El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a l’Ajuntament de Sant Feliu en el cas de l’Hotel Montjoi i fa valer el decret d’alcaldia emès el 21 de desembre de 2012,  que ordenava l’enderroc d’uns 400 metres quadrats de construcció de l’Hotel Bellevue (actualment rebatejat amb el seu nom anterior, Hotel Montjoi) fets sense la corresponent llicència d’0bres i, per tant, il·legalitzables.

La sentència del TSJC, emesa el 31 d’octubre de 2017, revoca la resolució emesa pel jutjat Contenciós-Administratiu de Girona el 21 de gener de 2014 que anul·lava l’ordre de restauració de la realitat física alterada donada per l’Ajuntament, que també havia emès un expedient sancionador a l’hotel, avalat per la Justícia.  

La ciutat va realitzar el passat dissabte 27 de gener un acte institucional de reconeixement al llegat testamentari de Manuel M. Bosch i Puig (1947-2015), que temps abans de morir va fer ús de la figura dels “Hereus de confiança” (Tomàs Pla, Manuel Espiau i Luis Enrique Barcala) per destinar el seu llegat.

D’acord amb això, a Sant Feliu de Guíxols s’ha fet donació d’un important llegat documental i obres d’art; un oli de Josep Albertí i un altre de Xavier Ruscalleda, així com dues escultures de ferro de Xavier Corberó.

El llegat documental de Manuel Bosch va a l’Arxiu Municipal, pel valor històric i cultural que té aquesta documentació per a Sant Feliu. Es tracta de documentació de dues grans famílies de Sant Feliu, Casas i Batet, amb documents notarials, partitures, correspondència i, sobretot, fotografies. Aquestes imatges, realitzades majoritàriament durant la dècada de 1920 per Antoni Casas Maury, reprodueixen escenes privades i de lleure i esdevenen un testimoni de gran bellesa i interès per a conèixer com vivien les famílies burgeses de Sant Feliu en l’època de major esplendor social i econòmic de la ciutat. Hi trobem escenes de sol i bany a la platja de Sant Pol, de l’interior del xalet Casas o de competicions esportives a la badia de Sant Feliu.

Pel que fa a les aportacions artístiques, s’ha cedit un oli sobre tela de 1977 “Cel, mar i boscúria” de Josep Albertí, molt representatiu de l’època de paleta encesa i texturada d’aquest estimadíssim pintor de casa nostra.

Una obra d’època figurativa, oli sobre tela de saca de cap a 1980 de Xavier Ruscalleda, un dels pintors empordanesos més vitalistes i significatius de l’art informalista i abstracte, que esdevindria un dels artistes locals més representatiu i avantguardista.

En l’acte que es va fer al monestir, tant l’alcalde Carles Motas com el regidor de Cultura, Jordi Vilà, van agrarir en nom de la col·lectivitat el gest de la donació i van apuntar a l’alta responsabilitat i honor que suposa per Sant Feliu fer-se càrrec d’aquest llegat.

Les escultures de Corberó s’han posat a la planta 1 del Museu d’Història, visibles només d’entrar al recinte, i vora el terra de vidre que permet veure antics murs dels fonaments del Monestir.

Els tres “hereus de confiança”, acompanyats de l’alcalde i el regidor de Cultura de Sant Feliu de Guíxols, amb les escultures de Xavier Corberó al fons

Zbigniew Brzezinski, en un discurs pronunciat en una reunió del Council on Foreings Relations (CFR) ha advertit que “la dominació de les elits ja no és possible a causa d’una acceleració del canvi social impulsat per la comunicació instantània que han provocat el despertar universal de la consciència política de les masses (Global Political Awakening) i que està resultant perjudicial per a la dominació externa com la que va prevaler en l’època del colonialisme i l’imperialisme”.
La necessitat d’escapar al control del Big Brother en xarxes com Youtube, Twitter o Facebook, hauria impulsat la xarxa TOR (Dark web), creada per defensors del programari lliure per protegir la identitat dels usuaris. Aquesta xarxa va comptar en els seus inicis amb les benediccions dels governs occidentals per permetre l’accés a Internet a “països totalitaris” com la Xina, Corea del Nord, Rússia i l’Iran, però després dels atemptats jihadistes de París, les activitats propagandística de l’ISIS estarien sent monitoritzades i filtrades per les agències de seguretat occidentals el que hauria forçat al grup gihadista a utilitzar massivament la nova aplicació Telegram, en estar els seus continguts encriptats (els seus usuaris poden formar grups de fins a 200 persones i utilitzar xats secrets on el material propagandístic s’autodestrueix), amb la consegüent dificultat dels serveis secrets occidentals per accedir als seus continguts.
En un nou intent per preservar l’anonimat dels usuaris a la Xarxa, assistim a l’aparició de les VPN o Xarxa Privada Virtual, eines que oculten la identitat dels usuaris i permeten mantenir lacomunicació amb qualsevol país del món lliure de vigilància, el que hauria impulsat a països com Rússia o la Xina a imposar normes per a l’accés dels usuaris a aquestes eines. Així mateix, França, Gran Bretanya, Indonèsia, la Xina i Rússia exigeixen eliminar els missatges encriptats en WhatsApp i Telegram, mesures constrictores que tindran com a efecte col·lateral la impossibilitat de l’accés obert (Open Access) als continguts de la Xarxa en la pròxima dècada i el retorn als seus orígens de la Xarxa de Xarxes, en quedar Internet convertit en eina exclusiva de les elits polítiques, econòmiques i militars.

GERMÁN GORRAIZ LÓPEZ-Analista

La travessia “No a la fred”, que és l’única a mar obert que se celebra a l’hivern a Catalunya, ha reunit més d’un centenar de nedadors a la platja guixolenca. La coordinadora d’aquesta travessia i nedadora del Club Aquàtic Xaloc, Mireia Borrego, ha explicat a Ràdio Capital que aquesta travessia és una competició molt especial perquè “fa que els nedadors que sovint participen en les travessies estiuenques es puguin retrobar a Sant Feliu a l’hivern”  .

Dos operaris de l’empresa de manteniment de l’enllumenat públic de la ciutat han resultat ferits de diversa consideració mentre treballaven en la recol·locació d’un cablejat d’alta tensió que el vent havia desprès de les façanes que l’aguantaven, a la cantonada entre la carretera de Girona i el carrer de Rafael Aixada. 

Els fets han succeït a quarts de tres de la tarda. Els operaris estaven enllestint la recol·locació dels cables, quan un tros de la façana de l’esmentat edifici cantoner –  una construcció antiga de planta baixa i pis, actualment “ocupada”, segons hem pogut saber- ha cedit, emportant-se l’operari que hi estava treballant i ferint l’altre obrer, que estava a la vorera. 

De seguida hi han arribat els cossos de Seguretat (diversos vehicles dels Bombers, ambulàncies, Mossos d’Esquadra i policia local) i s’ha tallat el trànsit en un tram de la carretera. Acte seguit hi han fet presència els responsables polítics i tècnics municipals. 

Ha calgut evacuar un dels treballadors en l’helicòpter que havia aterrat al camp de futbol de Vilartagues, mentre que l’altre ha estat evacuat en ambulància. Els bombers han arraconat de l’asfalt la runa despresa de l’edifici. 

Les excavacions que s’estan portant a terme  a la plaça Abadia, a la part posterior del monestir, han tret a la llum diverses estructures d’antigues edificacions que els arqueòlegs ara han de datar i contextualitzar, segons El Punt-Avui. Els murs delimiten diverses estances i s’hi aprecien vestigis d’un desguàs i elements com ara un antic pou, per bé que els professionals que hi treballen no volen especular abans d’hora i no volen avançar cap detall fins que redactin l’informe arqueològic amb els resultats finals de la recerca.

La intervenció arqueològica per detectar possibles restes històriques al subsòl de darrere el monestir ha començat aquesta setmana, a càrrec de dos arqueòlegs de l’empresa Atics SL amb col·laboració de set auxiliars d’arqueologia de la UdG.

Un cop finalitzats els treballs sobre el terreny, l’empresa destinarà dos mesos més a la redacció dels informes amb les conclusions que determinaran l’encaix del projecte arquitectònic de l’edifici del futur museu Thyssen a l’antic monestir. En les prospeccions fetes amb anterioritat amb ajut d’un georadar no es va detectar cap expectativa concreta, però en el passat, a la part frontal del monestir, van trobar restes del cenobi benedictí, de l’època medieval i moderna, i estructures d’època romana. Ara, a més de la part del darrere, s’actuarà en una petita porció dels jardins de l’antiga finca de Can Blasco, l’única part edificada.

La formació lamenta la poca empatia del govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) que va desestimar la proposta per avançar en aquest sentit. La proposta plantejava, en primer lloc, canviar alguna de les ubicacions actuals, com  la que hi ha davant de la Biblioteca Municipal. En aquest cas, i com a conseqüència de la vorera estreta del carrer Suris, no és possible obrir la porta del conductor noranta graus i, per tant, no es pot desplegar una cadira de rodes. També es demanava incrementar-ne el nombre, per exemple a la zona centre, on quatre places contades serveixen per donar cobertura a una zona molt transitada com és la del Monestir, Museu de la Ciutat, Museu Thyssen, Teatre Municipal i Plaça Mercat.

Igualment Guíxols des del Carrer-Entesa vol la creació de noves places d’aparcament per a les persones amb mobilitat reduïda, quan aquesta es produeixi de manera transitòria, i  posa l’accent en les dones embarassades en l’últim trimestre de gestació i famílies amb nadons fins a 18 mesos (les cadiretes d’automòbil dels nadons són utilitzades també com a cadireta de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle).

Per tirar endavant la proposta cal la realització d’un estudi de les necessitats de places especials, tenint en compte l’augment de població que podria fer-ne ús. Les noves places s’haurien d’adequar en les zones més transitades (a prop dels centres educatius, sanitaris, cívics, comercials i zones esportives) per tal d’adaptar-se a aquesta nova realitat i no col·lapsar les places ja existents. S’acreditaria la condició amb una nova targeta de identificació per mobilitat reduïda transitòria. Aquesta targeta tindria una validesa exclusivament pel terme municipal i hi constaria la data d’expedició i de caducitat.

GdC sempre ha defensat un model de ciutat inclusiva que reforci el paper dels aparcaments dissuasius deixant les places més cèntriques a persones amb problemes de mobilitat, siguin  permanents o transitoris.

L’Equip de Govern ha presentat aquest matí un avantprojecte de l’aparcament de La Corxera, un dels projectes de ciutat que consideren prioritari, ja que l’escassedat d’aparcament al centre ciutat és un dels problemes històrics que arrossega Sant Feliu.

Això, unit a què el contracte per la gestió i explotació de la zona blava del passeig i de l’aparcament de la plaça del Mercat ja ha arribat al final de la seva vigència ha fet que l’Ajuntament vulgui lligar els nous contractes d’aquests equipaments amb el del nou aparcament de la Corxera. Per això, va encarregar un estudi de viabilitat que va ser aprovat pel Ple de 26 de gener de 2017, després d’haver estat sotmès a informació pública.

Posteriorment es va encarregar la redacció d’un avantprojecte, que ja ha estat lliurat a l’Ajuntament, i del qual avui ja se n’han pogut veure algunes imatges virtuals i renderitzades. L’avantprojecte no es pot considerar com a definitiu, però s’acosta molt a la configuració que es pretén. D’aquí aproximadament un mes i mig s’obrirà un període d’informació ciutadana que consistirà en diverses reunions sectorials per tal de recollir idees per al futur projecte. Si totes les fases del calendari es compleixen, les obres podrien començar a principis de 2019.

L’equipament tindrà una capacitat d’aproximadament 600 places, en dues plantes soterrani, una planta baixa i terrat, amb la previsió de l’estructura necessària per aixecar, en un futur, si calgués, fins a dues plantes més.  El pressupost màxim d’execució material de les obres s’elevaria a  9 milions d’euros.

L’empresa ha aportat ja la proposta d’implantació de l’aparcament, amb l’interès que sigui el màxim de curosa i coherent amb l’entorn més immediat, de gran importància a nivell local, on s’hi troben Monestir, teatre municipal i equipaments esportius. Igualment, ha d’aportar un seguit de documentació tècnica on hi consti un calendari de realització de les obres, un càlcul més precís del cost final, descripcions gràfiques de la proposta i la promoció d’un procés d’informació ciutadana sobre l’avantprojecte. 

Vegeu aquí una simulació virtual de l’aparcament de la Corxera, extret de l’avantprojecte presentat a l’Ajuntament. 

Gairebé dues-centes persones ja han demanat a l’Ajuntament que pengi la pancarta “Llibertat presos polítics” a la façana del consistori. 

El passat 5 de gener, l’Assemblea Nacional i el comitè per la defensa de la República de Sant Feliu van organitzar un acte a la plaça del Mercat per ajudar els ciutadans a presentar la instància i aquest proper divendres 19 al matí hi tornaran.

L’alcalde Carles Motas s’excusa dient que l’Ajuntament “va decidir fa mesos que no penjaria cap pancarta a la façana de l’edifici”, i que ja no va penjar-ne cap demanant l’acollida de refugiats.   Motas assegura que a l’edifici consistorial la càrrega simbòlica de la lluita per les llibertats l’ostenta la històrica senyera Patxot,  exposada a la Sala de Plens.

Dilluns començaran les obres de millora del paviment de la plaça del Mercat, segons El Punt-Avui. Els treballs consisteixen en substituir l’actual ferm de sauló per una capa d’àrid compactat amb morter de calç, un material més durable i més resistent que evitarà problemes de pols en sec, i d’aigua i de fang quan plou o es rega. És el mateix material que es va posar a la parada de taxis del passeig i que va donar bon resultat.

Els treballs, que també milloraran l’accés a l’aparcament soterrani,  s’estendran fins a finals de febrer i tenen un cost de 45.000 euros. D’entre aquestes millores destaquen les modificacions en les mampares i les baranes d’accés o sortida de l’aparcament situades al mig de la plaça ja que en  episodis de pluges torrencials s’ha arribat a inundar el pàrquing degut a l’aigua que s’esquitllava per aquests forats d’accés. 

Un jove ha mort aquesta tarda en llançar-se amb el vehicle a l’aigua, al port de Sant Feliu, a la zona entre el moll pesquer i l’aparcament de l’Espai Port. 

Segons un dels testimonis presencials, el jove mort ha donat, cap a quarts de cinc de la tarda,  el telèfon mòbil i la seva documentació a uns pescadors de la zona demanant que truquessin al 112. Immediatament s’ha tancat dins el cotxe, ha accelerat i s’ha precipitat al mar.

Al cap de pocs minuts han arribat els Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers de la Generalitat, ambulàncies i, posteriorment, el vaixell de Salvament Marítim, però el vehicle, que s’ha quedat uns minuts surant, ja estava enfonsat. També l’alcalde, Carles Motas, el regidor Joaquim Clarà i el cap de la Policia local, Josep Miñarro, han fet el seguiment in situ de les operacions per extreure vehicle i cos de l’aigua.

S’ha donat avís a uns submarinistes, que  un cop arribats a la nostra ciutat han pogut finalment, prop de les 19:15 h, extreure el cos del conductor del vehicle fins el vaixell de Salvament Marítim fins que arribés la comitiva judicial per fer l’aixecament del cadàver.

Un camió grua de l’empresa  Mirfer ha pogut extreure el vehicle de l’aigua cap a les 20:00 h. i traslladar-lo al dipòsit municipal. (Imatge cedida per Ràdio Sant Feliu)

L’Ajuntament ha refet l’escultura dedicada al pioner del cinema català Fructuós Gelabert, que durant molt anys va estar ubicada al Passeig i que va ser inaugurada l’any 1974 per l’alcalde d’aleshores, Pere Albertí, amb motiu del festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava que tenia lloc a la nostra ciutat.

Degut a la proximitat amb el mar, en els darrers anys l’escultura s’havia deteriorat totalment, i el consistori va decidir refer-la. El Museu d’Història es va posar en contacte amb un dels dissenyadors de l’escultura, Josep Vilà-Clara, que en va fer una nova maqueta i les peces de ceràmica. La forja va ser encarregada al guixolenc Josep Homs, que juntament amb el ceramista i els tècnics del Museu van decidir la conformació de materials per a una millor conservació del monument, que l’Ajuntament preveu reinstal·lar aviat.

Fructuós Gelabert i Badiella (Barcelona 1874 -1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català i un dels pioners del cinema a l’Estat espanyol i el primer cineasta a Catalunya.

En una primera sessió a les 6 de la tarda i una segona -creada degut a la gran demanda d’entrades- a les 20’30h, el Teatre-Auditori Municipal va veure la presentació del documental “Les nenes de la guerra”, en què dotze àvies octogenàries i nonagenàries de la nostra ciutat expliquen els seus records de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i també de la postguerra.

En la primera sessió, el Teatre va presentar un ple absolut, mentre que en la segona l’aforament no va quedar totalment cobert, però  també va ser un èxit de públic. 

Més enllà de la projecció del documental, va haver-hi lloc per l’acte de presentació, portat a terme per la directora del documental, Amàlia Feixas, del grup 10 Auris, sorgit de l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu (AFIC). També hi van intervenir el president d’aquesta associació, Joan Vicens, i l’alcalde de la ciutat, Carles Motas. Es va fer un present a les 12 protagonistes del film, consistent en una fotografia emmarcada i un ram de flors. La directora del documental també va rebre, de mans de l’alcalde, un ram.

El Singlot Festival, el certamen humorístic dirigit per Andreu Buenafuente i El Terrat, que des de 2015 es celebrava a la nostra ciutat dins la programació del Festival de la Porta Ferrada, es desmarca del calendari del festival musical degà de Catalunya i passarà a celebrar-se independentment, amb dates i programació encara per determinar.  Tot sembla indicar que serà en les setmanes anteriors a la inauguració del  Porta Ferrada, que  s’inaugurarà el divendres 13 de juliol.

La Junta de Govern va aprovar treure a licitació el subministrament i la instal·lació d’un sistema de videovigilància sense fil, que se situaran als accessos i al nucli antic de la ciutat.

El preu de licitació és de 203.655,87 euros. Els treballs de subministrament i instal·lació s’hauran de realitzar en un període màxim de dotze setmanes, mentre que la vigència del contracte en referència a les tasques de manteniment s’allargarà fins al 31 de desembre del 2018.

El Butlletí Oficial de la Província de Girona i el Diari Oficial de la Generalitat van publicar ahir l’acord i s’obre un termini de 15 dies des de la data d’aquesta publicació per a presentar les ofertes i ser l’adjudicatari.

El jutjat de primera instància número 13 de València ha sentenciat que Javier Sánchez Santos, de 41 anys, fill d’una exballarina de la sala Las Vegas de la nostra ciutat, és fill biològic del cantant Julio Iglesias. El jutjat ha resolt la demanda de paternitat que va presentar Sánchez fa quatre mesos basant-se en unes proves d’ADN que avalen que en un 99,9% el cantant, de 74 anys, és pare del demandant, que fa gairebé tres dècades que intenta demostrar que és fill de Julio Iglesias, tal com li havia explicat la seva mare, María Edite, que havia mantingut una relació esporàdica amb Iglesias a Sant Feliu, on tots dos van actuar l’estiu del 1975, quan el cantant estava casat amb Isabel Preysler. Segons han avançat diferents mitjans de la premsa del cor, Iglesias sempre es va negar a sotmetre’s a proves d’ADN però Sánchez Santos va aconseguir una mostra biològica del cantant de la brossa i va fer la comparació, que va donar positiu.