La presentació de la plataforma AlertaSantFeliu ha omplert la sala d’actes de la Cambra de Comerç fins al punt que moltes persones s’han hagut de situar als passadissos durant un acte adreçat en principi als mitjans de comunicació però obert a la ciutadania.

L’acte ha anat a càrrec de la periodista Carme Casas, l’escriptor Toni Sala, el poeta i escriptor  Narcís Comadira i Ramon Gascons, en representació  d’Amics de Tossa i  de SOS Costa Brava.

La presentació ha anat a càrrec del periodista i escriptor ganxó Toni Sala, que ha fet aquest discurs que transcrivim íntegrament: 

“Bon dia en nom de la Plataforma Alerta Sant Feliu.
Els últims mesos s’ha disparat la preocupació a tota la Costa Brava pels disbarats urbanístics que s’anuncien: construcció de més de mil habitatges a la platja de Pals, prolongació de l’autopista de Blanes a Lloret de Mar, ciment a Cap Roig i Aigua Gelida, blocs d’apartaments a la Pineda d’en Gori de Palamós, urbanitzacions noves a la cala d’Aiguafreda de Begur, i a la Cala Morisca de Tossa, i una altra a Llançà en sol forestal… És a dir, un panorama apocalíptic.
Ens trobem en un moment semblant al que es va viure als anys seixanta i setanta del segle passat.
És a dir, un moment de transició política, d’enfonsament d’un sistema i en definitiva de desorientació governamental que s’aprofita per depredar el patrimoni comú, diguem-ne patrimoni paisatgístic, diguem-ne patrimoni urbà.
Volem fer d’entrada un petit incís per denunciar que aquest procés de destrucció urbana que afecta tota la Costa Brava s’acompanya d’un rentat de cara molt sospitós a través de la promoció, precisament ara, de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera. Ens podem preguntar quin sentit té promoure la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera precisament en el moment que es denuncien aquestes salvatjades urbanístiques.
Salvatjades que han arribat també a Sant Feliu de Guíxols, on ja podem veure uns primers desastres urbanístics increïbles. Per això un grup de gent, que esperem que cada vegada serem més, ens hem constituït en la Plataforma Alerta SantFeliu.

Alerta Sant Feliu vol defensar els valors socials, urbans, mediambientals, paisatgístics i culturals a Sant Feliu de Guíxols contra les agressions de tota mena que els destrueixin, desequilibrin o adulterin.
Alerta Sant Feliu vol fomentar tota mena d’activitats destinades a promoure l’autoestima i l’orgull per la nostra ciutat, i vol lluitar contra la turistificació ( és a dir, un model de ciutat que acaba expulsant la població local ), l’especulació urbanística i el model de turisme massiu tipus Lloret de Mar, model de turisme que, desgraciadament, sembla que  l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha començat a prioritzar.
Podria semblar que Sant Feliu s’havia deslliurat de la destrucció, però aquesta Alerta Sant Feliu de Guíxols vol fer visible i denunciar que la nostra ciutat entra de ple en la llista de disbarats d’aquest procés de destrucció de patrimoni públic.
En poques paraules, descurança per part de l’Ajuntament d’uns béns que ell mateix hauria de protegir, amb una finalitat de fons merament mercantil. La forma d’actuació deu ser la mateixa que arreu: es funciona per etapes i a base de fets consumats.

L’exemple més visible i alarmant l’hem tingut en la reurbanització del Racó de Garbí, que ens temem que s’ha convertit a hores d’ara en la punta de llança d’un procés que si no s’atura acabarà desfigurant tota la badia i segurament afectant tota la muntanya de Sant Elm.
L’Ajuntament va obrir el termini per les al·legacions al projecte de re urbanització del Racó de Garbí durant l’estiu, de manera que el termini d’al·legacions passés discretament. Així i tot, se’n van presentar una quinzena, que van ser desestimades en la seva immensa majoria.
Volem recordar que el partit que té l’alcaldia, Tots per Sant Feliu, s’havia presentat a les eleccions precisament amb el compromís de promocionar la participació ciutadana i transparència en les decisions de l’Ajuntament.
Es van ignorar les al·legacions i les protestes dels veïns, doncs, i la reurbanització del Racó de Garbí va tirar endavant. En el cas de l’estany, que ara en parlarem, es van fer actes per demanar que no es destruís i es van recollir més de dues mil firmes a favor de conservar-lo, que no van servir de res.
Hi ha cinc actuacions al Racó de Garbí que han afectat un patrimoni urbà irrecuperable:

PRIMERA. Una vegada començades les obres, es va veure que els oms de carrer, uns oms que per la seva posició arran de mar eren excepcionals a tota la costa, es van serrar sense contemplacions. És especialment greu perquè aquests oms estaven catalogats pel mateix ajuntament. Es van descatalogar d’un dia per altre, sense cap problema. Hi va haver protestes i recollides de firmes, però una vegada més es van ignorar. Els oms estaven catalogats, però es van serrar igualment.

SEGONA. Hi havia un estany amb un desmai, amb peixos, nenúfars i una escultura també catalogada. Aquesta escultura és una obra de Joan Rebull, un dels escultors catalans més importants del segle vint, que té obra al MNAC o al Reina Sofía, a més d’obra pública a l’Ajuntament de Barcelona o a dintre mateix del Palau de la Generalitat. La gent coneixia aquesta escultura com La Pepita, però en realitat representava la Costa Brava, i per això estava posada a la plaça Ferran Agulló, que és el nom de l’home que va batejar aquesta costa. L’estany va ser derruït també d’un dia per altre, sense cap mena d’explicació racional, fora de la intenció, amagada als veïns per part de l’Ajuntament, de convertir en terrassa turística una plaça pública amb un estany molt estimat per la població, un estany que recordava l’estany de El Desconsol de davant del Parlament. L’estany s’ha convertit d’un dia per altre en la terrassa d’un restaurant, és a dir, s’ha fet una privatització immediata de l’espai públic. Hi havia un estany, ara hi ha la terrassa d’un restaurant. S’ha seguit el mateix model que a la plaça del costat, que també està ocupada per un restaurant pizzeria, amb cobert i tot. Hi havia dues places públiques, ara estan ocupades per restaurants.
TERCERA. Durant aquestes obres, es va descobrir que la font del XIX que hi ha tenia una base de pedra de Girona. Tot i ser també una font catalogada, es va tapar a corre cuita aquesta base amb formigó.

QUARTA. S’han substituït uns fanals discrets i coherents amb el mobiliari de la badia per uns altres de gegants i excessius, sense cap estètica, més propis d’un aparcament que d’un passeig davant de mar. Aquests fanals envaeixen les cases dels veïns i són molestos pels mateixos visitants. Suposem que són per atraure turistes, però només cal comptar-los per veure la desproporció: són onze fanals amb un total de trenta-set punts de llum, en una línia d’uns 250 o 300 metres.
I CINQUENA. La reurbanització del Racó de Garbí va destruir tres balcons obra de Joan Bordàs i tota la barana del carrer. L’obra de Joan Bordàs, deixeble de Rafael Masó, és molt important per Sant Feliu. És la que dona la personalitat a Sant Feliu, amb edificis, arranjaments i mobiliari urbà exclusius. La destrucció dels tres balcons de la badia haurà servit per fer-hi una mena de graderia de formigó. Tant els tres balcons com la barana funcionaven a manera de bancs públics, que la gent feia servir per asseure’s. No n’ha quedat res, i és l’anunci del que segurament es pretén fer amb tota la badia. Convertir-la en terrasses.  En definitiva, d’un dia per altre s’ha convertit un dels racons més personals i peculiars de Sant Feliu i segurament de tota la Costa Brava en una terrassa com qualsevol altra.
I la nostra por és que això s’estengui per tota la badia. Perquè la destrucció del Racó de Garbí acabarà afectant tota la badia, que ara quedarà desfigurada, amb un calaix de formigó al final que en trenca la unitat.
La por d’Alerta Sant Feliu és que en realitat la reurbanització del Racó de Garbí només sigui la primera fase d’un projecte que vol convertir la badia sencera en un espai de terrasses i guinguetes privades. És a dir, eliminar els balcons i baranes de tota la badia. La reurbanització del Racó de Garbí ha disparat totes les alarmes per les intencions que delaten per part de l’Ajuntament, i ha tingut dues conseqüències:

La PRIMERA és que, vist com havien serrat els oms catalogats, immediatament es va témer per les alzines de la Rambla del Portalet. Resulta que al disseny de l’hotel nou que s’hi està construint, hi figuraven uns arbres diferents d’aquestes alzines.
Alternativa Verda va fer una acció d’alerta i la revista local Àncora va dur el tema a portada. Segons l’Ajuntament, mai hi ha hagut la intenció de tallar les alzines, però la veritat és que als dibuixos aprovats per l’Ajuntament les alzines ja no hi apareixien. Un problema que tenim amb el govern és la poca fiabilitat en les seves declaracions.
La SEGONA conseqüència de la destrucció del Racó de Garbí va ser que un altre partit, Guíxols des del Carrer, veient-s’ho a venir, va presentar una moció a l’Ajuntament instant-lo a protegir l’obra de Joan Bordàs, que, estranyament, no està catalogada. El catàleg de l’Ajuntament té molts forats: per exemple, no té catalogada la muralla medieval del port. Per altra banda, l’Ajuntament tampoc respecta el catàleg, tal com s’ha vist en el cas dels oms, la font o l’escultura de l’estany. La moció demanant protegir l’obra de Bordàs va ser votada per tota l’oposició, però el govern ( composat per TSF, ERC i PSC ) hi va votar en contra, i per tant els balcons emblemàtics de la ciutat i la barana de la badia continuen sense protecció.
La negativa de l’Ajuntament a protegir els balcons ens sembla que deixa clar el futur que els espera.
Però no n’hi va haver prou amb això, perquè al cap d’uns dies l’Ajuntament va declarar a través del seu regidor d’urbanisme, Josep Saballs, que encarregarien, citem literalment, “una revisió general de tot el catàleg de la ciutat perquè hi ha elements que estan avui dia protegits i que no té massa sentit que ho estiguin”.
És a dir: no ens demaneu que protegim el llegat de Joan Bordàs? Doncs ara us descatalogarem béns públics que de moment estan protegits.
A Alerta Sant Feliu ens preguntem quins elements d’un catàleg que en si mateix ja és ple de forats volen ara desprotegir, i per què. És un mal símptoma el que va passar fa pocs mesos al monestir, on es van descobrir unes ruïnes medievals i van ser immediatament tornades a enterrar, tal com ja es va fer amb la base de la font del XIX.
De fons, la pregunta que Alerta Sant Feliu voldria fer a l’Ajuntament és: com pot ser que els que haurien de vetllar per la protecció dels béns públics, històrics, paisatgístics i més estimats de Sant Feliu es dediquen justament a derruir-los? Perquè s’està deixant Sant Feliu en mans de la depredació?
Creiem que la resposta és, a banda d’una deixadesa que és conseqüència de la mateixa composició estranya del consistori – TSF, ERC i PSC: dreta i esquerra, independentisme i unionisme en un mateix equip de govern -, la intenció de decantar Sant Feliu cap a un model de turisme barat, és a dir, a base de terrasses i especulació immobiliària, feines de baixa qualitat i beneficis en mans de quatre. És a dir, depredació. Beneficis immediats a canvi d’hipotecar el futur. No cal insistir en els problemes amb què es troben ara ciutats com Barcelona o Lloret de Mar, que han optat per aquest model de turisme. Lloret de Mar per exemple és la ciutat catalana amb més places hoteleres després de Barcelona, i malgrat això és la tercera ciutat amb la renda més baixa de la província de Girona.
Alerta Sant Feliu vol advertir especialment sobre el model de ciutat cap on s’encamina l’Ajuntament. Ens fa por que en un termini de molt poc temps, Sant Feliu es trobi irreparablement abocada a la destrucció de la seva personalitat. És trist, però ens temem que l’abandonament en què actualment es troba el passeig (bancs desmuntats, terrasses sense criteri, plàtans morts de set, brutícia en general) no sigui el preludi d’una operació consistent a promocionar la primera línia de la badia destruint els balcons i la barana i omplint-la de terrasses.
Volem també fer notar que aquest model turístic es contradiu totalment amb el projecte del Museu Thyssen que si més no aparentment l’Ajuntament defensa. Ens preguntem com podem fer compatible la descatalogació i destrucció dels elements artístics i paisatgístics de Sant Feliu amb l’aposta per un museu de pintura catalana de primer ordre. No es veu la contradicció? Volem recordar que si la Baronessa Thyssen ha decidit portar aquí la seva col·lecció de pintura és perquè Sant Feliu manté una personalitat i uns valors paisatgístics que no es troben en altres poblacions, i ens temem que aquesta destrucció absurda de patrimoni cultural no acabi comportant la retirada del projecte del museu. Ens preguntem com es pot voler convertir Sant Feliu en una ciutat d’art al mateix temps que es destrueix el patrimoni artístic de la ciutat.
Un altre exemple de la desprotecció en què ens trobem davant d’;un model depredador de l’activitat urbanística són les obres de l’Asil Surís. El partit que mana a l’Ajuntament va prometre a les eleccions que l’engrandirien per poder atendre la gent gran de Sant Feliu, que es troba amb una falta de places. Però les promeses han comportat l’enderroc d’uns murs que també eren patrimoni històric. Les obres, a més, s’han fet durant l’estiu, cosa prohibida per la normativa municipal, però hi ha pressa per tenir-les acabades abans de les eleccions.
En definitiva, Alerta Sant Feliu vol defensar el patrimoni ganxó i fer-ho potenciant una virtut que per nosaltres és essencial, que és l’autoestima. Creiem que al fons de tot, més i tot que les ganes de fer diner fàcil destruint patrimoni, hi ha una problema seriós d’autoestima. Una ciutat que s’estima a si mateixa no destrueix la seva personalitat. Una ciutat amb amor propi no s’automutila. No es converteix en una ciutat provinciana, ni s’emmiralla en models fracassats.
A Sant Feliu, aquesta baixa autoestima ha arribat al punt d’;avergonyir-nos del nostre propi nom. Com a emblema de la conversió a un turisme barat, l’Ajuntament promociona el nom Guíxols en un intent absurd de substituir el nom de tota la vida, que és Sant Feliu o Sant Feliu de Guíxols, pel de Guíxols. Ha fet construir unes lletres infantils de colors per promocionar la marca, i els impresos publicitaris que surten de l’Ajuntament o que en deriven fan servir sempre el nom de Guíxols per comptes de Sant Feliu o Sant Feliu de Guíxols. És a dir, la desnaturalització i la poca autoestima de la ciutat arriba a nivells tan profunds com a la voluntat indissimulada de canviar-li el nom.
Alerta Sant Feliu anuncia que mirarà de tirar endavant accions per potenciar l’autoestima i evitar més desastres. No serà fàcil, perquè la maquinària propagandística de l’Ajuntament és poderosa, i cada vegada hi dediquen més esforç, però comptem que la difusió de les nostres idees poden ajudar a crear consciència del que estem a punt de perdre, i resistència.
La primera acció que avui mateix portarem a la pràctica és una mena de S.O.S als dos presidents de la Generalitat, que ara us llegirem. Fa poc, l’alcalde ha anunciat que es reunirà amb el president Torra per tractar temes de cultura. Nosaltres volem que tant el President Puigdemont com el President Torra siguin conscients del que està passant ara mateix a Sant Feliu, i dels perills que ens amenacen des d’un punt de vista cultural.
Per altra banda, demanarem també de ser presents en aquesta reunió. Alerta Sant Feliu compta entre els seus membres amb personalitats importants del món cultural català que poden aportar coneixement i suport en aquesta reunió que l’alcalde anuncia. No entendríem que es desestimés la seva col·laboració. També tenim previst redactar una declaració de compromís amb la defensa de l’obra de Bordàs i dels elements urbans catalogats de Sant Feliu de Guíxols. La idea és passar-la a tots els partits abans de les eleccions perquè la ciutadania pugui saber quins partits són sensibles als valors patrimonials i estètics de Sant Feliu de Guíxols i quins no.
A banda d’això, tenim previstes exposicions, conferències i tota mena d’actes que promoguin l’autoestima i el coneixement de Sant Feliu de Guíxols. Comptem entre nosaltres persones que han estudiat la història i la idiosincràsia de la ciutat.
Alerta Sant Feliu s’ha sumat també a la iniciativa SOS Costa Brava, perquè creiem que la destrucció de patrimoni públic està directament lligada a la destrucció de patrimoni paisatgístic.
Volem acabar fent notar que si d’un lloc no ens hauríem esperat aquesta involució cultural és de Sant Feliu de Guíxols.
Ens hi hem trobat com qui es detecta un mal lleig. Sant Feliu tenia al seu darrere una tradició artística i una consciència cultural de primer ordre. Gaziel va reflexionar-hi molt, i va prendre Sant Feliu de Guíxols com a model per com havien de ser les altres ciutats catalanes. Actualment, en canvi, fa tot l’efecte que el patrimoni cultural de la ciutat és vist per l’Ajuntament no com una riquesa que s’ha de protegir i estimar, i que aporta els valors que busquen els nostres visitants, sinó, tot el contrari, com una autèntica nosa. Ens falta orgull ciutadà. És molt trist haver-se de defensar dels que haurien de defensar-te, però amb aquest ànim neix aquesta plataforma.”

També us deixem una estampa de la carta que AlertaSantFeliu enviarà als Presidents Torra i Puigdemont: 

Després de molts anys d’intentar crear una delegació comarcal de l’Ens catalanista – fundat, entre d’altres, per Joan B.Cendrós i Lluís Carulla (fins i tot les primeres trobades prèvies es duien a terme a la casa que la família Cendrós encara conserva a la nostra Rambla Vidal)-, per fi l’entitat ha trobat un grup de persones de la comarca que, reunió rere reunió i poble a poble, han pogut desencallar la creació d’una junta -de moment, gestora- que porti les regnes d’Òmnium Cultural al Baix Empordà, ja que fins ara els socis de la nostra comarca depenien de les activitats que es feien a la delegació del Gironès.

Al final, el fet que a la nostra comarca hi hagi més de 800 socis de l’Entitat i que el moment que està vivint el país requereix moviment a tot arreu del territori català, s’ha assolit la constitució d’aquesta delegació comarcal que permetrà la realització i promoció de diferents activitats culturals en les nostres poblacions.

La presentació de la gestora tindrà lloc el divendres 16 de juny, a les 8 del vespre, al Teatre Municipal de Palafrugell, i comptarà amb l’assistència del president de l’Entitat, Jordi Cuixart, que junt amb el presentador Quim Lecina, explicaran el nou projecte a la comarca. En l’acte hi haurà també les actuacions de corals del Baix Empordà dirigides per Rafael Subirachs i de l’il·lusionista Xevi.

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d’història que treballa per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l’educació, la cohesió social i els drets nacionals de Catalunya, i té delegacions territorials a pràcticament totes les comarques catalanes, que treballen de forma autònoma. Organitza activitats culturals com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia o els Premis Sambori.

La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe.  L’edil va destacar que  l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.

Antonio Moreno Herrera, de nom de ploma Antonio M. Herrera, va ser professor de llengua i literatura espanyola de l’Institut Sant Elm entre els anys 1981-1986. Ara, 31 anys després, presenta un llibre de poemes escrit en aquell moment, que recull l’experiència personal i col·lectiva, les vivències emocionades i líriques d’aquells anys, en què va coincidir, entre d’altres, amb el professors Josep Maria Terricabras, Mercè Enrich, Jordi Sistach, María José Royo, Àngela Ribas i José Luis Mayo, director del centre durant 18 anys, a qui dedica l’obra, a ell i a Josep Vicente. Recordem que Antonio Moreno Herrera va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu un parell d’anys durant la primera legislatura de Vicente.

El poemari, amb el mateix pròleg que Antoni Puigverd va escriure en el seu moment, es titula La maravilla ensimismada (Kuiksàlia), i es presenta dijous 20 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’acte anirà a càrrec de José Luis Mayo i Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició, a més del mateix autor, i Christian T. Arjona,  l’editor del llibre, publicat per la jove editorial gironina Libros de Aldarán. D’altra banda, l’autor signarà llibres els dies 22 i 23 d’abril a la Fira de Sant Jordi, a la Rambla.

Antonio M. Herrera va néixer a Cantàbria i va passar l’adolescència a Àvila. Ha publicat Esa luz que el aire tensa (Valle de Corneja); Perfecta arquitectura, premi Flor de Jara 2015 de la Diputació de Càceres; Godayla al amanecer i Mirada a una mirada, dedicat al pintor Bronchú (tots dos escrits al poble valencià de Godella, on vivia), i a Rocafort, on viu actualment, A ras de suelo (Vicent Andres Estellés) i Estas rachas de marzo, premi internacional Fundació Antonio Machado 2010, de Cotlliure.

La seva experiència com a professor a diferents instituts de Catalunya i València li ha permès conjuminar en ell l’aire vulnerat de la poesia mística amb
la lúcida serenitat mediterrània.

El nou govern municipal de Sant Feliu és obert a totes les possibilitats per tal que el Museu Carmen Thyssen sigui una realitat. La voluntat de l’Ajuntament i del Patronat de la Fundació d’Art Pintura Catalana, la implicació de les institucions i la complicitat de la iniciativa privada ho podrien fer possible, almenys així ho va manifestar l’alcalde, Carles Motas, que no descarta el Monestir com a possible seu del nou museu. L’objectiu del govern és “sembrar la llavor” perquè el Thyssen sigui una realitat i es pugui equiparar als seus homòlegs de Madrid i Màlaga. “Anirem a buscar suport a Europa perquè no ens volem tancar a cap opció”, va dir l’alcalde. També va deixar entreveure una futura exposició, a la primavera, a l’Espai Carmen Thyssen en coproducció amb el museu Carmen Thyssen de Màlaga, subjecte als pressupostos municipals.

“Una nova mirada a la col·lecció Carmen Thyssen, cosmopolita i no pas de paisatge”. Així va definir la comissària de l’exposició, Pilar Giró, la nova mostra Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe que es va presentar ahir al migdia al Monestir. Giró va justificar aquesta nova mirada perquè la mostra “explica una història a través de la pintura i no la història de la pintura”. Segons la comissària, l’ Espai Carmen Thyssen es defineix com “un lloc on l’art llueix per ell mateix, i no en funció d’una cronologia”.

Aquesta exposició, la quarta temporada de l’Espai Carmen Thyssen, aposta per la pintura catalana equiparant-la als grans mestres internacionals. Des d’avui i fins el 18 d’octubre es podran veure obres de Modest Urgell, Gaspar Miró, Ramon Barnadas, Joaquim Pellicer, Ramon Sanvicens i Pere Pruna que no han estat mai exposades. En total, cinquanta-tres quadres i una escultura procedents del museu Thyssen de Madrid i del museu Carmen Thyssen de Màlaga.

L’Espai Carmen Thyssen ha presentat, també, una nova activitat gratuïta dedicada al públic més jove. El quadern de viatge proposa, a partir d’una selecció de quadres de l’exposició, un joc didàctic en què les ciutats i els canvis a través de la història en són les protagonistes. La visió de l’artista i el món del segle XXI units en una proposta lúdica que es completa amb la original cronologia a la sortida de l’exposició.

L’ Espai Carmen Thyssen també augmenta l’oferta de visites guiades pel públic familiar, un dels èxits de l’estiu passat.

A la roda de premsa de presentació de Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe, que va tenir lloc ahir al migdia al Monestir sota una sufocant calor i amb menys presència mediàtica del que era habitual, hi van participar l’alcalde Carles Motas, la baronessa Carmen Thyssen, el diputat de la diputació de Girona Albert Gómez, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura Antoni Baulida, Sílvia Romero, regidora encarregada de l’Espai Carmen Thyssen i la comissària de l’exposició, Pilar Giró.
Com a declaracions interessants, Baulida va dir que la Generalitat vol aproximar les relacions amb l’Ajuntament ganxó per tal que el Museu Thyssen sigui realitat i es pugui assentar la Col·lecció Thyssen a la nostra ciutat.

Tots per Sant Feliu (TSF) va presentar divendres a la Sala Las Vegas la llista que conforma la candidatura. Als tres noms ja coneguts de l’alcaldable Carles Motas, el segon Josep Saballs i la tercera Sílvia Romero, s’hi van presentar Josefina Cosp, Laura Aiguaviva, i David Oliveras, números 4, 5 i 6 respectivament.
La candidatura independent per encarar les eleccions del proper dia 24 es basen en la combinació d’experiència de govern, rigor a l’hora de fer oposició i un potent programa que la formació va exposar en l’acte, en el qual s’hi van aplegar unes 200 persones.
Motas va exposar els eixos del projecte de Tots per Sant Feliu, que són les persones, l’economia i l’entorn, amb la ferma voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Al projecte ja conegut de la reforma de l’Asil Surís, que convertiria l’antic geriàtric en una moderna residència amb un parc per oxigenar el barri, s’hi van sumar noves exposicions d’idees com ara l’empenta que volen donar a la zona esportiva de Vilartagues, ampliant el Pavelló Carles Nadal amb una nau polivalent per a entrenaments i organització d’actes ciutadans, així com noves pistes esportives a l’aire lliure.
Aquest desenvolupament a Vilartagues aniria acompanyat, segons Motas, de la creació d’una zona d’aparcament per alleugerir de cotxes els carrers del barri. Pel que fa al projecte de pàrquing soterrat que l’equip de govern pretén construir al passeig dels Guíxols, Motas considera que “és un projecte que compromet la ciutat durant anys i els ciutadans hi han de poder dir la seva”.
A part de tot això, la resta de l’equip de TSF va incidir en què Sant Feliu s’ha d’especialitzar pel que fa a model turístic. “La gent va a Platja d’Aro a comprar i a Palamós a sopar. Hem de fer que hi hagi un motiu per venir a Sant Feliu”, va instar Romero.
Les crítiques a l’equip de govern actual van aparèixer, tot i que Motas dóna per superat un període en què “l’alcalde, en comptes d’anar aprovant pressupostos que entraran en vigor després de les eleccions, hauria d’anar recollint el despatx”. Els independents estan esperançats en obtenir un bon resultat basat en el vot útil malgrat que es presenten moltes llistes.

Els socialistes guixolencs van presentar ahir a la tarda a la Plaça Salvador Espriu la llista amb què es presentaran a les eleccions municipals del 24 de maig. La candidatura és una mescla d’experiència i joventut, amb per persones que hi participen per primera vegada i d’altres d’àmplia trajectòria política.

La del PSC és una candidatura “compromesa en demostrar que una altra ciutat és possible” i que vol aportar noves idees sobre com entendre i fer la política local per millorar i donar més valor a la ciutat d’avui. Una candidatura que també planteja “noves formes de gestió pública per avançar després de la crisi viscuda els darrers anys, que ha deixat moltes persones en situacions socials i laborals insostenibles i que ha reforçat la falta d’oportunitats dels guixolencs”.

El PSC ofereix “un equip divers i obert al diàleg que entén Sant Feliu de Guíxols com un tot i on tothom ha de gaudir de les mateixes oportunitats, sigui quin sigui el seu barri de residència o la seva situació familiar o social”.

La candidatura pretén innovar en l’administració local, amb una política de servei a la ciutadania, amb proximitat, transparència i amb la coresponsabilitat dels veïns. “Entenem que la política ha de ser la suma de les millors idees i les millors decisions i que beneficiïn a la majoria i no només a uns quants”, apunten.

“El socialisme guixolenc ha lluitat, lluita i lluitarà per realitzar un horitzó ciutadà molt més just i equitatiu, on s’impulsi el progrés de la ciutat i on ningú sigui exclòs”. Aposten, per tant, per una igualtat d’oportunitats real. “El Guixols 2025 serà així amb el treball i la voluntat dels ganxons”, conclouen.

Aquest divendres la CUP va exposar a la Casa Irla la seva candidatura de cara a les properes eleccions municipals. Andreu Ferrer, número dos de la llista, va presentar als assistents la nova formació, tot convidant a tothom a formar part de les seves assemblees: “La base de la CUP és que la gent vingui a les assemblees i participi, fer pressió si entrem a l’Ajuntament i poder incidir”. Ferrer va justificar l’arrencada d’aquest projecte en el que va qualificar com “l’evidència de què la gent està farta de veure com es reparteixen els diners des de l’Ajuntament”. Hi ha una bretxa, segons va expressar, que “s’eixampla a mesura que ens allunyem de la primera línia de mar”.
Oscar Simón, número vuit a la llista per Barcelona, va participar a l’acte per donar suport a la candidatura ganxona. En el seu discurs va defensar la seva adhesió a les CUP com una manera de “passar de la protesta a la proposta”. Simón va mostrar-se crític amb els partits que aixequen la bandera de la transparència sense més propòsit que el de fer campanya: “amb això no n’hi ha prou, la transparència no ho arregla tot si no pots canviar les estructures”. Simón va tancar el seu discurs defensant les estructures del seu partit: “ser de la CUP no depèn d’un carnet, vol dir treballar a les AMPES, associacions excursionistes, d’esport,… I des del municipalisme es pot fer un país ben diferent”.
La resta de l’esdeveniment va consistir en fer una petita pinzellada dels punts clau que conformen el programa de la CUP (Joventut, problemes socials, habitatge i feina). Aniol Negre, número tres, va parlar de la joventut i va proposar la creació d’un ateneu popular per fer front a les mancances tant d’espais públics com per augmentar i dinamitzar espais pels joves. Andreu Ferrer va parlar de l’habitatge, i en primer lloc va oferir tot el suport del partit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Va instar a l’Ajuntament a que complís la llei de l’habitatge, segons ell, “signada però sense posar-hi cap mena d’esforç”. Ferrer va fer una crítica directa a l’Ajuntament acusant-lo de tenir simpaties amb Adigsa i Incasol, i de “permetre que aquestes empreses s’aprofitin dels pocs recursos de la gent per endossar-los lloguers en aparença barats i que amaguen despeses ocultes”.
Seguint amb un to de protesta, Abdenabi Hamoudan va pronunciar un discurs queixant-se de la dificultat que tenen els immigrants per poder assolir la nacionalitat i va acusar Espanya de no aplicar la llei i de depreciar a les persones que vénen de fora. Tot i no tenir la nacionalitat, Hamoudan figura a la llista de la CUP com a número vuit.
Joan Fernández, el número cinc, va parlar de treball, tot destacant la precària situació de Sant Feliu pels parats i l’elevada taxa d’atur juvenil. Es van proposar mesures com la de municipalitzar serveis, per d’aquesta manera “millorar les condicions dels treballadors”.
Elena Delgado, proposada en consens per l’assemblea, va qualificar la situació actual d’insostenible. Va parlar de la seva pròpia situació, dificultosa en alguns moments. “Molts dels que estem aquí fa uns anys hauríem dit que érem classe mitjana. Ara ja no ho podem dir”. Va admetre que havia entrat a la CUP després de veure que “la política no està feta per les persones, sinó per uns quants. Ho hem de canviar pels nostres fills”. Delgado va llençar consignes clares: transparència, polítiques socials, voluntat política per canviar les coses, i treballar molt i des de baix.

Aquesta tarda de dijous, a la sala de conferències del Monestir, a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació d’un llibre útil pensat per a les famílies i cuidadors de malalts de demències i Alzheimer, “Adiós a las mariposas”. Junt amb l’autor, Secundino López, hi assistirà el Secretari d’Universitats i Recerca, Sr. Antoni Castellà

Les demències, i en especial l’Alzheimer, són unes malalties molt esteses que, dissortadament, afecten un nombre important de persones i de les quals no sempre tenim coneixements, eines o recursos per tractar les persones que les pateixen.

Sovint ens preguntem de quina forma podem ajudar, quina és la millor manera de tractar-los, com es pot detectar de forma precoç, quins hàbits podem intentar inculcar en la gent que hi està caient (alimentació saludable, exercici físic…)

El doctor Secundino López, cap de Neurologia de l’hospital Josep Trueta de Girona, ha escrit darrerement el llibre “Adiós a las Mariposas”, i aquesta obra és útil i clara, pensada molt especialment a les famílies i cuidadors, amb explicacions entenedores per a tothom.

Uns minuts escoltant el doctor, o la lectura del seu llibre, posen de manifest que hi ha moltes formes d’ajudar aquestes persones. Des del respecte a la independència del malalt, passant per un coneixement profund de la malaltia, que ens portarà a tractar amb el respecte merescut la persona malalta. De ben segur, a partir dels coneixements adquirits pels propis metges, tindrem com a cuidadors i com a família una forma d’actuar més precisa. La detecció, si pot ser de forma precoç, i el coneixement de com evoluciona la malaltia, poden aportar eines útils per tal de mirar d’alentir el creixement de la demència. Tota experiència és positiva quant a salut.

El cap de llista de CiU i actual alcalde,  Joan Alfons Albó, va presentar divendres el seu nou equip que aspira a mantenir l’alcaldia, amb algunes novetats en els primers llocs de la candidatura, com ara l’arquitecte tècnic i director del Museu de la Joguina Tomàs Pla (número 3) i la presidenta de l’Associació de Comerciants Centre Ciutat, Marian Bretones (número 9). Al número 2, Albó hi tindrà novament una dona, Dolors Ligero, que aquesta legislatura ha portat el Pla de Barris i l’economia de l’Ajuntament. El representant més destacat d’Unió serà l’empresari i expresident de l’AD Guíxols Emili Vilert, que estarà al número 5.

Magda Lupiáñez (4), Francisco Cárdenas (6) i Quimet Clarà (8) són els altres membres de l’equip de govern actual presents entre els deu primers de la llista. Carme Quero i el jove independentista Marc Franquesa completen els deu primers noms. De la resta, “gent popular i coneguda”, segons l’alcalde.

Durant els parlaments, Albó va reconèixer especialment la gran feina feta pel doctor i actual regidor Pau Casals, que no repetirà en aquest mandat. En concret, li va elogiar la tasca feta fent créixer el Museu i el Monestir, dotant la ciutat d’una sala de congressos. També va destacar la feina de Pilar Giró fent més visible l’Espai Thyssen i va destacar l’experiència gestora de Vilert per encomanar-li la regidoria de serveis.

En definitiva, una llista plena de contrastos, amb gent d’edat avançada i joves en la vintena, amb gent amb molta experiència en el món polític i gent totalment novella, gent molt formada i gent “del carrer”.

L’actual alcalde, que abans de començar l’acte esperava els assistents a la porta de la Sala Las Vegas mentre cares joves i guapes donaven el tríptic informatiu, va agrair l’aportació dels regidors socialistes a un govern que ha consensuat totes les decisions, sobretot la de Juanjo García, present a l’acte.

Albó va donar alguna pinzellada del programa electoral que estan ultimant, amb el qual vol potenciar les ajudes per millorar comerços, una rebaixa de l’IBI, l’amfiteatre i la marina seca del port, el controvertit pàrquing al passeig i la segona exposició anual a l’Espai Thyssen en temporada baixa.

La presentació del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut va tenir lloc dissabte al migdia a la Sala d’Actes del Monestir. El recull, dels tècnics de l’Arxiu Municipal Maria Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell i editat per Efadós, repassa en unes 150 fotografies rescatades dels fons municipals des de 1880 fins a mitjans anys 80 del segle XX.
L’acte va tenir com a eix principal la memòria del recentment desaparegut doctor Joaquim Molas i l’alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, en presència de la seva vídua, va regalar-li un ram de flors per finalitzar l’acte.
Maria Àngels Suquet va explicar la intenció que hi ha rere la publicació d’aquest recull i allò que el fa especial, com ara que totes les imatges són en blanc i negre i cerquen sobretot “coses que han canviat molt en poc temps”. D’entre les imatges: la riera del monestir sense cobrir, la platja plena de roques i barques, el carrilet o les referents al boom turístic, com ara els primers banyistes, les casetes de bany, els creuers…
La directora de l’arxiu també va emfatitzar la voluntat de reflectir-hi l’activitat humana i els oficis tradicionals, com ara els vinculats a la indústria surera, els carreters o els venedors de peix a la rambla.
El cantautor i periodista local Josep Andújar va llegir el pròleg del llibre, fet per Joaquim Molas, i va explicar a grans trets l’amistat que els unia ja que el filòleg passava, des de feia dècades, llargues temporades a Sant Feliu, ciutat a la qual estimava i amb la qual col·laborava sempre que podia. Per això Suquet va demanar-li fer el pròleg del llibre, i “li va fer il·lusió”, com ella mateixa va recordar. Per desgràcia, un cop fet el pròleg, passats uns dies el seu estat de salut va empitjorar i finalment va morir.

La vídua de Molas, però, va fer arribar a l’arxiu un text que l’escriptor va aconseguir refer a partir d’un article seu a la revista Gavarres per commemorar el 50è aniversari de la mort de Gaziel. El text repassa magníficament tot allò que el temps ha anat esborrant dels carrers guixolencs.

Abans d’acabar, Marc Auladell va remarcar que el llibre pretén “estimular la interacció entre generacions”.

El llibre es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada de Sant Jordi.