El ple ordinari de dijous va tenir un punt polèmic en què es debatia la moció presentada pel PSC contra “l’ús indegut de l’espai públic”, en la qual reclamaven neutralitat i que no esdevingui lloc de manifestació d’expressions i pensaments.

El portaveu del grup, Josep Melcior Muñoz, va intentar defensar la postura del seu partit, però les seves intervencions foren rebatudes per la resta de grups, amb més o menys bel·ligerància, i sobretot pel públic que, la majoria vestit de groc i amb pancartes per reivindicar la contrarietat a la moció, va fins i tot escridassar-lo en alguna intervenció, un fet que va fer que l’alcalde cridés l’ordre als presents. 

 La proposta va acabar tombada per 15 vots en contra i els únics 3 del PSC a favor, i podia haver estat encara més multitudinària ja que mancaven per vacances 2 regidors d’ERC i un de CiU.  L’alcalde Carles Motas va admetre que els llaços grocs no li agraden, però que encara li agrada menys que hi hagi polítics a la presó, i va donar llibertat de vot al seu grup (TSF) mentre emfatitzava el seu rebuig als grafits i pintades que darrerament han proliferat a la ciutat. 

Per la resta de grups, Aniol Negre (CUP) va dir que “l’espai públic no pot ser neutral” davant la injustícia; Pere Albó (Mes) es va preguntar si el PSC volia retenir vots de Cs i el PP amb vista a les properes eleccions locals, i Jordi Lloveras, amb suavitat, va defensar els llaços o pancartes en detriment de les pintades. Albert Polo (ERC) va assenyalar com a il·legalitats més flagrants que els llaços les destitucions i empresonats del 155, mentre Dolors Ligero (CiU) va instar els socialistes a “preocupar-se per revertir la situació d’injustícia” dels empresonats i exiliats. 

Tot plegat, el dia després que voluntaris del CDR i altres plataformes tornessin a emplenar de llaços grocs el passeig i la rambla Vidal, que el dia anterior havien estat retirats per un escamot d’unionistes vestits amb bates i caputxes blanques , i amb un estira-i-arronsa iniciat la setmana anterior entre Ajuntament i CDR  per una sol·licitud del consistori als voluntaris per tal que retiressin la pancarta de benvinguda a la república catalana que hi ha prop del port podia ser retirada. 

El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat. Un cop arranjada la zona, es col·locarien panells informatius vinculats al recorregut que explicarien als visitants l’existència de les restes d’un poblat iber del segle I a.C., que al segle XVII es va convertir en un llatzeret per recloure els habitants que patien la pesta. 

Tot i això, el govern de Carles Motas va votar en contra de la segona proposta, que plantejava reforçar la Comissió Local de Patrimoni amb representants d’entitats culturals de la ciutat per tal que no torni a passar el que ha succeït amb el Port medieval i el Fortim.

Altres mocions presentades

El Ple d’abril també va debatre i aprovar dues mocions d’àmbit supramunicipal: una de denúncia a la criminalització del CDR per part de l’estat espanyol i l’altra a favor de l’alliberament dels presos polítics i de denúncia de la deriva autoritària de l’estat. 

Tambés es van aprovar, amb els vots a favor del govern però l’abstenció de tota l’oposició, suplements de crèdits extraordinaris per valors d’uns 600.000 euros a compte del romanent de tresoreria de 2017. D’entre les noves partides aprovades destaquen 115.000 € en despeses de celebracions assenyalades, 65.000 € pel Thyssen (que incrementen els 200.000 ja pressupostats), 50.000 € en comunicació, 40.000 € en exposicions de cultura,  20.000 € en el Teatre Municipal, 20.000 € en subvencions a escoles esportives o 20.000 € en lloguer de naus per a cicles formatius.

Una altra de les mocions aprovades, aquesta per unanimitat i a proposta del grup socialista, era per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment es troba aturada en espera d’iniciar el desplegament del decret que la reguli.

Per acabar, el Ple, també per unanimitat, va aprovar el Reglament Regulador de la Comissió del Nomenclàtor, que a partir d’ara ja pot començar a treballar. 

La sessió ordinària del Ple del mes d’octubre, que va tenir lloc ahir, va ser intensa i plena de mocions, especialment de contingut polític nacional. Només dues de les mocions eren de caràcter municipal, ambdues presentades per Guíxols des del Carrer.

La formació opositora demanava una reformulació del butlletí informatiu municipal #Guíxols. El govern (TSF-PSC-ERC) no va acceptar la proposta per incrementar l’espai dels grups municipals a l’oposició, actualment reduït a mil caràcters, i tampoc per acotar la data de tancament de l’edició (l’oposició es queixa que han d’entregar els escrits molt temps abans que el govern). Tampoc va acceptar la creació d’un grup de treball, format per un representant de cadascun dels grups municipals amb el suport del personal tècnic adscrit a l’àrea de comunicació, amb la finalitat de fer un seguiment del butlletí per millorar-ne el rigor informatiu, garantir la pluralitat per a tots els grups municipals i  promoure la participació activa de la ciutadania en la revista, “un dels grans dèficits de la publicació”, segons GdC.

L’altra moció de GdC feia referència a un afer que va quedar penjat del ple de setembre, l’actualització del mapa dels espais públics de la ciutat on hi ha aparcaments de bicicletes per tal d’actualitzar-lo i cercar possibles noves ubicacions així com la substitució del model existent per un de nou conegut com a “U-Invertida”. La proposta va prosperar.

La resta de mocions, totes foren aprovades: una era per defensar el caràcter inclusiu i plural de l’escola catalana i la immersió lingüística com un model d’èxit davant els atacs del PP i Cs que volen recentralitzar el model territorial i imposar un clima de tensió i de crispació a les escoles. Una altra era per exigir la llibertat dels presos polítics, Jordi Sànchez i  Jordi Cuixart, i la tercera per condemnar els violents atacs de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el passat 1 d’octubre.

També es van aprovar dues mocions de rebuig a l’aplicació del 155, una presentada per GdC i l’altra per CiU. 

Per ahir dijous, estava convocat un Ple municipal extraordinari, just la setmana abans del Ple ordinari del proper dijous. El motiu d’aquesta convocatòria extraordinària fou, principalment, l’aprovació de la concertació d’un nou crèdit municipal per import d’un milió d’euros, una operació financera que dóna continuïtat a l’aprovació, el passat mes de març, d’una amortització anticipada de dos crèdits per valor global de 1.155.000 euros a compte del romanent de tresoreria. Una nova operació  per tal que la ciutat no perdi capacitat d’inversió i en la qual s’hauran de pagar menys interessos bancaris, que es situaran al voltant de l’1% (els anteriors es situaven aproximadament al 4%). Aquest nou crèdit es destinarà a inversions per a la ciutat, concretament: 100.000 euros per a l’enderroc i adeqüació de la finca Agglotap; 200.000 per a millores de carrers; 186.156 a la substitució de la gespa del camp de futbol de Vilartagues i 513.844 a l’adquisició de béns immobles. Just en aquest darrer punt, el grup de Guíxols des del Carrer exigeix que aquesta compra sigui vinculada al destí final d’habitatges socials, un fet sobre el qual l’Ajuntament no es va pronunciar. Malgrat això, aquest punt ha estat aprovat per unanimitat.

Mocions pendents

A l’ordre del dia d’aquest Ple extraordinari també s’hi van incorporar tres mocions que van quedar pendents del ple ordinari anterior. La primera, sobre la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, va ser aprovada per unanimitat. En aquest sentit, l’Ajuntament insta al Govern de l’Estat a incloure en la Llei de Pressupostos Generals una partida específica per compensar els ajuntaments en el cas que, per efecte de la sentència, hagin de procedir a la devolució de quantitats liquidades.

La segona de les mocions, presentada per GdC, també es va aprovar per unanimitat. La moció feia referència a una declaració a favor d’unes comarques gironines desmilitaritzades.

La tercera moció, presentada per CiU, és la que va aixecar més rebombori. La moció feia referència a la necessitat de prendre mesures d’accessibilitat pels vehicles a la zona del Col·legi Sant Josep, un cop tancats alguns carrers amb pilones. Després d’un debat intens, la moció va ser tombada amb els vots en contra del govern (TSF-ERC-PSC), les abstencions de GdC i CUP i els vots a favor de MES i CiU. En aquest punt, el regidor de GdC es va motrar a favor de reduir el trànsit de vehicles en els entorns escolars ubicats en nuclis urbans en favor de millors mesures mediambientals i un “avenç cap a un model de ciutat que recuperi els carrers com a llocs de trobada i esbarjo”, però que, no obstant això, “les accions a emprendre no tenen perquè ser iguals tots els mesos de l’any ni tots els dies de la setmana”, suggerint adaptació al calendari escolar i als interessos i les preocupacions dels veïns.  El govern es va tancar en banda amb les reclamacions de CiU, estretament lligades a les de l’Associació de Veïns del Barri del Puig, que reclama la supressió de pilones i jardineres per tal d’augmentar la seguretat a l’entorn de la Plaça del Puig, severament tancat al trànsit pel govern municipal.

El passat dijous, el Ple Municipal va aprovar l’estudi de viabilitat per a la construcció de l’aparcament subterrani a La Corxera. Aquest és l’últim tràmit que faltava, després del període d’al·legacions en què el document, segons el govern tripartit, no ha rebut cap objecció. El debat va tornar a estar marcat per la defensa, del govern i Guíxols des del Carrer (GdC), d’un emplaçament que no hipotequi el passeig amb el trànsit i els avisos de MES i CiU en el sentit que la llunyania de la rambla i la platja li restarà demanda i provocarà l’eliminació de places gratuïtes o de zona blava més econòmica. CiU va mantenir l’abstenció, ja que creu que el document és correcte i a la ciutat li cal aparcament subterrani, encara que discrepi del lloc on construir-lo. La CUP, en canvi, no es mostra partidària de fer l’obra i hi va votar també en contra, igual que MES.

L’alcalde, Carles Motas, va avançar que un cop aprovat l’estudi econòmic, els tècnics començaran a preparar el plec de clàusules per a la concessió, amb un pressupost d’uns 9 milions d’euros per a les obres i un contracte d’explotació per 25 anys que inclouria també la zona blava. L’alcalde creu que “el repte ara serà trobar una empresa que hi vulgui posar aquests diners”.

Pere Albó (MES) va plantejar al ple que igualment caldria emprendre la renovació d’espais que hauria afavorit el pàrquing, per tal de donar un nou impuls al teixit comercial i de restauració. Motas va defensar que aquest procés ja s’ha iniciat amb les obres previstes als dos extrems del passeig, Rius i Calvet i Nàutic Vell, que tindran continuïtat cap al tram central.

El ple va aprovar dijous el nou pla d’usos i serveis del litoral i les platges del municipi, amb els vots favorables del govern (TSF, ERC i el PSC) i els grups de Guíxols des del Carrer (GdC) i MES. El document inclourà el quinquenni fins al 2021 i entre les novetats, el regidor de Turisme i Platges, Salvador Calabuig, va destacar  la inclusió de diverses instruccions del Servei de Costes per posar ordre en la disposició de les gandules de concessió privada sobre la sorra.

En els darrers anys, la proliferació de gandules buides de lloguer en primera línia a la platja de Sant Pol havia generat malestar entre veïns i estiuejants. Calabuig recordava que a l’estiu hi van acabar enviant agents de la policia. I, segons la nova normativa, les gandules s’hauran d’estendre només dins dels rectangles delimitats de cada concessió, buides o amb usuaris.

El regidor de GdC, Jordi Lloveras, que a l’estiu es va sumar a les crítiques per la “privatització de l’espai públic”, va aplaudir les mesures, però va demanar que en el redactat del pla figurés també que les gandules no es poden col·locar a menys de 10 metres del límit de l’aigua. La durada de les concessions vigents es manté i l’edil de Platges explica que s’aniran renovant a mesura que vencin els terminis.

Lloveras i el regidor de CiU Quimet Clarà van demanar més control i cendrers contra les puntes de cigarret a la sorra. Calabuig va dir que es mantenen les zones sense fum als extrems de l’antic Palm Beach i de l’Hostal de la Gavina, i avança que quatre agents cívics controlaran l’ús de les platges.

CiU i la CUP es van abstenir, i Clarà va plantejar que es creï un espai per a nadons i s’ampliïn els serveis de biblioteca i guarderia a les dues platges –fins ara el de biblioteca només es presta a la de Sant Feliu i el de guarderia, a la de Sant Pol, però Calabuig va argumentar que tenen cost i ja cobreixen la demanda–.

Per CiU, la dotació de 30.000 euros podria ser insuficient si cal fer el dragatge, però el govern diu que l’Estat s’ha tornat a comprometre a assumir-lo amb pressupost de Costes. GdC va plantejar crear una platja per a animals de companyia, que Calabuig va dir que estan estudiant. I l’altra novetat són boies als punts d’interès del fons marí al carril de nedadors.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament vol premiar la fidelitat dels seus treballadors i per això tots aquells que hi hagin desenvolupat la seva tasca professional durant 25 anys seran premiats amb 600 euros, segons es va aprovar la setmana passada en ple ordinari. La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero, va explicar que l’Ajuntament ganxó ja tenia instaurat aquest pagament des de fa molts anys, però el 2014 va deixar d’abonar-se, sense que es conegui el motiu pel qual es va deixar de pagar.  Romero va concretar que fins el 2014 era una gratificació extraordinària que es concedia a tots els treballadors que complien el quart de segle a l’Ajuntament, mentre que ara es tracta d’un premi amb condicionants, entre d’altres, que els 25 anys de treball a l’Ajuntament hagin estat ininterromputs i que la persona no hagi estat sancionada ni apartada de la feina.
Aquest premi a una dedicació de 25 anys a l’Ajuntament no és únic de Sant Feliu, sinó que d’altres administracions com els ajuntaments de Girona, Palamós o la Diputació també els concedeixen. La regidora ha afegit que aquesta remuneració està recollida en el conveni.
El ple també va aprovar que l’Ajuntament ganxó s’adhereixi al Fons Català de Cooperació, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, segons Diari de Girona. L’Ajuntament ja havia format part anteriorment d’aquests Ens, però el mandat passat en va sortir.
També es va aprovar la segona part de les inversions financerament sostenibles per aquest any, que sumen 514.507 euros, 169.000 dels quals seran per a la urbanització del carrer Colom. Les altres dues actuacions que es finançaran són la segona fase de la coberta de l’Hospital i el reforç, ampliació o substitució d’enllumenat públic.
D’altra banda, el grup municipal de Convergència i Unió reclama a l’equip de govern que obri una comissió d’estudi perquè tots els grups municipals puguin fer les seves aportacions al projecte del futur Museu Thyssen. CiU vol conèixer en profunditat què es vol fer exactament abans de permetre la construcció d’un edifici annexat, en referència a la construcció adjacent que s’ha dibuixat a la plaça de l’Abadia.

No hi dubte que la neteja viària i la recollida d’escombraries són dos dels temes que més preocupen en general a la ciutadania. Més encara, quan s’esta treballant la redacció d’un nou plec de condicions que haurà de regir la nova adjudicació de la concessió pública del servei pels propers anys. De fet, prop d’una cinquena part del pressupost municipal es destina a la neteja i la recollida d’escombraries.

Els grups a l’oposició  (CDC, GdC, MES i CUP) entenen que aquest és un dels debats importants que sorgeix cada determinat nombre d’anys a la ciutat i, en aquest sentit, reivindiquen que els seus partits també representen la ciutat i que amb les seves aportacions poden col·laborar a millorar el treball que s’està fent. El que, per l’oposició, no hauria de tornar a passar és el que va succeir en l’últim debat dels pressupostos, en el qual se’ls va lliurar tota la documentació tres dies abans del debat definitiu en sessió plenària.

No obstant això, els grups a l’oposició lamenten el “secretisme total” de l’equip de govern malgrat les reiterades preguntes dels regidors i, al·legant raons de “interferències”, els està apartant de qualsevol procés de participació. És per això que l’oposició declara ara que també vol participar en aquest nou contracte d’escombraries i neteja de a ciutat i. d’acord amb la normativa vigent, ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari.

Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.

El Grup Municipal de CiU, a l’oposició a l’Ajuntament, denuncia públicament les amenaces verbals d’agressió que l’Alcalde de la ciutat, Carles Motas, va fer contra els regidors opositors.

CiU denuncia que el passat 28 d’abril, durant la celebració del Ple Ordinari, l’alcalde Carles Motas va tallar un agre debat amb aquesta formació amb una amenaça verbal d’agressió, dient-los que “els donaria xarop de bastó perquè els agradava i  perquè se’l mereixien”, desprès d’avisar que ell com a alcalde tenia l’última paraula, conscient que així evitaria les respostes i intervencions de rebuig que la seva amenaça provocaria.

El Grup Municipal de CiU rebutja l’actitud  “agressiva” de Carles Motas, “més pròpia de sistemes dictatorials que d’un estat de llibertats i més quan aquesta amenaça es produeix en un Ple”.

CiU considera “d’una profunda gravetat” qualsevol actitud que denoti violència i agressivitat verbal, però “molt més condemnable si aquesta amenaça la fa la màxima autoritat municipal i a la seu de la sobirania popular com és l’Ajuntament i específicament, la Sala de Plens”.

Per tot això, el Grup Municipal de CiU exigeix a l’Alcalde de la ciutat, Carles Motas, que de manera immediata rectifiqui i demani disculpes públiques per les seves paraules a tots els ciutadans de Sant Feliu de Guíxols,” doncs és la ciutadania, per representació democràtica, el destinatari final d’aquesta actitud”.

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta al Ple una proposta perquè l’Ajuntament es replantegi el nou espai obtingut al port i la traslladi a Ports de la Generalitat.

Durant l’anterior legislatura l’Ajuntament va sol•licitar a la Generalitat la construcció d’una franja de blocs de formigó al port amb la finalitat de protegir el dic de recer de les llevantades. L’actuació també ha inclòs l’enderrocament de l’antic edifici de serveis portuaris utilitzat darrerament per Creu Roja i Protecció Civil i de l’antiga nau de la Nàutica Sant Feliu. Una vegada deslliurat l’espai del Port d’aquests edificis que estaven situats al centre de l’esplanada , CiU creu que ara es pot replantejar tot aquest nou espai d’una manera diferent.

L’objectiu del pla que presenta CiU inclou la millora de l’accés de vianants a l’escullera, especialment pel que fa al voltant de la rotonda entre el Club Nàutic i el “Tinglado”, on hi ha un important desnivell entre el ferm dels cotxes i la vorera que, segons CiU,  fa que molta gent ensopegui amb la vorada i caigui. La proposta és de col•locar-hi unes jardineres que delimitin l’espai i cercar una solució per salvar el desnivell.

Una altra millora presentada és la del tram final de la via verda, que acaba amb un topall de tren per escenificar que la via verda té el mateix traçat que l’antic tren i que els nacionalistes proposen eixamplar per tal que les bicicletes girin amb facilitat, així com recuperar l’espai per aparcar bicicletes.

Una altra proposta és la reordenació de la circulació de tal manera que els cotxes passin just sota el mur de l’accés a la Cala Jonca. En fer l’enderroc dels edificis, la circulació es pot desplaçar de lloc amb la finalitat de deixar un sol espai central (sense que estigui tallat per un carrer) on es pugui fer un gran pàrquing o celebrar-hi el Festival de la Porta Ferrada, en el qual es podria incloure el “Tinglado” com a equipament per aquests tipus d’esdeveniments.

El pla inclou també una millora de la rampa d’accés a l’esplanada sobre la Cala Jonca, que es podria asfaltar o col•locar-hi una capa de sauló compactat, fer un petit aparcament que faciliti descarregar els estris pels usuaris de la Via Ferrada o simplement per poder anar al mirador.

La darrera actuació proposada per CiU és l’adequació de l’esplanada sobre la cala Jonca com a mirador obert al mar. Actualment existeixen dos contraforts (murs de pedra) sobre els quals es podria muntar una petita plataforma per poder contemplar el mar i fer fotografies. Al mateix temps podria ser un punt de trobada per a usuaris del Camí de Ronda i de la Via Ferrada.

Per CiU, el Port de Sant Feliu “és un actiu important que hem de fer valer i aprofitar en benefici de la ciutat com un gran espai obert davant el mar, que ben endreçat es pot consolidar com un atractiu turístic de primer ordre”.

Els tres grups del govern (TSF, ERC i el PSC) van tombar en el ple la moció defensada per CiU, Guíxols des del Carrer (GdC) i MES perquè l’emplaçament i les característiques del futur aparcament públic del centre del municipi es decideixin en un procés participatiu. El nou executiu ha aturat els estudis per fer el pàrquing sota el passeig dels Guíxols i n’ha encarregat de nous a la Corxera. Tot i així, el tinent d’alcalde de Territori, Josep Saballs, no va tancar la porta a la participació: “Hi serà, però quan tinguem estudis sòlids sobre els quals treballar.”

La CUP es va abstenir i CiU i MES van defensar la consulta i també la conveniència del projecte al passeig. Jordi Lloveras (GdC), tot i manifestar-se contrari a foradar el passeig, també va reivindicar que hi hagi debat públic. En el tema concret de la construcció d’un aparcament en el passeig, la plataforma ciutadana ha declarat per les xarxes socials que “rebutjarem el projecte d’aparcament soterrat del passeig i reivindicarem un procés participatiu on es considerin totes les possibilitats per facilitar aparcaments en els mesos i dies punta. Treurem del calaix el projecte consensuat anys enrere per fer un aparcament amb tres nivells darrere La Corxera…” .

L’equip de govern de l’Ajuntament va rebutjar al ple de dijous a la nit una moció contra la construcció d’un altre espigó a la zona de Punta Prima. Tot i que l’espigó seria al terme municipal de Platja d’Aro, els partits que donen suport a la moció consideren que tindria un gran impacte en el fons marí de la zona i afectaria la platja de Sant Pol. Per això demanen a la Generalitat que abans de donar llum verda al projecte, se’ls tingui en compte.

L’equip de govern considera que ara no és el moment d’aprovar aquesta moció perquè la Generalitat encara no ha començat a valorar cap projecte constructiu.

Font: CCMA

Ahir al vespre es va celebrar el ple extraordinari amb motiu de la presentació del nou cartipàs municipal definitiu i d’altres aspectes que regiran l’organització municipal durant el nou mandat.
El cartipàs va ser aprovat pels tres grups de govern, mentre l’oposició es va abstenir, excepte el vot en contra de Guíxols des del Carrer (GdC) -el més bel·ligerant-, MES i CiU pel que fa als salaris. L’alcalde, Carles Motas. tindrà set tinents d’alcalde (Josep Melcior Muñoz, Jordi Vilà, Josep Saballs, Sílvia Romero, Laura Aiguaviva, Josep Ramon Llobet i Salvador Calabuig), i fa desaparèixer la controvertida figura del vicealcalde, creada per l’antic govern i que Tots per Sant Feliu va discutir fins la sacietat.
El nou govern local tindrà tres membres amb dedicació municipal: l’alcalde, amb una jornada del 90%, tindrà amb un salari brut de 44.800 euros anuals (14 pagues de 2.300 euros), el mateix sou i dedicació que el seu predecessor Joan Alfons Albó. El primer tinent d’alcalde, Muñoz, a mitja jornada, cobrarà 25.000 euros bruts, i Josep Ramon Llobet, que amb un 95% de dedicació percebrà 24.500 euros bruts. Per tant, l’assignació d’aquests 3 membres supera de llarg les dedicacions municipals de l’anterior equip de govern, ja que els actuals obtindran 94.360 euros bruts, per 87.808 l’anterior.

En aquest punt, la portaveu de la CUP, Elena Delgado, es va abstenir i els altres van votar en contra, ressaltant especialment la crítica de Jordi Lloveras (GdC): sobre l’increment de dedicacions respecte al mandat anterior. I és que el codi ètic de la formació limita el sou a tres cops el salari mínim interprofessional (uns 1.850 euros). Motas va defensar que la despesa conjunta de tota la corporació serà de 37.000 euros anuals menys.
Aquestes rebaixes surten dels sous per assistència al ple, que ara seran de 400 euros en lloc dels 500 del mandat anterior, i l’assistència al Consell de Govern serà més alt. Per tant, les diferències entre les assignacions de regidors de govern i de l’oposició seran encara més àmplies.

Ple al Ple i ple al Pati de l’Ajuntament, habilitat per tal que el públic en general que no cabés a la Sala de Plens pogués seguir l’esdeveniment en directe per televisió ben assegut a la cadira.
L’acte de constitució del nou govern de la ciutat va aplegar un nombrós públic, des d’antics alcaldes i regidors, convidats pel Consistori, fins a públic en general, passant per familiars i amics dels nous inquilins de l’Ajuntament.
Com mana la llei, el Ple constitutiu fou presidit per una Mesa d’Edat, formada pel regidor més gran (Francisco Cárdenas, CIU) i la més jove (Georgina Linares, ERC), secundats pel secretari municipal, Carles Ros.
Després de donar la benvinguda, Cárdenas va donar pas a la jura o promesa del càrrec. Tots 21 electes van prometre’l, la majoria per imperatiu legal alhora que prometien lleialtat institucional de cara a les eleccions del 27S i de cara a la conversió de Catalunya en Estat independent. Alguns ho feren fermament, d’altres amb menys convicció. Fina Cosp, Laura Aiguaviva i Pere Albó han oblidat citar l’imperatiu legal, però malgrat tot han donat suport a un suposat estat català. Els tres representants del PSC han promès sense imperatiu legal i han obviat el 27S i el sobiranisme. El novell Josep Ramon Llobet (ERC) ha evitat parlar del Rei d’Espanya i l’ha substituït per “Jefe del Estado”. Jordi Lloveras (GDC) va afegir que volia que Catalunya fos un estat iniciat a partir d’un procés constituent.
Acte seguit s’ha procedit a la votació de l’alcalde de la ciutat per part dels regidors. S’hi han presentat 4 aspirants: Pere Albó (MES), Jordi LLoveras (GDC), Joan Alfons Albó (CIU) i Carles Motas (TSF), resultant proclamat alcalde aquest darrer per 12 vots, contra 6 de Joan Alfons Albó i un per Pere Albó i Jordi Lloveras. La CUP s’ha abstingut.
Un cop proclamat Motas alcalde, han començat els parlaments. Elena Delgado (CUP) ha felicitat Motas i ha dit que es situarà a l’oposició per estar al costat de les associacions de la ciutat i vigilar amb lupa les concessions i contractes signats per l’Ajuntament. “Aixecarem catifes, si cal”, ha dit. Delgado ha esmentat Pere Caimó, alcalde oblidat de Sant Feliu, pel seu caràcter lluitador que el seu partit continua per “radicalitzar la democràcia”. La representant de les classes més populars ha incidit que el percentatge d’abstenció havia estat, en aquestes eleccions, del 44’95%, “gairebé el triple de percentatge de la força més votada” i que pretén que Catalunya sigui independent “mitjançant un procés constituent de base”, reivindicant fortament el paper dels immigrants, als quals actualment se’ls nega el dret a vot per llei.
Per la seva banda, Pere Albó (MES) ha ressaltat que aquesta nova etapa de l’Ajuntament serà més plural, però lamenta que actualment l’esquerra estigui massa fragmentada. Aposta per canviar la llei electoral ja que “el bipartidisme ha acabat i calen llistes obertes i processos participatius”. “Joan Alfons Albó i Carles Motas mereixen una segona volta”, ha dit. També ha parlat en clau sobiranista, i esmentant que el pacte amb l’ANC no s’ha complert per culpa de la “unió contra l’alcalde sortint” i criticant que “alguns partits en campanya van prometre una cosa i n’han fet una altra”. Albó ha esmentat que aquest pacte de govern no es pot qualificar “ni sobiranista ni progressista”.
Jordi Lloveras (GDC) s’ha mostrat satisfet per la seva acta de regidor i, com a representant de l'”esquerra transformadora”, ha desitjat sort al nou equip de govern prometent no fer una oposició sistemàtica, però si generar debat per fer avançar la ciutat.
Josep Melcior Muñoz (PSC) ha promès treballar pels barris i per tots els ciutadans amb igualtat d’oportunitats i reclama que la figura de l’alcalde sigui “respectada” i suggerint que a Sant Feliu de Guíxols li convé “una alcaldessa per demostrar com ha progressat la societat ganxona durant els darrers 40 anys”.
Per la seva part, Jordi Vilà (ERC), es congratula de que el PP hagi desaparegut de l’escena política ganxona i promet que farà el possible perquè “Catalunya sigui un estat” i ha justificat el pacte de govern negant que s’hagi incomplert allò signat amb l’ANC, ja que “a l’equip de govern i a l’ajuntament hi ha majoria sobiranista”.
L’alcalde sortint, Joan Alfons Albó (CIU) ha desitjat “coratge i encert” al nou equip de govern, sobretot per la creació de llocs de treball i gestió del paisatge. En el primer apartat, ha esmentat que l’any 2014, a sant Feliu, després de molt de temps, es van crear més empreses de les que es van tancar. Ha citat Sant Feliu com una “ciutat mediterrània” i ha afirmat que estarà amb l’equip de govern “en alguns projectes de ciutat” que Albó ha esmentat un per un, destacant la “permeabilitat a les bones idees” pel que no volen ser “oposició, sinó col·laboradors”.
Per acabar, el nou alcalde, Carles Motas (TSF), ha desitjat una ciutat pròspera per a tothom i ha destacat que la nostra és una ciutat d’acollida, explicant la història de la seva família, empordanès de Bellcaire el pare i andalusa de Castelldeferro la mare. Motas ha promès “treballar fort per no deixar res enrere” i suggerint que cal estar “més al carrer i no tant al despatx”, en clara al·lusió a l’anterior alcalde.