• Categories

    • La oposició critica l’elevat cost pressupostari del projecte de Rius i Calvet

    29/11/2017

    El pressupost municipal per al 2018 va ser aprovat, dilluns a la nit, al ple tan sols amb els vots del tripartit de govern (TSF, ERC i el PSC). Els quatre grups de l’oposició no hi van donar suport, per una  banda PDeCAT i Mes hi van votar en contra i, per l’altra, Guíxols des del Carrer (GdC) es va abstenir junt amb  la CUP.

    Tots els partits de l’oposició van confluir, però, a l’hora de criticar el cost del projecte de reforma del passeig marítim de Rius i Calvet, “faraònic” pel PDeCAT, Mes i la CUP, i poc participatiu segons GdC i la CUP.

    Durant el debat, Elena Delgado (CUP) va parlar en castellà per denunciar els “atacs” del candidat del PP García Albiol a l’escola catalana, mentre aprofitava, junt amb Jordi Lloveras (GdC) per reclamar una partida pressupostària per a la construcció del nou institut que reemplaci l’envellit IES Sant Elm.

    Des de Mes, Pere Albó va qüestionar el projectes de Rius i Calvet, el Thyssen, l’aparcament de la Corxera i la reforma de l’entorn de l’asil Surís, també criticat per la portaveu del PDeCAT Dolors Ligero, que va retreure al govern que en dos anys i mig tan sols hagin començat i acabat les obres del Guíxols Arena, un projecte del govern de Joan Alfons Albó i amb el sobrecost de les grades que també pretenen introduir a altres projectes.
     
    Des del govern, Josep M. Muñoz va defensar la reforma del passeig recordant que cap ajuntament democràtic l’havia gosat tocar.

    El cost de l’Espai Thyssen

    01/07/2017

    El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

    El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

    Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

    La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

    És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.

    Presentat el pressupost local 2017, amb l’asil Surís i el nou front marítim com a estrelles

    16/11/2016

    L’equip de govern de la ciutat, Tots per Sant Feliu, PSC i ERC,  preveu un pressupost per al 2017 que ha de comportar una aposta per potenciar la ciutat. Amb pressupost de 27.743.081 euros, un 2,3% superior al 2016, es destinaran 2 milions d’euros per millorar l’entorn de l’Asil Surís i el front marítim de Rius i Calvet, com a projectes estrella. Aquests projectes estrella inclosos en un pla d’inversions que volta el 6,7 milions.

    Josep Muñoz, tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia i Organització, va remarcar com a fita que els pressupostos es presentin abans de finalitzar l’any vigent: “La voluntat del govern és poder disposar d’aquest instrument com més aviat millor, sense dilacions innecessàries, per poder fer front a les necessitats locals a primers del 2017”.

    Segons Muñoz, el pressupost vol ser una eina per dimensionar, per un costat, la despesa corrent i, de l’altra, dotar la ciutat de projectes estratègics que serveixen de motor i dinamització de l’economia local. En tot cas, i pel que fa als ingressos, en cap cas es preveu incrementar la pressió fiscal.

    Tres grans projectes

    Es destaquen tres grans projectes: la reforma de la plaça Alabric i de part dels jardins de l’asil Surís i el de la façana marítima del passeig Rius i Calvet. Tots dos arriben als gairebé 2 milions d’euros.

    Aquests àmbits de transformació urbana suposen, segons Josep Muñoz, reforçar el valor de l’entorn i alhora treure del seu abandonament espais urbans de gran vàlua.

    El cas de la zona de la plaça Alabric “permet acabar de recosir el teixit urbà guixolenc; se superarà la barrera física que encara avui existeix”. Amb el projecte de Rius i Calvet s’inicia la transformació urbana i paisatgística de la façana marítima, una de les peces clau del patrimoni de futur. “Volem recuperar la possibilitat de gaudir del passeig i del paisatge amb el màxim de comoditat i qualitat possibles”, destaca Muñoz. El tercer projecte estratègic que es veu reflectit en el pressupost 2017 i més àmpliament en el plurianual és la construcció del “Museu Carmen Thyssen”.

     El quart projecte

    El quart gran projecte és la construcció d’un aparcament subterrani a la Corxera i que durant el 2017 anirà avançant per poder tenir la possibilitat d’iniciar les obres el més aviat possible. Segons Muñoz, aquesta inversió no entra dins de la planificació d’inversions municipals però si dins de les inversions que es realitzaran a la ciutat en els propers anys. “Hem iniciat el procés de resoldre, una vegada més, un projecte llargament reivindicat a la ciutat”, destaca Muñoz. De la resta d’inversions, no es pot oblidar un esforç per millorar substancialment la seguretat vial i ciutadana, amb la instal·lació de càmeres de vigilància i control que permetran un treball molt més rigorós en aquesta matèria, tot i facilitant les tasques de la policia local. El pressupost total és de 27.734.084 euros, del qual 27.424.131 són per a l’Ajuntament; i 489.015 per a l’escola de música i l’emissora municipal 137.949.

    Font: El Punt-Avui

    Un “petit error informàtic” que costa 5 milions d’euros

    07/11/2016
    Al ple municipal del passat dijous 27 d’octubre va haver-hi un punt d’aquells que no és un punt estrella com el del pàrquing o la modificació del POUM (del qual haurem de parlar en un altre moment), en el qual l’equip de govern va voler passar de puntetes, ràpidament, com si no tingués importància, però que creiem que és prou significatiu perquè no passi sense que algun grup de l’oposició en faci esment.
    El punt era aquest:
    (2) Esmena de l’acord d’aprovació del compte general 2015
    Es tractava de rectificar el resultat dels comptes municipals del 2015, que tot just s’havien aprovat en el Ple anterior celebrat el 29 de setembre de 2016, a petició de la Sindicatura de Comptes, donat que, en una primera revisió “el validador del Tribunal de Comptes va apreciar l’existència d’un error respecte de la imputació de subvencions rebudes”.
    Aquest error detectat suposa que,  on l’Acord d’aprovació del Ple de setembre deia “el compte de resultat econòmic patrimonial, que dóna un estalvi de 9.350.133,54 €”, en realitat, hauria d’haver posat la quantitat de 4.113.564,97 €. L’errada és força significativa: 5.236.568,57 €, prop del que abans eren mil milions de pessetes.
    Dins l’estratègia de fer-ho passar com una qüestió merament comptable (que també ho és). el govern va fer intervenir un tècnic. El Regidor d’Hisenda no en va fer cap valoració política. El tècnic ens va explicar que es tractava d’una errada informàtica (i no direm que sigui mentida). És del tot normal que hi hagi errades (informàtiques, mecanogràfiques, tècniques…). Però el que ja no és tan normal és que una errada com aquesta es mantingui en la comptabilitat de la institució durant mesos i mesos.
    Els tràmits per l’aprovació del tancament del compte comencen just en acabar l’exercici econòmic, i van finalitzar amb l’aprovació del compte general 2015 pel Ple celebrat el 29 de setembre de 2016 i ara rectificat al Ple de 27 d’octubre. Això vol dir que durant aquest 2016 s’han estat prenent decisions de tot tipus segons aquests comptes errats. Modificacions pressupostàries, importants acords de despesa, tota mena de compromisos amb creditors, establiment de preus públics, impostos… i fins i tot s’han preparat els pressupostos del proper exercici 2017. No és exagerat dir que qualsevol decisió econòmica s’ha pres durant aquest temps prenent com a base aquests comptes errats, els de 2015. Doncs bé, en aquests comptes hi havia un desquadrament de més de 5 milions d’euros.
    Finalment, no ha estat el mateix Ajuntament, sinó que han hagut de venir de fora per fer-nos-en adonar. Sembla que això tampoc és un bon símptoma. Durant tots aquests mesos algú hauria d’haver vist aquest desquadrament. I en última instància ho hauria d’haver vist el regidor d’Hisenda, que té la responsabilitat de la comptabilitat, i que aquesta no tingui errors (ni informàtics ni de cap mena) i molt menys d’una magnitud que en euros es pot quantificar en 5 milions.
    Però si mirem una mica més enllà, aquest error pot posar en perill les inversions que el senyor alcalde ha anat pregonant a tots aquells mitjans que l’han volgut escoltar. Un dels projectes que pot perillar és el Museu Thyssen, un dels estrella del nou govern o, com va dir la regidora Sílvia Romero al Diari de Girona del 16 d’octubre de 2015, ” un projecte estratègic per la ciutat” i que, segons ha aparegut en diferents mitjans, la ciutat de Sant Feliu pagarà amb els seus propis mitjans (el projecte ja costa més del que queda realment de romanents). Al ple del 12 d’abril d’enguany. l’alcalde es comprometia a tirar endavant el museu buscant el finançament i els inversors que faltaven, però que “també cal que tothom
    tingui clar que, si cal, l’Ajuntament es farà càrrec de la inversió; és a dir: aportarà els dos milions que farien falta ara mateix”. I així ho va repetir mesos més tard en una entrevista pel
    programa Supermatí de Ràdio Capital el 20 de setembre de 2016: “Quan anem a la Generalitat o a Patrimoni de Girona, la política d’anar a pidolar de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha acabat, nosaltres el que fem és afrontar projectes i anar a dir-los a aquestes administracions, que aquests projectes són bons no només per Sant Feliu, sinó també pel país,  i els volem afrontar. Si ens volen ajudar, perfecte, si no ens volen ajudar en aquests moments perquè tenen altres dificultats no passa res, nosaltres anem avançant en aquests processos i, quan ells estiguin preparats, que s’incorporin i estic segur que s’incorporaran”.
    Bé, ara tenen més de cinc milions menys, més o menys els que costava el Thyssen. Tampoc anirà a “pidolar” l’alcalde a les administracions corresponents?

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies