La CUP de Sant Feliu de Guíxols informa a la ciutadania, mitjançant un comunicat de premsa, sobre un tema que concerneix a la possible afectació de la salut de persones i animals. En concret, la CUP fa saber que el mes de novembre passat, conjuntament amb l’organització d’Ecologistes en Acció, va presentar una moció per demanar al consistori la prohibició de l’ús d’un producte de síntesi utilitzat en parcs i jardins, que la OMS (Organització Mundial de la Salut) va declarar com a principi actiu moderadament cancerigen i que nombrosos estudis demostren que pot comportar altres problemes de salut, especialment a persones de col·lectius sensibles, com nens, gent gran o persones amb problemes respiratoris o amb sensibilitat química que pot comportar aquest producte: el glifosat.

El producte en qüestió es comercialitza amb el nom de Roundup Ultra Plus, i  l’Ajuntament va al·legar que la EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) va comunicar que glifosat “és poc probable” que sigui cancerigen. Per altra banda, la regidora Laura Aiguaviva va afirmar al ple del consistori que aquest producte “no s’utilitza a Sant Feliu”,  la qual cosa va poder incidir negativament en l’acceptació de la moció i així va afavorir que la majoria de regidors votessin en contra, segons la CUP.

El grup d’esquerres anuncia, però, que l’Ajuntament ha emès un avís sobre l’aplicació d’aquest producte que negaven utilitzar.

Per totes aquestes raons,la CUP denuncia públicament que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fa cas omís a les contínues advertències i alertes dels últims mesos en relació de la perillositat d’aquest herbicida, el glifosat, i que utilitza l’ambigüitat d’un informe no concloent de l’EFSA. La CUP remarca que existeixen centenars d’estudis alternatius que fa molts anys denuncien la perillositat d’aquest producte, i que en d’altres municipis la utilització del glifosat  està prohibida. D’altra banda, el grup d’esquerra alternativa exigeix explicacions a la regidora Laura Aiguaviva per “omissió deliberada de la veritat quan va dir al ple del consistori que aquest producte no s’utilitza al nostre poble”.

Properament, la CUP demanarà el pla de gestió de parcs i jardins i estudiarà els productes que s’utilitzen per esbrinar més productes de síntesi que puguin comportar algun perill per la salut dels ganxons. La CUP remarca que la directiva 2009/128/CE diu: “Reduir en la mesura del possible la dependència del ús de productes de síntesi fitosanitaris i buscar altres alternatives no químiques”.

Una de les bases del programa electoral de la CUP és el projecte de creació d’un parc natural mancomunat Gavarres-Ardenya-Cadiretes. Aquest projecte, beneficiós més enllà de l’àmbit estrictament local, implicaria associar-se amb altres entitats de la zona (municipis, Patronat de les Gavarres, Generalitat, Consell Comarcal, propietaris, grups del sector turístic) per tal d’estudiar la fórmula per apropar el turisme d’oci i d’investigació a l’entorn natural amb la creació d’aquest parc mancomunat en què el món del suro, la fauna local (sobretot el senglar, rapinyaires diürns i nocturns, i l’orquídia Xàrria) puguin ser conegudes i potenciades. D’aquesta manera, els visitants que vénen a Sant Feliu durant tot l’any podrien gaudir de la naturalesa real de l’entorn tal i com es fa en les visites turístiques a d’altres entorns naturals com els Pirineus, el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà. Aquest parc, però, no significa, segons la CUP, “la banalització comercial de la natura ni la seva reclusió en illes discriminades en quant al seu tracte, sinó que ha de potenciar un model per a la interconnexió del medi i l’exemplificació dels hàbits humans i els usos de la natura”.

Amb la creació del parc es pretén la visualització del nostre entorn natural com un espai compartit on investigació, educació mediambiental i promoció turística vagin de la mà amb l’objectiu d’aconseguir models de progrés econòmic sostenibles.

Les dues microreserves marines per preservar els fons i la biodiversitat al litoral ganxó estan pendents del vistiplau de les direccions generals de Medi Natural i Pesca de la Generalitat, adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El projecte local d’una reserva a la punta de Garbí va néixer el 2007, fins i tot vinculada a la de les illes Formigues, però la crisi va frustrar una iniciativa que hauria depès del pressupost del Ministeri de Medi Ambient.
El 2012, el govern local va donar un nou enfocament a la idea i va plantejar a Costes assumir la gestió de dues zones marines per al bioconeixement. Les dimensions són molt més reduïdes: 14,71 hectàrees de mirall d’aigua a llevant (cala Ametller) i 23,74 més a ponent (cala Vigatà i Port Salvi). I Costes no hi veu problemes perquè, a més, són part del litoral protegit en la Xarxa Natura 2000.
Tot i així, el consistori ha negociat aquesta setmana el vistiplau de Medi Natural i estan pendents del parer de Pesca, malgrat el consens de la confraria local. Els dos informes favorables són necessaris perquè Costes tramiti una primera autorització d’ús per a quatre anys prorrogable. En el cas que calgués abalisar, hi hauria l’opció d’ estendre el permís a la modalitat de concessió.
L’alcalde, Joan Alfons Albó, explica que les Zones Marítimes per al Bioconeixement estaran regides per un pla de gestió i una comissió amb pescadors, submarinistes i el sector nàutic. La vigilància s’assumiria des del municipi.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament té molt avançat, en espera del vistiplau de Costes, el projecte per allargar els 500 metres de la via ferrada de la cala del Molí, el sistema de cables d’acer, ancoratges i passamans que permet als visitants caminar i grimpar entre penya-segats suspesos a pocs metres sobre el nivell del mar. Els caps de setmana, el recorregut atrau centenars de persones, una demanda que obliga a fer cua i que amenaça de fer morir d’èxit la instal·lació. Per això s’ha dissenyat una ampliació del traçat pels dos extrems –des de la cala Jonca i en direcció cap a Sant Pol– perquè els usuaris disposin d’alternatives i es puguin repartir millor al llarg d’una distància d’un quilòmetre. Però el Grup de Natura Sterna alerta de l’impacte que pot tenir en zones de nidificació d’aus i demana a la Generalitat i el mateix consistori que encarreguin un estudi ambiental.

En un informe que han remès a les dues administracions, l’entitat admet que està més especialitzada en l’estudi i observació d’aus a la vall d’Aro i els espais protegits de Gavarres i l’Ardenya, però exposen que “no hi ha cap estudi prou detallat, de passat ni de present, sobre espècies sensibles o grups animals tan desconeguts com els quiròpters, rèptils o en darrer terme certs grups de plantes de zones litorals rocalloses”. Quant a les aus presents en l’àmbit pròxim a l’ampliació de la via, fa notar que hi ha un dormidor de corb marí gros i corb marí emplomallat, al llarg de tot l’any, i que “el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i la merla blava (Monticola solitarius) utilitzen i han utilitzat aquesta zona com a punt de nidificació”. A banda, adverteix que la colònia de gavians argentats presents a la zona podria desplaçar-se cap al nucli urbà.

El president de l’entitat, Jaume Ramot, també recorda que “l’ampliació està dins de l’espai EIN Ardenya Cadiretes, dins de la Xarxa Natura 2000”, a més d’estar considerada com a zona LIC –d’importància comunitària per a la biodiversitat– i ZEPA –de protecció específica d’espècies aviàries.

Font: El Punt-Avui