L’acte nacional del Dia de les Esquadres, que es celebrarà divendres 21 d’abril a Barcelona, condecorarà Reyes Urbano un agent de la nostra ciutat que va salvar la vida a un nen de 20 mesos que s’ofegava a Santa Cristina d’Aro.
El fet pel qual serà premiat va passar la nit del 2 de març de 2016, mentre ell estava circulant amb el cotxe patrulla amb l’agent Mar Moreno, la seva companya de patrulla a la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria de Sant Feliu. L’èxit de les maniobres que el policia va realitzar a una criatura per desobstruir-li les vies respiratòries li valdrà un reconeixement des del mateix cos dels Mossos. En el seu cas, se li farà entrega d’una medalla de bronze amb distintiu blau. I, paral·lelament, des de la comissaria guixolenca s’ha fet una proposta per tal que Mar Moreno també sigui guardonada amb una felicitació durant la mateixa Diada dels Mossos, ja que la seva contribució va ser essencial.
En unes declaracions a El Punt-Avui, Reyes manifesta que “poder ajudar el ciutadà et fa molt feliç. És una satisfacció tant professional com personal. Hi ha moments que, realment, són impagables.” Aquesta gratificant visió la comparteixen plenament tant ell com Mar Moreno, que no dubten en assenyalar la situació ressenyada com la més destacada de les viscudes junts.
Els dos efectius han explicat a El Punt-Avui com va succeir el fet. La seva jornada d’aquell 2 de març de 2016 va fer un gir de 180 graus a tres quarts de deu de la nit, quan faltava poc per acabar el torn, quan abans de plegar van decidir anar a Calonge per comprovar si, després d’un avís rebut, hi havia una casa ocupada. Urbano conduïa i al seu costat, hi anava la seva companya Moreno. Mentre es dirigien cap a Calonge, van passar pel carrer Teulera de Santa Cristina d’Aro on, de sobte, un vehicle que circulava pel carril contrari se’ls va parar al costat. Al volant de l’automòbil hi havia casualment un agent dels mossos de Mollet del Vallès, que en aquell moment estava fora de servei, que els va informar urgentment queper aquells voltants hi havia un nen ofegant-se.
Ràpidament, Moreno va començar a comunicar els fets per l’emissora i va sol·licitar la presència dels serveis mèdics. Aleshores, Urbano va avançar amb el cotxe patrulla fins localitzar el nadó i, de cop i volta, va adreçar-se al vehicle policial una dona amb el seu fill petit. “Al pas de vianants, la mare va travessar davant nostre. Estava molt desesperada i angoixada. Quan eren a casa, la criatura es va començar a ofegar i ella va intentar treure-li el que possiblement s’havia empassat. En no aconseguir-ho, va sortir al carrer a demanar auxili, ja que el nen començava a posar-se blau. En veure’ns, ens va dir: «El meu nen s’està ofegant! Feu alguna cosa, sisplau. No sé què fer!»”
Segons el relat de l’agent al diari El Punt-Avui, llavors, la mare li va lliurar directament als braços el seu fill. Sense perdre temps, l’agent va buscar un lloc on realitzar-li la maniobra de Heimlich. Es va asseure amb el nen en una jardinera del carrer i el va posar de bocaterrosa. El petit estava a sobre d’un dels avantbraços del policia, de manera que la caixa toràcica de la criatura quedava a l’altura del genoll de l’agent. Li va anar donant a continuació copets a l’esquena, a la zona de les espatlles, tal com es procedeix en aquesta tècnica de primers auxilis per desobstruir les vies respiratòries en els casos d’ennuegament en nadons, ja que és diferent que en adults. “Mai havia fet aquesta maniobra a cap nen. Van ser uns minuts eterns. Vaig perdre la noció del temps i tota la meva concentració anava envers la criatura. El company de Mollet es va asseure al meu costat i li vaig demanar que comprovés si respirava. Va mirar per sota i va dir: «Sí, sí, ja respira!» Acte seguit, el vaig incorporar i el vaig recolzar cap a mi. Pobret, el nen estava esgotadíssim. Després el vaig donar a la mare, que va viure un episodi molt dur.”
Mentre ell va assistir-lo, Moreno es va encarregar de realitzar totes les comunicacions per l’emissora, va demanar una ambulància d’urgència, va regular el trànsit, també va atendre i tranquil·litzar els familiars i amics que es van aproximar fins allí amoïnats, i els va anar apartant amb delicadesa perquè la zona estigués al més lliure possible. Ja amb el bon desenllaç, un cop els dos agents tornaven de camí a la comissaria, van estar uns minuts en silenci. “Va ser una actuació de molta intensitat i tensió. Això no ens permetia dir res fins que ens vam mirar emocionats i ens vam posar a plorar. Tots dos som pares de nens petits i, d’alguna manera, t’hi veus reflectit. Vam ser un bon binomi. No ens vam bloquejar i vam aconseguir controlar l’estrès del moment.”
La criatura va ser traslladada a l’hospital de Palamós, on van comprovar que estava bé i li van donar l’alta unes hores més tard. L’endemà, el sergent en cap de torn i Moreno es van dirigir a casa els pares per veure com es trobava i, a més, els seus familiars van acudir a la comissaria per tramitar un escrit d’agraïment. També aquella setmana, Moreno va anar a esmorzar a un bar de la població on va coincidir amb l’avi del nen. L’home la va reconèixer i es va avançar a pagar-li el que havia consumit en senyal d’agraïment. Un any després, encara vibren en rememorar-ho i recorden que aquells dies els aturaven pels passadissos de la comissaria per saber com estaven i com ho havien viscut. “El reconeixement dels companys és un dels que més t’omplen. Ens va arribar el seu suport i estima.”
