Segons informació apareguda al Diari de Girona, la darrera junta de govern local va adjudicar per 129.725,58 euros la segona fase per arreglar la coberta de l’antic hospital, del qual ara mateix se n’està rehabilitant la façana i del qual se’n preveuen diverses intervencions per tal que pugui encabir el Museu d’Història de la Ciutat, que actualment es troba al Monestir.

El regidor de Cultura i Patrimoni, Jordi Vilà (ERC),  ha concretat que s’està redactant l’actualització del Pla Director del Monestir i s’ha encarregat la redacció d’un Pla Director de l’antic Hospital, i que es treballa amb un estudi museològic del Museu d’Història, que servirà per definir què s’explicarà en l’equipament, mentre que l’Ajuntament ha demanat una subvenció Feder per al projecte museogràfic.

Actualment, el Museu d’Història es troba repartit per diferents sales del Monestir, mentre a l’antic hospital actualment hi ha una sala d’exposicions i oficines de la Conselleria de Salut de la Generalitat. La intenció de l’equip de govern és que el Monestir aculli, a part del Thyssen, una mostra que expliqui aquest edifici. La idea és que l’antic hospital, un cop reformat, encabeixi oficines de l’Ajuntament a la part esquerra, mentre que la resta d’equipament sigui ocupada pel Museu d’Història, que inclouria l’exposició Curar-se en salut.

Actualment, la rehabilitació de l’hospital se centra en la façana, que va adjudicar-se per 128.013 euros. El següent pas és aquesta segona fase de reparació de la teulada –anteriorment ja se n’havia executat una primera, fa uns quants anys–. Segons paraules de l’alcalde Carles Motas a Ràdio Sant Feliu,  el jardí de l’hospital disposarà d’una cafeteria-restaurant que «s’adeqüi a les característiques de l’edifici», amb l’objectiu tot plegat perquè esdevingui «un espai posat al dia i dinàmic en el seu funcionament».

L’edifici actual de l’antic hospital és d’estil neoclàssic, si bé es té constància que ja n’existia un al mateix indret el segle XIII.

Font: Diari de Girona

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i els alcaldes titulars dels museus registrats de Girona van presidir divendres l’acte de constitució de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona, la primera del sistema de xarxes territorials de la Generalitat de Catalunya que es desplega en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya de manera concertada entre les diverses institucions que el gestionen.

La Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona és fruit de la signatura del conveni marc, el passat 9 d’abril de 2015, entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i els titulars dels 27 museus registrats de les comarques de Girona que s’hi han adherit.

L’objectiu principal de les accions de la Xarxa és que els museus de les comarques de Girona, amb una notable capacitat d’atracció, esdevinguin equipaments culturals de primer ordre pel que fa a la seva modernització i a les accions de creació de públics tot enfortint la seva funció social. A la vegada, es vol assegurar la capacitat de prestació dels serveis bàsics que qualsevol museu ha de tenir.

Per dur a terme aquestes actuacions s’estableixen dues línies de recursos d’actuació: la cooperació amb els museus a través de la realització d’activitats i la prestació de serveis mancomunats mitjançant programes d’actuacions pluriennals, que són aprovats per tots els membres, i el foment de l’activitat dels museus a través de convocatòries de subvencions. Per al 2016, la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona compta amb un finançament de 617.500 €.

Per dur a terme totes aquestes accions coordinades, l’estructura de gestió és el Servei d’Atenció als Museus (SAM) del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, una de les unitats de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Durant el 2015, la Xarxa ha executat deu accions vinculades als diferents públics: la documentació-conservació i l’organització i gestió museística: auditoria de les museografies dels 27 museus; pla d’estratègia digital; Visitmuseum, app i web responsiu de suport a la visita en idiomes; primera fase del pla d’accessibilitat dels museus; auditoria en comunicació per orientar millor les campanyes al públic; anàlisi de prestacions del servei de gestió automatitzada de bitllets (ticketing) per conèixer millor els diferents públics; curs de tractament de plagues per millorar de la conservació de les sales de reserva; gestió del dipòsit i espais de reserva per a objectes i materials; cessió de material especialitzat als museus i renovació d’estocs, i primera fase de la base de dades de proveïdors de museus.

Per al 2016, la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona preveu 11 línies de treball i 23 accions potencials, sempre vinculades als grans eixos d’actuació sobre públics, conservació i gestió de museus.

Amb la constitució de la Xarxa, les comarques de Girona esdevenen pioneres amb relació al treball mancomunat en matèria museística i en implicació i compromís de diverses administracions públiques per assolir l’objectiu d’assistir els equipaments i promoure polítiques museístiques conjuntes i coordinades.

Els museus que formen part de la Xarxa són:

• Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries (Castelló d’Empúries)

• Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (Banyoles)

• Museu d’Arqueologia de Catalunya (Empúries)

• Museu d’Arqueologia de Catalunya (Girona)

• Museu d’Arqueologia de Catalunya (Ullastret)

• Museu d’Art de Girona (Girona)

• Museu d’Història de Girona (Girona)

• Museu d’Història dels Jueus (Girona)

• Museu d’Història. Sant Feliu de Guíxols (Sant Feliu de Guíxols)

• Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Banyoles)

• Museu de l’Anxova i de la Sal (L’Escala)

• Museu de l’Empordà (Figueres)

• Museu de la Garrotxa (Olot)

• Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

• Museu de la Pesca (Palamós)

• Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol (Girona)

• Museu del Joguet de Catalunya (Figueres)

• Museu del Mar de Lloret de Mar (Lloret de Mar)

• Museu del Suro de Palafrugell (Palafrugell)

• Museu dels Sants d’Olot (Olot)

• Museu Etnogràfic de Ripoll (Ripoll)

• Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies)

• Museu Municipal de Llívia (Llívia)

• Museu Municipal Josep Aragay (Breda)

• Museu Municipal de Tossa de Mar (Tossa de Mar)

• Terracotta. Museu de Terrisa i Ceràmica Industrial de la Bisbal (la Bisbal de l’Empordà)

• Tresor de la Catedral de Girona (Girona)

El passat divendres 12 de juny es va celebrar, al Museu d’Història, un emotiu homenatge a la Doctora Montserrat Colom, primera metgessa titular de la història a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro. La doctora Colom va arribar a la nostra ciutat l’any 1979 i des d’aleshores ha tingut una intensa trajectòria com a metgessa, amb gran vàlua professional, generosa i solidària en el coneixement i considerada amb les persones, així com en la manera particular i exquisida que tractava als pacients, malalts i familiars.

A l’acte hi van participar el Dr. Josep Vilaplana, President del Col•legi Oficial de Metges de Girona, que va reivindicar l’humanisme del metge i la figura de la dona en aquesta professió; el Dr. Joaquim M. Puigvert, Director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona, qui va fer una síntesi històrica de l’arribada de les dones a les professions sanitàries i va parlar de cinc exemples de dones catalanes pioneres en l’exercici de la medicina; i finalment el Dr. Antoni Beltran, metge de l’ABS Sant Feliu de Guíxols, qui va fer un resum de la trajectòria professional i humana de la Montserrat Colom en el context històric de la sanitat a Sant Feliu de Guíxols i va projectar una presentació d’imatges.

Per acabar l’acte, el regidor Francisco Cárdenas va fer lliurament de l’escultura de commemoració de l’homenatge a la Dra. Colom i va reivindicar la necessitat d’un acte d’aquest tipus, “no només perquè la Montserrat Colom hagi estat la primera metgessa titular de la història de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro i per tant, tingui sentit en el marc de l’Espai del Metge i de la Salut Rural i les línies de recuperació del patrimoni i la memòria històrica relacionada amb les ciències de la salut, sinó també i principalment per la tasca humana i professional que La Doctora, que era com se la coneixia, ha desenvolupat durant els més de 30 anys d’exercici a la ciutat”.

Per cloure l’acte la doctora Colom va expressar el seu agraïment i es va fer una petita actuació musical amb copa de cava per als més de 80 assistents.