Més de 500 persones van participar ahir, en una jornada de tarda que es va allargar fins a la matinada, en la festa inaugural del nou Hotel Alàbriga, establiment de cinc estrelles i gran luxe situat a la carretera de Sant Pol, segons el diari El Punt-Avui. Entre els glamourosos convidats, l’actriu Ana de Armas, el futbolista Xavi Hernàndez i la baronessa Carmen Thyssen.

L’hotel ofereix 28 home-suites de luxe –pràcticament una apartaments- amb vistes al mar i, alguna habitació, terrat privat amb jacuzzi, amb uns preus per a la temporada alta que ronden els mil euros per nit. L’estada mínima és de 4 dies, i amb el preu s’hi inclou esmorzar, piscines, entrada a la discoteca i transport a l’aeroport.

Entre els atractius de l’hotel, destaquen el restaurant Terra, amb el xef Paco Pérez, que també s’ocupa del grill exterior i el Beach Club. La cocteleria és pel prestigiós Manel Vehí, i la discoteca, que té un DJ resident, és una sala on també s’hi poden fer concerts.  La web de l’establiment obvia el català en favor del castellà, l’anglès i el rus. 

El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem. 

Segons anuncia El Punt-Avui, durant la roda de premsa de presentació de la nova col·lecció de l’Espai Carmen Thyssen, que ha tingut lloc aquest matí, s’ha anunciat que el futur museu Carmen Thyssen obrirà portes el 2020 i comptarà amb fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX de la col·lecció de la baronessa, que abandona així la idea de fer el museu a Barcelona.

L’Ajuntament i Carmen Cervera han arribat a un acord per donar l’impuls definitiu al projecte, consistent en una cessió gratuïta per part de la baronessa de les obres per un període de 20 anys que inclouen “veritables joies” com La Catedral dels pobres de Joaquim Mir o Interior a l’aire lliure de Ramon Casas. Noms propis com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén o Josep Amat completen la col·lecció.

El següent pas a prendre és la redacció del projecte executiu per valor de 108.000 euros i començar les obres un cop adjudicades mitjançant concurs. L’alcalde Carles Motas ha anunciat que aixecaran un edifici de nova construcció que enllaçarà amb la primera planta del monestir, amb una inversió prevista de 6 milions d’euros que, de moment, assumirà íntegrament l’ajuntament. La col·lecció permanent tindrà 130 quadres i hi haurà exposicions temporals amb unes 40 obres. 

 Després que l’any 2010, l’Ajuntament i la propietat de l’antiga fàbrica de Can Serra signessin un conveni de permuta a través del qual l’amo cedia l’edifici i el consistori li compensava amb diversos terrenys municipals, l’actual equip de govern va enterrar aquesta idea i va apostar perquè el Thyssen s’ubiqui al monestir, amb l’objectiu de convertir un dels espais més emblemàtics de la població en un centre cultural de primer nivell, que aculli el museu, una escola d’art, espais pedagògics i superfície per fer-hi altres exposicions.

Tot i l’anuncia de pluja, i excepte algun xim-xim durant el dia, l’aigua forta no va arribar fins als voltants de les 8 del vespre a Sant Feliu.  Els efectes a la nostra ciutat foren unes inundacions al barri de la Barceloneta, la zona baixa i el Passeig del Mar. També a Sant Pol i S’Agaró va haver-hi inundacions.

Us deixem algunes i vídeos del temporal per gentilesa dels nostres col·laboradors, amics i lectors. Moltes gràcies a tots ells.

L’autoritat Catalana de la Competència ha desestimat el recurs presentat per la Funerària Juanals, de manera que els serveis de pompes fúnebres que presta hauran de ser públics.

Aquesta mesura va ser fruit d’una moció presentada per Guíxols des del carrer-Entesa el mes de febrer de 2017, que va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament de la ciutat. De manera que ara el cost de tots els serveis relacionats amb la defunció d’una persona podran ser coneguts perquè han d’estar publicats al web de la funerària.

És clar i castellà! Són 300 anys intentant, no ja carregar-se la cultura catalana catalanoparlant, sinó assimilar-la a una mena de sucursal d’una cultura castellana amb subtileses del tipus “porteño”, “havanero” o “mexicano”… que quedi empremta del català com a un dialecte del castellà a llarg o mig termini, arreglant el “problema” de la unitat d’Espanya d’una vegada per totes, tancant el cercle començat amb la immersió lingüística de Catalunya en el castellà (sí, és a l’ inversa del que es diu habitualment) a través d’eines com la legislació i la judicialització, o les grans onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, des de tots els racons de la geografia espanyola, essent coneixedors de la futura força conglomerant del poder d’allò castellanoparlant, i diluint de l’espai cultural català (o almenys de la possible voluntat de mantenir la cultura catalana verge o predominant) en l’esdevenir sociopolític català. Molta mala bava i molt maquiavèlic!

Som cada vegada més els que ho sabem i no ho tolerarem…

Roko Hu

En el Ple Municipal del mes de juny, celebrat ahir, es va aprovar l’adhesió del municipi a l’estratègia Residu Zero, una proposta entrada pel grup Guíxols des del Carrer, a l’oposició.  Es tracta d’una idea per a la prevenció i la reducció dels residus en favor del bé comú i la sostenibilitat del planeta amb l’objectiu que tot residu pugui ser transformat en matèria primera i que s’eliminin tots aquells que la seva gestió provoca emissions de CO^₂ o bé aquells que no es puguin reutilitzar.

Residu Zero és un objectiu a llarg termini, però alhora és també un missatge actual i una eina de comunicació que es planteja a partir d’una xarxa integrada per quatre actors que intervenen i interactuen entre ells: empreses, universitats, entitats i municipis.

Amb aquesta adhesió, Sant Feliu haurà de promoure accions, validades per l’Agència de Residus de Catalunya, per tal de prevenir la generació de residus i per reduir el consum d’aquells productes que no generin residus reciclables, reutilitzables o fàcilment assimilables pel medi ambient. Això implicarà, també, assolir uns millors percentatges de recollida selectiva.

En la seva part de consumidor, l’Ajuntament, en totes les seves dependències i serveis, haurà d’adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i de compra verda (és a dir, adquirir béns i serveis a través de sistemes de contractació i licitació que no només tinguin en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals).

GdC es felicita per l’èxit de la moció i recorda que “tenir una ciutat responsable i sostenible amb el medi ambient és una responsabilitat de tots i totes, i alhora, una línia estratègica de futur per a la ciutat i la seva gent”.

L’Exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” s’inaugura aquest dissabte 8 de juliol, a les 20h,  al vestíbul de l’antic hospital ganxó, després de l’èxit obtingut en la seva estrena al Palau Robert de Barcelona. Laura Cendrós i Genís Sinca són els comissaris de l’exposició, que es podrà visitar fins el dia 11 de setembre. 

L’exposició arriba a la nostra ciutat gràcies a la promotora cultural Laura Cendrós (filla de Joan Baptista Cendrós), molt lligada a la nostra ciutat on manté casa i galeria d’exposicions a la Rambla Vidal (Espai Cendrós). Va ser ella qui va fer una visita guiada en solitari a l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, quan la mostra s’exposava al Palau Robert, i van convenir que aquesta es traslladés a Sant Feliu aquest estiu, quan l’afluència de visitants a la ciutat és màxima. 

Durant l’exposició tindrà lloc la presentació del llibre “El cavaller Floïd”, amb la presència de l’escriptor i comissari de l’exposició Genís Sinca i de Laura Cendrós. Es tracta de la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Tot i que el cost de la nova instal·lació aniria a càrrec de la inversió anual que ha de fer per contracte Aqualia al nostre municipi, el govern tripartit ( TPSF, ERC, PSC) va votar en contra de la moció de PDeCAT de destinar els diners suficient per fer l’obra pública necessària. De fet ni tan sols varen acceptar la proposta de PDeCAT d’iniciar una fase de les obres enguany.

Fins a 43 avaries s’han comptabilitzat al Barri de Tueda els darrers 4 anys.  Ja al 2015, al final de la nostra legislatura es va elaborar un estudi tècnic de tota la xarxa d’aigües del barri per valorar la renovació de les instal·lacions però al entrar el nou govern, l’actuació va quedar posposada indefinidament.

Segons l’informe tècnic, els carrers més afectats del barri  i per tant els que necessiten d’una actuació prioritària son : Cúbies, Ortiz de la Vega, Barraquer, Goya, Cervantes, Fortuny, Albertí, Gravina, Sta. Teresa, Bourg de Peage i Plaça Gaziel.

Ens consta que  l’Associació de Veïns del Barri de Tueda, ha reiterat al govern en diferents ocasions la necessitat de renovar la xarxa que presenta avaries contínues provocant greus problemes als veïns que han de patir talls d’aigua tot sovint per manca d’inversió en un servei que és de primera necessitat i el qual l’Ajuntament està obligat a garantir.

Des del nostre grup, demanem al govern local que es repensi la seva decisió i executi les obres de renovació de la xarxa d’aigüa al Barri de Tueda per evitar més problemes als veïns. “

L’Ajuntament de Sant Feliu fa un balanç molt positiu de la segona edició del festival Nomad, que ha tingut lloc aquest cap de setmana. Els Jardins de Juli Garreta han concentrat un programa amb propostes per a tots els públics, en àmbits com la moda, la decoració, la música, els food trucks i una àrea infantil.

Aquest festival es va estrenar l’any passat amb l’objectiu d’atraure el públic local i els visitants al voltant de la festa de Sant Joan. En declaracions a Ràdio Capital, l’Ajuntament en fa un balanç molt positiu i confirma que de cara al 2018 volen potenciar la proposta, emmarcada en una estratègia per potenciar l’oferta d’activitats durant el mes de juny, com a enllaç cap a la plena temporada d’estiu.

Guíxols des del Carrer va presentar ahir, durant  les Comissions Informatives prèvies al ple municipal del proper dijous, una moció per proposar l’adhesió de la nostra ciutat a l’Estratègia Catalana Residu Zero.

Aquesta estratègia implica avançar cap a la reducció dels residus que genera la ciutat i planteja accions concretes per tal de reduir el consum de productes que es converteixin en residus no reciclables ni reutilitzables o que no siguin fàcilment assimilats pel medi ambient, amb l’objectiu final d’aconseguir que l’any 2020 la producció de residus sigui inferior a 1,20 kg/habitant/dia (objectiu europeu).

Actualment, Sant Feliu de Guíxols, segons dades oficials de l’Agència de Residus de Catalunya (2015), té un índex de generació de residus per càpita de 1,82 kg/habitant/dia, superior a la mitjana catalana (1’44) i a la mitjana de les comarques gironines (1,68) i molt lluny de l’objectiu europeu (acceptat també pel govern català) de 1,20 l’any 2020.

Segons GdC, “és evident que actualment la nostra ciutat té un problema important amb la generació de residus”, i que això comporta un augment important de costos “econòmics, però també ambientals” i que una bona manera de contrarestar-ho és seguint les indicacions que planteja l’Estratègia Catalana Residu Zero.

A banda d’aquesta moció, el Ple també debatrà sobre la contractació de serveis extres de recollida i neteja pels mesos d’estiu, sobre les normes urbanístiques relatives a la densitat d’habitatges referida a l’edificació, i sobre una moció presentada per CiU relativa a obres de millora de la xarxa d’aigua de la zona de Tueda.

L’exposició itinerant El tren de la modernitat s’estrena aquesta tarda (19 h) a l’antic hospital, on es podrà visitar fins al 24 de setembre. És la primera parada d’un recorregut que visitarà successivament els altres municipis que enllaçava la línia –Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina, Llagostera, Cassà, Quart, Llambilles i Girona– fins l’any vinent.

Segons avança El Punt-Avui, la mostra s’estructura en mòduls ubicats en vagons, amb una escenografia acurada i dissenyada per a tots els públics. Hi haurà informació de cadascuna de les poblacions i un viatge que toca diverses temàtiques: els inicis, el traçat, les estacions, els ferroviaris, els passatgers, les mercaderies, el material mòbil i el present com a via verda. Hi ha una part dedicada al joc, i una altra de visionat de filmacions, algunes de les quals, inèdites fins ara.

Demà divendres, 23 de juny, està prevista la reobertura completa al trànsit de la Carretera de Girona, tancada des del passat febrer (després de Carnaval) per les obres del nou col·lector d’aigües pluvials.

Pel matí es netejarà la zona dels elements que actualment entorpeixen o impedeixen la circulació, després que durant tota la setmana s’hagin portat a terme les obres d’asfaltatge i pintura de la calçada.

Així, les obres, iniciades al gener -amb la carretera de Girona tallada després de Carnaval- afronten la darrera etapa, en la qual ja només quedarà la connexió del col·lector amb la riera de Sant Amanç i l’asfaltatge definitiu del tram del carrer de Santa Magdalena, des de la carretera i fins al carrer Ernest Vidal.

El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.