Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.

En el ple del passat dijous es va aprovar definitivament el pressupost pel 2016. Un pressupost que ha vingut a corre-cuita, ha estat poc treballat i gens participat. Tres elements ens porten a fer aquestes afirmacions:

En primer lloc, el fet que el pressupost 2016 s’hagi fet sense completar les partides d’inversions – amb l’única excepció del projecte anomenat Guíxols Arena -. Ja s’ha comunicat que haurem d’esperar i que durant tot l’any s’aniran fent modificacions i ampliacions. En el debat al ple ens van comentar que el pressupost és “quelcom viu”. I és que, malgrat que encara no estava aprovat, ja s’estaven anunciant modificacions del mateix. D’aquesta manera el govern es posava la bena abans de la ferida davant de les inevitables múltiples modificacions que haurà d’afrontar per tal de que l’exercici econòmic tingui finalment la mínima coherència necessària.

En segon lloc, el govern no ha acceptat cap al·legació feta a aquest pressupost. Diverses associacions de veïns i entitats així com algun grup municipal han fet arribar les seves propostes durant la fase d’exposició al públic. Han estat moltes les propostes de millora amb absoluta bona fe. Algunes d’elles, fins i tot, no costaven diners. Cap d’elles ha merescut l’atenció del govern, ni tan sols una acció de cortesia.

I finalment, la famosa negociació de les partides dedicades a personal. Un cavall de batalla de Tots per Sant Feliu quan estava a l’oposició. Tant fou així que la primera mesura que va adoptar el senyor Motas quan va estrenar alcaldia fou estimar les al·legacions fetes en el pressupost 2015 per un sindicat… Doncs bé, amb aquests antecedents, com es pot explicar que al 2016 no es millorés aquest aspecte del pressupost? Ans al contrari, en aquest exercici han estat quasi tots els sindicats els que han denunciat la manca diàleg en l’aprovació dels pressupostos – tots menys un, segons va aclarir el regidor d’hisenda – .

Com s’explica tot plegat? La resposta és senzilla: el govern tenia pressa per tenir en vigor l’augment de les retribucions i dedicacions dels senyors regidors – fins a tres, una per a cada partit del govern -.

El pressupost ha estat a punt per la nòmina del gener. Aquesta era la única prioritat. Missió acomplerta. Per a tota la resta… ja hi haurà les modificacions.

Moviment d’Esquerres – MES Sant Feliu de Guíxols