• Categories
  • Sant Feliu a l’exposició sobre J.B.Cendrós al Palau Robert

    24/12/2016

    El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que  té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el  diari Ara com a Media Partner.

    L’aportació ganxona: una senyera molesta i una trobada política a la Gavina. 

    La família Cendrós manté encara una casa a la Rambla Vidal de Sant Feliu, a la cantonada amb el Passeig del Mar. Durant molts anys s’hi trobava, als baixos, la Galeria d’Art Kroma, ara convertida en l’Espai Cendrós, que aquest estiu ha albergat exposicions sobre el pintor Josep Amat, gran amic de la família Cendrós i que també havia viscut en un dels pisos del passeig.

    En aquest habitatge s’havien celebrat reunions entre els Cendrós, Carulla, Millet i companyia, els fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1961, en plena dictadura. I també en plena dictadura, el 1967, es va acabar de construïr el teulat de Can Cendrós i ho van celebrar col·locant-hi una senyera, un acte reivindicatiu que va esgotar la paciència, sembla, de l’Ajuntament, que al cap d’uns dies va manar la brigada municipal treure la bandera del capdamunt de l’habitatge,dirigits per la policia local. La senyera fou recuperada el 1987, divuit anys després, pel diputat Francesc Ferrer i Gironès, que la va entregar a la família. Un fet que no passa inadvertit en l’audiovisual de l’exposició.

    Podeu llegir la història original en aquesta notícia del diari El Punt (1985).

    D’altra banda, en l’exposició també hi podeu trobar una fotografia presa a l’Hostal de la Gavina en què  J.B.Cendrós, Ramon Trias Fargas, el doctor Trueta i  Gaston Thorn, aleshores en el Partit Liberal, es reuneixen per fundar Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), una formació política que posteriorment formaria part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

     

     

    Qui era Joan Baptista Cendrós?

    J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966.

    Cendrós

    Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)

    L’industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d’estat. Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya. Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.

    El discurs de l’exposició es complementa amb l’audiovisual autobiogràfic, “J.B. Cendrós, amb veu pròpia”, un muntatge narrat amb la pròpia veu de l’empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida. Al llarg de 12 minuts, ‘Amb veu pròpia” és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d’un temps i d’una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d’un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.

    “El cavaller Floïd”

    L’exposició  coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de “EL CAVALLER FLOÏD. Biografia de J.B. Cendrós” (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca. La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme. La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d’invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad…), gràcies als quals, amb la figura d’en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar “La Represa”, la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.

    Estaria bé que part de l’exposició, tal i com van fer amb la del 50 anys del rellançament d’Edicions Proa, vingués algun dia a la nostra ciutat, i que una de les múltiples presentacions de llibres que es fan a la nostra ciutat fos la de la biografia del mecenes i empresari catalanista J.B.Cendrós.


    Un altre robatori de l’estelada del passeig

    05/11/2016

    L’activista social i independentista Josep Albertí “Tote” ha penjat aquest matí una fotografia al Facebook en què denuncia que l’estelada que presideix el Passeig del Mar ha estat sostreta amb nocturnitat, un fet que no és la primera vegada que passa. Poques hores abans, el diputat Lluís Llach havia ofert una conferència per l’ANC al Teatre Auditori i, al matí, la justícia havia fet detenir l’alcaldessa de Berga i, com a protesta, alguns ajuntaments de Catalunya havien tret la bandera espanyola i l’havien canviat per l’estelada.

    “Ens han tornat a fotre l’estelada del passeig, amb la covardia que dóna fer-ho de nit i d’amagat. Dilluns en posarem una de nova, pagada per la gent del poble, com totes les que han onejat en aquest pal”, manifesta Albertí al seu perfil de Facebook. 


    El passeig perd dos dels seus establiments més emblemàtics

    24/10/2016

    Primer va ser el tancament del restaurant Can Salvi, a principi de setembre i gairebé de sorpresa, ja que el propietari, Quimet Clarà, feia temps que sospesava jubilar-se anticipadament i la finestra burocràtica s’obria i tancava alhora a finals de mes, havent de deixar lligades altres qüestions com ara les vacances pendents del personal. I fa un parell de setmanes arribava el segon tancament, el del veí Bahía, en què l’amo, Emili Albó, havia anat resistint més enllà dels 65 anys, però que ha acabat llançant la tovallola cansat de lluitar contra l’escassa oferta d’aparcament els dies festius i les parades dels marxants dominicals, que resten atractiu a la terrassa. En qüestió d’un mes, dos establiments clàssics i emblemàtics del Passeig del Mar han abaixat persianes, i aquesta setmana feien balanç de les respectives aventures hostaleres, que testimonien l’eclosió del turisme a la Costa Brava i la necessitat de reinventar-se, tant pel que fa a les tendències dels gustos com per adaptar els negocis a un context econòmic més ajustat i arriscat.

    “Fa 40 anys, hi havia més alegria i avui estem arronsats; la gent jove cerca sobretot menjar ràpid perquè hi ha menys capacitat econòmica i això també afecta els pensionistes”, molts clients de dècades que han envellit i han deixat d’estiuejar a la zona o bé que no es poden permetre d’anar tan sovint al restaurant, certificava Albó. La llicència d’activitat del Bahía, que encara conserven emmarcada sobre la caixa de l’establiment, data del 1982. Abans, però, ja s’havia forjat com a hostaler a la taverna del seu pare, Casa Pedro, que als seixanta va esdevenir una de les primeres sales de festa de la zona.

    Per Albó, tancar el Bahía ha estat una decisió difícil: “Em sap molt greu. Durant tot aquest temps, hem obert tots els dies de l’any, fins i tot per Nadal. Però, l’any que ve, com a mínim podré veure els focs artificials de la festa major, que no els he pogut veure mai”, s’exclama. El fet que el local sigui de lloguer tampoc els encoratja a reinventar el negoci, ja que, fora de l’estiu, Albó no es mostra gaire optimista amb les opcions per allargar la temporada turística i carrega les tintes contra la decisió de no fer l’aparcament subterrani al passeig, un debat que s’arrossega des de fa més de dues dècades i que, de moment, encarrila el projecte a tocar del monestir.

    Pel que fa a Quimet Clarà, bona part dels motius coincideixen, però ha entomat la jubilació de Can Salvi amb més optimisme. “S’ha acabat l’estrès de veure quin temps farà el cap de setmana, arriscar amb les previsions de compra de producte fresc o patir els mesos dolents per pagar-ho tot al dia”, bromeja.

    El restaurant, engegat pels seus pares Joan Clarà Salvi i Montserrat Estanyol Raleta el 1949 com una taverna-cafè, va créixer a partir de finals de la dècada de 1950 a redós del boom turístic sense abandonar el pòsit de la cuina marinera. El negoci funcionava, explica Clarà: “És un lloc ideal i, a l’estiu, es treballa molt bé. Hem aconseguit resistir tots aquests anys de crisi”, destaca. Però és el moment de fer “un gir al model” i, davant la manca de relleu, destaca que l’edat ja és un obstacle per emprendre aventures i accedir a finançament a terminis còmodes. El tancament dels dos negocis –sumat a un tercer restaurant més jove, Can Noguera, que també ha abaixat la persiana– ha deixat orfes molts clients.

     

    Font: El Punt-Avui


    L’Ajuntament estudia un nou model pel lateral interior del Passeig del Mar

    24/03/2016

    Una de les principals actuacions viàries que l’Ajuntament té programades per a aquest 2016 és la reforma del tram inicial de quatre carrers pendents d’adequar a la zona de prioritat per a vianants del nucli històric: els carrers Sant Llorenç, Sant Domènec i Sant Antoni i el carrer de la Creu, des del passeig del Mar fins a les interseccions respectives amb el carrer de la Rutlla. L’actuació, alhora, s’aprofitarà per començar a reduir el trànsit al vial lateral del passeig marítim, ja que la calçada a un únic nivell dels carrers Sant Llorenç i Sant Antoni arribarà fins al bulevard de sauló, com ja passa en el cas de la rambla Vidal.

    El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, defensa el “canvi de tendència” per mirar de reduir el trànsit al lateral, un recorregut obligat ara mateix per accedir o sortir de l’aparcament subterrani de la plaça del Mercat, però en el cas del trànsit veïnal voldrien canalitzar-lo cap al carrer de Girona i els carrers de la Creu –de pujada– i Algavira –de baixada fins a la rambla del Portalet.

    Obres a la tardor

    La intenció inicial del govern ganxó era dividir l’execució dels treballs entre la primavera –en el cas dels dos carrers que no tenen continuïtat al nord per al trànsit– i la tardor per als dos restants. Però al final han decidit considerar tota l’actuació com un sol projecte i posar-lo a contractació amb vista a la tardor. Saballs argumentava ahir que accelerar els treballs podria haver implicat que hi hagués obres en curs a l’estiu, o bé aturades a mig fer. I han preferit agrupar els treballs en una sola tongada. El pressupost per posar a subhasta el paquet d’obres s’acostarà als 583.000 euros, una de les inversions més destacades previstes ara per a aquest any, a banda de les graderies i el condicionament de l’espai Guíxols Arena per a aparcament i concerts a tocar del camp de futbol de Vilartagues. Amb la incorporació de romanents, però, anunciaran altres inversions en les pròximes setmanes.

    Font: El Punt-Avui


    Sant Feliu homenatja Muriel Casals

    18/02/2016

    En un acte senzill que va tenir lloc a la 1 del migdia d’aquest dimecres 17 de febrer, Guíxols per la Independència – ANC va retre homenatge a Muriel Casals i Couturier.

    Als peus de l’estelada del Passeig del Mar de Sant Feliu s’hi van aplegar una cinquantena de persones i es va llegir un emotiu escrit en la seva memòria. Posteriorment es va realitzar un minut de silenci mentre es baixava la bandera fins a mig pal i es col·locava en aquest un ram de roses.

     

    hom_muriel_2


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies