Jair Domínguez, (Figueres, 1980) és guionista, escriptor i músic. Va formar part de la ‘Segona Hora’ de RAC1 durant nou anys i aquesta ha estat la primera temporada en què no hi participa. Ho va deixar per dedicar-se de ple a ’Està Passant’ de TV3, on apareix cada vespre abans del ‘Telenotícies Vespre’. Anteriorment ha escrit per a ‘52’ (Premi Ondas 2005),’El Rosari de l’Aurora’, ‘ Buenafuente’,’ Polònia’, ‘Crackòvia’ i ‘Minoria absoluta’,  entre altres. També ha fet guions per a cinema i publicitat i és un dels coautors de la cançó «Baila el Chiki Chiki», amb què Rodolfo Chikilicuatre va representar Espanya al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2008.
 
Esteu fent Està Passant, que és un programa polític diari en un moment en què sembla que hi ha dies en què la realitat supera la ficció. Com és això de fer humor diari en televisió?
L’actualitat ens està ajudant moltíssim. Crec que era el moment oportú de fer un programa com aquest. S’hagués pogut fer igual  en un panorama més tranquil? Segurament sí, però com que la gent està tensa i la tensió fa que sempre estiguis a punt de riure o de plorar, ja que tendeixes més a emocionar-te, doncs ens va molt bé. Crec que l’explicació de les audiències i l’èxit del programa és evidentment fruit del moment polític, però també de que tenim ganes de riure’ns de nosaltres mateixos, cosa que ens agrada molt als catalans.

Estem bé de salut d’humor en els mitjans a Catalunya? Es nota la diferència entre mitjans públics o privats? 
Cada cop hi ha menys diferències entre mitjans públics i privats. Va haver-hi un moment en què estava molt clar que hi havia coses que no podies dir, però ara la línia s’ha diluït moltíssim. Per les dues bandes: s’ha ampliat l’espectre humorístic per una banda i s’ha limitat per l’altra. És estrany però ha anat així. Crec que ara mateix no hi ha diferència entre el que es diu en un mitjà públic o privat, a Catalunya almenys. A Espanya no, a Espanya és diferent. Però a nosaltres no ens han dit en cap moment què podem o què no podem dir. Ni hem tingut cap altre tipus de censura, la qual cosa és molt d’agrair i et diu molt dels temps polítics que estem vivint.
 
Quins són, per tu, els límits de l’humor?
La meva resposta oficial és que l’humor no ha de tenir límits. L’extraoficial és que quan una cosa no fa gràcia o ofèn més que no fa gràcia, hi ha… no un límit però si una mena de cortina que has de deixar tal i com està. A veure, l’humor ha de disparar cap a dalt. Ha de servir per fotre’ns dels polítics, dels milionaris, dels guapos i dels famosos. En el moment en què et rius de nens, malalts, pobres, moribunds… a mi no em fa gràcia. La línia entre l’humor negre i l’humor negríssim -que és només per ofendre-, no m’agrada traspassar-la. I mira que a mi m’agrada l’humor negre, de fet m’encanta. I crec que és saníssim riure’s de tothom. També crec que s’ha de jugar amb els límits de l’humor, i és de les coses que més gràcia em fa. Però aquell punt de riure de malalts, morts, nens petits… no.

Com definiries tu el terme “llibertat d’expressió”?  Existeix actualment?
És la seva pròpia definició: poder dir el que et doni la gana sense que ningú et tanqui a la presó. No hi ha més. I actualment està fatal, no n’hi ha. En cap sentit: estàs vigilat, limitat. I la gent ho sap. No pot ser que jo sopant digui una bestiesa, a casa meva, i digui de dir-ho al programa i el meu fill de vuit anys em digui: “No papa, això no ho diguis que et ficaran a la presó”. Qui li ha ficat al cap al meu fill que em poden ficar a la presó per dir una cosa? S’han carregat l’esperit màgic d’un nen. Un  nen ho ha de voler dir tot. Saber que una paraulota està mal dita però ha de voler poder-la dir. Dir una bestiesa, “cagar-se” en un polític… Tot això ho ha de fer un nen, i ho hem de fer nosaltres. Els hi hem de demostrar als nens que es pot fer, perquè sinó… quina societat d’esclaus mentals estem creant? És tristíssim.

T’autolimites per por a represàlies? 
Pel bé dels meus companys, sí. Però de totes maneres ja sé quins són els límits a la televisió. Sabem el que podem dir i el que no. Però l’autocensura ha d’existir per un bé major com és el programa. Ja vam patir-ho amb el Bestiari Il·lustrat: un mal gag es va endur un programa per davant. Per no saber censurar-nos a nosaltres mateixos. I sap molt de greu, perquè no hauria de ser així. És la societat en què ens ha tocat viure. Ara, quan és una cosa en què el responsable sóc jo, com un article, una cançó o un monòleg… no hi ha cap tipus de censura.

Per què creus que hi ha tan poques dones que es dediquin a l’humor al mateix nivell que estàs tu? 
És una desgràcia. Suposo que… perquè els hi fa por. És un món molt tancat i molt mascle. I això és culpa nostra. Ens costa, és un món molt sectari, de tios que fan riure i fan acudits. I bestieses. Molta gent ho ha vist com un intrusisme: “Les dones no fan humor perquè no fan riure”. Ho trobo absurd. És trist que en ple segle XXI haguem de parlar d’aquesta separació per gèneres. Jo crec que les primeres dones van començar fent un humor masculí, sense ser sinceres amb elles mateixes. Parlo de fa uns anys enrere. Van agafar un rol de fer acudits, o monòlegs que ja estaven fets, copiant l’humor que feien els homes, però sent dones i posant-hi afegitons femenins, cosa que és absurda perquè l’humor és una cosa totalment asexual. Ara, sortosament, estic veient gràcies a Internet, un augment d’humoristes dones. Però falten més guionistes dones, necessitem moltes més. Volem que estiguin davant les càmeres i volem paritat. Tot i que nosaltres som tres mascles i la pobre Elisenda només vingui un cop per setmana, eh? Necessitem que hi hagi paritat. I hi ha d’haver paritat darrere. Per mi és molt més important, és el principi de tot. En el moment en què tinguem un equip de deu humoristes i cinc, com a mínim, siguin dones, començarem a parlar de qui posem davant.

Per Clack / AMIC – AMIC – Redacció

A partir del 2 de març i fins al 3 de juny, a l’Antic Hospital Municipal es pot visitar l’exposició-taller “A tota màquina!”, una mostra amb jocs, maquetes i personatges per conèixer el món que envoltava el ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona i que demana una participació activa del visitant.

El primer àmbit introdueix el trajecte amb un plafó de grans dimensions que s’ha d’omplir de construccions (estacions, ponts, dipòsit d’aigua…) des del port de Sant Feliu fins a Girona. Dues grans maquetes permeten copsar els detalls dels edificis, de les grues del port i de l’interior i exterior del vaixell a punt de càrrega. Un altre àmbit remet a la gent, tant els que hi treballaven com els que l’utilitzaven: unes nou figures a mida real, a partir de les quals els visitants també poden disfressar-se. Finalment, es pot jugar amb un recurs interactiu basat en documentació històrica que permet conduir el tren fins a la ciutat de Girona.

La mostra culmina la celebració dels 125 anys de la inauguració  de la  línia de ferrocarril que de 1892 a 1969 va unir pobles i ciutats. Un tren impulsat pels industrials locals, que va fer més fàcil el transport de les mercaderies des del port de Sant Feliu de Guíxols i les fàbriques.

El Museu d’Història s’afegeix als Tallers d’Història del curs 2017-2018 i treballa conjuntament amb l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Octavi Viader per aprofundir en el coneixement de la història de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. La resta de pobles de l’antiga línia de ferrocarril també celebren aquest 125 aniversari amb una exposició itinerant que va seguint la seva via: ara és a punt per a ser visitada a Quart i a Girona.

L’exposició ha comptat amb la col•laboració especial d’Ignasi Griñón, de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les Comarques de Girona, de Néstor Sanchiz, de Josep Almar i de la implicació en la temàtica dels centres d’ensenyament de la ciutat.

Antic Hospital Municipal (Carrer Hospital, 25-35, 17220 Sant Feliu de Guíxols)

Horaris de visita:

• De dilluns a dissabte: d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
• Diumenges i festius: d’11 a 14 h
• Els dimarts, tancat

Les prospeccions arqueològiques a la plaça Abadia, a la part posterior de l’antic monestir benedictí, continuen avançant fins a una fondària de 4 metres i mig a la recerca de possibles restes d’interès abans d’aixecar-hi l’edifici del futur museu Thyssen, segons publica El Punt-Avui. En espera de les conclusions finals, els experts avancen que podria haver-hi restes d’un fossar –amb els murs de l’escarpa de defensa– i recs i conduccions d’aigua.

Malgrat això, encara no aventuren a datar cronològicament l’origen dels elements, ja que en les restes se sobreposen diversos usos i reformes en l’evolució de l’assentament monàstic. L’informe final es farà públic abans de l’estiu.

En el Ple del passat mes de gener, el grup municipal del PDECAT va portar al ple una proposta per presentar la candidatura de Sant Feliu de Guíxols com a  Capital de la Cultura Catalana l’any 2021.  La proposta no va prosperar ja que calia l’aprovació per unanimitat de tots els grups que formen part del consistori. Tota l’oposició hi va votar a favor menys GdC que es va abstenir, però els grups que formen part de l’equip de govern (TSF+ERC+PSC) hi van votar en contra.

El títol de Capital de la Cultura Catalana s’atorga des de 2004 i s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català amb els  objectius de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.

Diferents ciutats de Catalunya han tingut el privilegi de ser designades capitals de la cultura catalana: Banyoles, Tarragona, Ripoll, Badalona, Barcelona i Figueres, entre d’altres. Això els ha ajudat a tenir una millor visualització a nivell no només de la demarcació o nacional, sinó també a nivell internacional.

L’equip de govern, per mitjà del seu portaveu Jordi Vilà (ERC), van indicar que, malgrat la nostra ciutat “mereix ser capital de la Cultura Catalana”, van declinar presentar candidatura pel 2021 perquè no hi havia hagut diàleg previ amb les altres forces polítiques i no es podia tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura sense coordinació ni preparació. També va declarar que compaginar la Capitalitat de la Sardana el 2020  i la capitalitat de la Cultura Catalana 2021 seria “irresponsable i poc saludable” políticament i institucional. 

Tot i així, el PDCAT va manifestar que quan s’obrís el termini per presentar una nova candidatura, tornarien a portar al ple la proposta i que arribat el moment intentarien reunir-se amb la resta de grups a fi d’aconseguir un consens, donat que “Sant Feliu de Guíxols té potencial per a assumir el repte de ser Capital de la Cultura Catalana” i que “és un errada que no s’aprofiti una iniciativa com aquesta només pel fet que l’hagi presentat el nostre grup”.

Des de les files del partit majoritari a l’oposició asseguren que “fins i tot ens varem haver de sentir per part del regidor Jordi Vilà que hi havia males intencions en la proposta”, mentre es pregunten “quina mala intenció hi pot haver en presentar una moció que promocioni la dinamització de la ciutat”.
El PDCAT creu que “a l’ equip de govern no els agrada que el nostre grup presenti iniciatives positives, doncs ells no en varen saber presentar quan estaven a l’oposició”. Malgrat això,  el partit continuarà presentant propostes per a millorar la ciutat.

Ja ha començat l’enderroc de les naus de l’antiga Agglotap, que permetrà tenir 75 places de pàrquing i així compensar les que es perdran a la Plaça Alabric per la reforma viària prevista al futur “Parc Central“. Les obres, de moment, ahir encara no es podien veure, a diferència dels cartells que informaven que la feina per desmantellar les naus durarà uns tres mesos i, després, la urbanització de la zona de pàrquing s’allargarà quatre setmanes més, informa El Punt-Avui.

D’alta banda, la transformació de la plaça Alabric s’activarà aviat, un cop s’adjudiquin les obres que el consistori va posar ahir a subhasta per 2,11 milions, segons el projecte de Batlle i Roig Arquitectura. Durant el període d’informació pública no hi va haver cap al·legació i un cop definida la planificació amb l’empresa escollida, la idea és que les afectacions pels treballs comencin a partir de l’abril i que la reforma duri, com a màxim, deu mesos, un termini que es podria escurçar en funció de les solucions escollides. 

La intervenció a la plaça Alabric no s’aturarà a l’estiu perquè no afecta a zona turística i perquè ja es podrà fer servir la nova esplanada d’aparcament. Si no hi ha entrebancs i els terminis es compleixen, l’enderroc del mur dels jardins i la urbanització de la nova plaça, amb la reordenació del trànsit pel carrer Dos de Maig cap a Rufo, estaran enllestits a principis de l’any vinent.

El subsòl de l’esplanada del pàrquing de la Corxera, entre el Teatre  i el pavelló, és objecte entre aquesta setmana i la vinent d’un seguit de sondatges per determinar la composició i els estrats geològics amb vista al projecte de construcció del futur pàrquing semisoterrat. 

Segons El Punt-Avui, es faran cinc prospeccions que arribaran a una profunditat d’entre 18 i 25 metres per analitzar la presència d’estrats rocosos que puguin dificultar i encarir el cost d’execució del projecte.

L’aparcament es planteja amb una capacitat aproximada de 600 places, entre les dues plantes sota terra, la semisubterrània i la superior, i la inversió oscil·larà entre 9 i 10 milions d’euros. L’operació urbanística pretén guanyar aparcament just a tocar del monestir, on es planeja en paral·lel la construcció del museu Thyssen, i en una de les portes d’accés a la zona comercial del centre, a 200 metres del passeig i la platja.

Els sondatges també han d’esclarir l’impacte dels nivells freàtics subterranis de la riera del Monestir i la necessitat de desviar serveis. Entre les opcions en estudi per potenciar-ne la rendibilitat hi ha comercialitzar algunes places per a usuaris habituals, embarcacions a l’hivern i promoure activitats a la plaça enjardinada i amb pèrgoles d’ombra que ocuparà el nivell superior.

Les obres de reforma del passeig de Rius i Calvet s’acceleren a partir d’aquesta setmana, un cop acabades les rues del carnaval. Ahir al matí es va tallar al trànsit el vial, i ja han buidat d’aigua el petit estany que envolta l’escultura La Costa Brava, del reusenc Joan Rebull, coneguda popularment pels ganxons com la senyora Pepita.

Segons explica El Punt-Avui, l’alcalde Carles Motas assegura que la figura de marbre –rèplica de l’original, que està exposada al Museu Maricel de Sitges– serà restaurada, ja que presenta diversos desperfectes a conseqüència del pas del temps i les bretolades, com ara una cama seccionada i un braç esquerdat, i li falten fragments del rostre.

Per la seva banda, i segons el mateix diari, el regidor d’Urbanisme Josep Saballs, explica que el pressupost de l’obra inclou la recuperació de l’estàtua i que encara no està totalment decidit el seu emplaçament futur. Saballs no descarta mantenir-la a la mateixa placeta Ferran Agulló, tot i que prescindint de l’estany.

Pel que fa als quinze oms de la vorera, alguns d’una edat i gruix considerables, seran reubicats en altres zones verdes, i la majoria s’intentaran trasplantar al parc de les Dunes de Sant Pol. 

La tradicional rua de divendres del carnaval ganxó va batre ahir al vespre un nou rècord de participació, amb 4.022 persones inscrites per les 63 colles que van desfilar en les diferents modalitats, 3 de carrosses (animació, grans i petites), les comparses i les quatre colles dels carnestoltes de Sant Feliu, Santa Cristina, Castell-Platja d’Aro i Olot.

Una quinzena de municipis de les comarques gironines van estar representats en la rua, Sant Feliu inclòs, que va partir a les sis de la tarda de la confluència entre la carretera de Girona i la Rambla Joan Bordàs fins avall a la trobada de la rambla amb el passeig del Mar, on hi havia els membres del jurat, integrat per persones del món del carnaval i la festa i representants d’algunes associacions. 

Tot i les baixes temperatures, milers de persones,  moltes de les quals també disfressades, varen sortir a veure la desfilada, i el servei de bus gratuït i les paradetes de menjar o begudes calentes ho varen fer més fàcil. 

Llista de premiats

Classificació de Comparses

1 Els Emmaskarats – Dale Méjico – 171
2 Petard@s.som – Que s’encenguin els tambors – 170
3 Les Trapelles – Les reines de la selva – 156
4 Tramuntana – Els bufons venecians  – 146

Carrosses petites

1 Els quatre gats de SFG – Aloha Ganxons –  375
2 Embarrakaldats – Els guardians del vi –  352
3 Uhhquexungu!! – Xungus on fire – 342
4 Els esperits – Hansel i Gretel… – 337

Carrosses grans

1 La Santjoanenca – El pas del temps 469
2 La carnavalesca Olot i Castellfollit – Adorem a Ganesha – 393
3 Els Merlots – Hominem Serpens – 391
4 Els Pimpons – Fem el papallona – 380

Carrosses animació
1 Ruta 66 – Anem com motos – 276

Classificacions especials
Coreografia – Els Emmaskarats – Dale Méjico
Simpatia – Petard@s.som – Que s’encenguin els tambors
Originalitat – La Satjoanenca – El pas del temps
Per què em passa a mi? – Els Tremendus – La farra polar
Tu cap aquí jo cap allà – El porró que no pari – Ossos Amorosos
Anar-hi anant – Els Megs & Gresca – Els taurons ganxons
Tongo – Els Kintus – Els Vikintus

L’Ajuntament va llançar ahir una crida pública a través de Facebook per tal que qui va sostreure la lletra s de l’escultura urbana amb la paraula “Guíxols”, que tot just feia una setmana que des del consistori havien instal·lat al Passeig del Mar, la retorni. 

El text penjat a través de la xarxa social diu: 

“Torneu-nos la S !!

Ens feia molta il·lusió que les lletres amb el nom de la nostra ciutat estéssin davant de mar i que tothom s’hi pogués fer fotos, compartir les selfies a les xarxes socials, i que tothom veiés quin mar tan espectacular tenim. Que les colles de Carnaval s’hi fessin les fotos del 2018. Que els turistes ens coneguessin per la bellesa de l’indret.

Ens han tret una de les lletres del nom, la S. Probablement alguna bretolada.

Les lletres s’havien instal·lat al passeig a mitjan gener per aprofitar el potencial de les fotografies a les xarxes socials i perquè les colles de carnaval s’hi fessin fotos en acabar la rua, però la S que manca va ser sostreta tot just una setmana després.  Les lletres estaven, simplement, collades. I a partir d’ara les soldaran.

L’agudització de la crisi econòmica en el 2019, la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l’elit politico-econòmica i la prohibició del Referèndum a Catalunya faran revisar la vigència de la Constitució del 78 en què es sustenta l’actual status quo. No obstant això, la utopia haurà d’esperar que un determinat nombre de persones (Massa Crítica), abasti una consciència més elevada, moment en què l’individu és capaç ja de fer un salt evolutiu i aconseguir un canvi de mentalitat, tesi coneguda com “Teoria dels Cent Micos” i citada pel biòleg Lyan Watson en la seva obra “Lifetide“(1.979).
Per a això, sembla inevitable un procés de catarsi i posterior metanoia col·lectiva en el conjunt de l’Estat espanyol, que tindrà com a efectes benèfics l’alliberament de la part indòmita de l’individu primigeni (el llop estepari) que ha romàs amagat en un replec del cor, sedat i oprimit per la tirania de l’actual sistema dominant, neoliberal i constrictor de les llibertats democràtiques.
Així, després d’un part agònic en què agonitzarà el vell sense que es faci de dia, la novetat, assistirem al naixement de l’Individu Multidimensional com a generador d’un tsunami popular de denúncia de l’actual dèficit democràtic, social i de valors i instaurador del caos constructiu que aconseguirà liquidar les estructures de l’obsolet règim del 78 i procedir a la instauració de la III República en l’horitzó del 2020, escenari en el qual es procedirà al disseny d’una nova cartografia de l’Estat espanyol amb la implementació d’un Estat Confederal.
Germán Gorraiz López -Analista

Els Bombers de la Generalitat han atès al llarg de l’any 2017 un total de 270 serveis només a Sant Feliu de Guíxols.  Pel que fa a tota Catalunya, van atendre un total de  68.242 serveis, xifra que representa un increment d’un 7% en relació el 2016 i continua amb la tendència a l’alça dels darrers anys. La demarcació de Girona ha obtingut 2.221 serveis. 

A la nostra ciutat, les 270 actuacions es reparteixen en 74 incendis urbans, 56 assistències tècniques, 54 actuacions de salvament, 39 casos de mobilitat, 26 serveis no urgents, 12 incendis en vegetació, 6 pràctiques, 2 fuites perilloses i un simulacre. 

D’aquestes, 11 actuacions varen dur-se a terme al medi natural. Es tracta de 5 rescats a muntanya, 3 rescats marítims i 3 casos de persones perdudes. 

Dades al Baix Empordà

Pel que fa al Baix Empordà, varen haver-hi 463 incendis urbans que varen requerir la presència dels Bombers. 179 foren incendis en edificis, 118 en contenidors, 74 en construccions diverses com barraques o casetes d’obra, 42 en vehicles a l’aire lliure (no per accident), 34 per focs en infraestructura elèctrica, 8 en indústries o magatzems, 5 explosions, un incendi en edifici d’aparcaments, un en edifici assistencial i un en edifici singular.  

Pel que fa a incendis de vegetació,  al Baix Empordà n’hi va haver un total de 180 (71 d’agrícoles, 60 de forestals i 49 en zona urbana). Destaquen les 350 actuacions de salvament efectuades pels membres del Cos a la comarca, repartits de la següent manera: 185 en zona urbana, 45 persones atrapades en un ascensor, 37 salvaments d’animals, 28 a muntanya, 15 recerques de persones perdudes, 14 amb persones amb comportament alterat, 13 recerques en medi marítim, 7 atencions primàries sanitàries, 2 salvaments amb abelles, 2 recerques en medi fluvial, una actuació en coves i pous i una altra de salvament en edifici esfondrat.

Aquest principi de febrer és previst de començar les obres de reforma del sector marítim de Rius i Calvet, que s’estendran des del 5 de febrer i duraran fins a dotze mesos efectius amb una pausa a l’estiu per tal que les obres no afectin la temporada turística.

Si bé la previsió és començar el 5 de febrer, l’afectació principal es preveu que sigui a partir del dilluns 12 del mateix mes. El Passeig Rius i Calvet quedarà tallat al trànsit durant tres mesos a l’alçada de la Rotonda del Passeig del Mar per un costat, i de l’antiga discoteca Palm Beach per l’altre; per bé que es podrà passar-hi a peu. Es podrà accedir als vials afectats pel tall (i que no estiguin afectats directament per les obres) des de la carretera de Tossa/Quatre Camins. Els veïns afectats són citats a diverses reunions informatives on s’explicaran els procediments i les afectacions a la via, els terminis i les solucions adoptades.

Com es recordarà, la reforma del front marítim Rius i Calvet consistirà en una renovació integral d’aquesta zona deteriorada pel pas de dècades sense inversió. Afecta 6,910,49 metres quadrats, inclou el passeig de Rius i Calvet i placetes que hi limiten fins a l’avinguda Juli Garreta, així com el sector de platja corresponent a tot l’àmbit, on s’inclou també la desembocadura de la riera, en forma d’amfiteatre escalonat mirant al mar.

L’obra té com a objectiu dignificar l’entorn, que a dia d’avui està molt degradat. És una obra complexa, ja que s’actua en superfície per renovar el passeig, fer una circulació més adient, millorar els espais públics (les placetes existents i el vial) i adequar-los estèticament per a un front marítim d’aquestes característiques, ampliar la desembocadura de la riera i construir una grada en forma d’amfiteatre com a mirador al mar.

El cantant del grup Els Amics de les Arts Joan Enric Barceló serà un dels ponents en les sessions públiques que organitza l’Escola Oficial d’Idiomes de Sant Feliu de Guíxols , que porten per títol “Jornades Culturals de l’EOISFG”. En el cas del cantant, en la seva sessió ell descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

Durant dues tardes, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el públic general, així com alumnes i exalumnes d’aquesta escola podran conèixer l’oferta en l’estudi de les llengües estrangeres (francès, alemany i anglès) que organitza el centre.

Serà el 28 de febrer i 1 de març, i es fan nombroses activitats com una xerrada i projecció sobre una sèrie, així com una sessió curiosa sobre esports i competicions a Gran Bretanya, una conferència en francès que rendirà homenatge a Edith Piaf, una altra sobre l’amor i l’estimació en alemany, així com música en viu, un taller de risoteràpia en francès entre molts altres.

Totes les activitats es duran a terme al Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Plaça del Monestir s/n), a les sales Abat Panyelles i Abat Sunyer del Museu d’Història. L’entrada és lliure.

Programa

28 de febrer 2018

4.00 h a 5.30 h Seriefòrum: Nosedive (Blackmirror) | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès, castellà i català.

En aquesta sessió es visionarà l’episodi Nosedive (Caída en picado) de la famosa sèrie Black Mirror en versió original (anglès) amb subtítols en castellà. A continuació s’obrirà el seriefòrum on els participants podran participar en qualsevol de les tres llengües: anglès, castellà o català. El debat serà moderat pel professorat del departament d’anglès.

5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

6.00 h a 7.00 h La Môme de Paris avec Giulia Natalizia | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

En occasion du 55ème anniversaire de la mort d’Edith Piaf, elle veut rendre hommage à cette artiste unique, cette voix sans égales avec une présentation de ses œuvres et sa vie pas vraiment facile. La Môme Piaf, surnom qu’elle doit à Louis Leplée, gérant d’un cabaret sur les Champs-Élysées qui la repère dans la rue, aura connu une vie en dents de scie faite de misère et de drames personnels mais aussi de succès et de bonheurs.

Tout d’abord on parlera de sa vie personnelle et professionnelle (dès son enfance à sa mort) et ensuite on analysera son importance dans le domaine musical international, vu qu’elle a su inspirer des œuvres cinématographiques, littéraires ainsi que des endroits insolites, comme des bars et des places.

Giulia Natalizia, nascuda a Frascati, un petit poble de la província de Roma, els seus dos idiomes materns són l’italià i el francès. Va estudiar traducció i redacció tècnica, especialitzada en l’àmbit cultural i escènic a la Universitat Paris VII – Denis Diderot, on es va graduar l’any 2014.

6.00 h a 7.15 h Märchen: Verliebt, verlobt verheiratet oder nicht? mit Monika Klose | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

Liebesgeschichten auf Deutsch. Er liebt mich, er liebt mich nicht. Sie liebt mich. Sie liebt mich nicht. Die Liebe kommt und geht.  Was passiert, wenn ich verliebt bin, aber der andere / die andere nicht? Gibt es vielleicht hier einen Trick? Wie finde ich den idealen Partner oder die ideale Partnerin?  Sollte man auch einmal verzeihen? Auch die Märchen sprechen über dieses Thema.

Monika Klose, nascuda a Aachen, ciutat alemanya fronterera amb Bèlgica i Països Baixos fa més de 25 anys que viu a Barcelona i deu anys que explica contes. Llicenciada en filologia romànica compagina la seva activitat de professora d’alemany amb l’ escriptura i la narració oral.

7.00 h a 7.30 h Música en viu amb la cantant i guitarrista olotins Isa Atmeller i Roel Anderson | Vestíbul | Activitat en Francès

Retran homenatge a la cèlebre Edith Piaf i altres cantants del panorama musical francès a través de cançons pròpies i versions.

7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

7.30 h a 8.45 h Los Stompers | Sala Abat Panyelles | Activitat en Anglès

Los Stompers are an Irish music band based in Barcelona, Spain. The group have become, over the years, a landmark on the Catalan music scene, a byword for Irish music in Barcelona and beyond. Their approach, evolving from traditional folk roots, has gradually become more personal: Irish music born & bred abroad – a Hiberno-Iberian hybrid, injected with a healthy dose of irony.

Banda de referència en el panorama musical català. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, la banda ha evolucionat passant del folk irlandès cap a un so més pop perfilant el concepte BIS (BCN Irish Sound). Les seves lletres político-socials es barregen amb emocions o ironitzen sobre l’estat de la societat d’avui dia.

“Procedents d’Irlanda i colònies, i residents a Barcelona, Los Stompers demostren esbojarradament com sona la música celta a la vora de la mar Mediterrània”  El Punt Avui.

1 de març 2018

4.15 h a 5.30 h Curious British sports and competitions by Helen Lindsay | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès.

Students are given an insight into the weird and wonderful world of sport and competition in Britain.  With everything from worms to wife-carrying, students learn what curious competitions are played all around Britain, as well as touching on more traditional British sporting events including the boat race, cricket and horse racing at Ascot.

Helen Lindsay is an English Language Teaching (ELT) Consultant for Oxford University Press España. She holds both a Master and Post-graduate qualification in English language teaching for adults and has many years of experience as an English teacher both in Spain and internationally.  She is an experienced presenter and has travelled extensively with the company to deliver insightful and engaging cultural talks.

5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

6.00 h a 7.15 h Risothérapie avec Stéphane Wickaert  | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

La « Risothérapie », dynamique de groupe  a pour but d’aider les personnes à se reconnecter avec leur joie intérieure grâce à un échauffement mental et physique, des jeux dynamiques et enfin une relaxation pour intégrer la joie et le bien être acquis pendant l’atelier.

Stéphane Wickaert, creador associat d’Alquímia a Espanya, terapeuta d’alineació d’energia, watsu, reiki, bioenergètica i dinàmica de drups (dinàmica del riure). Practica regularment en diversos països, inclosos Espanya, Brasil, Suïssa, Itàlia i França. Els tallers que organitza utilitzen a més de la tècnica de la Risoteràpia, les següents disciplines: música, dansa, llenguatge corporal i visualització creativa.

6.00 h a 7.15 h  Komm mit uns spielen! mit Ludus Mundi (www.ludusmundi.com) | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

Komm mit uns spielen, entdecke moderne Brettspiele, während du die Sprache übst, und hab Spaß damit.

7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

7.30 h a 8.45 h Una idea en 3 minuts i mig per Joan Enric Barceló | Sala Abat Panyelles | Activitat en català

En aquesta presentació el ponent descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

Joan Enric Barceló és cantant, guitarrista i lletrista  d’Els Amics de les Arts i llicenciat en Filologia Anglesa per la UAB.

L’actual regidora de CUP-Poble Actiu a l’Ajuntament, Elena Delgado, ha anunciat en el decurs de l’última assemblea de la formació que deixa el càrrec per motius estrictament personals. L’any 2015 va ser la primera vegada que la CUP es presentava i obtenia una regidoria en unes eleccions municipals a la ciutat, i ho feia després que la Junta Electoral donés per vàlids dos vots impugnats que van ser anul·lats durant l’escrutini. D’aquesta manera, Elena Delgado es convertia en la primera regidora de la CUP a la ciutat.
Durant aquests gairebé tres anys de mandat, el grup municipal de la CUP-Poble Actiu ha estat un grup que ha treballat des de l’oposició, destacant la seva implicació i preocupació pels
temes socials. La insistència per donar suport a aquesta àrea dins l’Ajuntament, el funcionament municipal del serveis d’aliments, la reivindicació a favor de l’habitatge públic en el tema de l’herència dels Anlló, la lluita per la educació pública, l’oposició al projecte Thyssen i la reivindicació per donar l’impuls que es mereix Museu d’Història de la ciutat, la constant demanda d’impulsar els barris de Vilartagues i Sot dels Canyers, la constitució de la comissió del nomenclàtor pel nom de la Plaça Llibertat, la protecció del medi ambient, la reivindicació per obrir processos de participació ciutadana davant els grans projectes estratègics de ciutat, l’alliberament nacional, la llibertat dels presos polítics, la llibertat pels Activistes com Som27 o No a la Mat, a favor de la llibertat d’expressió o la solidaritat amb el poble rifeny, han estat alguns dels temes que Elena Delgado ha portat al ple municipal.
La renúncia es farà efectiva en el proper Ple del mes de febrer i, a partir de llavors, Aniol Negre serà el nou regidor de CUP-Poble Actiu a la nostra ciutat.

Elena Delgado també s’ha volgut acomiadar des de les xarxes socials, d’on hem extret aquest escrit publicat aquest matí de dissabte:

“Companyes i amigues,

Vull que sapigueu de primera mà que he decidit deixar la meva responsabilitat com a regidora a l’Ajuntament, i que tingueu molt clar que aquesta és una decisió que he pres estrictament per motius personals. També vull que sapigueu que el meu sentiment de pertinença a la CUP segueix intacte com el primer dia. 
Això no és un comiat, simplement deixo la lluita institucional, però seguiré al vostre costat fent feina de carrer i d’assemblea. 
La renovació sempre és bona i com sapigueu a la CUP som assembleàries , no tenim líders i per tant qui estigui al front es indiferent i estic convençuda que els resultats seran satisfactoris.
L’Aniol Negre , el company que em relegarà en el càrrec, és una persona que té molt clar i molt ferm el valor social de la lluita de classes . La República Catalana ha de créixer des de baix, a partir del municipalisme i de la participació ciutadana.

La pancarta que demana l’alliberament dels presos polítics ja presideix el balcó de l’Ajuntament, al Passeig del Mar, un cop aprovada la moció presentada la setmana passada per la CUP –a instància del CDR, Òmnium i l’ANC locals–. La moció es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups municipals excepte el PSC.

Malgrat això, GdC va qüestionar que al ple del novembre el govern va desestimar una proposta similar presentada per ells, mentre que MES criticava que TSF ha tardat tant en decidir-se per no entrar en conflicte amb  els socis de govern. 

Sant Feliu gaudirà enguany del Carnaval des del dia 3 fins el 14 de febrer. La celebració començarà amb la Festa del traspàs de “La Bomba”, on els Reis i Reines Carnestoltes 2017 li passaran el testimoni als nous Carnestoltes. 

La Rua de Divendres tornarà a passar per l’itinerari històric de la carretera de Girona, des de des de la zona de l’Esclat fins acabar davant de mar, amb la novetat que l’envelat del Guíxols Arena acollirà el Ball del Tongo i l’acte oficial de presentació, a més del sopar de colles i la festa de Dijous Gras. El nou envelat, que ja es va estrenar durant les Festes de Nadal amb la Quina i l’Any Nou, es convertirà en el Palau del Rei Carnestoltes.

El dia de la Rua de Divendres, el consistori facilitarà busos gratuïts per arribar-hi amb transport públic.

Programació Completa del Carnaval Ganxó 2018

Dissabte 3 de febrer

FESTA DE TRASPÀS DE “LA BOMBA”
A LES 19 h.
A la Plaça Salvador Espriu, els Reis i Reines Carnestoltes faran el traspàs de “La Bomba” al Carnestoltes 2018, l’animació anirà a càrrec de PEP CALLAU I LA CIA. PEPSICOLEN.
TOT SEGUIT
Cercavila amb les Colles de Carnaval Ganxones i Percussió Ganxona des de la Plaça Salvador Espriu fins a l’envelat del Guíxols Arena.

SOPAR DE COLLES i PRESENTACIÓ DEL CARNESTOLTES 2018
A LES 21.30 h.
Sopar popular (cadascú se’l porta) a l’envelat del Guíxols Arena.
TOT SEGUIT
Ball i festa amb Nouso
*Preu del tiquet: 2 € (inclou reserva de plaça i xapa del Carnaval). *Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h. i diumenge de 10 a 14 h.
Obertura de portes a les 21 h.

Del dilluns 5 al dijous 8 de febrer

VISITES DEL CARNESTOLTES
El Carnestoltes 2018 i la colla Les Esponges visitaran les escoles, el centre ocupacional, les residències assistides i els casals d’avis per desitjar un bon Carnaval a tothom.

Dijous 8 de febrer

FESTA INFANTIL DE DISFRESSES
A LES 17.30 H.
Ball de disfresses infantil a l’envelat del Guíxols Arena.
Festa infantil de disfresses amb l’espectacle RIALLADES de la CIA. EL POT PETIT. Berenar de pa amb xocolata per a tots els nens i nenes.
*Entrada gratuïta. Obertura de portes a les 17 h.

FESTA DE DIJOUS GRAS
A LES 22 h.
Acte de presentació del Carnaval a l’envelat del Guíxols Arena.
Exhibicions a càrrec de Mistreet Dance Studio, pregó de les Padrines del Carnaval Ganxó i pregó inaugural del Carnestoltes 2018.

A LES 23 h.
Ball amb l’ORQUESTRA MARIBEL i DJ FAUSTER.
*Preu de l’entrada: 6 € sense consumició. *Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h i diumenge de 10 a 14 h.

Divendres 9 de febrer

PRESENTACIÓ DE COLLES
A LES 12 h.
Acte oficial de presentació de les colles participants a la rua i pregó del Carnestoltes 2018 a l’envelat del Guíxols Arena. Tot seguit Vi d’Honor a l’exterior de l’envelat.
*Obertura de portes a les 11.30 h.

RUA DEL DIVENDRES
A LES 18 h.
Desfilada de carrosses i comparses
Recorregut: Ctra. Girona (cantonada amb Rambla Joan Bordàs), Placeta Sant Joan, Rambla A. Vidal (cantonada Passeig del Mar).

BALL DEL TONGO
A LES 24 h.
Ball amb LA LOCA HISTERIA + FESTA DISCO AMB ERNEST CODINA (Fricandó Matiner de RAC105) a l’envelat del Guíxols Arena.
A la mitja part lliurament de premis de la Rua.
* Obertura de portes a les 23.30 h. * Preu de l’entrada: 7 € sense consumició. * Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h. i diumenge de 10 a 14 h.

Dissabte 10 de febrer

FESTA INFANTIL I FAMILIAR
A LES 11 h.
Espectacle de carrer itinerant, “IL CRICETO” de la CIA. TRAÜT. Al finalitzar xocolatada popular a la Placeta Sant Joan.
Recorregut: Passeig del Mar (davant l’Ajuntament), Rambla A. Vidal i Placeta Sant Joan.

Diumenge 11 de febrer

DESPERTADA DE LA COLLA CARNESTOLTES
A LES 8 h.
El Carnestoltes 2018 i la colla Les Esponges, recorreran els carrers de la ciutat per convidar a tothom a participar de la festa.

RUA DEL MATÍ
A LES 11 h.
Desfilada festiva de les colles de carnaval
Recorregut: Carrer Colom, Passeig dels Guíxols i Passeig del Mar.

Dimecres 14 de febrer

ENTERRAMENT DE LA SARDINA
A LES 20 h.
Seguici mortuori de les colles de Carnaval.
Recorregut: Nau de les carrosses, Ctra. Palamós, Carrer Indústria, Carrer Cúbies, Carrer Hériz, Rbla. Generalitat, Carrer de les Eres i Parc de les Eres.

SARDINADA POPULAR
A LES 21 h.
Sardinada popular al Parc de les Eres.
Acte de comiat del Carnestoltes 2018 i lliurament dels premis especials a les colles locals.
Ball i festa amb Nouso. Col•labora: Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols.

El govern de la ciutat ha acceptat finalment penjar el cartell de “Llibertat presos polítics” a la façana de l’ajuntament.  El ple va aprovar aquest dijous una moció presentada per la CUP amb el suport de les entitats sobiranistes CDR, ANC i Òmnium Cultural, després que més d’un centenar de persones haguessin signat instàncies perquè l’ajuntament posés aquesta pancarta i que aquestes entitats haguessin fet diverses paradetes a la plaça del Mercat  amb aquest propòsit.

La moció ha estat reivindicada emotivament, des del públic, per una portaveu del CDR. “Seguim demanant l’excarceració dels presos polítics perquè considerem que tot aquest procés judicial és una farsa per a l’ús partidista de l’Estat i per dignitat”. 

El govern de la ciutat, format per Tots per Sant Feliu, el PSC i ERC, s’ha dividit en aquesta qüestió. Els socialistes hi han votat en contra, mentre que Tots per Sant Feliu i els republicans han destacat la transcendència del moment, ja que serà el primer cop que una pancarta penjarà a la façana consistorial. 

L’alcalde la ciutat, Carles Motas que des del primer moment havia defensat que a l’Ajuntament no s’havien de penjar pancartes, va valorar que ara es tractava “d’un cas excepcional” i que  “ja fa massa temps que estan a la presó injustament, i el meu grup creu que hem de votar per aquesta excepcionalitat”. 

L’alcalde havia declarat fa uns dies que hi havia ubicacions millors i més visibles que l’Ajuntament. 

Altres acords 

Per la seva banda, la moció presentada per Guíxols des del carrer sobre el bo social en el consum elèctric també fou aprovada per unanimitat. D’aquesta manera, el nostre Ajuntament se suma als molts altres que estan demanant la derogació de l’actual decret i l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i amb un bo social finançat pel govern de l’Estat i per les empreses elèctriques. La moció també demana que s’inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables, com per exemple el gas. Les consultes es poden fer directament als Serveis Socials de l’Ajuntament.  

En un altre punt del debat, el govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) va desestimar la proposta del mateix grup per avaluar i reformular la ubicació actual de les places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda i ampliar-ne el nombre. La proposta plantejava també la necessitat de crear una nova targeta identificativa per a mobilitat reduïda transitòria perquè d’aquesta manera les dones embarassades en l’últim trimestre de gestació i les famílies amb nadons fins a 18 mesos puguessin sol·licitar-la i fer ús dels aparcaments reservats. Finalment, la moció no ha prosperat. 

Una altra moció, en aquest cas de CiU, demanant la creació d’una zona d’esbarjo per a gossos també ha prosperat. 

El govern de la ciutat porta al ple d’aquest vespre l’aprovació inicial de la modificació puntual 28 del pla urbanístic municipal (POUM), que preveu el trasllat d’edificabilitat de 3.200 metres quadrats previst fins ara Turó del Port –sobre el penya-segat de l’aparcament del Club Nàutic i el Tinglado–, per concentrar-la al sector de millora urbana (SMU) 32 del Puig de la Rúpia, al capdamunt del barri de la Pineda de Can Tell.

L’operació, segons El Punt-Avui,  tot just fa el primer pas de la recta final, ja que modificació efectiva del planejament encara es pot endarrerir entre sis i vuit mesos, fins que la comissió d’Urbanisme hi doni el vistiplau final. Per la seva banda, l’execució de les obres durarà diversos anys. 

Aquest tràmit suposa la fi del litigi entre el consistori i la promotora Urbemar, que havia instat sense èxit diversos cops a la tramitació del pla del Turó del Port i havia dut l’Ajuntament als jutjats. Les sentències favorables van topar amb la resistència dels governs municipals i catalans a autoritzar la construcció de dos blocs més d’apartaments, planificats en els darrers anys d’ajuntaments franquistes, a primera línia de costa.

Els terrenys sobre el port, en virtut de l’acord, seran zona verda i s’urbanitzarà un nou tram del camí de ronda i dos miradors, entre el carrer Sud i Cala Jonca. Pel que fa a l’increment de densitat a la Pineda de Can Tell, es tracta d’incrementar un 10% l’edificabilitat ja prevista. L’impacte de l’edificació, repartida en diversos blocs plurifamiliars, serà reduït, segons la regidoria d’Urbanisme.

L’operació, a més, desencallarà el tram final del carrer Londres, farà obrir el carrer Berna i urbanitzarà el Doctor Fleming. Tot plegat, permetrà millorar la mobilitat al barri –ara amb un carrer estret en què es barregen els dos sentits en cul de sac amb els vehicles estacionats dels veïns– amb un itinerari circular d’un sol sentit, i fins i tot l’opció de fer-hi arribar el bus urbà.