L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, de mans del seu actual alcalde Carles Motas, va lliurar el passat dissabte 22 de desembre la Medalla d’Or de la ciutat a Isidre Ribera i Bech, en un acte a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Ribera va rebre la distinció per la seva implicació en el teixit associatiu local, i la bona predisposició en benefici de la ciutat i el seu patrimoni cultural.

En un acte molt emotiu, l’alcalde va repassar la trajectòria de Ribera i la seva participació en moltes entitats i associacions ganxones, des d’àmbits educatius, culturals, esportius, socials o de recuperació de la memòria de la història de la ciutat.

L’homenatjat va agrair la medalla, i va fer extensiu el mèrit a tota la seva família, i va fer una crida a les persones que senten el desig de treballar per a la resta de ciutadans a que “abandonin el sofà de casa”. “Dissortadament no hi ha cues per entrar en les associacions i aquesta tendència l’hem d’anar canviant”, va dir.

Durant l’any 2019 se celebraran dos importants aniversaris històrics a Sant Feliu i al conjunt de les nostres comarques: el 150è del famós Foc de la Bisbal i el 200è del naixement del prohom Pere Caimó, dos referents injustament desconeguts per a molts empordanesos fins que Àngel Jiménez n’ha publicat una sèrie de bons articles en els darrers mesos.

Efectivament, el ganxó Pere Caimó (1819-1878) ha de ser considerat un dels referents socials i polítics del segle XIX gironí juntament amb Abdon Terrades, Francesc Sunyer, Narcís Monturiol, el músic Joan Goula o Isabel Vila, considerada aquesta la primera sindicalista catalana, per anomenar-ne només uns quants. Caimó va ser diputat a Corts pels republicans federals i alcalde de Sant Feliu en moments molt difícils. Va haver d’enfrontar-se a una església molt dominant i integrista i a una monarquia opressora, no tan diferent a la que patim avui podríem afegir.

Caimó va liderar l’ample moviment republicà, antilleves militars i progressista que advocava la superació de l’arnat i corrupte regnat d’Isabel II i la introducció de mesures socials progressistes per modernitzar la societat. Considerava que la revolució que s’havia iniciat el 1868 l’havia traïda el General Prim tot mostrant  una agenda monàrquica i conservadora gens permeable al progrés social. La reacció de Pere Caimó, com a digne representant dels ganxons de classe treballadora, era de proclamar la República a Girona. Per fer-ho, el van seguir milers d’empordanesos de totes les poblacions veïnes –Calonge, Palamós, la Vall d’Aro, Palafrugell- una mena d’exèrcit popular formada majoritàriament de tapers. En paral.lel, Isabel Vila es va fer famosa formant un cos d’infermeres que els va servir a l’enfrontament amb l’exèrcit espanyol a la Bisbal, on només foren dispersats després d’oposar-hi una dura resistència i en raó d’una falsa operació de negociació que va acabar amb la detenció de Caimó a traïció.

Per celebrar aquestes efemèrides, s’ha creat un Grup Promotor. En mutu acord amb l’Ajuntament de Sant Feliu, i altres contrades, s’està preparant un seguit d’actes per recordar l’aniversari del naixement de Caimó, al voltant de l’u d’abril, com ara una sèrie de visites guiades pel Sant Feliu Republicà i la representació de l’obra “Isabel Vila al Foc de la Bisbal” –monòleg protagonitzat per la popular actriu Carme Sansa– a diverses poblacions del Baix Empordà, Gironès i la Selva durant el curs de l’any. Se’n farà una funció estel·lar a la Bisbal el mateix dia 6 d’octubre, dia en què farà exactament 150 anys del Foc de la Bisbal.

Per més informació, o per participar-hi, us podeu dirigir al Grup Promotor del Bicentenari Caimó a l’adreça electrònica anyCaimo@gmail.com.

Toni Strubell

El passat dimecres, 18 estudiants de batxillerat artístic de l’institut Sant Elm, en coordinació amb el col·lectiu cultural de la nostra ciutat Aleph, van fer “pujar els peixos” a les escales del carrer Penitència, al costat de l’escola Sant Josep. Aquesta iniciativa, amb el suport de l’ajuntament, s’emmarca dins de les activitats d’Aleph com a contribució a la participació del jovent en el desenvolupament cultural.

Aleph ja ha fet dues altres intervencions, dins el pla d “Espais que parlen”, una al barri de Tueda, al carrer de Sant Isidre, i la segona a l’entrada de la llar d’infants de l’escola Baldiri Reixach. 

L’any vinent està prevista alguna altra actuació d’aquest tipus.

El mes de setembre, una moció presentada al Ple per CiU va aconseguir els vots necessaris per tal que la regidora delegada del servei, Laura Aiguaviva, expliqués davant el plenari les característiques del nou contracte de neteja i els motius del retard en la seva redacció.
Un mes després, el govern va presentar un nou acord provisional de pròrroga amb CESPA. Des d’aleshores, s’espera informació sobre les condicions del nou contracte que s’ha de posar en concurs, però la  regidora encara no ha comparegut. En el ple de novembre de dijous passat, va ser per l’absència d’Aiguaviva.

Guíxols des del Carrer-Entesa lamenta  en una nota “l’hermetisme i la poca voluntat de diàleg que des de fa molt temps ve mostrant el govern”, un fet que, segons denuncien, “impedeix saber cap on va el plec de condicions del nou contracte, pels dos anys de retard previstos i perquè  fins i tot s’ha acudit a una empresa per redactar-lo, sense que per ara es conegui cap resultat”.

D’entre les qüestions que GdC vol debatre per incloure al nou contracte s’hi troben el pla local Residu Zero -aprovat per una moció del mateix grup-, el model de recollida selectiva que s’aplicarà en els propers anys, els plantejaments per resoldre la problemàtica dels voluminosos, o com s’abordarà de manera integral la neteja de la ciutat,  elements prou importants i que afecten la ciutadania, però també la sostenibilitat de l’entorn i l’economia del municipi.
Per això la formació dels “comuns” entén que aquesta compareixença és urgent i necessària i critica l’actitud del govern en aquest servei que comporta més de 4 milions d’euros l’any, essent el contracte més important del pressupost municipal.

El Ple de novembre, que va tenir lloc aquest dijous, va estar marcat per les obres, ja que el govern hi va portar l’aprovació inicial de tres projectes com són la reurbanització del carrer del Doctor Rovira (130.000 €) – una obra menor en comparació amb les altres dues -, la cobertura de la riera de Sant Amanç (uns 3 milions) i la reurbanització del carrer de Girona (prop d’un milió)

El projecte que aixeca més expectació és el de la riera, tant per la necessitat de l’obra com pels recels que la mateixa pot comportar en relació al cost i els materials a utilitzar, un cop vists els precedents d’obres costoses fetes en aquest mandat. 
Així, des de l’oposició, Jordi Lloveras (GdC), va preguntar per la fase d’urbanització, en referència al paviment de la superfície peatonal, així com el mobiliari urbà i l’enllumenat o la previsió de posar-hi jardineres amb plantes.  El govern va declarar que encara no ho sabien, malgrat la magnitud del projecte presentat, i és que la urbanització no va inclosa en aquests 3 milions, als quals caldrà sumar per tant la naixença del nou vial que taparà la riera amb els seus corresponents serveis, un projecte que s’haurà d’encarregar.   
El mateix regidor va instar el govern a preveure mesures per pal·liar els possibles deterioraments de les parts posteriors dels edificis de l’àmbit de l’obra per integrar-los amb l’entorn paisatgístic urbà.  

Segons els plans governamentals, es preveu fer el cobriment, de gairebé mig quilòmetre, en quatre fases d’aproximadament tres mesos i mig cadascuna (excepte la segona, que és més curta i duraria dos mesos).
El primer tram va des del Monestir fins al carrer de la Mercè, amb un cost estimat d’uns 973.000 euros; el segon, fins a la confluència amb la riera de Sant Amanç, amb un cost de 352.000 euros; el tercer (des de la riera de Sant Amanç fins al carrer Llibertat) per 701.000 euros i finalment el quart que continuarà des de la riera de Sant Amanç fins a l’escola Gaziel.

L’obra, que començaria el 2020, va obtenir l’aprovació del plenari amb els vots favorables del govern i CiU, amb l’abstenció de la resta de formacions polítiques.

L’Ajuntament no renovarà la concessió de l’espai públic del Club del Mar, i només permetrà que l’empresa renovi part dels habitatges, segons informa el Diari de Girona.  D’aquesta manera, l’embarcador i l’espai batejat com a  solàrium quedarien fora del permís.

Ja fa una colla d’anys que l’Ajuntament rep queixes de particulars als quals l’empresa els impedeix l’accés a la zona, malgrat ser un espai públic. Per això ara el Consistori intentarà aconseguir la concessió administrativa d’aquest espai i d’aquesta manera garantir l’accés públic a la zona.

La concessió de l’empresa que gestiona el Club de Mar finalitzava aquest any i l’Ajuntament ha vist la seva oportunitat per recuperar l’ús públic de la zona, sobretot després que la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat dictés una resolució sancionadora als operadors de la concessió per impedir la servitud de pas en un espai de  domini públic.

El carrer Dos de Maig, que estava tallat des d’octubre al tram entre Miquel Surís i Cabanyes degut a les obres del parc Central, torna a estar obert provisionalment. 

A manca encara de la capa d’asfalt – es posarà al desembre en tots els carrers que s’han hagut de tocar –  es recupera la normalitat en aquest vial tan concorregut de la ciutat. 

El que no canvia, però, és la circulació en un únic sentit ascendent al carrer Rufo, fet que significa que els vehicles que baixin del carrer Dos de Maig es veuran obligats a prosseguir pel tram que fins ara era de carril únic en pujada fins al carrer Camís, que també canvia de direcció, per seguir l’antiga ruta  provinents del mateix Dos de Maig o del carrer Girona, ja que la cruïlla de la Plaça Alabric s’ha suprimit. 

La modificació també servirà per consolidar les places d’aparcament al carrer Rufo, un cop s’inutilitza un carril de circulació. Les altres alternatives per arribar a la carretera de Palamós són les clàssiques per la rambla Generalitat o per les Eres fins al carrer Santa Teresa.

Així, des del govern es pretén descongestionar el giratori entre Rufo i l’avinguda Canàries, que ha viscut alguns episodis amb atropellaments els últims anys.

Els treballs per construir el nou parc segueixen l’agenda i, segons El Punt-Avui, l’alcalde manté la previsió que es pugui estrenar al febrer. De moment, ja hi han plantat diverses palmeres i han desviat tots els subministraments, i els següents passos seran la instal·lació d’unes graderies – la configuració preferida per les obres noves d’aquest govern -, i la plantada de vegetació i gespa. L’aparcament de l’Agglotap es podria inaugurar el desembre, ja que actualment s’hi està aixecant un mur. 

Una seixantena de voluntaris van participar, diumenge al matí, en una jornada de neteja a les zones boscoses de Pedralta i Bujonis, d’on van retirar gairebé cinc tones de residus que s’hi havien acumulat de mans humanes.

D’entre els embalums extrets, la majoria eren plàstics (2’3 tones) i runa (una tona), però també es van retirar 800 quilos de rebuig, 400 kilos de mobles, 300 de vidre i 100 de fusta. Sobten també els 100 quilos de restes d’uralita, un material amb fibrociment que pot produir càncer i que cal processar en plantes de tractament.

La iniciativa va ser possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats, com ara el Grup Natura Sterna, la Manduca Cooperativa, el Centre Excursionista Montclar, l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Gavarres-Marítima), Protecció Civil i l’empresa eco-friendly Sloppy Tunas, amb suport de l’Ajuntament.

Els voluntaris, dividits per grups i amb suport de diversos vehicles, van transportar les deixalles fins la zona industrial de Sant Feliu, on van classificar la brossa segons el tipus. Per recuperar forces, l’hipermercat Esclat va donar un piscolabis i aigua per no defallir durant la jornada.

Segons El Punt-Avui, l’objectiu dels impulsors és organitzar fins a quatre jornades l’any en boscos o lleres de rieres i rius, un model que ja funciona amb èxit en els fons marins.

La rambla, principal vial del centre ciutat, ja no recorda la figura d’Antoni Vidal, després que prosperés l’any passat la iniciativa de Guíxols des del Carrer (GdC) que censurava el passat esclavista de d’aquest personatge.

Aquesta setmana s’han posat els rètols nous amb l’escuet “La Rambla” com a nom, tot i que resta oberta l’opció que la comissió de nomenclàtor posi un sobre la taula un altre nom per afegir al simple actual.

El portaveu de GdC, Jordi Lloveras, ha celebrat la mesura, ja que “amb la col·locació de les noves plaques el deute queda saldat i els milers d’ànimes esclavitzades per fi podran descansar en pau i amb dignitat”.

També han posat les noves plaques a la  Plaça de la Llibertat, situada en una zona verda a tocar de l’escola Baldiri Reixach, com havia proposat la CUP quan Elena Delgado era la regidora. Malgrat tot, el regidor de GdC Jordi Lloveras recorda que la denominació reivindicada era “Parc de la Llibertat”, no pas Plaça de la Llibertat, però la exregidora Delgado ha donat per bo el canvi.
Al setembre, la brigada també va col·locar les polèmiques plaques amb la nomenclatura de “Plaça del Mercat – 1 d’Octubre de 2017”, que es van posar sense avisar, generant malestar al CDR local, que havia reivindicat que fos la Rambla la que dugués el nom de la històrica data del referèndum; i que a més, no va esborrar el nom de l’antiga nomenclatura de la Plaça del Mercat “per no crear complicacions” segons van dir des del govern al Ple municipal, quan aquestes complicacions també es tindran ara amb la Rambla, havent esborrat el nom d’Antoni Vidal, i amb qualsevol nom de vial que es canviï, un fet que ja havia criticat MES, amb Pere Albó al capdavant, al·ludint a una “possible por” del govern de posar directament el nom d’aquesta data a la plaça. 

La primera edició de la fira del rellotge de col·leccionista, iniciativa de la Cambra de Comerç i l’Associació Turística Guixolenca, va dur dissabte passat a la ciutat desenes d’aficionats a la matèria d’arreu de Catalunya –com ara una delegació de la Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines, o aficionats amb col·leccions en exposició–, a banda dels centenars de persones que van fer una ullada a les 11 parades de la rambla del Portalet, segons El Punt Avui.

A les parades s’hi podien trobar peces a partir dels 10 euros – aparells de polsera antics- i fins als centenars d’euros – rellotges de peu o sobretaula en ús- que duien alguns antiquaris.

La llibertat d’expressió és pedra angular de totes les societats democràtiques. És evident que tota democràcia té diferents nivells d’aprofundiment i el fet que avui a l’estat espanyol el Codi Penal ofereixi a la Casa Real més protecció que a qualsevol altra institució o ciutadà, ens demostra que aquest nivell és millorable. Per això, en el primer punt de la moció, Guíxols des de el Carrer-Entesa insta al govern de l’estat a derogar el delicte d’injúries a la Corona. Així ho  recomana el Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan determina en la seva jurisprudència que els ordenaments jurídics no poden atorgar una protecció especial i més qualificada als seus càrrecs i a les seves institucions, sinó més aviat al contrari, han de permetre un major grau de crítica, atès que es tracten d’institucions públiques en el marc d’una democràcia.

El fet que la monarquia s’hagi convertit progressivament en un símbol que només entusiasma als sectors més conservadors, mentre és rebutjada, cada vegada més obertament, per una part important de la ciutadania, ja no només a Catalunya i a Euskadi sinó al conjunt de l’Estat, fa que hagi deixat de ser un símbol d’unitat i concòrdia, com ho podia haver estat anys enrere. Avui ja no és ni un símbol d’unitat. El discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre de 2017, lluny d’unir encara va crear més separació. Per això, en el segon punt de la moció, es demana rebutjar i condemnar el posicionament del Rei i la seva intervenció en el conflicte de Catalunya, així com la seva justificació de la violència per part dels cossos policials de l’1 d’octubre de 2017.

D’altra banda, avui són notoris els possibles casos de corrupció que envolten la Casa Real, i molt concretament, al rei emèrit. Portem temps assistint a la publicació d’una sèrie d’informacions que posen en qüestió la institució monàrquica i la vinculen amb trames de corrupció i d’enriquiment il·lícit. En el tercer punt de la moció, s’insta al Congrés dels Diputats perquè obri en seu parlamentària una Comissió d’Investigació en relació a totes les accions realitzades pel rei emèrit.

La funció de la Monarquia, la seva funció diguem-ne històrica, per a la democràcia espanyola després de la mort del dictador, ja ha passat. Avui aflora una altra Espanya que és jove, mestissa, indignada, laica i reticent a perdre drets i llibertats. A aquesta altra nova Espanya cal donar-li espai perquè segur que hi compartim horitzons, somnis i anhels; per això el quart  punt de la moció reafirma els valors republicans i aposta per la celebració d’un referèndum perquè els ciutadans i les ciutadanes puguem decidir lliurement entre monarquia o república.

La moció es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups municipals i les abstencions de la CUP i el Grup Socialista.

El restaurant Terra, regentat pel xef Paco Pérez i que es troba a l’Hotel Alàbriga,  ha guanyat la seva primera estrella Michelin.

Aquesta és també la primera de la història que recau en un restaurant del nostre municipi en aquest mil·leni, ja que en el segle XX, quan Sant Feliu vivia la seva època gloriosa del turisme, restaurants com El Dorado Petit i Can Toni també l’havien obtingut als anys 80. 

La decisió es va anunciar ahir dimecres vespre, a la gala d’entrega de les estrelles de la Guia Michelin a Lisboa. 
El jurat n’ha reconegut les “creacions de mar i de muntanya en un marc sofisticat” i el fet que “fins i tot compta amb el seu propi hort” ja que 
el restaurant Terra presumeix que tots els seus plats es preparen amb productes frescos com ara verdures, herbes aromàtiques, condiments o carn, entre d’altres subministrats per grangers catalans.

Pérez va assumir el comandament del Terra el 2017, quan va obrir l’hotel de luxe situat a la carretera de Sant Pol.

El xef acumula ja 6 Estrelles Michelin, amb les dues del restaurant Miramar de Llançà, dues més de l’Enoteca Paco Pérez de Barcelona, i una altra a 5 by Paco Pérez a Berlín.

El suro, la raó de ser de la fàbrica i el xalet de Can Rosselló, va evitar la destrucció d’aquestes restes protegides després de l’incendi del passat dimecres.

L’antic habitatge, de titularitat municipal des del 2014 i abandonat des de fa dècades, podria no haver sobreviscut a les flames si la ràpida actuació dels bombers, junt amb l’aïllament interior de suro en parets i forjats, no haguessin existit. També el ruixat que va caure poc després hi va ajudar. 

L’incendi, que va començar pels voltants de les 7 del vespre, es va donar per apagat a quarts de deu de la nit, tot i que durant la nit van continuar remullant la zona.

Ahir, de bon matí, els tècnics del consistori van inspeccionar l’interior de l’edifici i es va confirmar que hi havia menys afectacions del que semblava en un primer moment, ja que un fals sostre de suro havia evitat que les flames anessin cap al forjat, presentant només afectacions mínimes a la teulada.

Encara no s’ha pogut determinar l’origen del foc, però tot fa pensar en una de les moltes bretolades que darrerament hi ha a la ciutat, en què han aparegut motos cremades, destrosses en un bloc a mig fer al Mas Falgueres, o jardineres tombades a la Rambla del Portalet i el Passeig.

Des de l’Ajuntament s’estudia tapiar les obertures de les naus, mentre la rehabilitació i el nou ús dels immobles de Can Rosselló queda pendent del desenvolupament del sector Mascanada-Ponent. De moment, l’esplanada s’utilitza com a aparcament d’autocaravanes i pàrking gratuït de vehicles, a través d’un conveni entre la propietat i el consistori.

Fins a 13 vehicles de bombers van participar ahir al vespre en l’extinció d’un incendi que es va declarar cap a les 19h a la nau de l’antiga fàbrica surera de Can Rosselló, també coneguda com Ileco. 

Segons el Punt-Avui, l’immoble, d’uns 450 m², està protegit patrimonialment i va passar a mans del consistori el 2014, a més de l’anomenat “xalet” amb façana al carrer Mascanada, de resultes de les compensacions urbanístiques pel desenvolupament del sector Mascanada Ponent.

L’expansió de les flames, que es van estendre amb rapidesa per l’estructura de fusta de l’edifici deshabitat, va estar sota control quan els bombers van atacar-les des del capdamunt del teulat.

Les causes de l’incendi estaven encara per determinar, tot i la hipòtesi que es pogués tractar d’una bretolada.

Els tècnics municipals procediran aviat a avaluar els danys a l’estructura de l’immoble.

El govern tripartit de TSF, ERC i PSC va aprovar ahir el text refós del projecte de reforma del passeig marítim Rius i Calvet, que inclou l’ampliació del col·lector de desguàs de la riera del Monestir i el formigó de l’espigó de Garbí i incorpora les modificacions introduïdes amb les obres en marxa, tot plegat per 3,88 milions, segons El Punt-Avui.

Segons l’alcalde, Carles Motas, “es tracta del valor teòric de l’actuació i la suma de millores”. La inversió municipal serà d’uns tres milions d’euros, tot i que el preu d’adjudicació era uns 800.000 euros inferior.

Ahir, en l’horari matinal del ple extraordinari, només els portaveus de CiU, Dolors Ligero, i MES, Pere Albó, van carregar contra els canvis en el projecte, basant els retrets en la improvisació,  la duresa del disseny i l’excessiva despesa. Ligero també va insistir en la falta de participació i el portaveu de MES, en les presses “electorals”, l’encariment i la falta de subvencions.

Aquesta setmana ha començat la retirada de roques de l’espigó de cara a formigonar-lo, una obra que ha aixecat polèmica amb l’oposició i Alerta Sant Feliu.

Motas va descriure alguns dels canvis, com ara els lavabos públics i un magatzem sota la nova graderia, a tocar de l’antic Palm Beach, o les millores en la canalització, per finalment anunciar que l’ACA els ha concedit una subvenció de 291.812 euros, el 60% del cost aïllat de la nova canalització.

El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, no va deixar escapar l’oportunitat d’ ironitzar sobre la manifestació que a principis de mes va organitzar Alerta Sant Feliu,  “que va ajuntar 63 persones”, segons ell, alhora que va il·lustrar amb la troballa d’un projectil de la Guerra Civil la necessitat d’actuar en una zona “on no s’havia aixecat ni un rajol en dècades”.

Un gos va haver de ser portat d’urgència a una clínica veterinària ahir degut a què, barrejat amb el pinso que hi havia a la via pública, s’hi van trobar agulles, que també es va empassar.

El pinso es trobava a la cantonada del carrer Pons Martí i Múrcia. 

La propietària va denunciar els fets a les xarxes socials i la notícia es va estendre durant tot el dia als grups de Facebook i Whatsapp. 

Ahir al matí el govern municipal de Sant Feliu de Guíxols es va veure obligat a aprovar per ple tot un seguit de modificacions a les previsions inicials del projecte de les obres del Racó de Garbí i Passeig Rius i Calvet. Moviment d’Esquerres va votar en contra d’aquest text refós. La mastodòntica obra de Rius i Calvet ens ha semblat des del primer dia un despropòsit i la aprovació no deixa de ser un episodi més del desgavell que està resultant ser aquesta obra megalòmana.

Sempre hem estat del parer que les obres venen viciades per la improvisació i unes presses inexplicables. A tot això, hi hauríem d’afegir la manca de transparència i participació que en tots els tràmits ha demostrat el govern. Es troba a faltar també un estudi seriós de què es vol fer en el conjunt del passeig.

Aquests mesos d’execució no han fet més que confirmar aquests defectes: el retard en l’inici de les obres, l’episodi de la tala dels oms, els canvis de criteri respecte els acabats (que han obligat a contractar al govern un estudi de paisatgisme), anades i vingudes de criteri respecte a l’escultura d’en Rebull (“la Pepita”), …

També considerem gravíssim que la ciutat hagi de pagar per aquestes obres. Quan a tot el litoral de l’Estat és el Ministeri de Costes qui es fa càrrec d’aquests tipus de reformes, a la nostra ciutat es va prendre la decisió d’afrontar-les a pit descobert. Doncs bé, després del ple d’avui ja podem parlar d’una despesa que s’apropa als 4.000.000 €, quan en un inici el govern municipal feia aproximacions de poc més d’1 milió.

3 milions d’euros de sobrecost sobre la ​idea inicial de despesa que pagarem entre tots. I és que cada mes que anava passat s’anaven incrementant els costos.

La modificació que avui ha passat pel Ple és la prova del cotó de tot el que Moviment d’Esquerres ha vingut advertint sobre aquesta obra. El sobrecost sobre el projecte finalment aprovat (la darrera previsió errònia de quan costaria l’aventura) és superior al 20% . Un fet gens menor que obre un altre front: convé una nova licitació ? Sembla que la resposta afirmativa és la que hauria de guiar una bona gestió dels diners de tots, però és evident que el govern municipal no hi està d’acord. Té pressa (electoral i no altra) malgrat que en el ple d’ahir no ho hagués volgut reconèixer.

Els CDR han abocat excrements i escombraries a les portes d’alguns jutjats de la demarcació de Girona, entre ells el de Sant Feliu sota el lema ‘Quina merda de Justícia’.

Segons han informat en el seu compte de Twitter, amb aquesta acció pretenen criticar les darreres decisions preses pels alts tribunals espanyols, com ara el pagament de l’impost de les hipoteques per part dels clients; els desnonaments; la penalització de la llibertat d’expressió; la persecució de l’independentisme i  les sentències masclistes, entre d’altres. 

El Centre d’Atenció i Informació de la Seguretat Social de la nostra ciutat està tancat des de dimecres perquè els quatre treballadors adscrits a l’oficina estan indisposats.

Tres dels treballadors, segons informa el sindicat CSIF, estan de baixa per malaltia i un quart té un permís, una situació que ha forçat a penjar un rètol a la porta de les dependències on s’explica concisament que el servei “romandrà tancat per força major fins a nou avís”.

Es dóna el cas que a alguns usuaris amb cita prèvia se’ls va oferir el recurs d’anar a altres oficines, com les de Ripoll o Figueres.

CSIF critica que “en aquests moments no hi ha ningú que pugui substituir les absències a les oficines comarcals com passava abans”, i ho atribueixen a la “mala gestió i la manca d’organització dels responsables actuals de l’INSS a Girona”.

Un centenar de persones van donar suport el matí de diumenge a la concentració convocada per AlertaSantFeliu per evitar que el Moll de Pedra de garbí de la badia es converteixi en un espigó recobert de formigó amb aspecte d’embarcador turístic.

“Prou formigó!”  era la llegenda de la pancarta que a mig matí membres de la plataforma van instal·lar sobre les roques del Moll, just davant les graderies de ciment que ja comencen a dibuixar el futur racó de ponent dins les obres de reforma del passeig Rius i Calvet.

A partir de les 12 del migdia es van anar reunint desenes de persones preocupades per l’excés de formigó que està apareixent en la façana marina de la ciutat i que sembla voler substituir l’estètica del passeig i l’obra de l’arquitecte Joan Bordàs que li dona caràcter. El cantant i músic Rafael Subirachs va llegir el manifest que explicava les raons de la concentració

La plataforma ciutadana AlertaSantFeliu va néixer mesos enrere precisament per protestar contra diverses actuacions derivades de la reforma:  la desaparició dels oms del passeig, l’eliminació de l’estany que envoltava l’escultura Costa Brava a la plaça de Ferran Agulló, la posta en marxa d’uns fanals de llum que xoquen amb l’estil dels del passeig i dels que continuen amunt fins a Port Salvi, i amb una potència desmesurada que destaca dins el perfil de la badia, entre d’altres. 

AlertaSantFeliu protesta igualment perquè no es van tenir en compte les al·legacions que altres entitats, associacions i veïns van presentar al projecte del passeig. Únicament se’n va considerar una que demanava un aparcament  per a bicicletes.

La manca de diàleg per part de l’ajuntament amb la plataforma, que espera des de fa temps una entrevista que mai no arriba amb l’alcalde, ha mogut aquest col·lectiu a organitzar aquesta manifestació, que ha tingut molt bona acollida per la ciutadania.