L’exposició d’aquest estiu de l’Espai Carmen Thyssen ha acumulat un total de 28.000 visitants, amb una mitjana de prop de 300 visitants diari, avança Ràdio Capital. La mostra Un món ideal ha portat a l’Empordà diferents obres naturalistes, impressionistes i avantguardistes.

Segons l’Espai Thyssen, són dades que confirmen la “consolidació” de les exhibicions temporals de l’entitat. Asseguren que tindrà continuïtat en el futur Museu Thyssen. La directora artística de l’Espai Carmen Thyssen, Pilar Giró, explica que pretenen arribar a públics heterogenis.

També posen en valor el diàleg entre la pintura internacional dels segles XIX i XX amb obres catalanes. En aquesta exposició, han destacat els quadres El molí d’aigua de Gennep de Vicent van Gogh, o Foguera al costat d’una ria de Paul Gauguin. Entre els autors avantguardistes es troben Victor Vasarely, Joaquim Sunyer, Maria Girona i Àngel Planells.

La xifra de visitants també inclou les persones que hagin vist l’exposició d’escultures de Gerard Mas. L’entrada també permetia accedir al conjunt monumental del monestir.

Pensant en el futur Museu Thyssen, un dels eixos serà el vessant didàctic. De fet, l’anomenat “Taller de l’artista” ha apropat l’exposició d’enguany al públic més jove. El futur museu comptarà amb un centre d’art a les instal·lacions de l’antic cenobi. L’Espai Thyssen també destaca el bon funcionament de les visites guiades, que han exhaurit les entrades tant en les edicions en família com les nocturnes.

Segons ha avaçat l’Agència Catalana de Notícies, l’Ajuntament i el propietari de la finca han arribat a un acord per fer miques el conveni de permuta signat el 2010 que preveia ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens. Ara el titular de l’edificació tindrà via lliure per vendre la finca, tot i que l’ajuntament no veuria amb mals ulls adquirir-la per a altres equipaments.

Com ja fa temps va avançar l’alcalde, la idea de l’actual govern és fer el Museu Thyssen dins el Monestir mateix i per això han renunciat a l’anterior conveni gestat amb un altre equip de govern i més tenint en compte l’adquisició dels terrenys i jardins de Can Blasco, que podrien formar part del museu.

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va participar ahir en l’acte de presentació de quatre projectes FEDER impulsats per la Diputació de Girona. El president de la Diputació  Pere Vila va presentar l’acte, en què es van explicar els objectius dels projectes i el finançament obtingut.

La subvenció s’emmarca dins el pla compartit per conservar i promoure el patrimoni natural i cultural, pel qual finançarà  dues obres: la renovació de museografies de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Girona (en el qual hi ha el de Sant Feliu)  i La Xarxa d’Itineraris Turístics Pedalables i Vies Verdes.

El FEDER és el principal instrument de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions. El programa operatiu del FEDER Catalunya per al 2014-2020 té com a objectiu la promoció d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori, en la línia de les directrius de l’estratègia Europa 2020 i la transposició d’aquesta a Catalunya.

El Govern cofinançarà amb 765.763 euros el projecte de «Renovació de museografies de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Girona», que permetrà invertir en la xarxa museística de la zona i, en concret, als municipis d’Arbúcies, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Ripoll i Olot. El projecte garanteix equilibri i atenció a les singularitats de cada territori.

El Museu de Plaques de Cava i Champagne de Sant Feliu de Guíxols posa fi a la seva activitat aquesta setmana, coincidint amb el final d’any. L’espai, de titularitat privada, va ser iniciativa del col·leccionista local Josep Albó i Juncà, que des del 1998 i durant les dues darreres dècades de la seva vida va aconseguir aplegar una de les millors col·leccions a escala internacional, amb 117.436 referències. Més de 32.000 són de cava, 41.554 de xampany i vins escumosos internacionals, i, a més, va reunir més de 43.000 pirules (plaques produïdes per comerciants amb finalitats publicitàries), tot i que per motius d’espai només se n’hi podien exhibir unes 22.000, amb altres materials i una zona dedicada a la degustació de cava.

Els responsables de l’espai argumenten el tancament perquè arran de la mort d’Albó, el març del 2012, se’ls ha fet complicat mantenir una activitat que el col·leccionista havia creat a la seva mida, a banda que el volum de visites que rebien, en una disciplina molt especialitzada, era més aviat petit. Com que és una iniciativa privada, a més, l’han sostingut sense suport de les administracions públiques.

Font: El Punt-Avui

El passat divendres es va inaugurar a Girona l’exposició Masó: interiors, que es podrà visitar fins el 25 de setembre al Museu d’Història i a la Casa Masó de la capital gironina. Es tracta d’una mostra única, que reuneix més de 260 obres que permeten descobrir els interiors més representatius de l’arquitectura del noucentisme i la faceta artística menys estudiada de l’obra arquitectònica de Masó, el seu concepte de disseny i decoració de la llar. En total 260 obres que inclouen diferents conjunts de mobiliari, escultures, croquis i dibuixos, vitralls, brodats i fotografies històriques.

Després de Girona, l’exposició, comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, es presentarà al Museu d’Història de la nostra ciutat, en un període encara inconcret entre finals d’aquest any i principis de 2017.

El proper dissabte 31 d’octubre, a les 6 de la tarda, tindrà lloc al Museu d’Història de la ciutat l’acte de cloenda de l’Any Univers Patxot, commemoratiu del cinquantè aniversari de la mort del polifacètic personatge.

L’acte es basarà en una taula rodona en què hi prendran part el Subdirector General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, Antoni Herrera; el Diputat Adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer; el Vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria; el President de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Domènec Ros i el representant de la família Carreras-Patxot, Jordi Joan Bueno.

També s’inaugurarà l’exposició amb la presència dels comissaris Jordi Soler i Manuel Castellet, que presentaran els eixos vertebradors de la mateixa i el diàleg dels artistes visuals amb la figura i el pensament de l’il·lustre mecenes ganxó.

L’exposició es podrà visitar fins el 10 de gener de 2016.

Durant el primer trimestre de 2015 ha augmentat un 30% el nombre de visitants del Museu d’Història de la ciutat respecte del primer trimestre de l’any passat.

Aquest augment en un període tradicionalment difícil es deu a la nova oferta d’exposicions, centrada en productes desestacionalitzats, ja sigui per oferta permanent (és el cas de “Fustes i Canons, una aventura del s.XVIII”, que estarà oberta fins el 31 de maig) o per mostres temporals.
El segment que ha mostrat el major augment de visites ha estat el dels grups, que han augmentat en més de 20 durant els primers mesos de l’any, en comparació amb l’any anterior. A més de les exposicions, s’han programat tot un seguit d’actes que donen vida cultural a la ciutat i que han ajudat a difondre aquesta oferta d’exposicions que donen més contingut a la visita al conjunt monumental del Monestir.

La col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) es manté, amb l’objectiu que l’exposició central de la col·lecció mèdica es pugui instal·lar a l’edifici de l’antic hospital. L’“aperitiu” de la mostra es pot visitar des de la tardor al monestir de la ciutat, amb l’evolució de l’espai del metge rural cap a l’exposició “Curar-se en salut”, però la intenció és destinar dues plantes de l’antic hospital a l’equipament museogràfic.
Com a mínim, és el que preveu el pla director per a la reforma de l’hospital, que ahir el regidor Pau Casals i la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany van presentar als màxims responsables de la fundació. Era un dels compromisos del bipartit de CiU i el PSC per al mandat i l’ha elaborat l’arquitecte Dani Freixes.
La recuperació de l’edifici –reformat a principis del segle XX per l’arquitecte local Joan Bordàs, qualificat com a bé cultural d’interès local i en desús des de fa anys– és massa costosa per al municipi i ha quedat ajornada durant l’actual quadrienni de crisi, per bé que s’han fet algunes obres d’emergència per refer més del 50% del teulat –com es pot veure a la foto–, reobrir el pati per fer-hi cinema a l’estiu i la capella per a exposicions i activitats. Amb la reforma del conjunt, s’habilitarien espais per a exposicions temporals, sales d’actes polivalents i fins i tot hi ha en estudi reservar algunes habitacions com a hostatgeria, per donar allotjament a ponents de jornades o estudiants.
Pel president de la fundació MHMC, Miquel Bruguera, “és un projecte engrescador”, i es va mostrar optimista que els pròxims passos [aportacions supramunicipals per tirar-lo endavant] hi acompanyin”.

En la xarxa de museus etnològics

La directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany, va anunciar ahir un conveni amb la Xarxa de Museus d’Etnologia de la Generalitat per integrar-hi els equipaments museístics guixolencs. La col·laboració implicarà un impuls promocional, ja que els museus figuraran al web i en les llistes de la xarxa, financer, i el Museu d’Història de la Medicina i el fons de l’Espai del Metge Rural –la col·lecció del doctor Martí Casals– hi aportaran l’especialització temàtica en l’àmbit de les ciències de la salut. La col·lecció d’instruments científics del museu inclou més de 6.000 objectes que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani, entre les acaballes del segle XVIII i la fi del segle XX. Tot i això, l’aposta és vertebrar un discurs expositiu atractiu, més enllà de l’exhibició de peces.

Font: El Punt-Avui