En el ple d’aquest dijous es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal de MES per demanar l’anul·lació del judici a Lluís Companys. Cal recordar que aquesta moció també es va presentar l’any 2010 al Congrés dels Diputats i no es va aprovar pels vots en contra del PP i del PSOE. Això va provocar que molts Ajuntaments catalans presentessin mocions en aquest sentit.

Aquestes reivindicacions no són noves, després de la transició i de successius governs democràtics, apareix a partir de l’any 2000 un moviment ciutadà, tant espanyol com català, que reclama la condemna al franquisme i també l’anul·lació de tots els judicis polítics que es van donar en aquest període així com l’exhumació dels familiars desapareguts que es trobaven molts d’ells en fosses comunes repartides per tota la geografia peninsular.

A tal efecte, la Generalitat creà al 2007 el Memorial Democràtic, que en l’article 2 de la llei de la seva creació explica els seus objectius que són “desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica i, en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat de Catalunya republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió dels temps presents”. L’acció més rellevant del Memorial Democràtic fou la reclamació de l’anul·lació del judici de Lluís Companys i la rehabilitació de la seva figura. Al 2008 es presenta la resolució aprovada pel Parlament al Congrés dels Diputats, i al 2009 aquest darrer pren una decisió que serveix per rehabilitar la figura de Companys, però no l’anul·lació del judici, el Govern espanyol “esgotava més enllà de les decisions que puguin adoptar les famílies o les institucions que mirin d’anul·lar el judici sumaríssim (…) però en aquest intent no hi serà el Govern”. Així doncs s’iniciava la via jurídica per intentar l’anul·lació del judici, que encara no s’ha aconseguit.

Segons declaracions de MES “és de justícia l’anul·lació d’aquest judici i tants d’altres, així com desplegar la llei de la Memòria Històrica que en altres comunitats sí que s’ha fet, però sembla que a Catalunya no acaba d’arrencar. Donem les gràcies a tots els grups municipals per haver-se adherit a la nostra moció i esperem que aviat no siguin necessàries”.

L’estudi de viabilitat del futur aparcament subterrani que el govern ganxó planteja situar a la Corxera va prosperar en el ple: a més dels vots de l’executiu (TSF-ERC-PSC) va rebre suport de Guíxols des del Carrer (GdC). Però el document no convenç ni MES ni la CUP –en contra–, ni CiU, que es va abstenir.

Tot i que CiU va enterrar la bel·licositat en el sentit de vot, la portaveu, Dolors Ligero, va argumentar que l’estudi –tot i la viabilitat– permet “obrir el debat” que també volen els comerciants. Per Ligero, a banda de la conveniència de crear aparcament a banda i banda del passeig, “la gent vol aparcar al centre”. Pere Albó (MES) sosté que l’aparcament al passeig ja va estar a punt de ser una realitat fa dues dècades i que la mateixa empresa va dir que la ubicació al passeig també era viable. Elena Delgado (CUP) va criticar els 40 anys de concessió i el fet que calgui tallar arbres a la Corxera.

Jordi Lloveras (GdC) va defensar els riscos d’inundabilitat al passeig, que per Albó també existeixen a la Corxera. Des d’ERC, Jordi Vilà va defensar que el projecte “estratègic” a la Corxera té el suport de la majoria dels electors i preserva el passeig.

Font: El Punt-Avui

L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

Emili Vilert, regidor de CiU a l’Ajuntament, va renunciar, en l’últim ple municipal de dimecres passat,  a l’acta de regidor. Vilert era el número cinc de la llista de CiU i primer representant d’Unió en les darreres eleccions municipals, essent escollit com a regidor a l’oposició. Vilert ho deixa per motius personals.
Durant el ple tots els grups municipals van lamentar que Vilert ho deixés, i fins i tot es van permetre fer broma amb el seu passat a l’Ateneu Deportiu Guíxols i amb la seva feina a la funerària.
El seu substitut serà Joaquim Clarà, número 8 de la llista de CiU a les passades eleccions i tot un veterà de la política ganxona i que ja ha estat regidor en nombroses ocasions, tant en l’oposició com com a membre de govern. Vilert és el segon regidor de CiU que ho deixa, després que fa uns mesos l’exalcalde Joan Alfons Albó va deixar el seu lloc a la número 7 de la llista Carme Quero.
A Clarà se l’espera hipermotivat després que l’any passat Tots per Sant Feliu difamés que formava part de la trama corrupta del Cas Manga, un fet totalment fals.

Joan Alfons ha dit aquest vespre al Ple Municipal que deixa la seva acta de regidor. L’exalcalde ha declarat que no pot dedicar el temps que es mereix a exercir de representant de la ciutat i per tant està sent “deslleial” a la ciutat.
Albó desitja encert i sort a tots els regidors, especialment als qui més coincideixen amb els seus objectius i fites a assolir. Destaca que n’hi ha hagut que han deixat empremta en ell i subratlla  la professionalitat, vàlua i la voluntat sincera i bolcada al bé per a les persones i l’esforç personal.
L’exalcaldable per CiU a les darreres eleccions comenta que ha procurat treballar a “sense pretendre cercar el meu profit, i ser sensible als anhels, somnis i necessitats dels meus conciutadans” i demana disculpes per les vegades que no ho ha aconseguit. També ha apuntat la satisfacció per la feina feta i el regust de “no haver pogut respondre a vegades als neguits d’alguns dels nostres veïns”.
Subratlla que en ocasions ha patit “accions desmesurades per part d’alguns,  i per a mi no és de rebut afirmar que “tot s’hi val”, però aquí també és pot aplicar allò de “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”.
Sense dir noms, ha apuntat que el seu recanvi com a regidor serà “una persona trempada, ben preparada, sensible a les necessitats de la ciutat i a les reivindicacions de les persones, amb criteri propi i de fortes conviccions”i aquesta persona hauria de ser la número 7 de la llista de CiU a les passades eleccions, la formadora Carme Quero, de 44 anys.
Joan Alfons Albó ha fet aquestes declaracions al Ple Municipal d’aquest vespre, en un to emocionat. Sobre aquesta dimissió, Pere Albó (MES) li ha desitjat la millor sort en la nova etapa  i ha bromejat sobre el fet que, en tenir ambdós el mateix cognom, alguna vegada els havien confós o fins i tot emparentat. Magdalena Lupiáñez (CiU) i Josep Melcior Muñoz (PSC) també li han desitjat sort i fins i tot l’alcalde Carles Motas, el seu més gran rival, li ha ofert poder mantenir una reunió cara a cara, alhora que ha lloat la capacitat de treball de l’exalcalde malgrat les discrepàncies i el fet que per ell, Albó havia estat “el repte de la seva vida”.

La CUP de Sant Feliu de Guíxols informa a la ciutadania, mitjançant un comunicat de premsa, sobre un tema que concerneix a la possible afectació de la salut de persones i animals. En concret, la CUP fa saber que el mes de novembre passat, conjuntament amb l’organització d’Ecologistes en Acció, va presentar una moció per demanar al consistori la prohibició de l’ús d’un producte de síntesi utilitzat en parcs i jardins, que la OMS (Organització Mundial de la Salut) va declarar com a principi actiu moderadament cancerigen i que nombrosos estudis demostren que pot comportar altres problemes de salut, especialment a persones de col·lectius sensibles, com nens, gent gran o persones amb problemes respiratoris o amb sensibilitat química que pot comportar aquest producte: el glifosat.

El producte en qüestió es comercialitza amb el nom de Roundup Ultra Plus, i  l’Ajuntament va al·legar que la EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) va comunicar que glifosat “és poc probable” que sigui cancerigen. Per altra banda, la regidora Laura Aiguaviva va afirmar al ple del consistori que aquest producte “no s’utilitza a Sant Feliu”,  la qual cosa va poder incidir negativament en l’acceptació de la moció i així va afavorir que la majoria de regidors votessin en contra, segons la CUP.

El grup d’esquerres anuncia, però, que l’Ajuntament ha emès un avís sobre l’aplicació d’aquest producte que negaven utilitzar.

Per totes aquestes raons,la CUP denuncia públicament que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fa cas omís a les contínues advertències i alertes dels últims mesos en relació de la perillositat d’aquest herbicida, el glifosat, i que utilitza l’ambigüitat d’un informe no concloent de l’EFSA. La CUP remarca que existeixen centenars d’estudis alternatius que fa molts anys denuncien la perillositat d’aquest producte, i que en d’altres municipis la utilització del glifosat  està prohibida. D’altra banda, el grup d’esquerra alternativa exigeix explicacions a la regidora Laura Aiguaviva per “omissió deliberada de la veritat quan va dir al ple del consistori que aquest producte no s’utilitza al nostre poble”.

Properament, la CUP demanarà el pla de gestió de parcs i jardins i estudiarà els productes que s’utilitzen per esbrinar més productes de síntesi que puguin comportar algun perill per la salut dels ganxons. La CUP remarca que la directiva 2009/128/CE diu: “Reduir en la mesura del possible la dependència del ús de productes de síntesi fitosanitaris i buscar altres alternatives no químiques”.

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

El proper dijous és dia de Ple Municipal i Jordi Lloveras, regidor representant de Guíxols des del Carrer-Entesa, té preparades algunes preguntes per a l’Equip de Govern. Per exemple, Lloveras vol saber quantes persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat i quines mesures s’han pres en aquests dies de calor per tal de tenir-ne cura, i així ho ha fet arribar a l’equip de govern per tal que li contestin en el Ple Municipal de dijous. Lloveras també s’ha preocupat pel vessament d’aigües brutes, possiblement contaminants, a la cala de Port Salvi, presumptament per negligència d’un establiment hoteler. També ha deixat constància del mal estat en que es troba el camí de ronda en el seu tram entre la plaça Pau Casals i l’ermita de Sant Elm. Igualment Lloveras ha demanat que l’equip de govern aclareixi quins són els regidors delegats d’alguns projectes o serveis no contemplats en el nou cartipàs municipal, com ara política i gestió mediambiental, igualtat de gènere, mobilitat sostenible i pau, cooperació i solidaritat.
Guíxols des del Carrer-Entesa recorda que, al marge dels grups municipals, qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes o suggeriments a l’alcalde. En aquest sentit, el grup municipal es compromet a fer de transmissor de qualsevol qüestió relacionada amb l’activitat municipal utilitzant la bústia del seu web per portar-la al Ple.