La proliferació de gandules i para-sols de les concessions privades a la platja de Sant Pol dóna lloc a picabaralles estivals recurrents amb els banyistes i el govern municipal, sobretot en els períodes de més pressió i els caps de setmana. Els empleats de les empreses les situen a tocar del mar a primera hora del matí, i no són infreqüents les corredisses dels banyistes per conquerir el seu espai amb tovalloles abans que el mosso no l’ocupi amb gandules buides per al lloguer.

Els grups polítics de Guíxols des del Carrer i la CUP, a més de diversos veïns, se n’han fet ressò un cop més a les xarxes socials, recordant que en els plecs de condicions figuren requisits com ara l’obligació de deixar sis metres lliures de platja fins al límit de l’aigua o que només el 10% de les gandules esteses estiguin vacants.

Font: El Punt-Avui

L’anunci del govern de TSF-ERC-PSC sobre la intenció de regularitzar el dèficit d’hores detectat entre la plantilla de la Policia Local ha encès la plantilla del cos de seguretat, que defensa que el plus per perllongar la jornada fins a les 40 hores setmanals –400 euros al mes pactats amb l’executiu anterior– té rang de complement específic salarial, i no implica la remuneració de cap nombre d’hores concret.

El cos, abans del reial decret del 2012 que allargava la jornada diària dels funcionaris en mitja hora –de 35 a 37,5 setmanals–, havia de cobrir els tres torns de 8 hores diàries amb hores extres. La solució del complement implicava un estalvi, però el govern actual interpreta que la jornada, després del reial decret, s’hauria d’allargar fins a les 42,5 hores efectives cada setmana.

Els representants sindicals de CCOO, UGT i CSIF-SPPM han convocat aquesta tarda (18 h) la plantilla a la lectura d’un manifest de protesta davant l’ajuntament i no descarten acabar duent la qüestió a la justícia. En paral·lel, el regidor de MES, Pere Albó, acusa el govern de TSF d’haver esbombat el cas “ justament quan existeix un contenciós públic i obert amb tots els sindicats de la policia local per reclamar la dimissió del regidor delegat, Jordi Vilà”. Per Albó, són “insinuacions difamatòries i que tendenciosament indueixen a engany” per “represaliar els díscols”.

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.

La campanya electoral va registrant una sèrie d’incidències amb els repartiments d’espais publicitaris i estira-i-arronses entre formacions polítiques per incompliments de la Llei Electoral.
Per exemple, la Junta Electoral de la Bisbal va ordenar dijous l’anul·lació d’un acte de l’alcalde Joan Alfons Albó (CiU) en què pretenia explicar als veïns la reforma del carrer Maragall. El PSC va denunciar l’acte al·legant que aquest incomplia la Llei Electoral i la Junta de la Bisbal li ha donat la raó i ha prohibit l’acte basant-se en el fet que es tracta d’un acte sobre projecte d’obres o serveis públics, realitzat en ple període de campanya electoral.
L’Ajuntament va penjar un comunicat al web en què lamentava informar que es suspenia un acte informatiu de caràcter públic que s’havia previst pel 14 de maig en el qual es volia exposar el projecte de canvi de xarxa d’aigua potable dels carrers Cúbias, Ortiz de la Vega, Barraquer, Goya, Plaça Gaziel, Santa Teresa, Bourg de Péage, Fortuny i Albertí, ja que la Junta Electoral de Zona l’havia prohibit. igual que ho feia amb la presentació del projecte per remodelar íntegrament el carrer Maragall, amb la xarxa d’aigua potable, enllumenat, clavegueram i voreres.
En l’escrit de l’equip de govern, acatava la decisió però lamentava que això fos contraproduent per al veïnat atès que el projecte està tot a punt,

Excés de cartells

També la formació Guíxols des del Carrer-Entesa va denunciar, des del començament de la campanya electoral, que no s’estaven complint els acords signats per la gran majoria de les candidatures el dia 5 de maig. Concretament, la coalició progressista posava de manifest que MES (Moviment d’Esquerres) tenia molts més cartells dels permesos i que n’havia penjat en llocs totalment prohibits del passeig del Mar i dels Guíxols, on només s’autoritzen als fanals de la banda de mar. Igualment el PP (Partit Popular) havia col·locat propaganda en les proximitats del Monestir, zona no pactada.
La resposta de la Junta Electoral de Zona va ser ordenar la brigada municipal que retirés tota la propaganda posada en llocs no acordats. Això va provocar dijous un decret d’alcaldia recordant a totes les candidatures els llocs i el nombre de punts de propaganda pactats i informant que la brigada d’obres no disposa dels mitjans per fer aquesta feina, advertint que si l’endemà al matí no havien estat retirades ho faria l’ajuntament de forma subsidiària a càrrec de les candidatures incomplidores. El decret també instava les candidatures que no havien pogut col·locar la seva propaganda a retirar la d’aquells partits que havien col·locat la seva on no tocava.

Propaganda en altres municipis

La candidatura local de MES també havia col·locat cartells fora dels límits de Sant Feliu de Guíxols. Concretament, la formació encapçalada per Pere Albó havia penjat cartells a Santa Cristina, en espais cedits per la llista cristinenca de MES, que ha optat per estalviar recursos en banderoles. També n’havia posat a s’Agaró, però tot i que el manteniment dels fanals i les voreres depèn de la brigada municipal de Castell-Platja d’Aro, estan efectivament dins del terme municipal guixolenc.
Això va provocar protestes de les llistes cristinenques i que MES de Sant Feliu retirés la propaganda de Santa Cristina.

Molta polèmica

El repartiment d’espais a Sant Feliu ha estat polèmic. La junta electoral va atorgar pocs fanals i al final, davant la petició de MES, es va ampliar el nombre a totes les formacions. Fins i tot el PSC va cedir a MES alguns fanals que li pertocaven. Formacions petites, com ara Guíxols des del Carrer o la CUP, s’han anat queixant que els han ocupat espais. Menció a part les pancartes sabotejades i cartells arrancats, de tots els colors.