El 30 de juny de 2017 va fer 125 anys de la inauguració de la línia del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El tren fou un element de progrés i d’identitat fins al darrer dia, i per això ha estat, és i serà sovint recordat. Al llarg del temps se n’ha recuperat el llegat i la història i avui dia podem resseguir-ne la traça per mitjà de la Via Verda. El 1992, tots els municipis de la línia celebraren el centenari de la seva inauguració i es creà el Consorci de les Vies Verdes. El 2009, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per mitjà de l’Arxiu Municipal, dedicà L’Arjau als 40 anys del tancament de la línia. 

Enguany, L’Arjau se suma als actes d’aquest 125è aniversari, en el qual han participat tots els municipis per on passava la línia, i dedica el seu darrer número a resseguir el naixement d’aquell tren, que tant va contribuir al desenvolupament econòmic i social de casa nostra. La revista vol oferir al lector noves vies interpretatives del ferrocarril guixolenc: com modelà el paisatge, com interaccionà amb el territori i amb la seva gent, com el seu ús s’adequà a les circumstàncies i, finalment, com es relacionà amb l’art. 

El tren de Sant Feliu fou un dels més grans projectes que la ciutat ha dut a terme i, malgrat sorgir d’una iniciativa empresarial privada, hi participaren tots els guixolencs per mitjà d’accions, en la mesura de les seves possibilitats. Sant Feliu estava situada en un punt estratègic per al transport i les comunicacions, i tradicionalment ha estat la sortida al mar de Girona. Per tant la connexió entre les dues localitats era molt important. El naixement del tren també va ser conseqüència de la prosperitat de final del s. XIX, arran del creixement de la indústria del suro, el comerç marítim i les drassanes. Les fàbriques de suro necessitaven una bona logística i els empresaris van promoure la construcció del tren i del port.

L’Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de Sant Feliu de Guíxols. Es coordina des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L’Arjau al següent enllaç: Revista l’Arjau. El tren de Sant Feliu

L’exposició itinerant El tren de la modernitat s’estrena aquesta tarda (19 h) a l’antic hospital, on es podrà visitar fins al 24 de setembre. És la primera parada d’un recorregut que visitarà successivament els altres municipis que enllaçava la línia –Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina, Llagostera, Cassà, Quart, Llambilles i Girona– fins l’any vinent.

Segons avança El Punt-Avui, la mostra s’estructura en mòduls ubicats en vagons, amb una escenografia acurada i dissenyada per a tots els públics. Hi haurà informació de cadascuna de les poblacions i un viatge que toca diverses temàtiques: els inicis, el traçat, les estacions, els ferroviaris, els passatgers, les mercaderies, el material mòbil i el present com a via verda. Hi ha una part dedicada al joc, i una altra de visionat de filmacions, algunes de les quals, inèdites fins ara.

L’exposició El tren de la modernitat, que commemora el 125è aniversari de l’entrada en servei de la línia del “Carrilet” entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, es va inaugurar ahir a la tarda a l’antic hospital, en una mostra que es podrà visitar fins al 14 de setembre cada dia en horari de matí i tarda. Es tracta d’una exposició itinerant per les poblacions on va discórrer el tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, que inicia el seu recorregut a la nostra ciutat.

Durant l’acte d’inauguració no hi van faltar els records i les anècdotes del carrilet i es va posar en valor el vessant més social del tren, que els usuaris de les poblacions per on passava utilitzaven per poder anar a les festes majors de les localitats veïnes o per arribar a la platja de Sant Pol.