L’Ajuntament va portar el dimarts 30 d’octubre a la jurisdicció contenciosa-administrativa una resolució del Jurat d’Expropiació amb la qual  no està d’acord.
Es tracta de l’expropiació d’un terreny inclòs en les obres del passeig Rius i Calvet. L’Ajuntament oferia el preu valorat pels serveis tècnics municipals,  57.794 euros, mentre que la propietat en demanava 292.641 euros. Davant el desacord, van portar el cas al Jurat d’Expropiació de Catalunya, que va determinar un valor de 126.148 euros.

L’Ajuntament considera aquest preu excessiu, motiu pel qual ha portat la decisió del Jurat a la via contenciosa administrativa argumentant la reducció del preu en el fet que al preu del terreny s’hi ha d’aplicar un 40% de descompte perquè el terreny no és edificable.

La superfície expropiada es troba al número 2 del carrer de la Torre. Es tracta d’una porció de terreny de la finca, corresponent al pati, que està tapiada i només dóna al passeig en un dels seus angles. Aquest espai, un cop acabada l’obra, és on l’Ajuntament té previst col·locar l’escultura coneguda com la «Pepita», obra de Joan Rebull de nom oficial “La Costa Brava” i que es va retirar polèmicament el març d’aquest any de la Plaça Ferran Agulló. 

La Universitat de Girona (UdG) celebrarà aquest dijous 15 de novembre a les 12 del migdia la sessió acadèmica d’investidura del poeta i pintor resident a Sant Feliu de Guíxols Narcís Comadira com a doctor honoris causa.
L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna Modest Prats, església de Sant Domènec, i serà presidit pel rector de la UdG, el ganxó Quim Salvi. El professor Xavier Pla, director del Departament de Filologia i Comunicació, serà el padrí del poeta i llegirà l’elogi dels seus mèrits.

Segons El Gerió Digital, el mateix dijous a les 6 de la tarda, tindrà lloc una taula rodona sobre la figura i l’obra de Narcís Comadira al Centre Cultural La Mercè, presentada pel degà de la Facultat de Lletres Àngel Quintana, amb la presència de l’investit poeta i la participació de Jordi Falgàs, director de la Casa Museu Rafael Masó; Xavier Folch, editor; Josep Maria Fonalleras, escriptor; Josep Maria Nadal i Xavier Pla, professors de la Universitat de Girona.

Narcís Comadira (Girona, 1942) és un dels poetes catalans amb una trajectòria més sòlida en el panorama de la literatura catalana dels segles XX i XXI. La seva obra, reunida a Poesia 1966-2012, ha merescut múltiples guardons i reconeixements i ha estat traduïda a sis llengües. A més, la seva activitat artística també abraça camps com la pintura (el 2010 es va reunir la seva producció a “Cinquanta anys de pintura. Una antologia”), la traducció, l’articulisme, el teatre, l’assaig, la gastronomia o els llibres de viatge.

Comadira és l’autor del mural “Poi s’ascose nel foco che gli affina”, a l’entrada de l’edifici de la Universitat de Girona a Sant Domènec, així com la lectura de la lliçó inaugural (“Aprendre de lletra”) del curs 1998-1999 del sistema universitari català, que va tenir lloc a la UdG.

A part de la seva labor com a professor a Arquitectura, Comadira va participar en la rehabilitació del convent de Sant Domènec, i els seus dibuixos i esbossos figuren en diverses publicacions de la UdG. La medalla del rector de la Universitat és obra seva.

L’Ajuntament ha començat a treballar en un nou projecte destinat a crear dos espais per a gossos a la ciutat ja que aquest és un servei molt demanat pels propietaris. 

Segons va destacar l’alcalde Carles Motas al seu espai a la ràdio municipal,  es preveu que les instal·lacions estiguin llestes pel desembre, abans de Nadal. A més, també ha explicat que els espais constaran de fonts, il·luminació, bancs i una doble entrada.

Els espais estaran ubicats a l’Avinguda Europa, prop dels horts urbans de la ciutat, l’un; i l’altre s’ubicarà a la Carretera de Girona, a la zona propera a la rotonda que connecta la Ronda amb el carrer Joan Camisó. 

El 3 d’abril de 2019 es compliran 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques i Sant Feliu ha estat el primer municipi de la demarcació a donar el tret de sortida a un projecte de recerca històrica i arxivística amb testimonis en primera persona, per mirar enrere i analitzar l’evolució del municipi fins els nostres dies, segona publica El Punt-Avui.

Viure en democràcia. Sant Feliu de Guíxols. 1979-2019 és el títol del projecte que des de l’arxiu municipal treballaran amb la intenció de reconèixer l’evolució de la ciutat gràcies al fons documental i arxivístic, que permetrà per exemple consultar les actes dels plens, així com també l’anàlisi més física i urbanística.

Amb aquest fi l’arxiu municipal mantindrà quaranta entrevistes, una per cada any de democràcia, amb personatges representatius de la vida local, una recol·lecció de testimonis que va des de representants de la política local fins a representants d’associacions de veïns passant per testimonis d’altres sectors com ara el sanitari, l’educatiu, l’econòmic o el turístic i fins i tot del funcionariat local.

Tot plegat per complementar el banc de testimonis orals sobre el període que servirà per a un treball de recerca previ a la organització d’actes de divulgació per al 2019. 

Dimecres passat es va constituir el grup de treball que supervisarà el projecte, amb la participació de regidors i experts en història local sota les ordres de l’exalcalde de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal.

Després de les últimes notícies negatives a la nostra ciutat referents a la conservació del seu patrimoni històric, veiem molt favorablement, per altra banda, que hagi sorgit una reacció ciutadana en forma de noves plataformes i col·lectius que en reclamen la seva defensa. 

Dit d’això, però, volem dir que hi ha un tema cabdal del qual no se’n parla: l’element patrimonial més important de Sant Feliu, el monestir benedictí, es troba en perill afectat per un projecte museístic, el del Museu Thyssen, que en preveu foradar els murs exteriors i fer un edifici annex de nova planta a la plaça de l’Abadia.

Davant d’aquest fet, demanem a persones, entitats, partits polítics i institucions, que defensin de manera urgent aquest bé patrimonial i en reclamin la modificació del projecte que l’afecta, ara mateix pendent de la decisió final que Patrimoni de la Generalitat haurà de prendre per aprovar o no aquesta intervenció. 

Volem recordar que el manifest ‘Salvem el monestir de Sant Feliu de Guíxols’ ha rebut 479 signatures de suport i demana a l’equip de govern local replantejar la ubicació actual del projecte del Museu Thyssen. 

Encara som a temps: ara toca salvar el Monestir!

Col·lectiu “Salvem el Monestir”

AlertaSantFeliu, la plataforma ciutadana nascuda arran de les obres del passeig Rius i Calvet i que defensa el patrimoni local, sospita que la nova imatge de ciment del Racó de Garbí de la badia pot ser l’inici d’una transformació semblant a la resta de la platja i del passeig, i per això farà una concentració de protesta aquest diumenge al matí.
Sota l’eslògan “Prou formigó!”, l’objectiu d’aquesta manifestació és evitar el cobriment del Moll de Pedra proper al passeig Rius i Calvet amb aquest material, una petició que afecta també a les grades que s’estan construint i que baixen des del passeig fins a la platja amb el cobriment de la riera de Mascanada.
A la convocatòria, a les 10 del mati al Moll de Pedra, s’afegeixen altres queixes contra les actuacions de l’ajuntament en els darrers temps: la tala d’arbres catalogats, la destrucció de l’estany que albergava l’escultura Costa Brava, la desaparició dels balcons ideats per Joan Bordàs de cara al mar o la manca de respecte per la muralla i el moll medieval per la construcció d’una escala des del fortí fins al club nàutic del Racó de Llevant.
El músic i cantant afincat a Sant Feliu Rafael Subirachs llegirà un manifest a les 12 sota un dels arcs de Joan Bordàs.

L’Ajuntament tallarà al trànsit el carrer Dos de Maig, al tram que va des del carrer Miquel Surís i fins a l’encreuament amb la Plaça Alabric (cantonades dels carrers Nou de Garrofers i Cabanyes), des de dilluns 15 d’octubre i per un mes, aproximadament, degut a les obres del futur Parc Central.

Això comportarà algunes afectacions circulatòries durant les obres, com ara el fet que el carrer Rufo es converteix en sentit únic entre l’avinguda Canàries i la plaça d’Alabric o que el carrer d’Isabel Galceran canvia de sentit.

Per la seva banda s’habiliten noves places d’aparcament en bateria al carrer de Rufo, entre l’Avinguda Canàries i la plaça Alabric

Cal consultar el plànol per veure els sentits circulatoris modificats i la resta de canvis que seran vigents durant el mes anteriorment esmentats.

L’Ajuntament ha acabat de desencallar, aquesta setmana, la continuïtat del carrer Nou de Sant Antoni, situat al sector del Puig i l’Eixample de Llevant.

Feia dècades que el vial era un carreró sense sortida per als vehicles, però  es podia arribar a peu al carrer de Santa Llúcia per un petit espai entre un bloc de pisos i una casa en mal estat que va ser adquirida l’any passat per l’Ajuntament per tal d’enderrocar-la i obrir el carrer.  

L’enderroc, que ha durat dos dies, ha costat 28.600 euros, mentre que la casa es va adquirir per 40.700, segons El Punt-Avui.   De moment, l’espai quedarà net de runa en espera d’una pròxima urbanització.

El planejament preveu que aquest carrer arribi fins a la plaça del Nord sense entrebancs, ja que actualment hi ha alguns habitatges afectats al carrer Santa Llúcia i Huguet que donarien continuïtat al carrer Nou de Sant Antoni fins a la plaça del Nord, però de moment l’Ajuntament no es planteja aquesta obertura com a prioritat ni tampoc s’ha plantejat si serà transitable o de vianants. 

Pel que fa a la urbanització de l’espai enderrocat,  el consistori ja disposa d’un projecte per enjardinar una porció triangular amb una petita placeta,  del qual sortirà el plec de condicions aviat per adjudicar l’obra abans de final d’any. L’actuació prevista és senzilla i petita, tan sols per condicionar les voreres i l’espai públic, amb la intenció de conservar un gran i vell ficus que hi havia al pati de la casa, a més del nou mobiliari urbà i acordar el caràcter viari del nou tram.

Aquest matí de 10 d’octubre, la pluja intensa que s’ha concentrat en un interval molt curt de temps ha provocat diferents afectacions a la nostra ciutat, molt especialment a la zona baixa.

S’han vist afectats baixos comercials i garatges, filtracions en edificis i problemes diversos, per bé que tan bon punt ha començat a ploure, efectius de la brigada, la policia i altres cossos d’emergències s’han mobilitzat per tal d’obrir embornals i tallar la circulació per tal que l’aigua s’escolés.

Entre les afectacions, l’aigua ha fet mal en dues escoles en què l’aigua ha entrat en una aula de parvulari. D’altra banda, els bombers han fet públic que han rebut una dotzena d’avisos en només mitja hora, entre 10:45 i 11:15h, i en el mateix comunicat han destacat que ha caigut una part del sostre d’un supermercat a resultes del qual una treballadora de l’establiment ha resultat ferida lleu. La carretera de la Vall d’Aro també ha resultat afectada i s’ha omplert amb  molt de fang que s’ha netejat.   

També un hotel situat a Port Salvi s’ha vist afectat, ja que les seves piscines s’han desbordat. Per sort en aquell moment estaven allà els Bombers, que havien estat trucats per apagar un incendi al bar, degut al qual s’han hagut de desallotjar 150 persones al hall de l’hotel. 

Sant Feliu de Guíxols i els municipis de la Vall d’Aro van homenatjar els set brigadistes internacionals enterrats al cementiri guixolenc, on reposa també la infermera Magdalena Girth, de l’hospital de brigadistes de S’Agaró. L’acte es va fer ahir diumenge 7 d’octubre malgrat algunes gotes de pluja puntuals que van obligar a fer canvis en l’estructura de l’activitat.

L’homenatge va reunir paraula, música, simbolisme i record. Els set brigadistes combatents van morir joves, entre els anys 1938 i el 1939, fa 80 anys, tots ells a l’hospital militar Clínica núm. 4 instal·lat a S’Agaró. Al cementiri guixolenc hi ha enterrats 4 francesos, un canadenc, un italià i un polonès, junt amb la infermera, de la qual no es coneix la nacionalitat.

L’acte va començar amb unes paraules de Patrick Diaz, de l’associació d’excombatents de França ACER-AVER. Va seguir la directora general de Memòria Democràtica Carme Garcia  i va acabar la part de parlaments  l’alcalde de la ciutat, Carles Motas.

Passats els parlaments, la comitiva va visitar les tombes de la infermera Magdalena Girth i de la resta de brigadistes:  Jaroslaw Feledi, polonès; Carlo Bossi, italià; Kelvin Duan, nord-americà; i els francesos Georges Alfred Dallongeville, Maurice Lessentier, Juan Gasco Vincent i Paul Fagard. Diferents representats públics van fer l’ofrena en primer lloc, i després ho van fer els presents que ho van desitjar, dipositant clavells.

L’acte d’aquest diumenge, així com la resta dels que encara han de realitzar-se des d’ara fins a final d’any, són impulsats per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i els Ajuntaments de les tres localitats de la Vall d’Aro: Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina.

Les músiques que va interpretar l’Orquestra de Cambra de Sant Feliu van emmarcar la celebració, com l’Himne de Riego, la Internacional, Els Segadors o The Valley of Jarama.

L’Ajuntament ja ha instal·lat les 15 càmeres de vigilància per millorar i reforçar la seguretat ciutadana per valor de 160.000 euros. Un sistema per vigilar la mobilitat del trànsit que inclou càmeres mòbils amb control remot o d’altres que fotografien matrícules per tal de controlar l’accés al centre i a les entrades de la població.

L’alcalde, Carles Motas, explica a El Punt-Avui que el nombre de càmeres s’ampliarà per “reforçar la seguretat” i també per “defensar un model sostenible de mobilitat” alhora que destaca la importància de poder-se coordinar amb altres poblacions que també tenen càmeres.

Les càmeres de l’empresa concessionària enregistren totes les imatges i es conserven durant un temps per poder ser consultables més endavant, si es donés el cas d’alguna situació que requerís de testimoniatge, prova o comprovació per fets delictius.

Les càmeres situades als accessos al centre tenen per missió
detectar les entrades i sortides de vehicles per comparar-les amb la base de dades d’autoritzats a circular dins aquest àmbit restringit. El sistema detectarà tots els automòbils “no autoritzats”, que automàticament seran sancionats.

El passat 17 de setembre es van reprendre les obres del sector marítim de Rius i Calvet, i l’obra ja no tindrà interrupcions fins finalitzar-la.

Per tal de mantenir les mínimes condicions de seguretat en l’execució de les actuacions, es fa necessària l’ocupació de part del vial del Passeig Rius i Calvet. Aquest fet que comporta l’eliminació del carril de baixada cap al Passeig del Mar. Per aquest motiu, a partir del divendres dia 5 d’octubre només es podrà circular en sentit de pujada cap a Sant Elm des del Passeig. A més, aquest pas estarà prohibit als vehicles pesats. Per tant, els vehicles que accedeixin cap a Sant Elm hauran de tornar per la Carretera de Tossa per tornar cap al centre, tal i com ja es va fer abans de l’aturada estival de les obres.

Aquest canvi de circulació també comportarà un canvi de circulació al carrer de Port Salvi i al carrer S’Adolitx (des de l’Hotel Eden Roc fins a l’Avinguda de Sant Elm), tornant a ser d’un sol sentit de pujada.

Pel que fa a altres serveis públics afectats per les obres, el punt de recollida d’escombraries del Passeig President Josep Irla pròxim a l’edifici Club de Mar passarà a ser de contenidors de càrrega posterior per necessitat de canviar el vehicle de recollida a causa de la modificació viària.

Més endavant, i amb motiu dels treballs de pavimentació de la calçada del Passeig Rius i Calvet (previstos pel mes de desembre), es concretaran els terminis i s’informarà degudament als afectats d’altres canvis viaris, ja que mentre durin els treballs de pavimentació i consolidació dels materials no es podrà pujar ni baixar per aquest vial, tot i que es mantindrà, com sempre des que es va iniciar l’obra, un pas mínim de 1,50 metres d’amplada per a  persones.

Els Amics del Museu de Sant Feliu, conjuntament amb el Nou Casino La Constància, donaran a conèixer l’obra de General Guitart avui divendres 12 d’octubre a les 7 de la tarda al primer pis de l’esmentat casino, amb entrada al Passeig dels Guíxols. 

Es tracta d’una visita virtual a l’obra de l’arquitecte i un col·loqui posterior, en un acte obert i gratuït. 

General Guitart i Lostaló va ser un arquitecte i urbanista de gran transcendència per a la nostra ciutat.  La seva relació amb Sant Feliu vingué donada per ésser nomenat arquitecte assessor del municipi l’any 1891. Amb anterioritat, però, Guitart ja havia intervingut satisfactòriament aquí, en projectar i dirigir les obres de l’edifici del Casino La Constància (1888), a la rambla del Portalet, cantonada al passeig dels Guíxols. Com a tècnic municipal i en la seva primera etapa (1891-1899), cal esmentar com a figura urbanística de màxima importància local, l’aprovació definitiva del Pla de Reformes i Millores de Sant Feliu (1897).

Durant la segona etapa al capdavant de l’oficina tècnica municipal (1904-12) s’emmarquen les obres de conducció de l’Asil Surís (1904), l’avant-cementiri civil (1907) i els safareigs públics del Puig (1909).

La Policia Local de Sant Feliu ha rebut dues multes de 200 euros cadascuna, imposades pel propi cos policial ganxó, pel motiu que dos vehicles del cos no han passat la ITV i un d’ells circulava pel municipi.

Segons el rotatiu Diari de Girona, un agent hauria vist el cotxe, que no porta els logotips del cos, circulant dijous pel Passeig Rius i Calvet.

El cap de la policia Josep Miñarro assegura al diari que “la plantilla ja sap que aquests vehicles no es poden fer servir”, però aquest dijous s’hauria utilitzat un dels dos vehicles “com a fet excepcional”.

Els dos vehicles, un cotxe i una furgoneta, haurien d’haver passat la ITV la passada primavera, però no ho han fet “per manca de diners”, segons el cap de la Policia. 

Les sancions, si es paguen amb celeritat, podrien reduir-se en un 50% del seu valor. 

Ports de la Generalitat ha dotat els vuit ports de demarcació de Girona de lluminàries LED, una tecnologia més respectuosa amb el medi ambient que optimitza els recursos dels recintes portuaris.

El projecte, que s’ha anat desenvolupant gradualment, ha estat cofinançat entre Ports de la Generalitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Amb els nous punts de llum s’ha substituït l’enllumenat exterior de làmpades de descàrrega que hi havia al recinte portuari. L’objectiu de l’actuació és oferir uns serveis més eficients als usuaris i als ciutadans dins d’un entorn més sostenible. 

El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, ha valorat que aquest sistema “suposa un 50% d’estalvi energètic i incrementa la vida útil de les làmpades”. Gómez ha afegit  que la tecnologia LED “permet la telegestió, adequant la il·luminació a les necessitats dels usuaris, disminueix les despeses de manteniment i minimitza la contaminació lumínica.

A Sant Feliu de Guíxols s’han col·locat un total de 45 lluminàries, instal·lades al moll de pescadors, la façana de la llotja, la zona d’aparcament i l’esplanada, així com al  carrer Cristòfol Colom.

GdC hi veu una certa mala praxis en aquest nou contracte i ja ha anunciat que portarà el cas a consulta legal, sense descartar prendre les accions que s’en derivin.

En el Ple municipal celebrat ahir al vespre, el govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) va defensar l’ampliació del contracte actual de les escombraries, tot i haver-se esgotat els dos anys màxims de pròrroga; la resta de grups s’hi va oposar.

Per GdC, es tracta d’una “molt mala decisió” pel fet que “la ciutat continuarà com fins ara” en matèria de reciclatge. La formació es basa en els índexs de l’Agència Catalana de Residus que demostren que la ciutat genera més residus que la mitjana,  recicla per sota del nivell desitjat i presenta “un estat de brutícia com feia anys que no es veia”.

GdC recorda que aquesta ampliació contractual “no aborda cap dels molts problemes greus que avui té la ciutat”, citant com a exemples “l’excès de la fracció de rebuig,  la gestió dels voluminosos o la mala funcionalitat de la deixalleria”, un fet que, segons el regidor de la formació Jordi Lloveras “és la prova evident de la falta de projecte, capacitat i coratge del govern municipal per abordar el repte més important que tenia per endavant en tota la legislatura”. “Aquest, i no altres, hauria d’haver estat un projecte estratègic de ciutat, però no ho ha estat”, reclamà, alhora que manifestava  no entendre “que en dos anys encara no s’hagi iniciat el procediment d’adjudicació del nou contracte” i afirmant que, en tot plegat, hi veu una certa mala praxis, i per això, ha anunciat que el grup portarà el cas a consulta legal sense descartar emprendre les accions que se’n derivin.

Altres punts d’interès del Ple

Un dels punts d’interès del Ple foren les decisions al voltant dels tres dictamens de la Comissió del Nomenclàtor: donar nom al Parc de la Llibertat, La Rambla i Plaça 1 d’octubre de 2017, que van tirar endavant. El primer és una plaça situada davant del Sot dels Canyers i que mai havia tingut nom; el segon cas desvincula el nom d’Antoni Vidal del de La Rambla. El tercer fa honor és la reivindicació popular de la jornada de l’U d’Octubre de 2017, que s’ha donat a la Plaça del Mercat, en detriment de la Rambla, donat que a la Comissió de Nomenclàtor va votar favorablement tan sols 2 membres, per 5 que ho van fer a la Plaça del Mercat. Els CDR havien agafat un miler de signatures a favor de donar el nom U d’Octubre a la Rambla, però això no fou suficient. 

Finalment, la moció de GDC sobre el treball digne i la situació de les treballadores de la llar va quedar pendent fins al proper Ple ja que el govern fa finalitzar els plens a les dotze de la nit i no es va poder arribar a tots els punts de l’ordre del dia.

A partir del dia 1 d’octubre es podrà visitar l’exposició “Viatge a l’1 d’octubre de 2017”, una mostra fotogràfica i de curiositats que permetrà recordar la diada històrica del referèndum d’independència de l’1O, a la nova seu de JuntsxCatGuixols ubicada a la Rambla Vidal, número 3.

La visita comença rememorant les manifestacions més importants que van demostrar la força de l’independentisme al carrer i que van aconseguir que el referèndum fos una realitat. Després d’aquesta introducció, el visitant podrà gaudir d’un seguit de fotografies per conèixer i rememorar el desenvolupament d’aquella jornada a tots els col·legis electorals del nostre municipi; per continuar amb una mostra molt significativa de les conseqüències directes del referèndum d’independència: l’aturada general del 3 d’octubre, la qual va congregar uns 3000 ganxons al Passeig del Mar. L’exposició acaba amb una mostra sobre els presos i exiliats polítics, amb la voluntat de conscienciar el ciutadà de la involució democràtica en què està sotmès el país. En l’espai també hi ha lloc per la part interactiva, amb una representació simbòlica de les reivindicacions pacífiques que s’han dut a terme amb carrer, amb especial èmfasi a les campanyes per posar estelades i cartells per la llibertat dels presos polítics als balcons dels habitatges i els llaços grocs al carrer, convidant al visitant a penjar-ne.

Dins dels actes de record als Brigadistes Internacionals que s’estan duent a terme als municipis de la Vall d’Aro, la jornada del 7 d’octubre és clau, ja que es fa un reconeixement als brigadistes en una jornada amb dues parts; la primera consistent en una caminada i la segona en un acte institucional. 

I. CAMINADA: ELS LLOCS VISCUTS PELS BRIGADISTES

DIUMENGE, 7 DE OCTUBRE DE 2018 | 10:00h SANT POL – SANT FELIU DE GUÍXOLS
Passejada pels principals llocs viscuts pels brigadistes, guiats per Esther Bussot, investigadora, i Jordi Gaitx, arxiver.
ITINERARI: 10:00h.- Punt de Sortida: Hostal de la Gavina, s’Agaró 10.30 h.- Senya Blanca. 10.55 h.- Hotel s’Agaró 11.05 h.- Taverna del Mar 11.25 h.- Platja de Sant Pol 11.45 h.- Passeig. Casa Patxot 12.30 h.- Cementiri de Sant Feliu de Guíxols  

II. ACTE D’HOMENATGE

DIUMENGE, 7 DE OCTUBRE DE 2018 | 13:00h CEMENTIRI DE SANT FELIU DE GUÍXOLS. RONDA NARCÍS MASSANAS, 102
Acte institucional d’homenatge als brigadistes internacionals enterrats al cementiri de la ciutat, amb parlaments d’agraïment de les autoritats als familiars i representants dels brigadistes. Breu concert a càrrec de l’Escola de Música local.

que s’estan duent a terme als municipis de la Vall d’Aro, la jornada del 7 d’octubre és clau, ja que es fa un reconeixement als brigadistes en una jornada amb dues parts; la primera consistent en una caminada i la segona en un acte institucional.  ENTRADA LLIURE  I. CAMINADAELS LLOCS VISCUTS PELS BRIGADISTESDIUMENGE, 7 DE OCTUBRE DE 2018 | 10:00SANT POL – SANT FELIU DE GUÍXOLSPassejada pels principal llocs viscuts pels brigadistes, guiats per Esther Bussot, investigadora i Jordi Gaitx, arxiver.ITINERARI:10:00h.- Punt de Sortida: Hostal de la Gavina, s’Agaró10.30 h.- Senya Blanca.10.55 h.- Hotel s’Agaró11.05 h.- Taverna del Mar11.25 h.- Platja de Sant Pol11.45 h.- Passeig. Casa Patxot12.30 h.- Cementiri de Sant Feliu de Guíxols  II. ACTE D’HOMENATGEDIUMENGE, 7 DE OCTUBRE DE 2018 | 13:00CEMENTIRI DE SANT FELIU DE GUÍXOLS. RONDA NARCÍS MASSANAS, 102Acte institucional d’homenatge als brigadistes internacionals enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.Parlaments per part de les autoritats d’agraïment als familiars i representants dels brigadistes.Breu concert a càrrec de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols.

El CDR Guíxols vol denunciar la manera indigna com el Govern Municipal ha tractat la nostra proposta de nomenar la Rambla Antoni Vidal com a Rambla 1 d’Octubre del 2017.

1. Menyspreu de la participació ciutadana. Durant mesos, el CDR va recollir 1200 firmes de ciutadans que volien aprofitar que calia canviar el nom d’Antoni Vidal ( negrer i esclavista ) pel d’1 d’Octubre del 2017. Malgrat el nombre de signatures, l’ Ajuntament no les ha tingut en compte i les ha menyspreades del tot. Denunciem que no se’ns ha volgut ni a la reunió del Nomenclàtor i que se’ns ha marginat de la decisió final. Perquè no vam poder fer sentir la nostra veu al Nomenclàtor havent aportat 1200 firmes? On és el respecte a la participació ciutadana que tant prometien els partits als seus programes electorals?

2. Plaça del Mercat – 1 d’Octubre. Solució vergonyant i partidista . La Plaça del Mercat ja tenia un bon nom. No calia canviar-lo. Afegir-li 1 d’ Octubre aigualeix (volgudament) aquesta data històrica. Tothom abreujarà el nom i es referirà a la plaça dient Plaça del Mercat , com ja es deia. En canvi a la Rambla, com que n’hi ha diverses, tothom hauria hagut de referir-s’hi com a Rambla 1 d’Octubre. S’han estimat més deixar la Rambla sense nom abans que fer honor a la data i als fets vergonyants soferts pel poble català .

3. Canvi de nom d’amagat. El canvi de nom s’ha fet sense que els ciutadans ens n’adonéssim. Tot i que el govern havia d’organitzar un acte públic i solemne, no es va avisar ni l’ANC, ni l’ÒMNIUM ni el CDR. No hi era ni l’alcalde! De què s’avergonyeixen? De qui tenen por?

4. Premeditació i traïdoria. El mateix dia 1 d’Octubre al matí, l’equip de govern va fer treure les plaques de la Rambla 1 d’octubre que va penjar el CDR i que estaven avalades per més de 1200 persones. És simplement una provocació, una venjança contra el CDR perquè, amb la seva acció, s’ha atrevit a posar en evidència les contradiccions d’alguns components del govern. ​Sempre els quedarà l’honor de ser l’ únic poble de Catalunya on, el mateix 1 d’Octubre, mentre tants catalans es manifestaven al carrer, el Govern Municipal arrencava els símbols d’aquesta data, enlloc d’inaugurar festivament i públicament un espai dedicat a l‘ 1 d’Octubre.

SEGUIM! NI OBLIT, NI PERDÓ