• Categories
  • La banda guixolenca Please Wait publica el seu primer àlbum

    05/01/2017

    Please Wait , un trio hereu de la rica escena musical guixolenca en els últims vint anys, ha publicat el seu primer elapé, Look around, see inside, coeditat en vinil translúcid per Saltamarges (Vilopriu) i altres sis segells discogràfics de l’Estat espanyol –Hang The Dj!, La Agonía de Vivir i Caleiah– i Alemanya. El trio de post-hardcore format per Borja Pérez (guitarra i veu), Manel Díaz (baix) i Gerard Maimí (bateria) també posa la seva música a l’abast de tothom via Bandcamp, de manera gratuïta o fent una aportació voluntària.

    Please Wait ha trigat quatre anys a publicar el seu segon disc, després de l’EP de quatre cançons Dirty little secret (2012), gravat i mesclat com el seu nou treball a l’estudi Ultramarinos Costa Brava –on treballa en Borja– per Santi Garcia i masteritzat per Víctor Garcia.“Hem trigat tant perquè som molts lents per compondre i també per motius personals que només ens permeten fer un o dos assajos a la setmana. Però també ens agrada donar forma als temes a poc a poc”, expliquen. La seva música també és més intensa que no pas accelerada: “La majoria dels tempos són bastant lents, segurament per influència de l’emo i la música dels noranta. Per això parlem de post-hardcore, però al final tot és rock’n’roll.”

    Please Wait va néixer fa aproximadament sis anys, quan els seus components tenien 12 o 13 anys: “Érem quatre col·legues que ens coneixíem del col·legi i de l’escola de música, i ens reuníem per fer alguna versió de punk-rock que ens agradava. En aquell moment no pensàvem a muntar un grup i tampoc no coneixíem altres bandes de Sant Feliu de Guíxols: va ser més tard, quan ens vam presentar a un concurs, que vam contactar amb Santi Garcia i altra gent de l’Atzavara.” Aquell quartet inicial es va convertir ja en trio quan van gravar Dirty little secret, i el trio bàsic de guitarra, baix i bateria els funciona molt bé, sense necessitat d’altres ornaments: “Cadascú té el seu propi registre i, per exemple, molt sovint el baix no es limita a crear un coixí, sinó que també fa solos. El conjunt queda molt ple i no hi trobem a faltar res.”

    Look around, see inside inclou vuit temes en menys de mitja hora: Hanging, Northern lights, Transatlantic, Alf’s swimming pool, Not even closer, Touch the dirt (Richard’s mind), Greetings i Overdose, tema triat per al videoclip realitzat per Jazz Rodríguez i Carla Pérez, del grup Mourn.

    Please Wait presentarà el disc el dia 14 de gener a la sala BeGood de Barcelona, amb Bullitt i Anchord, i el 20 de gener a la madrilenya Wurlitzer Ballroom, amb It’s Not Not i Verano. Per al juny el trio té programada al juny una gira de vint dies per Europa amb el grup gallec La Ciencia , i deu dies més al juliol voltant pel continent.

     

    Font: El Punt-Avui


    La pluja no va ser un impediment per al lluïment de The Orchestra

    11/08/2015

    El passat 9 d’agost, dins el marc del Festival Musical de la Porta Ferrada, vam tenir l’ocasió de veure i escoltar en directe a l’Espai Port a una petita formació de l’Electric Light Orchestra anomenada per a l’ocasió The Orchestra.
    Sense el lideratge de Jeff Lynne, tornàvem a escoltar aquell so dels anys 70 i 80 que ha venut fins ara més de 100 milions d’àlbums a nivell global. Els que no van faltar del grup, en aquesta ocasió, van ser Mik Kaminski al violí i Louis Clark als teclats. Aquesta banda fundada a Birmingham (Anglaterra) va tenir una trajectòria que anava de l’any 1971 al 1986, tot i que van tenir un retorn entre el 2000 i el 2001. El seu estil es caracteritzava pel rock simfònic, i el diumenge passat ens van mostrar que aquest estil encara perdura i que segueixen conservant aquest to que va fer que milions de persones s’enamoressin de les seves cançons. A Sant Feliu vam poder escoltar temes clàssics com ara “Evil Woman”, “Rock’n’Roll is King”, “Hold on Tigh”, “Last Train to London”, …
    Quan es portava mitja hora de concert es va posar a ploure, però el públic va aguantar el xàfec per tal d’escoltar-los ja que era una oportunitat única. Gairebé tots els seients estaven ocupats i la gent, majoritàriament de més de 40 anys, va recordar, potser amb nostàlgia, les cançons que un dia van ser conegudes a nivell mundial. El concert va ser un èxit.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies