Els programes electorals de tothom, ara fa dos anys i escaig, posaven de relleu el desig i la necessitat de donar participació a la ciutadania en la presa de decisions. Tots per Sant Feliu (TxSF), el partit majoritari del govern, el de l’alcalde Carles Motas, en feia bandera. A l’hora de la veritat, s’ha demostrat que només eren paraules buides. S’acaba d’aprovar la inversió més important de la legislatura, la reforma del passeig Rius i Calvet, que costarà 3 milions d’euros amb un procediment que és tot el contrari del que es pregonava en els papers electoralistes. El projecte s’ha tramitat per via d’urgència, en un ple extraordinari totalment innecessari, que deixa només 15 dies de coll per conèixer-lo quan es tracta d’un patracol de més de 1500 pàgines que ni tant sols es pot enviar per correu electrònic normal degut al seu pes.

Un projecte d’aquesta envergadura hauria d’haver estat conegut, debatut i triat amb un ampli procés de participació ciutadana entre tots els que es varen presentar i posteriorment, un cop escollit, tornar-lo a debatre amb temps suficient per plantejar pegues, millores i esmenes per part de la ciutadania. D’aquesta manera sí que podríem parlar d’un projecte participat per ciutadans i ciutadanes que sabrien com i perquè es gasten el seus diners. Així ho va demanar Guíxols des del Carrer-Entesa sense èxit.

No és tant difícil de fer. A dues passes de Sant Feliu, a Santa Cristina d’Aro, s’ha seguit un procés similar per escollir el millor projecte per a la nova biblioteca on han votat i hi ha dit la seva tots els cristinencs que  han volgut.

En canvi, per fer al·legacions a la reforma del Rius i Calvet s’ha de ser més ràpid que per fer un joc de mans. La data de la publicació de l’acord és el 18 d’agost. La data final per presentar al·legacions, el 8 de setembre. Divendres al matí, per més confusió dels que volien fer-ho, se’ls deia a l’oficina d’Urbanisme de l’Ajuntament que tenien temps fins el dia 20. Pobres dels qui se’n refiïn. Tot aquest enrenou no mereix més comentaris. El que no s’entén és quins són els  motius de tantes presses. Molts ciutadans estan preocupats perquè en el projecte desapareix el petit estany de la plaça Ferran Agulló amb la figura nua símbol de la Costa Brava. Una mesura molt criticada, sense motius tècnics que la justifiquin,  que esperem que no es dugui a terme i així ho demana el nostre grup i moltes altres al·legacions. Però el conjunt del projecte canvia tota la fesomia de la façana marina de Sant Feliu de Guíxols i això no es pot fer sense discussió prèvia, en ple mes d’agost, amb la majoria dels guixolencs massa enfeinats o de vacances. Participació ciutadana, zero.

Guíxols des del Carrer lamenta que el Guíxols Arena presenti, “com el primer dia”, deficiències en quant a seguretat i que “encara no s’hagi fet res”. En una nota al seu web, la formació adverteix que “s’ha enjardinat la zona, però no es millora en seguretat”.

Ja poc després de la seva inauguració, el passat mes de setembre de 2016, el grup representat al consistori per Jordi Lloveras hi va trobar a faltar alguns elements que reforcessin l’obra, tant en aspectes de vista com en mesures de prevenció. Aquests dies s’ha procedit a fer l’enjardinament de la zona. Un fet que per Guíxols des del Carrer “està bé”, ja que aquesta era una de les accions que en el seu moment també va reclamar la formació, però el grup d’esquerres insisteix en què “és preocupant que la zona de joc continuï presentant, com el primer dia, deficiències en quant a la prevenció de riscos i encara no s’hagi fet res”.

GdC torna a insisitir en què “caldria col·locar una tanca primetral que separés la zona esportiva de joc i esbarjo amb la de circulació de vehicles rodats”.  “Una qüestió de seguretat per evitar que un nen o una nena surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre”.

Per GdC, la pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, “ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, pensem que això no es dóna”. “De la mateixa manera, pensem que el punt d’entrada i sortida de vehicles a l’esplanada hauria d’estar millor senyalitzat”, acaben dient.

Aquest cap de setmana s’inaugura el Guíxols Arena. D’entrada, per a la nostra formació, tot el que es refereixi a equipaments públics posats al servei de la ciutadania mereix, davant del dubte, una aprovació inicial. Som conscients que una de les qüestions que ha aixecat més polseguera ha estat el cost final de l’obra. Sense voler entrar en prejudicis, pensem que serà el temps el que l’acabarà qualificant com desmesurat o adequat. Si al final el recinte es converteix en un pàrquing estable per a uns 150 vehicles que acull esporàdicament, una o dues vegades l’any, un concert musical, els gairebé 450.000 euros que ha costat l’obra representaran un cost excessiu; ara bé, si com apunta la propaganda governamental el recinte es converteix en un espai públic polivalent obert a l’aire lliure amb moltes possibilitats d’ús (esportives, d’esbarjo, esdeveniments socials, culturals, etc…) l’inversió haurà estat un encert.

Hi ha una dita, prou coneguda, que diu que les presses mai són bones conselleres, desconeixem si el govern de la ciutat se l’ha aplicat; en tot cas, i després d’un primer cop d’ull al recinte, la impressió que tenim és que aviat s’hauran d’ajustar alguns elements, més encara, si realment es vol potenciar el seu ús de manera habitual. Per exemple, no entenem com no hi ha una tanca perimetral que separa la zona esportiva de joc i esbarjo amb la circulació de vehicles rodats. És, simplement, una qüestió de seguretat per evitar que una criatura surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre.  La pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, això no es dóna.

Per altra banda l’espai de joc, avui representat per dues pistes del bàsquet, no addueix a aquesta polivalència de la que el govern presumeix. En aquest sentit, per exemple, hauria estat més polivalent pintar  una pista central de futbol sala (40 x 20 m.) i de manera transversal quatre cistelles de bàsquet (dos a cada lateral) en la modalitat de 3 x 3 (14 x 8 m.) O també, una altra opció en favor d’aquesta suposada polivalència, hauria estat habilitar les dues pistes com estan ara, però una de bàsquet i una altra per a futbol sala o handbol (tot i que aquesta no hagués sortit amb les mesures reglamentàries). Tampoc s’han tingut en compte altres elements d’esbarjo a l’aire lliure com hauria estat, per exemple, la ubicació d’un parell de taules fixes per a la pràctica del tennis de taula.

Hi ha una altra qüestió que ens presenta dubtes. En el cas que s’aprofiti tot l’espai esportiu i d’oci que té el Guíxols Arena, avui representat en bona mesura per les dues pistes… no hauria estat més lògic col·locar les pistes a prop de la graderia i l’aparcament a l’altra banda? Just al revés de com està ara. Imaginem-nos per un moment que, per posar un exemple, s’organitza un campionat de streetball, una exhibició de hip hop, o qualsevol altre esdeveniment… on s’asseurà el públic assistent? En la grada actual que estarà separada de les pistes de joc per les bateries dels cotxes aparcats? No hauria estat més adient situar les pistes a prop de les graderia?

Finalment trobem a faltar algun element de jardineria, i també, que el punt de sortida dels vehicles estigui millor senyalitzat, entre altres coses, per evitar que algú es deixi els baixos del cotxe amb la vorera del recinte en el moment de la sortida.

El govern municipal (TSF-ERC-PSC) va decidir, arran d’un article d’opinió escrit per un servidor en què em mostrava contrari a la manera de fer de l’Ajuntament en diversos aspectes, deixar d’enviar-nos newsletters amb les seves notícies i deixar de convocar-nos a actes i rodes de premsa. Un acte de ràbia i prepotència per part dels governants que no fa cap favor a la ciutat, donat la rellevància que tenen les publicacions del nostre diari al Facebook (més de mil seguidors) o a la pròpia web (unes 300 visites úniques diàries de mitjana).

Així, l’Ajuntament ha obviat deliberadament Tribuna Ganxona en les presentacions del Festival Porta Ferrada, Festival Nomad, Fira del Conte i a la presentació de la nova col·lecció de l’Espai Thyssen, malgrat haver contactat prèviament amb l’empresa de comunicació Mahala, encarregada de la convocatòria. Aquesta empresa va enviar un mail a l’ajuntament, i aquest li va denegar el permís perquè poguéssim fer la nostra feina. Això va fer que, a través de les xarxes socials, denunciéssim aquest fet, que va arribar fins i tot al Ple de dijous passat, en què els regidors de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras  i MES Pere Albó van preguntar per aquesta situació de menyspreu. L’alcalde va treure’s les puces de sobre i va passar el tema cap a la regidora encarregada de l’Espai Thyssen, Sílvia Romero, que va desviar la responsabilitat cap a Mahala. Lloveras, però, sabia de l’existència dels mails que vam enviar a l’agència de comunicació. La resposta de Motas va ser que “es van avisar tots els mitjans de comunicació”, afirmació que va repetir més tard. Aquesta insinuació va fer que Pere Albó li preguntés si és que no ens considera un mitjà de comunicació. La resposta de l’alcalde no fou entenedora, però sí que va deixar clar que considera Tribuna Ganxona un “blog o web”. Un problema que per aquest govern no és nou: ja van tenir problemes amb els companys d’Àncora, als quals el regidor Saballs, ofès per un article del veterà Alfons Hereu, també els va dir de tot i també es va fer un embolic entre “mitjà d’informació” i de “comunicació”. Sempre amb l’ànim de degradar tot vent que no els bufa a favor.

El cert és que ens estranya aquesta resposta ja que el propi alcalde, quan era el líder de l’oposició, va acudir a la presentació del nou web del nostre diari digital el dia 20 de març de 2015 a la Biblioteca Octavi Viader, en què el vam saludar i semblava estar interessat per la nostra empresa. Donada la seva resposta en el darrer ple, una de dues: o el dia de la presentació no va entendre res o ha estat fent el paper  En aquesta presentació ja vam deixar clars els nostres principis, els objectius, el funcionament i el feedback que esperàvem.

I és que sembla ser que aquest govern li molesta que el ciutadà tingui una opinió pròpia (que generalment sol ser diferent a la seva). Tenim opinió, sí, i informem de totes les institucions i associacions que ens envien els seus comunicats. Busquem notícies i fem entrevistes, sempre sense ànim de lucre (això sembla que és un altre concepte que el govern no entén). El que és curiós és que a les rodes de premsa hi convidin El Punt-Avui, el Diari de Girona, La Vanguardia,…tots ells també tenen articles d’opinió, però com que no opinen de Sant Feliu… És allò de donar primer menjar al de fora en en lloc de la gent del poble.

Com han canviat les coses amb aquest govern. Abans, l’Ajuntament ens convocava a tot. I Tots per Sant Feliu, amb l’actual alcalde al capdavant, també ens enviava notes de premsa i fins i tot ens convocava a rodes de premsa en les quals ens presentaven les seves  conspiracions contra l’anterior alcalde, Joan Alfons Albó o el mateix Pere Albó en els casos del Club Nàutic i del sou del vicealcalde.

La pregunta és, perquè abans ens anaven darrere perquè ho publiquessim tot i ens tenien per un dels seus mitjans favorits i ara és totalment al revés? Ja no els interessem perquè publiquem coses que el govern no vol que el  ciutadà sàpiga? Bé faria l’alcalde de prendre nota de la frase de la Molt Honorable Carme Forcadell el passat dissabte a Sant Feliu sobre la importància d’estar alerta amb els comportaments totalitaris que darrerament estan tornant a aflorar en la nostra societat.  La tenia ben bé davant, el senyor Motas, a la Presidenta del Parlament. Va entendre el que deia o, com passa amb el nostre diari, va fer el sord?

Senyors del govern ganxó: vostès tenen el poder, però estan al servei de la ciutat, no pas de vostès mateixos. Facin servei a la ciutat. Vostès poden tenir el poder, però no la raó absoluta.

Al Ple del mes de març el Grup Municipal de CiU vam proposar fer un transvasament de sorra de Sa Riera de 2000 ^m3 com es va fer el 2013, però el govern local va votar en contra argumentant que havien arribat a un acord amb el Departament de Costes de Madrid segons el qual es faria un dragat de la badia sense cost per l’Ajuntament, solució que creien més convenient donat que estaven segurs que no els donarien permís per portar la sorra de Begur.
Ja s’ha vist però, que no tenien res signat, doncs unes setmanes després es feia públic que Costes no pagaria res, encara que el govern continuava afirmant que es faria un dragat, això si, a càrrec de l’Ajuntament.
Al Ple del mes de maig, però, el regidor Salvador Calabuig ens explicava (cosa que s’ha d’agraïr donat que l’equip de govern actual no informa de res als regidors de l’oposició si no és a través de la premsa), que finalment opten per la nostra proposta de fer un transvasament de la sorra de Sa Riera, però només es farà una aportació de 700 m3.
Aquesta es la gestió política que han fet?
L’Equip de govern no va confirmar amb costes el dragat, ni han negociat amb ells un permís per portar tota la sorra que necessitem havent-hi excedent a Begur, ni han estat diligents per solucionar-ho abans de la temporada, doncs han passat 2 mesos des de la nostra proposta, i ara hauran de tancar la platja al juny o bé fer els treballs al vespre i pagar el doble per la mateixa feina.

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals, ja que en l’antiguitat n’era un gran amic i, quan en veia un de ferit, el guaria. Popularment se l’anomena Sant Antoni del Porquet i també Sant Antoni dels burros. La seva festa és una celebració important, i en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs , en què s’hi beneeixen els cavalls i, per extensió, tots els animals.

A la nostra ciutat, aquest any la festa arriba, sempre i quant el temps ho permeti, demà diumenge 28 de febrer, una festa en què l’Ajuntament de la ciutat ha anunciat que hi haurà una “espectacular” exhibició eqüestre a la platja amb Santi Serra, un xicot de Manlleu que sembla ser que es lucra amb aquesta mena d’espectacles de patiment animal.

Per cert, el terme “espectacular” ja l’he vist escrit diverses vegades en anuncis oficials d’actes organitzats per la tri-regidoria de Festes; “espectacular encesa de llums de Nadal” –el que era espectacular era la foscor, els llums gairebé ni es veien de tant escassos tot i que al final en van posar més per les queixes ciutadanes-, “espectacular cavalcada de Reis” –no hi va haver cavalcada per primer cop en la història i finalment els Reis van aparèixer al Teatre, recinte amb capacitat reduïda que va impedir a la majoria de nens ganxons veure’ls-,…

Tornant al fet que aquí ens ocupa, la 21a edició de la Festa de Sant Antoni Abat arribarà, segons l’Ajuntament, carregada de novetats, i la primera, que no l’anuncien, és que l’Associació que des de fa 20 anys organitzava l’acte se n’ha desvinculat per desavinences amb l’actual equip de govern. Ostres tu, el mateix cas que l’Associació de Festes Ganxones amb el Carnaval.

Em pregunto què li ha agafat a l’actual govern amb les associacions “de tota la vida”. Hi ha algun tipus de qüestió personal? Desavinences polítiques? El motiu no el sé, però el que sí importa és que la ciutat hi surt perdent, perquè són gent que fa anys que fa rutllar la ciutat sense obtenir res a canvi, a part de disgustos; són associacions sense ànim de lucre que porten molts anys sacrificant-se perquè la ciutat gaudeixi de les festes tradicionals com el Carnaval o Sant Antoni Abat, que per cert, s’escriu amb “t” final i no amb “d”, que és com està escrit en els cartells que hi ha a les entrades de la ciutat.

El Sant Antoni d’aquest any, doncs, tindrà com a altres novetats el canvi d’emplaçament: els Jardins de Juli Garreta seran l’epicentre d’aquesta festa i l’itinerari serà diferent que el d’altres anys. El que no m’agrada gota és la ”espectacular” exhibició de cavalls a la platja, on el cavall pot ensopegar amb la sorra i fer-se mal ell, el genet i els espectadors. Ah! Però si a la platja no hi poden anar gossos! Cavalls sí? I a sobre l’home cobrarà una picossada per fer patir els animals…

I per si no n’hi havia prou, passejades en poni a 2€. Pobre animal, quina culpa en té? Li carreguen els infants a l’esquena, li fan fer el ridícul passejant pel poble i a sobre el propietari cobra? Sort que l’any 2009, el govern local, amb 10 vots a favor, 7 en contra i 2 abstencions va signar un manifest en contra de l’exhibició animal amb finalitats lucratives. Deu ser manca de memòria. O total ignorància de l’Àrea de Cultura i Festes.

En definitiva, això serà Sant Antoni dels Burros.

En el ple del passat dijous es va aprovar definitivament el pressupost pel 2016. Un pressupost que ha vingut a corre-cuita, ha estat poc treballat i gens participat. Tres elements ens porten a fer aquestes afirmacions:

En primer lloc, el fet que el pressupost 2016 s’hagi fet sense completar les partides d’inversions – amb l’única excepció del projecte anomenat Guíxols Arena -. Ja s’ha comunicat que haurem d’esperar i que durant tot l’any s’aniran fent modificacions i ampliacions. En el debat al ple ens van comentar que el pressupost és “quelcom viu”. I és que, malgrat que encara no estava aprovat, ja s’estaven anunciant modificacions del mateix. D’aquesta manera el govern es posava la bena abans de la ferida davant de les inevitables múltiples modificacions que haurà d’afrontar per tal de que l’exercici econòmic tingui finalment la mínima coherència necessària.

En segon lloc, el govern no ha acceptat cap al·legació feta a aquest pressupost. Diverses associacions de veïns i entitats així com algun grup municipal han fet arribar les seves propostes durant la fase d’exposició al públic. Han estat moltes les propostes de millora amb absoluta bona fe. Algunes d’elles, fins i tot, no costaven diners. Cap d’elles ha merescut l’atenció del govern, ni tan sols una acció de cortesia.

I finalment, la famosa negociació de les partides dedicades a personal. Un cavall de batalla de Tots per Sant Feliu quan estava a l’oposició. Tant fou així que la primera mesura que va adoptar el senyor Motas quan va estrenar alcaldia fou estimar les al·legacions fetes en el pressupost 2015 per un sindicat… Doncs bé, amb aquests antecedents, com es pot explicar que al 2016 no es millorés aquest aspecte del pressupost? Ans al contrari, en aquest exercici han estat quasi tots els sindicats els que han denunciat la manca diàleg en l’aprovació dels pressupostos – tots menys un, segons va aclarir el regidor d’hisenda – .

Com s’explica tot plegat? La resposta és senzilla: el govern tenia pressa per tenir en vigor l’augment de les retribucions i dedicacions dels senyors regidors – fins a tres, una per a cada partit del govern -.

El pressupost ha estat a punt per la nòmina del gener. Aquesta era la única prioritat. Missió acomplerta. Per a tota la resta… ja hi haurà les modificacions.

Moviment d’Esquerres – MES Sant Feliu de Guíxols

Quan el passat divendres l’Ajuntament va anunciar que hi hauria una “espectacular encesa de llums de Nadal”,  ningú es podia imaginar que el que més comentaris hagi suscitat fins el moment sigui el contrari d’aquesta frase, és a dir, la manca d’il·luminació.

A les xarxes socials i també passejant pel carrer han aparegut comentaris, alguns de sorneguers i d’altres de ben seriosos, sobre una suposada “manca de llum”. Al facebook, imatges totalment en negre recordant la il·luminació, fotografies d’una manifestació de miners i una frase dient que l’Ajuntament regala cascos de miner per passar un millor Nadal o les declaracions de l’exalcalde Joan Alfons Albó al facebook dient que “si busqueu bé trobareu algun llum de Nadal. Ja sabeu, allò de l’estètica minimalista. Potser amb cinc mesos i amb quasi tres alcaldes no hi ha hagut prou temps per preparar-ho”.

Per la seva banda , l’alcalde Carles Motas s’excusa en el pressupost heretat tot i assegurar que “mica en mica s’aniran posant els llums” i que “el resultat serà similar al de l’any passat, però ja us avanço que no podrem arribar a tots els carrers gestionant un pressupost que no hem fet nosaltres”.

Ja que sobre gustos no hi ha res escrit, no diré si els carrers són clars o foscos. El que sí que crec que està clar és que, de la mateixa manera que no s’inauguren equipaments ni edificis que no estan acabats, tampoc s’haurien d’inaugurar llums que no estan col·locats. Algú pot imaginar la inauguració d’una exposició de l’Espai Thyssen i que faltin la majoria dels quadres per penjar?

La presentació del Festival Porta Ferrada de dimarts a Barcelona va ser prou divertida, sobretot per les coses que es van dir i les que van passar. Aquest acte va tenir lloc a l’antiga fàbrica Damm, prop de la Sagrada Família, icona de Barcelona. Això em fa pensar i preguntar-me: pot ser que la Porta Ferrada en particular, i el conjunt arquitectònic del Monestir en general, sigui la nostra Sagrada Família? Jo crec que sí, sobretot pel ressò mediàtic d’ambdós monuments, encara que el barceloní sigui milions de vegades més fotografiat i d’una magnitud mediàtica i dimensional incomparables.
La cosa havia començat al Teatre Auditori Narcís Masferrer de casa nostra, on es va fer, al matí, la presentació del festival. A la 1 del migdia tenia lloc a Barcelona la presentació als mitjans de la capital. Un cop acabada la presentació d’aquí, per tant, vam haver marxar disparats cap a Can Fanga, com diem els de comarques. I ser de comarques i anar a Barcelona no és fàcil, sobretot si ho fas en comptades ocasions com jo.
Anàvem amb l’hora on comença l’esquena, fèiem tard. El conductor sabia on anava, al carrer del Rosselló. Però no recordava, ni ell ni jo – que era l’acompanyant o copilot-, que allà, quatre cantonades no representen pas 200 metres com aquí Sant Feliu. Tampoc recordàvem que deixar el cotxe al pàrquing més proper significa caminar almenys 10 minuts. Però com que ser de comarques no és fàcil a Barcelona, caminàvem convençuts que pujàvem cap a l’antiga fàbrica Damm, quan en realitat anàvem baixant cap a la Sagrada Família. Perquè, a part de ser de comarques, els ganxons som molt xulos i anem sense un plànol de la ciutat. “Total, ja hi arribarem, poc que començaran si no hi som tots.“
I tant que va començar sense que hi fóssim tots! Hi érem nosaltres, que vam arribar tard, però a dos dels nostres, el cotxe, que també ve de comarques, els va deixar penjats a Montcada i Reixac…així que sense ells va començar l’acte, que havia de ser a la 1, a la 1 i 20 minuts. La gana que portàvem era la de 2/4 de 3, per això. I els canapès i pica-pica ja estaven preparats. Sort que els pobres dissortats als quals el cotxe els va deixar a la cuneta arribaren a punt pel “halar”, la cerveseta i les fotos.
La presentació i el lloc, tot molt maco. Comentaris: les entrades del festival, bé de preu, perquè així la gent acaba de passar el dia a Ganxònia i s’hi gasta la setmanada, digué l’alcalde. The Project ho posen fàcil amb uns concerts d’aniversari, diu l’ Albert Mallol: 30 anys celebren Sopa de Cabra, 40 l’Elèctrica Dharma i 55 anys en escena de Raimon. I un festival diferent. El més veterà de Catalunya i l’únic organitzat per una ciutat i no pas un banc o una empresa, com molt bé remarcava l’alcalde Joan Alfons Albó.
I l’aparició de Buenafuente, amb Mariano Rajoy style. En monitor de plasma i fent riure, vull dir. Parlava l’humorista reusenc de venir a Sant Feliu a treballar amb xancletes i banyador…i a la nit ben arreglats, digué algú altre.
Sens dubte, un molt bon lloc per presentar el festival a Barcelona. La cervesa de barril directa de fàbrica, amb la calorada que portàvem des de Sant Feliu, va entrar de meravella. I gratis.

Sí, sento l’anaconda, com en els moments previs a un partit de la màxima. Per a aquells que no sabeu què és, us diré que sentir l’anaconda se’n diu d’aquella sensació de neguit a l’estómac prèvia a un esdeveniment de gran volada. D’aquí poc, vénen eleccions municipals, i estem a prop d’un altre partit important que hipotecarà el futur de la nostra ciutat 4 anys més. Els dos equips podríem dir que es diferencien en moltíssimes coses, d’entre elles la política de sempre de promeses incomplertes, el malbaratament del diner públic i els tallats al Núria.
Al nostre equip volem jugadors, d’allò que se’n diu, que sentin els colors. Uns jugadors que no es quedin amb la intenció que volien fer un bon partit, i que en acabar-lo es limitin a dir “és que no he pogut fer tot allò que volia” o que deixen per l’últim minut de partit tot allò que no han sabut fer. A aquests, els “tribuneros” els dirien que haurien d’haver corregut durant tot el partit i que haurien d’esforçar-se del primer minut a l’últim, que per això els paguen. Per cert,
als “tribuneros” tampoc els agraden els equips que utilitzen el joc brut i que fiquen travetes a tot allò que es mou. Sí, aquells equips que es tanquen a la gàbia, perdó, a l’àrea i s’aferren a ella, diuen que això és poc vistós.
Ei, i la sensació d’anaconda es fa palesa també quan veus el que passa al teu voltant. I és que la sensació que TOT es deixa per l’últim moment ja la portem des del desembre vivint: fent una bona compra de llums de Nadal per l’últim any de legislatura, assabentant-se ara que calia fer una reforma dels carrers de la ciutat i una cosa que em té profundament encuriosit, aquest trencaclosques de quitrà en l’asfalt de carrers com la Rambla Generalitat, que no acaben d’encaixar. “A què ha jugat aquest equip fins ara?” dirien molts.
Ens hi juguem molt. I és que més enllà d’aquest partit, el 27 de setembre en vindrà un altre contra un rival molt més gran, i hem d’estar preparats. Hem de comptar a les nostres files amb gent capacitada i lluny de sospites de corrupteles, per no parlar ja, que necessitem gent que xuti bé amb l’esquerra, perquè sense esquerrans no anirem enlloc. Però com deia un profeta, hem d’anar partit a partit, i el de les Municipals és essencial.

Martí Viñals