• Categories
  • El Club Nàutic Sant Feliu recapta 2.053€ per la Fundació Oncolliga Girona

    16/08/2017

    El Club Nàutic Sant Feliu ha entregat un xec per valor de dos mil cinquanta-tres euros a la Fundació Oncolliga Girona per donar suport als malalts de càncer.

    Els diners es van recaptar a la Festa Solidària Blanc i Negre, que es va celebrar el passat 1 de juliol al Tinglado. Va ser una nit d’allò més participada en què es va donar el tret d’inici de la temporada d’estiu al Club amb un sopar a peu dret i un concert del grup Por Fin Viernes, que va tocar de forma solidària.

    Es tracta de la segona edició d’aquesta festa, que l’any anterior va destinar els seus beneficis a l’Associació EMAD Sant Feliu d’ajut a l’entorn de malalts d’Alzheimer i Demències.


    El govern preveu gastar 3 milions d’euros en un altre Guíxols Arena a la platja

    17/08/2017
     

    Avui dimecres dia 16 d’agost a les 9 del matí, el govern ganxó ens ha convocat d’urgència a un Ple extraordinari per tal debatre l’aprovació inicial del projecte que el govern pretén impulsar al Racó de Garbí de la façana marítima. Segons el govern, no es podia esperar al ple ordinari d’agost (previst pel dia 24), ja que aquests 8 dies que falten són determinants en el calendari.
    La proposta que ens han portat a aprovació és la de la implantació d’unes grades al racó de l’Amura. Una proposta que formigonarà la platja i de retruc tot el passeig en una zona -el Racó de Garbí- que mereixeria un urbanisme de detall i gens faraònic.
    Ja fa temps que des de Moviment d’Esquerres (MES) ens hem posicionat en contra d’aquesta mastodòntica estructura. I és que de la mateixa manera que el Guíxols Arena s’ha demostrat un fracàs a la zona de Vilartagues – el que la ciutat anomena amb “conya empordanesa” Guíxols Sorra – va pel camí de convertir-se en un altre infern, aquest cop a la zona de la platja. No cal dir que la mateixa màquina de propaganda que en el seu dia es va fer servir per al Guíxols Arena, recordem que es va parlar de la inversió més important que s’havia vist mai a la història de Vilartagues, és la que s’ha posat en marxa avui pel Guíxols Sorra.
    Tampoc entenem que el govern hagi renunciat a consensuar un projecte amb les altres administracions. Si fem un petit repàs a la nostra geografia costanera gironina trobarem que totes les ciutats han treballat amb Costes per tal d’afrontar la renovació dels seus passejos marítims. A diferència de tots els nostres municipis veïns el govern ha decidit que finançarà al 100% una obra que costarà quasi 3 milions d’euros (2.964.942,46 € per ser exactes) . Tan sols es preveu una ajuda de l’ACA per la part de canalització de la riera i que, segons ens ha informat el govern, pot arribar a ser de 200.000 euros. Ara entenem la satisfacció del delegat del govern a la darrera visita que va efectuar a Sant Feliu. La mateixa que té el Conseller i Ministre de cultura amb el nou enfocament del Thyssen a la nostra ciutat. Per cert, que en el primer punt del ple el govern ha decidit treure tots els diners que tenia pressupostats per fer el Thyssen i posar-los per aquest projecte. El que es diu desvestir un sant per vestir-ne un altre.


    El conseller Santi Vila inaugura la nova sala d’exposicions del Nàutic Vell

    04/08/2017

    El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha inaugurat aquest matí de divendres la nova sala d’exposicions de l’edifici del Nàutic Vell, l’anomenat Espai Cambra, ja que és la Cambra de Comerç guixolenca qui gestiona aquest equipament.  L’han acompanyat el president de la Cambra de Comerç, Joan Puig i l’alcalde de la ciutat, Carles Motas.

    L’Espai Cambra acollirà permanentment obres de l’artista guixolenca Quimeta Serra, filla predilecta de la ciutat, i una col·lecció de mol·luscs de Josep Escortell que la seva vídua va donar a la cambra. Escortell va morir l’any 2011. 

    El president de la Cambra, Joan Puig, ha ressaltat el valor d’ambdues exposicions, com l’alcalde Carles Motas, que ha reiterat un cop més l’evolució de la ciutat cap al turisme cultural sense oblidar el “sol i platja”, i repassant totes i cadascuna de les exposicions que aquest estiu es poden visitar arreu del municipi. Per la seva banda, el conseller Santi Vila ha declarat que Sant Feliu “està fent les coses bé” en matèria cultural i ha estès la mà a de cares a futurs projectes, entre els quals s’ha proposat la creació d’una escola de ceràmica a la ciutat amb el nom de Quimeta Serra i que el Centre de Ceramistes de Barcelona exposarà el llegat de l’artista ganxona. 

    També han intervingut, amb declaracions de caràcter tècnic i històric sobre la col·lecció i la vida de Josep Escortell, els catedràtics Lluís Pallí i Jordi Martinell i el seu amic i company Joan Lázaro. La Cambra ha entregat dos rams de flors, un a Quimeta i l’altre a la vídua Escortell, Conxita Fernández. 

     


    Antifrau fa investigar un “hotel fantasma” a Port Salvi

    26/07/2017

    L’Oficina Antifrau de Catalunya ha reclamat a l’Ajuntament que investigui una construcció annexa a l’hotel Eden Roc, a la qual anomenen “hotel fantasma”, una casa situada al carrer Port Salvi, 122.  

    Antifrau també ha amonestat l’Ajuntament per no haver obert cap expedient ni haver aplicat cap sanció en matèria urbanística quan els tècnics municipals van detectar el 2014 que la casa s’utilitzava amb fins hotelers i no com a habitatge. Antifrau afirma que fins el setembre del 2015 no es van complir els requisits perquè la construcció es considerés habitatge d’ús turístic, i que l’Ajuntament hauria d’haver controlat les obres o, fins i tot, suspendre l’activitat.

    El govern s’excusa en què, quan va entrar a l’Ajuntament el juny de 2015, es va trobar un requeriment d’informació d’Antifrau referent a aquesta construcció, i que van presentar la documentació. Ara fa un parell de mesos,  Antifrau es va tornar a dirigir a l’Ajuntament perquè investigués, en un termini de 30 dies, si aquest  edifici és residencial, hoteler o turístic, un termini que s’ha hagut d’ampliar perquè cal sol·licitar una ordre judicial per entrar a la finca.

    El 2014 els tècnics municipals ja van haver d’inspeccionar l’edifici quan la propietat va demanar la llicència de primera ocupació, ja que van detectar que l’obra executada no concordava amb el projecte presentat a Urbanisme ni amb la llicència d’obres concedida. En la inspecció van veure que enlloc d’un habitatge, es tractava d’un annex de l’hotel, amb  la cuina, menjador i sala d’estar convertits en una suite o amb habitacions amb número, obertura amb targeta i banys preparats com en un hotel.

     


    Es licita el projecte d’urbanització del moll del Fortí

    28/07/2017
    Ports de la Generalitat licita el projecte d’urbanització del port de Sant Feliu, que donarà continuïtat al passeig marítim a través del moll del Fortí per obrir més l’espai portuari als ciutadans, ordenarà la superfície del moll i la zona d’aparcament i valoritzarà els elements patrimonials de la zona. L’actuació.,que es preveu iniciar a la tardor, compta amb un pressupost de licitació de 453.923 euros i un termini d’execució de sis mesos.
     
    El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, valora el futur projecte del port ganxó: “Obrirem més la instal·lació portuària a la ciutadania, reordenarem el moll del Fortí amb nous espais de passeig i potenciarem els elements històrics i paisatgístics de la zona”.
     
    Actuacions al moll del Fortí
     
    El projecte d’urbanització preveu ordenar la zona del moll del Fortí en relació a les activitats portuàries, turístiques i edificacions existents i així donar continuïtat al passeig, eixamplant-lo al màxim fins tota la longitud del moll.
     
    L’actuació proposa l‘ordenació del recorreguts del turó del Fortí (Promontori dels Guíxols) com a espai d’interès arqueològic, històric i paisatgístic per integrar millor el museu del Salvament, per connectar millor el turó al port amb espais amb terrassa i escales per als visitants, millorant la mobilitat i els accessos. Així mateix, es posaran en valor els Pilons del moll antic com a elements històrics del port.
     
    Aquest projecte també suposa la renovació de tots els serveis, la instal·lació d’enllumenat públic amb tecnologia LED (sistema que permet l’estalvi energètic).  La nova pavimentació de la zona en diferents tipus de paviment per diferenciar l’espai. La incorporació de zones enjardinades i la col·locació de mobiliari urbà, per tal que l’espai portuari urbanitzat quedi més ben integrat a la vila
     
    Pla especial
     
    El projecte que està en licitació dona compliment al que estableix el Pla especial del port vigent, així com a la modificació puntual de la zona, englobant en un projecte la urbanització de l’espai públic i la connexió de les plataformes existents a les zones alta i baixa del turó mitjançant terrasses i escales.
     

    El Porta Ferrada, l’Ajuntament i la cançó enfadosa

    11/08/2017
     
    El dimarts dia 8 d’agost vaig aprofitar l’ocasió d’anar a veure el concert de Zucchero, dins el Festival de la Porta Ferrada, convidat per un familiar. I va ser un concert en majúscules, en què a la primera part Zucchero ens va delectar amb les cançons del seu nou àlbum “Black cat” i, a la segona, ens va cantar els seus entranyables i antics treballs com “Baila morena”. Precisament, vaig comprar el seu nou  CD una setmana abans per Internet i m’arribava a casa dos dies abans del concert. Ho vaig fer perquè sóc col·leccionista de les obres de Mark Knopfler i, curiosament, en aquest últim treball de Zucchero hi col·labora el guitarrista dels Dire Straits en el tema “Streets of surrender”, que el vocalista italià va cantar en el seu idioma a l’escenari del Port.
     
    Fa dos estius vaig poder fer moltes cròniques musicals a Tribuna Ganxona perquè aquest mitjà electrònic de comunicació va poder gaudir de les entrades de premsa que ens oferien els membres organitzatius del Festival de la Porta Ferrada. Però ja l’any passat i aquest no n’he pogut fer cap – ni jo ni cap company de la Tribuna- ja que l’Ajuntament no ens ha ofert cap acreditació per donar el nostre parer dels concerts. O sigui, que fa dos anys que estem de “sequera informativa” respecte al Festival de la Porta Ferrada -com també, a nivell general, dels esdeveniments que l’Ajuntament organitza al llarg de l’any- perquè, efectivament, els polítics que hi manen ens tenen vetats en aquest aspecte. I aquest és un concert que no s’acaba i que ja cansa, com la cançó enfadosa. 
     
    Ja sigui per raons personals envers el director de Tribuna Ganxona o bé perquè veuen – sempre segons el seu criteri partidista- que no som amics del “règim”, ja fa un any i mig que ens han vetat i no podem obtenir cap mena d’informació provinent de l’Ajuntament, a no ser que sigui per altres mitjans o per la seva web. D’aquí radica la nostra dificultat per poder portar al dia les informacions municipals, ja que tampoc ens citen per cap roda de premsa municipal, excepte comptades ocasions que hi som convidats per altres vies, ja que ens hem d’espavilar per altres mitjans. També l’Àncora abans s’hi havia trobat i crec que és una de les raons de perquè van tancar. Ara, amb la nova obertura d’aquesta revista impresa suposo que fan el mateix que nosaltres, doncs estan també a l’oposició política: els diaris independents ganxons no tenim cap mena d’ajuda i ens hem d’espavilar amb els nostres recursos. De fet, per contrarestar aquesta “oposició informativa” que el mateix Govern Municipal discrimina -i que, si pogués, ens faria tancar- han tingut la idea de gastar-se 50.000 € anuals dels fons municipals (diners del poble) en fer una revista que es diu “#Guíxols” i que surt cada mes, llançant-se “les floretes” de les tasques que van realitzant.
     
    I jo em pregunto: no seria millor gastar aquests diners en Serveis Socials, per exemple? Hi ha molta gent necessitada! En alguns indrets, aquests senyors que manen del poble, fins i tot, han tingut la gosadia de rebaixar el nostre diari  tot dient que no érem un mitjà de comunicació per tal, òbviament, d’apartar-nos encara més de la nostra feina d’informadors. Però, nosaltres, perseverants, hem continuat endavant contra aquesta injustícia, lluitant dia a dia i penjant les notícies que aconseguíem per mitjà d’altres fonts. Ha estat tal “l’ofec” que ens han portat a terme que, fins i tot, ho hem denunciat al Síndic de Greuges de Sant Feliu i al Col·legi de Periodistes de Girona. Qui sap, potser l’Ajuntament de Sant Feliu s’emporti el Premi de la Mosca Borda aquesta temporada!
    Per això, Tribuna Ganxona es reivindica com a mitjà de comunicació ara més que mai. Escolteu, governants locals, no ens podeu catalogar despectivament com a blog! Des del nostre front, ara més que mai, lluitarem encara més perquè ens reconegueu i abaixeu el cap per demanar perdó. I ho farem com sempre, informant, encara que el contingut no us agradi.  
    Perquè, qui coneix totalment la veritable història d’aquesta censura sap que, en el fons, és una qüestió personal que ha anat fent-se una pilota cada cop més gran entre alguns dirigents del poble i el director del nostre diari electrònic. 
     

    El carrer Santa Magdalena, totalment practicable

    21/07/2017

    Aquest matí encara s’estaven fent els darrers arranjaments a la calçada, com la pintada dels passos de vianants i el repàs a les imperfeccions de l’asfalt, però des d’ahir al matí la circulació pel tram de Santa Magdalena entre el carrer del Bruc i la carretera de Girona ja està obert al trànsit.

    Després de sis mesos d’intenses obres (van començar al gener) de canvi de col·lectors i amb alguns entrebancs que han anat sorgint al carrer Santa Magdalena, referents sobretot a les ubicacions d’algunes canonades antigues, aquest carrer ha quedat totalment arreglat amb la instal·lació d’un dipòsit de 120 metres cúbics de capacitat.

    Entre les dues obres, l’ajuntament ha hagut d’afrontar un pressupost de més de 800.000 euros. 

     

     


    Veïns del barri del Puig demanen canvis en la circulació

    22/07/2017

    L’Associació de Veïns del Barri del Puig, a través del seu president Francesc Igualador, ha entrat una instància a l’Ajuntament en què fa unes peticions per tal que es reordeni el trànsit rodat del barri per adaptar-lo a les necessitats veïnals.

    Fa més d’un any que l’Ajuntament va tancar el trànsit amb pilones el carrer Nou dels Garrofers, primer amb motiu d’unes obres al carrer Sant Martirià,  i després definitivament. El mateix va fer poc després amb el carrer Penitència, primer a la zona baixa del barri i  posteriorment a l’alçada del carrer dels Metges , un fet que els veïns, que mai no van ser consultats, van considerar que aïllava el barri, i que va desembocar en un petit enfrontament entre veïns i representants de l’ajuntament, amb múltiples reunions i recollides de signatures  . Tot amb el propòsit de reobertura del trànsit. 

    L’Ajuntament va treure les pilones que afectaven el trànsit de vehicles al carrer dels Metges, però els veïns no estan satisfets amb l’estat actual i la nova junta de veïns ha decidit tornar a la càrrega amb les peticions per tal que l’alcalde Carles Motas estudiï el cas “amb sentiment de ciutat” ja que, en paraules del seu president, la Junta de Veïns se n’ha adonat “que els tècnics que marquen el full de ruta no són de Sant Feliu de Guíxols”, en referència al regidor Josep Saballs i el tècnic d’urbanisme Lluís López. “Són persones que han vingut de fora i volen transformar Sant Feliu en una altra ciutat, malmetent la morfologia del nostre poble”.

     

    Igualador troba “vergonyós” que el govern doni directrius a la policia local perquè denunciï vehicles en la zona tancada al trànsit  a les 12 de la nit, mentre “permet que als carrers del Sol, Santa Magdalenao Santa Llúcia, en aquestes hores de la nit, estigui ple de vehicles damunt la vorera”. 

    En la instància que han entrat hi han adjuntat dos folis amb dues peticions dirigides a l’àrea de vialitat; la instal·lació d’una senyal vertical amb disc d’horari al carrer Nou Garrofers, on abans hi havia càrrega i descàrrega, i passin a ser places d’aparcament amb rotació de vehicles regulat amb un rellotge, per tal que es puguin fer gestions en els establiments de la zona; i també demana retirar les tres pilones del carrer Nou Garrofers, cantonada amb carrer Ferran Romaguera, ja que es produeix “un cul de sac” i els vehicles han de fer un recorregut de més de 150 en marxa enrere i cometen infracció del Reglament General de Circulació.
     
    També  fa referència a les dificultats de trànsit al c/Nou Garrofers quan hi ha vehicles de serveis realitzant les seves tasques. En ser carrer d’un sol sentit, malgrat que en alguns trams és ascendent i en d’altres descendent, es posa en risc la seguretat vial.  Segons Igualador, els tècnics “no han valorat aquest inconvenient en no existir cap tipus de estudi que digui que el carrer Nou dels Garrofers hagi d’estar tallat”.
     
    De fet, Igualador es remet als Tècnics d’Emergències de la Generalitat, que en un informe presentat a l’Ajuntament, van manifestar que “cal facilitar l’accessibilitat als serveis d’emergència, bombers, ambulàncies i policia, cosa que ara no es produeix” i als inicis del Pla de Barris, quan els veïns van decidir que al barri hi hagués “circulació invertida”, amb
    vehicles circulant a 10 km/h, bandes rugoses i senyalització, “cosa que no s’ha produït”. 
     
     

     


    Toni Cassany exposa 30 anys de paisatges a la Cambra de Comerç

    20/07/2017

    El gironí Toni Cassany, professor i pintor, exposa els quadres que conformen els seus “30 anys de pintures” fins el 31 de juliol a la Cambra De Comerç de Sant Feliu, després d’haver iniciat el recorregut expositor a la galeria El Claustre de la seva ciutat.

    Cassany pinta paisatges majoritàriament empordanesos, amb alguna incursió en d’altres territoris. Unes estampes que busquen la profunditat de la imatge i la tranquil·litat de l’esperit. Així, Roses -on havia viscut-, els Aiguamolls, Cadaqués, la plana de l’Empordà i d’altres vistes empordaneses formen part de la seva obra, entre les quals un quadre de la nostra ciutat vista des del mirador de les Bateries, un quadre fet expressament amb motiu de la seva exposició. 

    Els seus quadres realistes i espectacularment acolorits cerquen la profunditat i la textura adequades mitjançant altres complements materials afegits amb l’objectiu que l’espectador gaudeixi del silenci tranquil·litzador de l’impactant paisatge empordanès. 

    L’exposició, en què també es pot comprar el llibre homònim que David Pagès Cassú ha fet per repassar els 30 anys de carrera artística de Cassany, es pot visitar fins el dia 31 de juliol, de dilluns a diumenge d’11 a 13’30 al matí i de 18 a 21h a la tarda. 

     

     


    Van Gogh o Gerard Mas?

    08/08/2017

    Un any més, l’exposició temporal de l’Espai Thyssen del Monestir intenta donar l’aparença d’un gran esdeveniment cultural al nostre poble. Però passades ja vàries edicions, comencem a veure que es repeteixen tossudament una sèrie de factors que evidencien la fragilitat del projecte que ens volen vendre. 

    La qualitat de les mostres:  Aquest cop sota el pretensiós títol de ‘Un mundo ideal, de Van Gogh a Gauguin’ (al web de l’Espai Thyssen s’entra per defecte en castellà) es torna a exhibir una selecció de pintures que, amb algun nom conegut de reclam, dóna novament com a resultat una mostra d’una qualitat més que discutible. En el llibre de visites de l’exposició es pot trobar un comentari molt gràfic: ‘Lo millor, els marcs’.

    La rendibilitat del projecte: Per intentar maquillar un nombre de visites molt per sota de les previsions, es ven una entrada única per veure tots els espais del Monestir, així, durant la durada de la mostra, qualsevol visitant dels espais computa com a entrada del Thyssen (i així ho venen un cop finalitzada). Aquest any, per tal efecte, s’ha creat un nou espai per a l’exhibició d’art contemporani, enguany la de l’artista local Gerard Mas. Resultat: l’obra de Gerard Mas o l’espai de la indústria del suro ajudarà a computar més visites per veure una obra de Van Gogh mediocre (recordeu: ‘lo millor, els marcs’)

    El projecte museístic: Dependre dels interessos i les necessitats d’un particular no pot ser mai un bon negoci col·lectiu. Condicionar tot el projecte museístic del monestir i subordinar la cultura local és el que s’està portant ara mateix a la pràctica. I quin és el resultat? Legitimar la política de la donant Carmen Cervera: tenir les seves obres assegurades de litigis sota el paraigua d’institucions públiques, amb diners de tots i a costa, per exemple, de desmuntar la exposició del Metge Rural.

    En resum, se’ns presenta una tria molt clara: la cultura i la creació local enfront d’un elitisme difús sense cap mena de relació amb el seu entorn. A l’hora d’explicar el nostre poble, que serà millor, Gerard Mas o Van Gogh? Nosaltres ho tenim molt clar.

     

    Aturem El Thyssen, plataforma per una cultura viva a Sant Feliu de Guíxols 


    Nou conflicte laboral al geriàtric ganxó

    18/07/2017

    El sindicat UGT ha presentat una altra demanda contra l’Ajuntament  i la gestora del centre geriàtric Fundació Guíxols Surís perquè han decidit abonar només una part de la paga extra del mes de juny als treballadors. 

    La UGT ja havia demandat l’Ajuntament i la gestora anteriorment, i el passat mes de febrer va signar-se per via judicial l’acord d’aplicació del conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques per als anys 2016-2017.

    La demanda actual té els mateixos protagonistes, que han decidit abonar només una part de la paga extra del mes de juny a la seva plantilla. La gestora argumenta que només han de rebre la part proporcional de gener a juny de 2017, ja que l’anterior conveni calcula les pagues extraordinàries cada sis mesos, mentre que l’actual ho fa de forma anual.

    La UGT de les Comarques Gironines, per la seva banda, defensa que el propi conveni d’aplicació diu en el seu article 21:

    Pagues extraordinàries de juny i desembre

    Les 2 gratificacions extraordinàries respectives, equivalents al valor d’una mensualitat del salari de conveni més l’antiguitat, s’han de pagar els mesos de juny i desembre a tot el personal afectat per aquest conveni.

    Cal pagar la part proporcional del valor d’aquestes gratificacions d’acord amb el temps treballat, en prorrateig anual, per la qual cosa la de desembre s’estén de gener a desembre i la de juny, de juliol a juny

    Per a la UGT queda manifest que “tot el personal de la Fundació Guíxols Suris compleix els requeriments per cobrar la paga extra de juny 2017 íntegra, com marca el conveni d’aplicació”. La gestora i el consistori estan tractant la plantilla com si l’inici de la seva vida laboral en aquesta empresa fos l’1 de gener del 2017.

    Tant un conveni com l’altre preveuen el dret dels treballadors a cobrar l’import d’una paga sencera, sense que el fet que l’empresa apliqués i reconegués aplicar un mal conveni pugui suposar una minva de les retribucions de la plantilla, encara menys quan és per un mecanisme de càlcul/meritació. Aquesta pràctica constitueix una autèntic “abús de dret“.

    La representació sindical de la FeSP-UGT a les Comarques Gironines ja va lliurar a l’empresa un informe on detallava com realitzar aquests càlculs, una argumentació que també va defensar davant de l’alcalde Carles Motas. Així mateix, la UGT a les Comarques Gironines ha dut aquest cas a la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.

    Tot i això, la gestora segueix en el seu posicionament, negant-se a abonar la paga extraordinària de juny tal com marca el conveni d’aplicació.

     
     
     

    Ataraxia: ciclisme, integració social i el nom de la ciutat arreu de l’Estat

    31/07/2017

    Sant Feliu de Guíxols és una ciutat rica en associacions de tot tipus i en entitats esportives.  A Tribuna Ganxona ens hem proposat conèixer-les totes.

    Aquesta vegada ens vam trobar amb Felisario Expósito, membre de l’Associació Esportiva Ataraxia i president de Sport Ciclista Guíxols, entitats que comparteixen personal i es complementen.

    L’Sport Ciclista Guíxols és un club federat de ciclisme, però està poc enfocat als nens. Per això, quan la Irene, la dona d’en Felisario, es va treure el grau d’integració social, van voler crear alguna cosa relacionada amb el ciclisme, i d’aquesta idea en va néixer Ataraxia. Va ser l’artista Alberto De Udaeta, amic i conseller de la parella, qui va pensar en el nom Ataraxia, que ve del grec i que significa “sempre endavant, sense pertorbacions”. Des de llavors, el president de l’Associació és Vicente, el germà de Felisario, tot i que la feina la porten la Irene i el propi Felisario.

    L’Associació s’encarrega de l’escola de ciclisme, ja que hi ha els monitors titulats. A l’hora de competir,  però, els alumnes estan federats i assegurats a través de l’SC Guíxols.

    Ataraxia també té una secció dedicada a la integració social a través del ciclisme i un equip de ciclisme femení, el qual té molts espònsors en les seves curses arreu del territori estatal i que porta el nom de Sant Feliu allà on va. Per als entrenaments, treballen en un terreny a tocar del pavelló Carles Nadal, un espai cedit per l’SC Guíxols.

     

    Els terrenys que l’Sport Ciclista Guíxols cedeix a l’Associació Esportiva Ataraxia, darrere el Pavelló Carles Nadal (LAIA BODRO//TG)

    “Aquest projecte va néixer per oci, vam començar amb els nostres fills i es va anar fent gran, cosa que al final ja era una obligació. Per això vam crear l’escola, on cobrem una petita quota als alumnes. Ara mateix no fem ni publicitat. Tampoc tenim gaire espai, les instal·lacions són molt petites i per seguretat no podem agafar gaires nens”, ens explica el president del SC Guíxols, mentre ens ensenya l’espai, que ell mateix s’encarrega d’arreglar.

    Consta d’un circuit que ha anat definint, amb girs, salts i corbes per a què els alumnes aprenguin bé a anar sobre la bicicleta. “A Sant Feliu no hi ha instal·lacions. En BTT ens anem espavilant, però en carretera és impossible, no podem treure els nens petits en ruta. Ara mateix surten a partir dels 11 anys i sota la meva responsabilitat. Des de l’Ajuntament ens diuen que no hi ha terrenys, i per tant, no podem circular amb bicicleta amb seguretat.”

    L’Associació també fa rutes guiades, que durant molt de temps van intentar que fos la seva manera de viure, un fet, però, molt complicat. “Treballem i, a més, dediquem moltes hores a l’associació, per això no podem dedicar gaire temps a les rutes. Quan ens ve un grup, doncs les fem, però tampoc hem rebut un suport actiu des de l’administració”.

     

    Feli Expósito i Irene Pijoan, a la dreta, amb companys d’equip, en una ruta guiada. (ATARAXIA)

    A l’associació hi ha inscrits al voltant de 80 nens, que malgrat ser una xifra baixa (en futbol o bàsquet poden competir uns 400 nens),  en ciclisme són molts. Però Expósito destaca que és un esport molt dur, que al final molts nens abandonen pel sacrifici que comporta. Als inscrits a l’entitat també cal sumar-hi les 15 corredores de l’equip professional femení. 

    Quan els nens ingressen a Ataraxia, els fan una valoració de nivell, però la prioritat és ensenyar-los uns valors, “crear persones que no sabem si seran ciclistes”; per això, aprenen a anar amb bicicleta a través dels jocs. A partir dels 12 anys, ja els comencen a ensenyar què és el ciclisme de veritat: comencen a saltar, a agafar tècnica, es crea l’atleta.  Als 17 ja només queden els que realment volen dedicar-se més seriosament al ciclisme, un esport molt dur i sacrificat i que la majoria abandona en arribar a edat júnior.

    Per Expósito “un ciclista que no tingui educació, que no sàpiga estar o que no respecti un company o familiar, jo no el vull al nostre club” i explica que algun cop ha tingut problemes amb noies de l’elit, com una guanyadora d’etapa a la Copa d’Espanya a qui mancava humilitat.

    D’entre les esportistes més destacades de l’Ataraxia, hi ha Berta Orozco i Natalia Saavedra, tercera classificada a la Copa d’Espanya celebrada a Múrcia; l’austríaca Anna Kiesenhofer, Campiona estatal que també havia competit per l’equip guixolenc; Lorena Llamas o Bea Gómez, que fou guia d’una ciclista invident als darrers Jocs Paralímpics.  

    Tot, malgrat que les catalanes no són les ciclistes més experimentades de l’Estat degut al poc suport governamental cap al ciclisme.  “No és que falti qualitat, sinó que els costa potenciar aquest esport”, es queixa Expósito, que explica que quan hi ha una corredora de qualitat ve un equip de fora i se l’emporta.

    Aquestes corredores professionals que competeixen a nivell nacional no resideixen a la nostra ciutat, sinó a altres llocs de Catalunya, però competeixen per l’equip ganxó. N’hi ha de catalanes, espanyoles, angleses, alemanyes o austríaques, que aprofitaran les curses perquè un equip professional (el Lotto, per exemple), les fitxi. “Això és un orgull per nosaltres, que les hem format”. I fa un símil futbolístic: “És com si un nano format al futbol de Sant Feliu fitxés pel primer equip  del Barça o el Madrid”. 

    Amb aquesta manera de funcionar, cada any Felisario ha de canviar l’estructura de l’equip i apostar per corredores noves.

    Expósito anima a tots els nens i nenes a qui els  agradi la bicicleta a provar per l’escola de l’Ataraxia. Fins i tot es troba que corredors locals provinents del món del triatló volen entrar a fer una prova, però la disciplina, encara que sobre una bicicleta igual, és molt diferent.

    Pel que fa a la integració social, ha intentat posar-se en contacte amb centres de menors i de dones per tal que els interns provessin el ciclisme de forma gratuïta, però a l’hora de la veritat no va arribar a fructificar. “Em donaria per satisfet si tragués un nen del carrer i l’integrés a la societat”, diu Expósito.

     

    Altres vídeos on l’equip Ataraxia-Frigorífics Costa Brava ha portat el nom de la ciutat arreu de l’Estat:

     

     

    Un reportatge creat per Laia Bodro i Joan Serra en exclusiva per Tribuna Ganxona

     

     

     

     


    A 197 km/h per la C-35

    17/07/2017

    Agents dels Mossos d’Esquadra  van denunciar penalment el passat 14 de juliol, un home de 43 anys i amb domicili a la nostra ciutat, com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària per conduir amb una velocitat penalment punible.

    Els fets es remunten al 27 de juny d’enguany, en un control de velocitat que una patrulla de trànsit havia establert al quilòmetre 98.9 de la carretera C-35, dins del terme municipal de Llagostera. Quan passaven vuit minuts d’un quart de nou del vespre, els mossos van detectar un turisme que circulava a 197 km/h, en un tram limitat a 100 km/h. Atès que no el van poder aturar, els agents van iniciar la recerca del conductor, ja que el vehicle anava a nom d’una empresa. Després de fer diverses gestions, el passat 14 de juliol van aconseguir identificar el conductor i el van denunciar penalment com a presumpte autor un delicte contra la seguretat viària.

    Els agents, van citar l’esmentat conductor per tal que es presenti a declarar davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona.

     


    La subhasta de l’Hotel Panorama torna a fracassar

    13/07/2017

    Un cop acabat el termini de presentació de les instàncies per poder prendre part en la subhasta pública de tres immobles procedents de la herència intestada dels germans Anlló (acabava el 30 de juny), no s’ha presentat cap oferta per l’Hotel Panorama.

    Així, la venda de l’hotel estrella de l’herència ha tornat a fracassar, ja que no es subhastarà el proper 20 de juliol. L’únic element que es subhastarà és un habitatge del carrer de Sant Martirià, l’únic que ha rebut alguna oferta ja que l’Hotel Rex II es troba amb el mateix cas que el Panorama: no hi ha hagut ofertes. 

    Si fa tres anys no es va dur a terme la subhasta per problemes amb la inscripció al Registre de la Propietat, ara no es podrà fer en no haver rebut cap oferta, declarant-se deserta. Ara, la Mesa haurà d’obrir un procés de venda directa de l’immoble, tal i com ja es va fer amb els hotels Avenida i Regina. El preu que en demana la Generalitat no es rebaixarà i serà de 1.869.000 euros, segons el Diari de Girona. La Generalitat negociaria la venda amb les persones que s’hi han interessat i, si no sortís cap comprador, d’aquí un any s’hauria de tornar a subhastar. 

    A part d’aquests immobles, en quedaran tres per subhastar: l’Hotel Meditérraneo (l’Ajuntament ha anunciat que hi vol fer habitatge social), el Regente i el bloc del carrer Mossèn Jacint Verdaguer (ara casa ocupada), que també van quedar deserts en el seu dia. 

     


    Llibertat per què, per a qui, per a quins?

    28/07/2017
    L’home és lliure o necessita sentir-se lliure per naturalesa i delega la seva llibertat a aquells que creu que millor el representen o el protegeixen.
    Malauradament, l’ètica, la dignitat, la veritat, l’amor a la pàtria o a la història, l’amor a l’altre, l’amor a predicar amb l’exemple, l’amor a aprendre a ésser feliços, només es pot assolir tot fugint de les banalitats d’aquest consumisme desenfrenat i fugint d’aquest món profà hipòcrita i ansiós de poder. Un món ansiós de controlar-ho tot mitjançant el capitalisme dictatorial, un capitalisme que controla la política; i aquesta, com ja deia Maquiavel “és independent de la moral i només persegueix el poder”. Així anem, si els lladres o els fills de mala mare, els oportunistes, llepons i caragirats, banquers, funcionaris corruptes, mafiosos, entre d’altres, volessin a ple sol, es faria de nit.
    Sóc un ingenu, ja que fa molts anys que milito perquè m’estimo Catalunya i m’agrada predicar amb l’exemple. Ja no sé a quina porta anar a picar per treure’n una mica l’entrellat, de tot això.
    Desenganyat de la política, de la mateixa i difícil societat que m’envolta, desenganyat de la justícia, he anat a parar a una germandat internacional de lliurepensadors on aprenc molt.
    Desgraciadament, però, l’home, amb les seves febleses i el seu egocentrisme, difícilment podrà reconduir la seva fatal inèrcia primitiva de la llei de la selva o dels set pecats capitals que perduren en la vida quotidiana.
    Aquesta societat controlada pel poder econòmic (no moral i no ètic) redueix l’home a un ser viu que consumeix el que ells prèviament ja tenen establert com l’oci, la ignorància, les noves tecnologies que ens tenen a tots controlats, serveis bàsics monopolitzats o la promoció del motor elèctric que és una mentida, …
    Per finalitzar, recordem les següents paraules de Maquiavel: “Els homes, primer en tenen prou amb poder defensar-se ells mateixos, en no ser dominats per altres; d’allà passen després a ofendre i voler dominar els altres”. Carta a Francesco Vettori del 10 d’agost de 1513.
     
    Joaquim Pugnau i Vidal 

    Servei adaptat de bany a les platges de Sant Feliu

    14/07/2017
    Creu Roja compta a Sant Feliu amb servei de bany adaptat a les platges. Aquest servei permet a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda banyar-se al mar i, a més, els
    seus familiars disposen d’un ajut que facilita que tots gaudeixin del seu descans en les millors condicions possibles.
     
    Els dispositius de bany adaptat consisteixen en cadires amfíbies, crosses i armilles salvavides que faciliten el bany a les persones amb discapacitat, acompanyades de personal de Creu Roja en 9 platges gironines.
     
    A més de les persones amb discapacitat, qualsevol persona amb algun tipus de limitació funcional pot gaudir d’aquest servei. La intervenció de Creu Roja a les 17 platges del litoral en què està present és possible gràcies a un equip de 49 persones diàries, entre socorristes, metges, infermers, conductors, … L’organització compta a més amb 5 embarcacions.
     
    Gràcies a aquest desplegament, Creu Roja realitza prop de 7.000 atencions cada any a les platges gironines on té presència. La major part són assistències sanitàries, que inclouen atencions a persones afectades per picades, esquinços, luxacions i erosions, però també destaquen les assistències socials, com les que s’ofereixen a través dels dispositius de bany adaptat.
    El dispositiu de Creu Roja a platges inclou a més el rescat de persones en risc imminent d’ofegament, les assistències a embarcacions o les evacuacions a centres hospitalaris. La i
    ntervenció de Creu Roja també contempla la posada en marxa de diferents iniciatives de caràcter preventiu per tal d’evitar els accidents propis del període estival, com les insolacions, cremades solars, cops de calor, talls de digestió o lesions produïdes per animals marins.

    El PDECAT també fa la seva valoració dels dos anys de l’actual govern

    13/07/2017

    En una roda de premsa que va tenir lloc ahir a la Cambra de Comerç, els representants dels PDECAT local van contrarestar l’acte de balanç de dos anys de govern que TSF, ERC i PSC van fer el passat divendres al Teatre Auditori Municipal, en què van repassar els primers dos anys de legislatura i van presentar futurs projectes.

    Ahir, en la valoració feta pel PDECAT, els representants del partit opositor majoritari van repassar tot allò dit en l’acte del govern al teatre, rebatent amb el que no hi estaven d’acord. Per exemple,  del regidor Josep Muñoz, critiquen que “va abanderar-se d’impulsar una transformació de l’administració, però va ometre que això ho fa per obligació de la llei de transparència del 2016, no per voluntat pròpia”. També li van retreure “els seriosos problemes que han tingut les entitats amb les tramitacions de les subvencions i la falta d’ajuda del propi consistori” amb l’administració electrònica.

    Muñoz, que havia titllat l’anterior govern d’”obsolet”, no va comentar que va ser en la legislatura passada quan es van impulsar les xarxes socials de l’Ajuntament , així com la web turística, un fet que tampoc passa per alt al PDECAT. Un altre fet criticable va ser que Muñoz posés en valor el nou plec de condicions del contracte d’escombraries en el qual estan treballant. Per el PDECAT, va ometre “el contracte d’una empresa externa per redactar les bases” i que en dos anys “seguim amb la pròrroga” i amb “la ciutat bruta”.

    Segons el partit opositor, Muñoz va ometre que la majoria de projectes presentats vénen de l’anterior legislatura, i que el PDECAT n’excusa la no execució basant-se en “el sostre de despesa imposat pel govern central”.

    El PDECAT celebra que el govern de Motas aposti per “obres necessàries” per a la ciutat, com són les de la carretera de Girona, Santa Magdalena o Hospital, però avisa que “caldria millorar-ne la planificació per no crear caos circulatoris” i retreuen a Jordi Vilà  que no donés cap exemple concret d’accions realitzades en matèria cultural durant els dos primers anys de mandat, malgrat haver emfatitzat “haver posat en valor la nostra història”. Acte seguit el PDECAT va recordar les accions fetes per ells en l’anterior mandat en aquest sentit: la rehabilitació de diferents espais per difondre la història de la ciutat, com les Torre del Corn i del Fum i el refrectori del Monestir, el niu de metralladores del Salvament i d’altres.
    A l’alcalde, Carles Motas, li retreuen que vengués com a “projecte propi” el Guixols Arena, quan, segons el PDECAT, “ja es va trobar el projecte preparat” i afirmen que  “la manca de programació d’activitats en aquest espai sí que és decisió seva” i que el canvi d’ubicació d’un concert del Festival Porta Ferrada va venir “degut a què nosaltres en vam fer difusió a les xarxes socials”.
    De l’actuació a Rius i Calvet – unes grades de formigó a primera linia de mar- el PDECAT opina que és “perjudicial” per l’impacte visual al litoral i que els ex-convergents han trobat a faltar “un projecte ambiciós per la ciutat” com és el cobriment de la Riera de Tueda i la connexió amb el Passeig fins al port, que consideren “necessari per a la reactivació
    econòmica de la ciutat”.
     De l’aposta de Motas per un canvi d’estratègia turística,  diversificant l’oferta sense deixar de banda el sol i platja, el PDECAT hi està “totalment d’acord”, i recorden que “ja la vam impulsar durant l’anterior legislatura a través de segells que atrauen diferent perfils turistics” citant la reobertura de la Via Ferrada i la inauguració  de l’Espai Carmen Thyssen com a elements destacats. “En canvi”, diuen des del PDECAT,  “el govern actual no ha presentat cap avantprojecte del museu Thyssen, però han desmantellat l’exposició de l’espai del metge rural en ple estiu”.
    Pel que fa al tema de l’aparcament  de La Corxera, el PDECAT el considera “un error” ja que “no augmenta les places d’aparcament actuals” i “demostren que no volen reformar el Passeig”.
    D’altra banda, del projecte del Parc Central amb la remodelació de l’entorn i l’edifici de l’Asil Suris, el projecte estrella del govern Motas, afirmen que els “va sorprendre” que aquest projecte es desenvolupi en tres legislatures,  i que  “el govern no tingui en compte ni l’oposició ni els veïns de la zona”, un altre cas en què “hi ha una mancança important de participació ciutadana” .
    Per acabar, la formació nacionalista va manifestar que “tenim un alcalde, dos tinents d’alcalde i dotze regidors, ens venen un equip cohesionat i transversal, un govern amb recursos econòmics, però el resultat és la falta de projectes propis, de planificació i de visió estratègica de ciutat, així com un dèficit preocupant de voluntat d’apostar per la democràcia participativa”.

    24 mesos, 24 nyaps

    25/07/2017
    El passat 7 de juliol, mentre l’Alàbriga celebrava la seva inauguració amb el corresponent show mediàtic, al teatre de Sant Feliu n’hi havia un altre, de show, el que van muntar els tres partits que formen el govern de la ciutat. Amb una posada en escena que volia imitar els telepredicadors americans, els tres tenors de la política municipal desgranaven les excel·lències dels seus dos primers anys de govern. Doncs bé, nosaltres n’hem trobat 24 (en realitat n’eren uns quants més) que han estat un nyap i els desgranem aquí.
     
    1.  Aquest és el govern més car que ha tingut la ciutat. Al 2016 ha costat als ciutadans 388.649€, 61.820€ més que l’anterior govern.
    2.  I amb més dedicacions exclusives (tres!). Amb un cost anual de 146.996€ enfront els 54.660€ del govern anterior.
    3. Han intentat aprovar una gran amnistia urbanística que ha hagut d’aturar la Generalitat.
    4. Ha cobrat amb efectes retroactius (quatre anys enrere) una revisió cadastral que ha posat en seriosos problemes a molts ciutadans.
    5. És el govern que ha fet obres faraòniques com el Guíxols Arena, que fins aquest estiu no servirà pel que hauria d’haver servit des d’un principi: fer concerts del Porta Ferrada.
    Una obra que, malgrat el seu elevat preu, haurà d’ampliar-se amb grades desmuntables per donar cabuda a tot la gent que vol veure el concert d’Antonio Orozco. Per la resta de l’any no deixa de ser un pàrquing amb grades perquè els ciutadans que hi aparquin vigilin els seus cotxes amb tota comoditat.
    6. Ha malbaratat el conveni de Can Serra Vicens i ha perdut una magnifica oportunitat de tenir un centre cultural que ampliï l’anomenada anella del monestir. Gràcies a aquesta decisió davant del Monestir i de la Porta Ferrada, el Pla General torna a preveure un edifici de més de 30 pisos.
    7.  S’ha oblidat del nou IES. Ni hi és ni se l’espera.
    8. Ha adquirit finques amb molt poc rigor (sense tenir en compte que tenien un dret de pas – Jardins de Can Blasco) i amb molt males maneres (barrant el pas d’una manera impròpia de la institució), rectificant posteriorment tant sols a instàncies del Registrador de la Propietat, que va posar l’alcalde en la situació de signar un decret en què s’obligava a ell mateix a tornar les claus del pas que prèviament havia barrat.
    9. Un govern que s’ha deixat perdre la Marató de les Vies Verdes amb escarni de l’organització, que escampa que a la nova ubicació els tracten molt millor
    10. Que es gasta en una publicació (el #guíxols) 60.000 euros/l’any, pagats per tots els ciutadans, per fer pura propaganda del govern.
    11. Un govern que es demostra conflictiu: Policia local, barri del Puig, mitjans de comunicació locals, museu d’història, … tots aquells que no combreguen amb les seves tesis són declarats persones non grates, enlloc d’arreglar els conflictes que ells mateixos creen.
    12. Pèrdua  de l’OMIC. Una ciutat de quasi 22.000 habitants que tanca una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i fa anar tothom a La Bisbal, al Consell Comarcal
    13. Un govern que practica el nepotisme contractant familiars dels regidors. I el que és més greu: que els contracta amb feines que haurien d’estar destinades a persones amb pocs recursos.
    14. Projecta construir una graderia de formigó a la platja. Un cop fet el Guíxols Arena, ara és l’hora del Guíxols Sorra.
    15. I gestiona amb retards i pròrrogues els contractes (neteja, zona blava). Anem prorrogant els contractes i cada vegada la ciutat més bruta.
    16. Que té conflictes amb les associacions locals. Associació amb la que es reuneix, associació que es rebota, el mateix que amb la premsa local. No negocia i fins i tot etziba per acabar les reunions amb els veïns -per exemple Barri del Puig- que “si no us agrada ja sabeu a qui heu de votar d’aquí dos anys”.
    17. Ha burocratitzat els tràmits de les subvencions fins el deliri
    18. I es veu obligat a fer infinitat de modificacions pressupostàries.
    ​19. Té tics autoritaris en els plens: busca excuses perquè els grups de l’oposició no puguin traslladar els seus precs i preguntes, no deixa llibertat per fer les intervencions,…
    20. Es gasta diners i proposa projectes inviables i ruïnosos com el de l’aparcament a la Corxera, un projecte que hipotecarà la ciutat per 40 anys (el màxim permès per la llei) quan preveu que si a l’empresa adjudicatària no li quadren els números haurà de pagar l’Ajuntament.
    21. Un govern que fa  obres sense sentit com l’aparcament a Can Rosselló (Ileco). Primer només per cotxes, i com que no hi aparcava ningú, ara també autocaravanes i també s’hi ha vist
    aparcat algun que altre cavall.
    22. Que ha aconseguit que la PAH abandoni la Taula Municipal de l’Habitatge per inoperant.
    23. Que amb dos anys només aconsegueix treure a subhasta l’Hotel Panorama i li queda desert. I, per tant, el finançament d’alguns projectes estratègics que segons l’alcalde sortiria de la venda del Panorama, queden in albis.
    24. Un govern que, finalment, s’ha dedicat a replantejar moltes coses per espatllar-les, com l’aparcament d’autocaravanes o el museu Thyssen.

    L’Equip de Govern presenta els seus plans de futur

    08/07/2017

    L’Equip de Govern municipal va aplegar ahir unes 150 persones en l’acte de repàs dels 2 anys de mandat i presentació dels projectes de futur per a la resta de mandat (2 anys més), en un acte en el qual van participar els tres caps de llista de l’executiu: Josep Muñoz (PSC) i Jordi Vilà (ERC) van fer de teloners de l’alcalde Carles Motas (TSF). 

    Muñoz i Vilà van posar el dit a la nafra fent esment de l’endarreriment que ha patit la ciutat fins l’arribada de l’actual govern, el juny de 2015. Muñoz va dir, fins i tot, que, a la nostra ciutat, “fins l’any 2015 no va arribar el segle XXI”. També va esmentar que aquests primers dos anys el govern ha posat les bases “per fer un salt endavant”. Els tres mandataris van coincidir en què l’acció de govern es feia consensuada entre les tres parts i en l’aposta perquè Sant Feliu sigui una ciutat que aposti per la cultura, donant com a exemple les múltiples mostres d’arts plàstiques que estan omplint les sales d’exposicions de la ciutat. 

    Durant l’acte es van anar passant vídeos amb diapositives de l’obra de govern – en què destaquen el Guíxols Arena, la remodelació del carrer Colom, la recent acabada dels col·lectors de la carretera de Girona i del carrer Santa Magdalena, a punt de finalitzar – i dels futurs projectes, que foren presentats per l’alcalde:  el passeig marítim Rius i Calvet, el Parc Central (que es situarà on hi ha l’actual asil Surís i la plaça Alabric), el pàrquing soterrat de la Corxera i el Museu Thyssen al monestir.

    A part de parlar de projectes, Carles Motas va voler deixar clara la necessitat de planificar la gestió del dia a dia i el fet que els pressupostos municipals s’hagin aconseguit aprovar quan toca, “a final d’any, perquè siguin vigents l’1 de gener”.

    Pel que fa a l’esperat nou contracte de residus, va ser  Muñoz qui en va parlar, assenyalant que aquest estiu esperen tenir el plec de condicions per al nou contracte a punt i que aquest serà de vuit anys. 


    Tall al carrer Mercè per neteja viària

    11/07/2017

    Des d’avui dimarts a les vuit del matí fins demà dimecres a les vuit del matí, és a dir, durant 24 hores, es procedirà a la neteja de la calçada i protecció de passos de vianants a les cruïlles del carrer Mercè amb Capmany, i del carrer Mercè amb carrer del Mall.

    Això vol dir que tot el carrer Mercè, i el tram del carrer Capmany que va del carrer Mercè i Concepció quedaran tallats a la circulació durant 24h.

    Es permetrà l’entrada i sortida de vehicles dels guals, excepte en el tram entre les dues cruïlles, on no s’hi podrà circular amb vehicle.

    L’Ajuntament ha mirat de concentrar el màxim d’accions en el mínim temps possible, per evitar majors molèsties als veïns.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies