En el ple d’aquest dijous es va aprovar per unanimitat la moció presentada pel grup municipal de MES per demanar l’anul·lació del judici a Lluís Companys. Cal recordar que aquesta moció també es va presentar l’any 2010 al Congrés dels Diputats i no es va aprovar pels vots en contra del PP i del PSOE. Això va provocar que molts Ajuntaments catalans presentessin mocions en aquest sentit.

Aquestes reivindicacions no són noves, després de la transició i de successius governs democràtics, apareix a partir de l’any 2000 un moviment ciutadà, tant espanyol com català, que reclama la condemna al franquisme i també l’anul·lació de tots els judicis polítics que es van donar en aquest període així com l’exhumació dels familiars desapareguts que es trobaven molts d’ells en fosses comunes repartides per tota la geografia peninsular.

A tal efecte, la Generalitat creà al 2007 el Memorial Democràtic, que en l’article 2 de la llei de la seva creació explica els seus objectius que són “desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica i, en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat de Catalunya republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió dels temps presents”. L’acció més rellevant del Memorial Democràtic fou la reclamació de l’anul·lació del judici de Lluís Companys i la rehabilitació de la seva figura. Al 2008 es presenta la resolució aprovada pel Parlament al Congrés dels Diputats, i al 2009 aquest darrer pren una decisió que serveix per rehabilitar la figura de Companys, però no l’anul·lació del judici, el Govern espanyol “esgotava més enllà de les decisions que puguin adoptar les famílies o les institucions que mirin d’anul·lar el judici sumaríssim (…) però en aquest intent no hi serà el Govern”. Així doncs s’iniciava la via jurídica per intentar l’anul·lació del judici, que encara no s’ha aconseguit.

Segons declaracions de MES “és de justícia l’anul·lació d’aquest judici i tants d’altres, així com desplegar la llei de la Memòria Històrica que en altres comunitats sí que s’ha fet, però sembla que a Catalunya no acaba d’arrencar. Donem les gràcies a tots els grups municipals per haver-se adherit a la nostra moció i esperem que aviat no siguin necessàries”.

Els grups municipals de CiU i MES a l’Ajuntament de Sant Feliu presentaran una moció conjunta al proper ordinari de març, la transcripció del qual és la següent:

“Atès que la normativa que regula les sessions del ple i concretament el ROM de Sant Feliu de Guíxols permet una interpretació consistent en donar per conclòs el ple a partir de mitjanit.

Atès que fins i tot es pot donar una interpretació que comporti que arribada la mitjanit es tingui per acabat abruptament el ple sense permetre que tots els grups municipals i el públic puguin traslladar els precs i preguntes malgrat haver-se iniciat aquest punt de l’ordre del dia.

Atès que l’apartat de precs i preguntes forma part essencial de la tasca de control al govern per part de la ciutadania i dels grups municipals a la vegada que constitueix un fonament del desenvolupament democràtic de les sessions i un element de transparència imprescindible.

Atès que els plens es donen amb caràcter ordinari un cop al mes i que és només en aquests plens on està previst l’apartat de precs i preguntes.

Atès que és també una element imprescindible de coherència dels debats que es garanteixi el principi d’unitat d’acte de les sessions plenàries i s’eviti, en la mesura del possible, que aquestes quedin interrompudes abruptament.

Atès que en el present mandat i en d’altres anteriors s’ha esdevingut diverses vegades i en plens successius la interpretació restrictiva a la que fem esment per part d’alcaldia.

Atès que aquesta interpretació afecta de manera especial al públic assistent, que en aquestes ocasions s’ha vist impedit de traslladar les seves preguntes, suggeriments, queixes o precs al ple municipal.

Atès que és necessari establir en aquest punt un criteri que fomenti les bones practiques en el marc dels debats que es produeixen a les sessions del ple.

En atenció al que es porta exposat PROPOSEM AL PLE L’ADOPCIÓ DELS SEGÜENTS ACORDS:

Primer.- Amb caràcter general la normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà sempre de tal manera que s’afavoreixi la possibilitat per part dels grups municipals i del públic assistent de realitzar l’apartat de precs i preguntes. Concretament:

Segon.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que sempre es permeti l’apartat de precs i preguntes als grups municipals i al públic assistent en les sessions ordinàries. Es farà així en el cas de que la presidència pretengui deixar punts per a les següents sessions un cop passades les 23 hores 59 minuts i 59 segons. Aquesta circumstància mai serà al·legada per evitar obrir el punt de precs i preguntes.

Tercer.- La normativa que regula les sessions del ple municipal s’interpretarà i els plens es dirigiran de tal manera que permeti durant les sessions ordinàries formular a tots els grups municipals i al públic assistent els precs i preguntes que s’haguessin proposat traslladar. Un cop obert aquest punt no es podrà tancar fins que tots els grups municipals i el públic assistent facin arribar els seus precs i preguntes al govern municipal.”

El primer partit en sortir a la palestra a censurar la contractació de la dona del regidor del PSC Salvador Calabuig va ser MES, però el partit majoritari a l’oposició, CiU, també s’hi afegeix. El partit, ara anomenat PDECAT, recorda com Tots per Sant Feliu els acusava tot sovint, en l’anterior legislatura,  de “contractar amiguets”. La portaveu del PDECAT Dolors Ligero asseverava que “aquí es veu la sensibilitat de l’actual Ajuntament”.

La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero (TSF) assegura, en canvi,que s’ha seguit el procediment que recull el Diari Oficial de la Generalitat, sense intervenció dels regidors: “El filtratge de candidats el va fer el SOC amb els inscrits com a demandants de feina, i amb una llista anònima”, va defensar, i a més va preguntar “com es devien fer les coses abans” de manera retòrica als edils que han qüestionat la contractació i sostenia que podrien haver consultat el mecanisme del procés abans d’airejar el cas a la premsa i les xarxes socials.

El fet ve de què l’Ajuntament va presentar el mes passat 17 treballadors contractats amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per a desocupats de llarga durada i entre els beneficiaris hi ha l’exedil Esther Martínez, esposa de l’actual regidor de Turisme i Medi Ambient, Salvador Calabuig (PSC). Aquesta coincidència ha acabat desfermant les crítiques dels dos grups de l’anterior govern, MES i CiU, que, tot i que no valora la legalitat de tot plegat, sí que ho troben “poc ètic”.

Els sindicats estan al cas

La formació socialista MES- Moviment d’Esquerres troba de molt mal gust la nota que apareix al darrer número del pamflet propagandístic del Govern (butlletí #Guíxols) signada pel grup municipal del PSC i que reflexiona sobre la creació de feina com a eina per la sortida de la crisi i la preocupació en veure que la millora de l’economia no es transforma en creació d’ocupació.

Diem això perquè l’esmentada nota ha vist la llum després que des de MES ens féssim ressò de la denúncia de certs treballadors que s’han vist exclosos abruptament del procés de selecció en el darrer Pla d’ocupació, els quals se’ns havien dirigit per posar-nos al cas -confirmant els rumors que s’havien escampat per la ciutat (i que posteriorment la premsa se’n va fer ressò)-  de clares pràctiques de nepotisme en atorgar un dels llocs del Pla d’Ocupació a la dona d’un regidor del mateix PSC.

Pensem que en la seva complicitat activa, dins del Govern, la designació i tria de les persones admeses mitjançant una subvenció del SOC s’hagués hagut de fer amb millors i més fonamentats criteris de transparència i socials, amb la intervenció de Serveis Socials i garantint que les designacions dels llocs haguessin servit per ajudar –d’entre tots els candidats- a aquelles famílies o treballadors amb més risc d’exclusió social i pobresa.

La impúdica combinació al butlletí #Guíxols de la notícia dels Plans d’ocupació -foto de l’alcalde amb els 17 seleccionats (dona del regidor inclosa)- amb l’article d’opinió esmentat del PSC, es produeix sense que el govern de la ciutat s’hagi dignat a donar explicacions a la polèmica.

Tot plegat no deixa de ser una altra mostra de fins a quin punt aquesta publicació és una eina absolutament anacrònica al servei d’allò que ara s’anomena la postveritat. En aquest cas la postveritat pròpia del govern local.

MES- Moviment d’Esquerres no veu bé la contractació de l’esposa d’un regidor de l’equip de govern per un dels plans d’ocupació del SOC destinats a persones amb atur de llarga durada i sense recursos. Es tracta de la dona del regidor socialista Salvador Calabuig, que ha estat destinada a la Casa Albertí com a auxiliar administrativa del Síndic de Greuges.

La dona de Calabuig es va contractar a principi d’any i gràcies a un conveni amb el Servei d’Ocupació de Catalunya segons el qual l’Ajuntament va agafar per treballar durant sis mesos 17 persones aturades de llarga durada – excepte 2 per un any en tenir més de 55 anys-.  En total, l’Ajuntament va rebre gairebé 180.000 euros a tal efecte.

Per ser contractat, calia estar inclòs en algun dels dos supòsits següents: que la persona tingués més de 45 anys  i no rebés cap prestació (la dona de Calabuig estaria en aquest grup); o bé persones en atur beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció (PÎRMI).

Tot i que, des de Moviment d’Esquerres, en principi no dubten de la legalitat del fet, la formació encapçalada per Pere Albó demanarà tota la informació relacionada amb el procés de selecció pels esmentats contractes.

L’Ajuntament, mitjançant un decret d’alcaldia signat el 22 de juliol, va decidir tancar l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i revocar el nomenament de la treballadora municipal que hi treballava des de 2014 (mandat de Joan Alfons Albó).

L’ajuntament es basa en un informe tècnic de l’àrea per clausurar l’oficina i cita “canvis organitzatius” com a motiu de la clausura.  Cal tenir en compte que, actualment, i per Llei estatal, les competències de consum ja no són pròpies dels Ajuntaments, sinó que vénen delegades d’Ens superiors jeràrquicament.

La oposició titlla de “molt greu” aquest tancament, ja que, segons sembla, el ciutadà que s’adreçava a aquesta oficina era informat que la tècnica estava de vacances fins el 25 de juliol, però passada aquesta data, un cartell informa que per “reestructuracions del servei”,  l’oficina roman tancada i adreça els usuaris a l’Oficina de Consum del Consell Comarcal, al web de Consum de la Generalitat o al telèfon 012.

Segons ha pogut descobrir el partit de l’oposició MES, la ciutat es queda sense aquesta oficina a l’espera d’un conveni amb el Consell Comarcal perquè algú de les oficines situades a la Bisbal d’Empordà vingui unes hores a la setmana a l’oficina de la ciutat. Un fet, per MES, “indecent” ja que “una ciutat de prop de 22000 habitants ha de tenir un servei d’informació al consumidor igual que el de poblacions molt més petites”.

MES repassa el segon número del butlletí municipal

Aprofitant la nota de premsa sobre l’OMIC, el partit sòcio-sobiranista també aprofita per tornar a carregar contra el butlletí municipal, ja que segons ells el consistori s’està gastant “una quantitat indecent de diners per fer una publicació que acaba a les escombraries  i que paguem entre tots”. I afegeix que és “un pamflet en el qual tenen la barra de dir que insten la Generalitat a fer el nou IES, un cop la ciutat cedeixi algun terreny, quan els terrenys ja hi eren  i estaven a punt per comprar-los a un preu mínim i cedir-los a la Generalitat, però és clar, com que era iniciativa de l’anterior equip es va desestimar tota la feina feta”.

Unes declaracions que, en la mateixa línia, també ha fet la regidora Dolors Ligero (CiU) en el seu compte de Facebook.

No hi dubte que la neteja viària i la recollida d’escombraries són dos dels temes que més preocupen en general a la ciutadania. Més encara, quan s’esta treballant la redacció d’un nou plec de condicions que haurà de regir la nova adjudicació de la concessió pública del servei pels propers anys. De fet, prop d’una cinquena part del pressupost municipal es destina a la neteja i la recollida d’escombraries.

Els grups a l’oposició  (CDC, GdC, MES i CUP) entenen que aquest és un dels debats importants que sorgeix cada determinat nombre d’anys a la ciutat i, en aquest sentit, reivindiquen que els seus partits també representen la ciutat i que amb les seves aportacions poden col·laborar a millorar el treball que s’està fent. El que, per l’oposició, no hauria de tornar a passar és el que va succeir en l’últim debat dels pressupostos, en el qual se’ls va lliurar tota la documentació tres dies abans del debat definitiu en sessió plenària.

No obstant això, els grups a l’oposició lamenten el “secretisme total” de l’equip de govern malgrat les reiterades preguntes dels regidors i, al·legant raons de “interferències”, els està apartant de qualsevol procés de participació. És per això que l’oposició declara ara que també vol participar en aquest nou contracte d’escombraries i neteja de a ciutat i. d’acord amb la normativa vigent, ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari.

Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.

El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs (TSF), ha respost al regidor a l’oposició Pere Albó (MES), que el butlletí municipal que vol publicar l’equip de govern es basa en un reglament de comunicació de l’any 2005. Amb base a aquest reglament, tots els grups municipals hi tindran un espai per fer les seves aportacions. D’aquesta manera Saballs desmenteix les acusacions de MES, segons les quals la publicació serà un “pamflet de propaganda” de l’equip de govern.

Saballs ha afegit que si MES va tenir accés a la documentació sobre aquest contracte és perquè “l’actual equip de govern promou la transparència en les seves actuacions”. Pel que fa a l’import -el preu de la licitació és de 44.575,10 euros anuals més IVA-, aquest va ser criticat pel partit de Pere Albó, que el considera excessiu perquè serien diners que es podrien destinar a altres partides. Respecte a això, Saballs ha manifestat que el cost d’aquest butlletí és el que l’anterior mandat es va destinar al sou de vicealcalde que percebia Pere Albó.