El metge de l’ABS de Sant Feliu, Toni Beltran, presentarà el proper divendres 18 de maig a les 7 de la tarda, a la Sala Abat Panyelles del Monestir, el seu recent llibre “Ensenya’m la llengua”, una creació referent al llenguatge i vocabulari mèdic popular. L’acte està emmarcat dins la celebració del Dia Internacional dels Museu. 

El volum, bastant gruixut, intenta recuperar aquelles expressions “de tota la vida” referides a l’àmbit mèdic, amb especial focus a les dels nostres contorns, tot i que n’hi ha d’arreu dels territoris de parla catalana. 

Beltran ja havia fet xerrades en aquest sentit des de fa anys, sobretot durant l’època en què a la nostra ciutat s’impartien ponències referents a l’Espai del Metge Rural del Museu d’Història, ara menystingut. 

El conegut metge ganxó, nascut a Canet, va decidir posar fil a l’agulla amb la preservació d’aquest llenguatge en notar que els seus pacients d’edat més avançada l’empraven. Amb la senzillesa d’apuntar l’expressió o paraula en una llibreta i comprovar-la al diccionari o enciclopèdia n’ha tingut prou per començar a perfilar la idea. Aleshores, trobades amb més gent per adquirir noves idees i recuperar paraules que la tendència a la diglòssia havien anat arraconant.

Expressions com “fer setze” quan es tenen mocs, “ennuegar-se” quan es queda un aliment clavat a la gola, el “rogall” quan es perd la veu per una laringitis o els molestos “nyanyos” després d’un cop o el marejador “cap-rodo”, són recuperades per Beltran. 

L’objectiu de l’autor és rememorar aquestes paraules i lluitar perquè es tornin a utilitzar. I és que els tecnicismes estan tendint a omplir les consultes enlloc de paraules o expressions més nostrades. 

La col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) es manté, amb l’objectiu que l’exposició central de la col·lecció mèdica es pugui instal·lar a l’edifici de l’antic hospital. L’“aperitiu” de la mostra es pot visitar des de la tardor al monestir de la ciutat, amb l’evolució de l’espai del metge rural cap a l’exposició “Curar-se en salut”, però la intenció és destinar dues plantes de l’antic hospital a l’equipament museogràfic.
Com a mínim, és el que preveu el pla director per a la reforma de l’hospital, que ahir el regidor Pau Casals i la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany van presentar als màxims responsables de la fundació. Era un dels compromisos del bipartit de CiU i el PSC per al mandat i l’ha elaborat l’arquitecte Dani Freixes.
La recuperació de l’edifici –reformat a principis del segle XX per l’arquitecte local Joan Bordàs, qualificat com a bé cultural d’interès local i en desús des de fa anys– és massa costosa per al municipi i ha quedat ajornada durant l’actual quadrienni de crisi, per bé que s’han fet algunes obres d’emergència per refer més del 50% del teulat –com es pot veure a la foto–, reobrir el pati per fer-hi cinema a l’estiu i la capella per a exposicions i activitats. Amb la reforma del conjunt, s’habilitarien espais per a exposicions temporals, sales d’actes polivalents i fins i tot hi ha en estudi reservar algunes habitacions com a hostatgeria, per donar allotjament a ponents de jornades o estudiants.
Pel president de la fundació MHMC, Miquel Bruguera, “és un projecte engrescador”, i es va mostrar optimista que els pròxims passos [aportacions supramunicipals per tirar-lo endavant] hi acompanyin”.

En la xarxa de museus etnològics

La directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany, va anunciar ahir un conveni amb la Xarxa de Museus d’Etnologia de la Generalitat per integrar-hi els equipaments museístics guixolencs. La col·laboració implicarà un impuls promocional, ja que els museus figuraran al web i en les llistes de la xarxa, financer, i el Museu d’Història de la Medicina i el fons de l’Espai del Metge Rural –la col·lecció del doctor Martí Casals– hi aportaran l’especialització temàtica en l’àmbit de les ciències de la salut. La col·lecció d’instruments científics del museu inclou més de 6.000 objectes que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani, entre les acaballes del segle XVIII i la fi del segle XX. Tot i això, l’aposta és vertebrar un discurs expositiu atractiu, més enllà de l’exhibició de peces.

Font: El Punt-Avui