La Diputació de Girona s’ha compromès amb el futur museu Thyssen de Sant Feliu, que d’aquesta manera consolida les aliances institucionals que han de permetre que arribi a bon port.

Segons El Punt-Avui, la major part dels set milions d’euros d’inversió que requeriran les obres del museu i la urbanització dels jardins del Monestir continuarà recaient a l’Ajuntament, però el compromís de la Diputació n’assegura la viabilitat més enllà del de la Generalitat, emparaulat anteriorment però pendent que es constitueixi el nou govern. Pel que fa a l’Estat espanyol, ni s’ha ofert ni l’Ajuntament hi ha anat a picar la porta. En qualsevol cas, encara no es pot detallar quina aportació assumirà cada administració, i encara podria participar-hi algun patrocinador privat. El procés depèn també de la publicació del plec de clàusules que regiran el concurs d’obres, que hauria d’estar adjudicat abans de l’estiu, per començar-les al segon semestre del 2019. El museu obriria les portes a finals del 2020.

La col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, que la baronessa cedeix a Sant Feliu per vint anys, la formen unes 400 obres, entre les quals hi haurà peces tan valuoses com la Mediterrània, de Joaquim Sunyer; La catedral dels pobres, de Joaquim Mir (ara en dipòsit al MNAC); Interior a l’aire lliure, de Ramon Casas, o Construcció arquitectònica amb figures, de Joaquim Torres-Garcia, a més d’altres de Meifrèn, Fortuny, Martí i Alsina, Urgell o Rusiñol.

El futur Museu ganxó establirà lligams amb els altres museus Thyssen de Madrid, Màlaga i Andorra, els directors artístics dels quals també seran al patronat ganxó. Pel que fa a l’exposició temporal que l’Espai Thyssen organitza des del 2012 cada estiu, aquest any s’avançarà un mes i s’inaugurarà al juny, per aprofitar al màxim la temporada turística. 

La CUP Guíxols sempre ens hem mostrat contràries al Museu Thyssen. Ara que la Diputació ha anunciat que hi dona suport, també la CUP des de la Diputació de Girona ha expressat el seu rebuig.

El museu Thyssen no el volem, i ens en sobren els motius:

-El projecte s’està gestant de manera opaca, sense un pla de viabilitat preparat ni un estudi de l’impacte econòmic. No s’ha explicat si el projecte serà deficitari, si tindrà pèrdues econòmiques i qui se’n farà càrrec, tot i que malauradament, ens imaginem com pot acabar. Els beneficis es privatitzen, i les pèrdues econòmiques es socialitzen perquè pagui el poble, (com hem vist amb la banca i les autopistes).

-El projecte preveu invertir 7 milions d’euros sense consultar en cap moment al poble.

-El projecte va encarat a ampliar i reforçar el model turístic actual, que es tradueix en benefici privat per uns pocs i treball precari per a moltes.

-No volem destinar recursos públics de totes les ganxones a una fundació privada. Els recursos públics s’han d’utilitzar per garantir els drets bàsics de totes les ganxones, cosa que ara mateix no passa.

-No volem més cultura elitista, sinó que volem cultura popular, associacions de base. No volem que es desmantelli el Museu d’Història de la ciutat i no es valori suficient el patrimoni històric.

-No volem que el poble estigui al servei de la família Thyssen. Una família que representa 1% de la població mundial que el 2017 va acumular més del 80% de la riquesa mundial. No volem estar al servei de l’aristocràcia, dels rics i explotadors de sempre. Des que els semblen perfecte les desigualtats, l’opressió i l’explotació.

Per tot això, no volem el Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols!

Els oms del passeig de Rius i Calvet van aparèixer divendres passat amb crespons negres, probablement col·locats de matinada pels contraris a la seva desaparició, un cop aprovada la descatalogació d’aquest arbres en el passat ple, amb la conseqüent tala basada en motius de seguretat, en un punt que tota l’oposició va votar en contra. 

També en van posar en un dels plàtans afectat pel pàrquing de la Corxera. Fins ara, la petició oberta a internet per Guíxols des del Carrer per salvar els oms ja té més de 400 signatures adherides a la causa. 

Segons informa Ràdio Sant Feliu, un dels oms de Rius i Calvet es salvaria per trasplantar-lo a Sant Pol, on es preveu plantar-hi una quinzena d’oms al llindar amb el municipi de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. 

Just avui, quan el nostre grup havia rebut comunicació de l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya atenent a la nostra petició d’estudiar el cas (Ref. Q-03585/2018), han començat els treballs per talar els arbres i, al ritme que van, és prou evident que ja no hi serem a temps de fer cap altra acció ni de proposar cap altra alternativa. Al govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) li ha faltat temps per accelerar tot el procés. D’ençà els 9 dies hàbils transcoreguts des de l’últim Ple, on recordem que es va aprovar descatalogar aquests arbres per la via d’urgència i amb el rebuig de tota l’oposició, el govern ja s’ha afanyat per modificar l’informe tècnic, refer el pressupost, replatejar el projecte d’obra i, sense més demora, començar a talar.  Davant d’aquesta acció, Guíxols des del Carrer es manifesta en el que ja va exposar el seu regidor durant la sessió del Ple:

-Primer. La seguretat de les persones, treballadores i transeünts, ha de ser sempre una obligació i una prioritat per a l’Ajuntament i per a totes les persones que formen part del consistori, dit això, entenem que d’informes tècnics n’hi poden haver de diverses consideracions en funció dels objectius, dels costos econòmics i del temps a emprar en l’execució de l’obra.

-Segon. Mai hi ha hagut la suficient voluntat política per salvar aquests 15 arbres que han estat víctimes de la de les presses, el calendari apreta, i d’un pressupost limitat. Recordem, en aquest sentit, les declaracions del regidor d’Urbanisme quan va dir “Es va optar per talar els arbres a falta d’una alternativa viable econòmicament per a trasplantar-los”.

-Tercer. Aquests 15 exemplars d’arbre són, o millor dit eren, un dels pocs enclavaments d’oms adults i sans que hi ha a Catalunya. Segons un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) de l’any 2015, l’om és un arbre minoritari a Catalunya i això fa que sigui una espècie amb categoria d’amenaçada i que es recomani la seva protecció. Malauradament, la protecció d’aquests arbres ha quedat en mans d’un govern que prioritza el ciment d’unes grades, en bé d’una suposada modernitat, a un entorn més natural i singular.

Tot plegat fa que el grup municipal de Guíxols des del Carrer qüestioni, encara més, la idoneïtat de l’obra que s’està fent en aquest racó del nostre litoral.

El ple ordinari del mes de març, celebrat dijous al vespre, va tornar a ser una bona mostra del clima de confrontació entre l’equip de govern (TSF, ERC i PSC) amb els grups opositors  del PDeCAT i MES.

La descatalogació del rengle d’oms de Rius i Calvet va ser un dels punts polèmics. Els arbres, fins ara protegits, es talaran perquè les arrels han comportat problemes per a la seguretat de l’obra. Guíxols des del Carrer (GdC) ha emprès una recollida de signatures a Change.Org i l’oposició s’hi ha adherit. En el ple, MES va defensar que hauria de ser Costes qui pagués les obres, i Jordi Lloveras (GdC) i el PDeCAT van defensar la conservació dels arbres. Des del govern, Josep Saballs va aixecar les ires de GdC, MES i PDeCAT preguntant si a l’oposició li importava més salvar arbres o persones –pel risc dictaminat que el mur de contenció pugui caure–. El govern es va quedar sol defensant la tala, una decisió “que no agrada prendre” i menys quan les responsabilitats poden recaure en l’Ajuntament en cas d’accident.

La marca “Guíxols” del passeig del Mar ha recuperat la lletra essa que havia desaparegut feia més d’un mes.  L’Ajuntament va fer una crida per recuperar la lletra del logotip promocional que algú havia robat, un fet que va generar controvèrsia entre els grups opositors,Per Carnaval, fins i tot algú es va disfressar de lletra “S” i va córrer a fer-se una foto al logotip del Passeig on hi mancava.  

Les lletres promocionals  al passeig, inaugurades el mes de gener com a reclam per fer-se fotos amb la badia de fons, havien durat pocs dies, després d’inaugurar-se a principis d’any. El logotip,  fruit de la participació d’una vintena d’artistes i entitats, representa el groc del patrimoni històric, el verd de la muntanya i el blau del mar.

El govern de la ciutat haurà d’introduir canvis en el projecte de reurbanització del front marítim del passeig Rius i Calvet, arran de les complicacions diagnosticades en el trasplantament previst d’una quinzena d’oms, segons El Punt-Avui.

El creixement de les arrels, que ja feia feixuc el trànsit per l’estreta vorera, feia aventurar que el trasllat de l’arbrat no seria senzill, però, després d’excavar rases i comprovar que les arrels s’estenen de manera caòtica pel subsòl, s’ha conclòs que conservar i extreure els arbres comportaria riscos per a la seguretat dels treballs, perquè comprometen l’estabilitat del mur de contenció del passeig.  Fins i tot, algunes arrels s’endinsen sota els fonaments dels habitatges de la vorera interior.

Per prosseguir amb les obres, iniciades fa una mica més d’un mes, caldrà modificar el contracte per descartar l’operació de trasllat –tot i que potser un dels exemplars més joves sí que se salvarà– i substituir-la per una tala convencional. El tràmit, com que és competència del ple per la magnitud econòmica dels treballs, passarà demà pel ple com a punt d’urgència. Però en paral·lel es votarà delegar el seguiment de l’operació a la junta de govern, un dels aspectes que no acaba de compartir algun dels portaveus de l’oposició.

En el passat ple, el nostre grup municipal va presentar una moció per posar el nom d’“1 d’octubre de 2017” a un carrer o a una plaça de la nostra ciutat. La proposta es va presentar al ple, el màxim òrgan representatiu de la ciutat, en nom de molts ganxons que es pregunten perquè a la nostra ciutat no es pot fer com a Girona, com a Figueres, com a Santa Cristina d’Aro i d’altres municipis. 
La proposta tenia dos objectius; d’una banda aconseguir que els fets ocorreguts l’1 d’octubre de 2017 perduressin en la memòria col•lectiva dels ganxons, i, per altra banda, retre homenatge a totes les persones que varen fer possible que el passat 1 d’octubre es pogués celebrar el referèndum a la nostra ciutat.
Durant el debat de la proposta, el PSC va justificar el seu vot en contra, excusant-se en el fet que no tothom vol la independència, però nosaltres defensem que l’esperit de l’1 d’octubre del 2017 va del dret a decidir, de la llibertat i de la democràcia. Però és evident que pel senyor Muñoz, els ciutadans i les ciutadanes que aquell dia varen patir els cops de porra i tots els que varen fer possible que es votés, no mereixen tal reconeixement.

Els regidors senyors Polo (ERC) i Saballs (TxSF) varen fer costat al seu company de govern, el senyor Muñoz (PSC-PSOE) i varen justificar el seu vot, també en contra de la proposta, per traslladar la decisió a la comissió del nomenclàtor, una comissió que des del mes de maig de 2017 estem esperant que es convoqui.

Però el que més ens va sorprendre va ser la pujada de to i la deriva autoritària del senyor Motas (encara que no és la primera vegada que perd els papers) titllant de “frivolitat” la proposta i repetint que “el treu de polleguera” que sigui el nostre grup qui demani al Ple que es posi el nom d’1 d’octubre de 2017 a un espai públic. Ens va acusar de voler-nos “apropiar políticament de l’1 d’octubre de 2017”, afegint que està cansat de “tonteries i postureo” i que la proposta no tenia “chicha ni limoná“. Uns comentaris, al nostre entendre, poc apropiats pel seu càrrec d’Alcalde.

A hores d’ara, encara no entenem la seva reacció. Potser, en comptes d’escridassar-nos al ple, el que hauria d’haver fet l’Alcalde i el senyor Vilà és agrair-nos que presentéssim la proposta, ja que ells no ho poden fer perquè estan lligats de mans i peus pel pacte amb els socialistes.
Sap greu que, a més de nosaltres, també escridassés i menyspreés als membres de l’ANC, Òmnium i CDR que estaven a la sala i que varen marxar en escoltar els comentaris de l’alcalde, acusant-nos a tots de “veure el que passava des del sofà, mentre ell i altres es jugaven molt”. Actitud que considerem que no va ser ni digna ni pròpia de la màxima autoritat municipal.
En definitiva, la nostra proposta volia aconseguir que es posés el nom d’”1 d’octubre de 2017” a un espai de la ciutat, i consensuar allà mateix o a la comissió del nomenclàtor quin seria el carrer o la plaça més adequada per fer-ho.

Tanmateix, nosaltres no defallirem, reclamarem la convocatòria de la comissió del nomenclàtor i tornarem a presentar la nostra proposta allà.  Segur que ens en sortirem!!

El passat febrer es va celebrar la tradicional rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols, que va batre el rècord de participació amb 4.022 persones inscrites, tot i les baixes temperatures. La rua va emplenar de colors, llums i música la carretera de Girona el divendres, i el passeig del Mar, el diumenge al matí.

Consulta aquí la nostra galeria de fotos.

Imatges cedides per Galle Fotografia.

No han servit de res les mans esteses, no han servit de res les crides a la moderació, no ha servit de res el pacifisme radical, no han servit de res les explicacions davant del jutge… El sistema político-judicial espanyol ha decidit que la millor manera d’afrontar les aspiracions democràtiques de la societat catalana és l’ocupació de les institucions i la represàlia contra els líders polítics i socials d’aquest país. Madrid no aspira a la derrota electoral de l’independentisme, n’exigeix la humiliació i la retractació. I, fins i tot així, el destí del discrepant és la presó.

Cal aturar aquesta espiral embogida d’un Estat cada cop més autoritari. Un règim que s’autoatorga un dret arbitrari sobre l’administració catalana, detenint i acomiadant -sense justificació- el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat o condicionant, a voluntat, qui pot ser candidat a la presidència i qui no, al marge del resultat de les eleccions del 21 de desembre.

Madrid ha d’asseure’s a la taula. Si no és per convicció democràtica, almenys que sigui per necessitat política i social. Per responsabilitat, per recuperar la confiança en el futur. Però la condició prèvia és aturar la repressió.

Hem vist tancats a la presó, com denunciava Raimon en una altra època, homes -i dones- plens de raó. No volem que la por sigui la llei. Per això diem no.

Ahir dilluns, a les 8 del vespre, va tenir lloc a la Plaça del Mercat una cremada col·lectiva de fotografies del rei espanyol. Unes 30 persones van acudir a cremar les imatges del monarca, en un acte simbòlic emparat per la recent sentència del Tribunal d’Estrasburg que afirma que cremar fotos d’un Rei no és delicte, donat que es tracta de llibertat d’expressió. 

La crida va ser feta per la CUP del municipi a través de mòbil i xarxes socials, compartint una convocatòria a Facebook que deia que Sant Feliu de Guíxols “també crema la corona espanyola” i animant a brindar per “la llibertat d’expressió” i a portar “la teva foto i deixar clar que les catalanes i els catalans no tenim rei”.

Aquest dissabte 17 de març s’ha inaugurat al Museu d’Història l’exposició de pintura “Josep Albertí: l’etapa suïssa”. en què llueixen divuit obres cedides a la ciutat per la suïssa Claudia Müller-Türler a finals del 2017 i que amplien el fons que l’artista guixolenc ja havia llegat anteriorment a la ciutat. L’acte oficial s’ha obert a la Sala Abat Panyelles amb les intervencions de Claudia Müller-Türler, Assumpció Bosshard i els tinents d’alcalde Josep Melcior Muñoz i Jordi Vilà.

Ha obert tanda el tinent d’alcalde Josep Melcior Muñoz ressaltant que Sant Feliu ha de ser una “ciutat d’art i bellesa”. Acte seguit la senyora Müller-Türler ha compartit amb els assistents que un dels dies més bonics del 2017 va ser quan va saber que els quadres llegats “havien retornat intactes” a la nostra ciutat, agraint que aquest fet s’hagi pogut realitzar a la ciutat natal de Josep Albertí.

Müller també ha explicat anècdotes sobre la seva família i el pintor i de l’amistat que els unia amb aquell “pintor espanyol que deia sempre que ell era català'”, i al qual li agradava tant ballar i cantar com van poder comprovar els seus pares en nombroses festes en què participaven junts. També ha narrat com, l’any 1993, un dels quadres del pintor ganxó els va caure a terra; un macabre accident presagi de la mort, pocs dies després, d’Albertí. 

Per la seva banda, l’amiga catalana de Müller, Assumpció Bosshard, és qui va contactar amb el Museu i hi va col·laborar per a gestionar la donació. Ha agraït haver pogut participar en la gestió i ha explicat l’estimació que Josep Albertí tenia per les seves arrels i el seu país així com els valors del pintor, que “representen els valors propis de la cultura”, que feien que els suïssos que el coneixien el definissin com “un home amb estil”.  

 Així mateix, el regidor de Cultura Jordi Vilà ha incidit en la voluntat del consistori a estudiar i aprofundir en l’etapa suïssa de l’artista i ha volgut destacar la generositat tant d’Albertí com de la cedent per haver donat les seves obres a la ciutat, declarant que la ciutat vol “rellançar l’art amb mirada al passat” del qual forma Josep Albertí.

L’acte ha finalitzat amb el lliurament a la senyora Claudia Müller-Türler d’un obsequi consistent en un plat de ceràmica negre elaborat per un artista local. Tot seguit, s’han visitat les obres exposades a l’Espai Albertí, a la tercera planta del Monestir.

Les obres que formen el llegat Müller-Türler van ser creades els anys 60, quan Josep Albertí, ja consolidat com a pintor a casa nostra, va cercar nous horitzons a Europa. No tots els quadres són de paisatges alpins, també n’hi ha de diferents poblacions catalanes o del mateix Sant Feliu, així com de natures mortes o fins i tot un bodegó.

Jordi Turull, plorant a l’exterior del Tribunal Suprem espanyol. (EFE-EL NACIONAL.CAT)

Poques hores abans de ser investit President de la Generalitat, Jordi Turull ha estat empresonat un altre cop junt amb altres dirigents catalans. Veure’l plorant un cop sabuda la decisió del jutge Llarena no hauria de deixar ningú indiferent. Els càrrecs que se li imputen són ben falsos, es mirin com es mirin. Al Parlament català no es va declarar mai cap independència. Tan sols es va aprovar una proposta de resolució que instava el Govern a fer les passes pertinents per a iniciar el procés constituent. Dos anys abans, després de la votació amb urnes de cartró, Artur Mas i Anna Gabriel també havien aprovat la mateixa proposta. Després, ningú no ens va incitar a cap rebel·lió. Érem a casa esperant unes instruccions que mai ningú no ens va donar. Turull tampoc no és cap mena de líder carismàtic. Més aviat, em fa pensar en una de tantes rèpliques de l’agent Smith de Matrix.

Colpidor també ha estat el tractament de la notícia que ha escampat la premsa madrilenya. A sota de la foto d’un Turull desconsolat, hi tenien l’endevinalla d’on passarà el rei les vacances de Setmana Santa. És la imatge que a Ponent volen donar: el cas català ja està tancat i Sa Graciosa Majestat té ara d’altres maldecaps, més d’acord amb el càrrec que ocupa. Pel camí, la usurpació de les competències de la Generalitat s’allarga i la solució que ja estan posant a la taula és fer noves eleccions. En els darrers deu anys, hem votat una mitjana d’un cop l’any, o més, si comptem els referèndums fallits. Acceptar aquesta via és la mort definitiva de l’autogovern català sense que s’albiri cap alternativa clara per la proclamació d’una república. La nit que el llavors president Puigdemont va assumir a títol personal els resultats del referèndum de l’1-0, Julian Assange va ser molt clar a Twitter: els Estats constituïts només acceptaran un nou membre que abans hagi mostrat valentia. I els nostres polítics no han estat valents, contra el desig de la majoria de la població, la majoria que no es deixa seduir per senyores de disseny.
Les crides a la unió dels independentistes són sospitoses, ja que no tenim cap líder disposat a arriscar-ho tot i a engrescar la població a seguir-lo fent el que faci falta. I en el món independentista (no el processista), el relat de la traïció té molta força. La clau ha de ser impedir de totes totes que es facin escamots violents, que no només enquistarien el drama sinó que ajudarien l’Estat a prendre accions contundents. Van fracassar amb l’atemptat avortat a la Sagrada Família de Barcelona que tenia per finalitat aturar el procés i elevar l’alerta antiterrorista al màxim per tenir l’excusa de treure l’e

xèrcit al carrer. Així que no hem de donar cap raó a un Estat que és capaç de tot per no perdre part del territori. Si no podem confiar en els polítics ni emprendre accions de sabotatge, d’opcions ens en queden ben poques. El que puguin dir els organismes internacionals estarà subjecte als protocols diplomàtics i l’Estat s’ha mogut fent concessions a tort i a dret. Qui trobi la sortida del laberint, l’haurem d’anomenar de seguida President de la Generalitat. O millor, d’un govern alternatiu al de la Generalitat intervinguda.    

En els campionats estatals per autonomies de natació amb aletes celebrats a Valladolid, el nedador del Club Aquàtic Xaloc Ferran Conchillo va aconseguir un rècord de Catalunya en la prova de 400 bifin.

A més, la Selecció Catalana de natació amb aletes es va proclamar sots-campiona estatal. La primera posició va ser pel País Valencià i el tercer lloc per l’Aragó.

També va prendre part en el Campionat la ganxona Sílvia Barnés. 

La primera etapa de la 99a Volta Ciclista a Catalunya (Calella-Calella) va passar per Sant Feliu, en la primera “meta volant” amb sprint intermedi al Passeig, que va registrar la següent classificació:  

Sprint intermedi de Sant Feliu de Guíxols

Ordre de pas: 1. Grivko (Astana) 2. Bohli (BMC) 3. Ezquerra (Burgos)

El colombià Álvaro José Hodeg, de l’equip Quick Step, i de només 21 anys, va guanyar l’etapa, arribant per davant de Bennett i McCarthy (Bora) i encapçala momentàniament la Volta 2018. Alejandro Valverde, guanyador de la Volta 2017, va quedar vuitè.

Descatalogar els oms del Passeig Rius i Calvet, com vol fer el govern de la ciutat, implica sacrificar-los. Vol dir matar-los a la primera dificultat que apareix i vol dir també que el projecte inicial, que planteja la seva salvació a través d’un trasplantament, estava mal redactat, o simplement, estava redactat per cobrir l’expedient. Els arbres també formen part del patrimoni natural i històric de la ciutat i si el govern tira endavant amb la seva proposta de descatalogar aquests 15 exemplars d’arbre, per posteriorment talar-los, voldrà dir que incompleix la seva obligació de salvaguardar aquest patrimoni. Costa de creure que en un món tan tècnicament avançat com el nostre l’única solució sigui sacrificar-los, això sí, segurament sigui la més fàcil i la més econòmica. Hi ha d’haver, segur, una altra solució. 

A tal efecte, Guíxols des del Carrer ofereix una recollida de signatures a change.org per tal de fer aquesta petició de salvar els oms a l’Ajuntament de la ciutat. 

Aquest dissabte 17 de març a les 12 del migdia es celebrarà la inauguració de l’exposició de pintura de Josep Albertí a partir del llegat cedit per Frau Claudia Müller-Türler, sota el títol de “L‘etapa suïssa”. L’ acte tindrà lloc a l’Espai Albertí del Museu d’Història, a la tercera planta del Monestir en presència de Frau Claudia Müller-Türler i familiars.

A finals de l’any 2017, Frau Claudia Müller-Türler, d’Unterstammheim (Suïssa), va tenir la gran generositat de llegar a la ciutat divuit obres de Josep Albertí Corominas (Sant Feliu de Guíxols, 1913-1993) afavorint, així, l’ampliació del fons que d’aquest estimadíssim pintor la ciutat ja disposava a través del seu llegat testamentari personal.
La rellevància de les obres que composen el Llegat Müller-Türler rau, molt especialment, en el període en què aquestes varen ser creades, és a dir, durant el anys 60 del segle XX; un moment en què Josep Albertí, ja consolidat com a pintor a la nostra ciutat, cerca nous horitzons i passa temps fora de Catalunya: a França, a Alemanya – on rebrà lliçons de cant, la seva gran afició personal – i a Suïssa.
Judit Albertí, del Museu d’Història de la ciutat, declara que “d’aquesta etapa, ben poques coses en coneixem i, per tant, l’oportunitat de fer recerca i procurar treure l’entrellat d’un període tant prolífic, ens la brinda generosament Frau Müller-Türler a través del seu llegat. Perquè cal entendre que ningú, fins i tot essent un galerista, acaba conservant al llarg del temps més de vint obres d’un mateix pintor si no el mou – més enllà de la innegable qualitat artística – un interès personal i una estreta relació amb el mateix, no només com a pintor, també com a amic.”
Així, des del Museu posen fil a l’agulla “per embastar, si més no, tot allò que puguem conèixer de primera mà referent a l’etapa suïssa del gran pintor de la nostra ciutat en un  viatge que inicia lentament les primeres passes però que, esperem, pugui omplir de contingut un moment decisiu en l’evolució de l’estil i la consolidació al mercat europeu de Josep Albertí”.

De moment, el Museu presenta el gaudi estètic de les obres llegades en aquesta exposició, malgrat que no totes les obres són de paisatges alpins, ja que també n’hi ha de diferents poblacions del nostre entorn geogràfic proper, de racons de la nostra ciutat, natures mortes i altres curiositats. 

A les entrades de Sant Feliu, aquesta matinada ha aparegut una curiosa sorpresa: al costat dels rètols que hi posa “Sant Feliu de Guíxols” n’han col·locat un altre que hi diu “Municipi de la República Catalana” fent palès que els moviments independentistes estan a la bretxa: “el que no puguin fer els polítics ho farà el poble”. Sembla ser, doncs, que la cosa es calenta per demà, diumenge dia 11 de març, que es farà una manifestació a la tarda a Barcelona per pressionar els partits republicans perquè arribin a un acord per a fer un govern ‘que avanci cap a la independència’. També a molts municipis de Girona s´hi ha col·locat aquest rètol sobre la república demostrant que hi ha coordinació territorial amb aquest afer.