El Festival Temporada Alta, de Girona i Salt, que se celebra durant la tardor, ha sumat Sant Feliu de Guíxols com a sisena subseu del certamen, després de Torroella de Montgrí, Banyoles, Celrà, Bescanó i Palafrugell.

Concretament, Temporada Alta programarà al Teatre Auditori Narcís Masferrer tres espectacles: Immortal (17 de novembre), de Marc Angelet i protagonitzada per Bruno Oro, Un cop l’any (10 d’octubre), dirigida per Àngel Llàcer i amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer, i Les noies de Mossbank Road (6 de desembre), dirigit per Sílvia Munt i amb la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat.

El dissabte 5 de maig l’Ajuntament de la ciutat i l’Agrupació Teatral Benet Escriba van lliurar els Premis del XIII Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols. 

La votació popular va posicionar en primer lloc “Mentiders” (9,551), el segon premi va ser per “La gàbia buida” (9,504) i el tercer per “Toc-Toc” (9,312). Van quedar com a finalistes “L’auca del senyor Esteve” (9,125) i “Sóc una nena” (9,054). 

A la categoria de millor escenografia, il·luminació i vestuari, el primer premi el va aconseguir Impuls Teatre per “La Gàbia buida”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Impuls Teatre per “La gàbia buida” i Inestable Ceretana per “Toc-Toc”.

Pel que fa a millor vestuari, es va guardonar amb el primer premi Quatre per quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”, Sala Cabanyes per “Demà coneixeràs en Klein” i Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. 

El primer guardó a millor actriu en paper de repartiment va ser per Teresa Pérez de Rozas en el paper de “Maria” a “Toc-Toc”. El segon premi per Carmina Pla en el paper de “Gronya“ a “Mentiders” i el tercer per Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández, les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”. Nominades: Carmina Pla en el paper de “Gronya” a “Mentiders”, Teresa Pérez de Rozas en el paper de Maria a “Toc-Toc”, Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández a les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”, Mar Mitjans en el paper de la “Senyora Martin” a “La cantant calba” i Maria Font en el paper de “Sra. Trunsbull” a “Sóc una nena”. 

Com a millor actor en paper de repartiment, el primer premi va ser per a Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”. El segon premi per Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc” i el tercer per Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders”. Nominats: Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc”, Guillem Vinyes en el paper de “Sr. Martin” a “La Cantant Calba”, Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”, Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders” i Salvador Pardo en el paper de “Sr. Pau” a “L’auca del senyor Esteve”. 

La primera premiada a millor actriu principal va ser Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida”. El segon premi va ser per Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein” i el tercer per Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”. Nominades: Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein”, Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”, Eva Moreno en el paper de “Victòria” a “La Gàbia Buida”, Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida” i Maria Conillera en el paper de “Sra. Smith” a “La Calcant Calba”. 

El primer guardó a millor actor principal va ser per Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders” i el primer premi Ex Aequo per Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”. El segon premi el va aconseguir Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada” i el segon guardó Ex Aequo per Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada”. El tercer premiat va ser Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”. Nominats: Toni Lucas en el paper de “Ramon” a “La Gàbia Buida”, Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”, Miquel Noguera en el paper de “L’avi Esteve” a “L’auca del senyor Esteve”, Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada”, Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”, Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada” i Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders”. 

El premi especial del Jurat a la millor dicció i vocalització el va obtenir el Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada”. Nominats: Impuls Teatre per “La gàbia buida”, Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada” i Inestable Ceretana per “Toc –Toc”.

Quant a millor direcció, les guardonades amb el primer premi van ser Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una nena”. En segona posició, Xavi Piguillem per “Toc-Toc” i , a la tercera, Albert González per “Mentiders”. Nominats: Jordi Riera per “La Gàbia Buida”; Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una Nena”; Xavi Piguillem per “Toc-Toc”, Albert González per “Mentiders” i Maria Miralda per “Cansalada Cancel•lada”. 

Gatud’Ullastrell va ser la millor companyia premiada per “Sóc una nena”. En segon lloc com a millor companyia s’hi va situar Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. El tercer guardó va lliurar-se a Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Gatud’Ullastrell per “Sóc una Nena”, Quatre per Quatre per “L’Auca del Sr. Esteve”, Inestable Ceretana per “Toc-Toc” i Impuls Teatre per “La Gàbia Buida”. 

Ahir dimecres es va celebrar el debat electoral al Teatre-Auditori Municipal, en el qual hi van prendre part els 9 alcaldables i el moderador Pau Lanao.

Com era d’esperar, el tema de l’aparcament va ocupar una bona part del debat. I això que fa 4 anys Tribuna Ganxona i InfoGuíxols ja n’havien organitzat un de monotemàtic referit a aquest tema perpetu. “Fa 20 anys que parlem del mateix”, va etzibar J.M. Muñoz, del PSC, “i espero que sigui la darrera vegada que surti”. Esperem que sí, perquè això ja sembla el dia de la marmota, que sempre és el mateix. Uns soterrat, d’altres encaixonat. Uns al Passeig, d’altres a la Corxera. I qui dia passa, any empeny. Però amb tanta empenta potser ja s’han passat de llarg, tots plegats. L’alcalde Joan Alfons Albó, de CiU, va assegurar que el passeig és el la joia de la corona de la població, però que la gent ve a Sant Feliu en cotxes i aquests s’han d’endreçar. Mentrestant, Jordi Lloveras, de Guanyem Guíxols des del Carrer, es va mostrar contrari a l’aparcament i va dir que ells tenien un projecte alternatiu per solucionar el trànsit. Elena Delgado, de la CUP, va denunciar que l’Ajuntament prevegi gastar 1,8 milions dels fons públics en un projecte gestionat per una empresa privada.
En el tema d’infraestructures també es va parlar del futur nou IES Sant Elm o el Thyssen, que ja fou arma electoral fa 4 anys.

El debat es va iniciar amb els efectes i les possibles solucions a la crisi, en la qual els partits d’esquerres es van trobar com peix a l’aigua parlant de la manca d’ajuts socials als desfavorits. Especial ènfasi hi van posar la CUP, Guíxols des del Carrer i TUG, tot i que Muñoz, va dir que la crisi havia estat l’excusa perfecta per desmantellar els serveis públics. I aquí va entrar de ple Jordi Vilà deixant en ridícul l’actual consistori en l’elaboració del pla d’ocupació local. “No es pot elaborar un pla d’ocupació local copiant exactament el de Terrassa. Com a mínim podien haver polit les faltes d’ortografia”, va assegurar amb ironia, mostrant els fulls al públic, amb la tinta groga del subratllador amb el qual remarcava els punts copiats ocupant bona part dels fulls. “Se’m va acabar la tinta”, bromejà. Mentresant, Pere Albó va recordar que amb ell al consistori s’ha aconseguit no haver de deixar de donar cap servei bàsic tot i que els deuen 6 milions entre l’Estat i la Generalitat. Mentre que la CUP va dir que vol enfortir la regidoria de Serveis Socials, el senyor Lloveras es va preguntar si es pot confiar en la gent dels partits que han dut a terme les retallades i J. Rodríguez va insistir que als infants i la gent gran se’ls ha deixat de banda.
Respecte al procés sobiranista, poques sorpreses. Vilà va retreure a la resta de candidats la poca passió que els despertava el tema, ja que Joan Alfons Albó va dir que sí a la independència però “amb seny”, Motas no es va mullar, Muñoz va apostar pel federalisme, Pere Albó va dir que volia ser un Estat, però va evitar la paraula “independència”, la CUP va mostrar-se independentista però amb matisos socials, la TUG va dir que eren un partit local i no els interessava el tema, Lloveras va dir que sí, però que els interessava més el tema social i lògicament, el PP s’oposa a qualsevol cosa diferent a l’estatus actual.
El guanyador moral del debat va ser Jordi Vilà, que amb un toc d’ironia i bon humor va anar repartint mastegots als altres candidats, amb Abraham Rodríguez (PP) i Joan Alfons Albó (CIU) de víctimes preferides. Carles Motas, de TSF va mantenir el seu to acusador amb CiU, però no va estar amb el to agressiu d’altres vegades.

El certamen Guíxols Escena 2015 presentà un Terra Baixa (1896) en què Lluís Homar descarrega tota la seva vitalitat artística en forma de monòleg. L’adaptació ha estat feta pel mateix Homar i pel director de l’obra, Pau Miró. Aquesta nova versió va estrenar-se per primera vegada l’11 de novembre de l’any passat al TNC i segueix voltant pels teatres de tot Catalunya, condemnat a reviure aquest clàssic tan estimat.

Lluís Homar és Manelic, és Sebastià, és Marta i és Nuri. És la barreja de quatre passions humanes: ira, supremacia, amor i pietat. Terra Baixa es transforma en una obra més intimista que mai, una obra on un sol actor aconsegueix entreteixir tot sol diverses històries –perquè no només n’hi ha una- i on l’espectador les reconeix com una de sola. És una història d’amor, una de tantes de l’ enyorada vida rural d’antany. Però també és una història de desamors, la del senyor Sebastià, que viu engripat d’amor per la Marta.
I Lluís Homar comença calmat de temperament, obre la porta d’un decorat que recorda la d’una casa de pagès tapada al fons amb una llarga cortina. És la Marta, que juga amb el vestit de núvia que l’ha de lligar per sempre més a les mans d’un pastor d’ovelles de la Terra Alta. El foll Sebastià, el qui tot ho veu tot ho té, ha de casar-se amb una pubilla de casa bona si vol pagar els seus deutes amb Hisenda. Tot el poble sap que ells dos són una cosa sola, una ànima i no dues, però des de fora tot semblarà veritat. Un engany dins l’engany típic de l’orquestra teatral. L’únic aliè a aquesta corrupció de passions és el pobre Manelic, qui causa pena a tothom, l’innocent i pur Manelic. L’espectador es pregunta: fins quan durarà aquesta puresa? Quan començarà a rovellar-se aquest ser immaculat de la Terra Alta?
La Marta plora, però de sobte troba un posat amable i sincer i l’espectador ja sap que ja no és la Marta, sinó que ara parlarà la Nuri. No calen senyals o paraules. L’obra avança i el monòleg cada vegada guanya més tensió, tothom sap per on aniran les coses, però estranyament ningú acaba de tenir res clar. Sorgeixen més preguntes: com es prendrà en Manelic l’engany del casament? En quin moment la Marta es deslliurarà de les cadenes del senyor tot ho veu tot ho té i caurà als braços del pastor innocent? Com serà “l’he mort el llop” final?
L’escenografia és un punt clau, la disposició tan calculada de la taula, el mirall i les cadires és l’avís que alguna cosa ha de canviar per força. En el moment que la Marta obre la gran cortina que tapa el fons de l’escenari, la puresa apareix sobtada. És la natura encarnada de les passions revestida de fulles seques. Tot el fons escènic és paret amb fulles, marró també per terra, natura salvatge, senyal inequívoca de violència animal.
Àngel Guimerà decidí que la millor manera de fer entendre les passions humanes era, clarament, humanitzant-les. Havia de dotar-les d’ànima pròpia. I encertà. Lluís Homar absorbeix aquesta ànima i la fa vibrar. Terra Baixa és un clàssic per la seva energia dramàtica – que s’intensifica i explota a l’últim segon de l’obra- i també per la seva temàtica: l’etern setge entre la vida i la mort i l’amor que ho enreda tot.