• Categories
  • La marxa feminista va recórrer Sant Feliu

    09/03/2018

    El Dia Internacional de les Dones va ser més visible que mai a la ciutat, amb concentració i marxa reivindicativa, a part de la lectura del manifest i les activitats ja previstes durant tot el mes per celebrar-lo.

    La marxa va recórrer la ciutat de nord a sud, com ja es va fer en l’aturada de país del 3-O, començant amb un centenar de persones a l’inici, que van aplegar gent al llarg de l’itinerari fins a les 300 persones que van assistir a la lectura del manifest, al migdia, a la plaça del Mercat.

    El seguiment laboral va ser discret. Superior en les administracions públiques, on qui va fer vaga majoritàriament va parar vuit hores, i escàs en el comerç, tot i que algun negoci no va apujar persianes, segons El Punt-Avui.

     
    Caminada per la Igualtat, dissabte a la Vall d’Aro
     
    Els tres ajuntaments de la Vall d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro organitzen, per primera vegada, una caminada, al llarg de la Via Verda, el dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí. La caminada és gratuïta, encara que es demanava que la gent s’inscrigui abans de dimecres, i es pretén que sigui una activitat massiva per commemorar el Dia Internacional de les Dones i, alhora, els 125 anys de la posada en funcionament del tren que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona. Sota el títol Puja al tren de la igualtat es pretén visualitzar la tasca de prevenció i sensibilització envers la igualtat de gènere que es porta a terme des dels tres municipis, convidant a tota la ciutadania a caminar per la igualtat seguint el recorregut que feia l’antic ferrocarril. La marxa partirà a les 9 del matí de l’Espai Ridaura de Santa Cristina, on projectaran un audiovisual sobre el tren i el paper de les dones en l’època que va començar a circular, a finals del segle XIX. I continuarà cap a les estacions de Santa Cristina, Castell d’Aro i el Tinglado del port de Sant Feliu, ja al migdia.

    El Guixolenc, salvat definitivament; el filial, campió del play-off

    19/03/2018
    El diumenge passat, 18 de març, es va disputar la 9a i última ronda del Campionat per Equips de Catalunya organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. El Guixolenc A es va
    preparar bé dies enrere per poder puntuar davant el Tordera i així lliurar-se’n de la promoció per a no baixar de categoria.
     
    TORDERA, 5 – GUIXOLENC, 5
    L’equip ganxó va fer una de les millors alineacions de què disposava –Fons, Lecha, Mont, Bigas, Parayre, Ribera, J. A. González, Josep Gonzàlez, Bonavia i Serra- per enfrontar-se en l’última ronda decisiva contra el Tordera, l’equip local, un equip que ha demostrat ser fort al llarg d’aquesta temporada. L’any passat els ganxons els van poder guanyar, però enguany va ser més dur i es va arribar a un empat. Els dos equips no van arriscar en les seves partides i totes van acabar en taules. Semblava que el 8è tauler dels locals tenia problemes per arribar perquè se li havia espatllat el cotxe, però va poder fer acte de presència abans que perdés per temps. Hi van haver partides en què es va fer l’Obertura Catalana i l’Obertura Espanyola, però no van fructificar en cap victòria i ja, arribant cap a migdia, estaven 3 a 3. Les últimes quatre partides eren molt disputades, però, al final, van arribar a posicions molt igualades, la qual cosa va donar lloc a pactar-les amb el resultat final de 5-5. Amb aquest empat, el Guixolenc torna a mantenir la Segona Divisió Catalana i, segurament, es veurà les cares a la propera competició amb el Banyoles, el Santa Eugènia, el Gerunda, el Figueres i el Platja d’Aro, que són de la demarcació de Girona, i algun també proper com el Tordera.
     
    OLOT C, 0’5 – GUIXOLENC B, 5’5
     
    El Guixolenc B va obtenir una gran victòria que el fa ser Campió del Play-off de Segona Provincial d’enguany. Les primeres partides en puntuar van ser per la part de darrere, Manel Romera i Saül Domenech, i després vindrien les d’Abraham Verano, Francisco Estévez i Jordi Carramiñana. Albert Sureda va assegurar unes taules. Els contrincants van presentar un equip fluixet i es van atabalar amb el temps, fet que els hi va suposar, pels nervis, pèrdues de material en els últims moments.
     
    HOSTALRIC C, 2 – GUIXOLENC C, 2
    El segon filial de Sant Feliu de Guíxols, que es traslladava a Hostalric, no va poder aspirar a més, doncs anaven amb un tauler vacant. El pare Francesc Pastó i el fill Raül Pastó van
    aconseguir la victòria però Lluís Puig va acabar derrotat.
     

    Qui mana a Catalunya?

    17/03/2018
    Avui podem dir que a Catalunya no hi ha cap mena d’autogovern. El President de la Generalitat no se sap qui serà i els consellers són els ministres de Madrid. Tornar enrere és també inútil perquè els comptes de la Generalitat fa molt temps que estan intervinguts i les lleis que aprovava el Parlament eren tombades una a una des de Ponent. El pas endavant que hem fet per desempallegar-nos del drama ha estat sospitós des del primer minut. El Procés havia sorgit del poble o l’elit havia manipulat el poble? Les dues opcions semblen vàlides però només una pot ser correcta.
    El cas és que al nou Rei no li agraden les autonomies creades pel seu pare. D’ençà que regna, totes les autonomies han perdut fonts alternatives d’ingressos per dependre directament del Ministeri d’Hisenda, amb la pèrdua de poder polític consegüent. Totes menys les de bascos i navarresos, que juguen a part. Els de Ciudadanos demanen de tancar les Diputacions, una estratègia per dotar de competències als governs autonòmics desballestats. A Catalunya ens hem trobat que com més independència hem demanat, més dependència hem obtingut. La farsa al Parlament, quan es va voler fer passar una proposta de resolució per una declaració d’independència, ens hauria d’haver alertat de seguida que ens estaven prenent el número. Així, per endevinar l’esdevenidor hem de passar per alt les declaracions grandiloqüents dels polítics i la propaganda desorientadora dels seus acòlits per les xarxes socials i mirar de dret com s’està movent l’elit catalana.
    Maquiavel ens adverava fa segles que si el governant no pot aniquilar la població del territori conquerit, el que ha de fer és promoure’n una elit corrompuda. El cas Millet és un exemple recent. Quan el jutge Baltasar Garzón es va adonar que l’ETA no existia, va fixar l’objectiu a Catalunya i va apuntar als cap-grossos. Macià Alavedra va ser empresonat uns dies. Després saltava el cas Millet. Entregant el Palau de la Música, l’elit catalana salvava els mobles posant el focus d’atenció en només una de les estructures paral·leles que havien creat. Millet es sacrificava pels seus. La joia és l’autopista que vertebra el país de nord a sud, la Via Augusta moderna. Ja no es fa com en temps reculats, de fer pagar per entrar
    a una població. Ara ens fan pagar per anar d’una població a una altra. I la nostra elit en té el control. D’un pebrot d’Almeria en trànsit cap a Europa, també se n’enduen uns cèntims. L’alternativa està aturada de fa anys i panys. La N-II avança a un promig d’un quilòmetre per any. És a dir, que per desdoblar el tram entre Barcelona i la Jonquera calen cent cinquanta anys. Ara es parla que l’Estat retirarà la concessió de l’autopista. Des del 1985 que ho diuen, des de l’any pactat en principi per donar l’autopista a l’Estat, un cop amortitzada. Amb aquesta excusa, l’Estat ha pagat més de tres mil milions d’euros a la concessionària. I tres mil milions d’euros més perquè el trànsit no havia estat el previst. Un bon preu per obligar-los a fer baixar el suflé independentista.

    La foto de Jordi Álvarez voldria representar la solitud amb què ens trobem per endevinar l’esdevenidor de Catalunya.


    Debat sobre la preservació de restes al monestir guixolenc

    07/03/2018

    Les prospeccions arqueològiques a la plaça Abadia, a la part posterior del monestir, avancen cap a la recta final. En espera de l’informe dels arqueòlegs, ja ha transcendit que entre les restes hi ha un tram de la contraescarpa del fossar que envoltava el conjunt romànic. Segons El Punt-Avui, també hi ha fragments d’un pont, recs i conduccions d’aigua, i van sorgint preguntes sobre la seva conservació.

    L’encaix de les restes amb el nou edifici annex on es preveia que s’ubicaria el museu Carmen Thyssen i el valor patrimonial d’aquestes marcarà el seu disseny i viabilitat.

    El debat, segurament, arribarà al ple del pròxim dijous 22. El regidor del Moviment d’Esquerres (MES), Pere Albó, va anunciar ahir una moció per defensar que les restes que han sortit a la llum es preservin i siguin visitables (vegeu nota de premsa en l’apartat de Tribunes Polítiques) 

    Per part d’altres grups del consistori, Quimet Clarà (PDeCAT) explicava que es plantejaven treure la qüestió de les restes al ple. “Molta gent ens pregunta sobre les restes i creiem que s’haurien de conservar, independentment que volem que es faci el museu”, resumia. La fins ara regidora de la CUP, Elena Delgado, també admetia que estan seguint les novetats setmana a setmana, i malgrat la prudència, en espera dels resultats, assenyalava que “el primer ha de ser el patrimoni i la història”, ja que no és cap novetat que la formació s’oposa a finançar amb diners públics un museu privat. Des de GdC, Jordi Lloveras prefereix deixar la decisió en mans dels experts, tot i que el projecte de museu fix tampoc els agrada. Es mostren més partidaris de mantenir la col·laboració actual amb exposicions periòdiques.

    L’objectiu paral·lel de la moció de MES serà “debatre la conveniència de la construcció de l’edifici annex”, un projecte encarrilat aquest mandat amb un pressupost de sis milions d’euros, en comptes dels 15 en què s’havia xifrat fer-lo a la propera fàbrica de Can Serra. Albó, però, sosté que el projecte del 2009 es podria pressupostar a la baixa i que a tocar del monestir es pot acabar encarint.

    Prudència del govern

    Des del govern local (TSF-ERC-PSC) insisteixen a esperar que els arqueòlegs dictaminin el valor de les restes, ja que l’excavació continuarà com a mínim fins a final de mes i aleshores encara trigaran unes quantes setmanes a redactar l’informe. El regidor d’Obres, Josep Saballs, defensava ahir que els treballs ja s’han prorrogat “amb una rasa complementària, cap a Can Serra i arribant fins a 4 metres i mig de fondària”. Per ara, doncs, no aventuren si les restes seran compatibles amb el projecte, una decisió que en darrera instància prendrà Patrimoni de la Generalitat.


    Obligava el seu germà a fer-se passar per sordmut i delinquir

    Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Nou Barris van detenir, el dia 1 de març, un jove de 25 anys i un menor d’edat, de nacionalitat romanesa i amb domicili a Barcelona com a presumptes autors de 22 delictes de furt i estafa. Els detinguts actuaven principalment als districtes barcelonins de Nou Barris i Horta-Guinardó i també a Cerdanyola del Vallès, a banda d’altres poblacions de l’entorn metropolità, però també ho van fer a la nostra ciutat. 
     
    Amb el seu mètode, el menor, que simulava pertànyer a una associació de sordmuts fictícia per a la qual demanava una ajuda econòmica, després de distreure les víctimes, els furtava telèfons mòbils i carteres. Solia cometre els furts en establiments comercials, bars o restaurants i portava una carpeta amb un document fals per donar veracitat i confiança a les víctimes.
     
    Abans de dur a terme el robatori s’assegurava que la víctima tingués el telèfon mòbil o la cartera en un lloc visible al damunt del taulell de l’establiment o de la taula d’un bar. Mentre simulava la seva condició de sordmut i generava l’empatia corresponent, s’apropava a la víctima, posava la carpeta amb el document al damunt de l’objecte que volia sostreure per tapar-lo i aleshores, amb la mà sota la carpeta s’apoderava del telèfon o cartera, a banda d’obtenir a vegades el donatiu . Fora del comerç, el seu germà de 25 anys l’esperava. 
     
    La investigació va permetre establir que aquest home s’enduia cada dia en cotxe el menor a diversos punts de Catalunya per a cometre els furts amb la mateixa metodologia. Així, s’ha pogut conèixer que també serien els autors de 14 fets més a Mollet del Vallès, Mataró, Badalona i Sant Feliu de Guíxols. Al final, un dispositiu va permetre detenir els joves a Sant Adrià del Besòs mentre estaven recercant comerços on cometre nous robatoris.  La investigació continua oberta a l’espera que se’ls pugui relacionar amb més fets. 
     
    Al domicili dels joves els agents van localitzar 1.000 euros, sis telèfons mòbils i dues joies procedents dels robatoris, a banda de documentació que s’està estudiant i que podria ser falsificada. Tot el material intervingut estava en poder del germà major d’edat, fet que demostrava que el germà induïa al menor, que no estava escolaritzat, a cometre els delictes.
      
    El menor d’edat va passar a disposició de Fiscalia de Menors i es va determinar l’ingrés en un centre de protecció. L’altre germà, major  d’edat, va quedar en llibertat amb càrrecs.

    CiU aconsegueix un acord de mínims per reurbanitzar el carrer Maragall

    12/03/2018

    El manteniment dels carrers de la ciutat és una obligació indispensable de l’Ajuntament, que no només influeix en la imatge del municipi, sinó que també ho fa en la seguretat viària i, per tant, en la qualitat de vida dels ciutadans. Seguint aquesta línia, durant la legislatura anterior es van reurbanitzar íntegrament 16 carrers, mentre que l’actual govern només ha portat a terme la segona fase del carrer Santa Magdalena (un projecte iniciat pel govern anterior) i la reurbanització dels carrers de la Creu, Sant Domènec, Sant Antoni i Sant Llorenç, des de Rutlla fins al Passeig (projectes que també es varen encarregar durant la legislatura anterior)
    Constatant que l’actual equip de govern, per iniciativa pròpia, no es preocupa per engegar noves obres de millora dels carrers de la ciutat, des del nostre grup municipal, en el ple del passat mes de febrer, vam presentar una moció demanant la reurbanització immediata del deteriorat carrer Maragall, ja que l’estat actual del carrer deixa molt que desitjar, amb unes instal•lacions de clavegueram obsoletes, voreres amb panots i lloses de pedra trencats i col•locats a diferents alçades i amplades, dificultant l’accés dels vianants i vehicles.
    Després d’un estira i arronsa amb el govern, vam aconseguir que aquest es comprometés a redactar el projecte de reurbanització del carrer, però sense fixar la data d’inici de les obres. Des de l’oposició hem fet la feina que políticament ens pertoca. Ara és el torn dels veïns, que s’han d’implicar i exigir al govern que es comprometi a concretar una data per l’inici de les obres de la reurbanització del carrer Maragall.


    El Guixolenc B puja de categoria mentre l’A manté l’esperança de salvar-se

    Aquest diumenge 11 de març es va disputar la vuitena ronda del Campionat per Equips de Segona Divisió Catalana i els play-off Provincials, organitzats per la Federació Catalana d’Escacs. El primer equip del Guixolenc va aconseguir la fita d’obtenir la victòria (in extremis) a casa, al Casino Guixolenc, i així solidificar la seva posició per poder mantenir-se en la categoria si la setmana que ve puntua a Tordera.
    GUIXOLENC, 5’5 – VILA OLÍMPICA, 4’5
    El matx va estar disputadíssim i gràcies a les taules de Jordi Morales a última instància va ser possible guanyar al Vila Olímpica de Barcelona, que venia amb l’esperança de poder puntuar, també per aspirar a conservar la categoria. Els ganxons sabien que aquesta jornada era crucial i l’equip va posar les ganes en l’enfrontament en què Alfred Mont va tenir la
    inspiració d’alçar-se en la seva partida amb un joc perillós però brillant contra un rival més fort que ell. No tan encertats van estar Joaquim Fons i Jesús Lecha, que van perdre
    contra jugadors molt més superiors, fet que ja era de preveure ja que els primers taulers barcelonins anaven forts. Jordi Bigas, al quart lloc, guanyava amb facilitat només realitzant 16 jugades contra una obertura Bird en què el rival es va deixar peça. Al cinquè tauler, Jordi Parayre també va fer el punt aconseguint entrar a l’enroc enemic amb la qualitat de més que havia adquirit. Jordi Ribera aquest cop va quedar malament d’obertura i el rival va pressionar fins a fer-lo sucumbir. Al vuitè tauler, a José Antonio González, que aquesta temporada no dóna un pal a l’aigua li han fet un mat que no havia vist. El penúltim tauler ganxó, Josep Gonzàlez, va  descol·locar el seu contrincant amb un bon mat que fa que arrodoneixi un gran any de triomfs individuals.
    I l’últim, Jordi Serra, va aconseguir la victòria gràcies a uns petits cops tàctics al mig joc que li permeteren obtenir qualitat i peó de més. Aquesta victòria guixolenca dóna esperances per mantenir-se a Segona Divisió, tot veient que el Foment i el Cassà ja són segurs que baixen, i caldrà esperar el resultat de la propera setmana del Barcelona B, que també porta 4 punts en la classificació general, com el Guixolenc, per a veure quin equip fa promoció, depenent del resultat contra el Tordera.
    GUIXOLENC B, 4 – CALDENC, 2
    Amb aquest resultat del play-off de Segona Provincial, el Guixolenc B puja automàticament a Primera Provincial. Felicitem a tots els jugadors ganxons que han fet possible aquesta creuada. El B també va jugar al Casino Guixolenc i, com que no hi havia prou espai a la sala oficial del Club, els propietaris del Bar del Casino dels Senyors, com antigament es feia dir, van facilitar la sala on la Penya Barcelonista veu els partits del Barça i es fan exposicions de fotografia i pintura, fet que el club agraeix.
    David Pagès, al primer tauler, va fer un Sistema London per primera vegada, i li va sortir rodó, alçant-se amb la victòria després de guanyar una torre neta. Després fou Paco Estévez qui va utilitzar una Defensa Siciliana per batre el seu oponent. Saül Domenech, fent l’últim tauler, també va estar de sort i va ser el següent en guanyar i, tot seguit, Albert Sureda feia taules aconseguint que el matx es decantés a favor dels ganxons. D’aquesta manera, Abraham Verano oferia taules, i el caldenc acceptava veient que ja no hi havia res a fer. L’únic ganxó que perdé fou Jordi Carramiñana que potser podia haver puntuat si hagués vist una combinació que semblava bona. Amb aquest triomf,  ja poden anar pensant quin equip es farà la temporada que ve perquè necessitaran vuit jugadors enlloc dels sis que juguen a Segona Provincial.
    HOSTALRIC B, 3’5 – GUIXOLENC C, 0’5
    En aquest play-off de Tercera Provincial no s’hi pogué fer res, doncs l’equip ganxó anava amb dos taulers vacants, amb la qual cosa només podien aspirar a un empat. Els presents a Hostalric van ser Francesc Pastó, que va perdre al primer tauler, i Lluís Puig, que tenia la partida ben encarada però, en un descuit, perdia torre i s’igualava la posició amb el qual van  acceptar fer taules. Així, doncs, l’equip C no puja de categoria.

    Primeres jornades culturals de l’EOI Guíxols

    06/03/2018

    El cantant del grup Els Amics de les Arts, Joan Enric Barceló serà un dels ponents en les sessions públiques que organitza l’Escola Oficial d’Idiomes de Sant Feliu de Guíxols, que porten per títol “Jornades Culturals de l’EOISFG”. En el cas del cantant, en la seva sessió ell descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

    Durant dues tardes, al Monestir, el públic general, així com alumnes i exalumnes d’aquesta escola podran conèixer l’oferta en l’estudi de les llengües estrangeres (francès, alemany i anglès) que organitza el centre.

    Serà el 7 i 8 de març, i es fan nombroses activitats com una xerrada i projecció sobre una sèrie, així com una sessió curiosa sobre esports i competicions a Gran Bretanya, una conferència en francès que rendirà homenatge a Edith Piaf, una altra sobre l’amor i l’estimació en alemany, així com música en viu, un taller de risoteràpia en francès entre molts altres.

    És l’original proposta que us ofereix l’EOI Guíxols en aquestes sessions de dimecres i dijous.

    L’equip de l’Escola Oficial d’Idiomes, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ha organitzat aquestes jornades amb el rigor i l’entusiasme necessaris per proposar un seguit de conferències i activitats que puguin contribuir a l’oferta cultural de la nostra població i d’aquesta manera fomentar una societat cada vegada més plurilingüe.

    Totes les activitats es duran a terme al Monestir, a les sales Abat Panyelles i Abat Sunyer del Museu d’Història. L’entrada és lliure.

    Programa

    7 de març 2018

    4.15 h a 5.30 h Curious British sports and competitions by Helen Lindsay | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès.

    Students are given an insight into the weird and wonderful world of sport and competition in Britain. With everything from worms to wife-carrying, students learn what curious competitions are played all around Britain, as well as touching on more traditional British sporting events including the boat race, cricket and horse racing at Ascot.

    Helen Lindsay is an English Language Teaching (ELT) Consultant for Oxford University Press España. She holds both a Master and Post-graduate qualification in English language teaching for adults and has many years of experience as an English teacher both in Spain and internationally.  She is an experienced presenter and has travelled extensively with the company to deliver insightful and engaging cultural talks.

    5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

    6.00 h a 7.00 h La Môme de Paris avec Giulia Natalizia | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

    En occasion du 55ème anniversaire de la mort d’Edith Piaf, elle veut rendre hommage à cette artiste unique, cette voix sans égales avec une présentation de ses œuvres et sa vie pas vraiment facile. La Môme Piaf, surnom qu’elle doit à Louis Leplée, gérant d’un cabaret sur les Champs-Élysées qui la repère dans la rue, aura connu une vie en dents de scie faite de misère et de drames personnels mais aussi de succès et de bonheurs.

    Tout d’abord on parlera de sa vie personnelle et professionnelle (dès son enfance à sa mort) et ensuite on analysera son importance dans le domaine musical international, vu qu’elle a su inspirer des œuvres cinématographiques, littéraires ainsi que des endroits insolites, comme des bars et des places.

    Giulia Natalizia, nascuda a Frascati, un petit poble de la província de Roma, els seus dos idiomes materns són l’italià i el francès. Va estudiar traducció i redacció tècnica, especialitzada en l’àmbit cultural i escènic a la Universitat Paris VII – Denis Diderot, on es va graduar l’any 2014.

    6.00 h a 7.15 h Theatertaller amb Arthur Haering | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

    Theatertaller bietet den Raum, Sprache in einem alternativen Kontext zu üben, mit dem primären Ziel die mündliche Sprechkompetenz und den aktiven Sprachgebrauch zu verbessern. https://www.theatertaller.com/aktuell

    Im Theaterspiel verbinden sich Sprache und Körper, das Verbale mit dem Nonverbale, ganz ähnlich unserer tägliche Kommunikation, denn das Theaterspiel ist die Nachahmung menschlichen Kommunikationsverhaltens. Santos, D. (2010)

    Arthur Haering, fundador de THEATERTALLER, és pedagog teatral a Barcelona. Treballa primordialment en l’àmbit del teatre a l’ensenyament de l’alemany com a llengua estrangera. Des de fa set anys Arthur Haering fa tallers i sessions formatives en cooperació amb l’Institut Goethe, Escoles Oficials d’Idiomes i Instituts de Educació Secundària. A demés, dirigeix el grup amateur “Ensemble Alemán” i dirigeix un grup extra-escolar de teatre en alemany de l’Institut “PASCH” Miramar (Viladecans) que en els últims anys ha participat en els Festivals Internacionals de Teatre de Berlín i de Tordera.

    7.00 h a 7.30 h Música en viu amb la cantant i guitarrista olotins Isa Atmeller i Roel Anderson | Vestíbul | Activitat en francès

    Retran homenatge a la cèlebre Edith Piaf i altres cantants del panorama musical francès a través de cançons pròpies i versions.

    7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

    7.30 h a 8.45 h Los Stompers | Sala Abat Panyelles | Activitat en Anglès

    Los Stompers are an Irish music band based in Barcelona, Spain. The group have become, over the years, a landmark on the Catalan music scene, a byword for Irish music in Barcelona and beyond. Their approach, evolving from traditional folk roots, has gradually become more personal: Irish music born & bred abroad – a Hiberno-Iberian hybrid, injected with a healthy dose of irony.

    Banda de referència en el panorama musical català. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, la banda ha evolucionat passant del folk irlandès cap a un so més pop perfilant el concepte BIS (BCN Irish Sound). Les seves lletres político-socials es barregen amb emocions o ironitzen sobre l’estat de la societat d’avui dia.

    Procedents d’Irlanda i colònies, i residents a Barcelona, Los Stompers demostren esbojarradament com sona la música celta a la vora de la mar Mediterrània”  El Punt Avui.

    8 de març 2018

    4.00 h a 5.30 h Seriefòrum: Nosedive (Blackmirror) | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès, castellà i català.

    En aquesta sessió es visionarà l’episodi Nosedive (Caída en picado) de la famosa sèrie Black Mirror en versió original (anglès) amb subtítols en castellà. A continuació s’obrirà el seriefòrum on els participants podran participar en qualsevol de les tres llengües: anglès, castellà o català. El debat serà moderat pel professorat del departament d’anglès.

    5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

    6.00 h a 7.15 h Risothérapie avec Stéphane Wickaert  | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

    La « Risothérapie », dynamique de groupe  a pour but d’aider les personnes à se reconnecter avec leur joie intérieure grâce à un échauffement mental et physique, des jeux dynamiques et enfin une relaxation pour intégrer la joie et le bien être acquis pendant l’atelier.

    Stéphane Wickaert, creador associat d’Alquímia a Espanya, terapeuta d’alineació d’energia, watsu, reiki, bioenergètica i dinàmica de drups (dinàmica del riure). Practica regularment en diversos països, inclosos Espanya, Brasil, Suïssa, Itàlia i França. Els tallers que organitza utilitzen a més de la tècnica de la Risoteràpia, les següents disciplines: música, dansa, llenguatge corporal i visualització creativa.

    6.00 h a 7.15 h  Komm mit uns spielen! mit Ludus Mundi (www.ludusmundi.com) | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

    Komm mit uns spielen, entdecke moderne Brettspiele, während du die Sprache übst, und hab Spaß damit.

    7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

    7.30 h a 8.45 h Una idea en 3 minuts i mig per Joan Enric Barceló | Sala Abat Panyelles | Activitat en català

    En aquesta presentació el ponent descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

    Joan Enric Barceló és cantant, guitarrista i lletrista  d’Els Amics de les Arts i llicenciat en Filologia Anglesa per la UAB.


    Controvèrsia amb les multes per deixalles fora dels contenidors

    04/03/2018

    L’Ajuntament controla des de fa un parell d’anys les deixalles mal dipositades als contenidors. La regidora de Serveis, Laura Aiguaviva, explica a El Punt-Avui que tenen diversos inspectors que indaguen l’origen de les restes, fins i tot obrint algunes bosses de rebuig –també en papereres–. En els darrers dies han transcendit queixes de veïns sancionats amb l’import més baix previst per la llei catalana, 400 euros.

    Entre els sancionats, tres veïnes que han rebut multes, segons sostenen, per caixes de cartró que van aparèixer fora dels recipients, amb etiquetes amb el nom i adreça de l’enviament. Una es va cursar al setembre, però les dues darreres duien data del 10 de gener, precisament els dies en què el consistori anunciava un enduriment de les sancions per a la gent que abandonés mobles i andròmines, passat un període de gràcia amb avisos sense multa que s’allargaria fins al febrer.

    La regidora recorda que fins al gener es podien deixar mobles al costat de contenidors un dia a la setmana fixat per a cada districte. Ara ja no es pot fer, donat que cal trucar al telèfon gratuït 900 102 605 per acordar dia i hora que han de treure els residus voluminosos– i, precisament, s’ha canviat el sistema per aplicar mà de ferro contra la tendència a treure mobles qualsevol dia i, en tot cas, culpar l’empresa concessionària de no haver passat, fet que era difícil de comprovar i, per tant, sancionar.

    Entre les persones multades –que sostenen haver dipositat les caixes a dins dels contenidors– i altres veïns s’ha suscitat el debat sobre la possibilitat que una caixa amb nom acabi en mans d’una altra persona que després la llenci de manera inadequada. O fins i tot que algú remenant un contenidor en tregui de l’interior i les deixi abandonades fora. Aiguaviva defensa que les sancions documenten que hi ha prou capacitat lliure dins del recipient, i que en el cas que estigui ple –malgrat la recomanació de buscar un altre contenidor lliure o dipositar-la dins del rebuig– hi ha hagut tolerància. Malgrat això, ja hi ha altres veïns espavilats que recorden la conveniència de retirar etiquetes i senyals identificatives del que es llença a la brossa.


    El joc de la dama

    10/03/2018
    Amb motiu de la darrera visita del Borbó a Catalunya, per les xarxes socials es van difondre dos tipus de cartells de protesta, ambdós ben equivocats. Amb els escacs com a tema, un cartell representava el rei negre tombat, com a anunci de la República, i a l’altre, tot de peons acorralaven el sobirà, com a premonició d’una revolució popular. Als escacs, però, hi ha dos monarques, un de cada color, i quan guanya un, perd l’altre, i de república no se n’instaura cap perquè el joc es dóna per acabat. Tanmateix, els peons no atacaran mai el seu rei però sí al rei de l’altre bàndol.
    Posats a fer, els escacs són rics en interpretacions senzilles, força alliçonadores i aptes per capgirar el temps en què vivim. I no és un fet casual. El joc modern va ser creat a València a finals del segle XV, durant el regnat de Ferran el Catòlic. A part de donar més vida als avorrits escacs medievals, es pretenia fer una representació lúdica de com havia de ser una societat modèlica. Així es desprèn dels escrits del lletraferit Jacobus de Cessolis, l’home dels noranta-sis noms, qui podria ser el valencià Jaume Gasull. Al joc, el rei cal amagar-lo a palau, ben protegit, i només quan minva el risc n’ha de sortir, per ajudar els peons a guanyar la partida. El que no farà mai és fer discursos contra els seus súbdits, si no és que pretengués suïcidar-se. L’escala social també hi és present: després de travessar tot l’escaquer, el peó pot escollir un nou rol a la societat.
    Això sí, mai podrà ser rei, perquè ve de mena. És curiós que el màxim dignatari s’avingui tan bé amb la base de la societat. Potser per això agradava tant als soviètics. L’encert dels valencians va ser introduir la dama en el joc, la peça més poderosa mentre dura la partida, fins i tot més que el rei, amb llibertat per anar amunt i avall, i per atacar i replegar-se d’una sola revolada. És tant el seu poder que l’aficionat creu haver perdut quan ja no la té, encara que l’hagi canviat per la dama del rival.
    Per diferenciar els escacs valencians dels anteriors, durant molts anys se’l va conèixer com a joc de la dama. Si bé s’ha trobat que la dama prové d’un altre joc valencià, del marro de punta, precursor del joc de les dames, també s’han insinuat raons polítiques i per això en diem dama i no reina. La més inversemblant és que la dama simbolitza la dona de Ferran el Catòlic, Isabel de Castella. Però ella era estrangera a València, sense cap poder. La meva proposta és que la dama és la Reina Joana, filla de Ferran i Isabel, més trempada que tots els castellans que l’han fet passar per boja, la darrera de tota una nissaga que es va recolzar en el poble per regnar, amb parlaments i lleis consensuades no per fer mal sinó per progressar, empresonada de per vida per prendre-li els seus drets. El rei no pot ser Felip el Bell, usurpador d’una altra dinastia, i ben lleig si és que la Reina Joana no era boja.
    Tot plegat fa entendre que hem anat enrere. L’escala social no existeix, el rei no regna per a tothom i les dones han de sortir al carrer per defensar els seus drets. Si ara a Madrid canviessin les regles del joc, seria tan avorrit com el que es jugava a la cort de Castella en temps reculats. Per sort, encara tenim en els escacs moderns un exemple dels trets bàsics que ha de tenir una societat perquè rutlli. I si per tradició els catalans no hem tingut mai cap rei, potser seria l’hora de promoure una dama plenipotenciària que fes front al rei enemic amb l’ajut incondicional dels seus peons.
     

    Humphrey Bogart (1899-1957) i Lauren Bacall, jugant a escacs el 1955. (Foto de Archive Photos/Getty Images)


    Municipis de la República Catalana

    12/03/2018

    El passat 27 d’octubre el Parlament de Catalunya proclamava la República Catalana, després que el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre acabés amb una victòria aclaparadora del SI a la independència de Catalunya. Per tant, la República Catalana està proclamada i, com han fet altres territoris, al CDR Nord-Oriental la fem efectiva i la visualitzem. Així, els municipis per la independència, passen a ser, des de la nit de divendres, MUNICIPIS DE LA REPÚBLICA CATALANA. El CDR Nord-Oriental segueix mantenint intacta la flama de la mobilització. 
    Exigim que els partits polítics no tornin a l’autonomisme i avancin cap a un procés constituent que ens condueixi a la consolidació de la República Catalana. Si no ho fan ells que s’apartin i deixin pas al Poble. A nosaltres la repressió no ens espanta ni ens aturarà. 

    CDR Nord-Oriental 


    MES demana posar en valor les troballes arqueològiques a la plaça de l’Abadia del Monestir

    07/03/2018
    Durant les darreres setmanes han tingut lloc les excavacions arqueològiques a la zona del Monestir. Els treballs tenien per objecte estudiar la zona de la Plaça de l’Abadia, en el marc de la redacció del projecte de construcció del futur Museu Thyssen.
    Els treballs es troben ja prou avançats i, a falta de l’informe definitiu, ja es pot afirmar -i sobretot reivindicar- la importància de les restes que s’hi han trobat: han tret a la llum un
    important tram de fossat de les antigues fortificacions del monestir on destaca una imponent contraescarpa del mateix, tal i com es pot comprovar a la fotografia.
    També és remarcable la troballa d’un pont de pedra que permetia creuar el fossat, un fossar que segons els primers estudis pot datar del segle XIV. Fins ara només s’havia trobat un petit tram de l’escarpa del fossat en l’actuació de recuperació que es va realitzar, en el seu dia, a la zona que avui ocupa l’ascensor del Monestir.
    Davant d’això, Moviment d’Esquerres reivindiquem l’enorme valor d’aquestes troballes i som del parer que no es pot preveure en endavant cap actuació més en aquell espai que no tingui com a objectiu prioritari recuperar-les i fer-les visitables. Per tant, considerem que el govern municipal hauria de repensar la proposta de fer un annex al Monestir ja que condicionaria en gran part aquest objectiu.
    Aquestes troballes arqueològiques són de prou entitat com per no considerar-les un pur tràmit burocràtic que s’ha de complir en el marc de la redacció del projecte del futur museu Thyssen. I es que com ja hem vingut denunciant, la decisió política d’ubicar el museu Thyssen en un futur annex al monestir ha posat aquest projecte en via morta.
    En aquests moment els terminis s’han ja allargat sense data i ja es parla d’unes quantitats absolutament faraòniques -més de 6.000.000€, una xifra en què s’ha d’afegir els costos d’adquisició de la finca de Can Blasco i la redacció de projectes-.  A tot, resta pendent de resoldre -més d’un any després- l’extinció d’un dret de pas d’uns veïns afectats i que creua just per on hi ha la previsió de fer-hi l’edificació.
    Des de MES Sant Feliu de Guíxols considerem, doncs, que el més adequat és el replantejament de la ubicació del futur museu Thyssen. I és que als motius de calendari, econòmics i de gestió que hem apuntat, ara cal afegir-li l’interès arqueològic de l’espai.
    Per això, MES Sant Feliu de Guíxols presentarà una moció en el proper ple per tal de debatre la conveniència de la construcció de l’annex previst al Monestir.

    Ferran Conchillo (Xaloc), convocat amb la selecció catalana

    08/03/2018

    El nedador del Club Aquàtic Xaloc Ferran Conchillo ha estat convocat per la Selecció Catalana Absoluta de Natació amb Aletes per tal de participar al Campionat d’Espanya per autonomies, que se celebrarà a Valladolid del 16 al 18 de Març. 


    Rescaten el cadàver d’una jove letona a la Cala del Molí

    26/02/2018

    Un helicòpter dels Bombers ha rescatat el cos sense vida d’una dona a la Cala del Molí aquest matí de dilluns. El cos havia aparegut surant en una zona de difícil accés en aquesta zona propera a la via ferrada.

    El cos pertany a una noia de 21 anys, natural de Letònia, que hauria desaparegut aquest diumenge segons la denúncia que va presentar el seu xicot.

      difícil accés propera a la via ferrada del municipi. Posteriorment, el vehicle aeri l’ha traslladat a la zona del port on s’ha procedit a la seva identificació i aixecament del cadàver.

    De moment es desconeix si es tracta d’un accident, ja que, segons informa Ràdio Sant Feliu, la noia no estava practicant l’escalada. L’autòpsia determinarà la causa de la seva mort.

    En l’operatiu de rescat hi han participat efectius dels Bombers, Mossos d’Esquadra i Policia Local de Sant Feliu de Guíxols.


    El regatista del CN Sant Feliu Izan Codinachs participarà al Campionat estatal d’Optimist

    06/03/2018

    El regatista del Club Nàutic Sant Feliu Izan Codinachs ha entrat a la selecció catalana de vela en Optimist Grup 2 i participarà al Campionat estatal, que tindrà lloc a Cambrils del 28 de març a l’1 d’abril.

    Ho ha aconseguit aquest cap de setmana a Salou, a la darrera regata classificatòria per l’equip català. En aquesta ocasió, es van disputar només tres  proves dissabte en què l’Izan va quedar 40è, 2n i 14è i cap diumenge per la manca de vent.Sumada aquesta darrera cita, el regatista de Llagostera és 14è al rànquing general i primer de la categoria sub13.

    El segueix de prop la seva companya d’equip Cristina Russinyol, que està en 32a posició de Catalunya a només 7 places d’entrar a la selecció. Tindrà una nova oportunitat de fer-s’hi un lloc al Campionat de Catalunya, en què es posaran en joc noves places per l’equip català per anar a competir al Campionat estatal.

     

     


    Derrota guixolenca en el derbi amb el Platja d’Aro

    El diumenge 4 de març es va disputar la setena ronda del Campionat per Equips de Catalunya organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. El Guixolenc va jugar a casa, al Casino Guixolenc, contra el temut Platja d’Aro que anava amb l’equip de gala i que en la temporada passada va poder guanyar-lo (i Joaquim Fons va poder derrotar un Gran Mestre). Aquesta temporada, però, el Platja d’Aro ens va donar un bon repàs pels taulers de davant amb uns rivals d’extraordinària qualitat. Tot i amb això, no deixa
    que el Guixolenc hi va posar la pell i lluitar fins a les últimes conseqüències.
     
    GUIXOLENC, 3’5 – PLATJA D’ARO, 6’5
     
    Pel que sembla, al jugador del Platja d’Aro Jordi Diaz  li va saber greu que perdéssim però manté l’esperança que aconseguim els punts que ens manquen per evitar la promoció en les properes rondes contra el Vila Olímpica de Barcelona el dia 11 de març i contra el Tordera el 18 de març. El Platja d’Aro va poder comptar amb jugadors russos de categoria, presentant la seva millor alineació de l’any i el Guixolenc també es vestia de gala fent el millor equip possible, però això no va ser prou. Joaquim Fons, en el primer tauler, va fer suar al Mestre FIDE Kozlov però va acabar sucumbint. Al segon tauler, en Jesús Lecha va estar a punt d’entaular contra en Carlos Salgado, Mestre FIDE també, en un final de torre i peons (el rival tenia un peó de més i va jugar molt bé el final decantant la partida al seu favor). Alfred Mont, en tercer lloc, va fer un error en l’obertura i va acabar perdent molt aviat contra el Mestre Català Didier. En quart lloc, Jordi Bigas va jugar contra un rus i va ser atacat fins a perdre. Després, venia en Jordi Morales que va aconseguir fer unes taules amb un ex-ganxó i en Jordi Parayre, fent de sisè tauler, també va fer mig punt contra el nostre veí Jordi Diaz (ex-jugador del Guixolenc) que va ser sorprès amb una Defensa Siciliana quan Diaz s’esperava que li fessin una Caro-Kann. Els germans Iglesias, Rodrigo i David, també estaven al Platja d’Aro, joves bessons que van ser entrenats durant una temporadeta, ja fa anys, per Jordi
    Serra, l’últim tauler del Guixolenc. En Jordi Ribera, l’últim en acabar, aconseguiria fer taules en un final d’alfils i peons contra un d’aquests germans Iglesias igual que José Antonio González contra l’altre. Amb el pacte d’empat d’aquest darrer, el Platja d’Aro ja assolia la victòria. L’ex-guixolenc Juan Sánchez perdria contra el ganxó Josep Gonzàlez que es lliurava d’un atac jugant molt bé la partida, essent un dels jugadors més regulars de la temporada. A l’últim tauler, a Jordi Serra li tocaria jugar contra la perillosa jugadora Naruna Chan que en cap moment va poder fer gala del seu joc contra una Defensa Caro-Kann de cops tàctics fins a pactar unes taules on el programa informàtic Fritz dóna lleuger avantatge al de Sant Feliu.
     
    CALDENC B, 0 – GUIXOLENC C, 4
     
    Aquesta setmana, l’equip B dels ganxons descansava i estem a l’espera de saber si anirà als play-off per a l’ascens de categoria. I el C va acabar la seva temporada amb una victòria immillorable contra un jovent de Caldes que de promig tenien uns 8 anys. La seva inexperiència davant d’uns jugadors veterans va fer decantar la balança a favor dels ganxons. Qui van fer els punts van ser Abraham Verano, Francesc Pastó, Manel Romera i Lluís Puig. Amb aquest resultat positiu també estem a l’espera de si aquest equip farà els play-off per a l’ascens a Segona Provincial.
     

    Millores a la zona del Guíxols Arena i el tanatori

    22/02/2018

    Les obres previstes en el contracte municipal de voreres i asfaltatges municipal s’han centrat aquesta setmana en l’endreça del tram de l’avinguda Catalunya davant del camp de futbol de Vilartagues, on la calçada, estreta, estava molt malmesa. L’actuació, segons El Punt-Avui, ha permès habilitar una vorera a tocar de l’aparcament d’autocaravanes de Vilartagues, i dignificar la zona d’accés a l’esplanada del Guíxols Arena – on volen potenciar l’agenda lúdica un cop ha funcionat la carpa desmuntable per Nadal i carnaval -, el camp de futbol de Vilartagues i altres equipaments propers com ara el tanatori, la deixalleria i el pavelló Carles Nadal.

    Quedarà pendent el tram de vorera de les parcel·les sense desenvolupar, on des d’Urbanisme avancen que la calçada serà més ampla perquè hi haurà aparcament per a motocicletes.

    Altres intervencions previstes, amb un pressupost d’uns 100.000 euros, seran l’arranjament del paviment del carrer Hernán Cortés –ja iniciat–, la carretera de Sant Pol i la vorera del carrer Buenos Aires.
     

    Tall d’una hora, demà al matí, al passeig

    Demà, divendres, tallaran al trànsit la calçada principal del passeig per esporgar arbres, de deu a onze del matí. La circulació de vehicles es garantirà a través del lateral de davant de l’ajuntament –sentit port– i pel carril d’accés a la zona blava –sentit Monestir-.


    Les víctimes dels règims tindran una placa de reconeixement al seu darrer domicili

    El grup de MES a l’Ajuntament du al ple d’aquesta nit una moció perquè el municipi reconegui els veïns assassinats, represaliats o exiliats als camps de concentració del nazisme o pel règim feixista de Franco, amb la iniciativa de col·locar llambordins amb les dades de cada persona a davant del seu darrer domicili registrat a la ciutat.

    El text, d’entrada, prosperarà. Segons declara el primer tinent d’alcalde, Josep M. Muñoz (PSC) a El Punt-Avui,  és una iniciativa de memòria històrica que ja funciona en altres municipis, com ara a Girona, on al gener ja van començar a instal·lar les “pedres de topada” –Stolpersteine– ideades per l’artista alemany Günter Demnig. Només creu que cal condicionar l’emplaçament d’alguns llambordins al consens amb els familiars.

    El regidor del MES, Pere Albó, argumenta que “hi ha nombrosa documentació sobre els guixolencs que van patir repressió”, amb deu morts, d’una quinzena internats en camps nazis, i desenes de refugiats a França i exiliats, el més cèlebre dels quals, el conseller i president de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Els registres dels historiadors també xifren en nou el nombre d’afusellats.


    Cop a l’orgull

    05/03/2018
    Amb motiu de l’aniversari del Cop d’Estat del 23-F del 1981, com cada any hem sentit alguna veu prestigiosa assegurant que tot plegat va ser una trama ideada pel rei Joan Carles I. La versió oficial és una altra, fixada i polida durant anys per tot un seguit de periodistes, historiadors i opinadors, més les consegüents decisions judicials contra els encausats. Han passat molts anys i defensar una opció o l’altra pot ser encara ara motiu de discussions abrandades.
    Tenim que si el cop fou gestat per militars, un atac de nostàlgia els va empènyer a retornar a èpoques més fosques. Llavors el Rei hauria defensat el nou ordre. Si el cop el va enginyar el Rei, el que pretenia era aturar el desenvolupament de les autonomies, sobretot la catalana, que havia posat la directa cap al ple autogovern. La sentència de Sèneca potser ens ajudaria a esclarir els fets: “Cui prodest scelus, is fecit”, que vol dir que a qui li aprofita el crim és qui l’ha fet. Aquells militars van ser jutjats i de profit només van treure ser considerats com a herois pels de la seva corda. En canvi, el Rei va refermar la seva autoritat, passant per demòcrata, i tot seguit la primera llei aprovada al Congrés dels Diputats va ser la LOHPA, la Llei d’Harmonització del Procés Autonòmic, que va aconseguir posar el fre de mà a les aspiracions per un ple autogovern a Catalunya.
    M’estreno avui en aquesta columna i amb l’exemple d’aquell cop d’estat fallit o reeixit, voldria compartir amb el lector alguna de les dificultats a què s’enfronta l’opinador que vol esclarir els fets que llegim als diaris i que tenen un impacte directe sobre el nostre viure. I em refereixo a l’opinador que analitza el poder amb tota l’atenció que li és possible i transmet el que ha trobat al lector, fent de missatger entre uns i altres, per si li pot servir d’ajuda. Aquesta feina té menys traves en la premsa que no està en el focus mediàtic, com ara aquest mitjà, doncs als grans diaris ja hem vist que gairebé tothom juga amb les cartes marcades. I qui vol ser honest, és expulsat.
    ​Les fonts per treure’n l’entrellat, poden ser ben diverses. D’aquell cop d’Estat, la casualitat ha fet que tot de testimonis hagin transmès la seva experiència en petit comitè. En una discussió antiga, un dels contertulians es va empipar molt perquè criticàvem en Tejero. Resulta que l’ofès havia fet la mili a Figueres i va ser l’assistent personal d’en Tejero. Sabia secrets d’aquells dies, però va prometre al Guàrdia Civil que mai no els compartiria. I no ho va fer, però ens va fer entendre molt subtilment que el Rei n’era l’autor i que en Tejero va assumir de fer de cap de turc, per fidelitat a la jerarquia.
    Més frapant va ser un altre testimoni que s’havia quedat sol al món  defensant l’autoria de l’ara Rei Emèrit. Segons ell, la trama es va acabar de polir en una caserna de Ceuta, amb el llavors president Adolfo Suárez. Per celebrar-ho, Suárez i el Rei van beure uns quants gintònics i, engrescats per l’efecte dels beuratges, van fer riota sobre el que s’esdevindria a l’Estat. Aquest testimoni feia el soldat en aquella caserna i aquella nit li va tocar de fer guàrdia a la porta on feien festa els dos manaires. Vint anys després, encara recordava esglaiat aquella escena.
    Aquests casos poden no semblar definitius, però no cal descartar-los. El poder juga amb un altre joc de cartes. Sovint, ofesos, ens neguem a creure que se’ns hagi pogut enganyar. L’orgull ens pot. Ens podem trobar defensant aquella opció que menys ens convé si així preservem les convencions establertes i admeses per tots. Més enllà només hi veiem el caos, la paranoia, l’anòmia. No cal tenir por. Ens ho hem de prendre com un joc i quan calgui, sempre hem de jugar amb manilles i cartes fermes.

    Exposició sobre els 125 anys del Col·legi Sant Josep

    21/02/2018

    El Col·legi Sant Josep celebra 125 anys d’història amb una exposició al pati de l’Ajuntament en què s’hi mostra una gran varietat de fotografies i material escolar d’exalumnes. La inauguració va tenir lloc aquest dimarts 13 de febrer i es podrà visitar fins al 19 de març,  tot i que es preveu l’organització de diverses activitats per celebrar l’efemèride al llarg de l’any.

    Des d’aquest curs 2017-18, el Sant Josep i l’Escola Cor de Maria s’han fusionat i la reordenació també ha afectat els nivells escolars. Ara, s’imparteix des de P3 a tercer de primària a l’edifici Cor de Maria i de quart de Primària a quart d’ESO a l’edifici Sant Josep. 

    El Cor de Maria també va celebrar el 2016 els 150 anys d’existència amb una exposició. 

     

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies