Després de les últimes notícies negatives a la nostra ciutat referents a la conservació del seu patrimoni històric, veiem molt favorablement, per altra banda, que hagi sorgit una reacció ciutadana en forma de noves plataformes i col·lectius que en reclamen la seva defensa. 

Dit d’això, però, volem dir que hi ha un tema cabdal del qual no se’n parla: l’element patrimonial més important de Sant Feliu, el monestir benedictí, es troba en perill afectat per un projecte museístic, el del Museu Thyssen, que en preveu foradar els murs exteriors i fer un edifici annex de nova planta a la plaça de l’Abadia.

Davant d’aquest fet, demanem a persones, entitats, partits polítics i institucions, que defensin de manera urgent aquest bé patrimonial i en reclamin la modificació del projecte que l’afecta, ara mateix pendent de la decisió final que Patrimoni de la Generalitat haurà de prendre per aprovar o no aquesta intervenció. 

Volem recordar que el manifest ‘Salvem el monestir de Sant Feliu de Guíxols’ ha rebut 479 signatures de suport i demana a l’equip de govern local replantejar la ubicació actual del projecte del Museu Thyssen. 

Encara som a temps: ara toca salvar el Monestir!

Col·lectiu “Salvem el Monestir”

El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem. 

• DISSABTE 6 DE MAIG

• DIUMENGE 7 DE MAIG

• ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Segons ha avaçat l’Agència Catalana de Notícies, l’Ajuntament i el propietari de la finca han arribat a un acord per fer miques el conveni de permuta signat el 2010 que preveia ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens. Ara el titular de l’edificació tindrà via lliure per vendre la finca, tot i que l’ajuntament no veuria amb mals ulls adquirir-la per a altres equipaments.

Com ja fa temps va avançar l’alcalde, la idea de l’actual govern és fer el Museu Thyssen dins el Monestir mateix i per això han renunciat a l’anterior conveni gestat amb un altre equip de govern i més tenint en compte l’adquisició dels terrenys i jardins de Can Blasco, que podrien formar part del museu.

Segons informa el diari El Punt-Avui, l’Ajuntament ampliarà el domini públic a la finca dels jardins de Can Blasco, després d’haver assolit un acord amb les famílies De la Peña i Riera Prim per afegir 650 metres quadrats que encara eren privats al bell mig de la zona verda. A canvi, el consistori els cedirà una porció de 275 metres quadrats annexos a la casa que continua en mans de les famílies, un fet que, a més de donar-los més privadesa, afavoreix la quadratura urbanística dels límits entre propietats.

L’alcalde, Carles Motas, destacava que amb l’increment net de superfície municipal, d’uns 338 metres quadrats, el jardí públic superarà les 0,55 hectàrees, que comprenen un tram continu de la muralla medieval en què, a més de la torre de guaita, incorporen un vell colomar i el pou que durant segles ha servit per regar els bancals que havien servit d’hortes a la comunitat monàstica i en els últims dos segles s’han reconvertit en jardí.

Pel que fa a la casa modernista de Can Blasco, força ben conservada, Motas sosté que servirà de complement al projecte de Museu Thyssen al monestir. “La podríem incloure en el projecte global de l’equipament”, avançava l’alcalde, per bé que encara no tenen clars els usos.

El govern ganxó va tancar a finals d’any l’adquisició de la finca de gairebé 2800 m² corresponent als jardins de la Casa Blasco, situats entre el carrer de l’Abadia i el pati del Monestir.

Ho va fer, però no del tot, ja que els antics amos reivindiquen que encara tenen la servitud de dret de pas d’una de les porcions de la finca adquirida pel consistori, segons ha avançat avui el diari El Punt-Avui.

L’Ajuntament havia tancat una opció de compra el passat mes de juliol per valor d’uns 700.000 euros, però en va reservar uns 16.000 cautelarment per compensar l’afectació de la servitud del dret de pas i les despeses notarials, judicials i registrals derivades de la compra.

L’acord de la Junta de Govern declarava aleshores que “no es considera vigent el dret dels veïns de l’altra part de casa per tal que hi accedeixin”, ja que el contracte on ho estipula és de 1922.  Això obria la possibilitat de portar el cas als tribunals.

Tot i això, el regidor Josep Saballs ha declarat a El Punt-Avui que “la via del litigi la volem descartar” i reitera que la servitud de pas “és obsoleta ja que l’altra propietat té un accés independent pel carrer Jacint de Pau”. Amb tot, al Registre de la Propietat no varen eliminar aquesta servitud de dret de pas mentre no hi hagi un acord entre les dues parts o una resolució judicial.

Segons Saballs, mantenen les converses obertes i han donat les claus dels jardins als propietaris veïns tot i que la intenció del govern és acabar obrint la propietat al públic.

En el ple també es va aprovar de manera definitiva el conveni perquè el municipi adquireixi la finca de Can Blasco i els jardins annexos al monestir, amb l’únic vot en contra de Pere Albó (MES) –que troba la inversió massa elevada i va insistir que part de la casa continuarà sent privada– i les abstencions de CiU i la CUP. GdC va mantenir el vot favorable a la incorporació de la zona verda al patrimoni municipal, però Jordi Lloveras va insistir que no és cap aval a l’emplaçament del museu Thyssen. Posteriorment, també es va votar l’aprovació provisional de la modificació del planejament per requalificar, entre altres canvis, l’espai de la plaça de l’Abadia com a sòl per a la construcció d’un equipament municipal, la gran sala expositiva del complex d’art. Només els tres grups del govern ho van fer a favor. CiU i GdC es van abstenir i MES i la CUP hi van votar en contra.

En aquest punt, el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, va explicar que el projecte encara haurà de rebre els avals de la comissió territorial d’Urbanisme, de l’òrgan superior d’abast català i fins i tot del Departament de Cultura, però va defensar que la comissió de patrimoni hi ha donat el seu aval amb prescripcions com ara la impossibilitat d’autoritzar noves edificacions privades en un perímetre de 18 metres al voltant del conjunt del monestir. L’argument, però, va servir a la resta de grups per qüestionar que precisament el projecte prevegi aixecar un nou cos públic adossat a les parets del monestir. Albó va apostar pel projecte a la fàbrica Serra Vicens i Dolors Ligero (CiU) va recordar que el conveni per adquirir l’antic edifici industrial és vigent.Respecte a la possibilitat d’ubicar el museu al monestir, Ligero va dir que el podrien arribar a compartir, però amb la condició que es rehabiliti l’interior del complex monàstic i no s’aixequi el nou cos afegit, i va reivindicar que podria aprofitar-se com el vell edifici del museu del Louvre parisenc. El socialista Josep Melcior Muñoz li va replicar irònicament que al costat del Louvre, en l’ampliació, s’hi va aixecar “una piràmide de vidre que deu anar també en contra de tots els cànons de l’estètica”. Per la seva part, GdC i la CUP van mantenir les seves reserves respecte a la construcció del museu amb fons municipals.
Font: El Punt-Avui

L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

L’Ajuntament ha adquirit 4.826 m2 de terrenys de propietat privada adjacents al Monestir per tal de dotar el complex monàstic d’una zona verda al seu entorn. Entre els elements que es recuperen per a ús públic hi ha una muralla del segle XVIII, una torre de guaita, antics horts, una extensa zona verda i la casa modernista propera al Monestir.

Amb la nova adquisició es permet una continuïtat que permet connectar el Monestir amb altres zones verdes actualment de titularitat pública, que fins ara quedaven inconnexes amb aquesta propietat privada al bell mig. Ara, amb l’adquisició, es dóna continuïtat i conjunt a tot el sector, amb noves possibilitats.

És la segona adquisició patrimonial en aquest entorn, després que al 15 de juny l’Ajuntament comprés la finca annexa al Monestir, un espai de 444 m2 afectat pel POUM, i que permetrà que la plaça de l’Abadia torni a tenir una figura quadrada tal i com l’havien concebut els monjos benedictins per fer-hi un claustre i on l’equip de govern té en ment ampliar-hi l’Espai Thyssen.

L’alcalde de la ciutat ha explicat que des de l’Ajuntament es vol encarregar el projecte executiu per ordenar aquesta zona, la majoria de la qual quedarà com a zona verda.

L’acord de compra, per 700.000 euros,  està pendent de l’autorització de la Generalitat, que arribarà properament, en ser l’agost un mes inhàbil.

Per l’Ajuntament es tracta d’una zona verda carregada d’història: amb muralla, torre de guaita, antics horts, casa modernista,… per a nous usos.

(En vermell, la primera compra, feta el 15 de juny. En groc, l’adquisició acordada recentment)

L’equip de govern ha anunciat l’adquisició de 5.000 m2 dels jardins de Can Blasco, darrere el monestir.
Segons la nota de premsa enviada per l’Ajuntament, el jardí ocupa la part dibuixada en groc a la foto adjunta, però en realitat, la finca que compra la ciutat és la marcada en blanc, que com es pot veure és una llengua de terra d’uns 2.000 m2 que s’endinsa en uns jardins annexos, propietat d’un privat. La finca, per la qual l’Ajuntament pagarà 700.000.-€, inclou la meitat de la casa de Can Blasco.
Per altra part, l’Ajuntament ha signat amb els mateixos propietaris un conveni per traslladar l’ edificabilitat prevista a la zona verd +blau, agrupant-la a la part est de la finca (verd) . El conveni beneficia als propietaris que fins ara estaven obligats a construir un carrer per accedir als 4 habitatges previstos i al mateix temps beneficia la ciutat obtenint a canvi la cessió gratuïta d’uns jardins d’uns 2000 m2 just darrere el monestir (zona en color blau).
Aquest tram de jardí cedit inclou una torre de vigilància i un tram de l’antiga muralla del monestir amb accés als terrenys de Monticalvari, per la qual cosa pensem que és un molt bon tracte per la ciutat, i una oportunitat per recuperar aquests jardins que a partir d’ara seran públics.
Obtenint doncs gratuïtament la titularitat d’aquests 2.000 m2 de jardí darrere al monestir (en blau), que són justament els de major valor paisatgístic, el nostre grup municipal no veu la necessitat de comprar per 700.000.-€ la zona en blanc i considera que la ciutat té altres prioritats. Per aquest motiu no vàrem votar a favor de la proposta presentada al Ple del mes d’agost.

L’Ajuntament ha comprat uns terrenys contigus al pati del Monestir per tal de completar el claustre inacabat de l’equipament. En total, els terrenys consten de 444 metres quadrats de jardí privat de la plaça de l’Abadia, anteriorment propietat de la família Blasco. Amb aquesta compra es recupera la supefície original del Monestir, que ha de permetre desenvolupar el nou projecte del Museu Thyssen ideat per l’executiu de Carles Motas.

L’adquisició d’aquesta parcel·la costarà prop de 40.000 euros i, segons l’alcalde, aquesta “s’havia de comprar igualment ja que es tracta d’una zona verda segons el planejament urbanístic municipal”. En l’acord de compra, l’Ajuntament s’ha compromès a conservar quatre dels til·lers de grans dimensions que hi ha plantats en aquest jardí.

L’avantprojecte del futur museu preveu que en aquest espai de nova adquisició s’hi podria ubicar una gran sala a la planta baixa de fàcil connexió amb la resta de l’edifici.

El pla de construcció passaria per excavar el pati i situar la nova edificació a la planta baixa, alhora que la coberta quedaria a la primera planta. L’avantprojecte suggereix que aquesta nova sala del pati aculli el gruix de la col·lecció.

Cal recordar que el projecte complet d’adequació del Monestir per encabir-hi el futur Museu Thyssen té un pressupost de cinc milions d’euros.

El Crist romànic que presideix l’altar major de l’església parroquial de Sant Feliu de Guíxols tornarà a ser recol·locat al lloc original després que hagi estat un temps en uns tallers de restauració de Sant Cugat del Vallès. La figura és una talla policromada amb una capa de guix de finals del segle XII o començaments del XIII, que va ser retirada per portar-la als tallers de restauració. Sembla ser que amb tantes vegades que l’havien “restaurat”, de l’original en quedava poca cosa. Ara torna a estar com era fa més de 800 anys. Es tracta d’una peça romànica amb unes característiques que la fan quasi única, i un valor museístic de primera magnitud

Abans que es torni a recol·locar al lloc, tothom qui vulgui la podrà visitar demà dilluns 29 de febrer a les 11 del matí. El rector de la Parròquia, Mn. Narcís Ponsatí,  explicarà la història des que va arribar a la ciutat i la persona responsable de la seva restauració explicarà dades del procediment tècnic que li han aplicat per treure les diferents capes de guix i pintura que la desfiguraven.

Diumenge passat es va inaugurar una exposició d’una cinquantena de peces del pintor Josep Torrent Buch, entre olis i aquarel.les, amb moltes d’elles inèdites. La mostra, titulada “Torrent Buch, entorn creatiu”, estarà oberta al Monestir de la ciutat fins al 13 de setembre. S’emmarca, igualment, en el centenari del naixement d’aquest gran artista guixolenc, que configurarà el 2015 com a “Any Torrent Buch”.
Durant l’acte d’inauguració parlaren Carles Torrent, fill de l’artista, i la regidora Dolors Ligero, ja que l’alcalde no hi va poder acudir.
Durant la visita a l’exposició es van poder apreciar quadres de diferents èpoques en els quals es pot apreciar l’evolució del paisatge ganxó durant el segle passat, així com la de l’artista des dels seus inicis fins la fi del seu trajecte vidal. S’hi poden apreciar els instants més íntims, més interessants i més eufòrics d’un artista que va saber dibuixar, pintar i estimar el seu Entorn Creatiu, des del seu Sant Feliu fins als boscos de la Garrotxa, passant per la Costa Brava.

En un altre dels seus comunicats referents al programa electoral, la CUP Guíxols aposta perquè el Museu d’Història de la Ciutat, amb el conjunt monumental del monestir i la resta de les seves seus, es converteixi en el gran projecte museístic local i la seva principal infraestructura cultural, que hauria d’esdevenir un espai d’interpretació del territori i de la Costa Brava “que promocioni el patrimoni cultural i natural de la ciutat i la seva memòria històrica organitzant visites guiades, exposicions, seminaris, congressos i cursos especialitzats i que promogui beques d’investigació”.

Pel que fa al Museu Thyssen, la CUP creu que s’hauria de descartar, ja que per ells és “no assumible per l’alt cost de construcció i manteniment, la temporalitat del flux de visitants i la precarització dels seus treballadors, a part del dubtós impacte econòmic previst”. La CUP assegura que “el projecte inicial d’aquest museu, tot i que no es vulgui dir, ha quedat descartat” i es pregunten si “s’han tingut en compte tots els projectes que es podrien engegar si finalment aquests diners es destinessin a altres àmbits de la cultura local”.

La CUP cita el ‘Vinseum’ de Vilafranca del Penedès, que aquest passat cap de setmana ha estat finalista a Glasgow com un dels millors museus europeus de l’any, com l’exemple a seguir.