El primer tinent d’alcalde de la ciutat, el socialista Josep Melcior Muñoz, ha rebutjat a Ràdio Capital l’aplicació de l’article 155. Creu que al llarg d’aquesta setmana encara hi ha temps per la negociació i poder evitar l’entrada en vigor d’aquest article.

El líder del PSC, que governa amb Tots per Sant Feliu i Esquerra Republicana, decideix distanciar-se de la voluntat del govern espanyol del PP, amb el suport del PSOE i de Ciutadans, per intervenir l’autogovern. La resta de regidors socialistes ganxons, Laura Serrano i Salvador Calabuig, també donen suport a aquest posicionament.

Muñoz critica el Parlament per haver-se saltat la “democràcia”, i alhora acusa el govern espanyol d’haver-se saltat les línies vermelles. “Hi ha un mur en un cantó i un mur a l’altre”, assegura.

El líder del PSC ganxó assegura que seguirà militant al partit. Tot i això, “valorarà” quin és el seu posicionament si finalment el 155 entra en vigor.

El titular del servei d’avarada d’embarcacions al port de la ciutat, Pere Carré, enceta la que podria ser l’última temporada de les instal·lacions. La concessió de Ports expira el juliol del 2018, i Carré, que té 70 anys, no aspirarà a renovar-la ja que s’hauria de fer tot de nou, amb una inversió que fa una dècada es vaxifrar entre 12 i 15 milions d’euros.  El pla especial del port guixolenc preveu mantenir-hi una rampa d’avarada, però amb unes instal·lacions més àmplies i nova maquinària per al maneig d’embarcacions de fins a 150 tones, el doble, teòricament, que fins ara. Pere Carré és el nét del primer encarregat del varador quan va entrar en funcionament al 1935.

Aquesta ampliació ja es va intentar fa 10 anys. Es van fer reunions per buscar un altre lloc però no era viable. Igualment, amb l’arribada de la crisi el projecte es va aturar.  La intenció que té Pere Carré és mantenir el servei del varador fins que hi hagi un nou adjudicatari i faci l’obra nova.

Aquest acord pel 155 entre el PP i el PSOE, amb la presència de la nova dreta que representa Ciutadans, significa la ruptura del pacte territorial. Anys abans, l’acord entre el PSOE i el PP que va comportar la reforma de l’article 135 i que va suposar la subordinació de l’interès social als interessos dels bancs va significar la ruptura del pacte social. El pacte institucional ja fa temps que està trencant per la corrupció política, la d’allà i la d’aquí. El règim del 78, doncs, viu instal·lat en una crisi que té aquestes tres dimensions, la social, institucional i territorial i el Minotauro, com el va definir algu fa temps, es defensa. I es defensa dur. Per això en sortirem millor, serem més forts, si som més si i ho fem plegats. L’essència constituent del 15M ens ha d’impulsar al conjunt de les classes populars cap a nous pactes socials, institucionals i territorials, basats en l’igualtat, la solidaritat, la justicia social i, també, la plurinacionalitat a partir de poder exercir el dret a decidir.

L’aplicació del 155 no és una iniciativa aïllada. Forma part d’aquesta defensa del Minotaure. Una estratègia autoritària de recentralització i que impedeix que els pobles es dotin de les eines adequades per garantir la seva existència històrica, tant en el camp econòmic, cultural, lingüístic com en el de reconeixement internacional.

El 155, o la suspensió de l’autogovern de Catalunya que és el mateix, no només farà saltar pels aires aquest pacte territorial que deiem abans, sinó que representa un atac als fonaments mateixos de la pròpia democràcia: que el PP, amb un 8% dels vots en les últimes eleccions a Catalunya, vulgui governar, és un despropòsit polític i una mutació democràtica.

I doncs, què hem de fer? El problema d’una declaració d’independència unilateral no resideix tant en la seva legalitat o il·legalitat, interpretable en funció del costat que es miri, com sí en la seva il·legitimitat. Il·legitimitat perquè les forces polítiques partidàries de la independència governen amb un 48% dels vots, aquest és el veritable mandat popular, i també perquè, ens agradi més o menys, el reconeixement internacional obliga a fer les coses d’una altra manera.

L’1 d’octubre no va ser només una exhibició del poder de mobilització de l’independentisme, sinó també l’expressió d’una voluntat majoritària de la societat catalana de decidir el seu futur a les urnes, a banda, com ja s’ha dit avui, de ser un exemple de mobilització pacífica davant de la repressió ordenada pel govern de l’estat espanyol. No obstant això, i malgrat aquest gran èxit, és difícil acceptar que aquesta gran mobilització social justifiqui declarar la independència de Catalunya a partir d’una decisió unilateral, més encara, quan així també ho van concloure els observadors internacionals.

Un referèndum acordat és, avui, l’única solució democràtica possible. I quan serà possible? No ho sé, ara bé, en politica, i d’això en tenim grans exemples al llarg dels darrers anys, i fins i tot dels darrers dies, els temps sempre són temporals i res és per sempre. El referèndum el tindrem, segur, com l’han tingut altres, amb dificultats, però el tindrem. Segurament que la primera gran dificultat sigui fer fora el PP del govern, i em sembla que la segona es revela en aquesta obcecació que tenen avui els socialistes espanyols que es capfiquen en no voler reconèixer la necessitat de dur a terme un referèndum acordat.

Però que aquest immobilisme per part d’alguns hi sigui avui, no vol dir que hi sigui d’aquí a un temps. Nombrosos catedràtics de dret constitucional i juristes de reconegut prestigi afirmen que fer un referèndum és perfectament compatible amb l’actual Constitució. Una cosa sí que està clara, cada vegada hi ha més persones fora de Catalunya que saben, entenen i comparteixen que l’única via de solució possible a aquesta greu crisi institucional és el referèndum acordat.

És una evidència que els ferms defensors de teixir aliances al conjunt de l’estat per aconseguir un referèndum acordat hem topat amb aquesta  barbaritat que és el 155, i el que és pitjor, haver de veure com des d’una bona part del socialisme s’avala aquesta actuació, almenys fins avui. L’anunci de la convocatòria d’eleccions, que per unes hores ha semblat reeixir, tampoc és l’escenari que Catalunya en Comú contempla.

No toca el 155, tampoc toca una declaració unilateral, ni tampoc està clar que l’alternativa a l’escenari de la declaració d’independència hagi de ser necessàriament la convocatòria d’unes eleccions forçades. Tenim una gran responsabilitat oberta en mantenir un front ampli que aplegui a totes les persones demòcrates i que es materialitzi a partir de lluites compartides per exigir l’amnistia dels presos polítics, el final de la intervenció de l’autogovern i el restabliment de la plena autonomia, la fi de l’asfíxia econòmica, la sortida de les forces de seguretat que es van desplegar abans de l’1-O i, evidentment, la mediació per a la negociació d’un referèndum.

Avui la prioritat ha de ser articular aquesta resistència a la involució democràtica i fer-ho a partir de l’actual majoria en vots i escons que representa el dret a decidir. Les legislatures duren el que duren, aquesta fins el juliol de 2019, i ens hem de continuar mantenint units en la defensa d’un referèndum acordat  i en contra la implementació, sigui en el grau que sigui, del 155. Una mobilització social contra el 155 interpel·la a molts més actors, a molta més gent, que no pas una mobilització per l’independència.

Estic convençut que la societat catalana reaccionarà amb intel·ligència i fermesa, com ha fet sempre al llarg de la història, i sortirà en defensa del seu autogovern. La reacció d’organitzacions socials i de la ciutadania ha de continuar sent contundent, cívica i pacífica. Des de la imposició i des de la força no es podrà resoldre la major crisi política de la democràcia espanyola. Ho saben, no ho volen reconèixer encara, però saben que només és possible sortir-ne amb una solució política negociada. Per això, continua sent necessari articular l’unitat del conjunt d’institucions públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar resposta a qualsevol segrest institucional que s’intenti per part de l’estat espanyol. La Taula per a la Democràcia és un bon exemple.

A tot això, no podem permetre la més mínima escletxa d’intervenció en les nostres institucions. No es tracte de si el 155 s’aplica amb més o menys intensitat, simplement s’ha de rebutjar de ple la seva aplicació articulant una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió social del nostre país.  I, mentre, davant la falta de voluntat de diàleg del govern espanyol, continuar instant a la Comissió Europea perquè promogui una mediació política imparcial que permeti trobar vies de diàleg per superar solucions unilaterals”

L’entrenador del FC Barcelona Ernesto Valverde ha convocat per al partit d’aquest vespre a San Mamés el jugador ganxó del planter Oriol Busquets, un centrecampista amb molt futur i que, tot i estar encara en edat juvenil (18 anys), podria donar el salt al primer equip. 

El jugador ganxó, talentós i amb molta visió de joc, acaba contracte amb l’entitat blaugrana el proper estiu i encara està en espera de la proposta de renovació malgrat ser un dels futbolistes consolidats del filial barcelonista a Segona Divisió.  La rumorologia el situa en l’òrbita d’equips potents d’Europa com Juventus, Arsenal o Manchester United. 

La Junta de Govern Local del passat dia 11 va desestimar la immensa majoria de les 15 al·legacions que entitats i ciutadans van presentar al projecte de reforma del passeig Rius i Calvet i la platja del Racó de Garbí.

Del total de les 15 al·legacions presentades que qüestionaven, entre altres coses, l’acabat de les grades de formigó i el seu impacte visual, la supressió de l’estany on hi descansa l’escultura de Joan Rebull coneguda popularment com “La Pepita”, la incorporació de l’espigó del Moll de Pedra al projecte per adequar-lo com a zona de passeig i esbarjo, el model i la idoneïtat de part del mobiliari urbà proposat, la reordenació de la plaça Sant Pere i la rehabilitació de la seva font, la pèrdua de superfície de platja a conseqüència dels esglaons de ciment i els dubtes mediambientals de modificar la riba de mar, la ubicació dels contenidors d’escombraries o la conveniència de replantar els mateixos arbres una vegada finalitzada l’obra; només dues s’han estimat íntegrament: la substitució concreta del model d’aparcabicicletes proposat, en línia amb l’al·legació que ha presentat Guíxols des del Carrer i la rehabilitació i arranjament de la font de la plaça de Sant Pere, encara que  tampoc es concreta com es materialitzarà aquesta proposta.

Sobre “La Pepita”, malgrat ser un denominador comú en pràcticament totes les al·legacions, només s’estima parcialment la rehabilitació de l’escultura; però en cap cas es concreta on quedarà ubicada finalment, ni tampoc, si es mantindrà l’estany actual amb peixos i nenúfars.

GdC valora la quantitat d’al·legacions presentades i, sobretot, que aquestes es fessin en ple mes d’agost i amb només quinze dies de marge després que el govern decidís fer l’aprovació del projecte per la via del procediment urgent. Per això entén que amb un projecte com aquest, que ha aixecat tanta sensibilitat, que canviarà per sempre la fisonomia de la badia i que tindrà un cost de 3M€, no es pot tirar pel dret com està fent el govern de la ciutat.

“Estem perdent una oportunitat històrica per plantejar com cal una procés de participació ciutadana com mai s’havia fet en aquesta ciutat, amb temps normals de debat i no acotats, amb audiència pública prèvia, amb una consulta popular, en definitiva una oportunitat per convertir l’actual projecte de govern en un veritable projecte de ciutat.”, diuen des de GdC.

El grup de pop-rock Sotrac ha publicat el seu primer àlbum, titulat Sota el roure (RGB Suports) i produït per Marc Martín, segons notícia publicada a El Punt-Avui. Sotrac, format per músics de Llagostera i Sant Feliu , farà la presentació oficial del disc aquest divendres en un concert que tindrà lloc al Teatre Casino Llagosterenc (22 h, 5 euros). El teatre obrirà les portes a les 21.30 h. També hi ha entrades a preu reduït per a nens (fins a 12 anys) i jubilats (2,5 euros). El disc ha estat finançat en part amb una campanya de micromecenatge a Verkami.

El llagosterenc Artur Comas (guitarra i veu) i els guixolencs Helena Tamayo (veu i flauta travessera) i Gerard Cortés (guitarra i veu) formen Sotrac, un grup que va néixer el 2010 quan es van trobar un grapat de joves alumnes de les escoles de música de les dues localitats per tocar unes quantes versions. El 2015 Sotrac va editar, encara com a quintet, l’EP Entre nosaltres, del qual ara han recuperat alguns temes com ara Nou espai i Mitjanit per a Sota el roure , però en noves versions.  

Després d’editar l’EP el grup va quedar reduït a trio, sense secció rítmica, així que el disc va ser gravat per Àlex Gaspa a la bateria i Ramon Montardit al baix. En directe, la bateria va a càrrec de Júlia Martín i el baix, de Xavi Serrat. Immortals és el primer single i videoclip d’un àlbum que inclou deu cançons plenes d’energia i missatges positius com ara Sota el roure, Podem, Viatges o Nou espai.

Seguint amb el nostre seguiment a les associacions locals, aquesta vegada ens hem apropat a La Manduca, la cooperativa de Consum Ecològic de Sant Feliu.

Un dimecres vam anar a la seu de l’entitat, al carrer de Sant Adolf, per saber una mica més d’ells, qui són i com funcionen. El dimecres és el dia que  la Cooperativa està oberta per a què els socis vagin a recollir les seves comandes i comprar el que necessitin. D’aquesta manera vam poder contactar amb diversos associats per tal que ens endinsessin en el dia a dia de la cooperativa.

Joan Fons, un dels membres fundadors, ens va explicar en què consisteix la cooperativa de consum ecològic La Manduca: “Ens dediquem al consum, per auto-abastiment. I som ecològics, ja que ens encarreguem de que tot el producte que tenim sigui ecològic i de proximitat, fins i tot el paper de vàter”.

La Manduca es va fundar el 2006, quan un grup de persones es va interessar per crear un model de consum responsable i conscient. Segons Antígona Garcia, una de les fundadores, “algunes persones ja es coneixien perquè feien compres a doll per a consum o perquè feien producció agricultora ecològica o s’hi havien interessat a través d’un curs que s’impartia en aquella època”.

De seguida es van posar mans a l’obra per pensar la fórmula legal que regiria l’entitat, tramitar els papers i aconseguir un local. Des dels seus inicis sempre han estat allà mateix, on antigament hi havia hagut les Gràfiques Bigas, i un gruix important dels associats ho és des del principi.

Per al president de la cooperativa, Jordi Serrat, La Manduca representa el model de món que als associats els agrada. “No ens agraden les grans superfícies, ens agraden les coses petites, som propers i volem conèixer els nostres proveïdors”. “Volem ser sobirans de la nostra alimentació”, rebla el president.

Reunió dels socis de la Cooperativa. Foto: JOAN SERRA

Una cooperativa funciona a través dels seus socis. Per a fer-se soci de La Manduca, cal aportar un capital social de 35 € inicials, i la quota anual és de 60 €. Actualment tenen uns 30 socis actius, i una desena de menys habituals, tot i que al principi n’havien tingut una seixantena amb diversos graus de participació i consum. Cal tenir en compte que, actualment, existeix la possibilitat de poder comprar en període de prova, durant dos mesos, sense ser soci, havent d’associar-se o deixar de comprar passat aquest període. D’aquesta manera eviten fer la competència als comerços de la ciutat.

El preu de venda, segons ens explica la Beatriu Cruset, una altra fundadora,  és un 15% superior al de compra, i serveix per cobrir les despeses  (lloguer, subministraments, gestoria, permisos,…). De fet, una cooperativa funciona com una empresa, i cal presentar les declaracions d’IVA, IRPF i impostos com qualsevol societat, amb l’agreujant que les cooperatives no tenen variació de nivell i per qualsevol volum han de presentar els mateixos papers; a més, ho han de fer dues vegades ja que també cal presentar-los a la Generalitat, duplicant la feina. Per més inri, a Girona hi ha poques cooperatives, i encara menys de consum, i els està costant molt trobar gestories que sàpiguen bé tot el que s’ha de presentar.

Un cop una persona es fa sòcia de La Manduca, passa a ser part activa de la Cooperativa. A canvi, només calen unes hores de dedicació al mes, depenent de les competències i disponibilitat de cada soci, al qual es trien les tasques assignades segons les habilitats pròpies. Així, cadascú té un rol assignat com a voluntari depenent de la seva disponibilitat: uns s’encarreguen de fer les compres, uns altres de fer la venda els dimecres, un fa de secretari, un porta els comptes, un altre fa activitats,… Totes aquestes responsabilitats són rotatives, tot i que es mantenen durant força temps.

El dimarts és el dia en què els socis fan la comanda a través d’internet: verdures, carn i tot el producte fresc, i el dimecres van a recollir les cistelles al local, on també poden comprar productes elaborats. Així, treballen amb pagesos propers, però alguns productes passen per distribuïdors perquè vénen de fora. No obstant això, sempre intenten que els quilòmetres que porta la mercaderia a sobre siguin mínims si el preu i la qualitat són similars, afegeix la Beatriu. “Fins ara compràvem la pasta a granel al Delta de l’Ebre, però ara hem trobat un distribuïdor a Sant Hilari”. Això és més fàcil aconseguir-ho amb el producte fresc, però amb els derivats o envasats és més complicat. La llet de civada, per exemple, ve de Suècia.

A part de la proximitat, altres característiques a tenir en compte a l’hora d’adquirir el producte són que els productors “no explotin els treballadors, que paguin sous justos o que siguin mediambientalment conscients”, afegeix Joan Fons, que aclareix que el concepte “proximitat” no es refereix a distància, sinó al fet que tan sols hi ha un intermediari entre productor i comprador.

I sobre el fet que el producte ecològic sigui més car degut a què s’ha d’obtenir el segell de qualitat, el president Jordi Serrat subratlla que li agradaria que “qui pagués més fos el productor convencional, que és qui contamina el producte”. “Més enllà dels segells de qualitat, però, ens agrada veure com treballa el productor”, subratlla Jordi Serrat. Aquesta minuciositat arriba, fins i tot, a l’envàs, que també ha de ser sostenible. El president de l’entitat, però, descarta que a La Manduca es pugui arribar a cultivar el propi producte, i crear-lo amb els estàndards cercats. “Som una cooperativa de consum i prou”.

La fresquera, la sala on es guarden els aliments frescos que es deterioren ràpidament . Foto: LAIA BODRO

Una de les estances més peculiars de la seu de La Manduca és la “fresquera”, l’habitacle on es conserven els productes frescos tals com fruits secs, ous, cereals, pastes o farines a granel. Dotada amb aparells d’aire condicionat, es manté a 18 graus per evitar que el producte es faci malbé. “En no tenir tractaments químics, el producte es podria pollar i així n’allarguem la caducitat”, aclareix Jordi Serrat.

Pel que respecta a les accions que fa la cooperativa per donar-se a conèixer, hi ha la Castanyada i fa uns anys al Barri del Puig – on està situat el local – havien col·laborat en la  celebració d’un mercat ecològic que s’hi celebrava i que va tenir una durada efímera.

Un reportatge de Laia Bodro i Joan Serra

Més d’un centenar de ganxons s’han concentrat aquest migdia davant l’ajuntament en solidaritat amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els líders d’Òmnium i de l’ANC empresonats i investigats per un delicte de sedició. 

La protesta s’ha extès a molts treballadors, que s’han aturat per uns minuts per mostrar el rebuig a l’empresonament preventiu dels caps de les dues organitzacions catalanes. 

Al Passeig del Mar, ja ahir a la nit una cinquantena de cotxes van concentrar-se en una caravana per fer sonar els seus clàxons per tota la ciutat. El ple de l’Ajuntament, que va coincidir amb l’hora que es decretava presó per a Cuixart i Sánchez, va aturar-se uns moments per unir-se a la protesta que des de desenes de balcons de la població s’havia organitzat en forma de cassolada. 

L’exposició d’aquest estiu de l’Espai Carmen Thyssen ha acumulat un total de 28.000 visitants, amb una mitjana de prop de 300 visitants diari, avança Ràdio Capital. La mostra Un món ideal ha portat a l’Empordà diferents obres naturalistes, impressionistes i avantguardistes.

Segons l’Espai Thyssen, són dades que confirmen la “consolidació” de les exhibicions temporals de l’entitat. Asseguren que tindrà continuïtat en el futur Museu Thyssen. La directora artística de l’Espai Carmen Thyssen, Pilar Giró, explica que pretenen arribar a públics heterogenis.

També posen en valor el diàleg entre la pintura internacional dels segles XIX i XX amb obres catalanes. En aquesta exposició, han destacat els quadres El molí d’aigua de Gennep de Vicent van Gogh, o Foguera al costat d’una ria de Paul Gauguin. Entre els autors avantguardistes es troben Victor Vasarely, Joaquim Sunyer, Maria Girona i Àngel Planells.

La xifra de visitants també inclou les persones que hagin vist l’exposició d’escultures de Gerard Mas. L’entrada també permetia accedir al conjunt monumental del monestir.

Pensant en el futur Museu Thyssen, un dels eixos serà el vessant didàctic. De fet, l’anomenat “Taller de l’artista” ha apropat l’exposició d’enguany al públic més jove. El futur museu comptarà amb un centre d’art a les instal·lacions de l’antic cenobi. L’Espai Thyssen també destaca el bon funcionament de les visites guiades, que han exhaurit les entrades tant en les edicions en família com les nocturnes.

Aquest matí, un grup de manifestants autodenominats “espanyols i catalans no independentistes” han iniciat una trobada davant l’antiga caserna de la Guardia Civil, a l’Avinguda de Catalunya, per celebrar el Dia de la Hispanitat, un fet sense precedents a la ciutat.  Els partidaris d’una Catalunya espanyola han iniciat una marxa pels carrers de la ciutat fins arribar a la plaça del Mercat, on han donat per finalitzat l’acte. 

En arribar al masteler de davant l’Ajuntament, un dels manifestants ha intentat pujar-hi al cim sota els crits de “aquesta bandera no ens representa” que els concentrats – una trentena però molt sorollosos- corejaven. La parella de Mossos d’Esquadra que en tot moment han vetllat per la seguretat de l’acte han evitat que les intencions de l’escalador anessin a més. 

Estimats companys :
M’adreço a tots vosaltres per donar-vos ànims davant dels comentaris partidistes, injustos i manipuladors que han fet, els darrers dies, alguns polítics totalment desconeixedors de la tasca que realitzeu, dia a dia, tots vosaltres.
Les nostres escoles, i això és mèrit vostre, són acollidores i integradores i els  professionals que hi feu la tasca diària sou gent de pau.
No feu cas, doncs, d’aquells que desconeixen la realitat dels nostres centres perquè mai no han trepitjat ni visitat les nostres escoles o bé perquè actuen amb mala fe.
Us encoratjo a seguir instruint i educant amb esforç, amb coratge i amb llibertat.

Una abraçada,

Josep Rius Graners
Síndic municipal de Greuges

L’Ajuntament ha tret a concurs la redacció del projecte del Museu Thyssen per un cost de 121.000 euros, assumits íntegrament pel consistori, segons publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona. 

El propòsit és que el projecte estigui acabat abans de l’estiu que ve, per tal que la rehabilitació i museïtzació del monestir comenci com més aviat millor i pugui obrir el 2020. La licitació del projecte és el primer pas per fer realitat aquest ambiciós equipament, que suposarà una inversió de 6 milions d’euros.

Segons El Punt-Avui, l’alcalde, Carles Motas, confia que Generalitat i Diputació, que s’han compromès a invertir-hi, concretin les aportacions un cop definit el projecte. El museu reunirà un fons de cap 400 obres, sobretot de pintura catalana dels segles XIX i XX, procedents de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza.

Amb sortida a les onze del matí de la Plaça Salvador Espriu, ahir es va celebrar la manifestació de protesta contra el setge policial i contra la repressió que està patint Catalunya, l’acte principal de l’aturada de país que ahir vam viure.

La multitudinària protesta va anar recorrent els carrers de la ciutat des de Vilartagues, passant per la majoria de col·legis electorals i amb final davant l’Ajuntament, on va caldre traslladar els parlaments de la Plaça del Mercat al Passeig del Mar degut a l’afluència massiva de gent.

Tribuna Ganxona va fer connexions en directe pel Facebook i també un reportatge fotogràfic a càrrec de Laia Bodro i  Tet Fotografia. 

Manifestació SFG 3/10

◄ Back

Next ►

Picture 1 of 9

Alba Malagelada (ANC), amb els representants municipals durant la lectura del manifest davant l'Ajuntament (TET FOTOGRAFIA)

Centenars de persones s’han concentrat aquest migdia davant l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en contra de les càrregues de les forces de seguretat espanyoles per evitar el referèndum. Els manifestants han respost a la crida que han fet l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis.

Per part consistorial, la regidora de Transició Nacional, Georgina Linares (ERC) ha llegit un manifest.  A la protesta s’hi han aplegat també membres dels Bombers, Protecció Civil, Mossos d’Esquadra, Creu Roja i altres entitats. 

Jornada de referèndum sense cap incident remarcable a Sant Feliu de Guíxols pel que fa a visites policials.

Des de la matinada i fins després de l’hora de sopar la gent s’ha mantingut concentrada fora dels recintes electorals i, sobretot l’Ajuntament. A les escoles, grups importants de persones portaven ja des de la tarda de dissabte concentrats al pati o a les aules, on han passat la nit després d’una jornada de portes obertes.

Durant tota la jornada d’avui, a les escoles s’han seguit organitzant activitats com ara xocolatades, pícnics, concerts improvisats, batucades o partits de futbol. Tot sota la mirada de les parelles de Mossos d’Esquadra que a les 7 del matí han fet aparició a l’exterior dels col·legis per controlar l’ordre i que han fet una jornada de més de 12 hores.

De bon matí, la majoria de gent s’ha dirigit a votar al local assignat, però ben aviat s’ha activat des de la Generalitat el vot universal, i han estat molts els electors que s’han anat desplaçant de col·legi a col·legi per la lentitud en el vot degut als atacs informàtics rebuts al sistema. Buscaven votar amb més celeritat, però, al contrari, als col·legis electorals s’anaven formant llargues cues per votar, que s’han anat escurçant amb l’arribada de la gana del dinar.

Qui també ha anat de local en local ha estat l’alcalde Carles Motas, interessant-se per com accelerar el vot i per assegurar-se que tot estava sota control. I és que a mig matí, els problemes informàtics havien impedit el normal desenvolupament de la jornada, amb només 40 vots a l’Ajuntament a les 12 del migdia.

A la tarda, els rumors sobre la possible arribada a Sant Feliu dels de l’”A por ellos” han estat virals. No els hem vist, per sort, després del seu pas indigne per moltes poblacions.

A partir de les cinc de la tarda s’han anat tancant locals per afavorir la rapidesa de vot a l’Ajuntament, més preparat tecnològicament, i de pas crear un millor ambient al centre de la ciutat, on s’han desplaçat els integrants de les cues dels altres col·legis.

Les últimes hores s’ha concentrat tota la votació a l’Ajuntament, de les sis fins les nou del vespre, quan s’ha tancat la votació, amb més de 2000 persones a les dues cares de l’edifici consistorial: al Passeig i a la Plaça del Mercat.

Un cop acabat el referèndum a la ciutat, l’alcalde ha sortit a la plaça a fer un discurs, en què ha agraït l’esforç de la gent per dur a terme la votació a la ciutat, i s’ha mostrat “orgullós” d’ una votació que s’ha executat amb “cap i estratègia per tal que ningú pugui dubtar de la feina feta”, alhora que ha assenyalat el “camí sense retorn” que ha iniciat Catalunya per convertir-se en un nou país d’Europa.

En total, a Sant Feliu han votat 5421 persones, amb 5146 vots pel SÍ, 216 pel NO, 51 en blanc i 8 nuls.

Nota: aquesta crònica la podeu trobar també a www.radiocapital.cat, escrita i amb so (emesa al programa “Supermatí” d’avui 2 d’octubre). 

Cada imatge té la seva explicació al peu de foto.