L’Ajuntament ha iniciat converses amb Ports de la Generalitat per tirar endavant un nou passeig que uniria el carrer de Cristòfol Colom amb el Port.

L’alcalde de la ciutat ha reconegut a Ràdio Capital que de moment només es tracta d’un projecte que està a les beceroles, però que l’equip de govern té intenció de rescatar. Per això, caldria buscar un concessionari i adequar l’obra al pla especial del port.

Pel que sembla, Sant Feliu assumiria part de les obres, mentre que Ports, que haurà de presentar el projecte a l’Ajuntament, es faria càrrec de la resta.  

El projecte podria incloure una zona verda davant l’edifici Joan I o el cobriment de la riera de Tueda als encontorns de la zona, fet que serviria per obrir un nou vial per comunicar el port amb la carretera de Palamós.

El govern municipal (TSF, ERC i PSC) ha reaccionat a la recollida de signatures engegada pels comerciants del centre ciutat i a la moció presentada pel PDECat, que té el seu origen en una decisió de l’executiu, que un cop iniciada la tardor va ordenar el tall total al trànsit rodat per la rambla Antoni Vidal, que fins aleshores era transitable per als vehicles de càrrega i descàrrega. La justificació del govern a aquest tall era “els incompliments reiterats d’horaris i els desperfectes que els vehicles pesants causaven en el paviment de llambordins”, segons el diari El Punt-Avui. Això va contrariar els comerciants i el gremi de repartidor, que van iniciar una recollida de signatures.

Ara, i malgrat que encara hi ha jardineres a la confluència amb el passeig del Mar, l’Ajuntament ha lliurat uns passis que autoritzen l’accés per descarregar, com a resposta a les múltiples signatures presentades.

Segons el diari El Punt-Avui, els permisos només s’adrecen a propietaris de negocis i residents, de nit i fins a primera hora del matí, i segons declaracions de l’alcalde a aquest mitjà, “aviat ja no seran necessaris perquè les noves càmeres de vigilància hi controlaran l’accés i multaran els vehicles amb matrícula no autoritzada”.

El Ministeri de Medi Ambient ha demanat a l’Ajuntament que delimiti amb més claredat les zones de servitud pel que fa referència al trànsit i accés al mar del projecte de millora urbana del tram del passeig marítim, al sector Rius i Calvet, entre altres consideracions. Aquest és un dels projectes estel·lars del govern de TSF, PSC i ERC pel 2017. Un projecte que neix amb la vocació d’aportar un canvi radical al tram del passeig Rius i Calvet, al racó de Garbí i a la mateixa platja.

Fonts del govern van destacar ahir que l’Estat demana ampliar informació i “modificar algun aspecte puntual del projecte”. De fet, l’alcalde, Carles Motas, ja va explicar que el projecte s’havia anat consensuant amb Costes.

Requeriments

L’Estat considera també que en el projecte s’ha definit una llargada de 300,35 metres de la zona, però “en la documentació no es justifica la delimitació del passeig, d’acord amb les característiques físiques, volumètriques i morfològiques”. A més, i segons l’escrit, s’observa que en la delimitació del tram de façana marítima s’han inclòs façanes posteriors d’edificis que no donen a mar. Aquests requeriments són essencials per procedir a l’aprovació definitiva del projecte, segons el ministeri.

El govern de TSF, ERC i el PSC ha fet una important aposta per aquest projecte, perquè, segons Motas, ha de representar una millora importantíssima per a la façana marítima. Amb el projecte, entre altres aspectes, es preveu aprofitar l’ampliació del calaix de formigó que condueix la riera del Monestir fins al mar per guanyar un espai considerable per als vianants. La connectivitat entre el passeig i la platja millorarà, perquè el desnivell actual, de més de tres metres d’alçada en alguns punts, es resoldrà amb grades de formigó similars a les que ja s’han introduït al nou tram del passeig del Mar de Palamós o a la Riba de l’Escala. Tot plegat, amb una inversió d’1,17 milions que afrontaran entre dues anualitats pressupostàries: 2017 i 2018.

Treballs previs

El projecte, però, no s’atura. Una empresa contractada per l’Ajuntament ha analitzat el subsòl de l’àmbit on desemboca la riera del Monestir, entre el racó de Garbí de la platja i l’inici del passeig marítim de Rius i Calvet. L’empresa va fer, el desembre passat, tres perforacions per determinar les característiques dels materials subterranis i elaborar, després, un estudi geotècnic per a la nova canalització del tram final de la riera i tota la reurbanització de la zona. Les obres del racó de Garbí no s’emprendran fins passat l’estiu del 2017 i es preveu que durin vuit mesos.

‘Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys’: aquest és el nom de l’exposició que aquest dissabte ha obert els actes d’estiu del 25è aniversari de la mort del pintor Josep Amat. Les accions en record seu van arrencar el passat mes de gener i aquest estiu arriben a Sant Feliu, on Amat va establir-hi la seva segona residència que compaginava amb Barcelona, ja que la seva dona era ganxona. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat fa ver llargues estades a Sant Feliu on va pintar els paisatges que veia des de casa seva, situada al Passeig del Mar. D’aquí la mostra inaugurada ahir en què s’hi poden veure dotze obres i impressions mai abans exposades del Passeig del Mar i que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l’any. La mostra es podrà veure fins el 5 d’agost a l’Espai Cendrós de la Rambla Vidal, cantonada amb el passeig, als baixos de l’edifici on Amat visqué durant molts anys i des d’on va crear alguns dels quadres que es poden veure a la mostra.

La inauguració de la mostra va tenir lloc ahir a la tarda i va tenir l’assistència de l’alcalde Carles Motas, la directora de l’Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el propietari de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.  L’alcalde va declarar que l’Ajuntament té l’obligació de recuperar els “personatges històrics” de la ciutat tal i com va fer amb Rafael Patxot i que ha de fer una “defensa de la cultura catalana” i que això “l’enorgulleix”.
A part, el proper 6 d’agost s’estrenarà la mostra ‘Amat Íntim’ al mateix Espai Cendrós, una exposició única on es podran veure una gran quantitat d’obres inèdites, testimonis de temps difícils i de records del seu entorn més proper. “Són peces que no estaven pensades per exposar ni per vendre, úniques i que mai havien sortit a la llum”, segons el seu fill. La mostra s’allargarà fins el proper 10 de setembre.

L’equip de govern, com hem explicat, va fer el balanç d’aquest mandat, en què van destacar les actuacions que ha dut a terme. Menció a part mereix el comentari de Joan Alfons Albó referent al projecte d’aparcament soterrat al passeig dels Guíxols. El batlle va dir que el projecte avança seriosament i que recentment han rebut l’informe de viabilitat econòmica que avala el projecte. Albó va afirmar que mai abans s’havia avançat tant en aquest tema i, amb la proximitat de les eleccions, va negar que fos cap promesa electoralista, que fa dos anys i mig que hi treballen i que si és possible, convocaran el concurs per a la redacció del projecte, l’obra i la gestió de l’aparcament abans de les municipals.

L’Ajuntament disposa d’un avantprojecte d’aparcament de 400 places soterrades a la zona entre el passeig dels Guíxols, l’inici de la carretera de Palamós i la zona blava dels Jardins Juli Garreta.

A la superfície, la intenció és ampliar el passeig i els Jardins Juli Garreta. El govern, per fer més atractiu el contracte, inclou en el concurs tant l’execució de l’obra com la gestió d’aquest aparcament, el del Mercat i de la zona blava del municipi. Albó va afegir que l’Ajuntament hi podria destinar diners a fons perdut ja que seria una actuació que té retorn econòmic a la ciutat. En aquest sentit, va recordar que l’Ajuntament fa altres inversions a fons perdut i que suposen un retorn per a la ciutat més dèbil i va defensar aquesta ubicació de l’aparcament perquè és la menys polèmica i donarà servei als vehicles que vénen de la carretera de Palamós, de manera que no hauran d’estar donant voltes per la ciutat buscant aparcament.

L’Ajuntament preveu que l’aparcament sigui d’una o dues plantes soterrades i que el preu de construir-lo oscil·li entre 17.000 i 24.000 euros per plaça d’aparcament.

Guíxols des del Carrer s’hi oposa rotundament

Poc ha tardat en reaccionar la formació d’esquerres. El partit encapçalat per Jordi Lloverar creu que aprovar “un projecte que pot canviar la fesomia del passeig un mes i mig abans d’unes eleccions municipals és una jugada antidemocràtica que hipoteca la decisió del nou equip de govern” i titlla d'”intolerable” que un projecte d’aquesta envergadura s’aprovi sense un procés de participació ciutadana.
El grup sorgit d’ICV i Procés Constituent creu que les 400 places d’aparcament “presenten un munt de dificultats que cal explicar, debatre en detall i permetre que la ciutadania se n’assabenti en profunditat i pugui decidir si és o no és convenient per a la ciutat” i es pregunta si, a part de l’alcalde i “algunes persones més”, hi ha algú més que conegui el projecte i l’informe de viabilitat.
Referent a l’anunci de la intenció de convocar, per part del govern, el concurs per a la redacció del projecte, l’obra i la gestió abans de les municipals, Guíxols des del Carrer creu que és “joc brut fill de les inèrcies polítiques que la gent ja no vol suportar ni un dia més” ja que, segons ells, “a un mes i mig de saber qui podrà governar els propers 4 anys es col•loca a la seva agenda el projecte urbanístic més important de les dues darreres legislatures”.

Guíxols des del carrer, per tant, s’oposa totalment a aquest projecte si no es consideren altres possibilitats per alleujar el problema d’aparcament “de l’estiu i d’algun cap de setmana”. “Estem segurs que hi ha altres solucions i siguin quines siguin han de ser conegudes, debatudes i aprovades per la ciutadania a traves d’un procés d’ampla participació”, acaben reblant.