Segons anuncia El Punt-Avui, durant la roda de premsa de presentació de la nova col·lecció de l’Espai Carmen Thyssen, que ha tingut lloc aquest matí, s’ha anunciat que el futur museu Carmen Thyssen obrirà portes el 2020 i comptarà amb fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX de la col·lecció de la baronessa, que abandona així la idea de fer el museu a Barcelona.

L’Ajuntament i Carmen Cervera han arribat a un acord per donar l’impuls definitiu al projecte, consistent en una cessió gratuïta per part de la baronessa de les obres per un període de 20 anys que inclouen “veritables joies” com La Catedral dels pobres de Joaquim Mir o Interior a l’aire lliure de Ramon Casas. Noms propis com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén o Josep Amat completen la col·lecció.

El següent pas a prendre és la redacció del projecte executiu per valor de 108.000 euros i començar les obres un cop adjudicades mitjançant concurs. L’alcalde Carles Motas ha anunciat que aixecaran un edifici de nova construcció que enllaçarà amb la primera planta del monestir, amb una inversió prevista de 6 milions d’euros que, de moment, assumirà íntegrament l’ajuntament. La col·lecció permanent tindrà 130 quadres i hi haurà exposicions temporals amb unes 40 obres. 

 Després que l’any 2010, l’Ajuntament i la propietat de l’antiga fàbrica de Can Serra signessin un conveni de permuta a través del qual l’amo cedia l’edifici i el consistori li compensava amb diversos terrenys municipals, l’actual equip de govern va enterrar aquesta idea i va apostar perquè el Thyssen s’ubiqui al monestir, amb l’objectiu de convertir un dels espais més emblemàtics de la població en un centre cultural de primer nivell, que aculli el museu, una escola d’art, espais pedagògics i superfície per fer-hi altres exposicions.

Un dels plats forts del Ple d’abril va ser el punt en què s’aprovava la resolució, per mutu acord entre les parts, del conveni urbanístic de permuta que afectava la nau industrial de Can Serra ubicada just al costat de l’entorn del Monestir. Segons aquest conveni, la nau hauria pogut passar a ser de titularitat pública a canvi de set parcel·les municipals que haurien passat a mans privades, però això no serà possible perquè el conveni s’ha rescindit. La resolució del conveni es va aprovar amb els vots favorables de TSF, ERC, PSC, GdC i CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de MES.

En aquest punt, el regidor de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras va donar importància al fet que la nau industrial serveixi com a prolongació de la zona artística i cultural de la ciutat i va convida a les parts “a continuar mantenint un diàleg obert per no perdre del tot la possibilitat d’arribar a futurs acords”, manifestant la preocupació per la possible edificabilitat que se li pugui donar a la nau.

Sobre el Museu Thyssen, descartada la opció de Can Serra, Lloveras va posar damunt la taula que no es descarti l’opció d’ubicar-lo a l’antic Hospital, argumentant la proposta amb el fet que “el Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones alienes al municipi”, i a més, defensant “la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat” aprofitant les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Hospital. En aquest aspecte, Lloveras va argumentar que “aquelles persones que arribin a la ciutat per efecte de la crida del Museu Thyssen tindran més recorregut si no es concentra tota l’oferta en un mateix punt”, indicant que la promoció de la ciutat serà major portant el Museu Thyssen a l’antic Hospital ja que “el visitant es desplaçaria d’un lloc a l’altre”.  També va esmentar el valor sentimental de voler aplegar en un mateix espai “allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu)”.

Per tant, Guíxols des del Carrer demana altre cop que el govern obri un debat “ampli i rigorós” sobre la ubicació del Thyssen, un debat en què “hi haurien de participar persones de la ciutat enteses en la matèria”.  Finalment, i sobre les set parcel·les municipals alliberades , el regidor de Guíxols des del Carrer va mostrar la seva satisfacció per la recuperació pública de tots aquests espais urbanístics, sobretot la parcel·la ubicada a la zona alta de la ciutat, qualificada per Lloveras com a “espai idoni per a la construcció d’habitatge de titularitat pública”.

L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

L’Ajuntament ha comprat uns terrenys contigus al pati del Monestir per tal de completar el claustre inacabat de l’equipament. En total, els terrenys consten de 444 metres quadrats de jardí privat de la plaça de l’Abadia, anteriorment propietat de la família Blasco. Amb aquesta compra es recupera la supefície original del Monestir, que ha de permetre desenvolupar el nou projecte del Museu Thyssen ideat per l’executiu de Carles Motas.

L’adquisició d’aquesta parcel·la costarà prop de 40.000 euros i, segons l’alcalde, aquesta “s’havia de comprar igualment ja que es tracta d’una zona verda segons el planejament urbanístic municipal”. En l’acord de compra, l’Ajuntament s’ha compromès a conservar quatre dels til·lers de grans dimensions que hi ha plantats en aquest jardí.

L’avantprojecte del futur museu preveu que en aquest espai de nova adquisició s’hi podria ubicar una gran sala a la planta baixa de fàcil connexió amb la resta de l’edifici.

El pla de construcció passaria per excavar el pati i situar la nova edificació a la planta baixa, alhora que la coberta quedaria a la primera planta. L’avantprojecte suggereix que aquesta nova sala del pati aculli el gruix de la col·lecció.

Cal recordar que el projecte complet d’adequació del Monestir per encabir-hi el futur Museu Thyssen té un pressupost de cinc milions d’euros.

El candidat gironí del PSC per les eleccions estatals, Marc Lamuà, va anunciar divendres, en un acte de visita a la nostra ciutat, la voluntat del seu partit, si finalment Pedro Sánchez accedeix al govern espanyol, de treballar pel finançament que ha de materialitzar l’acabament del projecte de construcció del Museu Carmen Thyssen de pintura catalana en aquest municipi. “Aquest és un projecte que il·lusiona la gent de Sant Feliu i a nosaltres perquè estem al davant de la possibilitat d’establir una marca global que pot suposar el llançament de Sant Feliu i de la Costa Brava. La presència d’un museu d’aquesta rellevància, amb la vinculació que tindrà amb l’existent ja a Madrid, podria significar un pas endavant decisiu per trencar l’estacionalitat del turisme a la zona”, va valorar Lamuà. Ell mateix va insistir que Sant Feliu és un dels pols de l’activitat cultural a les comarques gironines i va dir que li cal un estímul decidit que permeti desplegar i materialitzar en fets concrets tot el potencial que té.

Font: El Punt-Avui

Un grup de guixolencs s’ha organitzat al voltant de la plataforma “Aturem el Thyssen, per una Cultura Viva a Sant Feliu” amb la qual vol qüestionar la inversió per bastir amb recursos públics un nou museu per a la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen a la població. D’entrada, han fet seves les posicions plantejades en les últimes setmanes pels grups municipals, com ara les crítiques de Guíxols des del Carrer a un projecte “faraònic” de 5 milions d’euros i la proposta de la CUP local d’organitzar una consulta popular perquè els veïns expressin si veuen prioritària la construcció del museu. En el manifest inicial , alerten també del cost anual de mantenir l’equipament i en qüestionen l’encaix en el model cultural ganxó.

Font: El Punt-Avui/Facebook