Els grups municipals Guíxols des del Carrer-Entesa, MES i CUP-Poble Actiu, tots tres a l’oposició, han elaborat conjuntament un document que, sota el nom de “Protocol per a la inclusió de clàusules socials a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols”, vol incentivar la introducció d’aspectes socials, ètics i mediambientals en els contractes que faci l’Ajuntament.

GdC, MES i CUP entenen, en conseqüència, que mitjançant la contractació pública el consistori pot vetllar també per dur a terme diversos objectius polítics, com ara la inserció de persones en situació d’exclusió social, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions econòmiques que es puguin licitar. El document contempla la reserva de certs contractes a favor de centres especials d’inserció o d’entitats de treball protegit que desenvolupen una funció social proporcionant ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

La proposta inclou el seguiment, la comprovació i el control del compliment efectiu de les clàusules que es decideixin aplicar en cada contractació i, que en funció de l’evolució i els resultats obtinguts, es puguin articular mecanismes per efectuar les addicions o modificacions que es considerin convenients.

D’una altra banda, es planteja la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector. La Taula es reuniria com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol.

Per MES, el regidor ha preferit no fer-se responsable d’aquesta decisió i, davant diversos emprenedors presents a la Sala de Plens, va donar la culpa al govern anterior. “Saballs diu una cosa però n’escriu una altra” i “menteix quan parla”, segons el comunicat enviat pel partit d’esquerres.

 

E-mail enviat des de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament a la Generalitat.

CiU també critica el govern per les subvencions

El grup municipal de Convergència i Unió (CiU) també critica, com MES, el retard en el cobrament de les subvencions del Pla de Barris  aprovades el juliol de 2013 per part del Govern.Aquestes subvencions econòmiques per a dinamitzar el comerç, destinades a nous emprenedors o bé per a renovar o ampliar empreses ja existents, eren plurianuals i varen constituir una reserva de 50.000.-€ per al 2013 i 2014 i 100.000.-€ pel 2015.
Segons CiU, fins al maig de l’any passat es varen tramitar subvencions a 5 nous emprenedors, que varen rebre una ajuda del 50% de la inversió feta al seu negoci fins a un màxim de 20.000.-€.  Amb el canvi de govern, cap dels 8 emprenedors que han sol•licitat la subvenció dins aquesta legislatura ha cobrat a dia d’avui ni un euro, fet que denuncia la Federació..
Les excuses donades pel regidor Saballs i per l’Alcalde Motas han estat diverses, segons denuncia CiU: la no-aprovació de les bases per 2015,  afirmació que pels demòcretes “es pot rebatre fàcilment consultant l’Acta del Ple”; que no estava feta la convocatòria per a 2015, quan és el govern actual, recorda CiU, “qui hauria d’haver fet la convocatòria tant bon punt es va aprovar definitivament el pressupost de 2015, i no es va fer” i que no es podia pagar mentre no estigués aprovada la pròrroga del Pla de Barris, “quan fins a 31 de desembre de 2015 era vigent la pròrroga anterior”, segons CiU, que es pregunta  “perquè no es van pagar les subvencions al mes d’octubre, novembre o desembre” i “perquè s’ha demanat oficialment la pròrroga el mes de març, quan s’hauria d’haver tramitat al desembre abans que acabés l’anterior. ”
“Mentides i excuses per no admetre que no han fet la feina i han descuidat el tema tot i les queixes del emprenedors durant aquests mesos”, conclouen CiU.
Aquestes ajudes serveixen per a dinamitzar el comerç, per donar un cop de mà a qui, tot i la greu crisi que estem patint, té la valentia d’invertir a la nostra ciutat els seus estalvis, alguns d’ells hipotecant casa seva, altres destinant el subsidi de l’atur, ja que els emprenedors havien d’aportar el 50% de la inversió.
El comunicat continua dient que l’Alcalde “tira pilotes fora, com sempre, i va retreure a la nostra portaveu Dolors Ligero, que el seu equip s’havia d’empassar aquest gripau per culpa de l’anterior govern, quan ells s’han trobat la reserva dels diners feta, les bases aprovades i només calia fer la convocatòria del 2015”. Qui de veritat s’ha “empassat el gripau“, segueix dient el comunicat, “són els emprenedors que han confiat en l’Ajuntament i han pagat el 100% de la inversió tot esperant cobrar la subvenció quan de moment no han cobrat ni cinc” i es pregunten si “aquesta és la idea que té el govern d’incentivar als emprenedors a invertir a Sant Feliu”, si així volen “dinamitzar el comerç”, si així “tracten a qui aposta per la nostra ciutat per a invertir i crear llocs de treball” i si aquesta és “la resposta que es mereixen els emprenedors”.
El grup municipal de Convergència i Unió ha demanat al govern que es disculpi amb els emprenedors afectats i fixi un dia per a fer efectives les subvencions.

El darrer ple de l’ajuntament va estar molt marcat per una actitud contradictòria del govern respecte a la llibertat d’expressió. Això és el que denuncien els grups d’esquerres de l’oposició.

Guíxols des del Carrer (GdC), per exemple,  preveu que “la pluralitat i llibertat d’expressió hi serà nomes quan el govern vulgui”. El grup havia presentat una moció  sobre el dret de participació en els òrgans i mitjans d’informació i comunicació de titularitat pública, que va ser rebutjada pels vots contraris de l’equip de govern (TSF, ERC i PSC). En la moció es demanava,
entre altres coses, poder tenir veu a l’emissora pública local, un dret previst en la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya des de l’any 2005 i que, a la nostra ciutat, també està previst en el ROM des de temps de l’alcalde Miquel Lobato (CiU). Un text legal “de compliment obligatori” segons el Butlletí Oficial de la Província de 18 de març de 2005. Per tant, per GdC, la negativa és una violació flagrant de la pròpia normativa, que aquest grup seguirà defensant “a peu i a cavall” ja que “és un dret que no depèn de l’alcalde de torn sinó que és inherent a les normes que marca la democràcia”.

Guíxols des del Carrer (GdC)  també retreu a l’alcalde Carles Motas (TSF) el fet d’haver amenaçat de desallotjar la sala quan algunes persones del públic van aplaudir una intervenció de la regidora de la CUP, crítica a la qual MES també s’apunta. L’actitud de Motas ha merescut que GdC pensi que “és només ell qui marca els límits d’un dret democràtic com és la llibertat d’expressió”.

MES també critica els “tics” de l’actual alcalde i qualifica el govern d'”agre i rabiüt”. Comença pel comentari fet per Motas a l’exalcalde  Joan Alfons Albó, en el moment que aquest anunciava que deixava la política: “vostè ha significat un repte enorme en la meva carrera política”.  Un comentari qualificat d'”angoixant” per part de MES, que qualifica l’alcalde de “cínic”.

MES creu que Motas “abusa de l’últim torn d’intervenció” i “evita el debat” utilitzant unes formes “de república populista” per tal de justificar, “amb poc èxit”, que ha estat incapaç amb nou mesos de complir amb els emprenedors que es van acollir a les subvencions del Barri del Puig.

MES opina sobre el contracte de neteja i escombraries

Un altre dels aspectes que MES critica és la pròrroga del contracte de neteja i escombraries de CESPA. “Som del parer que en tots dos contractes calia agilitat i tenir a punt les feines administratives per treure a concurs els dos serveis i han optat per prorrogar les concessions”, malgrat quedar encara set mesos de coll fins la data d’expiració, el dia 30 de setembre. “Si sumem els nou mesos que portem d’aquesta legislatura, en total el govern haurà disposat de setze mesos per treure a concurs els nous contractes”.
En el darrer ple es va prorrogar l’actual contracte de CESPA i també la contractació d’una empresa externa per fer el nou redactat del plec de condicions per al nou contracte. MES retreu al govern que s’hagin de pagar empreses externes: “una fugida endavant que constarà molt cara i que vol amagar una evident manca de capacitat”, acaben dient.

En el ple del passat dijous es va aprovar definitivament el pressupost pel 2016. Un pressupost que ha vingut a corre-cuita, ha estat poc treballat i gens participat. Tres elements ens porten a fer aquestes afirmacions:

En primer lloc, el fet que el pressupost 2016 s’hagi fet sense completar les partides d’inversions – amb l’única excepció del projecte anomenat Guíxols Arena -. Ja s’ha comunicat que haurem d’esperar i que durant tot l’any s’aniran fent modificacions i ampliacions. En el debat al ple ens van comentar que el pressupost és “quelcom viu”. I és que, malgrat que encara no estava aprovat, ja s’estaven anunciant modificacions del mateix. D’aquesta manera el govern es posava la bena abans de la ferida davant de les inevitables múltiples modificacions que haurà d’afrontar per tal de que l’exercici econòmic tingui finalment la mínima coherència necessària.

En segon lloc, el govern no ha acceptat cap al·legació feta a aquest pressupost. Diverses associacions de veïns i entitats així com algun grup municipal han fet arribar les seves propostes durant la fase d’exposició al públic. Han estat moltes les propostes de millora amb absoluta bona fe. Algunes d’elles, fins i tot, no costaven diners. Cap d’elles ha merescut l’atenció del govern, ni tan sols una acció de cortesia.

I finalment, la famosa negociació de les partides dedicades a personal. Un cavall de batalla de Tots per Sant Feliu quan estava a l’oposició. Tant fou així que la primera mesura que va adoptar el senyor Motas quan va estrenar alcaldia fou estimar les al·legacions fetes en el pressupost 2015 per un sindicat… Doncs bé, amb aquests antecedents, com es pot explicar que al 2016 no es millorés aquest aspecte del pressupost? Ans al contrari, en aquest exercici han estat quasi tots els sindicats els que han denunciat la manca diàleg en l’aprovació dels pressupostos – tots menys un, segons va aclarir el regidor d’hisenda – .

Com s’explica tot plegat? La resposta és senzilla: el govern tenia pressa per tenir en vigor l’augment de les retribucions i dedicacions dels senyors regidors – fins a tres, una per a cada partit del govern -.

El pressupost ha estat a punt per la nòmina del gener. Aquesta era la única prioritat. Missió acomplerta. Per a tota la resta… ja hi haurà les modificacions.

Moviment d’Esquerres – MES Sant Feliu de Guíxols

Per la seva banda, Moviment d’Esquerres (MES) troba “desagradable pel seu contingut” la nota amb què l’Associació de Festes Ganxones decidia no prendre part en l’organització del Carnaval i lloa aquesta associació, que durant més de trenta anys ha estat organitzant diferents esdeveniments a la ciutat “amb caràcter completament voluntari i superant tota mena d’obstacles” i lamenta el to “poc obert al diàleg” de la regidoria d’Esdeveniments de Ciutat, formada per tres regidors, un de cada partit del Govern, que “en només tres reunions s’han carregat la feina duta a terme per l’associació durant tots aquests anys”.

MES recorda que el recorregut de la Carretera de Girona es va deixar de fer l’any 2003 per diferents motius, entre ells la seguretat dels participants i espectadors de la Rua, i que aquesta decisió la va prendre l’actual regidora de TSF Laura Aiguaviva, aleshores a CiU, i també recorda que fa dos anys l’actual regidor de MES i abans al PSC Pere Albó va fer emetre un informe al departament de Vialitat, el qual desaconsellava el recorregut per la carretera de Girona, fet que demostra, segons MES, que l’actual informe no s’ha fet amb rigor.

MES assegura que el regidor de Festes David Oliveras, durant els quatre anys que ha estat regidor a l’oposició “s’ha dedicat sistemàticament a fer saltar pels aires totes les reunions de l’Associació de Colles de Carnaval amb aquest tema”.

Cal recordar que la comissió organitzadora del Carnaval desaconsella aquest recorregut i va demanar fa més d’un mes a la Regidoria els diferents informes de tots els actors implicats, és a dir: Policia Municipal, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Creu Roja, Brigada Municipal i Àrea de Cultura, sense obtenir resposta a la instància presentada.

MES insinua que aquesta decisió de cares al carnaval de 2017, emesa tan ràpidament, “potser està amagant algun interès fosc al darrere”.

El fet és que l’Associació de Festes Ganxones ha decidit per unanimitat  desvincular-se de tots els actes en els quals col·labora o coorganitza a la ciutat. “El que no havia aconseguit ningú en més de trenta anys, ho han fet tres persones en dues estonetes”, diuen. “Tres regidors completament mancats d’experiència en tot el que comporta l’organització d’un esdeveniment tan important per la ciutat com és el nostre Carnaval i la Festa Major, han vacil·lat en menysprear i dinamitar totes les decisions preses i treballades constantment entre l’Associació i els diferents equips de Govern durant anys”, asseguren.

L’Associació de Festes Ganxones, a més de coorganitzar tots els actes del Carnaval, també és responsable de l’organització del Carnaval a la Fresca, Aplec de Pedralta, Sardinada de la Verge del Carme, suport als actes de celebració del Pelegrinatge a Sant Elm i a diferents actes de la Festa Major, a part de col·laborar amb la resta d’entitats de la ciutat sempre que aquestes ho demanen i amb una total predisposició a tot el que proposa l’Ajuntament.

MES també es pregunta “com és que la les reunions preparatòries de la Festa Major (se n’han fet ja unes quantes) la única entitat assistent, i ens consta que amb força poder de decisió, és el Consell Local de Joves? I la resta d’entitats? No són importants?”

Des del Grup Municipal de Moviment d’Esquerres (MES), per tant, donen suport a l’Associació de Festes Ganxones, i els agraeixen la tasca que han dut a terme durant tots aquests anys en benefici de la ciutat de manera voluntària.

El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.

Pere Albó fa una colla d’anys que volta per això de la política. Fins i tot va arribar a ser alcalde, però una moció de censura de Tots per Sant Feliu, el grup Amics i CiU el va deixar fora l’any 2010, un any abans d’acabar el mandat. Tot i això, va ser prou hàbil per deixar-se seduir per CiU, amb qui s’havia llançat els plats pel cap en moltes ocasions, i aconseguir que el PSC entrés al govern de Joan Alfons Albó (NO són cosins!!), li donés un càrrec de vicealcalde i un bon sou. La tempesta interna dels socialistes,però, l’ha obligat a unir-se al partit MES i a l’onada sobiranista.

Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?

Indubtablement, sí. Crec que convé un canvi, però a la vegada crec que Sant Feliu té molts temes entre mans i el fet d’haver estat al govern i conèixer-los amb detall és fonamental. A part, es necessita un canvi generacional i el nostre equip és bastant més jove que el que hi ha ara. El que està clar és que la generació actual, que porta uns vint anys a l’Ajuntament, està esgotada. Quan jo vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament, Joan Alfons Albó ja era alcalde i Carles Motas ja era regidor. És l’hora de deixar pas a idees noves.

I si només pot ser regidor?

Ja m’he conformat moltes vegades amb ser regidor i prou…però la nostra proposta és tan ambiciosa com les altres i el nostre projecte de ciutat és el millor. Si hem de tenir un paper secundari o d’acompanyament, ja es veurà, però no anem amb aquesta mentalitat.

Aquesta resposta sobta, perquè vostès són un partit amb menys d’un any de vida…

Doncs justament és el que la gent demana: partits nous, partits que hagin renunciat a la seva endogàmia, propostes polítiques de reforma i de superació a partits que han provocat la crisi. La societat demana eines noves i projectes nous i el que no convé són eines antigues que han portat mals resultats. Primer ho vam intentar fer des de dins del PSC però la dinàmica no era l’adequada i nosaltres tenim propostes pròpies i hem fet el pas de tirar endavant aquest projecte, que no només és local sinó d’abast nacional i imprescindible pel país.

Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta?

Crec que és la millor llista que es presenta, tant per edats com per perfils, així com pertinença i coneixement de la ciutat, amb capacitat, forces i ganes de tirar-la endavant. Per exemple, la Júlia, que abans de ser regidora d’educació estava molt vinculada a les AMPAs; en Tote Albertí, activista social i de l’ANC; també tenim persones vinculades al món del turisme, el comerç, l’Associació de Festes Ganxones, un arquitecte, mestres, economistes, voluntaris, ecologistes, un ex alcalde,… és una llista molt complementària i inquieta. Els meus companys tenen una excel•lent qualitat humana, aquí no hi ha mariscals.

Quin model de ciutat proposen?

MES proposa un model de ciutat amb qualitat de vida. Les nostres prioritats són l’educació, ja que el futur passa per aquí, el compromís social, les polítiques d’habitatge, que han de ser una garantia i s’han de multiplicar, …

I aquests serien els eixos del seu programa?

Aquests i molts més. En matèria educativa, una prioritat per nosaltres és construir un institut nou i on hi ha l’actual tindríem una finca de propietat municipal per a futurs equipaments. I seguint en matèria urbanística, el sector Agglotap és una oportunitat magnífica per canviar la fesomia d’aquella zona de la ciutat, des de l’Asil fins la Rambla Generalitat. Tampoc renunciem, en absolut, al projecte d’un Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra-Vicens, que ha de ser d’abast nacional i subvencionat per la Generalitat, ni a la capitalitat cultural amb l’eix Thyssen-Porta Ferrada i el gran nombre d’activitats culturals que ja tenim a la ciutat, que són un gran actiu. I hem de continuar sent un mur de contenció contra les retallades en l’atenció a les persones.

Quina política de pactes podria seguir el seu partit? Acceptaria governar sense haver guanyat les eleccions?

La política de pactes passa per les coincidències en el programa electoral. Quantes més coincidències programàtiques tinguem en comú, doncs més fàcil serà poder arribar a un acord. Això i que sigui un partit que tingui apostes democràtiques i de progrés.

Creu que les mogudes que ha tingut com a vicealcalde li poden passar factura?

Mogudes? Quines mogudes?

Doncs per exemple la demanda de Tots per Sant Feliu en què la resolució d’un jutge diu que va cobrar diners irregularment. Com és que encara no ha tornat els diners cobrats durant el temps que la seva plaça de vicealcalde no estava creada?

Al tanto, això és el que Tots per Sant Feliu ens ha venut! Que jo era un lladre! I això no és cert. El que va passar és que no es va publicar al BOP la creació de la plaça de vicealcalde, per tant es tractava d’un error tècnic, no pas polític. I en les dues sentències que diu Tots per Sant Feliu, l’únic que hi diu és que aquesta plaça no existia, que hi havia un error i que, per tant, vaig estar tenint un càrrec que oficialment no existia. És un error tècnic que en cap cas he de pagar jo, i cap sentència diu que jo he de tornar els diners. Perquè, repeteixo, fou un error de forma. O en quant a si pot passar factura, la veritat és que no ho crec, perquè la gent mira el programa.

Vostè va dir, el dia de la seva presentació com a candidat, i ho acaba de repetir ara, que havia estat, dins el govern, el mur de contenció a les retallades de CIU. No creu que és una mica agosarat dir això, quan ha estat rebent un sou de més de 3000 euros al mes?

I encara vaig tenir una oferta millor per part de Tots per Sant Feliu, però la vaig desestimar. És a dir, que he estat al govern perdent diners, perquè si hagués pactat amb els altres hagués estat millor per mi. I no només això, a mitjan mandat em vaig abaixar el sou i em vaig treure la dedicació exclusiva, un dels pocs polítics, sinó l’únic de Catalunya, que ho ha fet. I encara em segueixen linxant…

L’any del 50è aniversari del Festival Porta Ferrada va haver-hi unes errades que no es poden tornar a repetir…anuncis de concerts falsos, concerts anul•lats a última hora, concert fracàs que van haver de regalar les entrades, … Va mancar seriositat en la seva àrea?

De cap manera. Cal elogiar la tasca feta, no només aquell any, sinó els 4 de la legislatura, per l’àrea de Cultura. No era fàcil perquè veníem d’un deute d’uns 800.000 euros del Festival de l’anterior equip de govern, comandat per Laura Aiguaviva, ara a Tots per Sant Feliu. No sé què va passar, perquè la Laura és una noia molt vàlida, però la realitat és aquesta. Vam haver de fer molts equilibris en la gestió i en la programació del festival, i ara amb la contractació de la gestora que tenim, sembla que ho hem solucionat d’una vegada. Per tant, seriositat màxima per l’àrea de Cultura.

Quina és la seva relació amb el PSC i, sobretot, amb Josep Melcior Muñoz?

Excel•lent! No podria parlar pas malament d’ell, però tant a nivell local com a nivell nacional va passar el que va passar i es va arribar on es va arribar… però a nivell personal, relació boníssima. I a l’hora d’arribar a pactes, per programa, com he dit abans, podria ser una opció, sempre que el PSC ho vulgui, és clar.

Perquè van trencar amb el PSC?

No va ser una cosa que vingués d’un dia per l’altre,… ja feia temps que s’anava veient. És dolorós perquè tenia grans amistats en el PSC i ara ja no es podran fer coses junts. Però es va arribar a una cruïlla on la divergència no podia continuar sent una qüestió interna, perquè era d’una magnitud molt gran. Nosaltres ens vam definir nacionalment com a sobiranistes, a favor del dret a decidir…

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra

El Casino La Constància fou l’escenari on es va presentar la candidatura del Moviment d’Esquerres (MES). L’acte va comptar amb la presència d’autoritats com Ernest Maragall i Marina Geli, que van donar ple suport al candidat a alcaldable i es van mostrar positius pel que fa al futur del poble i també del país.

Pere Albó, el cap de llista de MES a Sant Feliu, inicià l’acte batejant el partit com a  “una alternativa de govern”. El candidat va fer referències a l’antic paper del PSC dins l’Ajuntament en el govern de CiU, explicant que el PSC va fer de “mur de contenció a les retallades de CiU”, i que “va ser un exercici de responsabilitat entrar al govern més que si haguéssim estat a l’oposició”.

Albó va qualificar MES com l’”alternativa als partits tradicionals” i encara el nou projecte “amb il·lusió”. El sobiranisme és un denominador comú, i Albó va fer èmfasi en aquest aspecte, llençant  una pregunta a l’aire: “Tant estrany és que els socialistes vulguem la llibertat?”

L’acte va comptar també amb la presència de Pere Albertí, membre significat de Moviment d’Esquerres a Girona, Teresa García, candidata del mateix partit a l’alcaldia de Santa Coloma de Farners i de Jordi Martí, destacat del PSC, juntament amb Ernest Maragall i Marina Geli.

Albertí va fer un repàs del moviment Convergència Socialista del 1974, de Joan Reventós i Carner, i de tot un “moviment socialista que es reunia per parlar de tot”, i va confessar tenir “les mateixes sensacions de llavors”. Albertí ha fet autocrítica, tot dient “que el socialisme s’ha acomodat”, però afegí que “està entrant aire nou i refrescant, cal tornar a guanyar la llibertat”.

García va apel·lar a “la responsabilitat del present i en l’esperança del futur” com a eines per a fer una ciutat més “lliure, pròspera i per a tothom.”

Jordi Martí va parlar de MES com un partit solvent, amb garanties de canvi, política i va fer referències als pactes del PSC amb altres formacions polítiques: “no cal excusar-se amb els pactes de govern, perquè la política és sempre pacte i projecte.”

Seguidament Marina Geli va fer un discurs dirigit a donar força al “municipalisme”, element imprescindible segons Geli, i d’altra banda féu èmfasi en les polítiques socials. Es va presentat com a seguidora del “reformisme utòpic del paper del municipalisme”, i va defensar la política intergeneracional, tot exclamant la seva voluntat de tenir “la Catalunya des de baix”.

Ernest Maragall va encetar el seu discurs amb un “Visca Sant Feliu”, i defensant el candidat tot convidant-lo a estar a “l’altura de Josep Vicente”, destacat alcalde de Sant Feliu des del 1980 fins el 1990 i molt estimat per les renovacions que féu a la ciutat, com la construcció del Teatre Narcís Masferrer o l’escola l’Estació.

Pere Albó ha estat un dels impulsors de Moviment d’Esquerres (MES) a la província de Girona. La segona de la llista és Júlia Vendrell, que en aquest darrer mandat ha estat regidora d’educació al govern.