La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe.  L’edil va destacar que  l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.

El guixolenc i resident a Barcelona Elm Puig ha guanyat aquest divendres el XVI Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb 9.000 euros, per l´obra «La invenció del sotabosc». El poemari té un títol que «podria ser, més que un títol de certeses, un anhel d’introspecció, el desig d’un lloc per a edificar-se, un refugi individual i, qui sap si col·lectiu, per a temps incerts on es permet i s’incita a parlar amb ombres, a conversar amb peixos o a dissoldre’s en el paisatge quotidià, mentre les òbiles custodien el pas del temps».

Elm Puig treballa com a regidor i producció tècnica d’espectacles musicals i culturals i és Diplomat en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El premi està concedit per l’Ajuntament de Burjassot i la Fundació Vicent Andrés Estellés. L’Ajuntament en col·laboració amb Edicions Bromera publicarà el llibre guanyador en la Col·lecció Bromera Poesia.

Font: Diari de Girona

Aquesta tarda de dijous, a la sala de conferències del Monestir, a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació d’un llibre útil pensat per a les famílies i cuidadors de malalts de demències i Alzheimer, “Adiós a las mariposas”. Junt amb l’autor, Secundino López, hi assistirà el Secretari d’Universitats i Recerca, Sr. Antoni Castellà

Les demències, i en especial l’Alzheimer, són unes malalties molt esteses que, dissortadament, afecten un nombre important de persones i de les quals no sempre tenim coneixements, eines o recursos per tractar les persones que les pateixen.

Sovint ens preguntem de quina forma podem ajudar, quina és la millor manera de tractar-los, com es pot detectar de forma precoç, quins hàbits podem intentar inculcar en la gent que hi està caient (alimentació saludable, exercici físic…)

El doctor Secundino López, cap de Neurologia de l’hospital Josep Trueta de Girona, ha escrit darrerement el llibre “Adiós a las Mariposas”, i aquesta obra és útil i clara, pensada molt especialment a les famílies i cuidadors, amb explicacions entenedores per a tothom.

Uns minuts escoltant el doctor, o la lectura del seu llibre, posen de manifest que hi ha moltes formes d’ajudar aquestes persones. Des del respecte a la independència del malalt, passant per un coneixement profund de la malaltia, que ens portarà a tractar amb el respecte merescut la persona malalta. De ben segur, a partir dels coneixements adquirits pels propis metges, tindrem com a cuidadors i com a família una forma d’actuar més precisa. La detecció, si pot ser de forma precoç, i el coneixement de com evoluciona la malaltia, poden aportar eines útils per tal de mirar d’alentir el creixement de la demència. Tota experiència és positiva quant a salut.

La presentació del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut va tenir lloc dissabte al migdia a la Sala d’Actes del Monestir. El recull, dels tècnics de l’Arxiu Municipal Maria Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell i editat per Efadós, repassa en unes 150 fotografies rescatades dels fons municipals des de 1880 fins a mitjans anys 80 del segle XX.
L’acte va tenir com a eix principal la memòria del recentment desaparegut doctor Joaquim Molas i l’alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, en presència de la seva vídua, va regalar-li un ram de flors per finalitzar l’acte.
Maria Àngels Suquet va explicar la intenció que hi ha rere la publicació d’aquest recull i allò que el fa especial, com ara que totes les imatges són en blanc i negre i cerquen sobretot “coses que han canviat molt en poc temps”. D’entre les imatges: la riera del monestir sense cobrir, la platja plena de roques i barques, el carrilet o les referents al boom turístic, com ara els primers banyistes, les casetes de bany, els creuers…
La directora de l’arxiu també va emfatitzar la voluntat de reflectir-hi l’activitat humana i els oficis tradicionals, com ara els vinculats a la indústria surera, els carreters o els venedors de peix a la rambla.
El cantautor i periodista local Josep Andújar va llegir el pròleg del llibre, fet per Joaquim Molas, i va explicar a grans trets l’amistat que els unia ja que el filòleg passava, des de feia dècades, llargues temporades a Sant Feliu, ciutat a la qual estimava i amb la qual col·laborava sempre que podia. Per això Suquet va demanar-li fer el pròleg del llibre, i “li va fer il·lusió”, com ella mateixa va recordar. Per desgràcia, un cop fet el pròleg, passats uns dies el seu estat de salut va empitjorar i finalment va morir.

La vídua de Molas, però, va fer arribar a l’arxiu un text que l’escriptor va aconseguir refer a partir d’un article seu a la revista Gavarres per commemorar el 50è aniversari de la mort de Gaziel. El text repassa magníficament tot allò que el temps ha anat esborrant dels carrers guixolencs.

Abans d’acabar, Marc Auladell va remarcar que el llibre pretén “estimular la interacció entre generacions”.

El llibre es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada de Sant Jordi.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril a les 12h a la sala Abat Panyelles del Monestir el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, fet pels tècnics de l’Arxiu Municipal Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell i Josep Auladell. L’acte comptarà amb la presència de l’ alcalde Joan Alfons Albó i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial a Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi com a novetat destacada per Sant Jordi.

L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.