Daniel Pedrero Rosón és un jove guixolenc que en els darrers anys ha estat investigant la història dels diversos hotels dels germans Anlló. El desenllaç d’aquests establiments hotelers després de la mort sense descendència dels seus propietaris és de sobres coneguda per tothom i a hores d’ara ha tornat al primer pla de l’actualitat mitjançant les obres d’enderroc de les velles instal·lacions turístiques de la rambla del Portalet.

En l’últim número de la Revista del Baix Empordà, de març de 2016, hi podem llegir l’article “La torre de Can Rius de Sant Feliu de Guíxols”, en què Daniel Pedrero recupera els avatars d’un dels establiments dels Anlló: l’Hotel Panorama, del qual traça el recorregut des dels seus orígens com a xalet d’estiueig de l’hisendat Pere Rius fins a l’actual situació d’abandonament, tot repassant la dramàtica biografia dels seus propietaris.

L’article de Pedrero subsana una irregularitat esdevinguda fa pocs mesos i que des de l’Arxiu Municipal posen de manifest. La història narrada pel guixolenc va ser plagiada per part d’un estudiant de periodisme madrileny, en el que esdevé una manca absoluta d’ètica personal i praxis professional.

Fa un temps, Pedrero va establir contacte, a través de les xarxes socials, amb Álvaro Anula, un jove madrileny estudiant de periodisme interessat en el món de les ciències ocultes. Aprofitant la bona predisposició i l’entusiasme de Pedrero, Anula va aconseguir que aquest li fes arribar una còpia de la seva recerca sobre l’Hotel Panorama, prometent-li que havia intercedit per a la seva publicació en una revista especialitzada. Efectivament, l’article aparegué al número de gener de 2016 de la revista Enigmas, d’àmbit estatal, amb el títol El hotel maldito. Ara bé, el text anava signat únicament per Álvaro Anula, i Daniel Pedrero figurava tan sols com a autor de les fotografies. A més, contenia un apartat final afegit pel mateix Anula, totalment inventat, per donar major misteri a la història.

Daniel Pedrero és un usuari assidu de l’Arxiu Municipal, on acudeix per documentar-se en les seves recerques. Per aquesta raó, l’Arxiu coneixia al detall el resultat d’aquestes investigacions i va tenir ocasió de comprovar que el text publicat era un calc del que tenia preparat Pedrero. El mateix Pedrero va aportar diverses proves, incloent-hi missatges amb el Sr. Anula, que corroboraven aquesta apropació indeguda.

L’Arxiu Municipal va contactar amb la direcció de l’esmentada revista Enigmas, posant-los en coneixement d’aquesta situació, que ells ignoraven. En aquest sentit, en el número següent de la publicació ja figura la correcció i es fa constar Daniel Pedrero

com l’autèntic redactor de l’article . Això, i la recent publicació d’aquest mateix article a la Revista del Baix Empordà fan justícia a una història que sortosament s’ha resolt satisfactòriament però que convé denunciar públicament perquè no es torni a repetir.

A finals de 2014 els Mossos d’Esquadra van rebre una denúncia que alertava de la venda d’obres d’art falses atribuïdes a l’artista Joan Josep Tharrats (Girona 1918 – Barcelona 2001), de prestigi nacional i internacional, vinculat a un important moviment d’avantguarda que cultivava principalment l’abstracció. Com a conseqüència de les falsificacions, el preu de les obres d’aquest pintor es va devaluar ja que hi havia un excés de quadres de l’autor. Les obres falsificades es corresponen amb l’última etapa de vida del pintor, molt menys prolífica, motiu pel qual el volum d’obres creades era desproporcionat en relació amb el que estava a la venda.

Arran de la investigació es comissar quadres, fet que va permetre que es peritessin les obres i detectar les que eren falses. Aquestes obres tenien com a nexe comú un conegut galerista i un marxant d’art de Barcelona i es va relacionar el marxant amb una persona vinculada al nucli familiar del pintor, que tenia coneixements universitaris de belles arts.

Les posteriors indagacions van permetre constatar que aquest familiar era l’autor de les obres falses i que, a més a més, certificava obres autèntiques malgrat que no estava legitimat per fer-ho. També certificava obres falses com si fossin autèntiques. El paper del marxant dins de la trama era la intermediació entre el falsificador i el galerista, a banda de controlar i monopolitzar la seva producció.

Els agents tenen constatat que el galeria havia venut, de forma directa i a través d’altres intermediaris, una gran quantitat d’obres d’aquest artista des de feia vuit anys.

Amb tota la informació recopilada, el passat 20 de gener es va fer una entrada i escorcoll en el domicili del falsificador i el van arrestar. Els agents van aconseguir recuperar més obres d’art amb la signatura de l’autor, fotografies i fotocòpies a color amb la mateixa signatura. A més, també van intervenir pigments, mostres de pintures, retalls emprats per confeccionar collages i material, estris i instruments utilitzats per elaborar les falsificacions decomissades.

Paral·lelament, els investigadors van fer entrades i escorcolls en domicilis i locals de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Olot, on hi van trobar 111 obres falses i 26 pendents de valoració. El marxant i el galerista implicats van ser detinguts. El preu total d’aquestes 260 obres pujaria a uns 700.000 euros.

Fins a dia d’avui, s’han comissat un total de 260 obres. Agents de  la Divisió de Policia Científica estan duent a terme el corresponent estudi pericial per determinar-ne la composició i autenticitat.

Després de declarar en seu judicial, els tres detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs. La investigació segueix en curs i no es descarten noves detencions.