Ahir, una mica més tard de 3/4 de 4 de la tarda, es va declarar un incendi a l’habitatge situat al carrer de Girona, 70. Per atendre l’emergència s’hi van desplaçar 3 dotacions de Bombers i diversos vehicles de Policia Local, Mossos d’Esquadra i del SEM.

Es desconeixen les causes que van originar el foc, que els efectius dels Bombers van poder controlar de seguida i que va afectar 2 habitacions de l’habitatge, donant-se per extingit poc abans de 2/4 de 5 de la tarda senseque s’haguessin de lamentar danys personals.

El govern de la ciutat ha començat a aplicar les primeres multes –en forma de recàrrecs en l’impost de béns immobles (IBI)– a tots els habitatges d’ús residencial desocupats propietat de les entitats bancàries. De moment, aquest abril han girat 39 liquidacions amb aquest recàrrec extra a finques que pertanyen a set entitats financeres i les seves immobiliàries.

La penalització té l’origen en una modificació de les ordenances fiscals municipals aprovada en el ple del 22 de desembre del 2015. La mesura preveia un recàrrec d’un 50% als immobles d’ús residencial “propietat de les entitats bancàries o financeres, empreses immobiliàries dependents d’entitats bancàries o financeres que es trobin desocupats de forma permanent i continuada durant més de dos anys sense causa justificada, ja que aquesta desocupació afecta la funció social de l’habitatge”.

Per aplicar el recàrrec, el Servei Municipal d’Habitatge ha confeccionat un cens dels habitatges desocupats en mans de bancs o de les seves immobiliàries. En paral·lel, el departament de Gestió Tributària de l’Ajuntament ha tramitat les liquidacions corresponents.

Segons declaracions del tinent d’alcalde Muñoz a El Punt-Avui, aquest xifra en “una mica menys de 10.000 euros” la recaptació addicional que esperen ingressar aquest exercici amb les primeres sancions, meritades amb dades de finals del 2016 respecte als dos exercicis anteriors. El primer tinent d’alcalde avança que la xifra pot créixer el 2018, si bé esperen que serveixi per destinar immobles a habitatge en règim de lloguer protegit.

Incentiu per fer créixer el parc de pisos socials

El triatló de Sant Feliu de Guíxols, organitzat per l’Ajuntament i el Club Aquàtic Xaloc, i el més antic de Catalunya, ha arribat enguany a la seva 28a edició amb 404 participants en la Triatló Sprint, complementat per un duatló Benjamí i Aleví en què han participat una vuitantena de joves.

Com a novetat, el tram corrent del triatló s’ha concentrat amb un circuit més urbà al passeig. El primer tram nedant s’ha fet a la badia de Sant Feliu i el segon tram en bicicleta, entre el passeig, la carretera Tossa i Rosamar. Pel duatló, l’itinerari ha estat el passeig del mar, tant corrent com amb bicicleta.

Els organitzadors calculen que unes 1200 persones han vingut a la ciutat en el moment de les dues proves (una al matí i una altra a la tarda).

• DISSABTE 6 DE MAIG

• DIUMENGE 7 DE MAIG

• ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Segons han avançat mitjans com El Punt-Avui o Ràdio Sant Feliu, un representant de la Generalitat va visitar dijous de la setmana passada els ocupants del bloc  del carrer Jacint Verdaguer que pertany al llegat dels Anlló, amb tres habitatges ocupats, per advertir-los que si no se n’anaven en un termini de vuit dies naturals els desallotjarien forçosament. La data límit de l’ultimàtum és avui, i la CUP local ha qualificat l’actuació d’“intimidació” contra famílies que “tenen informes d’exclusió residencial amb menors a càrrec i que encara hi són, sense subministrament d’aigua, des del passat mes de novembre”. El consistori, segons la portaveu de la CUP, Elena Delgado, “ha ofert a les famílies que cerquin un pis de lloguer i que tramitin ajuts” per al seu pagament, però alerten que hi ha poc habitatge assequible i sosté que el bloc es destini a usos socials.
D’altra banda, la PAH guixolenca ha anunciat que abandona la Taula Local de l’Habitatge perquè no hi ha cap pla municipal per resoldre l’emergència habitacional i s’han assabentat del projecte de reconvertir en pisos protegits l’hotel Mediterrani per la premsa. El col·lectiu reivindica que també es podria reservar l’antic Hotel Regente a pisos socials –ja està, de fet, qualificat per a aquest ús– i recorden que es va abandonar el projecte de rehabilitar les cases de mestres del Baldiri Reixac per al mateix fi.

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de Sant Feliu de Guíxols ha celebrat el Dia de les Esquadres amb un acte celebrat el migdia d’avui divendres 28 d’abril a l’espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro. Enguany, aquesta festa s’ha descentralitzat, després de 7 anys celebrant-se de manera unitària en un sol acte a tot Catalunya. Per aquesta primera festa, s’ha triat la població veïna, i la idea és fer-ho cada any en un municipi diferent de l’ABP, que integra els municipis de Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Calonge-Sant Antoni.

A l’acte hi van acudir representants dels diferents cossos de seguretat de les nostres contrades, tal i com ja havien fet en l’acte de celebració dels 20 anys de la comissaria de Mossos de Sant Feliu que va tenir lloc l’any passat al Guíxols Arena.

Després de trencar el gel amb la benvinguda, s’ha projectat una presentació de diapositives de fotografies dels 20 anys d’història dels Mossos a Sant Feliu, amb una comparativa d’aquella època amb l’actual i una col·lecció d’imatges de moments d’aquests 20 anys de la comissaria.

Acte seguit, l’Inspector en Cap de l’ABP de Sant Feliu, Francesc Cardús ha fet esment de les principals accions fetes pels agents dels Mossos adscrits a l’ABP, destacant el desplegament en el flashmob de Platja d’Aro que va despertar l’alarma per suposat atac terrorista, la intervenció cabdal d’un agent per salvar la vida a un turista de Platja d’Aro que havia tingut un atac de cor, o el cas del Mosso que va salvar un nen de 20 mesos de morir ofegat a Santa Cristina d’Aro. Cardús ha declarat que els delictes van a la baixa a la demarcació, malgrat l’alerta terrorista i els robatoris en habitatges i ha incidit que la policia ha de participar en la vida social dels municipis, i la mostra n’era aquest acte d’avui.

L’acta ha continuat amb la projecció d’un vídeo de producció pròpia i basat en la conjunció dels elements terra, aire i aigua, com a pas previ a l’entrega de distincions a agents de la nostra ABP que han tingut participacions destacades en detencions o investigacions, entre elles un robatori a l’Aquadiver de Platja d’Aro,  delictes contra la salut pública o robatori d’una bossa de mà a la via pública. Entre els distingits, també l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Xavier Sala, per l’organització de l’event. El batlle s’ha declarat “orgullós” de poder-lo organitzar i ha mostrat el seu suport al Cos per la tasca de cohesió social que porta a terme.

Sala també ha obsequiat l’Inspector i el Sots-Inspector amb un record, prèviament a la clausura de l’acte amb l’audició de l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

L’Inspector en cap de l’ABP de Sant Feliu, Francesc Cardús, durant l’acte d’aquest matí (TRIBUNA GANXONA)

Un dels plats forts del Ple d’abril va ser el punt en què s’aprovava la resolució, per mutu acord entre les parts, del conveni urbanístic de permuta que afectava la nau industrial de Can Serra ubicada just al costat de l’entorn del Monestir. Segons aquest conveni, la nau hauria pogut passar a ser de titularitat pública a canvi de set parcel·les municipals que haurien passat a mans privades, però això no serà possible perquè el conveni s’ha rescindit. La resolució del conveni es va aprovar amb els vots favorables de TSF, ERC, PSC, GdC i CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de MES.

En aquest punt, el regidor de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras va donar importància al fet que la nau industrial serveixi com a prolongació de la zona artística i cultural de la ciutat i va convida a les parts “a continuar mantenint un diàleg obert per no perdre del tot la possibilitat d’arribar a futurs acords”, manifestant la preocupació per la possible edificabilitat que se li pugui donar a la nau.

Sobre el Museu Thyssen, descartada la opció de Can Serra, Lloveras va posar damunt la taula que no es descarti l’opció d’ubicar-lo a l’antic Hospital, argumentant la proposta amb el fet que “el Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones alienes al municipi”, i a més, defensant “la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat” aprofitant les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Hospital. En aquest aspecte, Lloveras va argumentar que “aquelles persones que arribin a la ciutat per efecte de la crida del Museu Thyssen tindran més recorregut si no es concentra tota l’oferta en un mateix punt”, indicant que la promoció de la ciutat serà major portant el Museu Thyssen a l’antic Hospital ja que “el visitant es desplaçaria d’un lloc a l’altre”.  També va esmentar el valor sentimental de voler aplegar en un mateix espai “allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu)”.

Per tant, Guíxols des del Carrer demana altre cop que el govern obri un debat “ampli i rigorós” sobre la ubicació del Thyssen, un debat en què “hi haurien de participar persones de la ciutat enteses en la matèria”.  Finalment, i sobre les set parcel·les municipals alliberades , el regidor de Guíxols des del Carrer va mostrar la seva satisfacció per la recuperació pública de tots aquests espais urbanístics, sobretot la parcel·la ubicada a la zona alta de la ciutat, qualificada per Lloveras com a “espai idoni per a la construcció d’habitatge de titularitat pública”.

L’obertura pública dels jardins dels Monestir, adquirits per l’Ajuntament a finals de l’any passat, va atraure unes 4000 persones al llarg d’aquest cap de setmana, en què s’hi ha celebrat el certamen anual Guíxols Flors  (64ena edició) i s’hi han fet petits concerts de música clàssica, cant o ukelele. Dissabte es van acostar als jardins unes 1800 persones amb passeig lliure als jardins i la casa, també decorada pel certamen, i 2200, en números rodons, el diumenge.

El certamen va ser molt concorregut i, a banda de l’ornamentació d’alguns racons de la finca i la casa, el públic no va desaprofitar l’oportunitat de recórrer el jardí de dalt a baix per tal d’observar l’antiga muralla monacal del segle XVIII, una torre de guaita, antics horts, un recorregut de passeig i la casa de 320 m² catalogada com a edifici d’interès local.

Segons afirma el diari El Punt-Avui, molts dels visitants s’interessaven pel futur de la zona verda, que de moment continuarà tancada en espera que s’avanci en el seu condicionament. Amb tot, la intenció del consistori és anar-la obrint de manera puntual, i hi estudien activitats durant el festival de la Porta Ferrada, a més del projecte a més llarg termini d’un petit jardí botànic.

Premis del 64è Concurs Exposició de Plantes i Flors

L’adolescent que fa set anys va enlluernar mitja Catalunya amb la seva trompeta al costat de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band es troba ara immersa en presentació del seu primer disc amb projecció internacional. Parlem d’Andrea Motis (Barcelona, 1995) i el fa poc estrenat ‘Emotional Dance’ (2017), enregistrat a la històrica Impulse! Records. El nom d’aquesta trompetista i vocalista figura ara al catàleg del mateix segell que firma el mític ‘Love Supreme’ de Coltrane o el ‘The Black Saint and The Sinner Lady’ de Charles Mingus. Parlem amb ella del procés de gravació del seu nou treball, del seu rol de lideratge en el procés creatiu d’aquest i de la seva visió de l’estat del jazz a casa nostra.

Què ha significat per tu gravar amb Impulse!?
Ha estat molt important perquè és una discogràfica de referència per a nosaltres i tenim molts discos preferits que són d’ells. Són molts els grans músics que han gravat amb aquesta discogràfica, com Charles Mingus, John Coltrane o el trompetista Freddie Hubbard. Rebre aquesta proposta va ser molt excitant per nosaltres i estem molt contents de formar part del seu catàleg.

Què ha suposat per tu portar, per primer cop, la iniciativa en la construcció del disc?
Cada vegada es va notant més que augmenta la meva responsabilitat, que tinc més coses a fer. Primerament en Joan [Chamorro] era qui tallava el bacallà i després, a poc a poc, m’ha anat dient que he de ser jo qui ha de portar les regnes com a cantant i ser la cara visible del projecte. Estic molt contenta perquè en aquest disc hi he pogut incloure ja cançons originals i és important fer aquest pas endavant. Estem treballant que de cara al proper disc n’hi pugui haver més. Comporta més feina, però també és molt gratificant.

Què és el pitjor d’haver de dur el timó?
El pitjor és que et toca fer moltes feines que no són la de músic pròpiament. Perquè tu, al final, el que vols és gravar i tocar. Quan estàs portant tota la responsabilitat del grup, també tens moltes reunions i coses que, com han dit molts músics, “si ho hagués sabut no m’hi hauria posat”. A mi m’agrada també però, quan fa moltes hores que treballes, penses: “Ostres, jo volia fer música”.

I el millor?
El millor és que som un equip i al final la responsabilitat és maca, quan t’esforces perquè una cosa vagi endavant i vagi bé és bonic. Treballar perquè puguem continuar tocant junts? Hi estic superdisposada.

Què has tingut en compte a l’hora de fer un disc amb projecció internacional?
Sempre hem treballat musicalment des de la perspectiva del que ens agrada, un jazz molt clàssic. Això hem tingut la sort que ha tingut molta bona rebuda entre la gent. De vegades també fem temes d’altres estils que no tenen tant a veure amb el jazz, com per exemple el Moon River, que és una cançó de pel·lícula, l’Hallelujah de Leonard Cohen, coses de l’Amy Winehouse que és més funk…
De cara a aquest disc hem tingut també el consell dels productors que treballen per Impulse amb qui ens hem posat d’acord molt ràpidament. Alguns dels temes que hem fet són de jazz més modern, que també significa un pas endavant per nosaltres. Però també vaig tenir molt en compte que per la presentació internacional, davant de gent que no ens coneix, és important fer un jazz més clàssic també, que és el que tenim més per la mà. Allò que hem tocat més durant els set anys que portem junts i que per nosaltres és com relax, com ser a casa. Per mi és molt important no deixar enrere aquesta part del nostre passat, per això al disc hi ha també cançons de jazz més clàssic, més swing.

Voleu, a poc a poc, deixar enrere aquesta part?
Em sento molt bé cantant swing i m’agrada molt. És veritat que quan treballes una cosa nova és important centrar-t’hi a fons i anar assajant i treballant als concerts. Però, sobretot en una presentació, és molt important fer allò que realment més has treballat. No és qüestió que sigui tot nou per tu.

Què creus que has cuidat més pel que fa a musicalitat del disc?
Una cosa que ha sigut important és la part instrumental. Hi ha molta trompeta i molts solos de tots els membres del grup. També hi ha molts convidats que toquen: vibràfon, marimba, acordió, percussions… Tot això, a nosaltres, com a músics de jazz, ens agrada molt i en una discogràfica que és jazzística, és una gran oportunitat per fer el que realment ens agrada.

Què creus que aporten al disc els estàndards que has triat?
Hi ha els temes swing que lliguen amb la nostra trajectòria i després d’altres que són molt tradicionals i sentits, com I Remember You, que és material atemporal, una mica. El que tenen aquestes cançons d’especial és que els hi he donat una mica la nostra visió amb un petit arranjament. També hi ha cançons d’un estil peculiar com el Señor Blues, d’Orace Silver, amb ritmes més ‘afros’, que és una cançó molt potent. Hem intentat triar cançons que no fossin massa populars. Són temes que els músics els han hagut d’aprendre. Cançons que t’agraden molt i que les versiones tu i que potser a partir d’això la gent les coneix i aporten una mica de novetat a l’oïda.

Sí que agafes, però, el ‘Chega’ de Saudade que és un vell conegut…
Sí, la part brasilera sempre ens ha agradat molt. El ‘Chega’ és un cas molt particular perquè el portem tocant des del primer dia i ens encanta. Per mi era important fer peces que ja tingués interioritzades, que ja estiguessin sonant dins el meu cap i pogués desenvolupar-les.

És un disc amb pocs riscos, doncs?
No, penso que ha estat un dic que ens hem pres d’una manera molt relaxada, perquè hem tingut molt temps per preparar-lo. Però crec que és meitat i meitat, coses que no havíem fet fins aleshores i coses que ja sabíem que funcionen. Això és important, que tingui un balanç d’allò que et defineix i allò que estàs investigant i aportes de nou. Potser, tot i el plantejament aquest que ha de ser una presentació, ha sortit un disc que té més novetat que els altres, i més part jazzística o més part instrumental.

Quin paper social pot jugar el jazz en l’actualitat?
Tenim a favor ara que s’està posant de moda tot allò del passat i també el ball del swing i la seva estètica. Això ha sigut una mica més d’ajuda perquè se senti el jazz a la ràdio, a la tele o en algunes botigues. Està ben considerat avui en dia, crec. Però tampoc és de fàcil accés per la gent més jove, poder sí a partir dels trenta o els quaranta, quan l’estètica més hipster acosta una miqueta, tot i que no ho se ben bé. Estem lluny, però, de què el jovent creixi educant l’oïda en el jazz. Tot i que és interessant que avui en dia a Barcelona hi hagi tres conservatoris on es pot cursar el superior de jazz, llàstima que després a l’hora de viure de músic, no hi hagi prou espai.

Per què un adolescent s’hauria d’acostar al jazz?
Perquè musicalment és molt ric, fonamental per la cultura i fins i tot pel creixement emocional i intel·lectual. Com la música clàssica, són músiques molt riques, amb molta profunditat, que tenen molts nivells i t’estimulen en molts aspectes. La música més comercial està estudiada perquè sigui una cosa concreta i t’arriba fins a un cert punt, com una conversa superficial. Sense menysprear cap tipus de música, de qualsevol estil hi ha música ben treballada i d’altra que no té gaire profunditat. Jo crec que el jazz clàssic i antic és una música que era popular, cançó que es ballava i això fa que connecti molt amb la persona, perquè en ser música pop en el seu moment. La gent i els nens sobretot, quan escolten swing poden connectar fàcilment.

Per què creus que no arriba prou?
Perquè a la indústria musical importen molt els recursos econòmics que tens i d’això s’enduen la palma el pop i la música moderna. És poc variada la música que arriba al jovent. En general són coses que poder tenen molt pressupost, però valen per un dia, que són per vendre i prou.

Recomana’ns un disc de jazz que pugui escoltar un jove de catorze anys per començar a entrar al món del jazz?
El jazz és molt extens, crec que has de fer un tastet de tot, perquè potser escoltes dixieland i et sona molt antic. Per exemple, hi ha un trompetista que es diu Roy Hargrove, que ha fet coses de latin i de jazz hardbop, i que té un grup que es diu RH factor, que és més música moderna, més funky i hip hop. A partir d’aquí pots connectar amb la seva música més jazzística. Hi ha milers de vessants del jazz i, partint d’això, cada persona ha d’investigar. Perquè, si recomanes alguna cosa, pot agradar a uns i a d’altres no.

Els diferents i repetits talls del carrers al trànsit que des de fa un any pateixen els veïns del barri del Puig han creat una atmosfera d’empipament generalitzat entre el veïnat. i més des que aquesta setmana s’ha tallat el carrer Penitència a l’alçada del carrer dels Metges. El govern local s’excusa en una major seguretat dels infants del col·legi Sant Josep, que nega haver fet cap suggeriment de tall de carrers.  Les famílies que porten en cotxe els infants al centre educatiu, primer es van trobar tallat el carrer Nou dels Garrofers, i des de fa gairebé un any havien trobat un camí alternatiu pels carrers Metges i Penitència, fet que ha desencadenat que l’executiu local hagi tancat ara l’accés motoritzat a aquest vial.

També s’ha col·locat una tanca a la intersecció entre els carrers Sant Domènec i Metges per advertir del tall físic que els infractors trobaran més amunt, per evitar que els vehicles hagin de baixar el carrer forçosament marxa enrere. Els veïns es queixen de la multitud de voltes per Sant Feliu que han de fer per anar a raure pràcticament allà mateix (recordem que la carretera de Girona i el carrer Santa Magdalena i encontorns estan tallats per obres). I el fet més greu és que no s’han tingut en compte, segons els veïns, que aquest barri té un dels índexs més alts de població envellida, i això encara dificulta més la mobilitat d’ells i dels vehicles d’emergències dels quals són potencials usuaris.

Ja fa unes setmanes que els veïns del Barri del Puig han iniciat una recollida de signatures per evitar el tancament del carrer dels Metges a l’alçada del carrer Sant Domènec. S’han recollit una cinquantena de signatures de veïns que no volen el tall de trànsit en aquesta zona, ja que consideren que això aïllaria encara més els serveis d’emergències del veïns en cas de necessitat.  Però, un cop més, les signatures dels interessats aniran a les escombraries.

I és que l’Ajuntament ha repartit avui al veïnat un avís de tall definitiu de la circulació al carrer Penitència, entre els carrers dels Metges i Ferran Romaguera, una nova mesura basada en la “pacificació de l’entorn escolar” del Col·legi Sant Josep que el govern ganxó vol imposar malgrat l’oposició veïnal i els fets succeïts darrerament.  Una situació conflictiva donat que ni l’AMPA ni la direcció de l’esmentat centre escolar no s’hi ha mostrat a favor. Amb aquest nou tall, els vehicles no podran pujar pel carrer Metges i passar pel carrer de la Penitència per acabar sortint al de Ferran Romaguera, com feien fins ara. La circulació quedarà restringida als veïns amb garatge i tancada al trànsit.

Vehicles d’emergències fent un tap al carrer Penitència, durant el rescat d’una persona atrapada en el seu immoble (TG)

Es dóna la circumstància que la setmana passada, al carrer Penitència, degut al tall de carrer imposat per l’Ajuntament l’estiu passat, les ambulàncies van tenir moltes dificultats per arribar a un habitatge d’aquell carrer a socórrer una senyora d’avançada edat que havia quedat atrapada, i que va acabar amb la mort del seu marit per un atac de cor.  Aquest tràgic succés
va fer que l’Ajuntament, l’endemà mateix, canviés el senyal i les jardineres per un nou sistema de pilones amb clau.

Al carrer Nou dels Garrofers, la desitjada obertura a la circulació tampoc no arriba. Tècnics i govern segueixen aferrats a la unilateralitat de les seves decisions. I aquest és el motiu pel qual  la junta de l’Associació de Veïns del Barri del Puig vol tenir properament una audiència amb l’alcalde. Una trobada en la qual volen demanar la retirada de la jardinera i les pilones del final del carrer Nou del Garrofer, que no es tanqui el carrer Metges, més presència policial per reduir la delinqüència al barri, que s’estudiï la col·locació de càmeres de vigilància per limitar la velocitat i la possibilitat de tancar el carrer en horari d’entrada i sortida dels nens de l’escola per seguretat. Tot això,  després que el regidor del Pla de Barris, Josep Saballs i el tècnic d’urbanisme Lluís López, no hagin volgut escoltar els veïns del barri en les successives reunions que s’han anat fent en relació als talls dels carrers, i que han derivat en el fatal succés, ja que el Pla de Barris arriba fins al límit del carrer de la Rutlla.

L’acte nacional del Dia de les Esquadres, que es celebrarà divendres 21 d’abril a Barcelona, condecorarà Reyes Urbano un agent de la nostra ciutat que va salvar la vida a un nen de 20 mesos que s’ofegava a Santa Cristina d’Aro.

El fet pel qual serà premiat va passar la nit del 2 de març de 2016, mentre ell estava circulant amb el cotxe patrulla amb l’agent Mar Moreno, la seva companya de patrulla a la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria de Sant Feliu. L’èxit de les maniobres que el policia va realitzar a una criatura per desobstruir-li les vies respiratòries li valdrà un reconeixement des del mateix cos dels Mossos.  En el seu cas, se li farà entrega d’una medalla de bronze amb distintiu blau. I, paral·lelament, des de la comissaria guixolenca s’ha fet una proposta per tal que Mar Moreno també sigui guardonada amb una felicitació durant la mateixa Diada dels Mossos, ja que la seva contribució va ser essencial.

En unes declaracions a El Punt-Avui, Reyes manifesta que “poder ajudar el ciutadà et fa molt feliç. És una satisfacció tant professional com personal. Hi ha moments que, realment, són impagables.” Aquesta gratificant visió la comparteixen plenament tant ell com Mar Moreno,  que no dubten en assenyalar  la situació ressenyada com la més destacada de les viscudes junts.

L’Ajuntament ha incoat 22 expedients sancionadors en el darrer trimestre contra l’abandonament incívic de mobles, andròmines i voluminosos al carrer, segons avança El Punt-Avui. Els autors s’exposen a multes d’entre 200 (particulars) i 400 euros (en cas d’empreses), a partir de les pistes que apareguin en els objectes o la denúncia de les matrícules dels vehicles que abandonaven els objectes. L’estampa de mobiliari o electrodomèstics abandonats a tocar dels contenidors s’ha estès en els darrers mesos, i en el cas d’una segona residència buidada la setmana passada al sector d’Urcatusa, l’alcalde, Carles Motas, ha anunciat a Ràdio Sant Feliu que la sanció d’entrada anirà contra la comunitat de propietaris. El consistori recorda que els veïns amb dificultats per dur andròmines i voluminosos a la deixalleria poden fer servir el telèfon 972 82 26 47 per concertar dia i hora per deixar-los al carrer.

Segons informa el Punt Diari, just abans de Setmana Santa, l’empresa que fa les obres de reurbanització dels trams inicials dels carrers Sant Llorenç i Sant Antoni ha deixat gairebé enllestides les dues actuacions. Fins a final d’abril, però, tiraran la capa de vorada final a Sant Antoni (imatge) i elevaran el paviment al lateral del passeig, per deixar-lo al mateix nivell.

L’antic Hotel Mediterráneo, del llegat Anlló, situat al centre de la ciutat, al carrer Penitència, es reconvertirà en deu habitatges socials, segons ha anunciat aquest matí l’alcalde en roda de premsa. El consistori ha tancat un acord, a través de la Fundació Surís, amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat, per la seva cessió gratuïta a canvi d’usos socials. L’hotel, tancat des de fa uns 15 anys, s’havia tret a subhasta el 2014 però l’adjudicació va quedar deserta. La Generalitat, finalment, l’ha cedit gratuïtament a la Fundació Asil Surís per tal que el gestioni, i podria rebre’l a finals d’any.

La Fundació Asil Surís, que fins ara tan sols s’ocupava dels dos geriàtrics de la ciutat, es nodreix de fons públics i fa uns mesos va ampliar el seu capital per poder atendre casos de necessitats d’habitatge social.   L’alcalde ha esmentat la manca d’habitatge social al municipi, un fet que la CUP precisament està reclamant molt en els últims dies.  Actualment, l’ajuntament té destinats cinc pisos per acollides urgents de famílies sense recursos i tots estan plens, i aquesta adquisició podria posar remei a la llista d’espera d’habitatge social.

Actualment, l’antic Mediterráneo està tapiat i en desús per tal d’evitar ocupacions, i caldrà redactar el projecte de reforma i treure l’obra a concurs. Segons ha fet saber l’alcalde Carles Motas, caldrà adaptar l’edifici a les normes de planejament i per això caldrà que l’antic hotel perdi una part posterior (que farà d’entrada o pati) ja que la finca és més gran del que la normativa  permet. Aquesta reforma es pagarà amb diners provinents de les altres vendes del patrimoni Anlló.

L’Hotel Mediterráneo és un dels múltiples edificis que formen part patrimoni dels germans Anlló, que van morir l’any 2002 sense fer testament ni tenir descendència, uns béns gestionats des d’aleshores per la Direcció General de Patrimoni.

El Panorama, també a escena

Un altre dels edificis més importants que queda per subhastar és l’Hotel Panorama. El 2014, la Direcció General de Patrimoni va aturar el procés de subhasta en detectar una doble titularitat registral d’una petita part de la finca. Un fet que ja s’ha corregit i que permetrà que al juny es pugui tornar a subhastar.

També queden per vendre dos hotels més -l’antic Rex II i el Regente- i dos immobles als carrers Jacint Verdaguer  i Sant Martirià, que també s’hauran de tornar a taxar quan surtin a subhasta.

Segons ha avaçat l’Agència Catalana de Notícies, l’Ajuntament i el propietari de la finca han arribat a un acord per fer miques el conveni de permuta signat el 2010 que preveia ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens. Ara el titular de l’edificació tindrà via lliure per vendre la finca, tot i que l’ajuntament no veuria amb mals ulls adquirir-la per a altres equipaments.

Com ja fa temps va avançar l’alcalde, la idea de l’actual govern és fer el Museu Thyssen dins el Monestir mateix i per això han renunciat a l’anterior conveni gestat amb un altre equip de govern i més tenint en compte l’adquisició dels terrenys i jardins de Can Blasco, que podrien formar part del museu.

Guíxols des del Carrer lamenta que el Guíxols Arena presenti, “com el primer dia”, deficiències en quant a seguretat i que “encara no s’hagi fet res”. En una nota al seu web, la formació adverteix que “s’ha enjardinat la zona, però no es millora en seguretat”.

Ja poc després de la seva inauguració, el passat mes de setembre de 2016, el grup representat al consistori per Jordi Lloveras hi va trobar a faltar alguns elements que reforcessin l’obra, tant en aspectes de vista com en mesures de prevenció. Aquests dies s’ha procedit a fer l’enjardinament de la zona. Un fet que per Guíxols des del Carrer “està bé”, ja que aquesta era una de les accions que en el seu moment també va reclamar la formació, però el grup d’esquerres insisteix en què “és preocupant que la zona de joc continuï presentant, com el primer dia, deficiències en quant a la prevenció de riscos i encara no s’hagi fet res”.

GdC torna a insisitir en què “caldria col·locar una tanca primetral que separés la zona esportiva de joc i esbarjo amb la de circulació de vehicles rodats”.  “Una qüestió de seguretat per evitar que un nen o una nena surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre”.

Per GdC, la pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, “ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, pensem que això no es dóna”. “De la mateixa manera, pensem que el punt d’entrada i sortida de vehicles a l’esplanada hauria d’estar millor senyalitzat”, acaben dient.