El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el diari Ara com a Media Partner.
L’aportació ganxona: una senyera molesta i una trobada política a la Gavina.
La família Cendrós manté encara una casa a la Rambla Vidal de Sant Feliu, a la cantonada amb el Passeig del Mar. Durant molts anys s’hi trobava, als baixos, la Galeria d’Art Kroma, ara convertida en l’Espai Cendrós, que aquest estiu ha albergat exposicions sobre el pintor Josep Amat, gran amic de la família Cendrós i que també havia viscut en un dels pisos del passeig.
En aquest habitatge s’havien celebrat reunions entre els Cendrós, Carulla, Millet i companyia, els fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1961, en plena dictadura. I també en plena dictadura, el 1967, es va acabar de construïr el teulat de Can Cendrós i ho van celebrar col·locant-hi una senyera, un acte reivindicatiu que va esgotar la paciència, sembla, de l’Ajuntament, que al cap d’uns dies va manar la brigada municipal treure la bandera del capdamunt de l’habitatge,dirigits per la policia local. La senyera fou recuperada el 1987, divuit anys després, pel diputat Francesc Ferrer i Gironès, que la va entregar a la família. Un fet que no passa inadvertit en l’audiovisual de l’exposició.
Podeu llegir la història original en aquesta notícia del diari El Punt (1985).
D’altra banda, en l’exposició també hi podeu trobar una fotografia presa a l’Hostal de la Gavina en què J.B.Cendrós, Ramon Trias Fargas, el doctor Trueta i Gaston Thorn, aleshores en el Partit Liberal, es reuneixen per fundar Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), una formació política que posteriorment formaria part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Qui era Joan Baptista Cendrós?
J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966.
Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)
L’industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d’estat. Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya. Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.
El discurs de l’exposició es complementa amb l’audiovisual autobiogràfic, “J.B. Cendrós, amb veu pròpia”, un muntatge narrat amb la pròpia veu de l’empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida. Al llarg de 12 minuts, ‘Amb veu pròpia” és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d’un temps i d’una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d’un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.
“El cavaller Floïd”
L’exposició coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de “EL CAVALLER FLOÏD. Biografia de J.B. Cendrós” (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca. La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme. La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d’invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad…), gràcies als quals, amb la figura d’en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar “La Represa”, la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.
Estaria bé que part de l’exposició, tal i com van fer amb la del 50 anys del rellançament d’Edicions Proa, vingués algun dia a la nostra ciutat, i que una de les múltiples presentacions de llibres que es fan a la nostra ciutat fos la de la biografia del mecenes i empresari catalanista J.B.Cendrós.
