009 aquest darrer pren una decisió que serveix per rehabilitar la figura de Companys, però no l’anul·lació del judici, el Govern espanyol “esgotava més enllà de les decisions que puguin adoptar les famílies o les institucions que mirin d’anul·lar el judici sumaríssim (…) però en aquest intent no hi serà el Govern”. Així doncs s’iniciava la via jurídica per intentar l’anul·lació del judici, que encara no s’ha aconseguit.

Segons declaracions de MES “és de justícia l’anul·lació d’aquest judici i tants d’altres, així com desplegar la llei de la Memòria Històrica que en altres comunitats sí que s’ha fet, però sembla que a Catalunya no acaba d’arrencar. Donem les gràcies a tots els grups municipals per haver-se adherit a la nostra moció i esperem que aviat no siguin necessàries”.

Isabel Clara Simó: “La literatura no serveix per res”

08/04/2017

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és la darrera guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ens rep al seu pis de Barcelona i, tot just entrar, hi trobem una estanteria que recull bona part de la seva trajectòria literària, ‘La Salvatge’, ‘És quan miro que hi veig clar’ o el seu darrer llibre ‘Jonàs’ (Edicions 62, 2016). Creu de Sant Jordi el 1999, aquesta escriptora i periodista ha dirigit la revista ‘Canigó’ i ara escriu articles a ‘El Punt Avui’. Parlem de la seva trajectòria, de literatura, del País Valencià, del procés independentista i, fins i tot, trobem una escletxa perquè es reconegui assídua als capítol repetits de la sèrie ‘The Big Bang Theory’.

Premi d’honor de les lletres catalanes. Què se sent al estar a la mateixa llista que Rodoreda, Espriu o Carné?
Prefereixo no pensar-ho que estic en aquesta mateixa llista. És un premi important. Crec que han influït diverses coses. Ha influït que sóc vella, sinó no tens prou trajectòria perquè et donin aquestes coses. Ha influït que sóc dona, perquè tenen un dèficit de dones important, i ha influït que sóc valenciana, perquè ara toca perifèria. També alguna cosa que dec haver fet ben feta en literatura.

Quina és la intenció de la seva obra literària?
Cada llibre té una intenció diferent. Jo crec que la literatura no serveix per res, és una obra d’art. No és una guia de viatges, ni una guia ètica, ni una guia per presumir davant dels amics, no és ornamental. En el meu cas, pot ser bo o dolent, intento que no tingui una intenció utilitària. Sempre dic que qui vulgui utilitat vagi a la ferreteria. Ara bé, una novel·la ha de fer sentir i ha de fer pensar. Si només fa sentir és un culebrot, si només fa pensar és un totxo filosòfic. Però, si aconsegueixes les dues coses, encara que sigui en un lector determinat, aquesta novel·la és bona.

Com han evolucionat els seus llibres?
El que sé és que cada llibre intento que sigui diferent dels altres i que cada pàgina sigui una miqueta millor que l’anterior, perquè tota la vida ets un aprenent d’escriptor.

Ha cercat expressament intentar tocar els diferents pals de la literatura?
És una cosa racional i buscada. És més, el fet de ser dona et fa adonar que bona part de la crítica pensa que hi ha una secció femenina i que escrivim només des dels ulls de dona. En canvi, la mare fundadora de la secta de les dones escriptores, Virginia Woolf, deia: “Sigueu dones masculines i homes femenins a l’hora d’escriure”. Però les dones encara som mirades amb la suspicàcia de que parlarem de temes interiors, casolans, de l’amor, de vestidets. Això tindria un contrast brutal si es molestessin a llegir-nos.

Es reconeix com a materialista, és important això a l’hora d’escriure?
Jo, ideològicament, són una persona materialista, racional. És la meva formació i la meva manera de veure el món. No sóc religiosa, ni de fantasies esotèriques, ni creacionista. He intentat ser racional tota la vida, tothom tenim un punt d’irracionalitat, però crec molt en la raó i per tant sóc materialista. Les coses han de ser demostrables, no pot ser que creguis en l’atzar, en passar les mans o determinades pràctiques que no entren dins el meu concepte de la vida.

I es reflecteix en la seva obra?
Jo crec que sí. Tinc lectors que em diuen que jo dic que mai utilitzo la novel·la com un pamflet per convèncer a ningú. Això és cert, però si rasques, la feminista hi és. Si rasques la revolucionària, la d’esquerres hi és. Jo crec que si rasques al fons del llibre, els autors som com un llimac que deixa una baba transparent, però que hi és. Però això està fora del meu control.

L’amor és un tema important en les teves novel·les?
Jo diria que no és un tema central en cap novel·la. Si que surten escenes d’amor, però a mi m’interessa més el desamor. M’interessa més la impossibilitat de comunicar-nos, més que no l’enamorament entusiàstic. Això és poc literari. Igual que les novel·les felices no són literàries. Les novel·les han de ser desgraciades. Jo m’acuso de ser una mica bestiota. L’amor, directament, és massa feliç, poc novel·lesc.

Hi ha connexions entre el seu pensament polític i la seva novel·la?
Jo crec que no. Hi ha gent que ho fa i en té dret, però jo prefereixo reflexionar sobre l’aventura humana.

Creu que el fet de ser dona ha ajudat a que se t’hagi criticat per “escriure per tietes”?
Això m’ho va dir un amic, que deia que la imatge que jo donava al mandarinat de la cultura barcelonina era de que escrivia per tietes, però que això ho deien perquè no m’havien llegit. He rebut crítiques molt ferotges perquè m’hagin donat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Deien que si no hi havia un autor millor. Sempre home, és clar. Això és un atavisme que ens costarà molt de trencar a les dones. Més encara perquè hi ha dones que continuen escrivint com a donetes i això ens fa molt mal. Igual que hi ha homes que escriuen només d’aventures i no té cap significat ni voluntat, només per passar l’estona. La comercialització ha fet molt mal a la literatura.

Creu que no es fa una lectura prou fonda de les obres fetes per dones catalanes?
N’estic convençuda, en carn pròpia.

Perquè és tant important Joan Fuster?
Fuster ha estat l’intel·lectual pal de paller de tota la renovació cultural valenciana. Tots l’adoràvem, era el nostre far, un home d’una intel·ligència brillant. Si arriba a ser francès, estaria llegit a totes les escoles del món.

Text: Xavier Puig I Sedano / Clack
Vídeo: Adrià González Liz / Pol Alfageme Andrés / Clack

El tancament del carrer Nou del Garrofer, a l’Assemblea veïnal

29/03/2017

El proper dissabte dia 1 d’abril, tindrà lloc a la seu social dels antics safareigs municipals del Puig, la convocatòria de l’Assemblea General de l’Associació de Veïns del Barri del Puig, que tindrà lloc a les 17’30 hores i que versarà amb aquest ordre del dia:

1. Estat actual del Pla de Barris.

2. Tancament del carrer Nou del Garrofer.

3. Precs i preguntes.

La necessitat de reobertura del carrer Nou dels Garrofers per part del veïnat, i a la qual l’ajuntament fa cas omís malgrat la veu de la majoria de veïns, ha acabat fent que la convocatòria de l’assemblea general hagi acabat tenint un apartat especial dins l’ordre del dia.

I és que, com ja vam informar en el seu dia, la darrera Comissió del Pla de Barris va tractar principalment el tancament del carrer Nou del Garrofer i en l’acta d’aquesta reunió va quedar reflectit el descontent dels veïns amb les darreres decisions del govern municipal. Alguns veïns, un cop acta en mà, es continuen queixant que “l’acta conté diversos errors en la transcripció i no es mencionen algunes intervencions prou importants”, però sí que queda clar “l’Ajuntament ha canviat les regles del joc del Pla de Barris i pren les decisions sense comptar amb l’opinió dels veïns”, segons membres de l’Associació de Veïns.

“La Corxera” i la normalització lingüística

07/04/2017

M’hauria agradat no haver hagut de fer aquest article. Porto almenys cinc anys donant-li voltes, sempre amb l’esperança que no fos necessari. Però lamentablement ho és, no només per parlar d’un trist símptoma dels nostres temps, sinó per referir-me a un cas ben concret: la relació de la nostra piscina municipal, la Corxera, amb la Normalització Lingüística (NL).
Des de sempre, la Corxera ha estat un equipament municipal de moltes prestacions i prestigi on milers de ganxons hem fet esport. Amb un personal professional i molt ben predisposat, és un privilegi poder-hi anar a fer salut. Des del punt de vista de la NL, de la retolació i el paperam administratiu de la Corxera no en podem tenir cap queixa. Però hi ha aspectes que porten a certa preocupació.
Tots sabem que en els darrers temps hi ha hagut crisi i que les empreses i administracions han hagut de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. I que encara ho han de fer. La mecanització de la tasca docent segurament n’és filla i porta, malauradament, a un subproducte que sovint se salta la NL. Em refereixo a la pràctica del CICLO, que abans es feia amb tècnic i majoritàriament en català, però que ara sembla estar en fase de substitució pel CICLO VIRTUAL.
Bé, i què representa això? Això vol dir que s’ofereix massivament (mireu els horaris) per a la pràctica d’una nova modalitat d’esport únicament en castellà. Perquè diguem-ho clar, les màquines del CICLO VIRTUAL són això, només en castellà. Comentat el tema amb personal de la instal•lació, se’m comenta que són requeriments que vénen marcats pel “mercat” i que és aquest que s’imposa. Ara, curiosament el CICLO VIRTUAL ve tot en castellà, però ens hem de “tranquil.litzar” perquè les rutes que segueix són “de la comarca i els entorns”. És a dir, seguim les carreteres nostres per fer CICLO VIRTUAL però amb plena substitució lingüística. Caram! A mi em sona a contradicció perillosa. Que s’hagin molestat en buscar-nos paisatges “nostres” però no en l’idioma que hom pretén normalitzar en aquesta terra, em sona francament inquietant. On anirem a parar? En la castellanització banal massiva de què parlava el Manifest dels Marges de fa més de 35 anys, molt em temo.
D’altres aspectes de la NL a la Corxera també preocupen. Sens dubte ens ho explicaran per la crisi. Inquieta, per exemple, que tota, sí,TOTA la mostra de cartells publicitaris que omplen les finestres exteriors de la planta baixa, siguin en castellà. Oimés quan la col·lecció tracta bàsicament de fer-nos arribar frases per encoratjar els valors de l’esport, segons l’empresa anunciadora, almenys. I jo penso, potser ingènuament, si poden finançar una massiva mostra publicitària en una entitat municipal ganxona, a l’Empordà, no poden fer-ho en català? Tan malament estem? A més, i això ja és més polèmic, per què ha acceptat tota aquesta publicitat en castellà, la Corxera? Què hi té a dir l’Ajuntament?
Em queda escometre l’aspecte més polèmic d’aquest escrit, el que més em dol haver d’escriure. Però que m’he decidit d’incloure, finalment, havent sentit l’extraordinària intervenció d’Uxue Barkos, presidenta del Parlament basc, sobre com cal defensar les llengües més indefenses i els qui les parlen i de denúncia de la manera (sovint banal i poc visible) que s’arraconen (la trobareu a https://www.youtube.com/watch?v=B5sRQCxyQZE). En aquest sentit els equipament públics catalans han de poder oferir els serveis que ofereixen en l’idioma del país. No era això la NL? L’empresa que gestiona la Corxera no compleix aquest esperit i deixa en mans del seus professionals (que en tots els aspectes, repeteixo, són excel.lents) l’elecció d’idioma. Parla de la seva “comoditat”, que pot estar molt bé, tothom ha d’estar còmode. Però i la comoditat dels qui estan apuntats en un equipament municipal empordanès?
Fa anys jo vaig comentar tot això amb responsables de l’empresa Llop, que gestiona l’equipament, i van arribar a dir-me que si jo volia oferir-me per fer classes de català als professionals que en volguessin, que no tenien cap objecció. Vaja! No crec que sigui de rebut deixar la NL d’un important equipament municipal en mans de la bona voluntat d’un usuari, oi? I estem parlant d’un equipament municipal on aquesta situació s’arrossega des de fa anys, on un percentatge significatiu de les classes de natació als joves escolars no es fa en català, on –per cert- la música catalana quasi mai s’utilitza per animar (quan n’hi ha d’adequada i molta) i on la majoria de grups d’una de les principals i concorregudes activitats de la Piscina –l’Aquagym– tampoc. Ara passarà igual al Ciclo Virtual? Anem enrere! I els bons treballadors i tècnics de la Corxera no en tenen cap culpa. Ni ajuts, pel que es veu, en el camp que ens ocupa.
Voldria acabar aquest escrit (que només he decidit de fer per aconseguir que es respectin els objectius de NL que totes les institucions del nostre país s’han marcat) parlant dels precedents que té la meva humil queixa. Fa anys que intento fer arribar les meves observacions a l’empresa Llop, sense veure-hi avenços. Corrent el risc de ser acusar de “radical”, n’he informat per carta a tots els grups municipals, i només un em va respondre i va portar el tema a ple, amb resultat nul. Els altres grups ni m’han respost. Crec que va essent hora que a l’assignatura pendent de la NL en un equipament municipal tan important per Sant Feliu com la Corxera, sigui pres seriosament i que no es deixi la NL en mans de la “comoditat”. Que per aquell camí, el català desapareixerà com ho està fent en diversos camps, tal com s’ha denunciat darrerament en el món judicial. Per tant demano de la comprensió i sensibilitat de tothom, perquè no hem arribat fins aquí, amb tot en contra, perquè ara desaparegui el nostre idioma mil.lenari de les nostres vides i els nostres entorns. Moltes gràcies.

Toni Strubell i Trueta
Usuari de la Corxera

Moció de MES per tal que es controli la qualitat del lloguer turístic

24/03/2017

En el ple d’aquest mes de març (el proper dijous), el grup de MES presentarà una moció pel control de la qualitat dels habitatges de lloguer turístic a la nostra ciutat. En la moció demanen al govern de la ciutat un control ferm a aquest tipus d’habitatges per evitar il·legalitats que no generen cap benefici pel municipi, i que provoca una competència deslleial cap aquells que sí compleixen amb les seves obligacions, ja que els habitatges d’ús turístic no paguen impostos.

El partit d’esquerres vol deixar clar, però, que no està en contra de cap allotjament turístic “sempre i quan sigui de qualitat i estigui degudament regularitzat”, cosa que vol dir que l’allotjament disposi de tota la documentació de les administracions pertinents. MES no vol que a Sant Feliu passi com a Barcelona, “on en els barris de més concentració d’aquests tipus d’habitatges la convivència amb els veïns cada vegada és més conflictiva, sobretot en aquells llocs on els habitatges turístics il·legals tenen una major densitat”, segons la nota que ens ha fet arribar el partit.

El partit, representat a l’Ajuntament per Pere Albó, remarca que a Sant Feliu, durant el 2016, “es van concedir més de 100 noves llicències per aquesta mena d’establiments” i que “a Barcelona, l’increment desmesurat d’aquesta pràctica ha fet descobrir a l’opinió pública catalana una realitat que fa molts anys que s’està produint a les ciutats de la Costa Brava, però que mai havia merescut el reconeixement ni la regulació per part de les altres institucions”.

MES posa com a exemple les llicències atorgades per l’Ajuntament, en què s’esmenta la prohibició de llogar aquests habitatges per habitacions, i alerta que a la plataforma digital Airbnb s’hi lloguen habitacions a la nostra ciutat. I és que, malgrat que algunes webs com House Trip, Hundred Keys o Booking demanen tots els requisits legals per inscriure’s; d’altres com l’esmentada AirBnb, Niumba, Wimdu o fins i tot MilAnuncios no en demanen cap, segons MES.

Llegiu el text complet de la moció aquí: Moció per la qualitat dels pisos turistics a SFG

Minut de silenci per les víctimes de Londres

23/03/2017

Aquest matí de dijous 23 de març, a les dotze en punt del migdia, ha tingut lloc, a les portes de l’edifici consistorial, un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’atemptat succeït ahir al Parlament de Westminster londinenc. Així, l’Ajuntament, mitjançant els seus representants i treballadors, ha expressat el condol per l’atac a la ciutat de Londres que ha suposat la mort de tres persones i més de 40 ferits i ha mostrat, un cop més, el rebuig a qualsevol tipus de violència i el suport a tothom qui defensi la convivència i cohesió.

L’horari intensiu escolar s’encalla a Sant Feliu

Segons informa el diari El Punt Avui, un 84% de les 1.251 persones que van participar entre el febrer i el març de l’any passat en una enquesta entre famílies d’escolars ganxons sobre la implantació de la jornada continuada hi van donar suport. La participació, xifrada per les AMPA de les quatre escoles públiques en un 79,2% del cens, ja la voldrien els impulsors de qualsevol consulta popular. Però el departament, segons explicava dimarts el regidor d’educació guixolenc, Josep Ramon Llobet, va donar una “resposta negativa” sense acabar de concretar un motiu, més enllà que fins al 2019 la Generalitat no es planteja fer nous canvis en l’horari partit que s’aplica a la immensa majoria de les escoles públiques.

El cas és que després de la prova pilot inicial, en cinc centres baix-empordanesos de Castell-Platja d’Aro, Vall-llobrega i Esclanyà –a Begur–, el Departament n’ha incorporat tres més aquest curs –a Santa Cristina, que també pertany al pla d’excel·lència educativa de la Vall d’Aro, i dues escoles rurals a Mieres i Albanyà–, mentre la reivindicació s’estén com una taca d’oli, a més de Sant Feliu de Guíxols, a Calonge i Sant Antoni, i Blanes. Les AMPA dels quatre centres de primària guixolencs, a més dels dos instituts, les escoles bressol i la concertada del Sant Josep-Cor de Maria, van celebrar una jornada per debatre els pros i contres de l’horari intensiu. Però els aspectes negatius no van passar de la teoria i entre els positius, totes les opinions expressades per les escoles de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina. Entre els exemples, explicats per l’AMPA de l’escola Fenals i la regidora cristinenca d’Educació, Sònia Pujol, el rendiment escolar avaluable de l’alumnat millora, cau l’absentisme de molts escolars d’infantil a les tardes, les famílies han aconseguit adaptar horaris –ho havien de fer, igualment, amb l’horari partit– i s’estalvien menjadors i els viatges de casa a escola i d’escola a casa de la tarda, quan s’organitzen diverses activitats extraescolars.

En vista dels resultats de l’enquesta de fa un any tampoc sembla que calgui convèncer gaire gent. La qüestió és com es pot desencallar la reivindicació. Llobet, però, només va parlar dels obstacles: limitacions de competències municipals, de pressupost en educació, el possible conflicte per la coexistència de les quatre escoles públiques amb la concertada del Sant Josep-Cor de Maria –que aposta per la jornada partida– i la manca d’un projecte educatiu de ciutat. Per adobar-ho, va convidar les AMPA a organitzar xerrades amb representants de la Fapac i la Fundació Jaume Bofill, ferotges detractors de la jornada continuada. Malgrat el pessimisme, l’edil es va comprometre a insistir en la petició a Ensenyament i va encoratjar les AMPA a continuar-hi treballant, també en el si d’un consell escolar municipal que, li van recordar, fa mesos que no es reuneix. Llobet va subratllar que convé fer un projecte escolar de municipi, però els centres també li van fer notar que ja en van presentar un, centrat en les llengües, i Ensenyament els ha donat allargues igualment, i que a Vall-llobrega, sense cap pla específic, els van concedir l’entrada en la prova pilot. A les acaballes de l’acte, una de les intervencions més aplaudides i esperançadores per a l’audiència: representants de l’AMPA de l’escola Pedralta cristinenca van recordar les successives negatives rebudes fins que se’n van sortir, que els partidaris de la jornada continuada veien com una enorme injustícia: no llançar la tovallola i perseverar-hi.

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies