En el Ple Municipal del mes de juny, celebrat ahir, es va aprovar l’adhesió del municipi a l’estratègia Residu Zero, una proposta entrada pel grup Guíxols des del Carrer, a l’oposició.  Es tracta d’una idea per a la prevenció i la reducció dels residus en favor del bé comú i la sostenibilitat del planeta amb l’objectiu que tot residu pugui ser transformat en matèria primera i que s’eliminin tots aquells que la seva gestió provoca emissions de CO^₂ o bé aquells que no es puguin reutilitzar.

Residu Zero és un objectiu a llarg termini, però alhora és també un missatge actual i una eina de comunicació que es planteja a partir d’una xarxa integrada per quatre actors que intervenen i interactuen entre ells: empreses, universitats, entitats i municipis.

Amb aquesta adhesió, Sant Feliu haurà de promoure accions, validades per l’Agència de Residus de Catalunya, per tal de prevenir la generació de residus i per reduir el consum d’aquells productes que no generin residus reciclables, reutilitzables o fàcilment assimilables pel medi ambient. Això implicarà, també, assolir uns millors percentatges de recollida selectiva.

En la seva part de consumidor, l’Ajuntament, en totes les seves dependències i serveis, haurà d’adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i de compra verda (és a dir, adquirir béns i serveis a través de sistemes de contractació i licitació que no només tinguin en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals).

GdC es felicita per l’èxit de la moció i recorda que “tenir una ciutat responsable i sostenible amb el medi ambient és una responsabilitat de tots i totes, i alhora, una línia estratègica de futur per a la ciutat i la seva gent”.

En el ple d’aquest dijous es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal de MES per demanar l’anul·lació del judici a Lluís Companys. Cal recordar que aquesta moció també es va presentar l’any 2010 al Congrés dels Diputats i no es va aprovar pels vots en contra del PP i del PSOE. Això va provocar que molts Ajuntaments catalans presentessin mocions en aquest sentit.

Aquestes reivindicacions no són noves, després de la transició i de successius governs democràtics, apareix a partir de l’any 2000 un moviment ciutadà, tant espanyol com català, que reclama la condemna al franquisme i també l’anul·lació de tots els judicis polítics que es van donar en aquest període així com l’exhumació dels familiars desapareguts que es trobaven molts d’ells en fosses comunes repartides per tota la geografia peninsular.

A tal efecte, la Generalitat creà al 2007 el Memorial Democràtic, que en l’article 2 de la llei de la seva creació explica els seus objectius que són “desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica i, en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat de Catalunya republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió dels temps presents”. L’acció més rellevant del Memorial Democràtic fou la reclamació de l’anul·lació del judici de Lluís Companys i la rehabilitació de la seva figura. Al 2008 es presenta la resolució aprovada pel Parlament al Congrés dels Diputats, i al 2009 aquest darrer pren una decisió que serveix per rehabilitar la figura de Companys, però no l’anul·lació del judici, el Govern espanyol “esgotava més enllà de les decisions que puguin adoptar les famílies o les institucions que mirin d’anul·lar el judici sumaríssim (…) però en aquest intent no hi serà el Govern”. Així doncs s’iniciava la via jurídica per intentar l’anul·lació del judici, que encara no s’ha aconseguit.

Segons declaracions de MES “és de justícia l’anul·lació d’aquest judici i tants d’altres, així com desplegar la llei de la Memòria Històrica que en altres comunitats sí que s’ha fet, però sembla que a Catalunya no acaba d’arrencar. Donem les gràcies a tots els grups municipals per haver-se adherit a la nostra moció i esperem que aviat no siguin necessàries”.

Els grups municipals de CiU i MES a l’Ajuntament de Sant Feliu presentaran una moció conjunta al proper ordinari de març, la transcripció del qual és la següent:

“Atès que la normativa que regula les sessions del ple i concretament el ROM de Sant Feliu de Guíxols permet una interpretació consistent en donar per conclòs el ple a partir de mitjanit.

Atès que fins i tot es pot donar una interpretació que comporti que arribada la mitjanit es tingui per acabat abruptament el ple sense permetre que tots els grups municipals i el públic puguin traslladar els precs i preguntes malgrat haver-se iniciat aquest punt de l’ordre del dia.

Atès que l’apartat de precs i preguntes forma part essencial de la tasca de control al govern per part de la ciutadania i dels grups municipals a la vegada que constitueix un fonament del desenvolupament democràtic de les sessions i un element de transparència imprescindible.

Atès que els plens es donen amb caràcter ordinari un cop al mes i que és només en aquests plens on està previst l’apartat de precs i preguntes.

Atès que és també una element imprescindible de coherència dels debats que es garanteixi el principi d’unitat d’acte de les sessions plenàries i s’eviti, en la mesura del possible, que aquestes quedin interrompudes abruptament.

Atès que en el present mandat i en d’altres anteriors s’ha esdevingut diverses vegades i en plens successius la interpretació restrictiva a la que fem esment per part d’alcaldia.

Atès que aquesta interpretació afecta de manera especial al públic assistent, que en aquestes ocasions s’ha vist impedit de traslladar les seves preguntes, suggeriments, queixes o precs al ple municipal.

Atès que és necessari establir en aquest punt un criteri que fomenti les bones practiques en el marc dels debats que es produeixen a les sessions del ple.

En atenció al que es porta exposat PROPOSEM AL PLE L’ADOPCIÓ DELS SEGÜENTS ACORDS:

Primer.- Amb caràcter general la normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà sempre de tal manera que s’afavoreixi la possibilitat per part dels grups municipals i del públic assistent de realitzar l’apartat de precs i preguntes. Concretament:

Segon.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que sempre es permeti l’apartat de precs i preguntes als grups municipals i al públic assistent en les sessions ordinàries. Es farà així en el cas de que la presidència pretengui deixar punts per a les següents sessions un cop passades les 23 hores 59 minuts i 59 segons. Aquesta circumstància mai serà al·legada per evitar obrir el punt de precs i preguntes.

Tercer.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que permeti durant les sessions ordinàries formular a tots els grups municipals i al públic assistent els precs i preguntes que s’haguessin proposat traslladar. Un cop obert aquest punt no es podrà tancar fins que tots els grups municipals i el públic assistent facin arribar els seus precs i preguntes al govern municipal.”

El passat ple del mes de maig, CiU va presentar una proposta de pacificació del trànsit a l’entorn de les escoles. La proposta neix d’un estudi encarregat a finals del 2014 a una empresa especialitzada en aquestes accions, a través de la subvenció del Pla de Barris, que va ser consensuat amb veïns i AMPA i que d’acord amb ells, s’havia de materialitzar l’estiu de 2015.
Com que l’actual govern no ha posat en marxa els canvis proposats, CIU ho ha presentat ara com a moció, amb vot contrari del govern,  malgrat dir que realitzaria alguns del canvis proposats.

CiU aclareix els objectius de la proposta de pacificació, basats en  la millora dels accessos i la seguretat vial a l’entorn de les escoles Sant Josep, Cor de Maria, Gaziel i Escola de Música amb la priorització de la circulació invertida al carrer Hospital restringint el pas de vehicles però donant resposta a la necessitat d’accessibilitat amb vehicle als Jutjats, la farmàcia i les escoles i obrint una zona de càrrega i descàrrega per als establiments comercials a l’entorn de la Placeta Sant Joan.
Segons CiU, les propostes presentades donen resposta a totes aquestes necessitats, oferint solucions imaginatives, fàcilment aplicables sense excessiva despesa i totalment reversibles ja que no es preveu fer cap actuació urbanística. 2A més, preveu l’ ampliació de la zona d’aparcament a la carretera Girona amb la creació de 35 noves places en ple centre ciutat.

Per tal de millorar aquests accessos, caldria prendre un seguit de mesures, consistents en la redefinició de l’àmbit entre la placeta de Sant Joan i el carrer Mercè amb un canvi de sentit a la carretera Girona entre la placeta i el carrer Jofre que seria només de sentit ascendent, creant noves places d’aparcament. També caldria invertir el sentit dels carrers Capmany i Mall per accedir als nous aparcaments, així com el carrer Hospital entre el carrer Capmany i l’Avinguda Juli Garreta per dissuadir el trànsit de pas per aquest vial. Una altra mesura seria la reducció de la velocitat als carrers Nou del Garrofer, Algavira, Sant Domènec i Creu, trencant repetidament la prioritat de circulació a les diferents interseccions per obligar als vehicles a aturar-se abans de creuar  i una nova tanca per tallar el trànsit al carrer de la Creu en horari d’entrada i sortida d’estudiants.
Amb aquests canvis, CiU creu que s’estableix una ruta principal d’accés a l’escola Sant Josep a través del carrer Mercè, obrint una nova zona d’aparcament a la carretera de Girona i suprimint la possibilitat d’aparcament a la Placeta Sant Joan, ampliant l’espai de vianants fins la cruïlla amb el carrer Ferran Romaguera.
El projecte de CiU preveu l’accés a la farmàcia i als comerços de la Placeta Sant Joan per a vehicles comercials es faria entrant pel carrer Mercè, girant a la dreta pel carrer Capmany i a l’esquerra pel carrer Hospital, i l’accés al Jutjat i l’Escola de Música es faria a través del carrer Capmany amb sortida pel carrer Hospital cap a l’Avinguda Juli Garreta, aconseguint que el trànsit rodat pel carrer Hospital i Placeta Sant Joan quedés molt limitat i els vehicles passessin a ser “convidats” i els vianants “anfitrions”.

Els grups municipals Guíxols des del Carrer-Entesa, MES i CUP-Poble Actiu, tots tres a l’oposició, han elaborat conjuntament un document que, sota el nom de “Protocol per a la inclusió de clàusules socials a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols”, vol incentivar la introducció d’aspectes socials, ètics i mediambientals en els contractes que faci l’Ajuntament.

GdC, MES i CUP entenen, en conseqüència, que mitjançant la contractació pública el consistori pot vetllar també per dur a terme diversos objectius polítics, com ara la inserció de persones en situació d’exclusió social, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions econòmiques que es puguin licitar. El document contempla la reserva de certs contractes a favor de centres especials d’inserció o d’entitats de treball protegit que desenvolupen una funció social proporcionant ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

La proposta inclou el seguiment, la comprovació i el control del compliment efectiu de les clàusules que es decideixin aplicar en cada contractació i, que en funció de l’evolució i els resultats obtinguts, es puguin articular mecanismes per efectuar les addicions o modificacions que es considerin convenients.

D’una altra banda, es planteja la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector. La Taula es reuniria com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol.

El grup municipal de Convergència i Unió va presentar al Ple una moció per demanar al govern actual que es recuperi el projecte de reconversió de les antigues cases dels mestres en habitatges socials, però el govern de TSF, PSC i ERC hi va votar en contra, desaprofitant l’oportunitat de reutilització  d’aquest espai municipal.

La història es remunta a finals de 2014, quan el govern d’aleshores va canviar l’ús de les antigues cases dels professors del CEIP Baldiri Reixach, després d’haver aconseguit la cessió per part de la Conselleria d’Ensenyament amb l’objectiu de transformar-les en habitatge social destinat a famílies desnonades i altres situacions d’emergència.

Durant els primers mesos de 2015, l’Ajuntament va valorar les obres a portar a terme per tal d’adequar les cases per a la seva òptima utilització i habitabilitat.

El pressupost del 2015, aprovat inicialment el mes d’abril, contemplava una partida de 70.000 € per a la seva rehabilitació. La decisió del govern actual de  tornar iniciar el procés d’aprovació del pressupost va endarrerir l’aprovació definitiva fins l’ octubre, fet que va paralitzar aquesta rehabilitació.

Cinc mesos després, tot i les protestes de la PAH i dels diferents grups polítics de l’oposició, reivindicant  l’ús social d’aquests habitatges, el govern continua inactiu enfront d’aquest tema.

Aquesta manca de diligència, sumada als diversos actes vandàlics que s’han produït en aquestes habitatges durant aquests mesos, davant els quals el govern actual s’ha limitat a tapiar les cases sense cap més actuació per aturar el deteriorament,   ha provocat l’estat actual de deixadesa dels habitatges.

Tot i això, el grup municipal de Convergència i Unió creu que s’hauria de “reconduir la situació i aportar la inversió necessària per rehabilitar aquestes cases” per cobrir part de la mancança que té la ciutat d’habitatge social.

Els tres grups del govern (TSF, ERC i el PSC) van tombar en el ple la moció defensada per CiU, Guíxols des del Carrer (GdC) i MES perquè l’emplaçament i les característiques del futur aparcament públic del centre del municipi es decideixin en un procés participatiu. El nou executiu ha aturat els estudis per fer el pàrquing sota el passeig dels Guíxols i n’ha encarregat de nous a la Corxera. Tot i així, el tinent d’alcalde de Territori, Josep Saballs, no va tancar la porta a la participació: “Hi serà, però quan tinguem estudis sòlids sobre els quals treballar.”

La CUP es va abstenir i CiU i MES van defensar la consulta i també la conveniència del projecte al passeig. Jordi Lloveras (GdC), tot i manifestar-se contrari a foradar el passeig, també va reivindicar que hi hagi debat públic. En el tema concret de la construcció d’un aparcament en el passeig, la plataforma ciutadana ha declarat per les xarxes socials que “rebutjarem el projecte d’aparcament soterrat del passeig i reivindicarem un procés participatiu on es considerin totes les possibilitats per facilitar aparcaments en els mesos i dies punta. Treurem del calaix el projecte consensuat anys enrere per fer un aparcament amb tres nivells darrere La Corxera…” .

L’equip de govern de l’Ajuntament va rebutjar al ple de dijous a la nit una moció contra la construcció d’un altre espigó a la zona de Punta Prima. Tot i que l’espigó seria al terme municipal de Platja d’Aro, els partits que donen suport a la moció consideren que tindria un gran impacte en el fons marí de la zona i afectaria la platja de Sant Pol. Per això demanen a la Generalitat que abans de donar llum verda al projecte, se’ls tingui en compte.

L’equip de govern considera que ara no és el moment d’aprovar aquesta moció perquè la Generalitat encara no ha començat a valorar cap projecte constructiu.

Font: CCMA

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.