Ja fa unes setmanes que els veïns del Barri del Puig han iniciat una recollida de signatures per evitar el tancament del carrer dels Metges a l’alçada del carrer Sant Domènec. S’han recollit una cinquantena de signatures de veïns que no volen el tall de trànsit en aquesta zona, ja que consideren que això aïllaria encara més els serveis d’emergències del veïns en cas de necessitat.  Però, un cop més, les signatures dels interessats aniran a les escombraries.

I és que l’Ajuntament ha repartit avui al veïnat un avís de tall definitiu de la circulació al carrer Penitència, entre els carrers dels Metges i Ferran Romaguera, una nova mesura basada en la “pacificació de l’entorn escolar” del Col·legi Sant Josep que el govern ganxó vol imposar malgrat l’oposició veïnal i els fets succeïts darrerament.  Una situació conflictiva donat que ni l’AMPA ni la direcció de l’esmentat centre escolar no s’hi ha mostrat a favor. Amb aquest nou tall, els vehicles no podran pujar pel carrer Metges i passar pel carrer de la Penitència per acabar sortint al de Ferran Romaguera, com feien fins ara. La circulació quedarà restringida als veïns amb garatge i tancada al trànsit.

Vehicles d’emergències fent un tap al carrer Penitència, durant el rescat d’una persona atrapada en el seu immoble (TG)

Es dóna la circumstància que la setmana passada, al carrer Penitència, degut al tall de carrer imposat per l’Ajuntament l’estiu passat, les ambulàncies van tenir moltes dificultats per arribar a un habitatge d’aquell carrer a socórrer una senyora d’avançada edat que havia quedat atrapada, i que va acabar amb la mort del seu marit per un atac de cor.  Aquest tràgic succés
va fer que l’Ajuntament, l’endemà mateix, canviés el senyal i les jardineres per un nou sistema de pilones amb clau.

Al carrer Nou dels Garrofers, la desitjada obertura a la circulació tampoc no arriba. Tècnics i govern segueixen aferrats a la unilateralitat de les seves decisions. I aquest és el motiu pel qual  la junta de l’Associació de Veïns del Barri del Puig vol tenir properament una audiència amb l’alcalde. Una trobada en la qual volen demanar la retirada de la jardinera i les pilones del final del carrer Nou del Garrofer, que no es tanqui el carrer Metges, més presència policial per reduir la delinqüència al barri, que s’estudiï la col·locació de càmeres de vigilància per limitar la velocitat i la possibilitat de tancar el carrer en horari d’entrada i sortida dels nens de l’escola per seguretat. Tot això,  després que el regidor del Pla de Barris, Josep Saballs i el tècnic d’urbanisme Lluís López, no hagin volgut escoltar els veïns del barri en les successives reunions que s’han anat fent en relació als talls dels carrers, i que han derivat en el fatal succés, ja que el Pla de Barris arriba fins al límit del carrer de la Rutlla.

El Museu de Plaques de Cava i Champagne de Sant Feliu de Guíxols posa fi a la seva activitat aquesta setmana, coincidint amb el final d’any. L’espai, de titularitat privada, va ser iniciativa del col·leccionista local Josep Albó i Juncà, que des del 1998 i durant les dues darreres dècades de la seva vida va aconseguir aplegar una de les millors col·leccions a escala internacional, amb 117.436 referències. Més de 32.000 són de cava, 41.554 de xampany i vins escumosos internacionals, i, a més, va reunir més de 43.000 pirules (plaques produïdes per comerciants amb finalitats publicitàries), tot i que per motius d’espai només se n’hi podien exhibir unes 22.000, amb altres materials i una zona dedicada a la degustació de cava.

Els responsables de l’espai argumenten el tancament perquè arran de la mort d’Albó, el març del 2012, se’ls ha fet complicat mantenir una activitat que el col·leccionista havia creat a la seva mida, a banda que el volum de visites que rebien, en una disciplina molt especialitzada, era més aviat petit. Com que és una iniciativa privada, a més, l’han sostingut sense suport de les administracions públiques.

Font: El Punt-Avui

Primer va ser el tancament del restaurant Can Salvi, a principi de setembre i gairebé de sorpresa, ja que el propietari, Quimet Clarà, feia temps que sospesava jubilar-se anticipadament i la finestra burocràtica s’obria i tancava alhora a finals de mes, havent de deixar lligades altres qüestions com ara les vacances pendents del personal. I fa un parell de setmanes arribava el segon tancament, el del veí Bahía, en què l’amo, Emili Albó, havia anat resistint més enllà dels 65 anys, però que ha acabat llançant la tovallola cansat de lluitar contra l’escassa oferta d’aparcament els dies festius i les parades dels marxants dominicals, que resten atractiu a la terrassa. En qüestió d’un mes, dos establiments clàssics i emblemàtics del Passeig del Mar han abaixat persianes, i aquesta setmana feien balanç de les respectives aventures hostaleres, que testimonien l’eclosió del turisme a la Costa Brava i la necessitat de reinventar-se, tant pel que fa a les tendències dels gustos com per adaptar els negocis a un context econòmic més ajustat i arriscat.

“Fa 40 anys, hi havia més alegria i avui estem arronsats; la gent jove cerca sobretot menjar ràpid perquè hi ha menys capacitat econòmica i això també afecta els pensionistes”, molts clients de dècades que han envellit i han deixat d’estiuejar a la zona o bé que no es poden permetre d’anar tan sovint al restaurant, certificava Albó. La llicència d’activitat del Bahía, que encara conserven emmarcada sobre la caixa de l’establiment, data del 1982. Abans, però, ja s’havia forjat com a hostaler a la taverna del seu pare, Casa Pedro, que als seixanta va esdevenir una de les primeres sales de festa de la zona.

Per Albó, tancar el Bahía ha estat una decisió difícil: “Em sap molt greu. Durant tot aquest temps, hem obert tots els dies de l’any, fins i tot per Nadal. Però, l’any que ve, com a mínim podré veure els focs artificials de la festa major, que no els he pogut veure mai”, s’exclama. El fet que el local sigui de lloguer tampoc els encoratja a reinventar el negoci, ja que, fora de l’estiu, Albó no es mostra gaire optimista amb les opcions per allargar la temporada turística i carrega les tintes contra la decisió de no fer l’aparcament subterrani al passeig, un debat que s’arrossega des de fa més de dues dècades i que, de moment, encarrila el projecte a tocar del monestir.

Pel que fa a Quimet Clarà, bona part dels motius coincideixen, però ha entomat la jubilació de Can Salvi amb més optimisme. “S’ha acabat l’estrès de veure quin temps farà el cap de setmana, arriscar amb les previsions de compra de producte fresc o patir els mesos dolents per pagar-ho tot al dia”, bromeja.

El restaurant, engegat pels seus pares Joan Clarà Salvi i Montserrat Estanyol Raleta el 1949 com una taverna-cafè, va créixer a partir de finals de la dècada de 1950 a redós del boom turístic sense abandonar el pòsit de la cuina marinera. El negoci funcionava, explica Clarà: “És un lloc ideal i, a l’estiu, es treballa molt bé. Hem aconseguit resistir tots aquests anys de crisi”, destaca. Però és el moment de fer “un gir al model” i, davant la manca de relleu, destaca que l’edat ja és un obstacle per emprendre aventures i accedir a finançament a terminis còmodes. El tancament dels dos negocis –sumat a un tercer restaurant més jove, Can Noguera, que també ha abaixat la persiana– ha deixat orfes molts clients.

Font: El Punt-Avui

Segons vaig poder saber ahir en l’acte d’entrega dels premis Mosques de la Comunicació que atorga el Col·legi de Periodistes de Girona, els editors de l’històric setmanari  Àncora han anunciat que la revista deixarà d’editar-se després de 69 anys d’explicar l’actualitat local. Àncora ha estat una de les revistes locals de més llarga durada a Catalunya, ja que va sortir el primer número, el 30 d’octubre del 1947, amb el nom de Chut. La direcció de la publicació explica que per l’extra de Nadal, el 22 de desembre, es durà a terme l’últim tiratge, que s’acostarà als 3.500 números.

Segons declaracions de la direcció al diari El Punt-Avui i a Ràdio Sant Feliu, un factor important en aquest desenllaç ha estat la competència dels nous sistemes digitals d’informació i la gran quantitat existent de butlletins i agendes comercials gratuïts. Pel que fa als mitjans digitals, com a part al·ludida, no queda més remei que negar que aquesta pugui arribar a ser una de les raons. Hi ha moltíssims mitjans que compaginen l’edició digital i l’edició impresa, fins i tot a nivell local. Per les raons que siguin, Àncora no ha volgut o no ha sabut  adaptar-se a l’era digital i ni tan sols ha canviat el disseny de les seves pàgines escrites en els darrers 30 anys. Renovar-se o morir, companys. Aquest lema s’ha de tenir sempre present.

Pel que fa a la “gran quantitat de butlletins i agendes comercials gratuïtes”, hi estem d’acord. Molta competència i molt poca vista de qui confia en paperassa que acaba a les escombraries un cop fullejada – ja que la majoria no es poden llegir gaire, pràcticament són guies comercials basades en imatges-. Almenys, l’Àncora es pot guardar i es pot repassar per cercar una notícia antiga. En aquestes revistes, no. Una altra cosa és evident: el butlletí #Guíxols, editat per l’Ajuntament, ha fet que les notícies governamentals es difonguin en paper només en aquesta publicació, i ja ni als digitals ens passen informació per ser publicada. Què vol dir? Doncs que a l’Ajuntament, com hem comentat diverses vegades, no li interessa la premsa local, més enllà de Ràdio Sant Feliu, que està sota el seu manament malgrat ser un Ens Autònom.

En un editorial, la revista destaca que l’Ajuntament no ha potenciat com cal les publicacions locals en paper, que “amb els corresponents ajuts i suports, no haurien de desaparèixer, la realitat és molt diferent i ha quedat demostrat tot el contrari”.

Un altre fet que no enganya és el poc suport dels comerços i empreses ganxons a l’hora d’aportar el seu granet de sorra al manteniment dels mitjans de comunicació local. Els mitjans locals no deixem de ser una  associació cultural que té les seves despeses de manteniment, i ja es pot veure a la nostra portada quants anuncis de negocis locals hi ha… aquesta és una altra causa del tancament de l’Àncora.

La publicació va ser una iniciativa d’Enric Descayre i Salgas, que, amb visió de futur i de servei a la ciutat, va crear, junt amb un grup d’amics de l’època, una revista setmanal de quatre pàgines que va portar inicialment el nom de Chut, perquè el seu contingut era esportiu. Posteriorment, l’1 de desembre del 1949, passà definitivament a denominar-se Àncora en augmentar les seves pàgines amb un contingut ja més variat i amb el format que s’ha mantingut al llarg dels anys.

Moltíssimes són les persones de la ciutat que hi han col·laborat al llarg d’aquests anys – un servidor, encara que no m’hi vaig prodigar massa, també hi vaig col·laborar- i que han pogut dir amb orgull que han aportat el seu gra de sorra a la publicació.

L’Ajuntament, mitjançant un decret d’alcaldia signat el 22 de juliol, va decidir tancar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i revocar el nomenament de la treballadora municipal que hi treballava des de 2014 (mandat de Joan Alfons Albó).

L’ajuntament es basa en un informe tècnic de l’àrea per clausurar l’oficina i cita “canvis organitzatius” com a motiu de la clausura.  Cal tenir en compte que, actualment, i per Llei estatal, les competències de consum ja no són pròpies dels Ajuntaments, sinó que vénen delegades d’Ens superiors jeràrquicament.

La oposició titlla de “molt greu” aquest tancament, ja que, segons sembla, el ciutadà que s’adreçava a aquesta oficina era informat que la tècnica estava de vacances fins el 25 de juliol, però passada aquesta data, un cartell informa que per “reestructuracions del servei”,  l’oficina roman tancada i adreça els usuaris a l’Oficina de Consum del Consell Comarcal, al web de Consum de la Generalitat o al telèfon 012.

Segons ha pogut descobrir el partit de l’oposició MES, la ciutat es queda sense aquesta oficina a l’espera d’un conveni amb el Consell Comarcal perquè algú de les oficines situades a la Bisbal d’Empordà vingui unes hores a la setmana a l’oficina de la ciutat. Un fet, per MES, “indecent” ja que “una ciutat de prop de 22000 habitants ha de tenir un servei d’informació al consumidor igual que el de poblacions molt més petites”.

MES repassa el segon número del butlletí municipal

Aprofitant la nota de premsa sobre l’OMIC, el partit sòcio-sobiranista també aprofita per tornar a carregar contra el butlletí municipal, ja que segons ells el consistori s’està gastant “una quantitat indecent de diners per fer una publicació que acaba a les escombraries  i que paguem entre tots”. I afegeix que és “un pamflet en el qual tenen la barra de dir que insten la Generalitat a fer el nou IES, un cop la ciutat cedeixi algun terreny, quan els terrenys ja hi eren  i estaven a punt per comprar-los a un preu mínim i cedir-los a la Generalitat, però és clar, com que era iniciativa de l’anterior equip es va desestimar tota la feina feta”.

Unes declaracions que, en la mateixa línia, també ha fet la regidora Dolors Ligero (CiU) en el seu compte de Facebook.

A principis del passat mes de maig va tenir lloc a la Casa Albertí una reunió de la Comissió Urbanística i Social del Pla de Barris, unes reunions mensuals en les quals els tècnics i regidors municipals delegats del tema passen comptes de tot allò referent a obres, pressupostos i altres temes referents als barris afectats pel Pla.  A la mateixa hi acudiren 8 veïns i 5 representants de l’Ajuntament, donada la poca publicitat que es fa d’aquestes reunions.

En l’apartat de precs  i preguntes, el regidor d’Obres Josep Saballs (TSF) va comentar el tema de la senyalització del carrer Nou Garrofer fins el carrer Ferran Romaguera, un tema difícil donada la presència del Col·legi Sant Josep en aquella zona i l’anada i vinguda de cotxes de pares que van a buscar els nens. El  regidor va explicar que el departament de Vialitat de l’Ajuntament no és partidari de posar la senyal de prohibit circular, ja que la de prohibit circular excepte guals que hi havia fins fa poc, és la senyal correcta i que a la zona no s’hi pot posar un agent de policia permanentment.

Donats aquests precedents, el regidor va proposar posar unes jardineres a baix de tot del c/Nou del Garrofer per tal que no sigui un carrer apte per circular; així els veïns que tenen garatges hauran de sortir i entrar per allà mateix. Al final es va acordar que analitzar l’actuació i, si és viable, estudiar com fer-ho.

L’endemà, però, les jardineres ja estaven posades, impedint el pas de vehicles, i les senyals, tapades.

Aquesta actuació a corre-cuita ha generat malestar en els veïns, i fins i tot alguns que estaven a favor de tancar el carrer s’han queixat que no es va deixar passar un període prudent per estudiar l’actuació i que no es va informar als veïns. El resultat: cotxes havent de fer maniobres, ambulàncies sortint marxa enrere, veïns emprenyats i una recollida de signatures entre els veïns i alguns comerços de la zona que ha acabat amb una instància presentada el passat 2 de juny amb 137 signatures demanant que, com a mínim, es faci un estudi de viabilitat i s’ensenyi als veïns perquè puguin opinar.

La direcció de l’empresa surera Subertap, amb seu al polígon industrial Bujonis, ha comunicat als seus setze treballadors el tancament de la factoria tapera, previst a finals d’aquest mes d’abril. Fa nou anys que la fàbrica depèn del grup cassanenc Corcho del País. I el seu gerent, Francisco Jiménez, confirmava ahir que la firma guixolenca està “en liquidació”.

“Feia sis anys que l’empresa estava en dificultats i em sap molt greu pels treballadors”, admetia Jiménez. El gerent argumentava que, a més de la caiguda de la facturació, que no s’ha recuperat en els anys de crisi, el fet que l’empresa hagués entrat en concurs de creditors els ha complicat les opcions de tancar nous acords comercials, mantenir els existents o bé accedir al mercat de crèdit de les entitats financeres. L’empresa estava especialitzada en la fabricació de taps naturals, reblerts i granulats i aglomerats.

Font: El Punt-Avui