La secció local del PSC va publicar al Twitter una piulada anunciant que demanarà al proper ple municipal que no “s’embruti el poble amb plàstics, pintades, llaços i pancartes” mitjançant una moció.

Al @PSCGuixols proposarem al proper ple municipal:
– Que es respecti la pluralitat d’un l’espai públic de tots i per a tots
– Que no s’embruti el poble amb plàstics, pintades, llaços i pancartes que malmenen el medi i perjudiquen la imatge del poble #espaipublicnet #guixols pic.twitter.com/ZESPDijlKv
— PSC Guíxols (@PSCGuixols) 12 d’agost de 2018

Una clara al·lusió als elements i símbols independentistes utilitzats per reclamar la llibertat dels presos polítics 

El PSC, membre del tripartit de govern amb Tots Per Sant Feliu i ERC, considera que “malmeten el medi i perjudiquen la imatge del poble” i exigeix que “es respecti la pluralitat” d’un espai públic “de tots i per a tots”.

Una petició que pot semblar populista, amb base a la precampanya electoral per a les municipals de 2019, en què podria haver-hi un traspàs de vot socialista cap a forces més radicalment hispanocèntriques com ara C’s  o PP, com els recorda més d’un ciutadà a les xarxes. 

La realitat és q hi ha gent injustament a la presó per les seves idees polítiques.
Aquesta esmena infame és orquestada des del c/Pallars i la presenteu diferents SL sols amb interès electoral de captar vot q heu perdut cap a C’s.

La vostra ideologia són els vots.
Lamentable.— Lluís Serra 🎗 (@llserratarre) 13 d’agost de 2018

En unes declaracions del portaveu socialista Josep Melcior Muñoz a Ràdio Capital, aquest afirma que volen “defensar la convivència” i que es compleixin les ordenances de civisme. 

La proposta ha generat brogit a les xarxes socials. Més enllà del malestar ocasionat als ganxons i visitants independentistes, els ciutadans recriminen al PSC que es fixin en pintades, pancartes o llaços en lloc de fixar-se amb la brutícia abocada fora dels contenidors d’escombraries o la forta pudor dels mateixos. 

I si tant us preocupa la neteja, aneu al carrer de la Creu amb Travessia Algavira que els contenidors sempre estan plens i fan pudor. Però resulta que el problema són els llaços grocs de plàstic… Quina vergonya!
— J09n Pou Baez ||*|| 🎗🎗 (@jpoubaez) 12 d’agost de 2018

Això s’ha anunciat la setmana en què l’Ajuntament també ha demanat, sense èxit, que el CDR treiés la pancarta reivindicativa del turó del port, que ha generat una recollida de signatures perquè el consistori desisteixi. 

El primer tinent d’alcalde de la ciutat, el socialista Josep Melcior Muñoz, ha rebutjat a Ràdio Capital l’aplicació de l’article 155. Creu que al llarg d’aquesta setmana encara hi ha temps per la negociació i poder evitar l’entrada en vigor d’aquest article.

El líder del PSC, que governa amb Tots per Sant Feliu i Esquerra Republicana, decideix distanciar-se de la voluntat del govern espanyol del PP, amb el suport del PSOE i de Ciutadans, per intervenir l’autogovern. La resta de regidors socialistes ganxons, Laura Serrano i Salvador Calabuig, també donen suport a aquest posicionament.

Muñoz critica el Parlament per haver-se saltat la “democràcia”, i alhora acusa el govern espanyol d’haver-se saltat les línies vermelles. “Hi ha un mur en un cantó i un mur a l’altre”, assegura.

El líder del PSC ganxó assegura que seguirà militant al partit. Tot i això, “valorarà” quin és el seu posicionament si finalment el 155 entra en vigor.

Al Facebook del PSC local hem pogut trobar una nota informativa de l’executiva local sobre la no presentació del grup socialista al Ple Extraordinari del passat dijous. 

La nota diu que el PSC de Sant Feliu de Guíxols “vol manifestar el seu posicionament davant de la convocatòria d’un anomenat referèndum d’autodeterminació” i que s’hi oposa “per la manca de legalitat i de garanties” . 
Els socialistes locals no entenen “com s’ha pogut arribar fins aquests extrems de confrontació en una qüestió política manipulada pels qui defensen la legalitat del referèndum” i també en culpa al “mutisme i el menyspreu de l’Estat en mans del PP”, acusant a les dues parts de “voler treure rèdit de l’enfrontament entre comunitats i persones”.

A nivell local, el PSC entén que “cal seguir en la línia d’estabilitat i entesa del govern municipal”, ressaltant que aquest “ha demostrat una maduresa manifesta en temps de tempesta” i que això ha permès “un desenvolupament lliure dels posicionaments dels grups que en formen part”.

En la nota, l’executiva guixolenca aprofita per  donar suport a la decisió del Grup Municipal de “no assistir al ple extraordinari per donar suport a l’esmentat referèndum”, afegint que “en propostes temeràries no ens hi trobaran”.
“Quan el diàleg no ha existit i la voluntat de diàleg tampoc, no ens ha de sorprendre que la realitat es compliqui i arribem a una situació de tensió impensable i que esperem que no vagi
més enllà”, diuen. 
Per finalitzar, defensen  que “la convivència i la concòrdia no es pot trencar per decisions unilaterals ni per actuacions desmesurades” i que “el poble català” no pot “perdre el seu valor més assenyalat, el seny”. 

El primer partit en sortir a la palestra a censurar la contractació de la dona del regidor del PSC Salvador Calabuig va ser MES, però el partit majoritari a l’oposició, CiU, també s’hi afegeix. El partit, ara anomenat PDECAT, recorda com Tots per Sant Feliu els acusava tot sovint, en l’anterior legislatura,  de “contractar amiguets”. La portaveu del PDECAT Dolors Ligero asseverava que “aquí es veu la sensibilitat de l’actual Ajuntament”.

La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero (TSF) assegura, en canvi,que s’ha seguit el procediment que recull el Diari Oficial de la Generalitat, sense intervenció dels regidors: “El filtratge de candidats el va fer el SOC amb els inscrits com a demandants de feina, i amb una llista anònima”, va defensar, i a més va preguntar “com es devien fer les coses abans” de manera retòrica als edils que han qüestionat la contractació i sostenia que podrien haver consultat el mecanisme del procés abans d’airejar el cas a la premsa i les xarxes socials.

El fet ve de què l’Ajuntament va presentar el mes passat 17 treballadors contractats amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per a desocupats de llarga durada i entre els beneficiaris hi ha l’exedil Esther Martínez, esposa de l’actual regidor de Turisme i Medi Ambient, Salvador Calabuig (PSC). Aquesta coincidència ha acabat desfermant les crítiques dels dos grups de l’anterior govern, MES i CiU, que, tot i que no valora la legalitat de tot plegat, sí que ho troben “poc ètic”.

Els sindicats estan al cas

La formació socialista MES- Moviment d’Esquerres troba de molt mal gust la nota que apareix al darrer número del pamflet propagandístic del Govern (butlletí #Guíxols) signada pel grup municipal del PSC i que reflexiona sobre la creació de feina com a eina per la sortida de la crisi i la preocupació en veure que la millora de l’economia no es transforma en creació d’ocupació.

Diem això perquè l’esmentada nota ha vist la llum després que des de MES ens féssim ressò de la denúncia de certs treballadors que s’han vist exclosos abruptament del procés de selecció en el darrer Pla d’ocupació, els quals se’ns havien dirigit per posar-nos al cas -confirmant els rumors que s’havien escampat per la ciutat (i que posteriorment la premsa se’n va fer ressò)-  de clares pràctiques de nepotisme en atorgar un dels llocs del Pla d’Ocupació a la dona d’un regidor del mateix PSC.

Pensem que en la seva complicitat activa, dins del Govern, la designació i tria de les persones admeses mitjançant una subvenció del SOC s’hagués hagut de fer amb millors i més fonamentats criteris de transparència i socials, amb la intervenció de Serveis Socials i garantint que les designacions dels llocs haguessin servit per ajudar –d’entre tots els candidats- a aquelles famílies o treballadors amb més risc d’exclusió social i pobresa.

La impúdica combinació al butlletí #Guíxols de la notícia dels Plans d’ocupació -foto de l’alcalde amb els 17 seleccionats (dona del regidor inclosa)- amb l’article d’opinió esmentat del PSC, es produeix sense que el govern de la ciutat s’hagi dignat a donar explicacions a la polèmica.

Tot plegat no deixa de ser una altra mostra de fins a quin punt aquesta publicació és una eina absolutament anacrònica al servei d’allò que ara s’anomena la postveritat. En aquest cas la postveritat pròpia del govern local.

El candidat gironí del PSC per les eleccions estatals, Marc Lamuà, va anunciar divendres, en un acte de visita a la nostra ciutat, la voluntat del seu partit, si finalment Pedro Sánchez accedeix al govern espanyol, de treballar pel finançament que ha de materialitzar l’acabament del projecte de construcció del Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en aquest municipi. “Aquest és un projecte que il·lusiona la gent de Sant Feliu i a nosaltres perquè estem al davant de la possibilitat d’establir una marca global que pot suposar el llançament de Sant Feliu i de la Costa Brava. La presència d’un museu d’aquesta rellevància, amb la vinculació que tindrà amb l’existent ja a Madrid, podria significar un pas endavant decisiu per trencar l’estacionalitat del turisme a la zona”, va valorar Lamuà. Ell mateix va insistir que Sant Feliu és un dels pols de l’activitat cultural a les comarques gironines i va dir que li cal un estímul decidit que permeti desplegar i materialitzar en fets concrets tot el potencial que té.

Font: El Punt-Avui

El passat 21 de gener, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va emetre un decret, per ordre i amb signatura de l’alcalde de la ciutat, Carles Motas i amb certificació del Secretari de la Corporació, Carles Ros, pel qual eximeix de pagament l’agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de l’impost sobre béns immobles (IBI) de la seu del partit, situada al carrer de Tarragona, 119.

El tinent d’alcalde del PSC i regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, havia sol·licitat l’exempció amb una instància el dia 23 de desembre de 2015, just abans de les vacances nadalenques, basant-se en el Títol II de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Es dóna la circumstància curiosa que el decret acaba condonant el deute a un immoble del c/Alacant, 88 (una casa del bisbat que també deu estar exempta de pagament) i no pas a la seu del PSC, en un clar error tipogràfic propi d’una Administració massa acostumada a treballar amb plantilles i els clàssics “talla i enganxa” signats a cuita-corrents i sense repassar.

Afegim el Decret signat per l’alcalde

El primer tinent d’alcalde, Josep Melcior Muñoz (PSC), fins ara amb una dedicació parcial de mitja jornada, passarà a tenir dedicació exclusiva el 2016, segons ha pogut saber Tribuna Ganxona, un tema que serà tractat en el ple extraordinari de demà, en el qual s’hauria d’aprovar els pressupost municipal del proper any.

Amb aquesta dedicació exclusiva, Muñoz tindria un sou anual de més de 40.000 €, fet que ha aixecat ja les crítiques de Guíxols des del Carrer (GdC), que presentarà una sèrie d’esmenes al ple de demà. La plataforma ciutadana presentarà una esmena on proposarà rebaixar la retribució anual del primer Tinent d’Alcalde.

GdC, totalment en contra

Però no només el futur sou de Muñoz fa clamar Guíxols des del Carrer. Els d’esquerres es queixen que l’equip de govern  només ha donat 4 dies de marge a l’oposició (dissabte i diumenge inclosos) entre la recepció de la documentació i la celebració del ple extraordinari de pressupostos, que tindrà lloc demà.

Guíxols des del Carrer- Entesa recorda a l’actual alcalde que aquests són els mateixos “vicis” que en l’anterior mandat ell mateix recriminava al  govern anterior. Aquesta decisió, segons GdC, és totalment contradictòria amb el programa electoral dels partits de govern.

Tot i això,  Guíxols des del Carrer presentarà un total de 21 esmenes al pressupost municipal del 2016, que es debatran en el ple de demà. D’entre elles destaca una disposició addicional per endegar un procés de pressupostos participatius que permeti prendre decisions en  matèria d’inversió en serveis i béns de manera participada amb el ciutadà, per afavorir la transparència.

Altres esmenes van referides a la necessitat d’activar un servei de primera acollida a les persones nouvingudes, la declaració de zones de reserva marina a la costa de Sant Feliu, la inversió en polítiques d’habitatge social, l’increment de partides pressupostàries destinades a acció social, les millores d’adequació en la Via Ferrada, la construcció del nou IES o el compromís de destinar el 0,7% dels ingressos propis a temes de cooperació, acció solidària i ajut al desenvolupament.

L’agrupació local de MES (Moviment d’Esquerres) a Sant Feliu afirma que la regidora de Serveis Socials, Laura Serrano, ha afavorit d’una manera “legal, però no ètica”, associacions afins.  La regidora – màxima responsable en la decisió final sobre com i a qui es donen les subvencions que cada any reparteix l’Ajuntament a les diferents entitats socials i de cooperació internacional – hauria beneficiat, segons MES,  l’entitat per la qual treballa (“ACAS – Associació Comunitaria Anti-Sida”) i hauria donat una subvenció a un projecte internacional (Fundació “El Sueño de la Campana”) en el qual hi col·labora un familiar directe.

Segons informació a la qual ha tingut accés Tribuna Ganxona, l’ACAS ha vist augmentada en 1000 euros (un 20% més respecte el 2014) la seva subvenció, i la Fundació “El Sueño de la Campana” l’ha vist augmentada en un 150%, mentre que l’Associació Contra el Càncer l’ha vist reduïda al 50%.

“El Sueño de la Campana” és una fundació amb seu a Cambrils i que es dedica a cooperar amb projectes a Nicaragua.

Altres denúncies de MES

“Incompatibilitats legals però poc ètiques”. Així són titllades per MES les petites incompatibilitats de tres regidors de l’equip de govern.  A part de Laura Serrano, el  partit representat a l’Ajuntament per Pere Albó es refereix al regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, que és soci d’una immobiliària, una activitat econòmica pertanyent a la parcel·la que controla des de l’Ajuntament. “No posem en dubte que actuarà amb la màxima transparència, però si que la gestió pot generar algun dubte contraproduent per tal que les actuacions arribin a bon port”, diuen . La regidora de Recursos Humans i activitat econòmica,  Sílvia Romero, és la segona persona a qui MES posa el punt de mira. Romero és enllaç sindical de CCOO a l’Ajuntament de Palamós i també és la cap de l’àrea de turisme al mateix ajuntament. “De tots es sabut la certa rivalitat que hi ha entre les dues ciutats, podem confiar que els projectes de la nostra ciutat siguin portats amb la màxima discreció i no hi hagi filtracions?”, es pregunten.  També qüestionen si “un enllaç sindical d’un sindicat és apte per negociar amb tots els sindicats les condicions de treball de tots els treballadors de l’Ajuntament de Sant Feliu”.
Per últim, deixen pel final “el cas més greu cas de falta d’ètica en el comportaments dels regidors”, el de Laura Serrano.

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

Divendres al matí va tenir lloc, al Centre Cívic Vilartagues, la signatura de l’acord de govern tripartit entre els caps de llista de Tots per Sant Feliu (TSF), Carles Motas; d’ERC, Jordi Vilà, i del PSC, Josep Melcior Muñoz. L’objectiu d’aquest govern és “millorar la ciutat en tots els àmbits, especialment l’econòmic i el social”. El text recull les exigències nacionals d’ERC, amb la creació d’una regidoria específica per als tràmits institucionals nacionals, tot i que deixa la porta oberta a un estat federal: “La necessitat d’afrontar el conflicte polític entre Catalunya i la resta d’Espanya i treballar lleialment perquè Catalunya pugui esdevenir un estat (federal o independent).”
Carles Motas, va destacar que no governaran “contra ningú”, amb un equip “amb gent experimentada i noves incorporacions”. Josep Melcior Muñoz (PSC) va posar èmfasi en què la negociació política havia estat dura, amb discrepàncies evidents, sobretot pel que fa al sobiranisme. També va afegir que volen un municipi “amb inclusió social i generació d’ocupació, i que això necessita un esforç per part de tots”. El gran protagonista de la roda de premsa fou Jordi Vilà, valorat per Motas com a “peça clau en les negociacions”, i que aposta per tenir una regidoria que tracti el tema sobiranista.
Respecte al projecte de l’Asil Surís, sembla que aquest tirarà endavant, ja que els tres grups hi estan d’acord. El virtual alcalde també va prometre que el sempitern tema del pàrquing “es solucionarà en aquests quatre anys” i que s’intentarà tirar endavant el museu Thyssen, sempre condicionat a la situació econòmica. El cartipàs, que encara no està tancat, podria ser anunciat la setmana vinent.

Després de dues setmanes de negociacions, les assemblees dels dos partits progressistes han decidit, mitjançant els vots de la militància, adherir-se al projecte de Tots per Sant Feliu i fer alcalde Carles Motas.  S’han quedat fora d’aquest pacte MES, amb qui el PSC descartava pactar, GdC i la CUP.

Així doncs, Joan Alfons Albó (CiU) deixarà l’alcaldia el proper dissabte 13 de juny al migdia, quan el flamant nou batlle independent prendrà possessió del càrrec.

Per demà divendres a les 11 del matí està prevista una roda de premsa als baixos del Centre Cívic Vilartagues per tal d’explicar els detalls del pacte de govern.

En aquest mandat caldrà veure l’encaix de PSC i ERC en el consistori, degut a les seves notables diferències pel que fa al concepte nacional català i quines seran les responsabilitats dels 12 components que tindrà l’equip de govern.

José Antonio Donaire i Salvador Calabuig, tots dos ex-regidors de turisme en governs socialistes ganxons, varen presentar a la Cambra de Comerç unes propostes sobre “Nous turismes, noves oportunitats per Sant Feliu”. Aquests professors de la UdG experts en turisme varen insistir en què la nostra ciutat ha de diferenciar la seva oferta turística oferint productes originals que siguin la seva imatge de marca i que identifiquin la ciutat.
Les propostes es basen en un turisme responsable, no només amb el medi i el paisatge, sinó també amb la cultura -per posar en valor les tradicions, patrimoni i la forma de ser dels ganxons- i amb les persones per aportar ocupació i riquesa a la ciutat.
Els socialistes creuen que Sant Feliu “ha d’esdevenir la Menéndez Pelayo d’una universitat catalana”. És a dir, tenir un campus de qualitat com ho és Santander fora de la temporada turística. “Ja no tornarem a tenir l’oportunitat de tenir tota una facultat com la de turisme a Sant Feliu, tal com vàrem aconseguir els governs socialistes i que es va perdre amb la nefasta gestió de CiU”, però encara creuen en “un lloc agradable, de mida mitjana, amb esdeveniments culturals com la Porta Ferrada, equipaments adients, com el Monestir i tradició universitària”.
Els dos exregidors apunten que “el turista actual valora el tracte personal i vol ser tractat com un hoste” i que per això proposen “que els turistes es puguin posar en contacte amb un grup de ciutadans voluntaris per oferir una experiència turística personalitzada”, citant com a exemples la recomanació de restaurants, rutes amb bicicleta, fer esport, acompanyar-lo a caminar, a descobrir les cales,..
Calabuig i Donaire van citar Sant Feliu com a pionera amb les campanyes gastronòmiques amb la creació del Peix Blau Ganxó. Proposen “posar en valor totes les activitats relacionades amb la gastronomia ja que els estudis ens diuen que de Sant Feliu es valoren els bars i restaurants però també les pastisseries, les fleques, les carnisseries, les peixateries i les botigues d’aliments frescos” i per tant “hem d’oferir als turistes informació personalitzada sobre on comprar peix, com triar la carn, com cuinar un arròs negre, viure l’experiència de la pesca tradicional, visitar un hort i comprar allà mateix els productes”, oferint un producte turístic personalitzat i de qualitat.
Per últim van parlar d’esports. “L’estació nàutica no ha funcionat malgrat haver-hi abocat un quart de milió d’euros perquè és un producte obsolet que no diferencia la nostra oferta de l’altra cinquantena d’estacions nàutiques existents”. Ells aposten per “una estació esportiva per sortir a caminar, fer rutes amb bicicleta, nedar, pescar,…”. “És el turisme 3.0 que contacta en el que hi intervenen els mateixos turistes com a actor de l’experiència, no com observadors”, aclareixen.

Pere Albó fa una colla d’anys que volta per això de la política. Fins i tot va arribar a ser alcalde, però una moció de censura de Tots per Sant Feliu, el grup Amics i CiU el va deixar fora l’any 2010, un any abans d’acabar el mandat. Tot i això, va ser prou hàbil per deixar-se seduir per CiU, amb qui s’havia llançat els plats pel cap en moltes ocasions, i aconseguir que el PSC entrés al govern de Joan Alfons Albó (NO són cosins!!), li donés un càrrec de vicealcalde i un bon sou. La tempesta interna dels socialistes,però, l’ha obligat a unir-se al partit MES i a l’onada sobiranista.

Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?

Indubtablement, sí. Crec que convé un canvi, però a la vegada crec que Sant Feliu té molts temes entre mans i el fet d’haver estat al govern i conèixer-los amb detall és fonamental. A part, es necessita un canvi generacional i el nostre equip és bastant més jove que el que hi ha ara. El que està clar és que la generació actual, que porta uns vint anys a l’Ajuntament, està esgotada. Quan jo vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament, Joan Alfons Albó ja era alcalde i Carles Motas ja era regidor. És l’hora de deixar pas a idees noves.

I si només pot ser regidor?

Ja m’he conformat moltes vegades amb ser regidor i prou…però la nostra proposta és tan ambiciosa com les altres i el nostre projecte de ciutat és el millor. Si hem de tenir un paper secundari o d’acompanyament, ja es veurà, però no anem amb aquesta mentalitat.

Aquesta resposta sobta, perquè vostès són un partit amb menys d’un any de vida…

Doncs justament és el que la gent demana: partits nous, partits que hagin renunciat a la seva endogàmia, propostes polítiques de reforma i de superació a partits que han provocat la crisi. La societat demana eines noves i projectes nous i el que no convé són eines antigues que han portat mals resultats. Primer ho vam intentar fer des de dins del PSC però la dinàmica no era l’adequada i nosaltres tenim propostes pròpies i hem fet el pas de tirar endavant aquest projecte, que no només és local sinó d’abast nacional i imprescindible pel país.

Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta?

Crec que és la millor llista que es presenta, tant per edats com per perfils, així com pertinença i coneixement de la ciutat, amb capacitat, forces i ganes de tirar-la endavant. Per exemple, la Júlia, que abans de ser regidora d’educació estava molt vinculada a les AMPAs; en Tote Albertí, activista social i de l’ANC; també tenim persones vinculades al món del turisme, el comerç, l’Associació de Festes Ganxones, un arquitecte, mestres, economistes, voluntaris, ecologistes, un ex alcalde,… és una llista molt complementària i inquieta. Els meus companys tenen una excel•lent qualitat humana, aquí no hi ha mariscals.

Quin model de ciutat proposen?

MES proposa un model de ciutat amb qualitat de vida. Les nostres prioritats són l’educació, ja que el futur passa per aquí, el compromís social, les polítiques d’habitatge, que han de ser una garantia i s’han de multiplicar, …

I aquests serien els eixos del seu programa?

Aquests i molts més. En matèria educativa, una prioritat per nosaltres és construir un institut nou i on hi ha l’actual tindríem una finca de propietat municipal per a futurs equipaments. I seguint en matèria urbanística, el sector Agglotap és una oportunitat magnífica per canviar la fesomia d’aquella zona de la ciutat, des de l’Asil fins la Rambla Generalitat. Tampoc renunciem, en absolut, al projecte d’un Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra-Vicens, que ha de ser d’abast nacional i subvencionat per la Generalitat, ni a la capitalitat cultural amb l’eix Thyssen-Porta Ferrada i el gran nombre d’activitats culturals que ja tenim a la ciutat, que són un gran actiu. I hem de continuar sent un mur de contenció contra les retallades en l’atenció a les persones.

Quina política de pactes podria seguir el seu partit? Acceptaria governar sense haver guanyat les eleccions?

La política de pactes passa per les coincidències en el programa electoral. Quantes més coincidències programàtiques tinguem en comú, doncs més fàcil serà poder arribar a un acord. Això i que sigui un partit que tingui apostes democràtiques i de progrés.

Creu que les mogudes que ha tingut com a vicealcalde li poden passar factura?

Mogudes? Quines mogudes?

Doncs per exemple la demanda de Tots per Sant Feliu en què la resolució d’un jutge diu que va cobrar diners irregularment. Com és que encara no ha tornat els diners cobrats durant el temps que la seva plaça de vicealcalde no estava creada?

Al tanto, això és el que Tots per Sant Feliu ens ha venut! Que jo era un lladre! I això no és cert. El que va passar és que no es va publicar al BOP la creació de la plaça de vicealcalde, per tant es tractava d’un error tècnic, no pas polític. I en les dues sentències que diu Tots per Sant Feliu, l’únic que hi diu és que aquesta plaça no existia, que hi havia un error i que, per tant, vaig estar tenint un càrrec que oficialment no existia. És un error tècnic que en cap cas he de pagar jo, i cap sentència diu que jo he de tornar els diners. Perquè, repeteixo, fou un error de forma. O en quant a si pot passar factura, la veritat és que no ho crec, perquè la gent mira el programa.

Vostè va dir, el dia de la seva presentació com a candidat, i ho acaba de repetir ara, que havia estat, dins el govern, el mur de contenció a les retallades de CIU. No creu que és una mica agosarat dir això, quan ha estat rebent un sou de més de 3000 euros al mes?

I encara vaig tenir una oferta millor per part de Tots per Sant Feliu, però la vaig desestimar. És a dir, que he estat al govern perdent diners, perquè si hagués pactat amb els altres hagués estat millor per mi. I no només això, a mitjan mandat em vaig abaixar el sou i em vaig treure la dedicació exclusiva, un dels pocs polítics, sinó l’únic de Catalunya, que ho ha fet. I encara em segueixen linxant…

L’any del 50è aniversari del Festival Porta Ferrada va haver-hi unes errades que no es poden tornar a repetir…anuncis de concerts falsos, concerts anul•lats a última hora, concert fracàs que van haver de regalar les entrades, … Va mancar seriositat en la seva àrea?

De cap manera. Cal elogiar la tasca feta, no només aquell any, sinó els 4 de la legislatura, per l’àrea de Cultura. No era fàcil perquè veníem d’un deute d’uns 800.000 euros del Festival de l’anterior equip de govern, comandat per Laura Aiguaviva, ara a Tots per Sant Feliu. No sé què va passar, perquè la Laura és una noia molt vàlida, però la realitat és aquesta. Vam haver de fer molts equilibris en la gestió i en la programació del festival, i ara amb la contractació de la gestora que tenim, sembla que ho hem solucionat d’una vegada. Per tant, seriositat màxima per l’àrea de Cultura.

Quina és la seva relació amb el PSC i, sobretot, amb Josep Melcior Muñoz?

Excel•lent! No podria parlar pas malament d’ell, però tant a nivell local com a nivell nacional va passar el que va passar i es va arribar on es va arribar… però a nivell personal, relació boníssima. I a l’hora d’arribar a pactes, per programa, com he dit abans, podria ser una opció, sempre que el PSC ho vulgui, és clar.

Perquè van trencar amb el PSC?

No va ser una cosa que vingués d’un dia per l’altre,… ja feia temps que s’anava veient. És dolorós perquè tenia grans amistats en el PSC i ara ja no es podran fer coses junts. Però es va arribar a una cruïlla on la divergència no podia continuar sent una qüestió interna, perquè era d’una magnitud molt gran. Nosaltres ens vam definir nacionalment com a sobiranistes, a favor del dret a decidir…

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra

El PSC de Sant Feliu de Guíxols apostarà per una educació sense retallades, segons una nota de premsa referent al programa electoral dels socialistes ganxons.
Segons els socialistes, aviat es veurà si els ciutadans de Sant Feliu estan d’acord o no “amb les retallades que ha fet CiU a l’educació, la sanitat i als serveis públics en general”. El PSC local afirma que les decisions del govern d’Artur Mas i dels partits que li donen suport “no només han afectat els centres educatius de primària i secundària,sinó que també han suposat un cop dur per a les llars d’infants i per l’Escola Municipal de Música, que han perdut ajuts de la Generalitat”.
Els socialistes, tal com va anunciar Josep Melcior Muñoz en l’entrevista que li vam fer, aposten molt per l’educació, i recorden que volen fer de l’educació un dels pilars importants de la seva acció de govern. “Hem d’assegurar l’accés de totes les criatures de 2 anys a les llars d’infants, perquè aquesta edat és bàsica per garantir la igualtat de d’oportunitats en educació” alhora que prometen “treballar conjuntament amb els centres educatius per atendre les seves necessitats tant educatives com de serveis socials”.
“Les escoles i instituts necessiten tenir l’ajuntament al seu costat sempre, no només en època electoral”, critiquen.

Els socialistes asseguren que les retallades faran que els ciutadans de Sant Feliu hagin de pagar part de les despeses que li pertoquen a la Generalitat per a la construcció del nou edifici de l’Institut Sant Elm, que l’Ajuntament té projectat fer a la Ronda. “En lloc de defensar els interessos de la ciutat, celebren que la Generalitat no pagui el que li toca i ens ho presenten com un èxit”,diuen.
Els socialistes estan d’acord en què l’Ajuntament aporti diners a la nova construcció per millorar el projecte, però no per estalviar diners a la Generalitat.
Els socialistes guixolencs prometen crear, amb l’aportació del Municipi, un Centre d’Arts Escèniques i Música que respondrà a les necessitats del Batxillerat d’Arts de l’institut, les instal•lacions i produccions del qual es compartiran amb la ciutat i amb les entitats de Sant Feliu. Aquest centre de creació artística ha d’estar al servei de l’escola de música, les corals, grups de música, els grups teatrals i els esdeveniments culturals destacats de la ciutat.
Els socialistes també creuen que l’aportació municipal ha de servir, si cal, “per afavorir la implantació de nous cicles formatius relacionats amb les telecomunicacions, els dispositius mòbils, i donar oportunitat d’ocupacions de qualitat als futurs treballadors, tal com demana l’AMPA i el professorat”.

El PSC, després de la marxa de Pere Albó al recent format partit MES, presenta Josep Melcior Muñoz com a cap de llista. Muñoz, de la vella guàrdia del PSC (fou regidor a la ciutat entre 1987 i 2001) torna, malgrat tot, amb una llista amb gent nova. El veterà polític es mostra bastant optimista de cares als resultats de les eleccions, tot i que els sondejos no li són favorables.

Creu que té opcions reals de ser alcalde a partir del 25 de maig?

Evidentment, des del moment que accepto encapçalar la candidatura i sóc escollit en primàries pels electors socialistes, crec fermament que puc guanyar les eleccions del 24 de maig.

Quines expectatives té, amb el trencament del partit i la escissió a d’altres formacions per part d’una part de la militància socialista?

Va marxar una part minoritària de militants i és legítim que tothom agafi el camí que vulgui, però el ressò mediàtic fou massa gran. Crec que aquesta pèrdua de militants no afecta el PSC perquè els que han marxat han apostat pel sobiranisme. Per tant nosaltres estem allà on érem i esperem que no ens afectarà.

Les enquestes de caràcter general són poc optimistes de cares al PSC. Això, a nivell local, pot afectar?

A les eleccions locals la gent valora moltes més coses, més enllà de les sigles. Som conscients que el PSC, a nivell nacional, no té una bona situació, però també som conscients que a nivell local convé que tinguem un bon projecte i un bon equip, i nosaltres ho oferim en aquestes eleccions.

Es trobaria més còmode governant o a l’oposició?

Qualsevol persona que es presenti en una llista, el que vol és governar. L’objectiu nostre és governar i el meu, ser el proper alcalde de Sant Feliu.

Vostè ja va ser regidor en alguns mandats durant els anys 80 i 90. Quina experiència pot aportar?

Vaig ser regidor per primer cop el 1987 i vaig estar a l’equip de govern fins el 1999. L’experiència és àmplia i diversa, he estat en diversos àmbits com educació, joventut, cultura, esports, recursos humans i fins i tot policia local. Evidentment, això em va omplir molt i em permet encarar aquest projecte amb aquest coneixement, tot i que amb els mètodes actuals i no pas els dels 80 i 90, perquè si d’una cosa estic convençut és que la situació ha canviat dràsticament. El món ha canviat, però tinc molt clar que la ciutat es va construir els anys 80 i 90 sota govern socialista i nosaltres, després de la crisi, volem recosir-la des del punt de vista social i econòmic.

Es pot dir realment, amb aquests precedents, que vostè és la renovació del PSC? Què destacaria de la seva candidatura?

Ara mateix, sóc és la renovació perquè he estat allunyat de les responsabilitats de govern des de 1999. I durant 16 anys han passat moltes coses. El meu bagatge em serveix a mi personalment i també de cares al nostre projecte, que inclou persones totalment noves en política. Això és un punt a favor de la meva candidatura. Dels 10 primers, en Salvador Calabuig i jo som els únics que aportem l’experiència de govern. Si la ciutat mira enrere, sabrà valorar la nostra aportació en aquell moment, però ara hem tornat perquè creiem que cal fer un salt endavant amb aquesta ciutat i, per fer-lo, cal experiència, joventut i renovació a fons de l’opció socialista. En alguns casos, tornem a les arrels, però amb d’altres som agosarats posant de número 4 a un noi de 18 anys, que serà regidor. Aquest és el canvi que hem fet els socialistes. Anem a jugar fort amb un projecte renovat, perquè els últims 16 anys vitals hem fet moltes coses de formació i personals relacionades amb gestió municipal.

Què l’ha fet envalentir per tornar-se a presentar?

Prenc aquesta decisió perquè crec que la nostra ciutat ha de fer un salt important endavant per situar-la d’una vegada entre les capdavanteres de les nostres comarques i el nostre país. El que convé és una renovació de la manera de fer les coses, des dels punts de vista polític i de gestió. A mi m’engresca el fet de poder-la oferir amb la meva voluntat de servei demostrable durant molts anys. Porto Sant Feliu a dins, crec en aquesta ciutat i crec que puc fer-li una transformació important, per això m’hi poso.

Quin model de ciutat creu que hauria de tenir Sant Feliu?

El nostre model té uns punts bàsics, com ara la garantia d’uns serveis iguals per a tothom, sense exclusions ni discriminacions. El govern ha de tractar a tothom de la mateixa manera, administrativament i en tots els àmbits municipals(cultura, educació, esport,…) És difícil però ha de ser així, i tinc dubtes que realment ara ho sigui. També volem que l’economia sigui estable, sense viure de bombolles. Hem de tenir un model turístic i reivindicar que som la capital de la Costa Brava, encara que d’altres s’autoanomenin així. Hem de crear un nou marc econòmic social i de turisme amb coresponsabilitat d’empresaris, treballadors i ajuntament, en un Ens de gestió. Insistirem molt en la seva creació, perquè és bàsic tenir un horitzó, saber què ens convé com a ciutat i cap on hem d’anar, oferir un producte turístic únic i original, estudiar com transformar i potenciar la ciutat, la seva façana de mar. Hem de ser capaços, entre tots, de creure que Sant Feliu ha de ser un puntal de l’economia gironina en matèria turística.

Per tant, aquests són els eixos del seu programa electoral?

Ens preocupa l’economia, l’ocupació, l’estructura urbana i el manteniment de la ciutat. Estem contents que s’hagin desencallat alguns temes urbanístics com la finca d’Agglotap, però ara caldrà repensar tots aquests espais del voltant i també l’aparcament del Passeig, ja que sobre el Passeig no hi ha d’haver cotxes. Tot això s’ha de debatre amb la intervenció del màxim de gent possible, no ha de ser una decisió política ni de la societat per lliure. Tothom ha de ser coresponsable i si es fa un referèndum, ha de cobrir el màxim d’opcions, no només un “sí” o un “no”. Un altre eix del programa és l’educació, tant la reglada com la no reglada, suport, espais per fer deures, espais amb wifi, garantir l’accés a un dret com són les escoles bressol als 2 anys,… També cal garantir els drets mínims dels més desafavorits, que ningú es quedi sense menjar o desatès, ni gent amb pobresa energètica i el dret a l’habitatge digne, amb voluntat política de l’Ajuntament malgrat que el govern de la Generalitat de Catalunya sigui incapaç de portar-ho a terme. La prioritat a Sant Feliu han de ser les persones.

Com definiria els caps de llista adversaris en aquestes eleccions?

Hi ha algun cap de llista que tot just l’acabo de conèixer, però la relació amb tots ells és bona, he parlat amb tots. Tothom que encapçala una llista està oferint el màxim de les seves possibilitats i mereix respecte. M’agradaria que tots treballéssim des del diàleg i el consens , perquè si els polítics es dediquen a discutir entre ells, el ciutadà no hi vol saber res.

Com valora l’equip de govern d’aquest darrers 4 anys?

El PSC ha estat en la coalició de govern i cal valorar la feina feta com a notable. Jo destaco fermament la feina feta per la Verònica Lahoya i en Joan Vicente en servei socials i urbanisme, respectivament. La Verònica ha impedit que l’atenció a les persones anés a la baixa per la crisi i en Joan ha anat recuperat espais difícils de recuperar per la ciutat.

Repetirien el pacte PSC-CiU?

Ara mateix, no és el moment de parlar d’això. Es pot repetir o es pot pactar amb d’altres grups. Som conscients que es necessitaran voluntats d’entesa, però ara mateix no ens podem decantar. Les nostres línies vermelles són els partits xenòfobs i a Sant Feliu no se’n presenta cap. Si no hi ha majories suficients, caldrà diàleg. Però ara mateix, ningú sap si serà primer o tercer, per tant seria parlar per parlar.

Josep Melcior Muñoz, de quina branca del PSC és? De la independentista,de la federalista o de la unionista?

Catalanista quan parlo de Catalunya i federalista amb la meva visió d’Espanya. Sent federalista i ganxó, no faig res més que respectar els nostres avantpassats.

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra

Els socialistes guixolencs van presentar ahir a la tarda a la Plaça Salvador Espriu la llista amb què es presentaran a les eleccions municipals del 24 de maig. La candidatura és una mescla d’experiència i joventut, amb per persones que hi participen per primera vegada i d’altres d’àmplia trajectòria política.

La del PSC és una candidatura “compromesa en demostrar que una altra ciutat és possible” i que vol aportar noves idees sobre com entendre i fer la política local per millorar i donar més valor a la ciutat d’avui. Una candidatura que també planteja “noves formes de gestió pública per avançar després de la crisi viscuda els darrers anys, que ha deixat moltes persones en situacions socials i laborals insostenibles i que ha reforçat la falta d’oportunitats dels guixolencs”.

El PSC ofereix “un equip divers i obert al diàleg que entén Sant Feliu de Guíxols com un tot i on tothom ha de gaudir de les mateixes oportunitats, sigui quin sigui el seu barri de residència o la seva situació familiar o social”.

La candidatura pretén innovar en l’administració local, amb una política de servei a la ciutadania, amb proximitat, transparència i amb la coresponsabilitat dels veïns. “Entenem que la política ha de ser la suma de les millors idees i les millors decisions i que beneficiïn a la majoria i no només a uns quants”, apunten.

“El socialisme guixolenc ha lluitat, lluita i lluitarà per realitzar un horitzó ciutadà molt més just i equitatiu, on s’impulsi el progrés de la ciutat i on ningú sigui exclòs”. Aposten, per tant, per una igualtat d’oportunitats real. “El Guixols 2025 serà així amb el treball i la voluntat dels ganxons”, conclouen.