La Policia Local de Sant Feliu ha rebut dues multes de 200 euros cadascuna, imposades pel propi cos policial ganxó, pel motiu que dos vehicles del cos no han passat la ITV i un d’ells circulava pel municipi.

Segons el rotatiu Diari de Girona, un agent hauria vist el cotxe, que no porta els logotips del cos, circulant dijous pel Passeig Rius i Calvet.

El cap de la policia Josep Miñarro assegura al diari que “la plantilla ja sap que aquests vehicles no es poden fer servir”, però aquest dijous s’hauria utilitzat un dels dos vehicles “com a fet excepcional”.

Els dos vehicles, un cotxe i una furgoneta, haurien d’haver passat la ITV la passada primavera, però no ho han fet “per manca de diners”, segons el cap de la Policia. 

Les sancions, si es paguen amb celeritat, podrien reduir-se en un 50% del seu valor. 

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques, denuncia que a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols es viuen contínues irregularitats.

En concret, el sindicat va interposar diverses denúncies davant Inspecció de Treball per riscos psicosocials en l’Ajuntament, que a l’octubre de 2017 foren admesos per Inspecció, requerint l’Ajuntament, de forma immediata, a “prendre les mesures oportunes establertes en l’avaluació de riscos, l’elaboració d’un protocol de resolució de conflictes, la integració en els protocols de treballadors especialment sensibles i la vigilància de la salut després d’una baixa prolongada de l’estat psicològic dels treballadors”. Unes mesures que, a dia d’avui, i segons el Sindicat, no s’han aplicat, fent que la situació hagi empitjorat. 

El CSIF també denuncia, en una nota de premsa, que des de setembre de 2015, l’Ajuntament té habilitats, amb caràcter transitori de les funcions assimilables, un sergent de la Policia Local com subinspector i un caporal com a sergent. Uns nomenaments que s’haurien d’haver revocat, ja que havien de ser efectius fins el reingrés d’un dels dos inspectors que hi havia i  que finalment va ser baixa per comissió de serveis. 

Aquestes habilitacions es van fer atenent el conveni col·lectiu de l’Ajuntament ganxó, que estableix que “es podrà encomanar a un treballador l’exercici de funcions corresponents a una categoria superior, de manera temporal i rebent la diferència retributiva”, i també de la Llei de Coordinació de les Policies Locals de Catalunya que diu que “l’alcalde ha de designar, entre els membres de major graduació, la persona que ha de substituir al cap del cos en els casos d’absència d’aquest”; però el CSIF denuncia que aquest no és el cas de Sant Feliu, en què ja hi ha un inspector legalment nomenat, Josep Miñarro, que és el legítim cap de la Policia Local de Sant Feliu; i que per tant, no ho seria el sergent el qual l’Ajuntament vol posar com a cap quan ja hi ha un superior jeràrquic. A més, també asseguren que la plaça de subinspector no consta a la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament.

El sindicat alerta que la cap de recursos humans de l’Ajuntament reconeix que no existeix cap decret d’habilitació del suposat sotsinspector i reconeix que el suposat nou sergent queda deshabilitat i que, per tant, hauria de retornar a la seva plaça de caporal,  però aquesta persona “a dia d’avui continua actuant i cobrant com sergent, tot i estar deshabilitat”.

Segons el CSIF, tant la regidora de personal com el regidor de la Policia Local “no només han permès que aquesta situació heretada es mantingués, sinó que premien al presumpte sotsinspector amb la Prefectura de la Policia Local retirant a segona activitat l’únic inspector en funcions, el Sr. Miñarro, quan la segona activitat no està regulada ni es compleixen els requisits necessaris”. A més permet al sergent “premiat” portar els galons de sotsinspector, “quan no ha passat cap procés selectiu ni legalment pot portar aquests galons”. “Tot això provoca que el Cos de Policia Local de Sant Feliu estigui mal dirigit, amb ordres contradictòries i amb greus casos de riscos psicosocials”, alerta el sindicat policial.

CSIF també denuncia l’alt interinatge dins l’Ajuntament i reclama una ampliació de la plantilla, ja que moltes vegades no arriben a cobrir els serveis mínims. “El nombre d’interins és desorbitat i desproporcionat respecte dels funcionaris de carrera, cosa que provoca que hi hagi patrulles formades només per interins als quals se’ls proporciona el material operatiu més obsolet”, segons declara Rafa Sánchez, president de CSIF Girona.

CSIF exigeix a l’Ajuntament de Sant Feliu que prengui immediatament les mesures oportunes per solucionar aquests problemes i que es depurin les responsabilitats que procedeixin en dret.

L’Equip de Govern ha arribat a un acord amb la plantilla de la Policia Local que desencalla la problemàtica del càlcul dels complements salarials de la plantilla, una qüestió que portava de corcoll els governants des que van començar l’actual mandat, ja que els tècnics encarregats de l’afer varen trobar elements que eren considerats com a qüestionables en el càlcul del complement que percebien els policies mensualment, uns 400 euros per allargar la jornada de 35 a 40 hores setmanals, que resultava massa elevat donat que els funcionaris públics treballen 37,5 hores a la setmana per decret estatal. El govern va plantejar que els agents fessin 42,5 hores setmanals per cobrar el plus.

Aleshores, el govern local va decidir treure aquest complement atenent els informes tècnics, fet que va provocar que els representants sindicals dels agents portessin el cas als tribunals i que, en primera instància, el jutge donés la raó al Govern local.

Amb la finalitat de superar aquesta situació, ara s’ha arribat a un acord satisfactori per ambdues parts i que permet avançar en la millora de la situació laboral del cos de la Policia local. L’acord actual (que es ratificarà al ple d’aquesta nit), ha estat subscrit la majoria de la plantilla i s’articula en dues aportacions fonamentals: una adequació singular dels llocs de treball que afecta el complement específic per cada agent i un complement específic funcional de 143,6 euros mensuals per prolongar la jornada de 2.5 hores addicionals a les 37.5 hores setmanals de treball efectiu. Aquest complement té caràcter voluntari, no consolidable, condicional i previsible.

Millores per a la seguretat dels ciutadans

La idea de l’Equip de Govern és modernitzar i millorar els serveis de policia local per satisfer les demandes i necessitats ciutadanes en matèria de seguretat. Així, s’han anat fent petits passos com l’increment de plantilla i noves armilles que ja s’han comprat i estan pendents de ser servides, nous vehicles, armes reglamentàries i la ja anunciada instal.lació de càmeres de seguretat a la ciutat. La inversió ja està aprovada al pressupost municipal.

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va desestimar la setmana passada el recurs que un agent de la Policia Local va interposar contra la retirada dels 401,50 euros mensuals que fins aquest mes de febrer cobrava la plantilla en concepte de prolongació de jornada, segons anuncia el Diari de Girona. L’equip de govern va justifica la retirada d’aquests diners perquè els agents en realitat no feien aquestes hores. Ara, el jutjat contenciós administratiu ha desestimat la demanda que va interposar aquest agent perquè «el complement que ens ocupa no pot ser considerat consolidable, depenent la seva percepció de la realització efectiva de la prolongació de jornada». EL sindicat CSIF ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència.

Aquest no és l’únic procediment judicial obert per aquest motiu. De fet, sncara queda pendent la vista pel recurs presentat per 25 companys més, un judici que no es podrà fer fins que aquest primer sigui considerat com a ferm.  La demanda desestimada es fonamentava en el fet que l’annex de la Policia Local al conveni col·lectiu estableix que el concepte de prolongació de jornada es convertirà en complement específic funcional del seu sou; a canvi, els agents rebutjaven participar en l’actualització de la valoració dels seus llocs de treball.

La sentència exposa que els agents sostenen que tenen «dret a cobrar el complement a pesar que només es realitzi la jornada ordinària de treball». La magistrada, però, argumenta la desestimació amb l’article 26.3 de l’Estatut dels Treballadors, que «estableix com a principi el caràcter no consolidable dels complements salarials vinculats a un lloc de treball, si no hi ha un acord contrari». En aquest sentit, la sentència posa de manifest que en el cas de Sant Feliu «no consta que existeixi un acord (…) en el sentit de seguir abonant el complement de prolongació de jornada, encara que no es realitzés aquesta prolongació».

La polèmica que envolta constantment la Policia Local, l’Ajuntament i delegats sindicals s’ha vist incrementada aquests darrers dies per un fet que ha començat a córrer per la xarxa. Es tracta d’un agent i delegat sindical, Toni Sánchez, que ha publicat que  la policia va retornar el cotxe, sense pagar la multa corresponent,  a una treballadora municipal, mentre que altres conductors no s’escapen de pagar. Sánchez va més enllà, ja que aquesta treballadora, segons ell, “és de les que està d’acord que als policies locals els treguin els 400 € famosos” i que qui va donar l’ordre de retornar el vehicle sense pagar comet “presumpta prevaricació i tràfic d’influències”.   Mentrestant,  el cap de la Policia Local, Josep Miñarro, va exposar al regidor Jordi Vilà (ERC) que “és una pràctica habitual arxivar les denúncies quan la prohibició d’estacionar és provisional”.

Miñarro va explicar al Diari de Girona que dilluns al matí es van retirar set vehicles aparcats al passeig del Mar per fer espai als camions de TV3 que aquesta setmana han estat gravant el programa Divendres, senyalitzant la prohibició provisional d’aparcament. Sis dels propietaris van retirar el cotxe pagant la grua però la setena, una treballadora de l’Ajuntament i també delegada sindical, afirmava que el tenia ben estacionat. Aleshores, Miñarro va ordenar l’entrega del vehicle a la dona sense pagar la grua.

El cap afegeix que aquesta és una pràctica habitual ja que a vegades aquesta senyalització canvia de lloc o els conductors no la veuen.  Miñarro, però, apunta que si els altres conductors que van retirar el cotxe i van abonar la grua presenten un recurs, la denúncia quedarà arxivada i se’ls retornarà l’import de la grua. Una pràctica que el cap diu que està avalada judicialment.

Segons publica Diari de Girona, l’Audiència de Girona ha arxivat les diligències que el jutjat d’instrucció número 1 de Sant Feliu va obrir arran d’una denúncia penal que un agent de la Policia Local va presentar contra l’anterior regidor del cos, Francisco Cárdenas; el cap de la policia Josep Miñarro; el que va ser el segon comandament Albert Brunet; un altre agent amb qui el denunciant es va disputar una plaça de caporal; l’anterior alcalde Joan Alfons Albó i el secretari municipal.

Amb les diligències prèvies, Cárdenas va ser citat a declarar davant el jutjat d’instrucció de Sant Feliu en qualitat d’imputat per un presumpte cas d’assetjament laboral contra el denunciant, Enric Rodríguez. També va imputar l’inspector Albert Brunet i un agent policial pel mateix afer. Aleshores el jutjat va imputar el cap policial de Sant Feliu per un presumpte incompliment de l’obligació de perseguir delictes. Ara, el cas ha quedat tancat amb l’arxiu declarat pel jutjat d’instrucció i confirmat per l’Audiència que, en una interlocutòria del passat 29 d’abril, exposa que la denúncia del 25 de juliol de 2014 «pateix, al nostre parer, certa manca de concreció ja que només s’hi expliquen quatre fets objectius: que el denunciant va demanar a l’Ajuntament l’activació del protocol d’assetjament i no li van fer cas; que l’Ajuntament s’ha negat a complir una sentència (…) que el reposava com a caporal habilitat de la Policia Local; que el juliol de 2011 els senyors Cárdenas i Bonet li van imputar uns fets que mai havien succeït i pels que mai va ser sancionat; i que se li ha negat el torn de nit, tot i tenir malalta la seva dona».

D’aquests quatre punts, les diligències practicades en instrucció mostren, segons els magistrats, que l’Ajuntament no va activar el protocol d’assetjament perquè «va considerar que el seu era un problema de caire laboral, i es va intentar resoldre per la via de la mediació»; l’Ajuntament va reposar el denunciant com a caporal habilitat després de la sentència, fins que va ser cessat al ser ocupada la vacant interna; el foc del 3 de juliol de 2011 a la porta de l’Ajuntament va tenir lloc, motiu pel qual es va obrir una informació interna de la Policia Local als agents que hi van intervenir, entre ells el denunciant, i que es va acabar arxivant; i l’assignació dels torns de nit «és potestativa del cap de la policia, que escull en cada moment els agents que considera més adients per la tasca».

Els magistrats entenen que «no hi ha indicis de la comissió de cap delicte» i que els fets denunciants no són prou greus com per ser considerats assetjament, alhora que «cadascuna de les actuacions objecte de denúncia sembla tenir una justificació lògica, diferent de la intenció vexatòria que el denunciant li atribueix». Amb aquest raonament, l’Audiència descarta la presumpta comissió dels altres dos delictes que s’imputaven: desobediència i omissió del deure de perseguir delictes.

A més, els magistrats destaquen que, si l’agent patia assetjament, «resulta contrari a tota lògica» que els seus superiors «no aprofitessin una ocasió tan perfecte per als seus plans com va ser que el senyor Rodríguez perdés la seva arma» per sancionar-lo. De fet, afegeix la interlocutòria, ni se’l va sancionar ni reassignar a una altra àrea sense armes; «ans al contrari, davant la negativa de l’alcalde a assignar-li una arma de forma temporal, els seus caps hi van insistir» perquè li n’atorguessin una. Els denunciats no descarten reclamar per vulneració del dret a l’honor.

Un agent de la policia local va resultar ahir ferit durant un acte de servei mentre intentava detenir uns lladres. Els fets van tenir lloc pels volts de les cinc de la matinada. Una trucada alertava que se sentien uns sorolls dins la nau de Destilerías Bonet, al carrer del Mall. Fins allà es van desplaçar patrulles de la policia local i dels Mossos d’Esquadra. Quan van arribar, els lladres continuaven a dins, és per això que els agents es van col·locar estratègicament. En un moment de l’operatiu, els lladres van intentar fugir per una de les entrades, moment en què el policia en va poder atrapar un. Però automàticament al darrere seu van aparèixer dos lladres més. Entre tots tres van tirar a terra l’agent, que va ser agredit i es va fer mal a la cama, fet que li va impedir poder evitar que s’escapessin els lladres. Fins al lloc es va desplaçar una ambulància del SEM, que va traslladar el policia fins a l’hospital de Palamós, on li van diagnosticar un trencament de la tíbia a l’altura del genoll.

Pel que fa als lladres, un total de 4, van fugir i van abandonar el vehicle. Dins hi havia una llança tèrmica –utilitzada habitualment per obrir caixes fortes– i documentació. De moment, els agents ja han identificat un dels lladres, que seria veí de Barcelona i de nacionalitat marroquina.

Segons hem pogut saber, els lladres era el segon dia que entraven a les oficines de l’antiga destil·leria -ara magatzem de distribució de begudes-. El primer dia haurien dissenyat l’operació per rebentar la caixa forta i el següent dia, amb tots els estris, l’haurien rebentat. Per sort, l’alerta va impedir que els lladres haguessin tingut temps suficient per poder perpetrar el delicte totalment. L’agent de policia local -l’únic que hi havia de servei a Sant Feliu aquella nit- va ser qui en va sortir més malparat.

L’any 2006-07 va canviar la guerra convencional, tal com la coneixem. Actualment, hi entren les tecnologies, les xarxes socials, petits grups armats que capten natius de la zona per a què puguin treballar per a ells. Tot ai`xo ve en conseqüència dels fets que van passar al 2006 a la guerra d’Israel. D’aquests nous conflictes se’n diuen Conflictes Híbrids, i per això, Tribuna Ganxona s’ha trobat amb Francesc Igualador, analista en seguretat i conflictes híbrids, que ens ha respost algunes de les preguntesmés comuns en el tema del terrorisme.

S’ha de tenir por?
No, jo crec que no s’ha de tenir por. Sant Feliu és una ciutat bastant assenyada, i el que ha passat a París és un tema puntual.

Sempre s’ha dit que, dins l’estat espanyol, Catalunya és un dels “punts calents”.
Sí, Catalunya i les zones de Ceuta i Melilla són punts on hi ha una base de persones amb força ideològica, que estan aposentades i tenen les seves ramificacions a nivell europeu i internacional Això ho hem pogut veure a través de les últimes detencions i investigacions que les forces i cossos de seguretat de l’estat estan duent a terme.

Per què?
Catalunya és un punt geoestratègic dins de la península ibèrica, ja que tenim França i, per tant, Europa a davant. Hi ha molt bones comunicacions i és la porta del Mediterrani.

Quin nivell d’alarma hi ha ara mateix?
Des d’ara fa un any, després dels atemptats de Charlie Hebdo, estem a nivell 4.

I el nivell 4 què implica?
Doncs implica reforçar les mesures de seguretat a llocs estratègics de punts de comunicacions (aeroports, estacions…), on hi ha molt de volum de persones. En definitiva, llocs on hi ha un risc d’atemptat. Es reforça bastant als aeroports i als punts fronterers, per intentar que persones d’altres països, com el cas de França, puguin venir a parar aquí a conseqüència dels atemptats que hi ha hagut.

Quin seria el perfil d’un jihadista?
El perfil de la persona que trobaríem aquí, a la part occidental i europea, se’l coneix com “El lobo Solitario”. És una persona que tan pot utilitzar un kalashnikov, com amb un ganivet o un vehicle. Busca un ressò molt mediàtic de les seves accions. Moltes vegades no estan connectades directament amb el grup terrorista, són petites cèl·lules. Alguns tenen el recolzament d’altres persones, però normalment actuen sols.

Què busquen amb les accions?
Sobretot, un atac frontal a les democràcies, al món occidental tal com el coneixem nosaltres. I especialment, que tinguin molt de ressò cap al mal que fa el que representa el món occidental. Això es pot donar en grans capitals i ciutats.

Com es busquen els nous adeptes?
Els capten a través del seu entorn social, del seus amics o ja detecten persones que tenen una certa debilitat, un cert problema social. Poc a poc, es van guanyant a aquestes persones.

En la lluita contra el terrorisme, sabem que hi treballa la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra,etc, és a dir, policies a gran escala. Però, com hi pot ajudar la policia local?
La Policia Local fa una gran tasca, sobretot en passar informació als diferents cossos policials que hi treballen. Un exemple de la seva feina el trobem en quan es fa l’entorn escolar, veus una persona que professa aquesta religió, i cada vegada va canviant el seu aspecte. Aquesta persona es sol aïllar, canvia la seva indumentària, alguns es deixen barba, altres no. Però ja detectes que aquesta persona es va aïllant del seu propi entorn de la religió musulmana. Llavors ja detectes aspectes físics , que et fan sospitar que aquesta persona pot professar la part més radical de la religió. D’altre banda, aquestes persones són cada vegada més acurades i canvien sovint el seu aspecte per no aixecar sospites.

És a dir, dins d’una comunitat musulmana com la de Sant Feliu, no és fàcil que hi hagi casos.
Jo crec que no. Aquí a la ciutat la gent està molt ben integrada, es veu al dia a dia. De fet, penso que si els mateixos musulmans veiessin alguna persona té algun rebuig cap al món occidental, o pot ser una persona clau a les xarxes socials on s’està fomentant el jihadisme, ells mateixos ho posarien en coneixement de les forces policials.

Aquest és un dels temes que més preocupen a la gent. Hi ha la sensació que, entre musulmans, no es delatarien, per més que ells estiguessin en contra del terrorisme.
Jo crec que no és així, que el que fan és col·laborar. Ells no deixen de ser víctimes, perquè si hi hagués una petita acció causada per una persona de la seva comunitat, ells també quedarien dolguts, es sentirien traïts per aquella persona. Jo crec que tan ells, com la resta de ciutadans, col·laborarien si tinguessin una petita idea de que algú pot estar proper al jihadisme.
Per a això, el Ministeri de l’Interior ha posat un telèfon (900 822 066) on les persones anònimament, poden trucar informant d’alguna sospita o indici. També hi ha un web on es pot enviar informació de manera anònima (Stop-radicalismos)

Està preparada la policia local per a detectar casos?
Sí. Les policies locals son la primera peça, estan al carrer treballant. Després es passa la informació als cossos especialitzats. La Policia Local és la policia comunitària que viu el dia a dia amb el ciutadà, és la primera pedra angular dels cossos i forces de seguretat.

Entrevista realitzada per Laia Bodro i Vanessa Luque

Uns 30 agents de la Policia Local van concentrar-se ahir a les sis de la tarda davant l’ajuntament per mostrar el seu rebuig al que consideren un atac de l’equip de govern (TSF, ERC i PSC) pel cas de les hores treballades i l’increment del sou per la prolongació de la jornada. La trobada, que va tenir lloc simultàniament a l’encesa dels llums de nadal que es feia al mateix lloc, va ser feta en dos torns ja que els Mossos d’Esquadra van comunicar-los que, en no tenir permís per fer una concentració, havien de ser menys de 20 agents a l’hora.

Quant a la concentració, posa de manifest que la relació entre l’equip de govern i la Policia Local és tensa. Certs agents pensaven que el canvi de govern el passat juny permetria millorar les relacions, però no ha estat ni de bon tros així i, malgrat el poc temps transcorregut des que el nou govern va prendre possessió, la setmana passada els sindicats de CCOO, UGT, CSIF i SPPM-CAT ja van demanar la dimissió del regidor del cos, Jordi Vilà (ERC), al qual retreuen no haver desencallat temes, com ara el de personal o de les armilles antibales, que fa anys que s’arrosseguen. De la prolongació de jornada, els sindicats sostenen que l’increment de sou que comportava es va incloure al seu complement específic per conveni.

Les tres seccions sindicals representades al cos –CCOO, UGT i CSIF-SPPM– sostenen que a finals de l’any passat, dins del nou conveni municipal, es va acordar que el complement anterior de 400 euros –per prolongar la jornada funcionarial fins a les 40 hores setmanals i poder cobrir els tres torns diaris de 8 hores, per comptes de les 7 antigues o les 7 i mitja actuals– s’ha de consolidar com a complement específic, una concessió que van obtenir renunciant a participar dels 200.000 euros addicionals que es van repartir entre la resta de la plantilla amb la revaloració dels llocs de treball municipals del conveni, aprovat per CiU i PSC.

Fonts: Diari de Girona i El Punt-Avui

L’anunci del govern de TSF-ERC-PSC sobre la intenció de regularitzar el dèficit d’hores detectat entre la plantilla de la Policia Local ha encès la plantilla del cos de seguretat, que defensa que el plus per perllongar la jornada fins a les 40 hores setmanals –400 euros al mes pactats amb l’executiu anterior– té rang de complement específic salarial, i no implica la remuneració de cap nombre d’hores concret.

El cos, abans del reial decret del 2012 que allargava la jornada diària dels funcionaris en mitja hora –de 35 a 37,5 setmanals–, havia de cobrir els tres torns de 8 hores diàries amb hores extres. La solució del complement implicava un estalvi, però el govern actual interpreta que la jornada, després del reial decret, s’hauria d’allargar fins a les 42,5 hores efectives cada setmana.

Els representants sindicals de CCOO, UGT i CSIF-SPPM han convocat aquesta tarda (18 h) la plantilla a la lectura d’un manifest de protesta davant l’ajuntament i no descarten acabar duent la qüestió a la justícia. En paral·lel, el regidor de MES, Pere Albó, acusa el govern de TSF d’haver esbombat el cas “ justament quan existeix un contenciós públic i obert amb tots els sindicats de la policia local per reclamar la dimissió del regidor delegat, Jordi Vilà”. Per Albó, són “insinuacions difamatòries i que tendenciosament indueixen a engany” per “represaliar els díscols”.