La setmana passada, l’Associació d’Amics del Museu va presentar a l’Ajuntament, mitjançant una instància dirigida a l’alcalde, una al·legació al projecte de remodelació de la Plaça Ferran Agulló, dins el període que el govern ha donat per consultar públicament el projecte de remodelació del sector Rius i Calvet. 

L’associació cultural exposa que en la memòria del projecte tan sols es menciona que, entre d’altres elements, “hi ha una escultura envoltada de certa vegetació aquàtica”, però que semblen ignorar que es tracta de l’escultura “Costa Brava” (1963) de l’important artista Joan Rebull (1899-1981) i que, on fa referència de les actuacions a realitzar, s’especifica que “es proposa eliminar el petit estanc (sic)”.

També exposen que, “tot i que s’ha dit que es mantindria aquesta escultura, no hi ha cap referència ni annex a la documentació que ho confirmi” i que en les esmenes introduïdes per l’arquitecte i l’aparellador “tampoc s’hi introdueix cap referència a aquesta escultura”.

La instància demana a l’Ajuntament que,  per  a l’aprovació definitiva del projecte de les obres a realitzar a l’espai públic entorn de la Platja del Recó de Garbí i el Passeig de Rius i Calvet, s’hi introdueixi la condició de” conservació d’aquest conjunt format per l’escultura, l’estany i l’arbre (desmai o salze ploraner)  tal i com va ser concebut per l’escultor per aquest espai” i que el projecte prevegi “dignificar el seu entorn eliminant l’aparcament de motos, la senyalització vertical que ho regula i altres elements inadequats que actualment constitueixen una barrera visual d’aquest rellevant conjunt”.

L’abandonament d’animals domèstics, sobretot en període vacacional, és una xacra contra la qual cada any les ONG animalistes i les protectores d’animals no paren de lluitar.

En total, aquest any, només a Rodamon s’han acollit 357 gossos i 24 gats abandonats a la comarca, essent juny i juliol els mesos amb més abandonaments degut a les vacances. D’aquests,  36 gossos van ser trobats a Sant Feliu, segons fonts de la protectora d’animals del Baix Empordà. Per contra, però, aquest any ha pujat molt el nombre d’adopcions. 

Aquests números però, només fan referència a la protectora Rodamón. De fet, es fa impossible de saber el nombre exacte d’animals abandonats a la nostra ciutat o a la nostra comarca, ja que els mateixos poden haver estat acollits en altres protectores o directament en cases particulars. O fins i tot, que encara rondin pel bosc sense rumb buscant refugi i es dongui el cas que s’hagin endinsat per l’Ardenya i hagin arribat a Llagostera (Gironès) o Tossa de Mar (Selva), per la qual cosa serien abandonats al Baix Empordà, però acollits a les protectores de comarques veïnes. 

Les entitats animalistes treballen tot l’any fent tasques de sensibilització sobre diferents qüestions, com ara l’obligació d’implantar microxips o d’adoptar també els gossos d’edat més avançada, sense oblidar que la Llei de Protecció dels Animals, en un dels seus articles, diu que els gossos, gats i fures han de portar una placa identificativa en la qual consti el seu nom i número de telèfon.

A Sant Feliu mateix, la protectora de gats Progat fa una constant feina de recollida de gats a la via pública per desparasitar-los i esterlitzar-los per evitar que es reprodueixin, i té un espai d’acollida a la zona de Sant Amanç pels felins en espera d’adopció.  Per la seva banda, la ONG guixolenca de gossos llebrers Galgos 112  també té feina constant durant tot l’any, però sobretot és quan finalitza la temporada de cacera que els membres, repartits per tota la geografia estatal, es posen les piles davant el potencial nombre d’abandonaments per part dels caçadors. La tasca de salvar els gossos, alguns dels quals es troben en mal estat físic per maltractaments, i de trobar famílies adoptants, a vegades s’estén més enllà de les nostres fronteres.   

Des de l’àrea de Turisme de l’Ajuntament s’han iniciat unes rutes urbanes per conèixer millor la nostra ciutat. Guíxols Experience són quatre visites comentades en diferents indrets urbans que volen ampliar el coneixement que en tenim de la nostre història.

Els dimecres 30 d’agost i 6 de setembre, a les 7 de la tarda, trobada a la plaça del Puig, on Isidre Ribera comentarà la història dels safaretjos i el refugi de la guerra. Seguidament, a la plaça del Mercat, Josep Maria Vicens parlarà de la mateixa plaça com a centre de trobada i comerç dels ciutadans.

Els dijous 31 d’agost i 7 de setembre, també a les 7 de la tarda, trobada al passeig del Mar, davant la Casa Patxot, amb Alfons Hereu, que ens recordarà el primer turisme i les cases que hi havia a primera línia, ara substituïdes per apartaments. En acabar, i des del Salvament, Josep M Vicens farà una pinzellada de la formació de la població i de la transcendència del comerç marítim.

Aquestes visites són gratuïtes, però cal inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme presencialment o per telèfon: 972 82 00 51.

Els programes electorals de tothom, ara fa dos anys i escaig, posaven de relleu el desig i la necessitat de donar participació a la ciutadania en la presa de decisions. Tots per Sant Feliu (TxSF), el partit majoritari del govern, el de l’alcalde Carles Motas, en feia bandera. A l’hora de la veritat, s’ha demostrat que només eren paraules buides. S’acaba d’aprovar la inversió més important de la legislatura, la reforma del passeig Rius i Calvet, que costarà 3 milions d’euros amb un procediment que és tot el contrari del que es pregonava en els papers electoralistes. El projecte s’ha tramitat per via d’urgència, en un ple extraordinari totalment innecessari, que deixa només 15 dies de coll per conèixer-lo quan es tracta d’un patracol de més de 1500 pàgines que ni tant sols es pot enviar per correu electrònic normal degut al seu pes.

Un projecte d’aquesta envergadura hauria d’haver estat conegut, debatut i triat amb un ampli procés de participació ciutadana entre tots els que es varen presentar i posteriorment, un cop escollit, tornar-lo a debatre amb temps suficient per plantejar pegues, millores i esmenes per part de la ciutadania. D’aquesta manera sí que podríem parlar d’un projecte participat per ciutadans i ciutadanes que sabrien com i perquè es gasten el seus diners. Així ho va demanar Guíxols des del Carrer-Entesa sense èxit.

No és tant difícil de fer. A dues passes de Sant Feliu, a Santa Cristina d’Aro, s’ha seguit un procés similar per escollir el millor projecte per a la nova biblioteca on han votat i hi ha dit la seva tots els cristinencs que  han volgut.

En canvi, per fer al·legacions a la reforma del Rius i Calvet s’ha de ser més ràpid que per fer un joc de mans. La data de la publicació de l’acord és el 18 d’agost. La data final per presentar al·legacions, el 8 de setembre. Divendres al matí, per més confusió dels que volien fer-ho, se’ls deia a l’oficina d’Urbanisme de l’Ajuntament que tenien temps fins el dia 20. Pobres dels qui se’n refiïn. Tot aquest enrenou no mereix més comentaris. El que no s’entén és quins són els  motius de tantes presses. Molts ciutadans estan preocupats perquè en el projecte desapareix el petit estany de la plaça Ferran Agulló amb la figura nua símbol de la Costa Brava. Una mesura molt criticada, sense motius tècnics que la justifiquin,  que esperem que no es dugui a terme i així ho demana el nostre grup i moltes altres al·legacions. Però el conjunt del projecte canvia tota la fesomia de la façana marina de Sant Feliu de Guíxols i això no es pot fer sense discussió prèvia, en ple mes d’agost, amb la majoria dels guixolencs massa enfeinats o de vacances. Participació ciutadana, zero.

Quan la recollida de signatures en format físic de paper falla, cal buscar altres alternatives, com Change.Org. I és que les recollides de signatures perquè es retirin les pilones al barri del Puig o per la obertura al trànsit a la Rambla Vidal, per exemple, fetes en el clàssic format de paper, no han estat tingudes en compte pel consistori.

Així, a través d’aquesta plataforma online,  ha emprès un ciutadà ganxó una campanya de recollida de signatures reclamant la preservació de l’escultura La Costa Brava , del reusenc Joan Rebull (1963) així com l’estany de la placeta Ferran Agulló, ja que les obres que el govern de Carles Motas vol fer a la zona, la  reforma i reurbanització del passeig Rius i Calvet, que s’iniciarà a finals d’any, preveuen la supressió de la font i un emplaçament alternatiu de l’estàtua –un homenatge a la figura que va batejar la Costa Brava–, amb la intenció de ressituar-la “en un punt destacat davant del mar”.

La iniciativa ja ha fet mobilitzar en tres dies més de 500 persones que demanen la preservació del conjunt de la bassa “de la senyora Pepita”, com els ganxons anomenen popularment l’escultura.

Però no és la única recollida de signatures vinculada a la ciutat que s’ha iniciat recentment a través d’aquest sistema online. Fa ben poc també se’n va iniciar una que sota el títol “Salvem el Monestir de Sant Feliu de Guíxols” pretén aturar l'”atemptat” que suposa per al conjunt arquitectònic la construcció del nou Museu Thyssen al Monestir. O una de més antiga, que demana a Carles Motas que adapti una platja per a gossos a la ciutat,  aquesta última amb unes 600 adhesions.

Continua el serial de les gandules de Sant Pol. Quinze dies després de les primeres queixes per la mala col·locació de les gandules i para-sols privats a la platja de Sant Pol, a la zona de la Taverna del Mar, l’empresa concessionària continua  sense fer cas a les indicacions que des de l’Ajuntament asseguren haver donat. La formació d’esquerres, opositora al govern, lamenta que no s’actuï amb més fermesa i recorda que la concessionària és reincident en aquest tipus d’actuacions. 

El regidor encarregat de les platges va manifestar dies enrere que s’havia fet un requeriment a l’empresa i que es tornava a complir amb la normativa. Malgrat aquestes declaracions, Guíxols des del Carrer assegura que han pogut comprovar “com es continuen desplegant estris a menys de 6 metres de la ribera de mar” i com aquests “estan desocupats i en desús durant més de dues hores”.
Guíxols des del Carrer no entén la passivitat del govern davant aquesta empresa concessionària, que cada estiu “fa el seu agost particular incomplint les normes”. Per aquest motiu, el regidor de la formació, Jordi Lloveras, ha presentat a la Comissió de Territori municipal una proposta perquè el Ple insti a la Junta de Govern Local a iniciar, en el marc de les seves competències de fiscalització i compliment del Pla d’Usos de les Platges, un expedient sancionador de falta greu a l’empresa concessionària del servei.

El govern de la ciutat pretén urbanitzar el carrer s’Adolitx, l’únic vial del nucli urbà que encara no està asfaltat malgrat que ja fa uns quants anys que hi ha edificacions i que és una via bastant transitada pels vehicles que volen accedir a la zona de Port Salvi o a l’IES Sant Elm.
L’ajuntament no vol deixar que aquesta situació es perpetuï. Històricament, els diferents equips de govern de la ciutat ja han volgut actuar-hi mitjançant l’aportació dels veïns amb contribucions especials de fins el 90% del cost, un fet no acceptat pels propietaris, que fins i tot van presentar un contenciós a l’ajuntament, fent endarrerir aquesta obra.

La nova proposta que l’Ajuntament ganxó ha presentat als veïns consisteix en una rebaixa del 20% en la contribució especial, assumint els propietaris un 70% del cost de l’asfaltatge. 

Unes 300 persones s’han concentrat aquest migdia a la plaça del Mercat, davant la façana de l’Ajuntament, en l’acte silenciós de rebuig a la violència i de record de les víctimes de l’atemptat terrorista d’ahir a Barcelona, que també ha esquitxat Cambrils aquesta matinada. 

Seguint la crida de les entitats municipalistes catalanes, han estat 5 minuts de silenci de protesta pels atemptats i com a mostra de solidaritat amb les víctimes.

L’alcalde de la ciutat, Carles Motas, visiblement afectat, ha llegit el manifest consensuat per les entitats municipalistes de Catalunya acompanyat pels altres representants del Consistori Municipal. 

Guíxols des del Carrer (GdC) va difondre aquesta setmana unes queixes relacionades amb l’ocupació abusiva de les gandules i els para-sols a la platja de Sant Pol i ha revifat una polèmica que ja ve sent habitual cada estiu.  

El grup polític recorda que la normativa limita l’espai a ocupar a 40 metres quadrats i a “com a mínim 6 metres de distància des de l’aigua” i ha instat el regidor delegat de platges, Salvador Calabuig, a  comprovar que hi havia gandules buides abans de les nou del matí. 

Segons El Punt-Avui, els tècnics municipals ultimen un requeriment per escrit adreçat als responsables de la concessió, per bé que en les inspeccions han comprovat que les gandules que infringien la normativa no pertanyen a l’empresa, sinó a alguns particulars que fan ús de les casetes de bany i donen als empleats l’encàrrec que el material estigui col·locat a primera hora per fer ús de l’espai reservat amb posterioritat.

El govern de la ciutat va aprovar ahir, en un Ple exprés extraordinari convocat de forma urgent per a primera hora del matí, la reforma de l’entorn del Passeig de Rius i Calvet.   Les obres, de dues fases, començarien a finals de novembre o principi de desembre, segons el projecte executiu, amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros.

La primera fase, segons El Punt-Avui, comprèn la reurbanització de l’espai interior del vial, amb les placetes de Sant Pere i Ferran Agulló, la renovació integral de les xarxes de serveis i la configuració del nou vial, que hauria de permetre encabir-hi un carril per a cada sentit –fins ara la circulació és alterna amb prioritat per als que pugen cap a Sant Elm–, en el que els mandataris preveuen que sigui una obra llarga i complexa, que quedariaaturada el juny de 2018 per garantir el pas de vehicles i vianants i no afectar la zona de bany durant la propera temporada d’estiu.

En els últims quatre anys (2013-2017), la nostra ciutat ha registrat 407 avaries a la xarxa d’aigua, segons va afirmar el govern al darrer ple municipal. Unes xifres que posen de manifest l’estat “deteriorat” de la xarxa d’aigua, un fet admès pel regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, a l’emissora empordanesa Ràdio Capital.

Una de les zones més afectades és Sant Pol amb 79 avaries, seguida de l’Eixample, amb 48. També destaquen Vilartagues (45) i Tueda (43). Entre altres barris afectats, el govern també ha mencionat el Racó de Garbí (32), Sant Amanç (24) i la Volta de l’Ametller (23).

L’executiu lamenta que les instal·lacions de la xarxa del municipi estan totalment amortitzades, citant com a exemple, el fibrociment de les conduccions del desguàs, un material complicat de manipular. Alguns tubs d’aigua potable són de de plom o de ferro, un material obsolet que provoca gran part de les incidències, segons asseguren des de l’Ajuntament, que reclamen importants millores.

Es tracta d’un problema general que el govern ganxó vol afrontar individualment , tal i com i ja ha fet amb les obres del col·lector de la carretera de Girona o les del carrer de Santa Magdalena. El consistori ha actuat preventivament en alguns casos, com el passat mes de juny, que va fer una actuació d’urgència al passeig dels Guíxols en plena temporada turística.  Els propers casos a tractar podrien ser els carrers de Girona i el carrer s’Adolitx. 

En el mateix aspecte, a finals de juny, el grup de CIU-Partit Demòcrata Català va presentar una moció per tal que es faci l’obra de millora de la xarxa d’aigua de Tueda, una proposta que el govern va rebutjar. Ja al 2015, el consistori va elaborar un estudi tècnic de tota la xarxa d’aigües del barri per valorar la renovació de les instal·lacions però el PDeCAT denuncia que el nou govern ha posposat l’actuació “indefinidament”.

L’escriptora anglesa Patricia Langdon-Davies (de naixement Patricia Kipping), ha mort aquesta setmana als 94 anys. Establerta des de 1952 a la nostra ciutat, on va venir amb el seu marit, el reconegut reporter de guerra John Langdon-Davies, durant molts anys van regentar la pensió Casa Rovira, situada a la carretera de Sant Amanç, i que Patricia va portar fins fa aproximadament una dècada, quan va vendre la casa.

El juny de l’any passat va presentar El llibre del forat al mig, una obra autobiogràfica publicada dins la col·lecció Josep Pla que tracta la seva infantesa i joventut al Regne Unit. Aquest seria el seu darrer acte públic. Una anys enrere, el 2011, va publicar dins la mateixa col·lecció El gat, unes llavors i quinze llibres, en què l’escriptora revisava els seus anys a la Costa Brava al costat del seu marit, que va morir el 1971, i en què també tractava del règim franquista i de la cultura popular catalana. L’any 2007, l’escriptora va cedir un fons amb textos i documents de John Langdon-Davies a l’Arxiu Municipal.

La Comissió d’Urbanisme de Girona ha donat el vistiplau al pla de millora del sector del passeig Rius i Calvet, ubicat a l’extrem dret de la badia guixolenca. Segons Ràdio Capital, la comissió territorial ha emès un informe favorable i, per tant, el municipi pot continuar amb la seva tramitació. Aquest pla vol homogeneïtzar les façanes amb un topall d’alçada i impulsar la rehabilitació dels habitatges.

El projecte estableix pautes d’intervenció, tant de les places Ferran Agulló i de Sant Pere, com dels vials del seu entorn (passeig Rius i Calvet, passeig del Mar i avinguda Juli Garreta). Tot plegat s’engloba en la reforma de l’envellit sector del racó de Garbí i del passeig de Rius i Calvet, un programa que vol dignificar l’espai amb una graderia sobre la platja.

Entre d’altres coses, la reforma preveu una graderia semicircular, en forma d’amfiteatre sobre la platja, que servirà d’accés al mar i alhora per celebrar espectacles i esdeveniments sobre la sorra amb vista al mar. També contempla un jardí lineal i un passeig entre el vial i la graderia, així com l’arranjament de l’asfalt i l’ampliació del calaix de la desembocadura de la riera.

El projecte de millora del passeig marítim és una de les iniciatives estrella del govern local i té un pressupost de gairebé 1,2 milions d’euros, una inversió que es divideix en dos anys, amb càrrec als pressupostos de 2017 i 2018. 

S’espera que en els pròxims dies el govern ganxó presenti el projecte executiu, un pla que ells mateixos defineixen com a “complex” perquè implica diferents organismes, però que permetrà aixecar la suspensió de llicències que pesava sobre les característiques finques de la zona i que havia provocat el seu deteriorament.

Francesc Lamora (Barcelona, 1983) és un jove ganxó amant del turisme, l’aventura i l’esport. Pel que fa al turisme, no només per la pròpia passió per viatjar, sinó com a ofici. Viure del i per al turisme. Ha treballat en establiments hotelers de la Costa Brava, ja sigui a la cuina o a la recepció. També ha estat treballant a la seva Barcelona natal i, per arrodonir la seva passió per descobrir món, ara ho fa a les Antípodes, on pot desenvolupar tota la seva formació de màrqueting turístic.  Des d’Austràlia ens parla de la seva vida a l’altra punta del món, on actualment es dedica a aportar tota la seva experiència adquirida als diferents països on ha viatjat per tal que els joves de parla hispana – també els ganxons! –  s’atreveixin a viure una aventura com les que ell ja està acostumat a fer. 

Francesc, què ha fet que un ganxó com tu estigui vivint i treballant a Austràlia?

La veritat, crec que són diferents motius enllaçats entre sí: el fet de tenir una nova experiència, poder millorar l’anglès, agafar experiències laborals a l’estranger, conèixer una nova cultura i un nou país on no has estat mai,… aquests en són els motius, però potser la resposta més correcta seria dir “per aprendre més”. I no només parlo de l’idioma o de termes professionals, sinó també de mi mateix. Des de petit que he viatjat, ja sigui amb a família, amics i ara, des de fa poc, sol. Crec que viatjar i fer-ho d’aquesta manera et dóna molta experiència i et forma com a persona.

A quins països has estat?

Sempre havia viatjat per Europa, però des de fa poc vaig començar a viatjar a països que mai hagués dit que hi aniria. L’any passat vaig estar a Filipines i ara estic a Austràlia, perquè des de petit sempre m’havia atret, i també ha ajudat molt la forma en què la gent que ha viscut allà em parlava del país, com per exemple que és molt multicultural (gent de molts països diferents compartint el mateix territori), la seguretat, l’ idioma (encara que l’accent australià és bastant complicat) i sobretot, les bones perspectives laborals. La feina és determinant si busques una nova experiència fora del teu país d’origen.

I què és el que et motivar per anar cap a Austràlia, més enllà de que sigui un lloc que t’atrau i tot el que ens expliques?

Una de les coses que em van motivar més va ser el fet de conèixer gent de diferents cultures, no només australians. Això, Austràlia t’ho facilita, coneixes gent de totes les parts del planeta que han vingut cap aquí. A més a més, una de les altres coses importants per mi és el clima. Volia anar a un lloc on hi hagués bon temps i pogués gaudir de l’aire lliure per fer esport, que és el que m’agrada més fer. I finalment, les perspectives laborals, és un país on pots trobar moltes oportunitats. Sobretot feines que potser no tindries l’oportunitat de fer al teu país d’origen. Com la meva feina de Student Planner a Pacific Center.

Què és Pacific Center?

Pacific Center és la nova empresa en la qual treballo des de fa poc, és una agència d’immigració situada a Sydney, concretament a Manly, i que s’encarrega d’ajudar a la gent d’altres països d’arreu del món a venir a Austràlia, ja sigui per estudiar o treballar, o ambdues coses. Els proporcionem el visat i el curs (ja sigui d’anglès o de qualsevol altre estudi) i els ajudem també amb la feina i l’allotjament, si ho necessiten. En definitiva, els creem un pla i un camí a Austràlia i els orientem perquè puguin aconseguir els seus objectius.

Quines tasques desenvolupes a l’empresa?

A l’empresa estic com a “student planner” amb quatre companys més, i la meva tasca es responsabilitzar-me dels possibles clients llatinoamericans, espanyols, catalans, francesos i en general, dels possibles clients europeus, ja que són les llengües que domino. Actualment, la tasca més important a fer és la de captar clients, ja sigui on-line a través de les xarxes socials creades des de fa poc a Instagram, Twitter i Facebook, i també intentar posar-me en contacte amb aquelles persones que ja estan vivint a Austràlia i que volen ampliar la seva visa i estudiar un nou curs.

Hem pogut observar que el Pacific Center s’obre cap a països com Brasil,  República Txeca, l’antiga Iugoslàvia i països de parla hispana. Com s’explica aquesta barreja de cultures?

Són les zones o les nacionalitats que tenen més afluència a visitar i viure a Austràlia. S’ha de dir que Pacific Center està molt orientat cap a la nacionalitat brasilera. A Sydney i concretament, a Manly, que és on estic vivint ara, hi ha molts brasilers que venen a estudiar i treballar o simplement a millorar l’anglès. Després vénen els països de parla hispana, majoritàriament Argentina, Uruguai, Xile, Mèxic i Colòmbia. Majoritàriament marxen dels seus països per buscar noves oportunitats, ja que els seus propis països no els les garanteixen. Estem parlant de països que tenen diferents problemes, com poden ser la seguretat, l’economia, la poca oferta laboral, … molts d’ells veuen Austràlia com un lloc per començar de nou.

Com li diries a un català i, perquè no, a un ganxó, que s’apuntés, com tu, a l’aventura d’anar a viure, treballar i estudiar a l’altra punta del món?

Sobretot li diria que no tingués por, que ho gaudeixi perquè serà una experiència única, també li diria que passés el que passés no s’equivocarà, perquè tornarà amb més experiència personal i professional i, sobretot, amb un anglès molt més perfeccionat. I si li agrada el bon temps i fer esport, estarà al millor lloc. I si li agrada el surf… aleshores estarà a casa seva.  I finalment també li diria que estarà a un dels millors ambients on es pot gaudir: la naturalesa que envolta Australia és única, i sempre hi ha coses a fer, ja que la ciutat també proporciona moltes oportunitats per seguir amb els hobbies, i també hi ha moltes oportunitats per gaudir de la nit.

Pel que fa a trobar feina, amb què es diferencia de marxar, per exemple, a Europa? 

És un experiència diferent a la d’anar a Europa. Hi ha coses que són més fàcils, per exemple, trobes feina de seguida i, depèn de les perspectives i/o experiència que es tingui,  es poden trobar  feines diferents que les d’hostaleria. Conec molts casos, per exemple, d’estudiants que estan treballant com entrenadors de tennis o futbol, quan mai han tingut experiència al seu país, però que coneixen bé l’esport. O posant el meu cas, amb un nivell correcte d’anglès et poden agafar a qualsevol empresa que busquin gent amb les teves habilitats o experiència. Particularment jo tinc la gran sort d’haver treballat en el món del turisme (recepcions d’hotels i càmpings) i això m’ha ajudat a trobar aquesta feina, ja que està bastant relacionada amb el tracte al client. La gent i amics que he conegut a Sydney coincidim que el funcionament laboral és molt ràpid i eficaç, i això et dóna moltes facilitats. Un altre punt a destacar són la gran quantitat de cursos i diplomes que pots arribar a escollir, no només en l’anglès sinó també en altres formacions com seria el Business, Màrqueting, Social Media o Fitness.

 Quins avantatges té anar a perfeccionar l’anglès a Austràlia en detriment de la Gran Bretanya?

Crec que la millor manera d’aprendre un idioma és no tenir contacte amb el teu idioma d’origen, ja que és molt diferent estar parlant durant tot el dia amb l’ idioma que estàs estudiant que fer-ho només durant 4 hores al dia. Austràlia et permet aprendre l’anglès molt més ràpid, ja que estàs en contacte amb gent d’altres països, i per comunicar-te ho has de fer amb l’anglès. Tinc certa experiència en estudiar anglès a la Gran Bretanya, i allà ho tens més complicat perquè trobes molts més espanyols i catalans i vulguis o no costa més comunicar-te amb un altre idioma amb la gent que comparteixes la mateixa cultura o llengua. És un problema que veig amb els brasilers a Manly, els costa l’aprenentatge. Hi ha un gran nombre de brasilers, però s’esforcen per parlar només en anglès encara que no sempre funciona. Un altre aspecte és el temps. Austràlia és un país càlid, encara que a l’hivern refresca bastant al sud del continent,  i és molt diferent la vida a Gran Bretanya, el surf, les platges, la poca massificació, etc… són aspectes a tenir en compte.

L’anglès “aussie” és, a priori, el més complicat dels diferents accents de l’anglès. Sona contradictori que vagis a perfeccionar l’anglès a un lloc on el parlen “diferent”.

És cert, l’accent “aussie” es bastant diferent que altres accents on es parla anglès, però crec que es molt positiu conèixer, en un idioma tan internacional com l’anglès, els diferents accents que existeixen. No obstant, només són els primers dies que vas una mica perdut, sobretot si parles amb els australians, després t’acabes acostumant. També he de dir que un país tan multicultural com Austràlia, trobes infinitat d’accents: asiàtics, europeus, llatinoamericans… No és un problema, l’accent, molta gent que està vivint a Austràlia són d’altres parts del món, estan molt acostumats a diferents accents.  L’única problemàtica són algunes paraules que els australians utilitzen, que són diferents de l’anglès britànic, però les acabes aprenent.

El tema català, com es viu, a Sidney? Saben alguna cosa del procés?

Sí, n’he parlat més del que em pensava, he descobert que molta gent coneix el procés que s’està vivint a Catalunya, sobretot la gent que viuen una mateixa problemàtica i que jo desconeixia, com ara al Brasil. Allà també està creixent un moviment independent al sud del país, encara que no està tan desenvolupat com a Catalunya.  Gent europea de països com Eslovàquia, República Txeca, Itàlia ho coneixen i sobretot a Llatinoamèrica. La gent australiana coneix el moviment, però no ho segueixen tant com els ciutadans de les altres nacionalitats.

Per desgràcia, hem hagut de lamentar la xacra del terrorisme a casa nostra, amb els atemptats del passat dijous a Barcelona i Cambrils. Com s’ha viscut des de Sydney? 

L’atemptat de Barcelona s’ha viscut des de molt a prop, a la gent li encanta la ciutat. Ho he notat sobretot aquests dies que la gent m’expressava el seu condol. També perquè hi han hagut víctimes australianes i això, vulguis o no, toca de més a prop. Amb això s’ha demostrat que Barcelona no és només una ciutat catalana, sinó que és molt internacional, i a vegades no ho tenim en compte. 

Sydney és una ciutat segura en matèria de terrorisme? 

Austràlia és un país molt segur, és un del motius pels quals la gent de països de Sud-Amèrica vénen aquí. La gent viu bastant tranquil·la en aquest sentit, però haig de dir que fa un mes aproximadament va haver-hi un intent d’atemptat a l’aeroport de Sydney, que va ser neutralitzat per la policia abans d’hora. Així que sí, és segur, però sempre pot haver-hi el perill.

Un home de 78 anys ha mort ofegat aquest matí a la platja de Sant Pol.

Segons Protecció Civil, l’avís s’ha produït poc després de les nou del matí quan uns testimonis han alertat al 112 que un home es trobava inconscient a l’aigua i que havia estat traslladat fins a la platja. Els efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques hi han traslladat un helicòpter i una ambulància, però no han pogut fer res per salvar-li la vida. A l’hora dels fets, encara no hi havia vigilància.

El nostre condol i suport a les víctimes, familiars, amics i barcelonins per l’atemptat a Barcelona #TotsSomBarcelona

L’AMIC, entitat que representa un col·lectiu de 300 mitjans de proximitat de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Andorra, vol transmetre el condol i el suport dels seus associats a les víctimes i a les seves famílies i amics. Catalunya sempre ha estat un país integrador, acollidor i solidari i rebutgem tota mena de violència i extremismes vinguin d’on vinguin.

AMIC – Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació